PRODUCTE NOTA DE TAST APTITUDS ... - La ruta del Ter

Botifarra dolça Coloració similar a la
de la vermella o de
sal i pebre, però amb
un aspecte
marcadament
brillant. La textura a
la boca és compacte,
amb un grau de
dolçor variable i un
record de pell de
Botifarra
vermella
llimona.
Tradicionalment
lligada amb cordill,
aquesta botifarra té
una coloració rosada
amb taques blanques
de greix
equilibradament
repartides. Un cop
cuita, la textura és
granada i cal trobarhi
el pebre sense
malmenar l´expressió
pròpia de la carn.
Brunyols A la vista són rossos
i generalment, a
l´Empordà, sense
forat. L´aspecte
intern és compacte i
no especialment
dens. De textura
lleugerament
elàstica, la nota
Cuita en una cassola de
fang amb un canó de
canyella i torrades de
llonguet eixut. Més
actualment es fa amb
poma. Assecada com un
fuet és bona per a les
postres.
És fantàstica a la brasa,
al caliu amb un raig de
vi negre i embolicada
amb paper d´alumini o
bé rostida amb altres
carns.
A qualsevol hora i a
qualsevol lloc amb el vi
dolç que més agradi.
La botifarra dolça és un embotit típic de les terres
gironines, de l'Empordà, el Pla de l'Estany, la Selva
i la part oriental de la Garrotxa. S’elabora a les
carnisseries amb carn de la culata, llom de porc i
una mica de cansalada, tot passat per la maquina de
picar amb el forat gros. Per cada quilo de carn, s’hi
afegeix la pela d’una llimona ratllada, mig quilo de
sucre i sal; s’amassa tot i s’emboteix en budells
naturals de porc. La botifarra dolça te un aspecte
vermellós i brillant. També es deixa assecar i s’obté
el fuet dolç.
La botifarra vermella, llangunisseta com es diu a la
Garrotxa i Ripollès o botifarra crus és l’embotit per
excel·lència de totes les cases que fan la matança
del porc i per extensió dels artesans càrnics. Es
solen fer amb les carn de l’espatlla, mentre les
cuixes es guarden per fer els pernils. Trinxada la
carn, es pasta amb sal i pebre i s’emboteixen amb
budell prim. Actualment, s’hi afegeixen bolets,
verdures escalivades, formatges, etc...
Els brunyols, tal i com s’anomenen a les comarques
de Girona, crespells a Cadaqués i bunyols a la resta
de Catalunya, sembla que tenen el seu origen fa una
bona colla de segles en els frares de l’Empordà, que
els feien amb mel, ja que encara no es feia servir
sucre, que va arribar segles més tard. Tot i que ara
es fan tot l’any, antigament només s’elaboraven per
la Setmana Santa, època d’abundància d’ous, que
s’hi afegia farina, garnatxa, llevat, matafaluga, sal,