PRODUCTE NOTA DE TAST APTITUDS ... - La ruta del Ter
PRODUCTE NOTA DE TAST APTITUDS ... - La ruta del Ter
PRODUCTE NOTA DE TAST APTITUDS ... - La ruta del Ter
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Bitxo Color verdós amb<br />
matisos groguencs<br />
d´intensitat alta. Prim<br />
i allargassat, a nivell<br />
gustatiu no és massa<br />
potent.<br />
Bolets Rovellons, pinetells,<br />
ceps, fredolics,<br />
escarlets,… Tots ells<br />
amb una textura<br />
vegetal i<br />
lleugerament<br />
cruixent.<br />
Botifarra de<br />
llengua<br />
Aspecte similar al<br />
<strong>del</strong> peltruc blanc. A<br />
la part central hi ha<br />
la llengua cuita i<br />
sencera. <strong>La</strong> textura és<br />
lleugerament eixuta.<br />
Confitat amb vinagre i<br />
amanit amb oli,<br />
escalivat, també fregit i<br />
acompanyant un tall de<br />
carn a la planxa.<br />
A la brasa i tocats amb<br />
un raig d´oli d´oliva<br />
verge, saltejats a la<br />
paella o bé guisats amb<br />
pollastre.<br />
Llescada prima com a<br />
entrant o bé amb pa<br />
sucat amb tomata. Cal<br />
prendre-la tendre.<br />
El bitxo de Girona, que tot i que s’anomena així, no<br />
pica al paladar, és un pebrot d’origen desconegut,<br />
que fa molt temps que es va adaptar a les terres<br />
gironines. De gust suau i de color groc blanquinós<br />
o verd clar, i de forma allargada i prima, sol arribar<br />
als 15-20 centímetres. Es menja amanit i es confita<br />
amb vinagre o sal pel consum durant l'hivern, tot i<br />
que també es pot escalivar.<br />
Cada temporada te els seus bolets que es troben en<br />
diferents boscos i camps a cadascuna de les<br />
comarques que toquen el <strong>Ter</strong>. A part <strong>del</strong>s clàssics,<br />
cal destacar els moixernons i els cama-secs que<br />
neixen vora <strong>del</strong> riu, en camps humits d’herba<br />
fresca, i que no cal confondre l’un amb l’altre. I<br />
també, el xampinyó silvestre que el seu nom<br />
científic “campestris” ve <strong>del</strong> llatí “campester” que<br />
vol dir que creix al camp. Solen fructificar a la<br />
primavera fins la tardor, quan entren tots els altres<br />
bolets.<br />
Antigament, a la matança <strong>del</strong> porc, aquesta botfarra<br />
o bull de llengua era molt apreciada perquè només<br />
se’n podia fer una, ja que cada porc només te una<br />
llengua. Es sol fer amb la mateixa carn de la<br />
llonganissa, una carn molt gustosa a la quan s’hi<br />
afegeix la llengua. També es pot fer amb sang, la<br />
qual s’hi afegeix cotnes i visceres, però a les<br />
comarques <strong>del</strong> <strong>Ter</strong>, normalment es fa blanca.