Projecte I - ESCOLA Turó de Guiera - Xtec

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
5- El Canó de vídeo
A la darrera Jornada Tècnica en que es presentaven les cameres de vídeo, una de les activitats
era la creació d’un circuit tancat de televisió amb el canó de vídeo. Es feien un seguit de
propostes d’activitats a l’aula amb el circuit tancat de televisió.
Aquesta que us proposem és una més de les moltes activitats que es poden fer amb una
càmera i un canó de vídeo. Trobeu-ne d’altres a les propostes de treball a l’aula a la pàgina
d’audiovisuals de la Xtec.
Presentació de l’activitat
Tots hem experimentat alguna vegada aquesta estranya sensació que representa veure’ns
o escoltar-nos per primera vegada. Però intentar veure’ns a la pantalla pot suposar
una situació desconcertant si només busquem la pantalla i ens oblidem de la
càmera. Per acabar-ho d’adobar, quan trobem la càmera ens resulta difícil mirar-la
alhora que mirem la pantalla. I és que la càmera no és un mirall. Per tant podem tenir
perspectives diverses del nostre cos en funció de la ubicació de la càmera respecte nosaltres.
Aquesta activitat consisteix que l’infant descobreixi la seva pròpia imatge, la dels altres
i la dels objectes que té al seu voltant, mitjançant el circuit tancat de televisió.
Intentarem, d’una manera lúdica, que els infants siguin capaços de “trobar” la càmera i
situar-se davant d’ella per sortir a la pantalla.
Descripció detallada de l’activitat
Descoberta
Haurem deixat l’aula al màxim de buida possible i haurem preparat el circuit tancat
de televisió amb una càmera i un canó de vídeo (consulteu la Jornada Tècnica del mes de
febrer de 2006). Molt millor si la càmera està situada en un lloc difícil de descobrir per
l’alumnat.
L’activitat comença amb l’entrada dels alumnes a l’aula, una aula que trobaran sorprenentment
buida.
Sense rebre cap consigna per part de la mestra, centraran ràpidament la seva atenció en
la pantalla del canó de vídeo i la imatge que hi sortirà. “A la classe hi ha un “cine”!, però no hi
surt res del que surt sempre a la “tele””.
Immediatament algú se n’adona: Mira! surten en Pau i la Marta i la Montse!
Identificació personal. Necessitat de veure’s (càmera al costat del canó)
A partir d’aquí es produeix l’allau de nens i nenes que es volen veure i per tant se situen
davant de la pantalla. Com que la pantalla és gran no caldrà vetllat com ho hauríem de fer si
féssim servir un monitor de TV.
Observarem que es produeix un neguit per sortir a la pantalla, un neguit que evidentment
no es resol fins que els alumnes no descobreixen “l’objecte màgic” que els fa
sortir. En principi, “l’objecte màgic” és únicament la pantalla.
El descobriment de la càmera
Les evolucions davant del televisor poden durar una bona estona, i això ens permet
observar detingudament les seves reaccions quan casualment es veuen, i les seves
trifulques per sortir a la pantalla. Al capdavall algú acaba descobrint que hi ha una
càmera i que passant-hi pel davant podem sortir a la “pantalla”. Si aquest descobriment no
es produeix podem fer-los alguns suggeriments.
24