El Plec Núm. 3 1,78 Mb - UGT

entrevista
tipus d'emergència on els bombers fan
una funció però hi ha molts altres que
intervenen i crec que cal treballar per poder
actuar coordinadament.
de fa temps un pla de treball per a accions
de múltiples víctimes, en un ventall que
va des d'un accident de trànsit fins a un
atemptat terrorista. Estem treballant amb
policies, el SEM, protecció civil. Si es
produís la situació crec que actuaríem
segurament bé però penso que falta
treballar més.
P: I amb la UME?
R: Amb la UME no treballem. La nostra visió és que la UME és una
unitat que crea el Govern de l'Estat per a grans emergències
d'interès nacional, que segurament en moltes comunitats és molt
útil, perquè no hi ha recursos propis per a afrontar determinades
situacions, però en el cas de Catalunya estem en condicions de
resoldre aquests problemes, i el que si tenim clar és que si en
algun moment necessitem ajuda, els activarem i vindran. A priori
ells tenen clar que no és una comunitat en la que hagin d'intervenir.
Catalunya és segurament, avui per avui, la comunitat que està
millor preparada per no haver de necessitar ajuda d'una unitat
com la UNE, llevat de casos excepcionals de zones limítrofs
territorials en què s'hagi de treballar conjuntament.
P: Després de la creació de l'Institut de Seguretat en el qual
es troben els bombers i els mossos, no creieu que la figura
del bomber queda una mica diluïda en l'entorn policial i no
creieu que seria més desitjable una escola de bombers amb
personalitat pròpia com en la resta d'Europa?
R: És un tema delicat. Es crea l'institut que surt de la suma de
coses existents i això ja d'entrada suposa moltes
reticències per a tots. Les mateixes reticències
que hem tingut nosaltres, les han tingut els
policies perquè, malgrat ser molts més i, per
tant, només per magnitud ja dóna la sensació
que m'atropellaran, la realitat és que per a ells
perdre protagonisme tampoc és senzill.
Crec que encara estem en la fase d'adaptació.
Moltes coses ja s'han unificat però crec que encara
s'ha de fer un canvi de xip que segurament es
podrà fer millor quan ja no hi hagi aquestes
convocatòries multitudinàries d'accés de policies
que, necessàriament requereixen molts recursos
i personalment, i perquè vinc del món universitari,
a mi m'és igual que hagi dos escoles que una;
igual que tant me fa que hi hagi dos facultats o una, si es presta
bé el servei que es dóna. Per tant, el que jo demano a l'institut
és que faci tot allò que hagi de fer concernent a la formació i
si no ho fa, em queixaré, evidentment perquè és el meu proveïdor
formatiu. Insisteixo, no necessito la identitat de un centre propi
per a estar satisfeta amb la formació.
P: Com són les relacions laborals amb els sindicats?
R: Jo diria que bé, crec que hi ha bona relació, la qual cosa no
vol dir que no discrepem en algunes coses, que també, per
altra part, és raonable i sa. En general i, salvant algun moment
de tensió major, estic satisfeta.
…la veritat és que els bombers
de Catalunya tenen molt bona
fama, crec que merescuda, a
nivell espanyol, sincerament,
els millors. Ho tinc clar. Ho dic
molt en serio i, a nivell
europeu, estem molt ben
posicionats.
Quan vaig decidir
venir aquí, si
alguna cosa em feia
dubtar era
justament el que jo
podria sentir si
alguna persona
moria en acte de
servei. Això sempre
m'ha preocupat.
d e l a G e n e r a l i t a t
P: Si bé és cert que els tres anys que fa
que esteu en el càrrec s'han caracteritzat
per la tranquil·litat quant a grans incendis,
tanmateix, heu tingut que patir la pèrdua
d'un bomber en accident mortal i el fet
de dos bombers greument ferits. Això no
us ha condicionat a l' hora de negociar
amb els sindicats?
venir aquí, si alguna cosa em feia dubtar
era justament el que jo podria sentir si
alguna persona moria en acte de servei.
Això sempre m'ha preocupat. He anat a diversos enterraments
de bombers però mai la mort ha estat en acte de servei sinó
“in itinere”. Quan va morir un bomber al juliol em vaig plantejar
si jo servia per això, perquè ho vaig portar malament Personalment,
per a mi va ser dur. No soc conscient que em condicioni en
aquelles coses que vull fer, però si que he pensat que algunes
coses que es donaven per fetes i no passava res, no es podien
deixar a sobre de la taula...
Espero que no em condicioni en excés perquè segurament
tampoc no és bo, però si que és cert que quan analitzem
l'accident, hi ha elements que hauríem d'haver considerat abans.
Per lo tant, si que m'està condicionat una mica.
P: Ha canviat en alguna cosa la imatge que teníeu del bomber?
R: És un món amb el qual jo no m'havia relacionat per a res.
La imatge dels bomber era la de nois macos, molt atlètics. No
tenia una imatge massa clara. No havia vist mai bombers en
acció. A partir de la meva arribada aquí, si que vaig veure que
hi ha una imatge social del bomber bastant estesa, com d'heroi,
en bona forma física. Dit resumidament, i ho he dit moltes
vegades, els bombers no són herois, són persones que decideixen
arriscar la seva vida de manera difícil d'entendre,
fa tres anys.
per a salvar als altres. Són persones amb una
determinada manera de veure la vida. Són
persones per sobre de tot, al marge de l'estereotip
social que s'ha creat sobre la figura del bomber
com a noi maco.
P: Una dona al comandament de tants homes
us ha fet sentir de forma especial això que se'n
diu “l'eròtica del poder”?
R: Segurament, com que estic acostumada des de
fa tants anys a prendre decisions que afecten tanta
gent i, a més, molts homes, no canvia que siguin
professors o bombers. Sóc exactament igual que
P: Vàreu venir de la mà de la consellera Tura. Us va doldre de
forma especial quan vàreu haver de canviar de conselleria?
R: A tots els que estàvem amb ella ens va saber greu. A mi em
va fitxar ella. Quan la persona que professionalment t'ha escollit
ha de canviar d'àmbit i tu et quedes, sap greu i, a més, li agafes
carinyo a la persona amb la qual treballes cada dia. Ara, en la
mesura del possible, mantinc el contacte amb ella.
Doncs moltes gràcies, directora.
Gràcies a vosaltres.
Antoni del Río. Bomber
13