PRODUCTE NOTA DE TAST APTITUDS ... - La ruta del Ter

Col de pell de
galàpet
De mida mitjana,
aquesta col d´hivern
és mot compacta i de
color verd intens. Les
fulles són nerviüdes i
gustativament és
delicada amb una
expressió molt
definida.
Cosconilles Aquesta mena
d´enciam boscà és
d´expressió més
espartana que
l´enciam d´horta. Pot
presentar algunes
notes dèbilment
amargues.
Escarola Les seves fulles
arrissades són d´un
verd clar, a voltes
grogues en alguna
part. A la boca és
cruixent, consistent i
poc amarga.
Bullida amb patates i
amanida amb oli d´oliva
verge. La que pugui
sobrar es trinxa i es
passa per la paella amb
una llesca de cansalada.
Útil també per a fer
farcellets en els guisats.
En cru, amanida amb un
pols de sal granada, oli
d´oliva verge i una
punta de vinagre de
cabernet sauvignon.
Trencada a mà, amanida
amb oli d´oliva verge i
un xic de sal. Uns talls
de tomada madura i
quatre olives fan la
resta.
La col de pell de galàpet és una varietat de col,
molt popular a la comarca d’Osona perquè és una
col que aguanta el fred. Es planta de finals de juliol
o principis d’agost. Gràcies a l’autoconsum de
moltes masies, encara queden varietats com aquesta
col. Aquesta col, de fisonomia rústega, no fa
cabdell, i el seu gust es torna fi, quan l’ha tocat el
fred.
Juntament amb els màstecs, lletsons, verdolagues,
corretjoles i els repunxons, entre d’altres herbes
selvatanes, les cosconilles són d’aquell tipus de
plantes que es cullen entre marges, en prats secs i
que se’n poden fer unes amanides ben gustoses,
senzillament amanides amb un bon oli. Agafeu les
fulles més tendres que són les més aromàtiques.
L’escarola és un vegetal típic de les hortes hivernals
i de la cuina de gent de muntanya, aj que és un dels
pocs vegetals que es pot cultivar en els mesos freds.
Li va bé els terrenys argilosos. La varietat de cabell
d’àngel és molt apreciada per ser molt fina al
paladar, sobretot si es lliguen, com la gran majoria
d’escaroles, perquè es tornin blanquinoses de dins.