El Plec Núm. 3 1,78 Mb - UGT

a fons
Ejemplos de aplicación de la reducción:
a) El Sr. A fallece el 1/1/2008. En su testamento nombra herederos
a sus dos hijos B y C.
Sus bienes son:
Su vivienda de valor de 250.000€ y 250.000€ en cuentas
corrientes.
En la escritura de herencia los hermanos pactan que B se adjudica
el piso y C el dinero.
B solicita expresamente la reducción.
La reducción en este caso sólo afectaría a B, por un importe de
237.500 (95% de 250.000). Si a esto añadimos que los hijos
tienen derecho a una reducción de 18.000¤, resultaría, en este
caso, que sólo pagaría el impuesto C sobre una base de 232.000
(250.000- 18.000)
b) El mismo ejemplo pero la herencia está constituida únicamente
por la vivienda habitual de 250.000€.
Si los hermanos pactan que se la adjudican a medias, ninguno
de los dos pagará el impuesto, ya que además de la reducción
de 18.000€ por parentesco les será de aplicación otra de vivienda
habitual por 118.750 (95% de la mitad de la vivienda habitual).
Si por el contrario pactan que se la adjudicara B, abonando a C
la mitad de su valor, éste último no tendrá derecho a la reducción
Conseqüències de la supressió de l'Impost Sobre el Patrimoni
La desaparició de l'Impost sobre el patrimoni és una mala
notícia. I ho és per partida doble.
D'una banda, comporta l'eliminació d'un impost directe que grava
la riquesa de les persones físiques. Així, el nostre sistema tributari
perd proporcionalitat i progressivitat i, per tant, justícia en la
distribució de la càrrega tributària entre tots els ciutadans. En
definitiva: qui més té, pagarà menys a partir d'ara. No sembla
aquesta una mesura molt coherent amb la suposada ideologia
progressista del nostre govern. És evident que la pèrdua d'ingressos
provocada per l'eliminació d'aquest impost s'haurà de compensar
amb l'increment de la pressió fiscal sobre la resta de ciutadans
sense tanta capacitat econòmica.
Això és pot traduir en l'increment de l'IRPF (la qual cosa permetria
mantenir el pes de la imposició directa) o bé sobre la imposició
indirecta (bàsicament, l'IVA). En qualsevol cas, acabarà repercutint,
com sempre, sobre les “capes intermèdies” de contribuents
formada, en un alt percentatge, per assalariats. Aquestes persones
ja vénen suportant una elevada pressió fiscal, molt sovint superior
a la que han de suportar les mateixes empreses.
Així semblaria més just incrementar els tipus de l'impost de
societats. Però cal recordar que, justament aquest exercici,
acaba d'entrar en vigor la darrera rebaixa fiscal adreçada a
les empreses. Així que no sembla que la tendència sigui
aquesta. A més, en l'actual conjuntura de desacceleració de
l'economia que afecta també als ingressos públics, una
retallada impositiva necessàriament s'haurà de compensar
amb la pujada d'altres impostos, si no es vol malmetre la
política fiscal.
d e l a G e n e r a l i t a t
por vivienda habitual y pagará sobre una base de 107.000 (125.000
- 18.000).
c) Supongamos que A fallece nombrando heredero a su hijo B.
Sus bienes son:
La vivienda habitual valorada en 300.000€. Esta vivienda está
gravada con una hipoteca. La deuda pendiente en el momento
del fallecimiento era 100.000€.
Una cuenta corriente cuyo saldo ascendía a 100.000€
Valor de la herencia: 300.000 + 100.000 -100.000 = 300.000€
Aplicando la reducción por parentesco y la de vivienda habitual
calculado sobre su valor bruto (95% de 300.000) el heredero no
pagaría nada.
d) A fallece nombrando herederos a sus hijos B y C.
La herencia esta constituida por la vivienda habitual valorada en
750.000€.
En este supuesto, al ser el valor de la vivienda superior a 500.000€,
la reducción de 500.000€ se ha de repartir entre los dos hijos,
correspondiendo a cada uno 250.000€.
Ramon Añoza Sala
Vocal de la Junta de Finances del Departament d'Economia i Finances
Però l'impost sobre el patrimoni, al costat de la funció
recaptatòria, té també una funció instrumental, de control
respecte a altres impostos, donat el seu caràcter censal. En
conseqüència, l'eliminació de l'impost sobre el patrimoni
comporta també la pèrdua d'una font d'informació molt valuosa
de lluita contra el frau fiscal.
Però d'altra banda, la supressió d'aquest impost és una mala
notícia per a Catalunya i la resta de comunitats autònomes.
A partir d'aquest moment, l'Agència Tributària de Catalunya
passa a tenir una competència menys. Recordem que es tracta
d'un impost totalment cedit a les comunitat autònomes i que,
per tant, la competència de la seva gestió recau en aquestes
comunitats.
Les comunitats autònomes de règim comú perden corresponsabilitat
fiscal, com a conseqüència de la pèrdua d'un dels
impostos que sustenten el seu règim de finançament. En les
negociacions que s'han de portar a terme aquest any del nou
sistema de finançament en el marc de la LOFCA, l'Estat haurà
de tenir molt present que haurà de compensar aquesta pèrdua
de la corresponsabilitat fiscal mitjançant la cessió de nous
impostos estatals. Si no és fa així (mitjançant la cessió de la
gestió, no de la recaptació) estarem buidant de contingut
l'Agència Tributària de Catalunya i estarem fent un pas enrere
en la corresponsabilitat fiscal i en la solidesa del finançament
de la Generalitat de Catalunya.
Xavier Martinez Gil
President de l'APTAT (Associació Professional de Tècnics de l'Administració Tributària)
21