PRODUCTE NOTA DE TAST APTITUDS ... - La ruta del Ter

Bitxo Color verdós amb
matisos groguencs
d´intensitat alta. Prim
i allargassat, a nivell
gustatiu no és massa
potent.
Bolets Rovellons, pinetells,
ceps, fredolics,
escarlets,… Tots ells
amb una textura
vegetal i
lleugerament
cruixent.
Botifarra de
llengua
Aspecte similar al
del peltruc blanc. A
la part central hi ha
la llengua cuita i
sencera. La textura és
lleugerament eixuta.
Confitat amb vinagre i
amanit amb oli,
escalivat, també fregit i
acompanyant un tall de
carn a la planxa.
A la brasa i tocats amb
un raig d´oli d´oliva
verge, saltejats a la
paella o bé guisats amb
pollastre.
Llescada prima com a
entrant o bé amb pa
sucat amb tomata. Cal
prendre-la tendre.
El bitxo de Girona, que tot i que s’anomena així, no
pica al paladar, és un pebrot d’origen desconegut,
que fa molt temps que es va adaptar a les terres
gironines. De gust suau i de color groc blanquinós
o verd clar, i de forma allargada i prima, sol arribar
als 15-20 centímetres. Es menja amanit i es confita
amb vinagre o sal pel consum durant l'hivern, tot i
que també es pot escalivar.
Cada temporada te els seus bolets que es troben en
diferents boscos i camps a cadascuna de les
comarques que toquen el Ter. A part dels clàssics,
cal destacar els moixernons i els cama-secs que
neixen vora del riu, en camps humits d’herba
fresca, i que no cal confondre l’un amb l’altre. I
també, el xampinyó silvestre que el seu nom
científic “campestris” ve del llatí “campester” que
vol dir que creix al camp. Solen fructificar a la
primavera fins la tardor, quan entren tots els altres
bolets.
Antigament, a la matança del porc, aquesta botfarra
o bull de llengua era molt apreciada perquè només
se’n podia fer una, ja que cada porc només te una
llengua. Es sol fer amb la mateixa carn de la
llonganissa, una carn molt gustosa a la quan s’hi
afegeix la llengua. També es pot fer amb sang, la
qual s’hi afegeix cotnes i visceres, però a les
comarques del Ter, normalment es fa blanca.