INDÚSTRIA D'ARMES A CATALUNYA

La represa del treball dels mestres armers en els asientos 7 va permetre
l’expansió del sector. I va afavorir una concentració de mestres armers,
que es van establir en dos grans nuclis forts de producció pesant, Barcelona
i Ripoll. Ripoll va arribar a donar feina a 500 treballadors, cosa que
representava el 40% dels habitants de la ciutat, on es van especialitzar
en la producció de canons per a armes portàtils. A Barcelona arribaren a
ser 32 mestres armers amb 300 homes que vivien d’aquesta feina, el més
destacat dels quals, Pere Ribot, que tenia la farga a les Rambles, fabricava
artilleria de bronze, canons i morters. Més reduïts eren els nuclis de
Manresa i Igualada, amb producció d’armes petites. I alguns centres de
producció d’accessoris a Olot, Sant Joan de les Abadesses, Berga, Cervera,
Badalona... Aquesta situació es perllongà tot el segle XVIII i va
adquirir molta rellevància. A Solsona es fabricaven canons i ganivetes.
Barcelona es va especialitzar en armes blanques (sabres i espases), eclipsant
fins i tot la ciutat de Toledo. La producció anotada en els asientos
entre 1714 i 1794 comptabilitza 276.000 armes de foc i 58.000 armes
blanques, i potser devia ser superior, perquè aquestes quantitats són tan
sols les documentades. La notorietat de la producció d’armes catalanes
queda avalada en les nombroses exportacions fora de l’Estat espanyol.
Són molts els documents que demostren les exportacions a Mèxic,
Livorno i Anglaterra, i s’han trobat armes catalanes a Rússia, Amèrica del
Nord, països nòrdics i nord d’Àfrica.
Però a final del XVIII és va produir una davallada en el sector que va comportar
una forta crisi. Els asientos es reduïren de cop i molts mestres
d’armes van tancar les seves fargues. Les raons que argumenten els diferents
autors 8 que han estudiat el fenomen són diverses, però tenen molt
a veure amb els problemes que avui afecten les actuals indústries militars
espanyoles, com veurem després.
Un dels factors esgrimits té a veure amb un tipus de producció artesana.
Les peces que componien les armes es produïen manualment, i el fet
que hi hagués un fort augment de demanda va afavorir que es passés a
una producció més industrial. Hem de pensar que som a final del XVIII i
s’estan començant a produir els canvis que portaran a la revolució industrial.
Aquest treball més artesà, més l’aparició del carbó de cock, del
7. Els asientos eren els sistemes de licitació de l’Estat per contractar armes amb els mestres
armers mitjançant una subhasta pública.
8. Martí, R.; Sala, X. (1995); Lluch, E. (1996).
7