El Plec Núm. 3 1,78 Mb - UGT

More documents

Recommendations

Info

16 empreses públiques i agències Administració i Agencies La potestat d'autorganització de l'administració ha portat a la proliferació d'altres administracions, ens que, sent la mateixa administració, gaudeixen d'autonomia més o menys àmplia, segons és defineixi en la normativa que regula la seva creació, amb la finalitat d'assolir determinats objectius que, se suposa, no són possibles amb l'estructura de l'administració general. Parlem de les agències. Estem davant d'una fórmula organitzativa alternativa que dota a aquesta administració de major nivell d'autonomia en la seva gestió i flexibilitat en la seva estructura, caracteritzada per l'establiment de forts mecanismes de control de l'eficàcia, basats en una cultura de responsabilització per resultats, sempre en la direcció de l'actual procés de modernització i innovació de les Administracions Públiques. La finalitat principal és, com ha de ser, donar el millor servei als ciutadans. En aquesta estructura el document clau és el contracte “de gestió” entre el ministeri/departament corresponent i l'agència. En aquest document es determinen uns objectius concrets i avaluables, així com els mitjans que l'agència tindrà a la seva disposició per a arribar-los a assolir. Del grau de compliment dels objectius dependrà la percepció de complements salarials, és a dir, la productivitat que cobraran els treballadors i treballadores empleats directament per l'agència amb el repartiment i proporció que determinin els seus òrgans de govern, a imatge i semblança de la empresa privada. És referent normatiu d'aquest tipus d'ens la “Llei de Creació d'Agències Estatals per a la millora dels serveis públics”, que tracta d'aconseguir que aquestes administracions realitzin una gestió òptima, flexible, sense rigideses, i altres objectius magnífics. Realment el que vol el Govern és que la funció pública s'acosti a la gestió privada: la nova cultura de gestió. L'esmentada Llei crea una agència estatal de control de les altres agències (l'anàlisi de l'activitat desplegada per les agències estatals és una de les funcions essencials de l'Agència d'Avaluació), cosa que ha de valorar-se en positiu. En l'àmbit estatal, un exemple llustrós d'aquest sistema de gestió és l'Agència Tributària Estatal. Aquest ens rep un petit percentatge del que recapta i ho pot distribuir com cregui convenient. La part que va a raure als treballadors engreixa les productivitats dels cossos d'élite que, a més, ocupen els llocs de comandament. En l'àmbit autonòmic han proliferat les agències sense normativa que les empari, ja que la normativa estatal no vincula a les administracions autonòmiques. Per això, tampoc les agències autonòmiques estan sota el control de l'ens estatal expressament creat per fiscalitzar la seva actuació. Però, realment quin ha de ser el model d'agència? Les agències autonòmiques tenen les característiques i l'abastament funcional Realment el que vol el Govern és que la funció pública s'acosti a la gestió privada: la nova cultura de gestió. Però ja es dibuixa el primer problema: la discriminació salarial entre els treballadors d'una agencia i la resta de treballadors de l'administració Igualment, cal fer la reflexió sobre quins seran els que estableixin els “objectius”: naturalment, els polítics de torn. que volen els seus creadors. No hi ha regulació específica que delimiti el “minus” o el “plus” de l'autosuficiència interna i funcionalitat externa que han de tenir. En l'administració autonòmica no existeix precedent normatiu. Per tant, és van fent a la mida i, en matèria de personal funcionari, pot ser perfectament “campi qui pugui”. És inqüestionable la vessant positiva del model si els valors que han d'informar el naixement d'una agència, arriben a materialitzar-se. És bo per l'Administració i per als empleats que veuen gratificada la seva feina amb més que un salari: un manera de treballar més àgil amb els objectius tangibles. Però ja es dibuixa el primer problema: la discriminació salarial entre els treballadors d'una agencia i la resta de treballadors de l'administració. I és més, la discriminació, entre els propis treballadors de l'agència. El model fomenta la desigualtat dintre del col·lectiu dels treballadors públics. Si bé és cert que és injust i contrari a l'eficiència donar el mateix tracte a tots els empleats sense tenir en consideració el seu rendiment i actitud, no te justificació que la fixació dels salaris no quedi prou regulada per una norma. Aquesta situació es pot produir si no existeix un control seriós de l'òrgan que decideix el repartiment dels complements salarials. Aquest control haurà de venir determinat necessàriament per la participació dels treballadors en els òrgans de govern i decisió de l'agència. A aquest perill s'afegeix que, mentre els col·lectius integrats en aquest model cobraran un plus, altres patiran congelació salarial. I, dintre d'aquest ens, els primers veuran com el personal directiu s'emporta el tall més gran i ells, implicats en el procés necessari per complir objectius, es quedaran amb les escorrialles. El segon dels perills sorgeix espontàniament per l'establiment de sistemes d'avaluació aleatoris i diferenciats dels que es preveu desenvolupar en el marc de l'EBEP. El mateix objectiu concret de l'ens - agència, (per exemple recaptar) imposa un sistema d'avaluació necessàriament allunyat dels genèrics que s'han d'establir quan es desenvolupi l'EBEP. Igualment, cal fer la reflexió sobre quins seran els que estableixin els “objectius”: naturalment, els polítics de torn. No anem a fer la sempiterna pregunta, que no per això menys certa, de qui els demana eficàcia, eficiència, responsabilitat i control de resultats als polítics. Per acabar, la indefensió dels treballadors davant d'una direcció inexperta que pot no ser capaç d'assolir els objectius dels quals depèn part del seu salari, fa que des d'aquesta organització es qüestioni seriosament un model que s'està demostrant coix, al menys, de representació dels treballadors. Esperança Albà Assessoria Jurídica Sector Generalitat FSP-UGT
eleccions UGT guanya les eleccions Gràcies als treballadors i treballadores per la seva confiança. La UGT guanya les eleccions sindicals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Després de fer-se les eleccions sindicals del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a les quatre províncies, aquests són els resultats corresponents a l'any 2008, comparats amb els resultats del 2004: Eleccions 2.004 CCOO ................ 25 ............... delegats/des CATAC ................ 4 ............... delegats/des UGT .................... 3 ............... delegats/des Eleccions 2.008 UGT .................. 20 ............... delegats/des CCOO ................ 13 ............... delegats/des CATAC ................ 3 ............... delegats/des És evident que la majoria de treballadors i treballadores del Departament han decidit un canvi radical en la seva representació i han donat la majoria absoluta a la representació de la UGT. Aquests resultats donen un canvi molt important al comitè Intercentres on fa quatre anys la UGT només va aconseguir 1 dels tretze membres, CATAC, 2 i CCOO, 10. La nova composició del comitè intercentres és la següent: la UGT tindrà una majoria absoluta de 7 membres (hem guanyat sis membres), 5 de CCOO (ha perdut 5 membres) i 1 de CATAC (ha perdut un membre). I els resultats de les darreres eleccions de personal laboral han estat les del Departament de Cultura a Tarragona amb els resultats següents: 2004 2008 SAC.................3 UGT....................3 UGT.................0 SAC....................0 Ara només queda agrair a tots els treballadors i treballadores que han participat en els processos electorals i, per part nostra, a aquells que han disposat la seva confiança en les nostres candidatures, així com als nostres representants que s'han fet mereixedors d'aquesta confiança i que han aconseguit aquest resultat històric. Gràcies a aquests resultats i per primera vegada a la història la UGT és la primera força sindical al personal laboral de la Generalitat. Còmput total de delegats funcionaris més laborals a la Generalitat de Catalunya 2009 UGT ...................................................................... 153 CCOO ................................................................... 152 CATAC .................................................................... 48 SAC .......................................................................... 9 opinió d e l a G e n e r a l i t a t La Crisis y los Empleados Públicos 17
Page 1: 3 - març 2009 d e l a G e n e r a
Page 4 and 5: 4 acords ACORD RETRIBUTIU 2008 (fun
Page 6 and 7: 6 acords 3. Els Beneficiaris Direct
Page 8 and 9: 8 administració QUÈ SUPOSARAN ELS
Page 10 and 11: 10 laborals Indefinits no Fixes de
Page 12 and 13: 12 entrevista Sra. Olga Lanau Direc
Page 14 and 15: 14 departaments Secció Sindical de
Page 18 and 19: entrevista 18 Josep Mª Álvarez, s
Page 20 and 21: 20 a fons Reforma del Impuesto sobr
Page 22 and 23: 22 a fons La UGT visita el Parlamen
Page 24 and 25: 24 salut laboral La Motivació Labo
Page 26 and 27: 26 juridic el DOGC, compendi inacab
Page 28 and 29: 28 opinió “Els privilegiats func
Page 30 and 31: 30 opinió Treballo en un Sindicat
Page 32 and 33: 32 altres Black Rhinos and White Rh
Page 34: 34 altres 2, 3 i 4 de febrer Fira d

El Plec Núm. 3 1,78 Mb - UGT

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?