INDÚSTRIA D'ARMES A CATALUNYA

canviar. Per exemple, no tindria cap valor social en la Catalunya d’avui
produir manufactures que no tenen cap ús ni són capaces de generar
cap intercanvi en cap comunitat. Produir llibres en una llengua desapareguda
tindria un valor simbòlic o testimonial lingüístic, però seria difícil
que circulessin en el mercat, ja que si algú els posés a la venda no aconseguiria
que tinguessin cap valor social.
En certa manera, el mateix ens passa amb les armes quan afirmem que
no són béns productius perquè no tenen valor de canvi. I és que si ho
observem amb atenció, les armes no circulen en la majoria dels països,
no poden ser adquirides i les poques existents tenen un ús molt restrictiu
i necessiten permisos molt especials. I, en aquells països on sí que
tenen un valor de canvi, com és el cas d’Estats Units o de països més
permissius, com Brasil, Afganistan o Somàlia; o aquells altres que no
tenen capacitat de controlar el seu territori i donar seguretat a la població,
estats dèbils on circula un mercat d’armes lleugeres, com Iemen,
Afganistan o Sudan. Tots ells, països que pateixen un alt índex d’incidents
o conflictes armats. 11 Això fa possible l’aparició d’una «violència
reguladora» 12 . Són regions o zones on impera l’exclusió social amb contínua
expansió per tot el món i on la violència és utilitzada com a mitjà
predominant de regulació econòmica i social. Aquesta és una de les realitats
més negatives i dramàtiques de l’etapa actual de globalització
capitalista.
Però, malgrat la importància d’aquest fenomen, en els països on la
població té accés al mercat de les armes, aquestes representen no gaire
més d’un 3% dels 22.000 milions de dòlars del comerç mundial d’armes.
13 Això no li resta importància, doncs aquest escàs mercat il·legal
d’armes lleugeres és el que alimenta la majoria de conflictes armats i
guerres, que són els causants de la majoria de morts anuals víctimes de
les armes de foc. Però la resta dels 21.000 milions, és a dir, la immensa
majoria d’armes, no entren en el mercat d’armament, perquè són adquirides
directament pels estats a les indústries productores per abastar els
11.Estats Units, 22.000 morts i Brasil, 45.000 l’any 2005. A Somàlia, Afganistan i Sudan estan
patint conflictes armats.
12.Sobre violència reguladora, vegeu Lock, Peter, a http://www.peter-lock.de; també es pot
consultar el treball de Font, Tica, a http://www.justiciaipau.org/centredelas/
13.El comerç d’armes mundial és de 22.000 milions de dòlars anuals (SIPRI 2006), un 3% són
660 milions de dòlars.
23