Prospecció i detecció de necessitats de perfils professionals envers ...

Prospecció i detecció de necessitats de
perfils professionals envers les necessitats
de les empreses de la Ribera d’Ebre
Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del projecte
‘Treball a les 7 comarques’, i cofinançada pel Fons Social Europeu

Prospecció i detecció de necessitats de perfils professionals
envers les necessitats de les empreses de la Ribera d’Ebre
Equip de treball:
4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Ciències econòmiques.
4Laia Pellejà i Adalid. Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia.
4Sergi Cuadrado Ciuraneta. Llicenciat en Geografia.
4Meritxell Garsaball i Adan. Diplomada en Ciències Empresarials.
Cerdanyola del Vallès, desembre de 2011
© Actíva Prospect SL (Research & Solutions).

Índex
1 Metodologia 1
2 Identificació dels sectors productius estratègics a la Ribera d’Ebre 4
3 Oportunitats d’ocupació i perfils professionals derivats 10
3.1 PERFILS PROFESSIONALS AMB POTENCIAL DE GENERACIÓ D’OCUPACIÓ 11
3.2 EL CAS DEL SECTOR AGROALIMENTARI 15
4 Fitxes dels perfils professionals identificats 17
4.1 AJUSTADOR/A MECÀNIC 18
4.2 TÈCNIC/A EN MANTENIMENT D’EQUIPS INDUSTRIALS D’ENERGIES RENOVABLES 19
4.3 TÈCNIC/A EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 21
4.4 INFORMADOR/A I GUIA TURÍSTIC 23
4.5 ASSISTENT/A DOMICILIARI/ÀRIA 25
4.6 AUXILIAR D’INFERMERIA EN GERIATRIA 27
4.7 MONITOR/A I/O ANIMADOR/A D’ACTIVITATS ESPORTIVES 29
5 L’oferta de formació professionalitzadora a la comarca 31
6 Conclusions i propostes 39
6.1 CONCLUSIONS 39
6.2 ORIENTACIONS I PROPOSTES 42
7 Avaluació i indicadors de seguiment de resultats 46
8 Annexos 49
8.1 ANNEX 1: PROPOSTA DE CONTINGUTS PEL CURS DE ‘EMPRENEDORIA I GESTIÓ I CONSOLIDACIÓ
D’EMPRESES’ 49

Presentació
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
L’informe que es presenta a continuació conté els resultats finals de l’estudi “Prospecció i detecció
de necessitats de perfils professionals envers les necessitats de les empreses de la Ribera
d’Ebre.”, promogut pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i subvencionat pel Servei d’Ocupació
de Catalunya, en el marc del projecte ‘Treball a les 7 comarques’, cofinançat pel Fons Social
Europeu.
Aquest estudi respon a la voluntat del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 1 d’identificar les
oportunitats d’ocupació i els perfils professionals que es generaran a les empreses de la comarca
en els sectors agroalimentari, industrial i turístic. Aquest estudi també conté l’anàlisi i descripció
de les necessitats de qualificació i formació derivades de les activitats que es relacionen amb els
sectors referits anteriorment, amb l’objectiu últim que els serveis locals d’ocupació de la Ribera
d’Ebre puguin planificar i dissenyar estratègies de qualificació i de foment de l’ocupació adients a
les persones del territori i en consonància amb les necessitats del teixit productiu de la comarca.
En el primer capítol es detalla la metodologia emprada per l’elaboració de l’estudi. Seguidament,
el segon capítol presenta una visió general de l’estructura econòmica de la comarca i del perquè
l’estudi es centra en els sectors mencionats. En el tercer capítol s’entra pròpiament en l’explicació
sobre quins són els àmbits d’activitat en què es pot considerar que hi ha oportunitats d’ocupació –
en major o menor mesura i a més curt o més llarg termini, en funció de cada perfil – i per a quins
perfils professionals. El quart capítol inclou una descripció de cadascun dels perfils professionals
identificats, en termes de descripció de funcions, competències professionals, àmbit de treball on
s’ubica, oferta formativa relacionada, elements de canvi i innovació i necessitats associades al
perfil. En el cinquè capítol s’analitza quina és l’oferta formativa de la comarca pel que fa a
formació professional reglada i formació ocupacional. Finalment, en el sisè capítol es presenten
les conclusions principals de l’estudi i les propostes d’actuació que Actíva Prospect trasllada al
Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
1 Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del Projecte "Treball a les 7 Comarques" i
cofinançada pel Fons Social Europeu, anomenada Ribera d’Ebre Viva

1 Metodologia
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
La metodologia de treball que s’utilitza per l’elaboració d’aquest estudi combina les tècniques
qualitatives d’entrevistes individuals i/o grupals amb les tècniques quantitatives d’anàlisi de dades
a partir de fonts secundàries d’informació disponibles. A continuació se’n fa una descripció,
atenent a les diverses fases que s’han dut a terme.
A la primera fase, amb l’objectiu de delimitar els sectors productius i les activitats econòmiques
que generen ocupació a la comarca, s’ha realitzat una reunió de treball amb l’equip tècnic del
Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre; s’ha realitzat la revisió documental d’estudis previs sobre el
territori i els sectors objecte d’estudi; s’han recopilat i analitzat dades socioeconòmiques bàsiques
sobre l’activitat econòmica, l’estructura productiva, el mercat de treball i la realitat formativa de la
comarca; s’han realitzat 4 entrevistes a informants clau de la Ribera d’Ebre per tal d’identificar els
sectors productius i les empreses amb major dinamisme econòmic.
A la segona i la tercera fases de l’estudi, actualment en curs, s’han realitzat 26 entrevistes. En
concret, s’han realitzat 21 entrevistes a representants d’empreses del sector industrial, englobant
empreses dels subsectors energia (gas) i energia renovables (eòlica, solar i biomassa),
electricitat, instal·lació i manteniment industrial, químic, curtits, etc. En l’àmbit de la formació s’han
realitzat entrevistes als responsables de la formació professionals dels dos instituts de la comarca
i a representants de dues empreses de formació ocupacional i contínua presents al territori.
També s’ha entrevistat a representants del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, en concret, de
l’Àrea de Serveis Socials i de Joventut.
Igualment, s’ha parlat amb els responsables de dos estudis relatius a la comarca, per la definició
d’estratègies de futur, un en l’àmbit agroalimentari i un en l’àmbit turístic.
En alguns casos, a les entrevistes hi ha assistit més d’un representant de l’organització. En
conjunt, la relació de persones entrevistades és la següent:
© Actíva Prospect, desembre 2011 1

Entrevistes realitzades en la primera fase (per odre de realització)
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Sra. Laura Taberner Vicepresidenta Ribera d’Ebre. Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre
Sr. Joan Casanova Membre de l’Associació Empresarials d’Hostaleria de la Ribera d’Ebre
Sr. Jordi Borràs Director. Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE)
Sra. Carmen Canalda Responsable de formació. Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa
Entrevistes realitzades en la segona fase (per ordre de realització)
Sr. Josep Maria Falgueras Gerent. Adobinve SL
Sra. Remei Ardèvol Cap d’Estudis de FP. IES Julio Antonio
Sra. Dolors Vidal Coordinadora de FP. IES Julio Antonio
Sr. Josep Maria Pinyol Responsable. Manuel Vilaseca SA
Sr. José Miguel Gasca Gerent. Grup Semi-Maessa
Sr. Josep Rius Gerent. Proyectos y Mantenimientos industriales G. Vilarasau SA.
Gerent. Vilar Riu de Baix, Resort Rural.
Sr. Jaume Valls Director. Energia Natural de Móra SL
Sra. Lidia Brull Paviments Asfàltics Móra d’Ebre SA (Pamesa)
Sr. Joan Ramon Fernández Paviments Asfàltics Móra d’Ebre SA (Pamesa)
Sr. Miquel Àngel Besó Fred Besó
Sra. Magda Clua Coordinadora de FP. IES Flix
Sr. Joan Ribera Cap d’Estudis de FP. IES Flix
Sr. Dolors Martín Flix Gestió d'Iniciatives Econòmiques. Centre d’Empreses de la Ribera
Sr. Jonathan Lázaro Manager Zona Catalunya. Vestas Eólica SAU
Sr. Luis Miguel Remón Cap de Zona. Enagás SA
Sr. Josep Antoni Peig Director. BRM Previform
Sr. Toni Niubó Soci i consultor de Gallec i Niubó
Sra. Maria Pedrals Cluster Development
Sra. Adriana Cantos Cluster Development
Sr. Jordi Martorell Flix Solar
Sr. Constantino Garrido Director General, División Servicios Industriales y Comunicaciones, ISTEM.
Sra. Contxita Blasi Responsable, 7 de Ribera
Sr. Ramon Lleixà Responsable del Circuit de Móra
Sr. Alícia Avellaneda Directora d’Explotació, Gestió i Recuperació de Terrenys S.A.
Sra. Anna Rel Tècnica de l’Àrea de Serveis Socials, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre
Sra. Josefina Piñol Tècnica de Joventut, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre
Sr. Lluís Costa Director de CEFOR
Sr. Marc Fargas Director. División Química Bàsica, Fàbrica de Flix, Ercros.
Sr. Joan Casado Unió Corporació Alimentària
© Actíva Prospect, desembre 2011 2

Sra. Noelia Guirao Hostal La Creu
Sra. Cristina Gual Aquamora, Iniciatives per la gestió esportiva SL
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Actíva Prospect vol agrair molt sincerament la col·laboració de totes aquestes persones, sense les
quals l’estudi no hauria estat possible.
Finalment, agrair també el suport de l’equip del programa ‘Treball a les 7 comarques’ del mateix
Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, que ha estat fonamental per poder tirar endavant l’estudi,
especialment pel que fa al treball de camp.
© Actíva Prospect, desembre 2011 3

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
2 Identificació dels sectors productius estratègics a la
Ribera d’Ebre
La Ribera d’Ebre és una comarca de 24.082 habitants2 i de 14 municipis. Ha experimentat un cert
creixement en els darrers deu anys, però de força menys magnitud que l’experimentat pel conjunt
de Catalunya. El creixement demogràfic s’ha fonamentat, bàsicament, en el saldo migratori,
mentre que el creixement natural ha estat negatiu al llarg de tot el període.
Un dels elements que més incideix en la configuració territorial de la comarca és la presència del
riu Ebre, que al llarg de la història n’ha marcat també la seva estructura econòmica, social i
cultural, i que constitueix també una de les seves potencialitats de cara al futur.
Pel que fa a l’economia de la comarca, el gràfic següent mostra la incidència de la crisi econòmica
en els últims anys. No obstant, cal destacar com l’any 2010, hi ha una certa inversió de la
tendència negativa pel que fa al nombre d’empreses (aproximat amb la variable ‘centres de
cotització’) ,però no així amb els llocs de treball, que segueixen disminuint el 2011.
Gràfic 1 Evolució del nombre de llocs de treball i centres de cotització.
2001-11. Ribera d'Ebre (Valors absoluts)
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
09
12
03
06
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 20102011
Llocs de treball Centres de cotització
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al RGSS
2 Dades del web IDESCAT a gener de 2010
© Actíva Prospect, desembre 2011 4
720
700
680
660
640
620
600
580
560
540

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Pel que fa a l’estructura productiva de la comarca, les activitats agropecuàries en el seu
conjunt, i especialment l’agricultura, hi tenen un pes important, tant des del punt de vista de
l’ocupació (engloba prop del 20% dels llocs de treball de la comarca 3 ) com del PIB que genera
(sensiblement per damunt del conjunt de Catalunya 4 ).
Els principals conreus 5 són, tant des del punt de vista de la superfície com de la producció,
l’olivera, la fruita fresca, la vinya i la fruita seca. En aquest sentit, destaquen la producció d’oli,
amb produccions adherides a dues denominacions d’origen protegides (Siurana i Terra Alta) i la
de fruita fresca, amb una important producció de fruita fresca conreada en regadiu. Quant a la
ramaderia, destaquen en nombre de caps el bestiar porcí i, en nombre d’explotacions, l’oví i el
cabrum.
Amb tot, el sector que genera més riquesa a la comarca és, amb diferència, l’industrial, amb el
60% del PIB comarcal. No obstant això, la importància del sector no es tradueix al mateix nivell en
termes d’ocupació, ja que els llocs de treball industrial (el 10%, excloent les indústries
agroalimentàries) es troben per sota dels de la construcció (14,5%) i molt per sota dels serveis
(56%). Aquesta dicotomia es fonamenta, en bona part, en la presència d’implantacions industrials
amb molta contribució al PIB, com són la Central Nuclear d’Ascó o la fàbrica Ercros de Flix 6 . No
obstant, cal tenir present que la construcció està seguint una tendència més negativa que la
indústria, que també davalla en l’actual context de crisi però en menor mesura.
En aquest sentit, en relació a l’ocupació, les activitats que aglutinen més llocs de treball són, a
banda de l’Agricultura, el Comerç, la Construcció i la Indústria. Altres activitats amb un pes
rellevant, en termes d’ocupació, són la Sanitat i els Serveis Socials, l’Administració i la Seguretat
Social i les Immobiliàries i els serveis empresarials 7 .
Dins del sector industrial, la taula següent il·lustra el pes en termes d’ocupació assalariada de la
indústria de l’alimentació i begudes, que compta amb 29 empreses a la comarca, segons les
dades de centres de cotització de l’INSS. (el ‘Tèxtil, confecció i cuir’ es mostra com el de més pes
en l’ocupació però és degut a una única empresa del ram de la pelleteria, Adovinbe, que té
registrats com a cotitzants a la comarca 145 persones actualment, tot i que una part fluctuen).
3 Font: Gabinet Tècnic del DAR a partir de les dades de la Seguretat Social. Setembre 2009.
4 Font: Anuari Econòmic Comarcal 2009. Caixa Catalunya.
5 Font: Gabinet Tècnic del DAR.
6 Font: Anuari Econòmic Comarcal 2009. Caixa Catalunya.
7
Font: elaboració pròpia a partir de l’Índex de competitivitat territorial de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEG), que
elabora Actíva Prospect.
© Actíva Prospect, desembre 2011 5

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Gràfic 2 Els principals subsectors de la indústria a la Ribera d’Ebre. Llocs
de treball 2001-11. Ribera d'Ebre (Valors absoluts)
Tèxtil,
confecció
i cuir
Alimentació
, begudes i
tabac
Reciclatge,
distribució
energia,
aigües
Metal·lúrgia
i productes
metàl·lics
Fusta i suro Indústria
química
2001 124 154 20 72 86 420
2002 117 155 20 109 80 410
2003 124 151 5 98 80 407
2004 113 152 5 99 75 381
2005 154 146 86 103 71 393
2006 211 150 109 102 66 349
2007 187 140 115 109 59 329
2008 189 127 102 111 57 325
2009 160 133 114 96 49 325
2010 146 121 84 95 42 278
2011 145 133 95 97 43 37
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al Registre General de la
Seguretat Social
Pel que fa a la perspectiva evolutiva, les activitats que més van créixer, en l’anterior període de
creixement econòmic van ser el Comerç i les Immobiliàries i els serveis empresarials. Ara bé, en
l’actual període de crisi econòmica, les activitats que han mantingut un to més positiu han estat, a
més d’aquelles més lligades a l’àmbit públic, com l’Administració i la Seguretat Social, l’Educació i
la Sanitat i els serveis socials, les mateixes Immobiliàries i els serveis empresarials així com
l’Hoteleria 8 .
8 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Índex de competitivitat territorial de l’ADEG, que elabora Actíva Prospect.
© Actíva Prospect, desembre 2011 6

Gràfic 3 Evolució dels llocs de treball. Sanitat i serveis
socials. 2001-11. Ribera d'Ebre
600
500
400
300
200
100
0
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mòbil
Gràfic 5 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-
11. Ribera d'Ebre
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mòbil
Gràfic 7 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-
11. Ribera d'Ebre
400
350
300
250
200
150
100
50
0
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mòbil
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Gràfic 4 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i
serveis empresarials. 2001-11. Ribera d'Ebre
© Actíva Prospect, desembre 2011 7
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mòbil
Gràfic 6 Evolució dels llocs de treball. Administració i
Seguretat Social. 2001-11. Ribera d'Ebre
600
500
400
300
200
100
0
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mòbil
Gràfic 8 Evolució dels llocs de treball. Educació. 2001-
11. Ribera d'Ebre
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mòbil
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al Registre General de la Seguretat Social

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
En aquest sentit, el turisme suposa una de les principals potencialitats de desenvolupament del
territori amb importants recursos turístics que giren a l’entorn dels atractius del riu, amb tot allò
relacionat amb els Camins de Sirga, dels jaciments arqueològics ibèrics i d’altres atractius com
ara el Castell de Miravet.
Amb tot, la comarca compta encara amb una oferta reduïda d’establiments de turisme rural, si es
compara –sense anar més lluny– amb d’altres comarques del mateix àmbit territorial de les Terres
de l’Ebre, com el Baix Ebre o el Montsià, o amb d’altres comarques veïnes com el Priorat 9 .
Pel que fa als altres sectors d’activitat que han mantingut una tendència més positiva, cal destacar
els serveis a les persones, pel creixement que ha experimentat en els últims anys (tal com
apunta el gràfic, encara que fa referència al sector sanitari i de serveis socials en sentit més
ampli).
En síntesi, a l’hora de parlar de sectors productius estratègics en el marc d’aquest estudi, s’ha
tingut en compte:
La riquesa que generen a la comarca
El pes que tenen en l’ocupació
La tendència de creixement que experimenten
En aquest sentit, s’ha decidit centrar l’estudi en aquests quatre sectors o àmbits d’activitat:
El sector agroalimentari, pel pes de l’agricultura i de la indústria alimentària a la comarca,
sobretot a nivell d’ocupació
La indústria, per l’ocupació que aglutina però, sobretot, per la riquesa que genera i que ha
generat tradicionalment a la comarca.
El turisme, per ser un dels sectors que creixen en ocupació i pel fet ser una de les
apostes de desenvolupament de la comarca
El serveis a les persones, també per la tendència de creixement i per la seva rellevància
en termes d’impacte social.
9 Font: Idescat.
© Actíva Prospect, desembre 2011 8

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Finalment, un altre element que caracteritza la comarca és la seva major dificultat, en termes
comparatius, d’accés als mercats (mercat interior, mercats internacionals, entre d’altres). En
aquest sentit, la comarca presenta mancances en relació a aspectes com ara la distància –en
temps– a la xarxa viària principal, la distància mitjana al mercat final català (mesurada en
quilòmetres), o el nivell de compres per Internet 10 .
Per contra, en sentit positiu, els nivells de qualificació de la població són comparativament alts, de
manera que la comarca presenta uns nivells elevats pel que fa a la taxa específica
d'escolarització als 17 anys (66,7%), al percentatge de població amb estudis postobligatoris
(37,5%) i al percentatge de directius, tècnics i professionals i científics (22,6%) 11 . No obstant, cal
tenir present que aquestes últimes són dades censals de l’any 2001, és a dir, de la població que
es declara com a resident a la comarca, però que pot ser que en realitat part d’aquesta població
hagi marxat a treballar fora.
10 Font: elaboració pròpia a partir de l’Índex de competitivitat territorial de l’ADEG
11 Font: elaboració pròpia a partir de l’Índex de competitivitat territorial de l’ADEG
© Actíva Prospect, desembre 2011 9

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
3 Oportunitats d’ocupació i perfils professionals derivats
A efectes d’aquest estudi, es treballa amb el concepte de perfil professional en un sentit ampli, és
a dir, com el contingut complet d’una professió o, el que és el mateix, el nivell òptim de possessió
de competències que defineixen un saber professional determinat.
El perfil professional el configuren el conjunt de coneixements, aptituds i actituds necessàries per
a poder complir satisfactòriament les tasques associades a un conjunt de llocs de treball afins
tecnològicament i funcional. El perfil professional identifica la qualificació necessària per exercir
una determinada professió i la formació associada. Un perfil professional pot incloure una o
diverses ocupacions. Per bé que la diferenciació no deixa de ser difusa, el concepte ocupació
remet més aviat a la lògica del procés productiu i del rol professional desenvolupat dins de
l’empresa.
D’acord amb la seva finalitat última, l’estudi es centra en aquells perfils de nivell de qualificació
mitja-baixa, de nivells 2-3 segons la classificació europea de nivells de qualificació. La
classificació europea 12 estableix cinc nivells bàsics de qualificació.
Nivell 1: escolaritat obligatòria; tasques d’execució simple.
Nivell 2: formació professional; tasques d’execució complexes i autònomes
Nivell 3: formació professional i formació tècnica complementària; tasques tècniques i/o
responsabilitats de supervisió i coordinació.
Nivell 4: formació tècnica postsecundària; tasques tècniques i/o responsabilitats de concepció,
direcció o gestió d’alt nivell i autonomia.
Nivell 5: formació superior completa; tasques tècniques i/o responsabilitats de concepció, direcció
o gestió de màxim nivell i autonomia.
La qualificació professional és el potencial de coneixements, de capacitats i de competències que
permeten comprendre i dominar una situació professional específica, i reproduir-la dins d’un
entorn i en el conjunt d’un procés de producció, i transferible a altres situacions de treball. El
12 Classificació SEDOC
© Actíva Prospect, desembre 2011 10

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
concepte de qualificació fa referència a tres aspectes clau: “el saber”, “el saber fer” i el “saber
estar”.
El concepte de qualificació pot fer referència tant a la qualificació d’una persona, assolida
mitjançant la seva formació i experiència laboral, com a la qualificació que requereix un lloc de
treball. En l’àmbit educatiu, s’ha d’entendre com a nivell de formació necessari per assolir la
competència professional corresponent a un títol regulat.
3.1 Perfils professionals amb potencial de generació d’ocupació
Malgrat el gran impacte que la situació econòmica actual està tenint en l’ocupació a nivell de tot el
país, el treball de camp dut a terme a la comarca ha permès identificar àmbits on hi ha
oportunitats d’ocupació per determinats perfils professionals, ja sigui a curt termini o en un horitzó
temporal més llarg.
En alguns casos es tracta de vacants ja existents en l’actualitat, en d’altres d’oportunitats en un
futur immediat i en d’altres es tracta més aviat de tendències de futur previsibles. Però, en
qualsevol cas, es tracta de perfils professionals que es poden considerar amb potencial en algun
d’aquests sentits:
Perquè es tracta de perfils professionals nous o de nova especialització, arrel de
processos de canvi i innovació, ja sigui tecnològic o organitzatiu i també fruit de canvis en
la demanda de productes i serveis per part de la societat i l’entorn empresarial.
Perquè són perfils que ja existien però que reben un impuls per part de la demanda, ja
sigui per factors socials i empresarials com per canvis legislatius i/o normatius.
Perquè són perfils on no hi ha relleu generacional per abastir la demanda que hi ha.
En aquest sentit, s’han identificat 7 perfils professionals en els àmbits següents:
L’entramat de petites i mitjanes empreses industrials del sector de la reparació i instal·lació
de maquinària, concretament pel que fa al muntatge i el manteniment industrial -
vinculades a l’activitat de les grans empreses industrials de la comarca – i fins i tot de la
província - del sector químic i del sector de l’energia nuclear, principalment.
L’àmbit de les energies renovables i de l’eficiència energètica. La comarca és ja referent
en el camp de les energies renovables, inicialment amb l’energia solar fotovoltaica i, més
© Actíva Prospect, desembre 2011 11

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
recentment, amb el fort increment en la implantació de parcs eòlics. Igualment, l’energia de
la biomassa és un àmbit en què hi ha apostes empresarials fortes a la comarca.
En l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica, les oportunitats d’ocupació es generaran
més a mig termini, però, seguint la tendències general del país, hi ha una creixent
necessitat per part de la indústria, i també la construcció, de professionals especialitzats
en la cerca i implementació de mesures que permetin un estalvi en els costos energètics.
En el primer cas, l’objectiu és l’estalvi energètic que demanden les empreses, mentre que
en el segon es deriva dels canvis en la normativa vigent en l’edificació d’habitatges i
equipaments públics tant de la UE (Directiva 2002/91/CE), l’Estat, la Generalitat i les
ordenances municipals.
La informació i promoció turística. Tal com indiquen alguns dels experts entrevistats, així
com els resultats preliminars de l’estudi portat a terme per Gallet i Niubó, Consultors
Associats 13 , la comarca té potencials clars a nivell turístic però falta articulació de producte
i conscienciació d’aquest potencial. En la promoció del turisme, un element clau és la
informació i el saber com proporcionar-la per tal d’estimular el consum turístic per part dels
visitants. És per això que esdevé clau la figura del/la professional que té un coneixement
prou ampli de la comarca i que sap donar informació exhaustiva als visitants, ja sigui
l’informador/a en un punt d’informació turística o el gerent d’un petit establiment hoteler
que rep els hostes a la recepció.
L’activitat esportiva, lligada, d’una banda, al propi impuls de l’activitat turística, en què
l’esport lligat al riu i la natura pot jugar un paper important en els productes turístics que
s’articulin. D’altra banda, hi ha una creixent conscienciació de la societat de la importància
de l’exercici físic (i, fins i tot, de les teràpies associades - massatges, etc.) en el benestar i
la qualitat de vida. A això s’hi afegeix també, segons algun dels experts entrevistats, el fet
que, en el moment actual, l‘increment de l’atur està comportant un major ús de les
instal·lacions esportives de la comarca, a l’igual que succeeix en altres territoris.
L’atenció a les persones, amb una demanda social creixent per l’envelliment de la població
i pel nou context de demanda que ha suposat l’aplicació de la Llei de la dependència - Ley
de promoción de la autonomia personal y atención a las personas en situación de
dependència – LAPAD - i de la Llei de Serveis Socials de Catalunya. El calendari de
desplegament de la Llei és fins el 2015, amb la qual cosa es mantindrà la demanda de
13
Estudi ‘Potencialitats de desenvolupament turístic a la Ribera d’Ebre’, elaborat també en el marc del programa Treball a les 7
comarques.
© Actíva Prospect, desembre 2011 12

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
nous professionals per atendre a les persones que van entrant en el sistema d’atenció a la
dependència.
Així, els perfils amb potencial d’ocupació que s’han identificat són els següents:
Ajustador/a mecànic/a
Tècnic/a en manteniment d’equips industrials d’energies renovables
Tècnic/a en eficiència energètica
Informador/a i guia turístic
Assistent/a domiciliari/ària
Auxiliar d’infermeria en geriatria
Tècnic/a en animació d’activitats físiques i esportives
Tots són perfils que ofereixen oportunitats laborals, alguns a nivells de qualificació més baixos,
d’altres a nivell de qualificació 3-4 CCED 14 . Igualment, l’ordre de magnitud pel que fa a l’abast
quantitatiu d’aquestes oportunitats ocupació és diferent segons quin sector o àmbit d’activitat es
tracti. En aquest sentit, algunes de les entrevistes han permès detectar llocs de treball que estan
vacants en l’actualitat o que s’hauran de cobrir en un futur immediat, i s’evidencia com la indústria,
a nivell quantitatiu, té més pes que els altres sectors estudiats.
La taula següent mostra quins són els perfils amb potencial que s’han identificat, segons el sector
o àmbit d’activitat, la família professional a la qual pertanyen des del punt de vista dels continguts
professionals i el nivell de qualificació que requereixen:
14
Classificació Catalana d’Educació 2000:
Nivell 1: escolaritat obligatòria; tasques d’execució simple.
Nivell 2: formació professional; tasques d’execució complexes i autònomes
Nivell 3: formació professional i formació tècnica complementària; tasques tècniques i/o responsabilitats de supervisió i coordinació.
Nivell 4: formació tècnica post-secundària; tasques tècniques i/o responsabilitats de concepció, direcció o gestió d’alt nivell i
autonomia.
Nivell 5: formació superior completa; tasques tècniques i/o responsabilitats de concepció, direcció o gestió de màxim nivell i autonomia.
© Actíva Prospect, desembre 2011 13

SECTOR
ACTIVITAT
REPARACIÓ I
INSTAL·LACIÓ DE
MAQUINÀRIA
ENERGIES
RENOVABLES I
EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA
FAMÍLIA PROFESSIONAL
Instal·lació i
manteniment
Energia i aigua
TURISME Hoteleria i turisme
ATENCIÓ A LES
PERSONES
Serveis socioculturals
i a la comunitat
Sanitat
Activitats físiques i
esportives
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
BAIX
(PQPI/FO)
Assistent/a
domiciliari/ària
Auxiliar
d’infermeria en
geriatria
NIVELL DE QUALIFICACIÓ
MIG
(CFGM)
Informador/a i guia
turístic
Monitor/a i/o
animador/a d’activitats
esportives
ALT
(CFGS)
Ajustador/a mecànic
Tècnic/a en
manteniment
d’equips industrials
d’energies
renovables
Tècnic/a en eficiència
energètica
La taula següent resumeix, per cadascun dels perfils seleccionats, el perquè es considera que té
potencial i en quin sentit:
Perfils nous o de nova
especialització
Tècnic/a en eficiència energètica
Tècnic en manteniment d’equips
industrials d’energies renovables
Perfil existents que emergeixen
fruit de canvis normatius,
legislatius o de la demanda
Assistent/a domiciliari/ària
Auxiliar d’infermeria en geriatria
Informador/a i guia turístic
Monitor/a i/o animador/a
d’activitats esportives
Perfil existents sense relleu
generacional
Ajustador/a mecànic
© Actíva Prospect, desembre 2011 14

3.2 El cas del sector agroalimentari
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
El sector agroalimentari s’ha volgut tractar a part perquè, si bé en l’estudi no s’hi han detectat de
forma clara nous potencials d’ocupació lligats a perfils professionals concrets, tot i que és un
sector intensiu en ocupació, sí que s’han identificat alguns aspectes lligats a necessitats de
qualificació que és necessari abordar de cara al manteniment del sector en el futur i a assegurar
que segueix oferint llocs de treball, encara que sigui en èpoques determinades de l’any.
En síntesi, es podria dir que no s’han identificat de forma explícita potencials d’ocupació però sí la
necessitat d’incorporació de noves competències i nous requeriments de qualificació en un perfil
ja existent: el del propietari/gestor d’una petita empresa agroalimentària.
El sector agrícola és un sector tradicional i de pes a la comarca, però que en l’actualitat, la forta
competència en preu fa que molt poques empreses a la comarca puguin treure rendiment
únicament d’aquesta activitat i que, moltes vegades, es complementi amb altres activitats.
L’elaboració i transformació de productes a partir dels fruïts de la terra (com pot ser, per exemple,
l’elaboració de sucs de fruita o l’elaboració de conserves) és encara una via poc explotada i hi ha
poques iniciatives emprenedores en aquest sentit. A banda d’altres factors, hi ha manca
d’autoestima en relació a la qualitat del producte autòcton i manca formació i coneixements per
saber vendre els productes de la comarca. Si bé hi ha alguns casos d’empreses sòlides que han
sabut trobar el seu espai en el mercat, en general predomina la petita o micro empresa familiar de
caràcter molt artesanal, en què es detecten mancances formatives clares principalment en:
· Estratègia i organització empresarial
· Gestió i comercialització, per tal de donar sortida als productes que es generen
· Màrqueting (per exemple, manca donar una marca a la fruita de la comarca)
També en alguns casos s’han apuntat necessitats formatives pel que fa al control de qualitat i a la
logística, sobretot en aquelles empreses que exporten.
Igualment, els temes ambientals i de gestió de residus són també àmbits de qualificació molt
importants en aquest sector.
A banda dels elements lligats a la qualificació, que són l’objecte central d’aquest estudi, una de les
problemàtiques que es detecta en aquest sector és l’excessiva atomització de les cooperatives,
en què gairebé cada municipi té la seva cooperativa. Aquest fet dificulta una optimització de
© Actíva Prospect, desembre 2011 15

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
costos i el poder sumar esforços per tirar endavant iniciatives que, de forma individual, no són
assumibles.
© Actíva Prospect, desembre 2011 16

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
4 Fitxes dels perfils professionals identificats
A continuació es presenta una fitxa per cadascun dels 7 perfils que s’han identificat com a perfils
amb potencial d’ocupació en què es descriu:
Les funcions i ocupacions que inclou. Es refereix al conjunt de funcions que pot dur a
terme el perfil complet, la qual cosa no vol dir que, segons de quina ocupació es tracti,
realitzarà només alguna d’aquestes funcions.
L’àmbit professional i de treball, és a dir, el tipus d’empresa i ocupació on es pot ubicar el
perfil a la comarca
Elements de canvi i evolució (Quins factors el fan ser un perfil clau)
Titulacions de formació professional associades
Oferta formativa associada existent a la comarca
Penetració / demanda a la comarca (Alumnat cursant la formació associada a la comarca)
Competències clau
Necessitats detectades
© Actíva Prospect, desembre 2011 17

4.1 Ajustador/a mecànic
AJUSTADOR/A MECÀNIC
Funcions
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Fer l’ajustament mecànic i les darreres operacions de muntatge i instal·lació, així com també fer el
manteniment i la reparació en planta de maquinària i equips industrials, grans dipòsits i caldereria
gruixuda.
Àmbit professional i de treball
A la comarca pot treballar en empreses de fabricació, muntatge i manteniment industrial i/o reparació de
maquinària, associades a la nuclear i a la química en les quals es valora especialment l’experiència i
coneixement, en els casos que no es tingui la titulació adequada.
Procés professional:
1. El primer pas és el fuster mecànic que fa anar la llima, el torno, la fresadora, etc.
2. El segon pas és el tuber o muntador/a industrial, un professional que és mecànic (de
manteniment, muntador industrial), que s’encarrega del muntatge d’instal·lacions de canonada
industrial, amb coneixements per interpretar els plànols de la instal·lació a realitzar,
coneixements matemàtics, etc.
3. El tercer pas és l’ajustador/a, que té coneixements d’alineació, muntatge de bombes,
estopades, rodets, etc i a partir de l’estructura muntada, realitza les operacions d’ajust per a la
posada en funcionament de la maquinària. També se’l coneix com muntador/a ajustador/a de
maquinària industrial o instal·lador/a ajustador/a –reparador/a d’automatismes.
Elements de canvi i evolució
L’entramat de petites i mitjanes empreses industrials del sector de la fabricació mecànica manté un bon
nivell d’activitat econòmica, concretament pel que fa al muntatge i el manteniment industrial - vinculades
a l’activitat de les grans empreses industrials de la comarca – i fins i tot de la província - del sector químic i
del sector de l’energia nuclear, principalment. A més a més, s’espera un increment en la demanda
d’aquests serveis i activitats lligat al desenvolupament de les energies renovables a la comarca.
Titulacions de formació professional associades
Formació Reglada
CFGM en Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies
CFGS en Manteniment d’equips industrials
Certificats de professionalitat (formació ocupacional)
Muntatge i posada en funcionament de bens d’equip i maquinària industrial
© Actíva Prospect, desembre 2011 18

AJUSTADOR/A MECÀNIC
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Oferta formativa associada existent a la comarca
A la comarca el centre de secundària de Flix imparteix el CFGM Instal·lació i manteniment electromecànic
de maquinària i conducció de línies. Aquest cicle també es pot cursar a l’IES de l’Ebre a Tortosa, a l’IES de
Deltebre, a l’IES Sòl de Riu d’Alcanar i a l’IES Lluís Domenech i Muntaner de Reus.
El CFGS de Manteniment d’equips industrials més proper a la comarca és l’IES Montsià d’Amposta.
Penetració / demanda a la comarca
40 alumnes a l’IES de Flix
Competències clau
· Tenir coneixements bàsics de les eines a utilitzar i el seu funcionament com la serra mecànica, torn
paral·lel, roscadores (màquina-eina per cargolar materials), màquina per engranar, entre altres així
com tecnologies aplicades al procés de mecanització industrial, CAD (aplicat al disseny i al muntatge
mecànic) i equips de soldadura.
· Saber muntar, reparar i fer la posada en marxa de sistemes mecànics, pneumàtics, hidràulics, elèctrics
i electrònics de bens d’equip i maquinària industrial.
· Saber realitzar operacions de mecanització i unió en processos de muntatge.
Necessitats detectades
En relació a aquest perfil hi ha força oportunitats d’ocupació a la comarca, especialment pel que fa a les
vacants d’ajustador/a i de tuber/a.
A més a més, es detecta un cert desajust entre els continguts dels Cicles Formatius de la branca
Instal·lació i Manteniment i les necessitats de les empreses que busquen professionals amb experiència i
especialització en la producció en l’àmbit industrial i, en aquest sentit, professionals polivalents per
intervenir en tasques de manteniment industrial tant de les mateixes instal·lacions (electricitat, encofrat,
etc) com de la maquinària.
En aquest sentit, les empreses valoren l’experiència i coneixement de la feina (l’ofici) que tingui el
candidat, més que la titulació.
4.2 Tècnic/a en manteniment d’equips industrials d’energies renovables
TÈCNIC/A EN MANTENIMENT D’EQUIPS INDUSTRIALS D’ENERGIES RENOVABLES
Funcions
Fer el manteniment de les instal·lacions d’energies renovables, així com realitzar la instal·lació en planta de
la maquinària i l’equip industrial i fer la seva posta a punt.
© Actíva Prospect, desembre 2011 19

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
TÈCNIC/A EN MANTENIMENT D’EQUIPS INDUSTRIALS D’ENERGIES RENOVABLES
Àmbit professional i de treball
A nivell d’empresa té cabuda en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica. A la comarca ja s’han construït bona
part dels parcs eòlics, per bé que n’hi ha més en projecte així com també en l’àmbit de la biomassa.
Bona part dels llocs que hi ha ja estan en general coberts (perfils d’electricistes – mecànics).
Elements de canvi i evolució
La comarca és ja referent en el camp de les energies renovables, inicialment amb l’energia solar
fotovoltaica i, més recentment, amb el fort increment en la implantació de parcs eòlics. Per altra banda, els
coneixements de base d’aquest perfil en el camp elèctric i mecànic li donen també versatilitat en altres
camps com el de les instal·lacions i distribució de gas.
Titulacions de formació professional associades
Formació reglada
CFGS en Manteniment d’instal·lacions d’energies renovables (CGFS en Manteniment d’equips industrials,
perfil professional de manteniment d’energies renovables)
Certificats de professionalitat (formació ocupacional):
Manteniment i muntatge mecànic d’equip industrial.
Muntatge i posada en funcionament de bens d’equip i maquinària industrial.
Curs de FO de Tècnic/a de sistemes d’energies renovables al Centre d’Empreses “La Ribera”, de Flix. La
formació pràctica l’imparteix una de les empreses allà ubicades.
Oferta formativa associada existent a la comarca i l’entorn
Aquest cicle formatiu de grau superior només s’imparteix en dos centre a tot Catalunya. El més proper a la
comarca és l’IES Pere Martell de Tarragona.
A l’IES Montsià, d’Amposta, s’imparteix el cicle relacionat de Manteniment d’equips industrials (CFGS).
Penetració / demanda a la comarca
16 alumnes previstos al curs FO de Tècnic/a de sistemes d’energies renovables al Centre d’Empreses “La
Ribera”, de Flix.
Competències clau
· Dur a terme la instal·lació, el manteniment i la reparació de sistemes, maquinària i equips (mecànics,
hidràulics, pneumàtics, elèctrics, electrònics i automatitzats)
· Introduir millores i modificacions, en cas necessari, en sistemes, maquinària i equips diversos (veure
anterior).
Necessitats detectades
Manca un coneixement més general del conjunt dels quatre àmbits (electromecànic, elèctric, mecànic i
hidràulic) i no tant parcialitzat.
També caldria reforçar els coneixements d’idiomes, principalment l’anglès i, per altra part, reforçar molt
especialment els coneixements per a la prevenció i la seguretat en el treball.
Les empreses valoren especialment la disponibilitat per a la mobilitat geogràfica dels candidats.
© Actíva Prospect, desembre 2011 20

4.3 Tècnic/a en eficiència energètica
TÈCNIC/A EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Funcions
Assessora a les autoritats públiques, empreses o particulars sobre les mesures a prendre per reduir el
consum d’energia i / o aprofitar els avantatges de les energies renovables. Així mateix, avalua l’eficiència
de les instal·lacions d’energia i aigua en edificis, donant suport al procés de qualificació i de certificació
energètica d’edificis, i pot configurar instal·lacions solars tèrmiques, gestionant-ne el muntatge i
manteniment amb seguretat, qualitat i respecte ambientals.
Àmbit professional i de treball
A nivell d’empresa, té cabuda tant en tot el sector industrial com en el sector serveis (especialment
rellevant en el cas de l’hosteleria, per exemple, per tot el que és refrigeració i climatització). Pot treballar
també en institucions competents d'auditories, inspeccions i certificacions energètiques, en empreses
dedicades a fer estudis de viabilitat, promoció, implantació i manteniment d'instal·lacions d'energia solar en
edificis.
Les ocupacions que pot exercir són principalment:
· Tècnic/a d'eficiència energètica d'edificis
· Ajudant/a de processos de certificació energètica d'edificis
· Tècnic/a comercial d'instal·lacions solars
· Responsable de muntatge d'instal·lacions solars tèrmiques
· Responsable de manteniment d'instal·lacions solars tèrmiques
· Gestor/a d'energia
· Promotor/a de programes d'eficiència energètica
Elements de canvi i evolució
En l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica, les oportunitats d’ocupació es generaran més a mig termini,
però, seguint la tendències general del país, hi ha una creixent necessitat per part de la indústria, i també
la construcció, de professionals especialitzats en la cerca i implementació de mesures que permetin un
estalvi en els costos energètics. En el primer cas, l’objectiu és l’estalvi energètic que demanden les
empreses, mentre que en el segon es deriva dels canvis en la normativa vigent en l’edificació d’habitatges
i equipaments públics tant de la UE (Directiva 2002/91/CE), l’Estat, la Generalitat i les ordenances
municipals.
Titulacions de formació professional associades
Formació Reglada
CFGS en ‘Eficiència energètica i energia solar tèrmica’
Certificats de professionalitat (formació ocupacional):
Eficiència energètica d’edificis
Oferta formativa associada existent a la comarca i entorn
No hi ha formació professional reglada ni formació ocupacional a la comarca relacionada directament amb
aquest perfil.
El centre més proper on es pot cursar el CFGS en ‘Eficiència energètica i energia solar tèrmica’ es l’IES
Ebre, a Tortosa.
© Actíva Prospect, desembre 2011 21

TÈCNIC/A EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Penetració / demanda a la comarca
n.p.
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Competències clau
· Col·laborar en la realització de projectes d'eficiència en el sí d'aquelles empreses o domicilies que
busquen l'estalvi de recursos.
· Identificar els punts amb major potencial d'estalvi energètic.
· Dur a terme auditories energètiques: analitzar el fluxos d'energia, registrar els excessos i quantificar
aquells consums no productius.
· Desenvolupar i implantar tècniques de conservació energètica.
· Realitzar auditories tecnològiques per optimitzar el rendiment i reduir el consum.
· Executar estudis de viabilitat relacionats amb la implantació d'energies renovables.
· Establir diagnòstics energètics i proposar solucions i millores en base a resultats.
Necessitats detectades
Segons alguns portals de recerca de feina, el darrer any hi ha hagut forces ofertes de treball a Catalunya
en aquest àmbit, sovint però es demana una enginyeria per accedir a aquesta professió.
Actualment on hi ha més oportunitats laborals és en l’àmbit de l’estalvi d’energia de les empreses
industrials, per qüestions de disminució de costos. No obstant això, es preveu que la demanda d’aquest
tipus de serveis professionals es traslladi al sector terciari, sobretot en l’àmbit dels equipaments públics i
també al residencial fruit de l’aplicació progressiva de normatives més exigents.
Davant la inexistència d’oferta del nou cicle a la comarca i a la província, caldria avançar cap a l’obtenció
d’aquest cicle, almenys a nivell provincial, de forma conjunta entre els diferents agents. Aniria destinat a la
formació de nous professionals provinents del Batxillerat, com a itinerari d’orientació, atès que el nivell de
coneixements tècnics requerit és elevat.
© Actíva Prospect, desembre 2011 22

4.4 Informador/a i guia turístic
INFORMADOR/A I GUIA TURÍSTIC
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Funcions
Planifica, promociona i informa de les destinacions turístiques i activitats a dur a terme a la comarca i
entorn, podent fer de guia i hoste i hostessa en aquestes destinacions i en d'altres, així com en
esdeveniments que tinguin lloc al territori.
Àmbit professional i de treball
A la comarca pot treballar en les següents ocupacions:
· Informador/a turístic/a
· Guia local
· Guia acompanyant
· Guia en béns d'interès local
· Encarregat/ada de serveis i esdeveniments
· Cap d'oficina d'informació turística
· Promotor/a turístic/a
No obstant, cal tenir present que les funcions d’aquest perfil – o part d’elles - les pot exercir també la
persona que atén a la recepció d’un establiment hoteler o en una casa rural. De fet, una de les potencialitats
de les cases de turisme rural i dels hostals de la comarca és la d’oferir informació turística, com a altaveu de
la informació que proveeix el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre (articular).
Elements de canvi i evolució
La comarca té potencials clars a nivell turístic però falta articulació de producte i conscienciació d’aquest
potencial. En la promoció del turisme, un element clau és la informació i el saber com proporcionar-la per tal
d’estimular el consum turístic per part dels visitants. És per això que esdevé clau la figura del/la professional
que té un coneixement prou ampli de la comarca i que sap donar informació exhaustiva als visitants.
Titulacions de formació professional associades
Formació reglada:
CFGS en Guia, informació i assistència turístiques (titulació recent)
Certificats de professionalitat (formació ocupacional):
Promoció turística local i informació al visitant
Oferta formativa associada existent a la comarca
Formació professional reglada:
A la comarca no hi ha oferta de formació professional reglada. El centre més proper és l’Institut Escola
d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, on s’imparteix el citat cicle de Grau Superior.
Formació ocupacional i contínua:
La formació més propera que s’ha dut a terme a la comarca és un curs de Guia turístic impulsat pel Consell
Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Penetració / demanda a la comarca
n.p
© Actíva Prospect, desembre 2011 23

INFORMADOR/A I GUIA TURÍSTIC
Competències clau
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
· Gestionar i proporcionar informació turística
· Crear, promocionar i gestionar serveis i productes turístics locals
· Gestionar unitats de informació i distribució turístiques
· Prestar serveis d'acompanyament i assistència a turistes i visitants i dissenyar itineraris.
· Comunicar-se en anglès, amb un nivell d'usuari/ària competent.
Necessitats detectades
Les necessitats detectades a nivell formatiu a la comarca es centren principalment en:
· Coneixement dels recursos turístics culturals de la comarca
· Coneixement dels recursos turístics naturals de la comarca
· Articulació de propostes concretes a oferir els visitants, en base a possibles interessos i inquietuds així
com disponibilitat de temps
· Anglès
· Altres idiomes
· Atenció i tracte al client
© Actíva Prospect, desembre 2011 24

4.5 Assistent/a domiciliari/ària
ASSISTENT/A DOMICILIARI/ÀRIA
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Funcions
L’assistent/a domiciliari/ària és la persona que s’encarrega, d’una banda de la neteja i l’atenció de les
persones i per l’altre de la neteja i atenció de les llars de les persones dependents, o amb una pèrdua
temporal d’autonomia.
Les seves funcions són les següents: realitzar les tasques domèstiques necessàries per assegurar la
higiene del domicili; fer la compra i altres gestions per a la persona dependent; assegurar la higiene de la
persona dependent; atendre les seves necessitats físiques, afectives i socials i supervisar els seus hàbits
alimentaris..
Àmbit professional i de treball
A la comarca pot treballar en les següents ocupacions:
· Auxiliar/a a domicili
· Treballador/a familiar
Elements de canvi i evolució
Durant el 2011 es produeix la incorporació de les persones amb dependència moderada (grau I) al sistema
d’atenció a la dependència. S’estima que aquest col·lectiu és el més nombrós en termes numèrics i la
provisió de serveis es centra en l’atenció domiciliària i la teleassistència. És per aquest motiu que un cop les
persones amb dependència de grau II i III (gran dependència i dependència severa) estiguin ateses, la
demanda a curt i mig termini de serveis creixi els propers anys en aquest àmbit. En conseqüència, la
demanda d’assistents/es domiciliaris/àries creixerà de forma important.
En el cas de la Ribera d’Ebre, aquest perfil professional és força demandat donada la distribució de la
població en el territori, més aviat disseminada i allunyada dels centres de dia i residencials.
Titulacions de formació professional associades
Formació reglada:
CFGM en Atenció Sociosanitària
Certificats de professionalitat (formació ocupacional):
Atenció sociosanitària a persones en el domicili
Auxiliar d’ajuda a domicili
Oferta formativa associada existent a la comarca
Formació professional reglada:
A la comarca en el curs 2011-2012 s’inicia un cicle de GM en Atenció Sociosanitària a l’IES Julio Antonio de
Móra d’Ebre.
Juntament amb aquest centre, també es pot cursar a:
· Institut de l’Ebre, a Tortosa.
· Institut Ramon Berenguer IV, d’Amposta.
· Institut Berenguer d’Entença, a l’Hospitalet de l’Infant.
· Institut Priorat, a Falset.
· Institut Gaudí, a Reus.
Destacar que els centres de Tortosa i Falset, mitjançant el programa Qualifica’t, estan ajudant a validar
© Actíva Prospect, desembre 2011 25

ASSISTENT/A DOMICILIARI/ÀRIA
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
l’experiència acumulada de professionals d’aquest sector que actualment estan realitzant aquestes tasques
en Serveis d’Atenció Domiciliària i que no compten amb la titulació de CFGM d’Atenció Sociosanitària.
Formació ocupacional i contínua:
Dues de les empreses de formació ocupacional de la comarca compten amb l’homologació per a realitzar
cursos ocupacionals d’Auxiliar d’Ajuda a Domicili i d’Atenció sociosanitària a persones al domicili (CEFOR i
BRM Previform).
Penetració / demanda a la comarca
24 alumnes al centre IES Julio Antonio, de Móra d’Ebre.
Competències clau
· Capacitat de treballar amb autonomia.
· Gestió i organització del temps i les tasques encomanades.
· Disposar d’habilitats socials pel tracte amb persones.
· Dur a terme intervencions d'atenció física en el domicili.
· Dur a terme intervencions d'atenció psicosocial en el domicili.
· Dur a terme activitats relacionades amb la gestió i funcionament de la unitat de convivència.
· Disposar de vehicle propi.
Necessitats detectades
Els canvis que s’introdueixen amb la LAPAD aposten per la formació professional de GM d’Atenció
Sociosanitària com a única porta d’entrada a partir del 2015 per treballar tant en l’àmbit domèstic com en
l’institucional, pel que fa a l’atenció de persones dependents. Això comportarà que bona part dels
professionals d’aquest sector que fins a l’actualitat han accedit a aquestes ocupacions mitjançant la
formació professional, en bona part perquè no n’hi havia cap altre, tinguin la possibilitat de validar la seva
experiència professional i obtenir una titulació homologada.
© Actíva Prospect, desembre 2011 26

4.6 Auxiliar d’infermeria en geriatria
AUXILIAR D’INFERMERIA EN GERIATRIA
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Funcions
L’auxiliar d’infermeria en geriatria s’encarrega d’assistir a les persones grans en la realització de les
activitats diàries que no puguin realitzar de manera autònoma.
Les seves funcions consisteixen en: realitzar l’assistència de cures d’infermeria destinats a les persones
grans; efectuar la neteja i el manteniment dels estris de les persones residents, fer els llits, recollir la roba i
portar-la a bugaderia, etc.; repartir i donar l’àpat; realitzar serveis auxiliars com els canvis de postura,
massatges d’estimulació, etc.; acompanyar als/les usuaris/es a les sortides del centre residencial i
col·laborar en la intervenció preventiva i estimulativa amb la resta de professionals de l’equip.
Àmbit professional i de treball
A la comarca pot treballar tant en els centres de dia i residències geriàtriques i hospital sociosanitari en les
següents ocupacions:
· Auxiliar de geriatria
· Auxiliar de gerontologia
· Cuidador/a de disminuïts físics, psíquics i sensorials
· Cuidador/a (en residències de gent gran)
· Cuidador/a (Serveis d'acolliment residencial i Serveis de centres de dia d'atenció especialitzada per a
persones amb discapacitat)
· Gerocultor/a a l’hospital.
Elements de canvi i evolució
Amb l’estructura d’edats actual, es preveu que hi hagi un progressiu sobreenvelliment de la població, fet
que comportarà al mateix temps un major increment de la demanda de serveis residencials, d’aquí que es
preveu que augmenti la demanda dels col·lectius professionals relacionats amb aquest àmbit.
Com en el cas de l’atenció domiciliària es detecta demanda empresarial i social al voltant d’aquest perfil.
Des del punt de vista del teixit productiu es sosté que tot i que el sector ha vist reduïdes les seves
expectatives de creixement, durant els propers anys se seguirà creant ocupació. També es constata una
elevada rotació, ja que les condicions de treball són força dures (treball nocturn, de cap de setmana, etc.).
Pel costat de la demanda social, aquesta especialitat representa una porta d’entrada al mercat laboral per a
un important col·lectiu de dones de més de 45 anys amb poca o gens experiència laboral, que en el context
d’elevada incidència de l’atur veuen incrementades les seves necessitats d’incorporar-se al treball
remunerat.
Titulacions de formació professional associades
Formació reglada:
CFGM en Atenció Sociosanitària
Certificats de professionalitat (formació ocupacional):
Atenció sociosanitària de persones dependents en institucions socials
Auxiliar d’infermeria en geriatria
Oferta formativa associada existent a la comarca
Formació professional reglada:
A la comarca en el curs 2011-2012 s’inicia un cicle de GM en Atenció Sociosanitària a l’IES Julio Antonio de
© Actíva Prospect, desembre 2011 27

AUXILIAR D’INFERMERIA EN GERIATRIA
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Móra d’Ebre.
Juntament amb aquest centre, també es pot cursar a:
· Institut de l’Ebre, a Tortosa.
· Institut Ramon Berenguer IV, d’Amposta.
· Institut Berenguer d’Entença, a l’Hospitalet de l’Infant.
· Institut Priorat, a Falset.
· Institut Gaudí, a Reus.
Destacar que els centres de Tortosa i Falset, mitjançant el programa Qualifica’t, estan ajudant a validar
l’experiència acumulada de professionals d’aquest sector que actualment estan realitzant aquestes tasques
en Serveis d’Atenció Domiciliària i que no compten amb la titulació de CFGM d’Atenció Sociosanitària.
Formació ocupacional i contínua:
Dues de les empreses de formació ocupacional de la comarca compten amb l’homologació per a realitzar
cursos ocupacionals d’Auxiliar de Clínica en Geriatria, Auxiliar d’Infermeria en Geriatria i d’Atenció
sociosanitària a persones dependents en institucions socials (CEFOR i BRM Previform).
Penetració / demanda a la comarca
24 alumnes al centre IES Julio Antonio, de Móra d’Ebre.
30 alumnes cursen amb BRM Previform el FO Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions
socials.
Competències clau
· Capacitat de treballar en equip.
· Entendre i executar les consignes de l’equip del centre.
· Disposar d’habilitats socials pel tracte amb persones.
· Dur a terme intervencions d'atenció a les persones i al seu entorn.
· Dur a terme intervencions d’atenció física dirigides a persones dependents.
· Dur a terme intervencions d'atenció sociosanitària dirigides a persones dependents.
Necessitats detectades
Els canvis que s’introdueixen amb la LAPAD aposten per la formació professional de GM d’Atenció
Sociosanitària com a única porta d’entrada a partir del 2015 per treballar tant en l’àmbit domèstic com en
l’institucional, pel que fa a l’atenció de persones dependents. Això comportarà que bona part dels
professionals d’aquest sector que fins a l’actualitat han accedit a aquestes ocupacions mitjançant la
formació professional, en bona part perquè no n’hi havia cap altre, tinguin la possibilitat de validar la seva
experiència professional i obtenir una titulació homologada.
En l’àmbit residencial es constata que cada cop hi ha requeriments més elevats de cara a accedir al lloc de
treball, ates que és una activitat força regulada per l’administració pública. Així, pren una rellevància
important el fet que es pugui dur a terme l’acreditació de competències i es pugui obtenir el certificat de
professionalitat per part de tots/es aquells treballadors/es que porten anys exercint la professió.
© Actíva Prospect, desembre 2011 28

4.7 Monitor/a i/o animador/a d’activitats esportives
MONITOR/A I/O ANIMADOR/A D’ACTIVITATS ESPORTIVES
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Funcions
S'ocupa del desenvolupament inicial de les capacitats físiques de les persones i del seguiment directe de
la pràctica esportiva dels entrenaments.
Les seves funcions consisteixen en: contribuir al desenvolupament integral de l'alumne/a per mitjà de
l'activitat física i l'esport desenvolupant les aptituds i capacitats físiques; organitzar, programar i controlar
la pràctica esportiva a través d'entrenaments i sessions de treball; posar en pràctica les activitats físiques
esportives.
Àmbit professional i de treball
Pot treballar a empreses de serveis esportius, patronats o entitats esportives municipals, empreses
d’esports d’aventures, empreses turístiques (hotels, càmpings albergs, cases de colònies), agències de
viatges, etc.
· Les possibles ocupacions en què pot treballar:
· Promotor, animador i monitor d’activitats físicoesportives.
· Coordinador d’activitats poliesportives.
· Socorrista
· Guia de turisme eqüestre.
· Guia d’itineraris en bicicleta.
· Acompanyador de muntanya.
· Coordinador d’activitats de conducció/guiatge a la natura.
Elements de canvi i evolució
El potencial d’aquest perfil va lligat, d’una banda, a impuls de l’activitat turística, en què l’esport lligat al riu i
la natura pot jugar un paper important en els productes turístics que s’articulin. D’altra banda, hi ha una
creixent conscienciació de la societat de la importància de l’exercici físic (i, fins i tot, de les teràpies
associades - massatges, etc.) en el benestar i la qualitat de vida. A això s’hi afegeix també, segons algun
dels experts entrevistats, el fet que, en el moment actual, l‘increment de l’atur està comportant un major ús
de les instal·lacions esportives de la comarca, a l’igual que succeeix en altres territoris.
Titulacions de formació professional associades
Formació professional reglada
CFGM de Conducció d'Activitats Físicoesportives en el medi natural.
CFGS d’Animació d'Activitats Físiques i Esportives
Per altra banda, hi ha els Ensenyaments de règim especial (EERE), que tenen validesa acadèmica i
professional a tot l'Estat. Capaciten per exercir professionalment la matèria esportiva en la modalitat i
especialitat cursada.
S'ordenen en dos graus: el mitjà i el superior. Hi ha sis modalitats esportives: atletisme, bàsquet, futbol i
futbol sala, handbol, esports d'hivern i muntanya i escalada.
Certificats de professionalitat (formació ocupacional):
No hi ha un certificat de professionalitat corresponent al conjunt del perfil però sí que n’hi ha que cobreixen
part de les seves competències:
· Guia per itineraris en bicicleta
· Guia per itineraris eqüestres en el medi natural
© Actíva Prospect, desembre 2011 29

MONITOR/A I/O ANIMADOR/A D’ACTIVITATS ESPORTIVES
· Activitats de natació
· Condicionament físic en sala d'entrenament polivalent
· Condicionament físic en grup amb suport musical
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Oferta formativa associada existent a la comarca
A la comarca no hi ha formació relacionada. Els centres més propers on s’imparteixen els cicles de
formació professional reglada són els següents:
· L’Institut Montsià, d’Amposta
· L’Institut Cal·lípolis, de Tarragona
Penetració / demanda a la comarca
n.p
Competències clau
· Conduir clients per camins i rutes de baixa muntanya
· Conduir clients en bicicleta o a cavall
· Dinamitzar i ensenyar activitats aquàtiques
· Ensenyar i conduir activitats físiques recreatives
· Dinamitzar jocs i activitats físico-esportives individuals
· Dinamitzar activitats físico-esportives d’equip
· Conduir activitats bàsiques de condicionament físic
· Organitzar i gestionar una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives
Necessitats detectades
En l’àmbit més lligat al turisme, concretament a la realització d’activitats aquàtiques, es demana:
· Títol de navegació (Patró d’aigua continental);
· Formació com a monitor/a d’esport d’aigua (piragüisme, tirolines, etc.)
Pel que fa als equipaments esportius, fins ara es buscava molt la titulació però cada vegada es valora més
l’habilitat social i l’empatia, així com la formació complementària referida a col·lectius específics (sobretot
gent gran i infància) i a teràpies complementàries (en l’àmbit de la nutrició, el relax, els massatges, etc.).
Aquest és un àmbit que es podria abordar des de la formació ocupacional.
Per altra banda, és un sector en què les federacions obliguen a reciclar-se. I tota la formació continuada es
fa a Barcelona. Es podria valorar, amb tots els agents implicats, la possibilitat d’impulsar algun tipus
d’oferta en el territori.
© Actíva Prospect, desembre 2011 30

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
5 L’oferta de formació professionalitzadora a la comarca
En aquest capítol s’analitzen les dades de formació reglada, ocupacional i continua corresponents
al curs 2011-2012. Aquestes dades s’han obtingut dels dos centres de secundària de la comarca,
de dues empreses de formació ocupacional i continua de la Ribera d’Ebre, així com també del
Centre d’Empreses “la Ribera”, l’Agència de Desenvolupament Local d’Ascó i del municipi de
Benissanet.
Actualment la Ribera d’Ebre compta amb 231 alumnes que estan cursant algun dels 9 cursos de
formació professional relatius a 6 famílies o àmbits professionals:
Administració i gestió: 2 cursos de CFGS en Gestió administrativa i CFGS en Secretariat.
Electricitat i electrònica: CFGS en Instal·lacions electrotècniques.
Informàtica i comunicacions: CFGM en Sistemes microinformàtics i xarxes i CFGS en
Administració de sistemes informàtics en xarxa.
Instal·lacions i manteniment: CFGM en Instal·lació i manteniment electromecànic de
maquinària i conducció de línies.
Serveis socials i a la comunitat: CFGM en Atenció Sociosanitària.
Transport i manteniment de vehicles: CFGM en Electromecànica de vehicles.
Juntament amb aquesta oferta, l’IES de Flix està duent a terme un curs de preparació de la part
comuna de les proves d’accés a FPGS.
A més a més, 30 alumnes estan cursant alguna de les dues especialitats de Programes de
Qualificació Inicial Professional (PQPI) en l’àmbit de la fabricació mecànica (serralleria i
construccions metàl·liques) i Edificació i obra civil (pintura).
Així com l’oferta de formació reglada a la Ribera d’Ebre es força diversa, en el cas de la formació
ocupacional i continua també s’observa aquesta diversitat En el curs 2011-2012 al voltant de 300
alumnes realitzen o iniciaran properament 27 cursos de formació ocupacional o continua en els 8
àmbits següents:
Àmbit administració i gestió empresarial:
o Activitats administratives en la relació amb el client
o Administratiu comercial
© Actíva Prospect, desembre 2011 31

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
o Anglès comercial
o Comerç electrònic
o Comptabilitat bàsic
o Comptabilitat avançada
Àmbit atenció social i a la comunitat:
o Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials
Àmbit dietètica:
o Dietètica i nutrició
Àmbit energies renovables:
o Tècnic/a en sistemes d’energies renovables
Àmbit industrial:
o Muntatge de bastides
o Neteja de descontaminació
o Pintura industrial
Àmbit informàtica:
o Iniciació a la informàtica / Autoformacio, informàtica bàsica
o Informàtica (continuació iniciació)
o Retoc fotogràfic / Photoshop
o Sistemes microinformàtics
o Protecció de dades
o Seguretat informàtica a l’empresa
Àmbit prevenció i seguretat:
o Vigilant contra incendis
o Prevenció de riscos laborals
Àmbit sanitari:
o Zelador sanitari
© Actíva Prospect, desembre 2011 32

Formació Reglada
IES Julio Antonio (Móra d’Ebre)
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Formació Reglada Nombre d’alumnes
ESO 467
Batxillerat 120
Formació professional 97
CFGM 76
Gestió administrativa 15
Atenció sociosanitària 24
Electromecànica de vehicles / electromecànica de vehicles
automòbils
Sistemes microinformàtics i xarxes 21
CFGS 12
Administració de sistemes informàtics en xarxa 12
PQPI: Auxiliar de serralleria i construccions metàl·liques 15
Total d’alumnes matriculats curs 2010-2011 650
Font: Web IES Julio Antonio, dades del 03/09/2010.
IES Flix
Formació Reglada Nombre d’alumnes
ESO 210
Batxillerat 80
Formació professional 143
CFGM 77
Gestió administrativa 17
Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i
conducció de línies
Curs de preparació de part comuna de les proves per a accés a
FPGS (amb títol de tècnic/a)
CFGS 66
Secretariat 16
Instal·lacions electrotècniques/Sistemes electrotècnics i
automatitzats
PQPI: Auxiliar de pintura 15
Total d’alumnes matriculats curs 2011-2012 448
Font: IES Flix, novembre 2011.
© Actíva Prospect, desembre 2011 33
24
40
20
50

Formació ocupacional
Agència de Desenvolupament Local d’Ascó
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Formació Ocupacional Nombre d’alumnes
4 Cursos al 2011
Vigilants contra incendis
Muntatge de bastides
Neteja de descontaminació
Pintura industrial
Total d’alumnes previstos curs 2011-2012
Benissanet
Formació Ocupacional
2 Cursos al 2010
Nombre d’alumnes
Iniciació a la informàtica 5
Creació de blogs
6 Cursos al 2011
9
Iniciació a la informàtica (3 cursos) 15
Retoc fotogràfic (2 cursos) 14
Informàtica, continuació iniciació 5
Total d’alumnes previstos curs 2011-2012 34
CEFOR
Formació Ocupacional Nombre d’alumnes
Cursos homologats
Dietètica i nutrició
Cuina
Ofimàtica
Auxiliar d’Ajuda a Domicili
Auxiliar de Clínica en Geriatria
Altres cursos realitzats
Hostaleria i restauració
2 Cursos al 2011
Dietètica i nutrició 15
Sistemes microinformàtics (continuïtat curs anterior) 15
Total d’alumnes previstos curs 2011-2012 30
© Actíva Prospect, desembre 2011 34

BRM Previform
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Formació Ocupacional Nombre d’alumnes
Cursos homologats
Empleat/da d’oficina
Activitats administratives en la relació amb el client
Informàtica de l'usuari/ària
Anglès: atenció al públic
Anglès: gestió comercial
Socorrista aquàtic
Agent comercial
Pastisser/a
Elaborador/a de productes precuinats i cuinats
Zelador/a sanitari
Auxiliar d’infermeria en geriatria
Atenció sociosanitària a persones al domicili
Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions
4 Cursos al 2011
Activitats administratives en la relació amb el client (5 mòduls)
CP parcial
Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions
socials (7 mòduls) CP sencer
Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions
socials (3 mòduls) CP parcial
Zelador/a sanitari 15
Total d’alumnes previstos curs 2011-2012 60
© Actíva Prospect, desembre 2011 35
15
15
15

Centre d’empreses “La Ribera” de Flix
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Formació Ocupacional Nombre d’alumnes
12 Cursos al 2010
Carnet de manipulador d’aliments 10
Empresa i iniciativa emprenedora 10
Autoformació TIC, cursos d’iniciació informàtica 60
Seguretat informàtica a l’empresa 11
Photoshop 8
Facturació i comptabilitat 10
AutoCAD 8
Java 9
Linux 9
Web 2.0, noves xarxes socials, wiki i blogs 11
Gestió de l’Stock 13
Total d’alumnes curs 2010-2011 159
11 Cursos al 2011
Prevenció de Riscos Laborals 25
Comptabilitat bàsica 17
Comptabilitat avançada 11
Photoshop 6
Anglès comercial 15
Protecció de dades 17
Seguretat informàtica a l’empresa 8
Comerç electrònic 7
Autoformació, informàtica bàsica 26
Administratiu/va comercial 16
Tècnic/a de sistemes d’energies renovables 16
Total d’alumnes previstos curs 2011-2012 164
© Actíva Prospect, desembre 2011 36

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
En base als requeriments de qualificació comentats anteriorment per a cada un dels perfils
professionals amb potencial d’ocupació a la Ribera d’Ebre en aquests sectors, s’ha realitzat una
descriptiva de l’oferta de formació professional reglada a la comarca i a comarques properes que
més s’ajusta a aquests perfils.
Dels 7 perfils professionals analitzats, en dos centres de la Ribera d’Ebre, s’ofereixen dos cicles
formatius relatius als sectors analitzats que, en concret, són els següents:
- En relació al sector industrial, en l’àmbit de la instal·lació i manteniment, s’ofereix el cicle
formatiu de Tècnic/a en instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i
conducció de línies (ajustador/a mecànic)
- En relació al sector d’atenció a les persones, en l’àmbit de l’atenció social i a la comunitat,
un centre ofereix el cicle formatiu de Tècnic/a en Atenció sociosanitària (assistent/a
domiciliari/ària i auxiliar d’infermeria en geriatria).
No obstant això, en relació a la resta de cicles formatius adients als perfils professionals amb
potencial d’ocupació en aquests sectors però que no s’ofereixen a la comarca, destacar el
següent:
- En relació a les energies renovables, tant en l’àmbit de muntatge d’instal·lacions com en el
seu manteniment, a Tarragona s’ofereix el cicle de Tècnic/a superior en manteniment
d’instal·lacions d’energies renovables.
- En relació a l’eficiència energètica, a Tortosa s’ofereix el cicle de Tècnic/a superior en
Eficiència energètica i energia solar tèrmica.
- En relació al turisme, a Cambrils s’ofereix el cicle de Tècnic/a superior en guia, informació i
assistència turístiques.
- En relació al sector d’atenció a les persones, en l’àmbit de l’atenció social i a la comunitat,
destacar que a Tortosa i a Falset s’ha iniciat el procés de validació i reconeixement de
l’experiència laboral mitjançant el programa Qualifica’t entre els professionals d’aquest
sector per tal d’obtenir el títol de Tècnic/a en atenció sociosanitària. Aquest procés té un
elevat interès pels professionals del sector de l’atenció domiciliària però també de l’atenció
residencial que acumulen molta experiència laboral, si bé no disposen d’un títol de
formació reglada que serà necessari tenir a partir del 2015 per treballar en aquest sector.
© Actíva Prospect, desembre 2011 37

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
- En relació a l’animació d’activitats esportives, a Amposta i Tarragona s’ofereixen els cicles
de Tècnic/a en conducció d’activitats físic esportives en el medi natural i Tècnic/a superior
d’animació d’activitats físiques i esportives.
Relació de cicles formatius, per famílies professionals i municipis on s’imparteixen
Cicle formatiu
Tècnic/a en instal·lació i manteniment
electromecànic de maquinària i
conducció de línies
Tècnic/a superior en manteniment
d’equips industrials
Tècnic/a superior en manteniment
d’equips industrials, perfil professional
de manteniment d’energies renovables
Tècnic/a superior en eficiència
energètica i energia solar tèrmica
Família professional a la qual
pertany
Instal·lacions i manteniment
Instal·lacions i manteniment Amposta
Instal·lacions i manteniment Tarragona
Energia i aigua Tortosa
Tècnic/a superior en guia, informació i
assistència turístiques. Hoteleria i turisme Cambrils
Tècnic/a en atenció sociosanitària Atenció social i a la comunitat
Tècnic/a en conducció d’activitats físic
esportives en el medi natural
Tècnic/a superior d’animació d’activitats
físiques i esportives
Activitats físiques i esportives Amposta
Activitats físiques i esportives Tarragona
Municipis on s’imparteix
Flix, Tortosa, Deltebre, Alcanar i
Reus.
Mora d’Ebre, Tortosa, Amposta,
Hospitalet de l’Infant, Falset i Reus.
© Actíva Prospect, desembre 2011 38

6 Conclusions i propostes
6.1 Conclusions
Indústria
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
· Hi ha un sector industrial important que presenta una de les especificitats clares d’aquesta
comarca: la presència de dues empreses molt grans, en el sector químic i en el de l’energia
nuclear, que han estat el motor econòmic de la comarca durant molts anys. La nuclear
continua generant ocupació, mentre que la química es troba en una situació més
desfavorable, tot i que amb bones perspectives de futur per l’orientació cap un nou projecte en
el camp de la biomassa. No obstant, es tracta d’ocupació de nivells de qualificació alts, de
grau superior en endavant.
· Però en canvi, on poden haver-hi oportunitats per nivells de qualificació més baixos és a tot el
sector industrial que s’ha anat generat al voltant d’aquestes empreses, és a dir, el que seria
l’ocupació indirecta que generen. De fet, en algunes de les empreses entrevistades, malgrat la
situació econòmica actual, tenen algunes vacants o les tindran de forma imminent. Els perfils
demanats que costa més de cobrir són aquells relacionats amb el manteniment industrial
(sobretot ajustador mecànic i tuber), amb formació de base de mecànic industrial.
· Un altre dels sectors que s’ha anat configurant en els últims anys com una de les especificitats
clares de la comarca és el de les energies renovables, inicialment amb els parcs d’energia
solar fotovoltaica i, més recentment, amb l’obertura dels parcs d’energia eòlica. És la comarca
amb major implantació d’aquest tipus d’instal·lació a Catalunya. No obstant, l’energia solar va
comportar molta necessitat d’ocupació en el moment de la construcció dels parcs, però en la
fase actual ja és molta menys el que requereix. I estan molt estabilitzats en aquest sentit.
· L’energia eòlica, en canvi, es troba en un moment de forta expansió i necessitada de recursos
humans. El problema amb que es troben aquestes empreses, segons comenten, és que es
tracta també de perfils i llocs de treball de qualificació elevada, de formació professional de
grau superior en endavant. El perfil principal és el de tècnic de manteniment, que ha de poder
treballar en electricitat, electrònica, mecànica i hidràulica. I es troben amb serioses dificultats
per poder-los cobrir amb gent de la comarca. De fet, aquest és un aspecte que pot suposar un
fre important en l’atracció de nous projectes a la comarca.
© Actíva Prospect, desembre 2011 39

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
· Un àmbit d’ocupació lligat amb les energies que, encara que de forma incipient, té potencial
actualment dins del sector industrial, és el que té a veure amb la gestió eficient dels recursos
energètics, de cara a l’estalvi en el consum energètic. Aquest és un aspecte que està
esdevenint cabdal a moltes empreses industrials (i d’altres també, l’únic és que en el sector
industrial aquest sol ser una part rellevant dels costos). És el que en aquest estudi s’ha
denominat ‘Tècnic/a en eficiència energètica’, que també s’anomena sovint gestor o consultor
energètic. També té sortida en el sector de l’hosteleria.
· Cal tenir present també l’àmbit de l’ocupació autònoma. En aquest sentit a les entrevistes es
comenta que el perfil de l’electricista–fontaner segueix tenint futur a nivell del que són
reparacions a domicili, encara que hagi davallat en el sector de la construcció.
Agrícola i agroalimentari
· El treball de camp dut a terme apunta alguns resultats clars pel que fa a mancances de
qualificació i formació, que, a nivell general, es centren principalment en:
· Estratègia i organització empresarial, sobretot pel que fa a les petites empreses
elaboradores de productes artesanals.
· Vendes i activitat comercial.
· També en alguns casos s’han apuntat necessitats formatives pel que fa al control de qualitat i
a la logística, sobretot en aquelles empreses que exporten.
· Es detecta poca activitat transformadora de producte, atès l’important pes que té l’activitat
agrícola (com pot ser, per exemple, l’elaboració de sucs de fruita)
Turisme
Es detecten les següents necessitats:
· En primer lloc, sensibilització i conscienciació de la pròpia població sobre el seu potencial
turístic. Hi ha actius però no se’n treu rendiment. Manca articulació de producte en aquest
sentit.
· Alguns dels perfils professionals de futur que es plantegen són els de tècnic de turisme i,
sobretot, informador/a i guia turístic i els monitors d’activitats esportives. Igualment, s’han
detectat necessitats concretes també de personal de manteniment d’instal·lacions esportives.
© Actíva Prospect, desembre 2011 40

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
· Alguns dels continguts concretes de formació que s’han apuntat a les entrevistes inclouen:
títol de navegació (patró d’aigua continental); monitor d’esport d’aigua (piragüisme, tirolines,
etc.), gestió d’infraestructures de riu, senyalització i preparació de rutes.
Serveis a les persones
· Des de l’àmbit dels agents proveïdors de formació ocupacional i contínua a la comarca es
corrobora que segueix havent-hi demanda d’assistents/es domiciliaries/àries i d’auxiliars
d’infermeria en geriatria . A més, és d’esperar que la demanda de formació per aquests perfils
anirà en augment en els propers anys pel fet que la normativa obligarà a totes les empreses a
partir de l’any 2015 a tenir el personal amb una qualificació mínima de grau mig (d’Atenció
sociosanitària).
General
· A la comarca hi ha poca dinàmica d’empreneduria i d’innovació. S’atribueix en bona part a
l’atracció que han exercit, sobretot en els joves, les dues grans indústries que han estat motor
de la comarca durant molts anys (la nuclear i la química).
· Es detecta també una mancança a nivell de l’acció comercial en el que és l’activitat no
industrial, particularment en el sector agrícola i agroalimentari, el “saber-se vendre” i sortir a
captar la clientela.
· Finalment, en un altre ordre de coses, es detecta també, a jutjar pel que apunten les
empreses, una certa reticència per part de la població a la mobilitat geogràfica dins de la
mateixa comarca o en entorns propers. Aquest és un aspecte que caldria contrastar més a
nivell de població, però és rellevant el fet que diverses empreses ho han esmentat com una
dificultat.
© Actíva Prospect, desembre 2011 41

6.2 Orientacions i propostes
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
La consideració general de partida és que les estratègies d’intervenció no poden ser les mateixes
per cadascun dels perfils professionals apuntats i que hi ha mesures a emprendre que són
transversals a tots els perfils i de caràcter general
D’entrada, hi ha perfils pels quals el nivell de qualificació que es demana per accedir-hi és massa
elevat perquè tingui sentit plantejar una actuació formativa a nivell de formació ocupacional, ja que
el propi sector empresarial reconeix que difícilment absorbiria l’alumnat que sortís d’aquesta
formació, perquè no assolirien el nivell necessari. Amb la qual cosa, té més sentit plantejar un
tipus d’intervenció més a mig i llarg termini orientada a potenciar que la població obtingui la
qualificació necessària via la formació professional reglada superior (o, al màxim nivell, via la
formació universitària)
Aquest és el cas dels perfils:
Tècnic/a de manteniment d’equips industrials d’energies renovables
Tècnic/a en eficiència energètica
L’ajustador/a mecànic
Les actuacions que podrien tenir més sentit en aquest cas són:
Facilitar els mitjans de transport perquè la població pugui arribar als centres on s’imparteix
la formació.
Fomentar entre els joves de la comarca l’interès pels estudis de grau superior en aquests
àmbits, a nivell d’ESO i de Batxillerat.
Establir convenis puntuals i ad-hoc de formació amb empreses concretes que estiguin
considerant instal·lar-se al territori i que necessitin treballadors i treballadores d’aquest
àmbit formats amb unes temes específics, donar-los suport amb aquesta formació (es
tracta de formació més aviat de reciclatge o d’actualització per persones que ja tinguin una
base de coneixements). Es tracta de plantejar el suport la formació com un factor
d’atracció.
© Actíva Prospect, desembre 2011 42

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
En el cas de l’Ajustador/a mecànic, en què el que compta és l’experiència, es pot plantejar
oferir formació de perfeccionament per aquelles persones que ja tenen experiència en
manteniment industrial.
I, a llarg termini, avançar cap a augmentar l’oferta de cicles de grau superior a la comarca
en àmbits relacionats amb aquests perfils. Aquest és un camp d’intervenció difícil, però
necessari si es té en compte que la tipologia d’indústria que té la comarca, requereix uns
nivells de qualificació força alts.
Per altra banda, hi ha perfils on sí que té sentit plantejar la formació ocupacional, però pels quals
l’oferta formativa que hi ha actualment a la comarca ja cobreix aquesta necessitat. Es tracta dels
perfils:
Assistent/a domiciliari
Auxiliar d’infermeria en geriatria
Efectivament, com s’ha vist en el capítol cinquè a la comarca hi ha oferta formativa en aquests
àmbits, tant a nivell de formació professional reglada (cicle de grau mig d’Atenció sociosanitària’ a
l’IES de Móra d’Ebre) com, sobretot, a nivell de formació ocupacional i de reciclatge (tant CEFOR
com PREVIFORM ofereixen cursos en aquests àmbits)
En tot cas, les línies d’actuació en relació a aquests perfils podrien ser:
Ampliar aquesta oferta si és necessari, és a dir, que si hi ha prou demanda, s’ofereixin
més places de la formació que hi ha actualment.
Fer-ne el màxim de difusió entre la ciutadania.
Per altra banda, en el moment en què s’obrin possibilitats per l’acreditació de l’experiència
professional en aquests àmbits professionals (via les convocatòries del programa
‘Acredita’t’ o via el programa‘Qualifica’t’), incentivar i donar suport a aquelles persones que
tinguin experiència professional vinculada amb aquests àmbits però que no tinguin titulació
per tal que avancin cap a l’obtenció d’una certificació.
En tercer lloc, s’identifiquen uns perfils on sí que es valora que és pertinent plantejar la realització
de formació ocupacional des de la comarca, tant perquè hi ha una demanda de mercat (en alguns
casos més imminent, en d’altres més a llarg termini), perquè els nivells de qualificació són
abastables amb la formació ocupacional i perquè en aquests moments no hi ha oferta de formació
a la comarca en relació en aquests perfils. Es tracta dels perfils següents:
© Actíva Prospect, desembre 2011 43

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Informador/a i guia turístic (s’havia ofert un curs des del Consell Comarcal)
Monitor/a i/o animador/a d’activitats esportives.
(Igualment, per alguna de les ocupacions que estan més la base del perfil de l’Ajustador/mecànic,
com el tuber, pot tenir sentit dur a terme una acció de formació ocupacional).
Per altra banda, com ja s’ha vist, l’estudi ha posat també de relleu que a la comarca
tradicionalment hi ha hagut poca dinàmica emprenedora, és a dir, l’opció de definir un producte o
servei que pugui tenir sortida i iniciar un negoci no sol ser considerada per bona part de la
població, especialment entre els joves.
En aquest sentit, es proposen dues línies de treball:
La sensibilització de la població jove, ja des de l’etapa escolar, sobre la via de
l’empreneduria com una via alternativa al treball per compte aliè, i el foment de la vocació
emprenedora.
Formació específica sobre el procés d‘iniciar una empresa i com consolidar-la: el treball
previ que requereix d’anàlisi de viabilitat, el propi procés de posada en marxa i el que
comporta posteriorment a nivell de gestió. En aquest sentit, la formació ocupacional és un
format adequat per aquest tipus de formació.
Lligat amb aquest últim punt, un altre tema que s’apuntava a les conclusions en relació a la
formació empresarial, són les mancances que s’han detectat, especialment en el sector
agroalimentari, a nivell de (a) definició d’estratègia i organització empresarial, sobretot pel que fa a
les petites empreses elaboradores de productes artesanals i a nivell de (b) Vendes i activitat
comercial. Igualment, s’ha destacat en diferents sectors la necessitat de millorar en (c) Qualitat
(en restauració, per exemple, s’apuntava a les entrevistes la necessitat de fer una aposta decidida
per reciclar-se i incorporar nous coneixements i aprofitar la marca de qualitat de la restauració de
Catalunya).
A l’igual que en el cas de l’emprenedoria, la formació ocupacional (també per a treballadors en
actiu), és una bona eina a oferir al petit/a o micro empresari/ària per reforçar totes aquestes
competències. De fet, si és necessari es pot articular tot com a un sol curs, és a dir, el que té
© Actíva Prospect, desembre 2011 44

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
relació amb l’empreneduria i el que té relació amb estratègia, organització empresarial, vendes i
qualitat, o bé dividir-ho en diferents mòduls 15 .
Finalment, en un pla més global, el de la planificació i la gestió de les polítiques, hi ha dos
elements importants a contemplar:
D’una banda s’evidencia és que per tirar endavant i articular les diferents línies d’acció i,
sobretot, per poder canalitzar les demandes de la població i orientar-la en un sentit o en un
altre, i per poder donar resposta a les necessitats de les empreses, és necessari poder
disposar en el mateix territori d’un dispositiu d’orientació, inserció i prospecció d’empreses.
D’altra banda, a l’hora de planificar la formació i les accions vinculades (com campanyes
de sensibilització, etc.) és necessari fer-ho de forma coordinada i en col·laboració amb els
diferents agents de la comarca que intervenen en el desplegament d’aquestes polítiques, i
més en un moment com l’actual en què l’estat de les finances locals fan absolutament
imprescindible l’optimització de recursos (per exemple, aprofitar instal·lacions i
equipaments ja existents, tant públics com privats, inclús d’empreses privades, per la
formació pràctica, etc.). Es proposa, d’entrada, impulsar una Taula de la formació a la
comarca, que aglutini de forma periòdica els diferents agents.
15 A l’annex es recull una fitxa de continguts formatius que es va elaborar de cara a la convocatòria de cursos de formació ocupacional
del SOC de 2011. Com a punt de partida, es va centrar en el cas del sector agroalimentari, atesa la rellevància del sector i atès que
s’hi havia detectat aquesta necessitat, però que posteriorment pot ser ampliable a d’altres sectors.
© Actíva Prospect, desembre 2011 45

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
7 Avaluació i indicadors de seguiment de resultats
Per tal de fer el seguiment posterior dels resultats d’aquest estudi i el desenvolupament de les
diferents propostes (o la seva reorientació, si és necessari) i la seva avaluació, es proposa un
seguiment a tres nivells, aprofitant els espais que ja existeixen en l’actualitat:
A. En el nivell més macro, en el marc del programa ‘Ribera d’Ebre Viva’ ja hi ha establerta
una Comissió de seguiment formada per aquelles entitats públiques i privades que donen
suport als diferents projectes, en què dos cops l’any se les informa sobre el
desenvolupament d’aquests, una a començaments d’any per explicar quines línies
d’actuació ens han aprovat i una altra a final d’any per explicar els resultats obtinguts.
De fet, en el moment de finalització d’aquest informe ja hi ha prevista la reunió per
presentar-ne els resultats a la Comissió de seguiment, abans d’acabar l’any.
El que es proposa és incorporar també el seguiment i avaluació del desenvolupament
posterior d’aquest estudi. Les entitats que configuren la Comissió de seguiment 2010 (any
de sol·licitud del present projecte), són les següents :
Badia Tucana RIBA-ROJA D'EBRE
Per Vitanature MDP, SL BENISSANET
Grup Fruiter, SCCL BENISSANET
Agrícola i SC de la Palma d'Ebre PALMA D'EBRE
Adobinve, SL MÓRA D'EBRE
Proyectos i Mantenimientos Industriales G. Vilarasau, S FLIX
Talleres Julio Roc, SL MÓRA D'EBRE
Pamesa
Flix Gestió d'Iniciatives Econòmiques, Societat
MÓRA D'EBRE
Anònima FLIX
CIS MÓRA D'EBRE
Unió de Comerciants de Móra la Nova MÓRA LA NOVA
Consorci de la Serra de Llaberia SERRA D'ALMOS
Unió de Botiguers de Móra d'Ebre MÓRA D'EBRE
Gestió i Recuperació de Terrenys, SA TIVISSA
Cambra de Comerç de Reus REUS
Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la Ribera d'Ebr MÓRA LA NOVA
Cambra de Comerç de Tortosa TORTOSA
LA TORRE DE
Associació de Turisme Rural de la Ribera d'Ebre L'ESPANYO
Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre a l TORTOSA
Ajuntament d'Ascó ASCÓ
Ajuntament de Benissanet BENISSANET
© Actíva Prospect, desembre 2011 46

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
Ajuntament de Flix FLIX
Ajuntament de Garcia GARCIA
Ajuntament de Ginestar GINESTAR
Ajuntament de Miravet MIRAVET
Ajuntament de Móra d'Ebre MÓRA D'EBRE
Ajuntament de Móra la Nova MÓRA LA NOVA
Ajuntament de la Palma d'Ebre PALMA D'EBRE
Ajuntament de Rasquera RASQUERA
Ajuntament de Riba-roja d'Ebre RIBA-ROJA D'EBRE
Ajuntament de Tivissa TIVISSA
Ajuntament de la Torre de l'Espanyol TORRE DE L'ESPANYOL
Ajuntament de Vinebre VINEBRE
CATSUD TIVISSA
BRM Previform,S.L. MÓRA D'EBRE
CTM Centre Tecnològic FLIX
B. En el nivell de l’administració local, es proposa aprofitar el fet que aquest mateix any s’ha
iniciat una dinàmica de comunicació i coordinació a nivell tècnic de les diferents àrees de
promoció econòmica i ocupació dels diferents ajuntaments de la comarca i altres
organismes relacionats (com, per exemple, el Centre d’Empreses de Flix) a través de la
denominada Xarxa tècnica, en què es comparteixen i es coordinen les diferents iniciatives.
En aquest sentit, es considera del tot pertinent que el seguiment posterior d’aquest estudi
es faci també en aquest espai. Els membres de la Xarxa tècnica són els següents:
Ajuntament d'Ascó
Ajuntament de
Benissanet
Ajuntament de Flix
Flix Gestió d'Iniciatives Socioeconòmiques
Ajuntament de Garcia
Ajuntament de Ginestar
Ajuntament de la Palma d'Ebre
Ajuntament de la Torre de l'Espanyol
Ajuntament de Miravet
Consorci Intercomarcal d'Iniciatives
Socioeconòmiques
Ajuntament de Móra d'Ebre
Ajuntament de Móra la Nova
Ajuntament de Rasquera
Ajuntament de Riba-roja d'Ebre
Ajuntament de Tivissa
Ajuntament de Vinebre
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
© Actíva Prospect, desembre 2011 47

PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
C. A nivell intern del propi Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, que és el nucli impulsor de
la iniciativa i qui s’entén que ha de coordinar el desplegament operatiu del que aquí es
proposa, tant a nivell d’òrgans de govern com a nivell d’òrgans de gestió tècnica.
Hi haurà diferents tipus d’informació per cadascuna de les accions que es posi en marxa:
Indicadors de seguiment del procés, eferents a l’evolució de les accions pel que fa a:
accions iniciades/accions previstes,
grau d’acompliment del calendari previst,
despeses,
recursos humans i tècnics emprats,
nombre de participants
etc.
Indicadors d’avaluació de resultats, com poden ser:
satisfacció dels participants,
% beneficiaris finals/beneficiaris previstos,
% acompliment d’objectius,
% usuaris que acaben sent derivats a una acció concreta/usuaris atesos,
etc.
Més a llarg termini: evolució en el nombre d’insercions en el perfils
identificats.
Documentació informativa: Referent a les característiques de l’acció, requisits d’accés,
formularis, inscripcions, sol·licituds, actes de reunions, etc.
© Actíva Prospect, desembre 2011 48

8 Annexos
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
8.1 Annex 1: Proposta de continguts pel curs de ‘Emprenedoria i gestió i
consolidació d’empreses’
Denominació
Emprenedoria i gestió i consolidació d’empreses en el sector agroalimentari
Justificació
En la situació econòmica actual, l’emprenedoria, o l’opció de crear la teva pròpia empresa, és
una via fonamental a potenciar a nivell de tot Catalunya i que requereix formació a tots nivells. No
obstant, en el cas de la Ribera d’Ebre s’ha detectat que hi ha una especial necessitat de
promoure i donar suport a l’esperit emprenedor. El fet de comptar amb dues grans empreses
industrials molt arrelades a la comarca i que han actuat durant molts anys de fort motor econòmic
d’aquesta, ha provocat que altres sectors i subsectors no s’hagin desenvolupat tant com en
comarques veïnes i que l’alternativa de crear nova activitat econòmica i nous productes hagi
estat poc considerada per la població, especialment per la població jove. El sector agroalimentari
ofereix un potencial en aquest sentit, ja que la comarca compta amb una base important
d’activitat agrícola i de producte de qualitat, però en canvi hi ha poca activitat transformadora de
producte i bona part de la que hi ha és de base molt casolana i poc professionalitzada.
Objectiu general
Potenciar l’emprenedoria en el sector agroalimentari com a alternativa real per la gent de la
comarca.
Objectiu específic
Introduir els alumnes en l’exercici de la reflexió estratègica sobre la idea empresarial que es vol
impulsar i la seva viabilitat, així com donar-los els coneixements específics de base necessaris
per crear l’empresa i per gestionar-la, des de les diferents vessants (comercial, administrativo-
© Actíva Prospect, desembre 2011 49

comptable, fiscal, laboral, etc.)
Tipologia dels beneficiaris / Perfil d’entrada
PROSPECCIÓ I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS
ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA D’EBRE
El curs va dirigit especialment a totes aquelles persones amb una vinculació amb el sector
agrícola. Està obert a tota la població, tot i que es prioritza el col·lectiu jove, ja que és el que ha
de sostenir l’activitat econòmica futura de la comarca.
Especialitat (segons catàleg de l’ Annex 3 de la resolució EMO/1481/2011, de 8 de juny del SOC)
Creació i gestió d’empreses: autoocupació (codi ADGC01)
Continguts
Definició de producte i mercat; anàlisi de viabilitat
Elaboració del pla d’empresa
Estratègia comercial
Estructura organitzativa i recursos humans
Finançament
Gestió econòmico-financera
Normativa bàsica (laboral, fiscal, de prevenció de riscos, medi ambient)
Qualitat
© Actíva Prospect, desembre 2011 50