El Plec Núm. 3 1,78 Mb - UGT

3 - març 2009
d e l a G e n e r a l i t a t

sumari d
• editorial
• acords
• administració
• laborals
• departaments
• entrevista
• departaments
• empreses públiques
i agències
• eleccions
• entrevista
• a fons
• salut laboral
• juridic
• opinió
• dependència
• altres
Consell
Jordi Camallonga i Mateu
Encarna Fernández Martínez
Gemma Morales Puig
Xavier Casas Roque
Disseny
Jordi Puente Rodríguez
Imprimeix
Eivissa & Associats, sccl
D.L.: B-17776-2009
Via Laietana, 18, 7a planta
08003 BARCELONA
Tel. 93 295 61 00 - Fax 93 295 61 08
E-mail: fsp@catalunya.ugt.org
www.ugtgeneralitat.cat
editorial
e l a G e n e r a l i t a t
Benvolgudes companyes, benvolguts companys,
Enguany és la primera oportunitat que tinc d'adreçarme
a tots vosaltres, i cal que comenci com cal, que
és desitjant-vos un molt bon any a tots. El 2009
l'encetem amb noves perspectives, incògnites,
il·lusions, plantejaments, reptes i moltes incerteses.
Des de la UGT de la Generalitat desitgem que les
coses canviïn i ho facin força respecte l'any passat.
La UGT, com la resta de sindicats ha acordat no
fer la denúncia del VI Conveni de personal laboral
i del III Acord General de funcionaris.
Tots ja sabeu que la seva vigència acabava el 31
de desembre de 2008. Ara, ambdós, els tenim
prorrogats. Molts han estat els motius que han provocat prendre aquesta decisió
de no denúncia: L'incompliment de part dels acords presos, el poc interès de
millora dels acords per part de l'Administració, i la situació d'inmovilisme de la
Generalitat escudant-se en la conjuntura de crisis actual.
Tot plegat ens genera una manca de confiança molt important vers els responsables
de la nostra administració que, any rere any, no solament no compleixen sinó que,
fins i tot a vegades, apliquen el contrari del que acordem.
Per acabar-ho d'adobar, l'Administració l'any passat va publicar el decret d'àmbits
funcionals que suposa la creació de 18 o 19 compartiments interdepartamentals,
on s'inclouran els funcionaris de tots els cossos de la Generalitat. En set articles
d'un simple decret i una definició d'àmbit funcional, aparentment innòcua, es
pretén canviar radicalment l'estructura de la funció pública de l'administració de
la Generalitat.
La traducció pràctica d'aquest decret és que cada treballador quedarà dins d'un
àmbit/compartiment i la seva vida professional quedarà limitada per aquest àmbit
funcional.
No entenem que una qüestió com aquesta, que podria fer-se respectant la llei i
la negociació col·lectiva i ser vàlida per a determinats àmbits específics de la
Generalitat de Catalunya, com és el de presons, justícia juvenil o ambientòlegs,
suposi limitar la mobilitat entre llocs de treball i l'accés a un determinat cos a tot
el personal funcionari de la Generalitat. Posteriorment, els efectes seran retributius.
Així mateix, la carrera professional, que algun dia esperem sigui una prioritat per
a l'Administració, es fonamentarà en els àmbits funcionals.
Estem davant de l'intent més transcendent de reforma de la funció pública catalana
des de la reinstauració de la Generalitat. La UGT està al cas i alerta i prendrem
les mesures que siguin necessàries per defensar els treballadors públics.
Com podeu veure, la situació no es gaire propícia però continuem treballant a bon
ritme per preparar les plataformes de negociació per l'any vinent amb molta il·lusió
i professionalitat. Les eines que posem a la vostra disposició son el nostre correu
ugtrespon@catalunya.ugt.org i la nostra web www.ugtgeneralitat.cat i no cal dirvos
que teniu tot l'equip humà de la UGT de la Generalitat, els nostres delegats
i delegades i les nostres seccions sindicals a cada departament, empresa o institut
a la vostra disposició per fer-nos arribar les vostres propostes i inquietuds.
Entre tots plegats, aconseguirem, i ho diem amb molt d'orgull “Un sindicalisme
per a tothom”.
Encarna Fernández i Martínez
Secretària del Sector de l’Administració de la Generalitat
3

4
acords
ACORD RETRIBUTIU 2008 (funcionaris i estatutaris)
El dia 1 de desembre i, després de nombroses reunions
amb l'Administració i la resta de sindicats, per fi hem
signat un a cord sobre les retribucions que s'aplicaran
enguany als funcionaris i estatutaris de la Generalitat.
Aquest acord garanteix un increment retributiu individual
mínim, en còmput anyal, del 4'5% per a tothom i afecta
180.000 treballadors.
L'acord s'ha signat per part de la UGT,
Metges de Catalunya, CCOO i
l'Administració.
Una mica d'història
Per tal de situar correctament el context
en qual s'ha signat l'acord, convé fer una
mica d'història.
Abans de l'any 2002 les pagues extres només suposaven
l'import corresponent al sou dels treballadors més els
triennis. Durant el mandat del partit Popular en el govern
central es va decidir millorar el complement de destinació
a les pagues extres i arribar al cent per cent l'any 2007,
fita que finalment es va aconseguir una mica abans, l'any
2006.
Sota el mandat del PSOE es va anar una mica més enllà.
Ara el repte era millorar el complement específic per tal
que en un període de tres anys, de 2007 a 2009, es
pogués arribar al 100% a les 14 pagues. Per aconseguir
aquest objectiu es va signar un acord de la Mesa General
el febrer de 2007.
La pretensió de la UGT era arribar a tenir unes pagues
extres que incloguessin el 100% del complement de
destinació i el 100% del complement específic i, així serà
el desembre de 2009, atenent a allò signat
en l'acord de la Mesa General abans esmentat.
D'altra banda, per a la UGT sempre ha estat
cabdal el reconeixement de l'IPC català. Per
aquest motiu, el nostre sindicat no va signar
l'acord retributiu del 2004, ja que no es
reconeixia l'IPC català ni el manteniment del
poder adquisitiu.
Contingut de l'acord
Els aspectes més importants de l'acord signat són:
• Es garanteix un increment retributiu individual mínim,
en còmput anyal, del 4'5% per a tothom.
• La paga extra del mes de desembre
ha estat del 80% d'una mensualitat del
complement específic, en lloc del 50%
previst inicialment. Hi ha hagut, per tant,
un avançament en el cobrament d'aquest
concepte.
• És voluntat de les parts signants de
l'acord que tots els treballadors arribin
al 4'5% mínim individual en còmput
anyal. En aquest sentit, els treballadors
que, un cop fet el càlcul per part del
Departament d'Economia, no assoleixin aquest mínim,
rebran un pagament addicional únic que compensi la
diferència.
Tenint en compte les circumstàncies econòmiques de crisi
actual, caracteritzada per les reduccions de sou i reduccions
de plantilla que altres treballadors estan patint en l'àmbit
de les seves respectives empreses, la UGT entén que l'acord
que hem signat és un acord digne, tot i no ser el millor acord
que podíem aconseguir.
Per últim, només cas assenyalar que la negociació d'aquest
acord ha estat molt llarga i difícil, amb una Funció Pública
que no ha mostrat un tarannà massa negociador, excepte
al final del procés.
Abans de l'any 2002 les
pagues extres només
suposaven l'import
corresponent al sou dels
treballadors més els
triennis.
Aquest acord garanteix
un increment retributiu
individual mínim, en
còmput anyal, del 4'5%
per a tothom i afecta
180.000 treballadors.

acords
d e l a G e n e r a l i t a t
fons de modernització i racionalització: la UGT fa possible que gairebé 4000 funcionaris
millorin les seves condicions retributives
Com sabeu, el III Acord General de funcionaris del 2004
estableix dins l'apartat “Retribucions” un subapartat anomenat
”Fons de modernització i racionalització de l'Administració”,
que preveu que l'Administració de la Generalitat proposarà
habilitar a la llei de pressupostos de la Generalitat per als
exercicis 2006, 2007 i 2008 un fons addicional anual per tal
d'atendre polítiques retributives pròpies que… “contribueixi
a la modernització, la racionalització i la millora de la
productivitat de l'Administració de la Generalitat…”.
L'Acord també estableix que la dotació d'aquest fons serà
equivalent al 0'3% anual de la massa salarial de tots els
empleats i empleades públics de l'àmbit d'aplicació de la
Mesa General de Negociació per als anys 2006, 2007 i 2008.
La Mesa General de Negociació i, en el seu cas, les diferents
meses sectorials, determinaran anualment l'aplicació i la
distribució d'aquest fons per a col·lectius determinats i per
a mesures específiques (millora en la prestació dels serveis
públics pel que fa a la seva qualitat, eficàcia i eficiència..)
Quina és la història de la creació i l'aplicació d'aquests fons?
Per al 2006 la UGT va fer diverses propostes de destinació
del fons d'aquell any a diferents col·lectius o per a diversos
objectius: sistema de carrera professional per als funcionaris
similar al personal estatutari (sanitari), increment del
complement específic dels llocs de treball de cada grup amb
nivells de destinació i complement específic més baixos;
nivell de destinació mínim de 14 per al personal auxiliar
administratiu dels centres d'ensenyament, i reconeixement
de les funcions del personal de registre i atenció al públic.
Vist el retard en la negociació del Fons 2006, la UGT va proposar
negociar conjuntament els criteris de repartiment dels fons
addicionals de 2006, 2007 i 2008 en un acord trianual.
Però no va ser així. Tant l'Administració com els altres sindicats
van preferir negociar només el fons del 2006 (2.019.107'47
euros) i aplicar-lo íntegrament al personal que realitza tasques
de registre i atenció al públic, amb uns criteris de repartiment
que la UGT no compartia i que es van fer públics en un Acord
de Govern, publicat al DOGC el 8 de novembre de 2007.
La UGT estava a favor d'assignar aquest complement als treballadors
que feien atenció al públic, però no va signar finalment l'acord
que ens oferia Funció Pública bàsicament per tres motius:
1 Considerar que els criteris de distribució del fons podien
ser discriminatoris i, en ocasions, de difícil verificació
objectiva, gairebé matemàtica (verificar que el 75% del
total de la jornada es dedica a l'atenció al públic).
2 Manca de rigor i opacitat de Funció Pública i dels
responsables dels diferents departaments a l'hora de fer
les llistes dels llocs de treball inclosos i exclosos.
3 La negativa de Funció Pública a crear una comissió de
seguiment, amb participació sindical, que verifiqués
regularment la incorporació de nous llocs de treball amb
dret a aquest complement.
Sense resoldre aquests tres importants aspectes el nostre
sindicat no podia signar cap acord. Malauradament, el temps
ens ha donat la raó.
I que hi ha dels fons corresponents als anys 2007 i 2008?
Fins al 8 de març d'enguany no es va desenterrar el grup de
treball dels fons addicionals dels anys 2007 i 2008, i no per
la nostra deixadesa, certament, sinó perquè el govern no va
voler.
Aquesta vegada sí que es recull la proposta que la UGT va
presentar l'any 2006 per millorar els nivells dels funcionaris
PAS (personal d'administració i serveis) als centres docents,
tant per als auxiliars (del D12 al D14) com per als administratius
(del C13 al C14). Després s'han succeït nombroses reunions,
en el nostre parer molt infructuoses, ja que les propostes
de destí que l'Administració volia donar als diners estaven
molt lluny de les propostes sindicals i tampoc hi havia
voluntat d'acostar-s'hi.
En la reunió de 21 de juliol de 2008 es va arribar a un cert
consens entre sindicats i funció pública sobre el destí d'una
part d'aquests fons (millora de nivells de destinació i increment
retributiu de funcionaris auxiliars administratius i administratius
de centres docents del Departament d'Educació; auxiliars
administratius i administratius de les escoles de capacitació
agrària del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció
Rural; CIFO del Departament de Treball i personal amb lloc
itinerant del cos de diplomats d'assistents socials del
Departament d'Educació).
Però el destí que Funció Pública volia donar a una altra part
del Fons, com ara pagar el fons d'Acció Social, era del tot
inacceptable per a nosaltres. La UGT va defensar que amb
el romanent es podia finançar una proposta de carrera
administrativa caracteritzada per la promoció en el mateix
lloc de treball, vinculada a la formació i transversal, és a dir,
per a tots els cossos i grups.
La nostra proposta, però, no va ser acceptada. Finalment,
el 6 de novembre passat i, després de més d'un any i mig
de difícil i enrocada negociació amb l'Administració, es va
arribar a un acord que desencalla els Fons de modernització
i racionalització establerts en el III Acord General.
La unitat de la part sindical ha estat decisiva perquè Funció
Pública presentés finalment una proposta acceptable, que
beneficia al voltant de 4.000 funcionaris de la Generalitat.
Les característiques bàsiques d'aquest important acord són:
1. Tot l'import va a conceptes retributius consolidables.
2. Ni un sol euro es destinarà al Fons d'Acció Social, tal com
pretenia l'Administració.
El Fons de modernització i racionalització de l'Administració
no ha de servir per pagar ulleres i “empastes”. Aquestes
despeses s'han de cobrir amb altres aportacions que ha de
fer l'Administració.
5

6
acords
3. Els Beneficiaris Directes d'aquests fons són:
• 2.717 auxiliars administratius i administratius (personal
PAS de centres educatius) del departament d'Educació:
passen de D12 a D14 i de C13 a C14.
(Cal remarcar que en relació amb la millora del personal PAS
de centres educatius i, com ja hem dit al principi d'aquest
article, la UGT va ser el primer sindicat en reivindicar la seva
millora per la via d'aquests fons ja en l'any 2006).
• 98 assistents socials amb itinerància del departament d'Educació
• 22 auxiliars administratius de les escoles de Capacitació
Agrària, escola Nauticopesquera i Centre de Formació d'Estudis
Agrorurals del departament d'Agricultura: de D12 a D14.
• 16 funcionaris del Centre d'Informació i Formació Ocupacional
(CIFO) del departament de Treball: de C13 a C14 i de D12
a D14.
• 17 psicòlegs i assistents socials dels Equips d'Assessorament
Penal del departament de Justícia: de A23 a A24, de A21
a A22 i de B18 a B20.
• 25 psicòlegs i assistents socials dels serveis
d'Assessorament en l'àmbit de Família (SATAF): de A21
a A22.1 i B19 a B20.2
• 2 Convocatòries de promoció interna especial: 740 places de
promoció interna especial del cos auxiliar administratiu al cos
administratiu (del D al C). 75 places de promoció interna
especial Del cos de gestió al cos superior (del B al A)
Humor
(Les dues convocatòries s'han publicat al DOGC el 29 de
desembre de 2008).
Cal remarcar que durant aquests últims 3 anys que ha durat
la negociació dels fons, la UGT ha estat el sindicat que, d'una
banda, ha fet més propostes per tal que els fons s'utilitzessin
adequadament i d'altra banda, les propostes han estat les
més ambicioses i transversals possibles, com és la que hem
assenyalat abans, consistent en la implantació d'un sistema
de carrera professional horitzontal que possibilités la millora
del grau personal consolidat, acreditant formació, i sense
haver de canviar de lloc de treball.
També hem de lamentar especialment la ineficàcia dels
responsables del Departament d'Acció Social i Ciutadania
que, havent tingut l'oportunitat, no han sabut aprofitar els
diners d'aquests fons per a millores retributives de treballadors
de col·lectius com l'Institut Català de l'Acolliment i de
l'Adopció, i del col·lectiu EFIS.
Confiem però que finalment dins d'aquest departament algun
càrrec serà capaç de defensar els seus propis treballadors.
Des de la UGT no pararem fins aconseguir-ho.
Seguirem lluitant perquè les millores arribin a tothom, però
considerem que la proposta finalment acceptada és una
sortida digna en els temps de crisi actuals.
Gemma Morales i Xavier Casas
Membres de la Mesa Sectorial de Negociació

administració
El final dels actuals cossos generals i especials de la Generalitat:
Decret 202/2008 d’Àmbits funcionals
El passat 17 d’octubre es va publicar al DOGC el decret d’àmbits
funcionals que suposarà la creació de 18 o 19 compartiments
interdepartamentals, on s’inclouran els funcionaris de tots els
cossos de la Generalitat, amb exclusió, d’acord amb l’art. 1
d’aquest decret, “dels adscrits al cos de mossos d’esquadra,
personal estatutari, docent no universitari i als cossos de la
Inspecció en l’ordre social”.
Amb 7 articles d’un simple decret i una definició d’àmbit funcional,
aparentment innòcua, es pretén canviar radicalment l’estructura
de la funció pública de l’administració de la Generalitat.
L’article 3 defineix els àmbits com “agrupacions de llocs de
treball que tenen assignades finalitats i funcions homogènies
per a l’ocupació dels quals es requereix un perfil de competència
professional determinat per un conjunt de coneixements,
destreses o actituds comunes”.
La traducció pràctica d’aquesta definició és que cada treballador
quedarà dins d’un àmbit/compartiment i la seva vida professional
quedarà limitada per aquest àmbit funcional.
De manera immediata (d’aquí a uns mesos en alguns casos)
canviaran aspectes tan importants per a la teva feina com són la
mobilitat del lloc de treball i l’accés a un determinat cos. Posteriorment,
els efectes seran retributius. Així mateix, la teva carrera professional,
que algun dia esperem que també sigui una prioritat per a
l’Administració, es fonamentarà en els àmbits funcionals.
Acompanyaran a aquest decret d’àmbits un nou reglament de
provisió de llocs de treball i decrets que regularan retribucions
complementàries dels funcionaris i la creació d’un comitè de
valoració de llocs de treball.
Estem davant de l’intent més transcendent de reforma de la
funció pública catalana des de la reinstauració de la Generalitat.
Una reforma, gens innovadora, ja que el que s’està fent és una
mala còpia del que ja es va fer a l’administració autonòmica
andalusa l’any 1996 i que ara s’està intentant corregir; o del
que l’any 2005 (casualment també amb 7 articles) pretenia fer
el govern basc, però que la UGT va tombar amb una sentència
guanyada davant el Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi.
QUÈ PRETEN L’ADMINISTRACIÓ?
A) Reduir a la mínima expressió els elements objectius de valoració
per a la mobilitat o per l’accés a un lloc de treball (les entrevistes
i les puntuacions “a mida” seran el criteri general).
B) Fer dels àmbits funcionals l’eina per crear en la pràctica una
macroestructura de llocs singulars amb noms i cognoms i
estendre així el “llaminer” sistema de lliure designació en
detriment de l’actual sistema de concurs general de trasllats.
Davant d’aquesta nova administració “a mida” entenem fàcilment
que els àmbits funcionals siguin la prioritat absoluta dels actuals
responsables de la Funció Pública que, amb presses i sense
cap voluntat d’escoltar als treballadors ni de negociar amb els
seus legítims representants, volen anar imposant durant aquest
any 2009.
d e l a G e n e r a l i t a t
Són molts els interrogants que es plantegen i nul·les les
explicacions que rebem de Funció Pública: Què passarà amb
els nombrosos llocs de treball difícilment enquadrables dins
d’un sol àmbit? Com quedaran els funcionaris amb titulacions
diferents a les que es valorin a l’àmbit en el qual se’ls hagi
enquadrat? Etc… etc…
QUÈ ESTÀ FENT FUNCIÓ PÚBLICA?
Cronologia d’actuacions d’aquests últims mesos:
1 Abril de 2008. La directora general de Funció Pública presenta
el projecte de decret d’àmbits funcionals a la Mesa Sectorial
del personal d’administració i tècnic.
2 Maig de 2008. La UGT fa una esmena a la totalitat i demana
que es retiri el projecte. Exigim que es respecti la llei i que
es negociï qualsevol canvi de condicions de treball dels
funcionaris de la Generalitat.
3 Funció Pública manifesta que aquest tema no ha de ser
objecte de cap negociació ja que disposa de potestat
organitzativa.
4 Octubre de 2008. Es publica el decret d’àmbits funcionals.
5 Funció Pública comunica als representants sindicals els tres
primers àmbits que es volen fer i la constitució de comissions
tècniques que, amb 4 o 5 reunions “enllestiran” cada àmbit.
Inicialment permet l’assistència d’un sol “tècnic” que representi
a tots els sindicats. Davant la indignació sindical Funció Pública
cedeix i permet l’assistència en aquestes comissions d’un
representant de cada sindicat (se’ns exigeix, però, que la nostra
participació sigui estrictament tècnica i, en cap cas, negociadora).
6 Funció Pública ens lliura el mapa dels 13 àmbits funcionals
previstos per als cossos A i B i ens manifesta que els
treballadors dels cossos C, D i E quedaran repartits en 5 o
6 àmbits més.
7 Per acord de govern s’aprovarà cada àmbit independentment,
sense esperar a, ni tan sols, haver configurat el mapa complet.
8 Seguidament es convocaran “concursos” que ja no seran
generals per als nous àmbits creats i s’aniran fent comissions
tècniques per completar el mapa.
7

8
administració
QUÈ SUPOSARAN ELS ÀMBITS FUNCIONALS?
1. S’acaba amb el concurs general de trasllats
com a via normal per la mobilitat professional.
Els grups de titulació i els cossos i escales,
establerts per llei, deixen de ser els instruments
per articular la provisió de llocs de treball.
La mobilitat quedarà reduïda i limitada dins
de cadascun dels 13 compartiments/àmbits
funcionals establerts per als cossos A/B i dels
5/6 establerts per als cossos C/D/E.
Les disposicions que regulin les rutes o itineraris
professionals dels àmbits funcionals establiran
a les bases de les convocatòries l’escala de mèrits i la puntuació
corresponent a cada treballador pel temps de serveis prestats
en cada àmbit funcional.
Es redueixen les expectatives laborals i la mobilitat dels
funcionaris en funció dels llocs de treball desenvolupats.
L’establiment de rutes o itineraris professionals implicarà autèntics
carrerons sense sortida o laberints per als funcionaris que tinguin
el lloc de treball en un àmbit funcional de reduïda dimensió.
2. Canvi radical en la valoració de mèrits dels funcionaris.
Antiguitat, grau personal, treball desenvolupat, titulacions i
formació es deixaran de valorar com s’ha fet fins ara i quedaran
subordinats a la sobrevaloració d’estar adscrit o no a un àmbit
funcional determinat.
3. La carrera professional quedarà limitada a l’àmbit funcional.
La carrera administrativa es plantejarà dins de cada àmbit funcional
concret i d’acord amb una ruta o itinerari professional establert
amb total discrecionalitat per la Funció Pública i els departaments.
QUÈ PENSA LA UGT?
Nosaltres considerem que la delimitació d’àmbits funcionals pot
ser una fórmula vàlida per a determinats col·lectius específics,
com és el de presons, justícia juvenil o ambientòlegs, sempre
que es respecti la legalitat i la negociació col·lectiva amb la part
social, però no ho és per al personal funcionari de la Generalitat,
en general.
És l’administració qui ha d’oferir la formació adient per especialitzar
i actualitzar professionalment als seus treballadors i respondre,
així, òptimament, a les necessitats d’un servei públic de qualitat
que exigeix una societat canviant i moderna.
La carrera professional ha de tenir com a base aquesta formació
i no la creació d’uns itineraris laborals que acabaran sent
“cortijos” de determinats càrrecs o interessos polítics amb criteris
molt distants a l’interès pel servei públic i a la consideració que
requereix el treballador que el fa possible.
Rebaixar la regulació dels àmbits funcionals a un simple decret,
aprovar-ho per acords de govern i desenvolupar-ho per disposicions
departamentals no és una qüestió simplement tècnica o casual.
El que Funció Pública pretén de manera totalment intencionada,
és rebaixar, també, els mecanismes de control i garanties en
aspectes tan fonamentals com són l’objectivitat i els principis
d’igualtat, mèrit i capacitat, que afecten a la mobilitat, l’accés
Rebaixar la regulació
dels àmbits funcionals
a un simple decret, aprovar-ho
per acords de govern
i desenvolupar-ho
per disposicions departamentals
no és una
qüestió simplement tècnica
o casual.
i la carrera professional dels treballadors.
Així mateix, no podem admetre que els
responsables de Funció Pública pretenguin
canviar condicions de treball sense comptar
amb els seus treballadors i sense cap mena
de negociació sindical amb els seus legítims
representants.
La UGT sap que les estructures organitzatives
no són eternes i reconeix que les actuals tenen
importants dèficits i injustícies, però considera
que la via per solucionar-ho no passa per la
creació d’àmbits funcionals que ni respecten
la generalitat dels cossos generals ni l’especialitat dels cossos
especials.
Són molts els interrogants que es plantegen i nul·les les
explicacions que rebem de Funció Pública: Què passarà amb
els nombrosos llocs de treball difícilment enquadrables dins
d’un sol àmbit? Com quedaran els funcionaris amb titulacions
diferents a les que es valorin a l’àmbit en el qual se’ls hagi
enquadrat? Etc...etc...
La desinformació és total i intencionada. Funció Pública sap que
si els treballadors coneguessin la magnitud i les conseqüències
d’aque st tema, el rebuig i el malestar serien generals.
QUÈ FA LA UGT?
1 Informar-vos clarament del que està passant.
Estem a la vostra disposició per venir als centres de treball, fer
assemblees o reunions i respondre a les vostres preocupacions.
Podeu utilitzar l’adreça d’email ugtrespon@catalunya.ugt.org
o trucar al tel. 932956100 ext. 6159 per fer consultes sobre
aquest tema i per sol·licitar-nos reunions informatives.
2 Demanar la vostra col·laboració per fer la nostra feina de la
millor manera possible. Volem que a la cadira que té la UGT a
cada comissió tècnica i a la mesa sectorial hi tingueu lloc tots
els treballadors afectats.
3 La UGT ha interposat un recurs contra aquest decret per tots
els motius exposats.
4 Exigir el respecte a la legalitat i defensar, des del primer
moment, la necessitat de transparència, d’informació als
treballadors i de negociació amb els seus legítims representants.
5 Tenir presència a les comissions tècniques de definició de
cada àmbit i participar-hi tan activament com sigui possible.
Davant d’aquesta "interessada" actuació de l’Administració, de
conseqüències directes per a la vostra vida laboral, la UGT
defensarà activament un model de funció pública que respecti
el sistema de cossos i escales, que potenciï la formació per a
l’especialització, que no disminueixi la possibilitat de mobilitat
i que garanteixi la valoració objectiva dels mèrits del treballador
en la seva carrera professional.
Necessitem la teva participació i col·laboració.
Exigeix ser informat! Compte amb nosaltres!

laborals
d e l a G e n e r a l i t a t
La UGT no denuncia el VI Conveni de Laborals ni el III Acord General de Funcionaris
Els sindicats negociadors i signants del VI Conveni (UGT, CCOO
i CATAC) hem acordat no fer la denuncia del Conveni, tot i que
la seva vigència era fins el 31 de desembre de 2008 i, per tant,
el Conveni es prorroga fins el 31 de desembre de 2009.
Aquesta decisió l'hem presa atenent a diverses qüestions:
1. L'incompliment dels temes fonamentals del VI Conveni
per part de l'administració, com ara que, a data 31.12.08
ja havien d'haver sortit a nou accés totes les places
temporals de plantilla, o que s'havien d'haver adequat ja
les Borses de Treball i/o uns criteris de contractació a tots
els departaments.
2. L'administració no té el més mínim interès en millorar el
conveni actual, sinó, tot al contrari, fer una negociació a
la baixa amb el pretext de la crisi.
3. Hi ha per part dels tres sindicats una evident manca de
confiança en els responsables d'aquesta administració que,
any rere any, no solament no compleix els acords sinó que,
fins i tot, a vegades, aplica el contrari del que acordem.
Per tant i, per primera vegada en la història recent de la
Generalitat de Catalunya, els sindicats no hem fet denuncia
del Conveni del personal laboral de la Generalitat de
Catalunya i queda prorrogat un any més.
Algú d'aquest Govern, “social, progressista i d'esquerres”
hauria de prendre nota.
En relació amb el III Acord General sobre Condicions de
Treball del Personal de l'Àmbit d'Aplicació de la Mesa General
de Negociació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya,
la UGT tampoc ha presenta denúncia, pels motius següents:
1. Encara queda molt per desenvolupar: carrera professional,
mobilitat administrativa, òrgan de mediació, jubilació...
2. A l'abril de 2007 el context normatiu canvia amb la
publicació de “l'Estatuto Básico del Empleado Público”
(EBEP). Aquesta norma preveu, entre d'altres novetats,
l'existència d'una mesa de negociació de funcionaris,
laborals i estatutaris.
3. L'actual situació de crisi econòmica tornarà a ser excusa
per part de l'Administració per fer una negociació a la
baixa.
4. Pel que fa als aspectes retributius, és difícil negociar res
si no hi ha diners. És millor mantenir l'actual fòrmula
d'increment retributiu establerta a l'Acord de la Mesa
General per al període 2007-2009, que garanteix el 2%+
la incorporació, segons el calendari previst en el propi
Acord, del complement específic a les pagues extres, per
tal que al desembre de 2009 es percebi l'import d'una
mensualitat del complement específic. Ara tenim una
clàusula de garantia salarial si l'IPC va malament.
Per tots aquests motius la UGT, al igual que la resta de
sindicats signants, no ha denunciat el III Acord General que,
en conseqüència, es prorroga per un any més.
Algú d'aquest Govern,
“social, progressista i
d'esquerres” hauria de
prendre nota.
Representats de la UGT de personal laboral durant el tancament a la seu de
la DGF Pùblica, per forçar la negociació
9

10
laborals
Indefinits no Fixes de Plantilla i Personal Laboral Temporal en Places a Funcionaritzar
El dijous 13 de novembre en reunió entre els sindicats
(UGT, CCOO i CATAC) i la Funció Pública sobre el tema
dels indefinits no fixos de plantilla en places a funcionaritzar
no hi va haver cap avenç, més aviat un substancial retrocés
en no acceptar la Funció Pública la primera petició dels
sindicats per resoldre el problema.
Sota quina normativa han de sortir les
places a nou accés: els sindicats manifestem
que sota la normativa laboral del conveni
i la Funció Pública segueix amb la seva
opció que sigui sota la normativa general
de funcionaris.
Si estem d'acord en alguna cosa, que sigui
directament a nou accés, sense treure
anteriorment les places a concurs de Canvi de destinació.
Però tot i estar d'acord en això, el fonamental és sota
quin sistema legal s'ha de fer (laboral o funcionari), i fins
al moment cap de les dues parts no estic disposada a
cedir. A més ens va proposar:
1 La Funció Pública ens fa l'oferta de pactar la
convocatòria.
2 Recol·locar com a interí funcionari a qui no superi la
convocatòria.
Signat el nou Conveni Col·lectiu de l’IReS
El passat divendres 21 de novembre de
2008, a la seu de la Fundació IRES es
va signar el II Acord Laboral amb la
presència de la Secretaria de
l'Administració de la Generalitat de la
UGT de Catalunya, Encarna Fernández
i Martínez, la Direcció de la fundació i
la Comissió Negociadora del Comitè
d'Empresa.
Des de la UGT de la Generalitat volem
felicitar a tots els companys i companyes
de l'IRES per la signatura d'aquest II
Acord Laboral perquè s'han assolit millores tan socials com
econòmiques que milloren substancialment l'acord anterior
i situen a l'IRES en primera línea i per damunt de totes les
empreses d'aquest sector.
Aquest acord no hagués estat possible sense la voluntat
d'ambdues parts per millorar les condicions laborals dels
treballadores i treballadores i de la pròpia empresa.
L'actuació d'IReS s'adreça fonamentalment a l'atenció
social, psicològica i educativa de persones i col·lectius en
situació de risc social o amb dificultats socioeconòmiques.
3 Donar un temps (pactat) per tal que els laborals que
no tenen la titulació es puguin treure la titulació.
Com podeu veure les posicions estan allunyades en lo
fonamental. I és que a més els sindicats volem que aquesta
solució, si arriba a concretar-se (que
sigui possible, i satisfactòria per
Si estem d'acord en
alguna cosa, que sigui
directament a nou
accés, sense treure
anteriorment les places
a concurs de Canvi de
destinació.
La visió de l'entitat, allò que volem
arribar a ser, és fer d'IReS una institució
capdavantera a Catalunya, les Illes
Balears i altres comunitats de l'Estat
en el seu àmbit d'actuació, els serveis
socials especialitzats.
Les persones destinatàries de l'atenció
- les seves necessitats i demandes- són
l'eix en torn al qual gira tota l'organització.
Des d'aquesta perspectiva, IReS realitza
la seva activitat en diferents àmbits a través de serveis i
programes específics d'atenció i també orientats a l'acció
preventiva. Els quatre grans àmbits d'actuació de l'entitat
són:
- Acció Social dins del Sistema Judicial
- Accions contra la Violència Familiar i de Gènere
- Inclusió Social
- Infància, Joventut i Família
ambdues parts), cosa que ara per ara
es molt difícil, també sigui d'aplicació
al personal laboral temporal que ocupa
plaça de funcionari.
Aquest és altre punt on estem molt
lluny, l'administració vol solucionar
el problema dels 123 indefinits no fixes
de plantilla i els sindicats volem so-
lucionar el problema del personal laboral en plaça de
funcionari que no es fix., i són dos coses molt diferents.
Per tant ens hem donat un mes com a molt per tractar de
apropar postures.
Sr. Conseller de Governació: la UGT si que te propostes
per solucionar les coses i les idees molt clares. Ara toca
el moment de l'acció i de prendre decisions. La seva
paraula de trobar-hi solucions bè ha de servir d'alguna
cosa. Que tot no siguin bones voluntats.

departaments
P.T.O.P. Tot i els entrebancs, molta feina ben feta.
L'any 2008 que hem deixat enrere ha estat un període de
molta feina per els membres de la Secció Sindical de la UGT
en el Departament de PTOP. Moltes reunions de treball i
moltes decisions a prendre per tal de tutelar i preservar els
interessos legítims dels nostres companys i companyes.
Tot i ser el sindicat més votat amb diferència al nostre
Departament a les darreres eleccions, estem a l'oposició atès
el “pacte subterrani” entre la IAC-CATAC i CC.OO. al Comitè
d'empresa de Barcelona i al Comitè Intercentres. Ells van
pactar les majories i es van repartir els càrrecs als Comitès,
no per treballar, si no per entorpir i frenar la feina dels quI
volem treballar sindicalment.
Hem treballat en el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques com a Secció Sindical i per àrees de responsabilitat.
No ens han deixat altre camí.
Ha estat i segueix sent un desastre el treball com a comitès
i en els comitès. El Comitè Intercentres no es reuneix des de
juny de 2008 ja que, tant el president (CCOO.) com la secretària
(IAC-CATAC), no es dignen convocar i fer les preceptives
reunions dels comitès. Van arribar a fer una convocatòria, i
quatre mesos desprès encara no s'han presentat, ni l'han
desconvocat, ni tampoc han avisat als seus propis companys
de les incompareixences. De resultes d'aquestes actituds,
perjudicials a tots els efectes per els treballadors i treballadores
del nostre Departament, hem hagut de presentar la pertinent
notificació de denúncia davant la Inspecció de Treball, pel
presumpte abandonament de les seves obligacions i
responsabilitats, i per incompliment del que disposa l'Estatut
dels Treballadors.
De tota la feina feta en els darrers mesos, aquest és un resum
de les fites assolides:
• Àrea de Seguretat i Prevenció de Riscos Laborals: Hem aconseguit,
desprès de dos anys d'insistència i perseverança, l'aprovació
del Reglament d'aquest comitè de Salut Laboral. Ara ja
podem dir que aquest comitè és plural, participatiu i al
servei de la protecció dels treballadors i treballadores.
També s'ha aconseguit que es fes la valoració de riscos
psicosocials PSQCAT21 de tots els llocs de treball, i per
mitjà d'una empresa externa, evitant així determinades
actituds i servituds de la U.P.R.L. del propi Departament.
Hem aconseguit que s'instal·lin punts de subministrament
d'aigua de boca a tots els centres de treball ( en alguns
d'ells es bevia aigua de pou sense control mèdic, i en altres
centres no hi havia).
Han finalitzat les reformes a les instal·lacions d'un nombre
important de Parcs de Carreteres (altres ni han començat),
i la supervisió final en matèria d'higiene, seguretat i salut
ha estat correcte.
També hem aconseguit la creació d'una comissió de treball
per a confeccionar els protocols d'actuacions per a treballs
a l'àmbit de les carreteres, per tal de minimitzar els riscos
i maximitzar la seguretat laboral.
d e l a G e n e r a l i t a t
L'Audiència Provincial de Lleida, Secció Primera, en la seva
sentència núm. 360/2008, va ratificar com a fet penal (tot
i el recurs de 60 pàgines presentat pel Departament)
l'assetjament sofert per una companya del S.T. de Carreteres
de Lleida, i també ratificà la responsabilitat civil subsidiària
del Dept. de PTOP, atès que declara com a fet provat que,
els responsables del Departament n'eren coneixedors de la
situació i no van actuar per evitar-ho.
• Àrea de Formació: Els companys d'aquesta àrea, en diverses
trobades de treball amb responsables del Departament, i
no sense algun que altre entrebanc, han valorat i repassat
la formació d'exercicis anteriors i han fet noves propostes
i han arribat a bons acords amb la Unitat de formació del
Departament que aporten beneficis addicionals als
treballadors/es, incorporant sistemes, controls i cursos
formatius que des de la UGT s'han proposat.
• Àrea de Comunicació: Des de l'àrea de comunicació, hem
acomplert un altre dels nostres compromisos electorals, fervos
arribar informació puntual d'interès del vostre àmbit
laboral, la generada des de la UGT de la Generalitat i aquella
que s'ha generat per les nostres actuacions en àmbits de
treball amb el Departament de PTOP en els que participem,
col·laborem i treballem. S'han fet els enviaments de forma
ràpida, eficaç i eficient. I ho hem aconseguit al fer-vos arribar
al vostre entorn de treball més de 130 comunicacions i fulls
informatius.
• Àrea d'Organització: Des d'aquest àrea, entre d'altres, seguim
treballant perquè al Departament s'estableixi la preceptiva
BORSA DE TREBALL que disposa el Conveni per tal de fer
les contractacions provisionals de personal de forma legal.
També treballem per acordar i establir el procediment
transparent i en igualtat per als “Encàrrecs de categoria
superior”. D'altra banda vàrem aconseguir, amb la intervenció
de la Inspecció de Treball, aturar la “imposició” que feien
alguns caps als subordinats, de fer feines de categoria
inferior a determinats col·lectius, per una manca de previsió
i organització de l'empresa. Estem presents a la Mesa
negociadora del Conveni, a la CIVE, a la Mesa Sectorial i a
diverses comissions de treball en la Funció Pública.
La Secció Sindical de la UGT al Departament de P.T.O.P. i
els seus membres, seguim treballant per aportar beneficis
i millores per els nostres companys i companyes. Som una
Secció Sindical i un grup de companys que estem al servei
del treballadors i treballadores, en el nostre Departament
i en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
Si vols ser un més, i participar amb nosaltres, ens ho fas saber
a ugt.ptop@gencat.cat
Ho fem per tu...¡¡
Secretaria d'Organització.
11

12
entrevista
Sra. Olga Lanau
Directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis
i Salvament del Departament d'Interior, Relacions
Institucionals i Participació. Entrevista realitzada
el divendres 14 de novembre de 2008.
P: Després de tres anys en el càrrec, com valoreu
l'arribada d'una dona al comandament d'un
col·lectiu tradicionalment masculí?
R: Jo vinc d'un món universitari, on hi havia
molts homes i alumnes homes amb un perfil
diferent al dels bombers. Crec que va bé que
jo no sigui home, ja que segurament les dones
tenim unes qualitats que poden venir bé per dirigir el cos de
bombers. De fet, home i dona es complementen en el tema de
la gestió, però en la direcció de persones les dones solem ser
una mica més hàbils. Crec, eh? No sé com ho valoren els
bombers, que seria la pregunta interessant.
P: Quins creieu que són els motius que hi hagi tan poques
dones bomberes?
R: Aquesta és un pregunta que em faig molt sovint i no tinc
una resposta clara, però penso que la percepció que es té des
de fora és que és una professió d'homes i que a les dones en
general no els atrau aquest tipus de professió. Segurament a
les dones que si els atrau, els atrau les dificultats de l'accés,
però les dificultats de conviure 24 hores rodejades d'homes,
segurament això se'ls fa menys atractiu. Professionalment està
clar que les dones que hi ha al cos de bombers fan les mateixes
funcions que els homes. Per lo tant, es demostra
que poden fer el mateix, però penso que no
és una professió atractiva per a les dones,
igual que hi ha d'altres professions en les
que hi ha moltes dones i pocs homes i
possiblement passa el mateix, però això que
acabo de dir és intuïtiu, no científic.
P: Quina opinió us mereix la discriminació positiva (doble barem
o barems diferents) en las convocatòries d'accés al cos de
bombers?
R: Crec que algun dia s'haurà de resoldre aquesta discriminació,
incorporant tot tipus de proves que valorin tot allò que necessita
un bomber, que no és necessàriament només força física i
resistència, sinó altres habilitats, i el dia que es facin proves
en què es valori tot i es compensin unes coses amb les altres,
possiblement serà difícil mantenir aquesta....denominada, que
jo encara no la denomino així... discriminació positiva.
P: En quins aspectes creieu que pot repercutir l'actual situació
de crisi econòmica en el cos de bombers de la Generalitat?
R: Jo no vull ser especialment optimista... bé, perquè s'ha
de ser prudent. El nostre negoci és d'aquells que el govern
pensa que és prioritari perquè estem prestant un servei bàsic
i, per lo tant, l'impacte que tindrà la crisi econòmica no serà
especialment important; impacte tindrà, perquè quan els
pressupostos no creixen al ritme que creix el preu d'altres
De fet, home i dona
es complementen
en el tema de la
gestió, però en la
direcció de
persones les dones
solem ser una mica
més hàbils.
Professionalment està
clar que les dones que
hi ha al cos de bombers
fan les mateixes
funcions que els homes.
coses, sempre hi ha un impacte, però no penso
que ens hagi d'afectar especialment, ni en
l'accés de persones, ni en infrastructures ni
en equipaments, que és el que suposa més diners.
P: Creieu que són suficients els recursos que tenen els bombers
de la Generalitat avui en dia?
R: Suficients si, millorables, segur. A part de la història d'aquesta
casa, que tothom explica que era horrorosa, quan vas a altres
llocs i veus el que tenen, crec que tenim molt poc a envejar als
altres. Evidentment hi ha coses a millorar. Des de fa molt temps
el que s'està fent és posar al dia l'endarreriment anterior i per
tant, un cop posats al dia, que en bona part ja ho estem, s'ha
d'anar mirant quins són els aspectes a modificar. Per exemple,
els vehicles que s'han comprat són massa generalistes per a tot
Catalunya. Tanmateix, hi ha vehicles que a nivell urbà van bé.
En altres àmbits, no tant. S'haurà d'anar pensant quines línies
d'especialització, no de personal, sinó d'equipament, hem de
tenir però, insisteixo, estem en unes condicions més que raonables.
P: Estem al nivell dels principals països de
la Unió Europea en emergències?
R: Està mal que ho digui jo, però si hem de
fer un rànking, estaríem en els primers llocs i
ho dic sincerament. Ho dic perquè jo com que
no sóc bombera em puc permetre el luxe
d'opinar. M'estic referint al principals països i
la prova és que en molts projectes a nivell
europeu d'investigació ens demanen que els nostres bombers
liderin la part aplicada de la recerca, no la part científica,
universitària. Durant molts anys lo típic i lo tòpic era el GRAF
(Grup de Recolzament i Activitats Forestals). Estem en projectes
d'ensorrament d'edificis, i projectes d'assistència psicològica a
víctimes. Cada vegada més estem entrant en diverses línies i la
veritat és que els bombers de Catalunya tenen molt bona fama,
crec que merescuda, a nivell espanyol, sincerament, els millors.
Ho tinc clar. Ho dic molt en serio i, a nivell europeu, estem molt
ben posicionats.
P: Està preparat el cos de bombers per a donar resposta a les
situacions de catàstrofe que puguin generar les amenaces
terroristes?
R: Hi ha algun tipus de sinistre en el qual hi participem però no
som ni l'agent principal ni tenim experiència. Crec que no estem
de veritat preparats, globalment parlant, per a una emergència
de la magnitud d'un atemptat terrorista, la qual cosa no vol dir
que els bombers no estiguin preparats per a intervenir. És un

entrevista
tipus d'emergència on els bombers fan
una funció però hi ha molts altres que
intervenen i crec que cal treballar per poder
actuar coordinadament.
de fa temps un pla de treball per a accions
de múltiples víctimes, en un ventall que
va des d'un accident de trànsit fins a un
atemptat terrorista. Estem treballant amb
policies, el SEM, protecció civil. Si es
produís la situació crec que actuaríem
segurament bé però penso que falta
treballar més.
P: I amb la UME?
R: Amb la UME no treballem. La nostra visió és que la UME és una
unitat que crea el Govern de l'Estat per a grans emergències
d'interès nacional, que segurament en moltes comunitats és molt
útil, perquè no hi ha recursos propis per a afrontar determinades
situacions, però en el cas de Catalunya estem en condicions de
resoldre aquests problemes, i el que si tenim clar és que si en
algun moment necessitem ajuda, els activarem i vindran. A priori
ells tenen clar que no és una comunitat en la que hagin d'intervenir.
Catalunya és segurament, avui per avui, la comunitat que està
millor preparada per no haver de necessitar ajuda d'una unitat
com la UNE, llevat de casos excepcionals de zones limítrofs
territorials en què s'hagi de treballar conjuntament.
P: Després de la creació de l'Institut de Seguretat en el qual
es troben els bombers i els mossos, no creieu que la figura
del bomber queda una mica diluïda en l'entorn policial i no
creieu que seria més desitjable una escola de bombers amb
personalitat pròpia com en la resta d'Europa?
R: És un tema delicat. Es crea l'institut que surt de la suma de
coses existents i això ja d'entrada suposa moltes
reticències per a tots. Les mateixes reticències
que hem tingut nosaltres, les han tingut els
policies perquè, malgrat ser molts més i, per
tant, només per magnitud ja dóna la sensació
que m'atropellaran, la realitat és que per a ells
perdre protagonisme tampoc és senzill.
Crec que encara estem en la fase d'adaptació.
Moltes coses ja s'han unificat però crec que encara
s'ha de fer un canvi de xip que segurament es
podrà fer millor quan ja no hi hagi aquestes
convocatòries multitudinàries d'accés de policies
que, necessàriament requereixen molts recursos
i personalment, i perquè vinc del món universitari,
a mi m'és igual que hagi dos escoles que una;
igual que tant me fa que hi hagi dos facultats o una, si es presta
bé el servei que es dóna. Per tant, el que jo demano a l'institut
és que faci tot allò que hagi de fer concernent a la formació i
si no ho fa, em queixaré, evidentment perquè és el meu proveïdor
formatiu. Insisteixo, no necessito la identitat de un centre propi
per a estar satisfeta amb la formació.
P: Com són les relacions laborals amb els sindicats?
R: Jo diria que bé, crec que hi ha bona relació, la qual cosa no
vol dir que no discrepem en algunes coses, que també, per
altra part, és raonable i sa. En general i, salvant algun moment
de tensió major, estic satisfeta.
…la veritat és que els bombers
de Catalunya tenen molt bona
fama, crec que merescuda, a
nivell espanyol, sincerament,
els millors. Ho tinc clar. Ho dic
molt en serio i, a nivell
europeu, estem molt ben
posicionats.
Quan vaig decidir
venir aquí, si
alguna cosa em feia
dubtar era
justament el que jo
podria sentir si
alguna persona
moria en acte de
servei. Això sempre
m'ha preocupat.
d e l a G e n e r a l i t a t
P: Si bé és cert que els tres anys que fa
que esteu en el càrrec s'han caracteritzat
per la tranquil·litat quant a grans incendis,
tanmateix, heu tingut que patir la pèrdua
d'un bomber en accident mortal i el fet
de dos bombers greument ferits. Això no
us ha condicionat a l' hora de negociar
amb els sindicats?
venir aquí, si alguna cosa em feia dubtar
era justament el que jo podria sentir si
alguna persona moria en acte de servei.
Això sempre m'ha preocupat. He anat a diversos enterraments
de bombers però mai la mort ha estat en acte de servei sinó
“in itinere”. Quan va morir un bomber al juliol em vaig plantejar
si jo servia per això, perquè ho vaig portar malament Personalment,
per a mi va ser dur. No soc conscient que em condicioni en
aquelles coses que vull fer, però si que he pensat que algunes
coses que es donaven per fetes i no passava res, no es podien
deixar a sobre de la taula...
Espero que no em condicioni en excés perquè segurament
tampoc no és bo, però si que és cert que quan analitzem
l'accident, hi ha elements que hauríem d'haver considerat abans.
Per lo tant, si que m'està condicionat una mica.
P: Ha canviat en alguna cosa la imatge que teníeu del bomber?
R: És un món amb el qual jo no m'havia relacionat per a res.
La imatge dels bomber era la de nois macos, molt atlètics. No
tenia una imatge massa clara. No havia vist mai bombers en
acció. A partir de la meva arribada aquí, si que vaig veure que
hi ha una imatge social del bomber bastant estesa, com d'heroi,
en bona forma física. Dit resumidament, i ho he dit moltes
vegades, els bombers no són herois, són persones que decideixen
arriscar la seva vida de manera difícil d'entendre,
fa tres anys.
per a salvar als altres. Són persones amb una
determinada manera de veure la vida. Són
persones per sobre de tot, al marge de l'estereotip
social que s'ha creat sobre la figura del bomber
com a noi maco.
P: Una dona al comandament de tants homes
us ha fet sentir de forma especial això que se'n
diu “l'eròtica del poder”?
R: Segurament, com que estic acostumada des de
fa tants anys a prendre decisions que afecten tanta
gent i, a més, molts homes, no canvia que siguin
professors o bombers. Sóc exactament igual que
P: Vàreu venir de la mà de la consellera Tura. Us va doldre de
forma especial quan vàreu haver de canviar de conselleria?
R: A tots els que estàvem amb ella ens va saber greu. A mi em
va fitxar ella. Quan la persona que professionalment t'ha escollit
ha de canviar d'àmbit i tu et quedes, sap greu i, a més, li agafes
carinyo a la persona amb la qual treballes cada dia. Ara, en la
mesura del possible, mantinc el contacte amb ella.
Doncs moltes gràcies, directora.
Gràcies a vosaltres.
Antoni del Río. Bomber
13

14
departaments
Secció Sindical del Departament de Treball
Durant l'any 2008 la situació econòmica i els canvis en
l'entorn socio-laboral s'han reflectit d'una manera molt
destacada al Departament de Treball.
L'increment de la precarietat laboral ha fet que diferents unitats
del departament augmentessin de forma notable el seu volum
de treball però, això, en molts casos, no s'ha reflectit en un
increment del personal. Concretament les Ots s'han vist molt
afectades no només per l'augment d'usuaris i per l'increment
de tasques a realitzar, sinó també, per la precarietat de les
condicions en què s'ha de desenvolupar la feina i, per sobre
tot, per la manca de personal que l'administració no accepta
sota la premissa que la situació actual és “cojuntural”.
També hi ha hagut canvis a la secció sindical en el departament,
que s'ha renovat, i ha intentat transmetre la preocupació
dels treballadors als responsables del departament mitjançant
diferents reunions.
Us assenyalem, tot seguit, les actuacions concretes que la
nostra secció sindical ha dut a terme al llarg del 2008:
• Seguiment i proposta de recol·locació de les persones
desplaçades pels concursos de trasllats i oposicions.
• Reclamació al Secretari General del cobrament de les mateixes
retribucions pel que fa als complements d'atenció al públic
en col·lectius específics. Aquesta reclamació ha estat reconeguda.
Plenari d’Afiliats UGT - Governació i Administracions Públiques
El passat 15 d'octubre, a la seu de la UGT de Via Laietana,
la nostra Secció Sindical va celebrar el plenari d'afiliats
d'enguany.
L'assemblea va començar votant l'informe de gestió del
nostre Secretari general, en Jaume Adrover que va ser aprovat
per unanimitat. Vam continuar explicant el nou Pla de Treball
a tots els nostres afiliats i afiliades i finalitzàrem renovant
la nostra executiva.
A banda de la nostra organització sindical, ja sabeu que
tenim representació als diferents Comitès d'Empresa, al
Comitè de Salut laboral i al Comitè Intercentres.
Comitè Intercentres: Jaume Adrover, Joan Rebollo, Joan Antoni
Nicolàs, Joan Pujal
Comitè d'Empresa Territorial de Barcelona: Jaume Adrover,
Joan Rebollo, Pere Muxí, Joan Antoni Nicolàs
Delegat de Personal de Lleida: Joan Pujal
Delegada LOLS: Montse Ferrer
Comitè de seguretat i Salut: Joan Rebollo, Felix Diez
La UGT de Governació i Administracions Públiques està al
vostre servei!!!
• Petició d'informació sobre la reestructuració del Departament
i petició de la relació de llocs de treball.
• També s'ha tramés una queixa sobre les condicions
d'algunes de les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya
(SOC) que es troben antiquades i no respecten les condicions
necessàries ni per als treballadors ni per als usuaris, i una
petició d'una millor planificació en l'àmbit formatiu.
També s'ha convocat una jornada de vaga per evitar
l'acomiadament de diversos companys al SOC com a conseqüència
dels incompliments de l'administració envers el personal indefinit
no fix i s'han presentat propostes de solució per a aquest
col·lectiu a la Mesa General de Funció Pública, entre d'altres.
Pel que fa l'any 2009 s'ha previst realitzar de forma setmanal i
a hores concertades una atenció personalitzada als treballadors
que ho desitgin als Serveis Centrals del SOC, carrer Llull 297.
També i, a través del tècnics de prevenció de riscos de la UGT,
es vol realitzar un seguiment de diferents oficines de treball per
tal d'analitzar les condicions de salut i seguretat en el treball.
Per últim, es vol realitzar un seguiment en els concursos de
trasllat i oposicions dels tècnics superiors i també es volen
fer totes aquelles actuacions que calguin per tal de donar
cobertura a totes les queixes i les denúncies que es produeixin.
Esperem que la nostra feina pugui arribar al màxim nombre
de treballadors!
A partir d'ara estem organitzats de la següent manera:
Secretari General:
Jaume Adrover
jadrover@catalunya.ugt.org
Secretari d'Organització i
formació:
Joan A. Nicolàs
joan.nicolas@gencat.cat
Secretari d'Acció Sindical:
Joan Rebollo
jrr50@hotmail.es
Vocal Personal laboral:
Montse Ferrer
motsefp@hotmail.com
Vocal Personal Funcionari:
Rafael Colomina
Vocal de Suport Territorial:
Pere Muxí
peremuca@hotmail.com
Vocal de Terres de Lleida:
Joan Pujal
joanpujal@favtarrega.com
Responsable de Salut
laboral:
Felix Díez

empreses públiques i agències
Empresa Pública i Doble Moral
La empresas públicas son aquellas entidades de derecho
público sujetas al derecho privado, a través de las cuales la
administración pública presta determinados servicios específicos
a los ciudadanos, y que forman parte de
la llamada “administración institucional”.
Gozan de personalidad jurídica propia aunque
son dependientes de la administración, y
de ahí el hecho que sean entidades de
derecho público.
Sin embargo están sujetas al derecho
privado, lo cual les permite actuar y competir
con otras entidades privadas en su sector
o ámbito de actividad. A pesar de ello, su
actuación en el sector privado no se
desarrolla en igualdad de condiciones que cualquier otra
empresa, ya que por un lado no están obligadas a la obtención
de beneficios y, por otro, en su financiación participa la
administración pública, lo cual, como es obvio, les otorga
un margen de ventaja importante con respecto a cualquier
otra entidad.
Su función social es necesaria y puede entenderse como
lógico que su actividad se desarrolle, respecto de su cliente
externo y/o su competidor, en el ámbito del derecho privado.
¿Pero es necesario que también se vista de derecho privado
en sus relaciones internas ? La administración de la
Generalitat de Catalunya ha incidido, y
mucho, en el desarrollo de una política de
conciliación de la vida laboral y personal
de sus trabajadores (funcionarios y
laborales), y ha establecido márgenes de
actuación que le permitan actuar bajo los
principios más elementales de la
“responsabilidad social”. Con este escenario,
¿Cómo puede la administración permitir que
entidades que le son dependientes no
atiendan sus principios más básicos de
actuación en materia de conciliación,
amparándose en su sujeción al derecho
privado ? O incluso, ¿Cómo puede permitir
que haya empresas públicas que contravengan la normativa
laboral con absoluta impunidad?
Por citar algunos ejemplos, CPNL (Consorci de Normalització
Lingüística de Catalunya) ha despedido a una trabajadora
que se encontraba en estado de gestación. COPCA (Consorci
de Promoció Comercial de Catalunya) ha estado vinculada
como única normativa convencional al Convenio Colectivo
de Oficinas y Despachos, y no ha sido hasta este año 2008
en que han incluido la regulación sobre conciliación en su
marco normativo.
En estos momentos se está gestando una agencia que
fusiona COPCA y CIDEM (acció10), y a la vez se están
“negociando” sendos acuerdos de condiciones laborales
para las dos entidades por separado, cuando lo lógico en
una entidad pública y coherente, ya que el anteproyecto
Gozan de personalidad
jurídica propia aunque
son dependientes de la
administración, y de ahí
el hecho que sean
entidades de derecho
público.
¿Es o no una
incongruencia que
organismos
dependientes de la
Generalitat se
nieguen a aplicar la
normativa que la
propia Generalitat ha
generado?
d e l a G e n e r a l i t a t
de la ley de política industrial establece en su artículo 41
“El personal de l'agència es vincula amb l'Administració
de la Generalitat mitjançant una relació de caràcter
laboral”, seria unificar las condiciones
laborales de los trabajadores mediante
la adscripción al Conveni Col.lectiu Unic
del Personal Laboral de la Generalitat.
Seria lo normal pero cualquier
aproximación a “lo público” les da pánico
y prefieren que un consultor externo les
haga una valoración de puestos a medida
y que otro consultor externo les asesore
en la negociación colectiva, y en ambos
casos no creo que sea de forma gratuita,
sino utilizando parte de la financiación que les procura la
administración de la que no quieren oir ni hablar. Así,
toda su preocupación es eliminar los períodos de “jornada
intensiva” y el complemento por antigüedad o trienios,
pues huelen a administración y “dañan la imagen de la
empresa”.
¿Es o no una incongruencia que organismos dependientes
de la Generalitat se nieguen a aplicar la normativa que la
propia Generalitat ha generado? La excusa de la actuación
en el ámbito privado ya hemos visto que no sirve, en
tanto que ésta debe limitarse a sus operaciones externas
y no a su cliente interno, no a los
trabajadores que son los que le dan prestigio
y hacen que sus resultados sean óptimos.
Cuando las entidades más importantes basan
gran parte de su actividad en la satisfacción
de sus trabajadores como incentivo a su
rendimiento y como forma de implicación
de éstos para con la organización, hay
empresas de la Generalitat que reniegan de
“lo público”, que entienden que la jornada
debe ser partida todo el año, que los sueldos
deben fluctuar entre las valoraciones de
puestos de trabajo poco objetivas y los
complementos por “resultados” no
consolidables y sujetos a los “beneficios” de la empresa.
Huyen de cualquier aspecto que les asimile a “los
funcionarios”, de cualquier normativa garantista que permita
unas relaciones laborales de consenso, de haber de trabajar
con los sindicatos para el desarrollo y mejora de las
condiciones de los trabajadores.
Aunque bien pensado, es hasta cierto punto lógico. Algunos,
por que llevan muchos años dirigiendo estas empresas y
siguen allí, así pues, ¿para que cambiar, y otros recién llegados
por que quieren hacer méritos para mantenerse muchos
años, aun a costa de los trabajadores. ¿Es o no una doble
moral que la Generalitat nombre y/o mantenga cargos de
confianza que vulneren o ignoren la normativa que ella misma
ha creado ?
Esteve Sànchez i Barrau
15

16
empreses públiques i agències
Administració i Agencies
La potestat d'autorganització de l'administració ha portat a la
proliferació d'altres administracions, ens que,
sent la mateixa administració, gaudeixen
d'autonomia més o menys àmplia, segons és
defineixi en la normativa que regula la seva
creació, amb la finalitat d'assolir determinats
objectius que, se suposa, no són possibles amb
l'estructura de l'administració general. Parlem
de les agències.
Estem davant d'una fórmula organitzativa alternativa que
dota a aquesta administració de major nivell d'autonomia
en la seva gestió i flexibilitat en la seva estructura, caracteritzada
per l'establiment de forts mecanismes de control de l'eficàcia,
basats en una cultura de responsabilització per resultats,
sempre en la direcció de l'actual procés de modernització i
innovació de les Administracions Públiques. La finalitat
principal és, com ha de ser, donar el millor servei als ciutadans.
En aquesta estructura el document clau és el contracte “de gestió”
entre el ministeri/departament corresponent i l'agència. En aquest
document es determinen uns objectius concrets i avaluables, així
com els mitjans que l'agència tindrà a la seva disposició per a
arribar-los a assolir. Del grau de compliment dels objectius
dependrà la percepció de complements salarials, és a dir, la
productivitat que cobraran els treballadors i treballadores empleats
directament per l'agència amb el repartiment
i proporció que determinin els seus òrgans
de govern, a imatge i semblança de la
empresa privada.
És referent normatiu d'aquest tipus d'ens
la “Llei de Creació d'Agències Estatals per
a la millora dels serveis públics”, que tracta
d'aconseguir que aquestes administracions
realitzin una gestió òptima, flexible, sense rigideses, i altres
objectius magnífics. Realment el que vol el Govern és que la
funció pública s'acosti a la gestió privada: la nova cultura de
gestió. L'esmentada Llei crea una agència estatal de control de
les altres agències (l'anàlisi de l'activitat desplegada per les
agències estatals és una de les funcions essencials de l'Agència
d'Avaluació), cosa que ha de valorar-se en positiu.
En l'àmbit estatal, un exemple llustrós d'aquest sistema de
gestió és l'Agència Tributària Estatal. Aquest ens rep un petit
percentatge del que recapta i ho pot distribuir com cregui
convenient. La part que va a raure als treballadors engreixa
les productivitats dels cossos d'élite que,
a més, ocupen els llocs de comandament.
En l'àmbit autonòmic han proliferat les
agències sense normativa que les empari,
ja que la normativa estatal no vincula a les
administracions autonòmiques. Per això,
tampoc les agències autonòmiques estan
sota el control de l'ens estatal expressament
creat per fiscalitzar la seva actuació.
Però, realment quin ha de ser el model d'agència? Les agències
autonòmiques tenen les característiques i l'abastament funcional
Realment el que vol el
Govern és que la
funció pública s'acosti
a la gestió privada: la
nova cultura de gestió.
Però ja es dibuixa el primer
problema: la discriminació
salarial entre els treballadors
d'una agencia i la resta de
treballadors de l'administració
Igualment, cal fer la
reflexió sobre quins seran
els que estableixin els
“objectius”: naturalment,
els polítics de torn.
que volen els seus creadors. No hi ha regulació específica que
delimiti el “minus” o el “plus” de l'autosuficiència
interna i funcionalitat externa que han de tenir.
En l'administració autonòmica no existeix
precedent normatiu. Per tant, és van fent a la
mida i, en matèria de personal funcionari, pot
ser perfectament “campi qui pugui”.
És inqüestionable la vessant positiva del
model si els valors que han d'informar el
naixement d'una agència, arriben a materialitzar-se. És bo
per l'Administració i per als empleats que veuen gratificada
la seva feina amb més que un salari: un manera de treballar
més àgil amb els objectius tangibles.
Però ja es dibuixa el primer problema: la discriminació salarial entre
els treballadors d'una agencia i la resta de treballadors de
l'administració. I és més, la discriminació, entre els propis treballadors
de l'agència. El model fomenta la desigualtat dintre del col·lectiu
dels treballadors públics. Si bé és cert que és injust i contrari a
l'eficiència donar el mateix tracte a tots els empleats sense tenir
en consideració el seu rendiment i actitud, no te justificació que
la fixació dels salaris no quedi prou regulada per una norma.
Aquesta situació es pot produir si no existeix un control seriós de
l'òrgan que decideix el repartiment dels complements salarials.
Aquest control haurà de venir determinat necessàriament per la
participació dels treballadors en els òrgans
de govern i decisió de l'agència.
A aquest perill s'afegeix que, mentre els
col·lectius integrats en aquest model
cobraran un plus, altres patiran congelació
salarial. I, dintre d'aquest ens, els primers
veuran com el personal directiu s'emporta
el tall més gran i ells, implicats en el procés
necessari per complir objectius, es quedaran amb les escorrialles.
El segon dels perills sorgeix espontàniament per l'establiment
de sistemes d'avaluació aleatoris i diferenciats dels que es
preveu desenvolupar en el marc de l'EBEP. El mateix objectiu
concret de l'ens - agència, (per exemple recaptar) imposa un
sistema d'avaluació necessàriament allunyat dels genèrics
que s'han d'establir quan es desenvolupi l'EBEP.
Igualment, cal fer la reflexió sobre quins seran els que
estableixin els “objectius”: naturalment, els polítics de torn.
No anem a fer la sempiterna pregunta, que no per això menys
certa, de qui els demana eficàcia, eficiència,
responsabilitat i control de resultats als
polítics.
Per acabar, la indefensió dels treballadors
davant d'una direcció inexperta que pot no
ser capaç d'assolir els objectius dels quals
depèn part del seu salari, fa que des
d'aquesta organització es qüestioni
seriosament un model que s'està demostrant coix, al menys,
de representació dels treballadors.
Esperança Albà
Assessoria Jurídica Sector Generalitat FSP-UGT

eleccions
UGT guanya les eleccions
Gràcies als treballadors i treballadores per la seva confiança.
La UGT guanya les eleccions sindicals del Departament
d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Després de fer-se les eleccions sindicals del Departament
d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a les quatre
províncies, aquests són els resultats corresponents a l'any
2008, comparats amb els resultats del 2004:
Eleccions 2.004
CCOO ................ 25 ............... delegats/des
CATAC ................ 4 ............... delegats/des
UGT .................... 3 ............... delegats/des
Eleccions 2.008
UGT .................. 20 ............... delegats/des
CCOO ................ 13 ............... delegats/des
CATAC ................ 3 ............... delegats/des
És evident que la majoria de treballadors i treballadores del
Departament han decidit un canvi radical en la seva
representació i han donat la majoria absoluta a la representació
de la UGT. Aquests resultats donen un canvi molt important
al comitè Intercentres on fa quatre anys la UGT només va
aconseguir 1 dels tretze membres, CATAC, 2 i CCOO, 10.
La nova composició del comitè intercentres és la següent:
la UGT tindrà una majoria absoluta de 7 membres (hem
guanyat sis membres), 5 de CCOO (ha perdut 5 membres) i
1 de CATAC (ha perdut un membre).
I els resultats de les darreres eleccions de personal laboral
han estat les del Departament de Cultura a Tarragona amb
els resultats següents:
2004 2008
SAC.................3 UGT....................3
UGT.................0 SAC....................0
Ara només queda agrair a tots els treballadors i treballadores
que han participat en els processos electorals i, per part
nostra, a aquells que han disposat la seva confiança en les
nostres candidatures, així com als nostres representants que
s'han fet mereixedors d'aquesta confiança i que han aconseguit
aquest resultat històric.
Gràcies a aquests resultats i per primera vegada a la història
la UGT és la primera força sindical al personal laboral de la
Generalitat.
Còmput total de delegats funcionaris més laborals a la
Generalitat de Catalunya 2009
UGT ...................................................................... 153
CCOO ................................................................... 152
CATAC .................................................................... 48
SAC .......................................................................... 9
opinió
d e l a G e n e r a l i t a t
La Crisis y los Empleados Públicos
17

entrevista
18
Josep Mª Álvarez,
secretari general de la UGT de Catalunya
Quin és l'origen de la crisi econòmica que patim?
El model econòmic ultraliberal ha fet fallida. La manca de
control polític sobre la banca, especialment en països com
els Estats Units, ha permès que el risc en determinats negocis
financers i la sobrevaloració dels preus immobiliaris, junts,
trenquessin la confiança en el sistema financer. Si tenim en
compte que el crèdit és el que fa funcionar la nostra economia,
ha estat qüestió de temps, poc temps, que acabés afectant
el conjunt dels sectors productius i el consum. El sistema
capitalista, ara que es parla tant de la seva refundació, en
la seva versió més salvatge i especuladora, ha deixat al
descobert la seva incapacitat per a solucionar els desgavells
que crea.
Aquesta crisi és fruit de la globalització?
En realitat és la primera crisi de l'era de la globalització. És
la conseqüència d'un model de mundialització del mercat
sense regles, sense democràcia, sense drets humans, sense
responsabilitat. Ara, els governs es posen les mans al cap
i volen actuar, quan ja durant els primers anys de la dècada
dels 90, molts joves, anomenats aleshores antiglobalitzadors,
clamaven contra les conseqüències d'un model de creixement
econòmic que afavoria els poderosos en detriment dels més
pobres; que es mobilitzaven per la globalització també dels
drets laborals, de l'accés a l'educació, per la llibertat i la
justícia al conjunt de planeta. I ho van fer sota el crit: un
altre món és possible. Ara cal actualitzar-lo per dir que un
altre món és necessari i, si tots i totes lluitem, inevitable.
D'aquesta crisi, que patirem especialment els treballadors i
les treballadores, en sortirem si som capaços de recollir
l'esperit d'aquelles mobilitzacions i el projectem en forma
d'exigència als governs estatals i a les institucions
internacionals. I els que hem d'assumir la responsabilitat
d'aquesta nova reivindicació som les organitzacions sindicals.
Què exigeix la UGT de Catalunya a l'Administració en
relació a la crisi?
La UGT de Catalunya exigeix al govern de l'Estat i a la
Generalitat de Catalunya tres coses: lideratge polític, polítiques
industrials de xoc i ampliació de la cobertura social. Lideratge
i responsabilitat que generi confiança en les persones. En
aquest sentit, Espanya ha d'utilitzar els seus espais de
representació internacional per ajudar l'impuls d'un canvi a
favor dels drets i la sostenibilitat. En segon terme, polítiques
industrials agressives que impulsin de forma urgent el que
s'hauria d'haver fet durant els últims 15 anys. Això vol dir
recursos econòmics per als sectors estratègics com ara
l'automoció i el farmacèutic; significa inversions en recerca
i desenvolupament per a què el nostre teixit industrial deixi
d'acoblar peces fetes a d'altres països i passi a desenvolupar
productes propis i d'alt valor afegit. Així es crea ocupació
de qualitat, l'alternativa és competir en costos laborals amb
la Xina, l'Índia o el nord d'Àfrica. I, en tercer lloc, polítiques

La UGT de Catalunya exigeix al
govern de l'Estat i a la Generalitat de
Catalunya tres coses: lideratge
polític, polítiques industrials de xoc
i ampliació de la cobertura social
socials generoses que permetin apaivagar els duríssims
efectes de la crisi econòmica sobre els més desafavorits.
Això s'ha de traduir en l'extensió de la gratuïtat educativa
als infants de 0 a 3 anys; a la veritable cobertura de les
persones amb dependència i, evidentment, al
desenvolupament d'accions decidides encaminades a la
inserció laboral de persones a l'atur. Ningú no pot quedar
enrere. En aquest sentit, la UGT de Catalunya ha proposat
que no consumeixi temps de prestació d'atur en el cas de
treballadors afectats per un expedient de regulació
d'ocupació de caràcter temporal; i que el tracte fiscal a
efectes d'IRPF sigui el mateix per als treballadors acomiadats
de forma individual que els d'un expedient col·lectiu, és
a dir, que qui perdi la feina no pagui impostos pels primers
45 dies d'atur.
Quines seran les prioritats de l'acció sindical en aquest
context?
La UGT de Catalunya no abaixarà les seves reivindicacions
salarials sota la promesa del manteniment de l'ocupació.
Sabem que aquesta relació, que de forma interessada apareix
a les taules de negociació col·lectiva, és falsa. Ni un sol euro
que els treballadors deixin de cobrar en nòmina es dedicarà
a crear llocs de treball o a estabilitzar els que ja existeixen.
Aquesta vegada, l'esforç per combatre la crisi no és una
Aquesta vegada, l'esforç per combatre
la crisi no és una factura que s'hagi
de pagar amb càrrec als salaris,
perquè aquests no han estat els
causants de la crisi.
factura que s'hagi de pagar amb càrrec als salaris, perquè
aquests no han estat els causants de la crisi. La UGT de
Catalunya no acceptarà que s'apliquin les velles i gastades
receptes de la moderació salarial. I si això no s'entén,
plantejarem mesures més contundents que aniran més enllà
que les reivindicacions verbals.
Què ha de representar el sindicat per als afiliats i per
al conjunt de la societat?
Quan tot cau, allò que queda és el sindicat, la UGT de
Catalunya. Ara, com al llarg de tota la nostra trajectòria, hem
estat al costat de la nostra gent, dels que pateixen. La nostra
força és la Unió de desenes de milers de treballadors i
treballadores que amb el seu compromís fan que la veu del
sindicat se senti ben alta. Amb esforç, dedicació i credibilitat,
guanyarem el repte que suposa sortir d'aquesta brutal crisi
econòmica. Però, el veritable desafiament que hem d'afrontar
és la construcció de les bases per a un nou món, que no
estigui regit per les regles del mercat salvatge, sinó per la
globalització de la democràcia, els drets socials i laborals,
i el respecte del nostre entorn ambiental. El camí és obrir
pas a una nova consciència sobre la responsabilitat de totes
les persones que vivim al planeta. Els sindicats hem de
mobilitzar tothom amb aquest objectiu.
19

20
a fons
Reforma del Impuesto sobre Sucesiones
A partir del 1 de enero de 2008, entraron en vigor las reformas
anunciadas por el Govern de la Generalitat en materia del
impuesto de sucesiones y donaciones. Las mismas se limitaron,
por un lado, a reducir de una manera significativa el tipo
impositivo, sólo en caso de donación (no de herencia), entre
parientes cercanos y cónyuges, y por otro lado, se aumenta
considerablemente la reducción prevista por heredar la vivienda
habitual del fallecido, pasando de los 125.060€ previstos
actualmente a los 500.000€ previstos en la reforma para los
fallecimientos producidos a partir del 2008.
En este artículo nos vamos a centrar en el examen de la
mencionada reducción por transmisión por herencia de la
vivienda habitual del fallecido y para ello comenzaremos
detallando los requisitos y condiciones exigidos por la normativa
catalana para que los herederos puedan tener derecho a ella,
para concluir con unos ejemplos prácticos que esperamos
hagan comprensible su aplicación.
Requisitos:
• Ha de tratarse de la vivienda habitual del fallecido, es decir,
debía de constituir en el momento de su muerte su domicilio.
Por lo tanto, no afecta a todas las viviendas que pueda tener
el fallecido, sino sólo a la que constituía su residencia habitual
y, evidentemente, en el porcentaje de que era titular. Con
efectos 1/1/2009 ( fallecidos), si en el momento de la muerte
el fallecido residía en otra vivienda de la que no era titular(por
ejemplo una residencia), podrá ser objeto de esta reducción,
la que hubiera constituido su vivienda habitual en cualquier
momento dentro de los dos años anteriores a su defunción,
siempre que en ningún momento durante estos dos años esta
vivienda haya estado cedida a terceras personas.
• Los herederos han de ser con respecto del fallecido, cónyuge
(cualquiera que sea su sexo) o pareja de hecho asimilada
a cónyuge, descendientes (hijos, nietos, bisnietos), ascendientes
(padres, abuelos, bisabuelos), adoptado o adoptante,
hermanos, tíos o sobrinos. En estos tres últimos casos se
requiere, además, que éstos sean mayores de 65 años a la
fecha de fallecimiento y que hayan convivido con el fallecido
al menos durante los dos últimos dos años.
Para que las parejas de hecho se asimilen a cónyuges y
tengan derecho a esta reducción han de cumplir diferentes
requisitos según sean parejas de heterosexuales o parejas
de homosexuales. En el primer caso, bastará con que
acrediten la convivencia durante los dos años anteriores
al fallecimiento de uno de ellos, bien aportando la escritura
notarial de constitución de pareja de hecho o, en su
defecto, mediante acta de notoriedad que acredite el
cumplimiento de dichos requisitos por ejemplo a través
de manifestaciones de vecinos. Tratándose de parejas de
hecho homosexuales, bastará con que en el momento del
fallecimiento hubieran otorgado la escritura notarial de
constitución de pareja de hecho.
• La reducción regulada consiste en el 95% del valor bruto de
la vivienda (incluidas dos plazas de aparcamiento situadas en
el mismo edificio), repartida entre el número de herederos. Si
el valor de a vivienda excede de 500.000€, esta cantidad
operará como límite máximo de la reducción y se repartirá
entre todos los herederos. En este último supuesto el importe
mínimo individual de reducción será de 180.000€. En el caso
de que la vivienda esté hipotecada, la deuda garantizada con
la mencionada hipoteca no se deduce de su valor a efectos
de determinar el valor sobre la cual aplicaremos la reducción.
• El valor de los inmuebles que en, principio, se acepta en la
Hacienda de la Generalitat si se declara por los interesados
es el resultado de aplicar a su valor catastral unos coeficientes
que se publican anualmente mediante instrucción de la Dirección
General de Tributos. Por ejemplo, en los inmuebles situados
en Barcelona ciudad, para los fallecidos en el 2009 es el 2,56.
Dicho valor no vincula al cien por cien a la Hacienda de la
Generalitat que, en todo caso puede tasar el inmueble. En el
caso de viviendas hipotecadas, administración podría tomar
como valor, el de la tasación efectuada, cuando se concedió
la hipoteca, por el banco o caja.
• En principio, la reducción no afecta a todos los herederos
por igual, sino que sólo es aplicable a aquel o aquellos
que se adjudiquen la vivienda.
• En el caso de que el fallecido en su testamento hubiese
atribuido expresamente su vivienda habitual a persona o
personas determinadas, la reducción sólo les beneficiará a
ellas, independientemente de que sean o no herederos suyos.
• La reducción se ha de solicitar expresamente. Es decir, no
se aplica automáticamente.
• La persona o personas que se hayan quedado la vivienda
habitual y, por tanto, hayan gozado de esta reducción, no
podrán transmitirla (venderla, cambiarla, donarla etc.) en
un plazo de cinco años contados desde la fecha de la
muerte. Si lo hacen, deberán pagar la parte que se ahorraron
en su día con los correspondientes intereses.
• Es importante tener claro que el heredero que se adjudique
la vivienda habitual no pierde esta reducción por el hecho
de que no viva en ella. Incluso la puede alquilar. Lo que
no puede hacer, insistimos, es transmitirla (excepto por
herencia) en un determinado plazo, so pena de pagar lo
que se ahorró en su día. Tampoco se admite la reinversión
del importe de su venta en otra vivienda habitual, como
sucede por ejemplo en el IRPF.
• En conclusión y simplificando al máximo, la reducción por
vivienda habitual afectará, si se cumplen los requisitos
que hemos visto, a la persona o personas a las que el
fallecido les haya dejado expresamente la misma en su
testamento. En caso de que no hubiera hecho testamento
o que, haciéndolo, se limite a nombrar herederos sin
atribuirles específicamente su vivienda, la reducción sólo
afectará al heredero o heredero que se adjudique la
vivienda, no a todos como sucede en el resto del estado.

a fons
Ejemplos de aplicación de la reducción:
a) El Sr. A fallece el 1/1/2008. En su testamento nombra herederos
a sus dos hijos B y C.
Sus bienes son:
Su vivienda de valor de 250.000€ y 250.000€ en cuentas
corrientes.
En la escritura de herencia los hermanos pactan que B se adjudica
el piso y C el dinero.
B solicita expresamente la reducción.
La reducción en este caso sólo afectaría a B, por un importe de
237.500 (95% de 250.000). Si a esto añadimos que los hijos
tienen derecho a una reducción de 18.000¤, resultaría, en este
caso, que sólo pagaría el impuesto C sobre una base de 232.000
(250.000- 18.000)
b) El mismo ejemplo pero la herencia está constituida únicamente
por la vivienda habitual de 250.000€.
Si los hermanos pactan que se la adjudican a medias, ninguno
de los dos pagará el impuesto, ya que además de la reducción
de 18.000€ por parentesco les será de aplicación otra de vivienda
habitual por 118.750 (95% de la mitad de la vivienda habitual).
Si por el contrario pactan que se la adjudicara B, abonando a C
la mitad de su valor, éste último no tendrá derecho a la reducción
Conseqüències de la supressió de l'Impost Sobre el Patrimoni
La desaparició de l'Impost sobre el patrimoni és una mala
notícia. I ho és per partida doble.
D'una banda, comporta l'eliminació d'un impost directe que grava
la riquesa de les persones físiques. Així, el nostre sistema tributari
perd proporcionalitat i progressivitat i, per tant, justícia en la
distribució de la càrrega tributària entre tots els ciutadans. En
definitiva: qui més té, pagarà menys a partir d'ara. No sembla
aquesta una mesura molt coherent amb la suposada ideologia
progressista del nostre govern. És evident que la pèrdua d'ingressos
provocada per l'eliminació d'aquest impost s'haurà de compensar
amb l'increment de la pressió fiscal sobre la resta de ciutadans
sense tanta capacitat econòmica.
Això és pot traduir en l'increment de l'IRPF (la qual cosa permetria
mantenir el pes de la imposició directa) o bé sobre la imposició
indirecta (bàsicament, l'IVA). En qualsevol cas, acabarà repercutint,
com sempre, sobre les “capes intermèdies” de contribuents
formada, en un alt percentatge, per assalariats. Aquestes persones
ja vénen suportant una elevada pressió fiscal, molt sovint superior
a la que han de suportar les mateixes empreses.
Així semblaria més just incrementar els tipus de l'impost de
societats. Però cal recordar que, justament aquest exercici,
acaba d'entrar en vigor la darrera rebaixa fiscal adreçada a
les empreses. Així que no sembla que la tendència sigui
aquesta. A més, en l'actual conjuntura de desacceleració de
l'economia que afecta també als ingressos públics, una
retallada impositiva necessàriament s'haurà de compensar
amb la pujada d'altres impostos, si no es vol malmetre la
política fiscal.
d e l a G e n e r a l i t a t
por vivienda habitual y pagará sobre una base de 107.000 (125.000
- 18.000).
c) Supongamos que A fallece nombrando heredero a su hijo B.
Sus bienes son:
La vivienda habitual valorada en 300.000€. Esta vivienda está
gravada con una hipoteca. La deuda pendiente en el momento
del fallecimiento era 100.000€.
Una cuenta corriente cuyo saldo ascendía a 100.000€
Valor de la herencia: 300.000 + 100.000 -100.000 = 300.000€
Aplicando la reducción por parentesco y la de vivienda habitual
calculado sobre su valor bruto (95% de 300.000) el heredero no
pagaría nada.
d) A fallece nombrando herederos a sus hijos B y C.
La herencia esta constituida por la vivienda habitual valorada en
750.000€.
En este supuesto, al ser el valor de la vivienda superior a 500.000€,
la reducción de 500.000€ se ha de repartir entre los dos hijos,
correspondiendo a cada uno 250.000€.
Ramon Añoza Sala
Vocal de la Junta de Finances del Departament d'Economia i Finances
Però l'impost sobre el patrimoni, al costat de la funció
recaptatòria, té també una funció instrumental, de control
respecte a altres impostos, donat el seu caràcter censal. En
conseqüència, l'eliminació de l'impost sobre el patrimoni
comporta també la pèrdua d'una font d'informació molt valuosa
de lluita contra el frau fiscal.
Però d'altra banda, la supressió d'aquest impost és una mala
notícia per a Catalunya i la resta de comunitats autònomes.
A partir d'aquest moment, l'Agència Tributària de Catalunya
passa a tenir una competència menys. Recordem que es tracta
d'un impost totalment cedit a les comunitat autònomes i que,
per tant, la competència de la seva gestió recau en aquestes
comunitats.
Les comunitats autònomes de règim comú perden corresponsabilitat
fiscal, com a conseqüència de la pèrdua d'un dels
impostos que sustenten el seu règim de finançament. En les
negociacions que s'han de portar a terme aquest any del nou
sistema de finançament en el marc de la LOFCA, l'Estat haurà
de tenir molt present que haurà de compensar aquesta pèrdua
de la corresponsabilitat fiscal mitjançant la cessió de nous
impostos estatals. Si no és fa així (mitjançant la cessió de la
gestió, no de la recaptació) estarem buidant de contingut
l'Agència Tributària de Catalunya i estarem fent un pas enrere
en la corresponsabilitat fiscal i en la solidesa del finançament
de la Generalitat de Catalunya.
Xavier Martinez Gil
President de l'APTAT (Associació Professional de Tècnics de l'Administració Tributària)
21

22
a fons
La UGT visita el Parlament de Catalunya per defensar la Carrera Professional Sanitària
A l'Administració Pública existeixen una sèrie de professionals
que des de que comencen la seva vida laboral fins que la
finalitzen ocupen invariablement el mateix lloc de treball, ja
que és d'especialista, i no existeix possibilitat de progressar
administrativament o, al menys, aquesta progressió està
limitada a molt poques persones.
Degut a la rellevància que sobre la salut de les persones té
l'exercici d'aquests professionals es va dissenyar, l'any 2003,
la Carrera Professional mitjançant la Llei 44 d'Ordenació de
les Professions Sanitàries. En aquesta llei es reconeix el dret
que tenen aquests treballadors a progressar professionalment
cercant l'excel·lència a la feina i recompensant econòmicament
tant l'experiència que aporten com la implicació diària en
les seves tasques, mitjançant la consecució d'objectius
prèviament marcats.
Sembla clar que el disseny teòric de la carrera professional
és encertat i pretén l'auto-estímul dels professionals per
realitzar cada dia millor el seu treball.
Els tres factors que es tenen en compte per reconèixer el
progrés laboral del professional són la consecució dels
objectius fixats, la formació continuada i l'antiguitat a
l'Administració.
El que es pretén d'aquests sanitaris és que estiguin obligats
a exercir la professió, o desenvolupar el conjunt de les
funcions que tinguin assignades amb lleialtat, eficàcia i amb
observació dels principis tècnics, científics, professionals,
ètics i deontològics que siguin aplicables.
Així mateix, es troben obligats a mantenir degudament
actualitzats els coneixements i aptituds necessàries per al
correcte exercici de la professió o per el desenvolupament
de les funcions que corresponguin a la seva titulació.
La Carrera Professional s'articula en quatre trams, més un
tram inicial no retribuït, de manera que es pot arribar a la
culminació de la carrera professional sanitària passats 25
anys, com a mínim, de servei a l'Administració.
La Llei 44/2003, anomena específicament, als seus articles
2, 6 i 7 aquestes quatre llicenciatures: Medicina, Farmàcia,
Odontología i Veterinària i les següents diplomatures
universitàries: Diplomat d'Infermeria, de Fisioteràpia, de
Teràpia Ocupacional, de Podologia, d'Òptica i Optometria,
de Logopèdia i de Nutrició Humana i Dietètica i els títols
oficials d'especialista en Ciències de la Salut. A més, tindran
dret las següents titulacions: psicòlegs, químics, biòlegs,
bioquímics, i d'altres llicenciats universitaris no inclosos a
l'apartat anterior, quan realitzin tasques sanitàries.
Es preveu que els professionals sanitaris citats en aquesta
Llei puguin accedir al sistema de Carrera Professional en un
terme màxim de quatre anys des de l'entrada en vigor de
la Llei, terme que es va superar al novembre de 2007.
Altre punt fonamental de l'esmentada Llei, és la creació
d'especialitats sanitàries de totes les professions; punt que
tampoc ha tingut cap desenvolupament a hores d'ara.
A Catalunya, des de 2003 la Carrera Professional Sanitària
esta implantada per a metges i infermeres del sector assistencial
Angel Royo i Angel Guerrero amb
dirigents de la UGT en una visita a la
consellera Geli al Departament de Salut.
(estatutaris) però no així per
la resta de professionals
sanitaris (funcionaris),
inclosos els metges i
infermeres del Departament
de Salut.
La Llei de Salut Pública de
Catalunya es troba en tràmit
parlamentari, creant-se
l'Agència de Salut Pública
La UGT visita el Parlament de Catalunya per
defensar la carrera profesional sanitaria.
de Catalunya (ASPCAT). Aquesta Llei també reconeix el dret
dels professionals al seu desenvolupament personal i
professional; art. 6 “Promoure la carrera professional en salut
pública, tenint en compte la formació, la recerca i l'activitat
duta a terme pels professionals.”
Sembla legítim que els professionals sanitaris que encara no
tenen reconeguda la seva carrera professional aspirin a aquest
reconeixement i puguin millorar així el servei a la societat
catalana, evitant d'aquesta manera, la progressiva fugida de
professionals correctament formats i desitjosos de retornar
a la societat de la que procedeixen els seus coneixements,
experiència i il·lusió, tant laboral, com humana.
Des de la UGT de Catalunya donem suport a aquesta justa
reivindicació i sol·licitem el suport unànime de tots els grups
parlamentaris perquè sol·licitin la constitució d'una mesa
negociadora en el Departament de Salut per tractar
específicament aquest tema de manera que per al 2009
estigui ja pressupostada la carrera dels professionals que
encara no la cobren i s'incorporen a la mateixa durant el
proper any, coincidint amb la creació de l'ASPCAT, on prestaran
els seus serveis.
També considerem oportú que la llei de Salut Pública de
Catalunya, en el seu articulat, indiqui de forma clara i explícita
el dret dels professionals a progressar, de forma
individualitzada, com a reconeixement al seu desenvolupament
professional quant a coneixements, experiència i compliment
dels objectius.
Des de juliol passat seguim lluitant perquè la carrera
professional sanitària esdevingui una realitat.
El dijous dia 12 de febrer la UGT va comparèixer al Parlament
davant la Comissió que ha de tramitat el avantprojecte de
llei de Salut Pública de Catalunya.

salut laboral
L’Origen de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals
Encara que el tema de la prevenció de riscos laborals ens
resulti relativament nou, els seus orígens es remunten a
l'antiguitat: Hipòcrates, Plató i Galè ja es referien a la influència
que el treball podia tenir en l'aparició de determinades
malalties.
La Revolució Industrial, amb la introducció de les màquines
en els processos i l'emigració de molts camperols a les ciutats
a la recerca de treball, circumstàncies acompanyades d'una
falta de salubritat i contaminació, va donar, com a conseqüència,
els primers factors incidents en la salut dels treballadors i
de les seves famílies.
La intervenció de l'Estat es va dirigir, llavors,
a millorar les condicions de treball dels més
febles. Anglaterra va ser pionera en 1802, en
intentar mitigar les extremes condicions de
treball dels aprenents en les fàbriques,
i França es va sumar a aquesta prevenció
en 1840. Més tard, Alemanya
va regular les condicions de treball
dels menors en 1839, mentre
que Itàlia va prohibir el seu
treball en 1843.
Charles Dickens relatava en
els seus contes la precarietat
del treball infantil de l'època
a Anglaterra, situació que,
desgraciadament, pot trobarse
avui dia en els països
més pobres.
fonaments de la prevenció de
riscos laborals a Espanya es
troben en la promulgació de la primera legislació social i en
l'intervencionisme científic en les relacions laborals a partir
de 1873.
Malgrat que els inicis de la legislació protectora dels treballadors,
en el seu vessant de reparació i prevenció, va ser
més tardana a Espanya que en la resta d'estats occidentals,
l'evolució d'aquesta legislació va ser més accelerada en el
nostre país. Fins i tot, conceptes com el de malaltia professional
o el status de protecció a la maternitat ens situaven a un
nivell superior de protecció al de la resta de països europeus.
De forma cronològica, els textos legals més significatius a
Espanya, en matèria de prevenció de riscos laborals, han
estat els següents:
• Llei de 24 de juliol de 1873 (Llei de Benot), que ha estat
considerada com la primera de les lleis obreres espanyoles,
d e l a G e n e r a l i t a t
reguladora d'aspectes en matèria de seguretat i higiene
aplicables a tots els treballadors per compte aliena. També
conté una regulació molt ambiciosa per a la seva època
en relació amb les condicions laborals dels treballadors
menors.
• Llei de 30 de gener de 1900 (Llei Dato), sobre accidents
de treball que, entre altres aspectes, va introduir els
primers conceptes sobre responsabilitat de l'empresari
respecte qualsevol dany sofert pels treballadors i també
va establir l'obligatorietat de la declaració dels accidents
de treball.
• Ordre 9 de març de 1971, Ordenança general
de seguretat i higiene en el treball. Aquesta
norma obliga a regular i intensificar la
posada en pràctica de les mesures de
prevenció i a ordenar les potestats, funcions
i facultats necessàries per a assolir una
plena efectivitat de les mesures de
prevenció. També, exigeix les responsabilitats
de caràcter administratiu per
l'incompliment o la inobservança
d'aquestes mesures. Per
al desenvolupament de
l'ordenança es va establir el
Pla Nacional d'Higiene i Seguretat
en el Treball.
• La vigent Llei 31/1995, de
8 de novembre, de prevenció
de riscos laborals i posteriors
modificacions. Aquesta norma
ha suposat la determinació del cos bàsic de garanties
i responsabilitats, precís per establir un adequat nivell
de protecció de la salut dels treballadors, a través de
l'adequació de la nostra normativa a la legislació
comunitària sobre seguretat i salut en el treball i donant
compliment al manament constitucional establert en
l'article 40.2 de la CE, on s'encomana als poders públics
vetllar per la seguretat i higiene en el treball. Una de
les principals novetats d'aquesta llei és que també
s'aplica en l'àmbit de les Administracions Públiques,
constituint norma bàsica del règim estatuari dels funcionaris
públics.
Com qualsevol branca de l'ordenament jurídic, la normativa
de seguretat i higiene en el treball té un camí històric normatiu
el coneixement del qual resulta imprescindible per a la
comprensió adequada de la seva finalitat i configuració actual.
23

24
salut laboral
La Motivació Laboral
Una de les definicions del verb motivar que surt al diccionari
diu que motivar és: “Estimular algú promovent el seu interès
perquè se senti animat a fer alguna cosa”
I un motiu podríem dir que és: “Un estat intern que dóna energia,
activa o mou canalitzant la conducta cap a determinades fites”
Motivació és un terme general que fa referència a un conjunt
d'impulsos, desitjos, necessitats i forces similars”.
Els motius humans es basen en necessitats que
sentim conscient o inconscientment. Algunes
d'aquestes necessitats són primàries, com ara,
les necessitats fisiològiques d'aigua, aire, aliment
o seguretat. Altres, són necessitats secundàries,
com l'afiliació, l'estima i l'autorrealització.
En l'àmbit laboral diversos autors han estudiant
el tema de la motivació, demostrant que aquest
concepte ha anat canviant a mesura que canviava la realitat
de les empreses i de la societat en general.
Un dels autors teòrics més rellevants ha estat MASLOW amb
la seva coneguda “jerarquia de necessitats”, segons la qual,
les necessitats motiven el comportament de l'ésser humà
que actua per donar-los satisfacció. Aquest autor considera
cinc grans necessitats fonamentals:
• Fisiològiques • Autoestima • Afiliació
• Seguretat • Autorealització
Segons Maslow, aquestes necessitats s'ordenen per ordre
jeràrquic, de manera que només sorgirà una necessitat com
a factor motivador, quan s'hagi satisfet prèviament, una altra
necessitat d'ordre inferior.
Aquesta teoria, com moltes altres teories en aquesta matèria,
va ser objecte de posteriors matisacions.
Pel que a nosaltres ens interessa, podríem dir que un dels factors
més motivadors és el Sentit que per a nosaltres té allò que fem.
D'acord amb el professor Antoni Valls, expert en temes
d'automotivació, l'automotivació és una habilitat que podem
desenvolupar. Amb ella ens podem entusiasmar, estimulant
el desig de fer coses i també d'estar contents amb la vida.
Com més sentit tingui allò que faig, més motivat estaré per
dur-lo a terme. I com puc donar sentit a allò que faig? Doncs,
pensant els perquès. Per què faig una feina? Sovint, la majoria
de les persones estem massa ficades en el dia a dia i perdem
perspectiva per a respondre a aquesta pregunta.
Segons el prof. Valls, “no és suficient guanyar un sou per
menjar i pagar l'hipoteca”. Hem de buscar altres raons, altres
motius, per exemple, l'impacte social de la nostra feina, o
com ens fan sentir d'allò més bé determinades facetes del
treball que estan en consonància amb els nostres talents i
habilitats, en definitiva, amb la nostra personalitat.
D'acord amb aquest autor, “tenir objectius és fonamental, ja
que un objectiu et permet mesurar l'avenç en allò que estàs
fent”. Cal saber cap a on anem amb el nostre esforç.
Segons el prof.
Valls, “no és
suficient guanyar
un sou per menjar i
pagar l'hipoteca”
Una feina rutinària i poc qualificada no té perquè ser
necessàriament avorrida i poc motivadora. Hi ha molts
treballadors que es dediquen a ficar cargols en una cadena
de muntatge i que estan motivats perquè “es reten” i
perfeccionen el seu treball.
Tots ens automotivem de forma innata. Les persones més
obertes a les novetats, que toleren millor la incertesa i que
són més extravertides i estables emocionalment, s'automotiven
més fàcilment que d'altres.
Un factor decisiu és que les altres persones són molt importants en la
nostra automotivació. És impossible estar automotivat i feliç sense tenir
una bona relació amb els altres. En qualsevol intercanvi en el que
intervinguem amb una altra persona, hem de buscar
que la satisfacció sigui mútua, és a dir, que nosaltres
aconseguim el que busquem i l'altre persona, també.
A més hem de pensar que una feina no té perquè
ser per tota la vida. Algunes persones estan
desmotivades perquè tenen interioritzat que la
seva feina ha de ser la mateixa tota la vida i
això no sempre ha de ser així.
En el nostre àmbit, el de l'administració pública, on molts de
nosaltres tenim una feina segura, hem de valorar molt positivament
aquesta circumstància, especialment en èpoques de crisi econòmica
com la que estem passant ara i, en conseqüència, hem d'estar
molt convençuts abans d'abandonar un lloc de treball segur. No
obstant això, quan les relacions amb el cap són realment dificultoses,
quan l'entorn és, en paraules del professor Valls, corrosiu, és
impossible estar motivat i és recomanable canviar de feina; canvi
de feina que pot ser un canvi de servei, o un canvi de departament,
mitjançant un concurs de trasllats, per exemple.
Si considerem que les persones som capaces de fer satisfactòriament
diverses i variades tasques, mirem d'aplicar aquesta premissa
també a l'àmbit laboral. És tracta de fer aquelles coses que millor
sabem fer i que fem de bon grat, tasques que sintonitzen amb la
nostra personalitat i les nostres habilitats. I demanem de fer-ho!
però, si no ho aconseguim, tampoc ens frustrem.
Tal com diu Valls, busquem la motivació en allò que fem
ordinàriament. Tot té la seva transcendència. Pensem que un
dels motius fonamentals del nostre treball als departaments
de la Generalitat és el servei als ciutadans. I això té una
importància molt gran en el conjunt de la nostra societat,
importància que, de vegades, es perd de vista.
Posar un segell en un document, enviar cartes als administrats,
registrar instàncies, o fer un informe sobre una activitat per a
la qual es demana autorització, són actuacions que formen part
d'una cadena, d'un procés que mobilitza molts factors de cara
a la consecució d'objectius directament relacionats amb les
persones i el territori. Tot això és important i té un sentit.
Per últim només ens resta per dir que hauríem de mirar de
traspassar a la vida personal aquesta mateixa actitud de fer allò
que està en consonància amb la nostra personalitat. Tant si es
tracta de hobbies, d'activitats altruistes o de creixement personal,
fora mot positiu obrir noves dimensions d'actuacions que ens
permetin un desenvolupament més integral de la nostra personalitat.
Juan Carlos Jiménez
Delegat del Departament d'Educació
Gemma Morales
Delegada de formació i prevenció del DIUE

juridic
El Departament de Medi Ambient Condemnat per un Jutjat
Durant molt de temps un agent rural va haver de tolerar
conductes d'assetjament, insults i d'altres irregularitats per
part de comandaments del cos d'agents rurals.
Després de dos anys de lluita en solitari, de repressió, de
molta incomprensió i soledat, ara, gràcies als serveis jurídics
de la Federació de Serveis Públics de la UGT, el Jutjat número
10 del Contenciós Administratiu de Barcelona ha condemnat
la GENERALITAT DE CATALUNYA a indemnitzar amb 3000 €
a un agent rural que va haver d'estar de baixa mèdica 217
dies per motius d'assetjament laboral, insults i altres
irregularitats comeses per comandaments del cos d'agents
rurals.
La Sra. Jutgessa dona per provat que :
a) L'ambient laboral al cos d'agents rurals de l'Alt Empordà
era enrarit amb insults, i frases fora de to per part d'un
dels comandaments envers un agent.
b) Una empresa dedicada a la prevenció de riscos va acreditar
que els comandaments de la comarca assignaven feines
absurdes als agents, minimitzaven els seus encerts, etc.
c) A aquesta comarca hi havia estratègies d'assetjament
laboral.
Una sentència esperançadora
El Tribunal Superior de Catalunya va dictar en data 26 de
juny de 2008 la sentència núm. 481/2008, que estima el
recurs contenciós administratiu interposat per la FSP de la
UGT de Catalunya contra la resolució de 16 de setembre de
2004, del Director General de la Funció Pública GAP/2636/2004,
per la qual es dona publicitat a la relació de llocs de treball
(RLT) del personal eventual de la Generalitat de Catalunya,
que anul·la.
Aquesta resolució judicial és el primer pronunciament del
TSJC sobre les impugnacions que la UGT ha dut a terme de
totes les relacions de llocs de treball (del personal funcionari,
eventual i laboral) publicades per la Generalitat des d'octubre
del 2004 i fins ara.
La decisió d'impugnar les RLT parteix dels pronunciaments
congresuals de la FSP-UGT que instaven la nostra organització
sindical a defensar un model de funció pública moderna,
professionalitzada i que donés veritable compliment als
principis constitucionals de mèrit, capacitat, igualtat i publicitat
en l'accés i la promoció.
Des del punt de vista d'un sindicalisme modern la UGT és
conscient que avui en dia l'acció sindical en defensa dels
treballadors no pot limitar-se a la lluita pels drets laborals
d e l a G e n e r a l i t a t
d) Que els funcionaris no tenen perquè patir ni suportar
aquests comportaments.
Això fa que la Generalitat esdevingui responsable patrimonial
pel dany que se li ha causat a aquest funcionari, que també
és delegat de la UGT i que recentment ha estat sancionat a
un any i mig de suspensió de feina per motiu d'una altra
actuació d'aquests comandaments acossadors.
Què passarà ara?
Amb data 15.12.2008 la Generalitat ha fet l'ingrés de la
indemnització corresponent a favor del funcionari. A més,
s'haurien de cessar de manera immediata els comandaments
implicats i prendre les mesures adients, ja que aquesta
sentència posa a cadascú al seu lloc.
Esperem que se'n prengui nota.
La UGT seguirà lluitant perquè el nepotisme, la prepotència
i la xuleria siguin eradicades de l'Administració de la Generalitat.
Federació de Serveis Públics de la UGT
Sector Generalitat
individuals o col·lectius i a la negociació de les condicions
de treball, sinó que requereix també prendre part activa, al
costat dels actors públics, en la definició i implementació
d'un model de funció pública que satisfaci veritablement
l'interès general.
Com a sindicat de classe, aquest interès general a protegir
per part de la UGT no és altre que l'interès i la defensa de
tots els treballadors, tant dels que, com a ciutadans són
usuaris dels serveis públics com dels que, gaudint igualment
d'aquella condició, són protagonistes directes de la prestació
d'aquells serveis des dels seus llocs de treball.
És a través de la negociació col·lectiva que s'ha d'articular
la participació en la definició del model de funció pública de
la Generalitat i són precisament les relacions de llocs de
treball l'instrument organitzatiu més important de què disposa
la Generalitat per plasmar la seva organització, ja que en
aquestes es reflecteixen totes les decisions organitzatives
que expliquen com es classifiquen i estructuren els llocs de
treball de la Generalitat, quins són els requisits que s'han
de reunir per ocupar-los i quines són les seves característiques.
Així doncs les RLT, aquells patracols de fulls gairebé
inintel·ligibles amb els que de tant en tant ensopeguem en
25

26
juridic
el DOGC, compendi inacabable de llistats de llocs de treball
travessats per columnes amb codis a qual més indesxifrable,
són molt més que això, ja que expressen ni més ni menys
(perquè en son la fotografia viva) quin és el model de funció
publica que els nostres responsables polítics estan aplicant
a la Generalitat de Catalunya.
I aquí està el problema, perquè les RLT publicades posen
de manifest que lluny de promoure un model de funció
pública moderna, professional i ajustada a legalitat com el
que proposa la UGT, els actuals gestors de la Funció Pública
de la Generalitat han impulsat un sistema organitzatiu que
evoluciona a passos agegantats cap a un model de funció
publica cada cop més anàrquic (perquè en realitat no tenen
model, no saben que fer amb això de la funció pública),
clientelista i polititzat, en què el sistema no dona possibilitats
de desenvolupament professional al gruix dels empleats
públics i, fins i tot, impedeix que progressin aquells que
demostren ser objectivament els més capaços i creditors de
més mèrits, promocionant arbitràriament, pel contrari, a
aquells que, simplement, demostren ser els més submisos
als responsables polítics de torn.
Ja s'albirava la magnitud de la tragèdia quan
el març de 2005, el Secretari General del
conseller Primer (que després fou el Conseller
de Governació més fugaç que mai hagi tingut
la Generalitat) va concedir una entrevista a
un diari de tirada estatal pocs dies després
del seu nomenament en què no va tenir cap
mania en afirmar que “tots el empleats públics
que no tenien garantida l'estabilitat en els
seus llocs de treball es devien al càrrec que
els havia nomenat” (sic).
Un dels instruments més emprats per aplicar
aquesta política clientelista en la gestió dels
recursos humans de la Generalitat ha estat
la utilització abusiva i indiscriminada de personal
eventual per cobrir llocs de treball les funcions
dels quals, per previsió legal, són pròpies de personal
funcionari. Aquesta política ha posat la fidelitat al poder
establert per davant del servei a l'interès general, a la
competència i al mèrit professionals, perjudicant als funcionaris
de la Generalitat, als propis ocupants dels llocs eventuals i
al conjunt dels ciutadans.
Als primers, perquè de forma silenciosa i imperceptible, se'ls
han anant retallant les possibilitats de promoció professional,
ja que nombrosos llocs de treball que formaven part dels
que en un futur podrien ocupar al llarg de la seva carrera
professional, desapareixen per donar lloc al nomenament de
personal eventual que assumeix il·legalment (perquè la llei
les reserva als funcionaris) aquelles funcions i llocs així
usurpats.
Als segons, perquè quan es tracta de personal funcionari
que ha estat nomenat eventual, en res els serviran els serveis
prestats com a personal eventual als efectes de la seva
carrera funcionarial, ja que la Llei així ho estableix.
I al conjunt dels ciutadans, perquè es perjudiquen tant la
qualitat, com l'objectivitat i la imparcialitat en la prestació
dels serveis públics quan es posen en mans de persones
sovint poc professionals, inexpertes, temeràries, ignorants
els llocs eventuals
no es creen, com
hauria de ser, en
base a la prèvia
avaluació d'una
necessitat
organitzativa real i
objectiva
(desvinculada per
tant d'un
determinat
ocupant del lloc)
del funcionament de l'administració i només preocupades
per servir a qui les ha nomenades i les pot cessar lliurement,
àmbits de gestió pública que haurien de ser assumides pels
professionals de la funció pública: els funcionaris de carrera.
Parlem no només de criteris de legalitat, també d'oportunitat.
La sentència que comentem pot comportar un punt d'inflexió
en aquesta dinàmica tant negativa, ja que per primer cop en
la història de la nostra democràcia, una comunitat autònoma
veu qüestionada de forma tant rotunda, mitjançant l'anul·lació
de tota la RLT del seu personal eventual, la seva política
d'organització dels recursos humans. Alguna sentència anterior
ja havia anul·lat la RLT d'algun ajuntament, però mai fins
ara una CCAA havia vist qüestionada la seva política de
recursos humans d'aquesta forma tant vergonyant per als
seus responsables. Malauradament, ens ha tocat viure això
als catalans.
La tesi central de la sentència és la següent: la RLT del
personal eventual de la Generalitat no reuneix el contingut
legal mínim previst en les normes legals. Aquesta manca de
concreció impedeix el correcte exercici de la potestat
administrativa discrecional d'autoorganització,
que esdevé incontrolable per al tribunal perquè
no és possible conèixer ni quines són les
característiques dels lloc, ni els seus requisits
de desenvolupament, ni les seves retribucions.
En definitiva, la manca de concreció en la RLT
d'aquells aspectes que com a mínim la llei
obliga a incorporar i publicitar, provoca una
opacitat tal que impedeix fer-ne un judici de
legalitat, comporta en si mateixa una vulneració
de la legalitat i causa la nul·litat de la RLT.
No es tracta d'un simple error o omissió de
la Generalitat. Això passa perquè els llocs
eventuals no es creen, com hauria de ser, en
base a la prèvia avaluació d'una necessitat
organitzativa real i objectiva (desvinculada per
tant d'un determinat ocupant del lloc), sinó
a l'inrevés, exclusivament en base a un determinat ocupant
amb nom i cognoms: si qui es vol col·locar no és funcionari
i no pot ocupar el lloc, se l'insecula en la organització creantli
un lloc de personal eventual a mida.
Per tant, és només en la resolució de nomenament del titular
de lloc eventual (un simple acte administratiu), i no pas en
la RLT o en cap norma jurídica on es descriu el contingut
funcional i altres elements definitoris essencials del lloc, ja
que la pròpia dinàmica perversa del sistema fa que només
quan ja es coneix la persona, es pugui definir realment el
contingut funcional del lloc.
I això passa en el moment en què es fa el nomenament, de
tal forma que de vegades es nomena l'eventual sense que
encara estigui incorporat a la RLT el lloc que ocupa i,
posteriorment, el lloc s'incorpora a la RLT amb data d'efectes
retroactius, actuació formalment legal però absolutament
fraudulenta des del punt de vista material.
La reacció del conseller de Governació en conèixer la sentència
i ser interpel·lat per la premsa al respecte va ser lamentable.
Lluny de demostrar constricció pel ridícul històric que
representava per a la Generalitat que li anul·lessin una RLT,

juridic
el polític va intentar vendre a l'opinió pública que el TSJC
havia anul·lat la RLT per uns insignificants defectes formals
fàcilment subsanables que, un cop esmenats, no impedirien
al Govern continuar amb la mateixa política
(és a dir, la utilització expansiva i il·legal
de personal eventual per cobrir llocs de
treball que, de ser necessaris, haurien d'estar
incorporats quasi bé tots en la RLT de
personal funcionari i ocupats per funcionaris).
Però res més lluny de la realitat. Cal tenir
en compte que el TSJC no va entrar en el
fons de la demanda (la determinació, lloc
a lloc, de si els continguts en la RLT impugnada podien o
no ser coberts per personal eventual –és a dir, si invadien
funcions i responsabilitats reservades per la Llei al personal
funcionari–). I no ho va fer, entre altres coses, perquè no
podia, ja que com diu clarament la sentència, la manca de
les dades identificatives mínimes dels llocs impedia el seu
control de legalitat per part del Tribunal.
Per tant, per molt que ens situéssim
en l'hipotètic escenari que el Govern
esmenés i completés el contingut de
la RLT en els termes que li reclama
el TSJC, caldrà igualment un
pronunciament sobre el fons de
l'assumpte, que és el que realment
ens importa: delimitar que pot o no
pot fer el personal eventual de la
Generalitat, quins llocs i funcions pot
ocupar i desenvolupar, i quines no.
entenem que en aquest cas també hi
ha moltes possibilitats d'obtenir una
sentència novament favorable ja que
Actualitat Jurídica
De l'actuació del Serveis Jurídics de la UGT s'ha aconseguit
que es condemnés en els jutjats contenciosos números 16
i 11 de Barcelona a la Tresoreria General de la Seguretat
Social a modificar les dates d'alta en la Seguretat Social
dels treballadors, ja que s'entén que la mala gestió de la
Generalitat a l'hora de no cotitzar pels treballadors o,
cotitzar tard, no l'ha de suportar el treballador. Tal com
diu el jutge:
La reacció del
conseller de
Governació en
conèixer la sentència
i ser interpel·lat per la
premsa al respecte va
ser lamentable
Però la UGT no donarà el seu
braç a tòrcer:
ens estem jugant el model de
funció pública i de serveis públics
que volem per a la Catalunya del
futur, i cal escollir entre un model
polititzat i clientelista, al servei
d'interessos partidistes, o una
administració imparcial i de
professionals al servei de l'interès
general. Les decisions sobre les
RLT podran marcar un abans i un
després.
d e l a G e n e r a l i t a t
segueix essent manifestament il·legal que es consideri que
no pot haver participació sindical a través de la negociació
col·lectiva en el procés de classificació dels llocs de treball
(quan d'aquesta decisió organitzativa
primigènia es deriven clarament afectacions
de les condicions de treball per a tot el
personal), o que s'utilitzi personal eventual
per exercir de facto com a òrgan actiu de
l'Administració amb competències de direcció
o comandament sobre estructures
administratives (per exemple, per fer de
director del Museu d'Història de Catalunya),
o per exercir de responsable territorial d'un departament
(amb la paradoxa que el mateix departament, per fer les
mateixes funcions en una altra província, designa a un
funcionari de carrera), etc. etc.
La batalla serà llarga perquè la Generalitat, acostumada a
tants anys de fer i desfer amb total impunitat, impugnarà
totes les sentències desfavorables que es puguin produir
sobre les RLT. Però la UGT no donarà
el seu braç a torçar: ens estem jugant
el model de funció pública i de serveis
públics que volem per a la Catalunya
del futur, i cal escollir entre un model
polititzat i clientelista, al servei
d'interessos partidistes, o una
administració imparcial i de
professionals al servei de l'interès
general. Les decisions sobre les RLT
podran marcar un abans un després.
Barcelona, gener de 2009
FSP-UGT
“...deviene procedente la estimación de la demanda, en orden
de evitar las consecuencias excesivamente gravosas que se
infieren para la actora debidas de unas cotizaciones que
efectivamente fueron abonadas, habiéndose ingresado las
cuotas correspondientes…”
Novament els serveis jurídics de la UGT posen ordre a la
mala actuació de la Administració i actuen en defensa dels
interessos dels treballadors de la Generalitat de Catalunya.
27

28
opinió
“Els privilegiats funcionaris”
Ser funcionari és una “bicoca”. Això és el que avui pensa
la majoria de la població de bona voluntat. N'hi ha d'altres
que consideren que és un privilegi inacceptable. L'estabilitat
laboral que gaudim els servidors públics és conceptuada per
moltes persones com una situació excepcional, inadmissible
en una societat avançada com la nostra. Desprès d'aquestes
afirmacions venen les critiques al nostre treball, a la qualitat,
a la seriositat i a la nostra eficàcia i eficiència.
En aquest article voldria fer una breu reflexió a aquestes
crítiques:
1. Les referides a la contractació fixa dels funcionaris
2. La qualitat del seu treball
1.- El treball fix dels funcionaris
Ningú hauria de considerar negatiu que les persones tinguin
drets que haurien de ser comuns a totes les persones. En
aquest sentit, cal recordar que la redacció inicial de l'Estatut
dels Treballadors, redactat ja fa més d'un quart de segle,
establia, clarament, en el seu article 15.1
“El contracte de treball es presumeix concertat per temps
indefinit”
Només en circumstàncies excepcionals un treballador podia
ser contractat de manera temporal.
La redacció actual d'aquesta norma, influïda per l'avanç del
neo-capitalisme regnant en el nostre entorn, que pressiona
per la des-regulació de les relacions laborals i l'abolició de
les lleis que protegeixen els treballadors, diu:
“El contracte de treball podrà concertar-se per temps indefinit
o per una durada determinada. Es podran celebrar contractes
de durada determinada en els següents supòsits:...”
La regulació actual ha perdut la contundència anterior, però
es continua mantenint el sentit de la redacció legal originària.
Normalment el contracte de treball ha de ser per temps
indefinit. Només pot ser de durada determinada en un nombre
limitat de supòsits.
Per tant, el contracte fix és el que hauria de ser habitual.
El que no és normal és el creixement de la contractació
precària i, també, la impunitat amb la qual aquesta anomalia
es produeix. Tant és així, que ja es parla d'un mercat de
treball dual, en el que creix la temporalitat, malgrat les
subvencions per a convertir treballs temporals en fixes.
Aquesta contractació laboral precària existeix també en l'àmbit
de les administracions públiques i no sols en el sector privat.
És a dir, no tots els que treballen en el sector públic tenen
“feina fixa”. En aquest sentit, val la pena recordar que el
passat dia 18 de maig el diari El País publicava un estudi
de la UGT, basat en dades del Ministeri de Treball en el que
s'afirmava textualment que:
“El percentatge d'ocupació eventual descendeix a bon ritme en
el sector privat i molt lentament en el públic. Això implica que
la distància entre ambdós segments s'estreny. Els 19 punts de
diferencia que hi havia en 1998 se redueixen ara a 5,5.
Un 31,1% dels assalariats en l'empresa privada és temporal,
percentatge seguit de prop pel 25,6% de la Administració
Pública”
Així doncs, la precarietat laboral es una lacra que afecta,
malauradament, tant al sector privat com al sector públic i
amb xifres lamentablement elevades.
Si la seguretat a la feina és una necessitat de tots els
treballadors, el servei públic compta, a més, amb un argument
de pes a favor de la seva estabilitat, i que és la garantia de
la seva independència i la dedicació al servei general. Només
amb un servei públic independent i orientat al ciutadà es
pot aconseguir que l'actuació administrativa es supediti a
la llei i es dugui a terme deslligada dels diversos canvis
polítics que, d'altra banda, són totalment lògics en els
sistemes democràtics.
Criticar l'estabilitat professional dels funcionaris que compleixen
amb el seu deure, no sols es atemptar contra els drets d'una
bona part dels treballadors, sinó que, a més, és combatre
una administració professional, sense sectarismes, i al servei
de tota la ciutadania.
A més, cal recordar que el sistema públic disposa de mecanismes
que possibiliten l'acomiadament del funcionari que no compleixi,
deguda i demostradament, amb el seu treball.
2.- La qualitat del treball dels funcionaris.
A banda de la precarietat abans esmentada, en el món de
l'administració pública trobem també grans dificultats per a
una promoció basada en criteris objectius així com una
pèrdua acumulada durant molts anys del poder adquisitiu
dels salaris, que es produeix amb la complicitat de tots els
grups polítics –siguin del color que siguin– i que perjudica
enormement el clima laboral a les administracions públiques,
generant desmotivació i absentisme laboral.
La critica a la feina dels funcionaris, no es una novetat; es
produeix des dels inicis de la funció pública, especialment,
quan els partits que s'alternaven en el poder, substituïen
els equips que havien col·locat els altres pels seus propis,
en una rotació periòdica dels treballadors públics, donant
lloc a la figura dels “cesantes”, funcionaris que passaven a
l'atur esperant que tornessin “els seus” al govern per tornar,
ells, a tenir feina.
Malgrat es pregona el contrari, sembla que cada dia està
cobrant un impuls més notable, per part dels aparells dels
partits, l'enyorança d'aquells temps “feliços” en què els seus
militants els hi eren fidels per damunt del servei a la societat,
ja que del partit polític depenia el que el funcionari tingués
feina o no.
En el fons, una forma de servitud inacceptable per a ningú
en ple segle XXI.

opinió
Els funcionaris som com la resta de mortals, n'hi ha que són
més treballadors, més creatius, amb més iniciativa, més
amables, i n'hi ha que en són menys. Com a qualsevol
empresa privada.
És cert que el sistema d'accés a la funció pública està antiquat
i caldria modificar-lo, ja que la superació d'unes proves de
coneixements, no ens diuen res sobre les actituds i els valors
dels nous treballadors del servei públic. D'altra banda, la
realització de tests amb aquesta finalitat ha demostrat ser
inadequada, arbitrària i contrària a la transparència i a
l'objectivitat. Per tant, els tests esdevenen inútils o, fins i
tot, perjudicials.
Però el mal funcionament de l'administració no depèn tant
dels seus treballadors, com d'una perversa interpretació del
sentit que ha de tenir el servei públic.
La funció pública, en lloc de ser entesa com un equip de
professionals, en un procés de perfeccionament permanent
en el que s'estimula la voluntat i l'esperit de servei de les
persones que hi treballen, sempre d'acord amb les directrius
dels governs escollits pel poble, és interpretada per bona
part de la ciutadania com alguna de les coses següents:
• Una font d'ingressos per al propi partit o per els seus
fidels, els amics, parents i els seus coneguts.
• Un lloc on col·locar a les persones fidels.
• Una empresa, sense risc de fallida, ja que el pressupost
públic ho aguanta tot, on poder fer pràctiques de les formes
més aberrants de direcció, per part de persones incapaces
de desenvolupar cap activitat de comandament fora d'aquest
àmbit exclòs de la crítica o l'exigència d'eficàcia.
• Una maquinaria de publicitat, que pretén fer veure que es
fan coses. De vegades, es tracta més de dir que es fan
coses, que de fer-les efectivament, ja que, una vegada
publicades aquests temes als mitjans de comunicació,
deixen de tenir el menor interès per als departaments i,
en molts casos, no s'arriben a fer mai.
Amb aquesta consideració del paper de les administracions,
és lògic pensar que les persones que hi treballen no es
troben en les millors condicions per a desenvolupar una
tasca de qualitat, eficiència i professionalitat.
No obstant el que hem exposat, és freqüent, encara, trobar
funcionaris que intenten fer una bona feina, malgrat topar
amb la incomprensió, el menyspreu i, fins i tot, el boicot
dels qui haurien de potenciar les bones pràctiques
administratives.
L'esforç continu per poder treballar bé, la contradicció de
veure en llocs directius tantes persones incompetents, que
actuen amb la prepotència dels que es creuen en possessió
de la veritat absoluta, porta el desencís, especialment quant
s'observa com gira la “roda dels disbarats”.
Aquesta “roda dels disbarats” es fa més evident quan algun
nouvingut, o alguna empresa contractada “ad hoc” per fer
una tasca pròpia dels funcionaris, proposa i decideix realitzar
una activitat, que amb anterioritat ja ha fracassat una vegada
i una altra en circumstàncies similars i sense escoltar mai la
veu de l'experiència o dels coneixements dels tècnics.
El mal funcionament de l'administració en molts pocs casos
d e l a G e n e r a l i t a t
es imputable als funcionaris. Això no obstant, l'afirmació que
l'administració funciona malament degut als seus funcionaris,
s'ha convertit en una crítica, no contradita per ningú i, fins
i tot, per part d'alguns dirigents (de qualsevol color), que
justifiquen la seva incompetència atribuint-la a les persones
que treballen a les seves ordres.
Aquesta visió que he donat, no és certament idíl·lica, però
tampoc voldria que fos una visió pessimista, especialment
de cara al futur.
Penso com en Marti i Pol que “tot està per fer i tot es
possible” Caldria, al meu entendre, actuar conjuntament en
algunes línies complementaries:
a) Resoldre el problema del finançament del partits polítics
al marge del recursos que gestiona la Administració Pública.
b)Separar clarament els àmbits de decisió política, centrada
en els objectius, dels àmbits d'activitat professional,
centrada en la gestió.
c) Establir un sistema de control de la administració, que
impedeixi tota forma de desviació del que han de ser les
seves finalitats.
d)Modificar els sistemes d'accés i promoció en els càrrecs
públics, de manera que aquests sistemes siguin eficaços,
transparents i basats en els mèrits reals de les persones.
e) Limitar a casos molt excepcioanls (i prèvia justificació pública)
l'externalització de tasques pròpies de l'administració.
f) Establir sistemes de sanció severs, per la manipulació o
l'incompliment de les normes de funcionament de l'administració,
així com per totes les actuacions contraries a la dignitat,
responsabilitat o professionalitat dels seus treballadors.
g) Establir sistemes de direcció racionals.
h) Crear sistemes de mediació i supervisió de les arbitrarietats
o males pràctiques de direcció o gestió a l'administració.
i) Impulsar el perfeccionament continu del personal, i estimular
les seves bones pràctiques.
j) Establir sistemes objectius de control del treball dels
servidors públics, basats en la llei i en un codi ètic que
valori la importància de la tasca que desenvolupen.
k) No deixar sense resposta cap difamació o mensysteniment
sobre la feina dels treballadors públics, vingui de qui vingui.
Semblen moltes coses, però no en són tantes, es poden
resumir en tres conceptes bàsics:
• Definir clarament els àmbits d'actuació polítics i de gestió.
• Dignificar la professió dels treballadors públics.
• Controlar eficaçment el funcionament del sistema.
Són tres objectius ambiciosos i que precisen de l'esforç de
tots i, especialment, dels sindicats, que tenen la responsabilitat
de vetllar pels drets, tant dels que treballem a l'administració,
com de la resta dels treballadors que, inevitablement, també
es veuen afectats pel seu funcionament.
Xavier Agulló
Delegat de personal al Departament de Treball
29

30
opinió
Treballo en un Sindicat
• On treballes? -em pregunten-
• En un sindicat - responc-
• On?
• A la Federació de Serveis Públics de la UGT, puntualitzo
• I que es fa en un sindicat?
• Vols saber-ho? Doncs presta atenció al meu escrit…
Com tota organització, jo només conec la part de treball de
la meva competència, però a través de la interrelació amb
altres companys, conec altres àmbits i puc fer-me una idea
del que és una organització sindical.
Avui, però, només us faré quatre pinzellades perquè tingueu
una visió general.
Anem a pams. El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
defineix la paraula sindicat com “Associació formada per a
la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a tots
els associats”. Els associats, en el nostre cas, són els afilats
i afiliades i treballem per ells/es i pels seus interessos laborals.
Des del sector de la Generalitat de la FSP-UGT podem distingir
clarament dos grups ben diferenciats de treballadors de la
Generalitat: El personal funcionari i el personal laboral.
Sindicalment el personal funcionari s'agrupa per Juntes de
Personal i el Personal laboral per Comitès d'empresa (és a
dir,1 per cada Departament).
Va ser primer l'ou o la gallina?. La veritat és que no ho sé,
però si em diuen què inicia la maquinària sindical, ràpidament
puc afirmar que és el PREAVÍS. Per mi aquest fet és l'origen
de tot un procés on les peces del trencaclosques poc a poc
van encaixant.
Que és un Preavís?. És el document oficial on un sindicat o
un grup de treballadors comunica a l'empresa la seva intenció
de realitzar unes eleccions sindicals.
Per una empresa de menys de 50 treballadors sortirà elegit
1 delegat ó 3 delegats i per una empresa de més de 50
treballadors en sortirà un comitè o junta de personal que,
depenent del nombre de treballadors, estarà formada per
més o menys membres que defensaran els interessos dels
treballadors davant l'Administració.
El dia que s'inicia aquest procés electoral es realitza un
calendari electoral on l'últim pas i el més important és el
dia de les eleccions, on el treballador deixa dipositada en
la urna la confiança en un grup de treballadors que defensaran
els seus interessos davant l'Administració amb el suport de
l'organització sindical, la UGT, en el nostre cas.
Penseu que no és fàcil ser delegat... no es reconeix la vàlua
d'aquest col·lectiu on hi ha moltes hores de treball invertides
i, no sé perquè, hi ha aquesta “mala premsa” envers nosaltres.
Jo em considero tant bona treballadora com tu que estàs
llegint el meu escrit. El fet de no estar físicament en el meu
lloc de treball vol dir que no estic treballant?, error … en el
meu cas estic donant suport des del sindicat a tota la xarxa
de delegats i delegades que necessiten informació i ajuda
per resoldre els problemes que hi ha al vostre centre de
treball. Entre altres, parlem amb l'Administració per vosaltres,
lluitem per l'aplicació dels permisos, les vacances, us informem
del Fons d'Acció Social, us agilitem les reclamacions, us
informem del Pla de Pensions, us fem arribar els fulls
informatius de les últimes meses de negociació (en el cas
del personal funcionari) o de conveni (en el cas de personal
laboral), entre altres moltes més coses.
També és veritat que l'Administració vetlla pels “seus
interessos” i hi ha vegades que ni per activa ni per passiva
podem aconseguir la millora per al treballador i aleshores
és quan ens dieu allò de: el sindicat no ha fet res!
NO HI ESTIC D'ACORD!
Hauríeu de veure com lluiten de valent els responsables de
la Federació de Serveis Públics. Vosaltres estaríeu disposats
a deixar els vostres fills, les vostres famílies i activitats
diàries per tancar-vos a la seu de la Funció Pública durant
tres dies i tres nits?. Estaríeu disposats a ser desallotjats
pels mossos d'esquadra, com ho van estar ells? Estaríeu
disposats a mal menjar o a mal dormir i disposar de només
una cadira per seure durant el tancament?… i tot perquè els
12.000 treballadors i treballadores laborals de la Generalitat
tenien dret a cobrar el 4,5% d'increment salarial per l'any
2008 que l'Administració denegava.
ELLS I ELLES HO VAN ACONSEGUIR! Estant fets d'una pasta
especial i d'una qualitat humana que des d'aquest escrit
vull deixar ben palès. Tenen nom, tenen famílies, tenen
problemes de salut, tenen hipoteques i altres qüestions,
però ho van deixar tot per vetllar pels interessos d'una gran
majoria.
Gràcies des d'aquí a Ramon, Jordi, Encarna, Miquel Àngel,
Carles, José Manuel, Jaume, Josep, Cèsar, Joana, Àngela,
Cristina i Esther.
Estic emocionada!, me n'adono que treballo en un Sindicat
on la persona és important, on els seus problemes són
escoltats i des d'on s'intenta fer un treball de qualitat, ja
sigui des del delegat, junta de personal o comitè, des del
sector, des d'afiliacions, des de serveis jurídics, des de salut
laboral, des de secretaria, des d'altres comarques i províncies
i, sobretot, des de l'executiva.
Continuarà… en el pròxim EL PLEC.
Teresa Tarruella.
Junta personal d’lICASS. Dep. Acció Social i Ciutadania

dependència
Presentació
Ens complau saludar-te des de la Secretaria de Coordinació
Sectorial i Dependència de la Federació de Serveis Públics
de la UGT de Catalunya.
La UGT ja fa temps que fem canvis i remodelacions a fi i
efecte de respondre als nous reptes amb capacitat, recursos
i garanties suficients. En aquest sentit i com ja sabeu han
passat gairebé dos anys que va aprovar-se i posar-se en marxa
la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia
personal i atenció a les persones en situació de dependència.
El passat 5 de març en reunió ordinària del nostre Comitè
Nacional van assumir la resolució de la Comissió Executiva
Confederal (àmbit estatal) , de data 9 de febrer, en matèria
de delimitació de sectors organitzatius sobre els serveis
socials prestats com a desenvolupament de la Llei de
Dependència que va dictaminar: “...l'organització sindical
dels Serveis Socials prestats com desenvolupament de la
Llei de Dependència -especificats en el seu catàleg de serveis
correspon a la FSP per desenvolupar activitats compreses a
l'àmbit específic d'aquesta Federació...”
Aquesta secretaria és l'encarregada del sector laboral dels
treballadors i treballadores que tenen com a principal activitat
la prestació dels serveis socials com a desenvolupament
d'aquesta llei. Tot aquest temps hem estat realitzant un
procés d'elaboració d'un sistema de gestió i organització de
dades de les persones professionals que esteu treballant en
el sector (residències, centres de dia i de nit, ajuda domiciliària,
teleassistència i centres especialitzats de discapacitats) i
d'estructuració de la secretaria.
Àrees de la Secretaria de Coordinació Sectorial i Dependència
Secretària
ENRIQUETA DURÁN CORDERO
Organització-Acció Sindical
ROSA MORENO ROLDAN
Negociació Col·lectiva
JUAN COBACHO MARIN
Atenció Domiciliària
PILAR FERNÁNDEZ LOBATO
SILVIA SIMONETTI ALBORNOZ
RUTH VÁZQUEZ MARTÍNEZ
Estem a la vostra disposició al e-mail i telèfons:
dependenciaugt@gmail.com
93 295 61 93 - 93 295 61 39
Geriatria -Residències i centres dia
MERCÈ ROSELLÓ CHAPA
CLARA GARCIA GARCIA
Teleassistència
JOSÉ Mª ANTOLIN CLARASÓ
d e l a G e n e r a l i t a t
Participem de manera activa a la negociació del 1r Conveni
Català de la Dependència. Formarem part de la Comissió
Paritària del III Conveni de empreses d'atenció domiciliària
de Catalunya que, es constituirà, en breu.
Hem posat en marxa el Servei d'Atenció Sindical-Dependència
(SAS) que té com objectiu principal: informar, assessorar i
tramitar totes aquelles qüestions sindicals que afectin a les
persones treballadores del sector.
D'altra banda, hem obert un espai de treball i reflexió amb
els delegats/des dels nostres comitès d'empresa. Anem
avançant en la formació del col·lectiu de professionals i en
particular en informar sobre el procés d'acreditació de
competències professionals.
Hem construït un equip que combina: experiència, il·lusió,
anàlisi de cap a on anem i actuacions en el dia a dia. Però
sobretot un equip coherent que te clar a qui representa i
quin model de servei defensa.
Ens preocupen molts els treballadors i les treballadores,
continuem treballant per vosaltres en el dia a dia del sector.
Esperem que els continguts que us hem preparat siguin del
vostre interès.
Aquesta és la nostra línia de treball i aquest és el nostre
compromís amb vosaltres. Restant a la vostra disposició,
rebeu una cordial salutació de tot l'equip.
Enriqueta Durán.
Secretària de coordinación sectorial i dependència FSP-UGT Catalunya
Atenció Especialitzada Residències i centres dia
CONCHI CABELLO JALAO
Eleccions
MARIBEL ABELLAN RIBES
31

32
altres
Black Rhinos and White Rhinos. SWAZILAND
Fa molts anys que estic convençut que la millor manera de
conèixer una país és anant-hi a treballar. Us explicaré quina
ha estat la meva experiència a un petit país anomenat
Suazilàndia, entre Moçambic i Sudàfrica.
Vaig apuntar-me al projecte d'ecovoluntariat: “Rinoceronts
blancs i negres” per cinc setmanes.
Per començar, et fan signar un “waiver and disclaimer”, un
document que exonera a l'organització de qualsevol cosa
que pugui passar al voluntari. M'explico: l'organització té
unes normes estrictes que s'han de complir però, tot i aix,
en aquestes activitats d'ecovoluntariatat hi ha una certa dosi
de risc per al voluntari que l'organització no pot assumir.
L'experiència és extraordinària. Molts dels dies eren per a
fer captura i trasllat de fauna (diverses varietats d'antílops,
nyus, impales, girafes...), eliminant flora invasora, patrulles
antifurtivisme...
Bona part dels dies consistien en aixecar-se a primera hora,
esmorzar i sortir de seguida, i passar-nos el dia caminant i
seguin rastres de rinoceront negre. Podia ser que veiéssim
fauna o no veure'n en tot el dia. També podia ser que
t'haguessis d'apujar a un arbre a “requeriment” d'algun
animal. Francament, jo prefereixo això que no que ens apugin
a un cotxe i ens garanteixin veure molta fauna de forma
ràpida, còmoda i segura.
El grau d'activitats furtives a les reserves del país és molt
elevat, especialment per llaços. Mai s'ha de perdre de vista
que aquí es tracta d'actes furtius de supervivència en un
país molt pobre. Com tampoc hem d'oblidar que l'antifurtivisme
és també per necessitat, ja que les Reserves són una opció
de futur per al país i una professió remunerada per molts
homes i dones.
La fauna que podríeu veure a les reserves del país: moltes
i rares varietats d'antílops, estruços, lleons, lleopards,
guepards, hipopòtams, rinoceronts blancs i negres (un dels
pocs llocs del planeta on es poden veure junts), girafes,
paparres, zebres, moltes varietats d'ocells i llangardaixos,
dragons, tortugues, cobres… Sense oblidar-nos de la flora
del lloc. I evidentment, visites al país. Us previnc que és un
dels països més peculiars del món, i el país amb la taxa més
alta de Sida del món.
Condicions de vida: tendes a l'aire lliure, no hi ha nevera,
ni gas, ni electricitat, ni aigua calenta. Per cuinar sempre cal
encendre el foc a terra cuidant-nos que no ens piqui cap
escorpí en aixecar la fusta. Hi ha una latrina i una dutxa feta
amb canyes.
En rares ocasions pot ser que ens toqui començar la jornada
a les 3 del matí i acabar-la a les 21:00 o més tard. El treball
físic és intens i durador i t' involucra totalment amb la gent
i els guardes de la zona.
Els guardes de la reserva són com molta gent del país: gent
extraordinàriament maca, càlida i educada. A més, són d'una
gran professionalitat: treballadors, il·lusionats, proactius i
habitualment amb molta intel·ligència emocional. A la mínima
que els sembli que pots tenir cap problema els tens a sobre.
De fet, penso que en molts sentits ens podrien donar lliçons.
Us animo a provar aquest tipus de voluntariat com a vacances
solidàries, on sereu realment útils i els vostres diners seran
per una bona causa. Visiteu pàgines com www.ecovolunteer.org,
o http://greenvolunteers.com/
No us feu enrere per les condicions que us he explicat.
Aquest projecte dels rinoceronts és duret, però n'hi ha d'altres
amb més comoditats i menys exigències arreu del món. Això
sí, tots acostumen a ser projectes per amants de la natura
amb més o menys esperit d'aventura, segons el projecte.
Pocs són gaire compatibles amb les persones massa
acostumades a les comoditats del primer món, o les què no
acceptin pagar per rebre instruccions.
Hi ha experiències per a tota la vida. A la foto el petit
Chubele: 3 mesos i molta curiositat per satisfer.
Marc Pradas Oncinos
Alt Empordà

altres
Anem de Festa
En aquesta secció us volem presentar un gran ventall
de recursos per viure el vostre oci agosaradament.
Som conscients que el seny envaeix les nostres vides
però també cal una mica de rauxa. Periòdicament a
la nostra revista us farem un seguit de propostes
perquè gaudiu dels vostres dies de descans en bona
companyia.
Volem començar amb un recull de les festes tradicionals
d'interès nacional declarades per la Generalitat de Catalunya.
Esperem que sigui de la vostra utilitat.
Penseu que a cada festa que us relacionem està íntimament
vinculada a la gastronomia de la seva contrada o als
seus monuments. Passar un bon cap de setmana o uns
dies de vacances pels meravellosos racons del nostre
país pot esdevenir una gran i feliç aventura que la
recordareu sempre.
18, 19 i 20 de maig
Aplec del Cargol de Lleida
Lleida. Segrià
Degustareu al voltant d'una bona taula els plats més
tradicionals de la cuina lleidatana, entre els quals els cargols,
gran protagonista de l'Aplec.
6, 13, 20 i 27 de maig
Ball del Sant Crist de Salomó
Salomó. Tarragonès
del 15 de febrer al 21 de febrer
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú. Garraf
El Carnaval de Vilanova és d'una forta arrel tradicional, amb
influències vuitcentistes i que conté una diversitat extraordinària
de tipologies carnavalesques de les que destaquem: àpats,
batalles, danses, disfresses, comparses, cors satírics, etc., i
tot amb una participació popular massiva. Prepareu-vos a
participar en una immensa batalla de caramels.
6 d'abril
El Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm
Sant Hilari Sacalm. Selva
9 d'abril
Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri
Cornellà de Terri. Pla de l'Estany
del 3 al 10 de juny
Festa de les Enramades d'Arbúcies
Arbúcies. Selva
del 7 a l'11 de juny.
Festa de les Enramades de Sallent
Sallent. Bages
23 de juny
Festa de les falles a Isil
Alt Àneu. Pallars Sobirà
30 de desembre
Festa del Pi de Centelles
Centelles. Osona
7 i 8 de juliol
Festa dels Raiers a La Pobla de Segur
La Pobla de Segur. Pallars Jussà
11 de febrer.
Festa dels Traginers de Balsareny
Balsareny. Bages
26 i 27 d'agost
Festa Major de Castellterçol
Castellterçol. Vallès Oriental
d e l a G e n e r a l i t a t
Del 15 al 21 d'agost
Festa Major de Gràcia
Barcelona. Barcelonès
Contempleu els seus carrers profusament guarnits pels seus
veïns i veïnes que treballen intensament al llarg de tot l'any
per fer del seu carrer una obra d'art i d'imaginació.
28 i 29 de juny
Festa Major de Reus
Reus. Baix Camp
23 i 24 d'agost
Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges
Sitges. Garraf
del 25 de maig al 29 de maig
Festa Major de Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Pallerols. Garrotxa
del 29 al 31 d'agost.
Festa Major de Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès. Alt Penedès
del 15 al 24 de setembre
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Tarragona. Tarragonès
Santa Tecla és una de les festes majors amb més anomenada
i més destacades del Camp de Tarragona i el Penedès. Té
un dels seguicis populars més rics dels Països Catalans
–bestiari, balls, entremesos, balls parlats, moixiganga i
sonadors–, i amb els pilars que els castellers fan pujar i
baixar les escales de la seu. Tot un espectacle de cultura
tradicional i popular.
Festes decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls
Valls. Alt Camp
7, 8 i 9 de setembre
Festes del Tura d'Olot
Olot. Garrotxa.
33

34
altres
2, 3 i 4 de febrer
Fira de la Candelera de Molins de Rei
Molins de Rei. Baix Llobregat
Molins de Rei s'omple de gent d'arreu del país que
assisteixen passejant als dos grans tipus d'actes que
centren la Fira: els de caràcter agrícola i econòmic, veritable
motor originari de la celebració, i els de caràcter cultural,
molt variats i en els quals hi participen de les nombroses
associacions existents a la població. És una de les fires
més antigues de Catalunya.
Setmana Santa
La Passió d'Esparreguera
Esparreguera. Baix Llobregat
La Passió és la representació de la passió, mort i resurrecció
de Nostre Senyor Jesucrist, un espectacle de gran força
dramàtica en què participa tot el poble d'Esparreguera i que
dóna continuïtat a una tradició que es remunta als orígens
del teatre català.
Setmana Santa
La Passió d'Olesa de Montserrat
Olesa de Montserrat. Baix Llobregat
La representació teatralitzada de la passió, mort i resurrecció
de Nostre Senyor Jesucrist, és l'obra essencial del teatre
català. L'escenificació que se'n fa a La Passió d'Olesa, és un
gran espectacle que demostra l'arrelament del drama sacre
al poble d'Olesa i a tota la seva gent.
Bienvenidos al Norte
“Bienvenidos al Norte” és una comèdia francesa, fresca,
divertida, estrenada el passat mes de gener i que recomanem
a totes les persones que vulguin riure una bona estona i
oblidar-se de les seves preocupacions.
Amb un punt d'exageració (és clara la intenció del director
de fer-nos riure) la pel·lícula tracta amb intel·ligència i humor
les diferents maneres de parlar un mateix idioma, els diversos
accents i el girs lingüístics i semàntics. També hi trobem
picaresca (el protagonista es fa passar per minusvàlid per
Titulo original: Bienvenue chez les Ch’tis
Año: 2008
Duración: 106 minutos
País: Francia
Director: Dany Boon
Guión: Dany Boon, Franck Magnier,
Alexandre Charlot
Música: Philippe Rombi
Fotografía: Pierre Aïm
Reparto: Kad Merad, Dany Boon, Zoé
Félix, Philippe Duquesne, Line Renaud,
Michel Galabru, Stéphane Freiss
Productora: Pathé Renn Productions /
Hirsch / Tf1 Films Production / Les
Productions Du Chicon Comedia
del 6 al 10 de juny
La Patum de Berga
Berga. Berguedà
La festa ocupa cinc dies de la setmana del Corpus, dies
durant els quals els gegants, els nans i l'Àliga entre d'altres
elements de bestiari festiu popular omplen els carrers i places
de la ciutat amb un clar protagonisme del foc i dels elements
pirotècnics. Ompliu la vostra bota amb la barreja de la Patum
(Moscatell i Anís a parts iguals) i a votar entre música i foc.
6 d'abril
Processó del Sant Enterrament de Tarragona
Tarragona. Tarragonès
5 d'abril
Processó i Dansa de la Mort de Verges
Verges. Baix Empordà
La Passió amb el text més antic que es representa a Catalunya
que comença a la plaça i segueix amb la processó i
representació dels diversos quadres pels carrers, entre ells
la singular i antiga Dansa de la Mort.
Esperem que aquest recull de festes us hagi agradat i us
vinguin moltes ganes de fer un tast quan planifiqueu les
vostres sortides d'oci. Podeu trobar més informació a:
http://cultura.gencat.net/cpcptc/festes/Cercador.aspx o a les
webs dels municipis, viles i ciutats on es celebren. Fins el
proper ANEM DE FESTA...!!!
Jaume Adrover I Palau
tal d'aconseguir un destí laboral al seu gust) i un cert
trencament d'alguns estereotips (al nord sempre fa un fred
que pela, o la gent del nord és rara i avorrida).
Una peli, en definitiva, que posa en relleu la importància de
tenir unes bones relacions amb els companys, la importància
de compartir i la importància de fer pinya quan les coses
pinten magres.
Gemma Morales i Jordi Puente
Sinopsis: Phillippe Abrams (Kad Merad) es un cartero al que
destinan, en contra de su voluntad, a Bergues, un pueblecito junto
a la frontera con Bélgica. Phillippe piensa que va a ser un sitio
horrible, cuyos habitantes, según su opinión, mascullarón una
lengua ininteligible (de ahí vendría 'Ch'tis'). Cuando llega allí,
descubre que es un lugar idílico, con habitantes encantadores.
De todas formas, a su mujer, de la que está distanciado, y que
vive en su localidad de origen, le asegura que vive en un auténtico
infierno, con el fin de despertar su compasión. Lo consigue hasta
el día en que ella anuncia que va a acudir a visitarle. A Abrams
no le queda más remedio que pedirles a sus nuevos amigos y
vecinos que interpreten la farsa que le ha contado a su mujer, y
que se comporten de forma tosca...