El Plec Núm. 3 1,78 Mb - UGT

opinió
Els funcionaris som com la resta de mortals, n'hi ha que són
més treballadors, més creatius, amb més iniciativa, més
amables, i n'hi ha que en són menys. Com a qualsevol
empresa privada.
És cert que el sistema d'accés a la funció pública està antiquat
i caldria modificar-lo, ja que la superació d'unes proves de
coneixements, no ens diuen res sobre les actituds i els valors
dels nous treballadors del servei públic. D'altra banda, la
realització de tests amb aquesta finalitat ha demostrat ser
inadequada, arbitrària i contrària a la transparència i a
l'objectivitat. Per tant, els tests esdevenen inútils o, fins i
tot, perjudicials.
Però el mal funcionament de l'administració no depèn tant
dels seus treballadors, com d'una perversa interpretació del
sentit que ha de tenir el servei públic.
La funció pública, en lloc de ser entesa com un equip de
professionals, en un procés de perfeccionament permanent
en el que s'estimula la voluntat i l'esperit de servei de les
persones que hi treballen, sempre d'acord amb les directrius
dels governs escollits pel poble, és interpretada per bona
part de la ciutadania com alguna de les coses següents:
• Una font d'ingressos per al propi partit o per els seus
fidels, els amics, parents i els seus coneguts.
• Un lloc on col·locar a les persones fidels.
• Una empresa, sense risc de fallida, ja que el pressupost
públic ho aguanta tot, on poder fer pràctiques de les formes
més aberrants de direcció, per part de persones incapaces
de desenvolupar cap activitat de comandament fora d'aquest
àmbit exclòs de la crítica o l'exigència d'eficàcia.
• Una maquinaria de publicitat, que pretén fer veure que es
fan coses. De vegades, es tracta més de dir que es fan
coses, que de fer-les efectivament, ja que, una vegada
publicades aquests temes als mitjans de comunicació,
deixen de tenir el menor interès per als departaments i,
en molts casos, no s'arriben a fer mai.
Amb aquesta consideració del paper de les administracions,
és lògic pensar que les persones que hi treballen no es
troben en les millors condicions per a desenvolupar una
tasca de qualitat, eficiència i professionalitat.
No obstant el que hem exposat, és freqüent, encara, trobar
funcionaris que intenten fer una bona feina, malgrat topar
amb la incomprensió, el menyspreu i, fins i tot, el boicot
dels qui haurien de potenciar les bones pràctiques
administratives.
L'esforç continu per poder treballar bé, la contradicció de
veure en llocs directius tantes persones incompetents, que
actuen amb la prepotència dels que es creuen en possessió
de la veritat absoluta, porta el desencís, especialment quant
s'observa com gira la “roda dels disbarats”.
Aquesta “roda dels disbarats” es fa més evident quan algun
nouvingut, o alguna empresa contractada “ad hoc” per fer
una tasca pròpia dels funcionaris, proposa i decideix realitzar
una activitat, que amb anterioritat ja ha fracassat una vegada
i una altra en circumstàncies similars i sense escoltar mai la
veu de l'experiència o dels coneixements dels tècnics.
El mal funcionament de l'administració en molts pocs casos
d e l a G e n e r a l i t a t
es imputable als funcionaris. Això no obstant, l'afirmació que
l'administració funciona malament degut als seus funcionaris,
s'ha convertit en una crítica, no contradita per ningú i, fins
i tot, per part d'alguns dirigents (de qualsevol color), que
justifiquen la seva incompetència atribuint-la a les persones
que treballen a les seves ordres.
Aquesta visió que he donat, no és certament idíl·lica, però
tampoc voldria que fos una visió pessimista, especialment
de cara al futur.
Penso com en Marti i Pol que “tot està per fer i tot es
possible” Caldria, al meu entendre, actuar conjuntament en
algunes línies complementaries:
a) Resoldre el problema del finançament del partits polítics
al marge del recursos que gestiona la Administració Pública.
b)Separar clarament els àmbits de decisió política, centrada
en els objectius, dels àmbits d'activitat professional,
centrada en la gestió.
c) Establir un sistema de control de la administració, que
impedeixi tota forma de desviació del que han de ser les
seves finalitats.
d)Modificar els sistemes d'accés i promoció en els càrrecs
públics, de manera que aquests sistemes siguin eficaços,
transparents i basats en els mèrits reals de les persones.
e) Limitar a casos molt excepcioanls (i prèvia justificació pública)
l'externalització de tasques pròpies de l'administració.
f) Establir sistemes de sanció severs, per la manipulació o
l'incompliment de les normes de funcionament de l'administració,
així com per totes les actuacions contraries a la dignitat,
responsabilitat o professionalitat dels seus treballadors.
g) Establir sistemes de direcció racionals.
h) Crear sistemes de mediació i supervisió de les arbitrarietats
o males pràctiques de direcció o gestió a l'administració.
i) Impulsar el perfeccionament continu del personal, i estimular
les seves bones pràctiques.
j) Establir sistemes objectius de control del treball dels
servidors públics, basats en la llei i en un codi ètic que
valori la importància de la tasca que desenvolupen.
k) No deixar sense resposta cap difamació o mensysteniment
sobre la feina dels treballadors públics, vingui de qui vingui.
Semblen moltes coses, però no en són tantes, es poden
resumir en tres conceptes bàsics:
• Definir clarament els àmbits d'actuació polítics i de gestió.
• Dignificar la professió dels treballadors públics.
• Controlar eficaçment el funcionament del sistema.
Són tres objectius ambiciosos i que precisen de l'esforç de
tots i, especialment, dels sindicats, que tenen la responsabilitat
de vetllar pels drets, tant dels que treballem a l'administració,
com de la resta dels treballadors que, inevitablement, també
es veuen afectats pel seu funcionament.
Xavier Agulló
Delegat de personal al Departament de Treball
29