Informàtica i necessitats educatives especials - Xtec

Informàtica educativa 

Informàtica i necessitats educatives especials 

Pere Bassach 

Benjamí Vidiella 

Joaquim Fonoll 

Ferran Marco

© Generalitat de Catalunya 

Departament d’Educació i Universitats 

Edició: Servei de Difusió i Publicacions 

Coordinació: Tecnologies de la Informació i la Comunicació 

Edició: setembre 2006

1. Contingut 

Contingut 

1. Contingut 3 

TEMA 1. RECURSOS INFORMÀTICS PER A ALUMNES AMB NEE 7 

2. Introducció general 7 

3. Recursos informàtics i les NEE 8 

4. El DVD de Materials de formació 9 

TEMA 2. INTERNET 14 

1. Conceptes previs 14 

2. L’XTEC 15 

3. El portal dels alumnes: l’edu365.com 16 

4. Cercadors d’Internet 18 

5. L’XTEC i l’educació especial 21 

6. El correu electrònic 24 

7. Programes de comunicació 28 

8. Barreres d’accessibilitat al web 28 

9. Per ampliar coneixements 30 

TEMA 3. EL PROCESSADOR DE TEXT: EL WORD 31 

1. El processador de text: el Word 31 

2. Text i dibuix 32 

3. Les barres d’eines del Microsoft Word 38 

4. Els estils de text 40 

5. Creació i modificació d’estils 41 

6. Creació de plantilles 43 

7. Adaptació de materials escolars 44 


TEMA 4. IMATGE DIGITAL I PRESENTACIONS MULTIMÈDIA 47 

1. L’escàner 47 

2. Fotografia digital 51 

3. ACDSee 53 

4. Presentacions amb FotoAngelo 56 

5. Presentacions de dibuixos. El PowerPoint 58 


TEMA 5. ELS PROGRAMES DE DIBUIX 61 

1. Programes de disseny gràfic 61 

2. Activitats de dibuix. El Paint 64 

3. El GIMP (GNU Image Manipulation Program) 64 

4. El Kid Pix Studio Deluxe 68 

Tecnologies de la Informació i la Comunicació 3

4 

Tecnologies de la Informació i la Comunicació 


TEMA 6. ACTIVITATS AMB EL CLIC 87 


2. Descripció de l'entorn Clic 87 

3. Configuració del Clic 88 

4. Modificacions del tipus d'activitats 92 

5. Clicpac 92 

6. JavaClic 94 


TEMA 7. ELS TECLATS EN PANTALLA I PERIFÈRICS ALTERNATIU 97 

1. Els Teclats en pantalla 97 

2. El programa Tpwin 99 

3. Escriure amb el Tpwin 99 

4. Ull de color i altres perifèrics especials 101 

TEMA 8. DISCAPACITAT MOTRIU 113 


2. La configuració del Windows 115 

3. Els teclats en pantalla 118 

4. Creació d'un teclat amb el Tpwin 121 

5. El Plaphoons 123 

TEMA 9. LA DISCAPACITAT VISUAL 127 

1. Introducció 127 

2. Configuració de la pantalla 129 

3. Les lupes informàtiques 132 

4. Perfils d’usuari 133 

5. Veu enregistrada. So digitalitzat 136 

6. La síntesi de veu. 139 

7. La síntesi de veu al Windows XP 141 

8. Lectors de pantalla 143 

TEMA 10. DISCAPACITAT AUDITIVA 146 

1. Visualització del so. El Globus 146 

2. Discriminador de fonemes 151 

3. Altres materials per desenvolupar l'audició i la fonació 154 

4. Llenguatges alternatius 155 

5. Llenguatge escrit 159 

6. FACIL Factoria d'Activitats Combinades d’Informàtica i Llengua 162 

TEMA 11. DISCAPACITAT COGNITIVA 164 

1. Informàtica i discapacitat cognitiva 164 

2. Tocatoca 166

Contingut 

3. Contes SPC 175 

TEMA 12. EINES INFORMÀTIQUES I APRENENTATGE DE LA 

LECTOESCRIPTURA 181 

1. Introducció 181 

2. Llenguatge oral. Comprensió oral 182 

3. Llenguatge oral. Expressió oral 188 

4. Llenguatge escrit. Comprensió escrita 189 

5. Llenguatge escrit. Expressió escrita 193 


ANNEX I. ALTRES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS 203 


2. Escolarització tardana 203 

3. Malalties llargues 205 

4. Alumnes superdotats 205 

5. Fracàs escolar 206 

6. Risc social 207 

ANNEX II. ALTRES PROGRAMES 209 

1. Quan em rento, conte en llenguatge bimodal 209 

2. El carter 210 

3. Agafar 211 

4. Joc adaptat: platets voladors 212 

5. Discriminador de fonemes 213 

6. Escriptura global. Noms i llistes de paraules 217 

7. El parlador. Escriptura, lectura i audició 218 

8. Lletra de pal. Lletra lligada 220 


Tema 1. Recursos informàtics per a alumnes amb NEE 

Tema 1. Recursos 

informàtics per a alumnes 

amb NEE 

2. Introducció general 

L'objectiu del curs és proporcionar als assistents una visió àmplia dels recursos 

informàtics per l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzats en les 

etapes de l’ensenyament obligatori. 

Aquesta visió no ha de cenyirse als programes que han estat pensats 

específicament per aquest alumnat que pateix algun tipus de discapacitat, sinó que 

cal obrirla als programes estàndard d'ús habitual als centres educatius i que en 

alguns moments o amb determinades activitats poden ser utilitzats per aquests 

alumnes. 

L'ús de programes estàndards s'ha mostrat com un recurs força eficaç, ja que solen 

ser els que utilitza la majoria de la població, no acostumen a presentar dificultats 

i. el professorat els coneix. 

El programari específic, si bé pot suposar un esforç suplementari de formació, 

instal∙lació i manteniment, té prestacions que difícilment aporten altres recursos. 

L'experiència dels cursos anteriors ens fa pensar que la majoria dels assistents tenen 

un cert coneixement dels entorns de treball amb ordinador, encara que no suficient 

per ferho amb autonomia. En el cas de persones en què aquest coneixement és 

més ampli, el curs els proporcionarà informació sobre programes més específics i 

les possibilitats d'adaptar els equips a les necessitats dels seus alumnes. 


8 

3. Recursos informàtics i les NEE 

Introducció 



El gran avenç de les tecnologies de la informació, i més concretament de la 

informàtica, ha produït dos fenòmens aparentment oposats en relació a les 

possibilitats del seu ús per part de les persones amb discapacitat: 

• Per una banda, s'ha considerat que la complexitat de les tecnologies de la 

informació en dificultava l’ús a l’alumnat amb necessitats educatives especials. 

• D'altra banda, les immenses possibilitats que aquestes tecnologies presenten en 

relació amb la transmissió d'informació, han creat unes expectatives enormes 

pel que fa al seu efecte compensador per a les persones que presenten algun 

tipus de discapacitat. 

Han passat uns anys en què hem pogut documentarnos i aplicar la tecnologia 

informàtica per realitzar tasques habituals com parlar, escriure, associar, 

assenyalar, etc. en persones que tenien dificultats per ferho. Paral∙lelament a 

aquesta experiència, s'ha produït una evolució tecnològica dels equips: cada dia els 

ordinadors són més potents i els programes són més fàcils d'usar, la compatibilitat 

és un ideal cada vegada menys llunyà i els ordinadors inclouen nous sistemes de 

comunicació i d’adaptació com elements estàndards. 

Pràctica 

1. Observeu la presentació TIC_NEE.pps que trobareu entre els materials del 

curs i comenteula amb les companys i el formador 

2. Completeu el quadre següent i comenteulo amb els vostres companys: 

Parts de l'ordinador 

Perifèric d’entrada Programari Perifèric de sortida 

3. Enumereu les diferents tipologies d’alumnat amb NEE que teniu al vostre 

centre, els aspectes fonamentals en la intervenció educativa i que poden aportar 

les TIC. 

4. Assenyala on tenen dificultats i com es poden resoldre:


NEE Entrada Programari Sortida 

Discap. motora 

Discap. sensorial 

visual 

Discap. sensorial 

auditiva 

Discap. cognitiva 

Caracterials 

Escolarització 

tardana 

Malaltia llarga 

Risc social 

4. El DVD de Materials de formació 

Materials de formació és un DVD produït per l’Àrea TIC del Departament d’Educació i 

Universitats de la Generalitat de Catalunya. Recull els materials de formació emprats en 

els cursos de formació en informàtica educativa del Departament d’Educació i 

Universitats per a la formació permanent del professorat. 

També inclou altres materials que poden del vostre interès, com són 

Seminaris d’educació especial 

Jornades de creació de materials per a l’alumnat amb NEE 

Eines de suport 

És possible trobar informació actualitzada sobre els cursos i materials a la web de la 

XTEC: http://www.xtec.cat/formaciotic/ 

Aquests materials diferents discos, que s’instal∙len automàticament i que hi podem 

accedir a partir de una drecera. 

Al DVD Materials de formació hi trobem els apartats: 

• Presentació 


10 

• Materials de formació 

• Relació de cursos 

Una icona permet accedir a l’ajuda 



A la capçalera del programa la icona Buscar desplega dues seccions, a l’esquerra de la 

pantalla les eines de cerca Contenido, Índice i Búsqueda, i a la dreta el contingut dels 

mateixos. 

A l’apartat materials de formació trobem tots els materials necessaris per a la 

realització dels cursos. Cal tenir present que un mateix material es pot fer servir a 

diferents cursos. Per exemple, si accedim al material “Eines bàsiques multimèdia”, ens 

surt informació de tots els cursos que utilitzen aquest material, i podem, des d’aquí, 

accedir a la informació sobre aquests. També apareixen la icona Manual, per accedir al 

document Word del manual del curs, i la icona Còpia, amb la qual accedim a la carpeta 

on hi ha tots els materials del curs i des d’on podem ferne còpies. 

A partir de l’opció relació de cursos accedim a tots els cursos disponibles, descrits amb 

el seu codi i enunciat. Quan n’escollim un ens presenta una completa descripció del curs: 

objectius, continguts, durada... , i també la possibilitat d’accedir, des d’aquí, als materials 

del curs. 

Pràctica 

1. Quan poseu el DVD Materials de formació a la unitat lectora, automàticament 

s’instal∙larà 

Si no es el cas activeu l’explorador del Windows, assenyaleu la unitat de 

lectora, habitualment la D: o la E: i engegueu el programa Instal, 

2. A continuació heu de respondre convenientment a les diferents preguntes que 

el programa faci durant la instal∙lació. 

L’Instal és un programa que copia al disc dur els fitxers necessaris per al 

funcionament dels materials del DVD i crea una drecera per accedirhi 

directament 

3. En el botó Inici | Programes busqueu la drecera que engega el DVD de 

formació. 

4. Navegueu per Relació de cursos | Informàtica i necessitats educatives 

especials i al peu de pàgina trobareu l’enllaç als diferents materials d’aquest 

curs. 

5. Obriu el material Informàtica i necessitats educatives especials. La icona 

veure obrirà el document, mentre que la icona còpia mostra les diferents 

carpetes, que corresponen a sessions del curs i contenen tots els materials per a 

la realització de les pràctiques. 

També hi apareix un fitxer Word, és el manual del curs. Activeu, amb un doble 

clic, aquest fitxer i observeune el seu contingut. 

6. Seguiu les instruccions del professorat del curs referents a la instal∙lació 

d’aquest material

Materials dels seminaris 

Pràctica 


Al DVD Materials de formació dins l’apartat Eines i Seminaris , trobareu una 

recopilació de programes i materials presentats en els diferents Seminaris de 

tecnologia de la informació. 

A l’apartat Seminaris d’Educació Especial trobareu 

• Jornades: recursos pera les NEE elaborats pel professorat en les Jornades de 

construcció de materials 

• Seminaris: reculls dels materials distribuïts als SATI NEE 

A l’apartat Eines trobareu programes necessaris per realitzar el curs o d’utilitat per 

actualitzar el vostre ordinador. 

1. Engegueu el DVD Materials de formació dins l’aparta Eines i Seminaris i 

navegueu per Seminaris |Educació Especial . 

2. Seleccioneu una de les sessions del SATI DNEE, per exemple 20022003 Tema 

1. Llegiune el contingut. 

3. Seleccioneu la icona Manual. Observeu que s’obre el programa Word amb el 

document de la revista de la Tema. Tanqueulo. 

4. Seleccioneu, ara, la icona Arxius, i feu doble clic a snee_2002_2003_2.chm . 

Accedireu als diferents materials d’aquest tema. 

Instal∙lació de programes 

El DVD Materials de formació conté molts materials i programes. Alguns funcionen 

directament des del DVD però d’altres requereixen una instal∙lació. 

Instal∙lar un programa significa fer una còpia del programa i fitxers auxiliars (fonts i 

lletres, icones, dreceres...) a unes carpetes específiques del disc dur de l’ordinador. 

Pràctica 

1. Engegueu el DVD Materials de formació i seleccioneu la icona Eines, accedireu 

a un llistat de programes i utilitats. 

2. Busqueu el programa Tisores. Es tracta d’una utilitat que permet tallar a trossos 

els fitxers grans per poderlos posar en disquets o enviarlos per correu 

electrònic. 

3. Feu clic a la icona. Observareu que Tisores s’engega directament. Aquest 

programa no necessita instal∙lació. 

4. Busqueu el programa Winzip. Es tracta d’un programa compressor que 

comprimeix diferents fitxers en un de sol i en redueix la mida. 


12 



5. Feu clic a la icona. Observareu que s’engega l’instal∙lador ( Setup en anglès) i 

s’inicia un procés on cal complimentar diferents passos i respondre a diferents 

preguntes. 

Materials en Acrobat 

Sinera materials de formació utilitza l’aplicació Acrobat Reader per mostrar el text 

d’alguns documents que tenen l’extensió pdf. 

Un d’ells és l’interessant document “Tecnologia de la 

informació. Estimular per educar” escrit per Jenny 

Brown i Francis Howlett i editat l'any 1994 pel National 

Council for Educational Technology (NCET) del Regne 

Unit que parla de l'ús de les noves tecnologies a 

l'educació. El document es troba a la web de l'XTEC. 

Pràctica 

1. Per localitzar el document “Estimular per educar. Tecnologia de la Informació” heu 

d’engegar el Sinera i navegar per Relació de cursos | D25 Informàtica i 

necessitats educatives especials | Materials. Dins la carpeta sessio01 trobareu el 

document ncet.pdf 

2. Feu doble clic al fitxer ncet.pdf i s’obrirà el programa Acrobat Reader amb l’Índex 

des del qual podeu accedir als diferents capítols. 

3. Obriu el menú Fitxer |Imprimeix..., per imprimir aquest índex. 

4. Llegiu el contingut del document desplaçantvos amb els botons de navegació i 

seleccionant la visualització adequada. 

Pàgina següent Mostra la pàgina al 100% 

Pàgina anterior Mostra tota la pàgina 

Inici del document Ajusta la visió de la pàgina a 

l’amplada de la pantalla 

Fi del document Visió miniatura de les pàgines del 

document 

Visualització anterior Mostra l’esquema del document 

Visualització següent Només mostra les pàgines 

5. Navegueu per alguns capítols del document. Pareu especial atenció als següents

capítols: 


• Capítol 9. L’ús de l’ordinador per a la producció escrita motiva els estudiants 

a adquirir destreses bàsiques de lectoescriptura 

• Capítol 15. Programes informàtics amb veu digitalitzada poden ajudar en el 

procés de lectoescriptura 

• Capítol 19. La TI pot sovint compensar les dificultats de comunicació i 

d’aprenentatge d’alumnes amb discapacitats físiques i sensorials 

• Capítol 20. La TI pot potenciar l’autoimatge i l’autonomia de l’alumnat amb 

dificultats d’aprenentatge múltiples i profundes. 


14 

1. Conceptes previs 



Tema 2. Internet 

Podríem considerar que Internet són, de fet, tres realitats diferents: 

• Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de comunicacions que 

posa en contacte milions de sistemes informàtics, repartits per tot el planeta. En 

aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats del transport i l'ordenació del 

tràfic, i d'altres dedicats a la producció, edició i emmagatzematge de materials. 

• També podem considerar Internet com la mediateca global, encara en estat 

incipient, on s'emmagatzemarà bona part de la producció cultural, artística i 

científica. La confluència de les tecnologies audiovisuals i informàtiques 

segurament farà que deixem de comprar i col∙leccionar llibres, revistes, diaris, 

discs, cintes de vídeo i altres productes culturals, per passar a "llogar" el seu ús 

quan vulguem utilitzarlos. 

• Però Internet és també una comunitat humana, amb milions d'usuaris que es 

comuniquen, cerquen informació, exposen i contraposen idees, intercanvien, 

consumeixen... Un tipus de model social inèdit en la història de la humanitat, on 

conviuen cultures, llengües, races i ideologies de tot tipus. 

Les comunicacions per Internet, els serveis i les informacions s’hi troben , estan 

dissenyades amb independència de la plataforma i funcionen de manera semblant 

amb diferents programes o equips ja siguin Nestcape o Explorer, en Linux o 

Windows, PC o MAC 

Internet es una peça bàsica d’aquesta nova societat, que anomenem de la 

informació, per on es vehiculen nous serveis, comunicacions i formes de 

participació. Per aquest motiu cal vetllar per 

• l'alfabetització tecnològica de totes les persones, fins i tot les mes 

desfavorides, de manera equiparable a l'alfabetització tradicional. Que la 

manca de formació no les incapaciti per gaudir dels avantatges d'aquesta 

nova societat. 

• evitar la marginació dels grups socialment poc afortunats, la fractura 

digital. Que les possibilitats de les TIC s'apliquin, no solament en els sectors


de major interès comercial, si no per crear un espai on hi càpiga tothom, 

flexible i tolerant amb la diferència. Es el que s'anomena disseny per a 

tothom. 

Tot això converteix Internet en un mitjà imprescindible dins del nostre món i que, 

per tant, ha d’estar necessàriament present en qualsevol realitat educativa. 

Navegació per Internet 

El web 

Les URL 

Les sigles WWW (World Wide Web: "La teranyina mundial"), W3 o WEB 

corresponen al servei més popular i utilitzat d'Internet. Consisteix en la publicació 

de documents que poden estar formats per text, gràfics, sons, animacions i altres 

recursos multimèdia. Aquests documents són de tipus hipertextual i hipergràfic: 

això vol dir que hi ha determinades paraules o imatges que són enllaços cap a altres 

documents de la xarxa. N'hi ha prou amb un clic de ratolí damunt aquestes paraules 

o imatges per "saltar" a una pàgina diferent. 

Les pàgines web estan codificades en format html i poden incloure animacions 

fetes amb el Flash, el Shockwave i altres programes. 

Per localitzar un document en la xarxa cal conèixer el nom o l'adreça on es troba, 

que són les instruccions que cal utilitzar per accedir al directori o "carpeta" on l'han 

desat i el nom del document. Les expressions que s’utilitzen per indicar tot això 

s'anomenen URL i tenen un format com aquest: 

http://clic.xtec.net/ca/suport/index.htm 

Això ens indica que és un document que cal recuperar mitjançant el protocol 

HTTP, que es troba a l'ordinador " www.xtec.cat", al directori "/recursos/clic", i 

que s'anomena " index.htm" 

Programes clients o navegadors de web 

Per "navegar" a través de les pàgines Web es fan servir programes que localitzen 

les URL i interpreten el seu contingut. Actualment els programes clients de web 

més utilitzats són Internet Explorer de Microsoft i Firefox de Mozilla. 

Podeu trobar informació més detallada i altres pràctiques al document Internet 

bàsic que trobareu al CDROM Materials de formació. 

2. L’XTEC 

La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és el conjunt de serveis 


16 



telemàtics de l’Àrea TIC. Entre d’altres serveis, s’ha creat una web a la url 

http://www.xtec.cat que és el que més es coneix de la XTEC, on podeu trobar un 

ampli ventall d’informació i recursos d’educació especial. 

Abans d’introduirvos en aquest àmbit val la pena veure l’estructura general de la 

XTEC, accedint al seu mapa. 

Pràctica 

1. Activeu el navegador Internet de l’ordinador. 

2. Connecteu amb la pàgina da la XTEC a l’adreça http://www.xtec.cat. 

3. Accediu a les icones de la zona central a peu de pàgina i feu clic a la 

corresponent al mapa. També hi podeu accedir directament escrivint l’adreça 

http://www.xtec.net/mapa/index.htm. 

4. Observeu l’arbre amb la informació de l’estructura i contingut actuals de la 

XTEC. 

3. El portal dels alumnes: l’edu365.com 

edu365.com és el portal educatiu del Departament d’Educació i Universitats de la 

Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat específicament per a l'alumnat i 

les seves famílies, que es basa en les infrastructures i serveis de la Xarxa 

Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). 

El portal proporciona al professorat un conjunt de recursos i serveis que el poden 

ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa. 

Amb l'edu365.com es vol aconseguir: 

• Que els alumnes utilitzin Internet també com un recurs educatiu. 

• Que puguin disposar d'unes mateixes eines de treball a casa, a l'escola i a 

qualsevol altre espai on treballin. 

• Oferir continguts educatius de qualitat en català que els puguin ajudar a 

entendre millor el que estan estudiant. 

• Que disposin d'un servei per fer preguntes en línia sobre temes escolars a un 

professor o professora.


Aquest és un portal perquè les noies i els nois es puguin comunicar, publicar les 

seves pàgines i explorar les immenses possibilitats d'informació que dóna Internet, 

aprofitantla per a la seva formació. 

Tots els serveis del portal són gratuïts. A més de la possibilitat de la consulta lliure 

d'informació, hi ha d'altres espais que demanen identificació per tal de garantir la 

seguretat i la identitat personal. Per això, els usuaris disposen d'un identificador i 

d'una contrasenya per accedir a aquests espais (consultes a un equip de professors 

en línia, accés a enciclopèdies i materials educatius, correu electrònic, etc.). 

Es pot formalitzar el registre al portal omplint i enviant el formulari de sol∙licitud 

de l’adreça http://www.edu365.com/inscripcio/. (El professorat i els centres 

docents han d'utilitzar l'identificador XTEC per fer ús dels serveis del portal.) 

Trobareu informació més detallada i altres pràctiques complementàries en el 

document El portal educatiu EDU365.com que està publicat al CDROM 

Materials de formació. 

L’escriptori digital. El diccionari Dídac 

És un diccionari escolar destinat a alumnes de primària i dels primers cursos 

d’ESO. 

Presenta una llista de paraules on s’inclou lèxic general,, tecnicismes bàsics per a 

seguir les matèries escolars, cultismes que apareixen en les obres científiques de 

divulgació i en les obres literàries i expressions. 

Conté informacions lingüístiques sobre cada paraula (morfologia i sintaxi, quan es 

tracta d’un verb en desplega tota la conjugació) semàntiques, i pragmàtiques que 

exemplifiquen els mots en funció de cada situació comunicativa. 

Les definicions del DIDAC són escrites en un llenguatge senzill i planer; hi ha 

explicacions que incorporen informació cultural que permet augmentar el 

coneixement de la llengua alhora que augmenta el coneixement del món (d’un 

animal s’explica si és gran o petit, quin aspecte té, si apareix en algunes obres 

literàries, etc.) 

El DIDAC conté 400 il∙lustracions situades al costat de les paraules definides i 40 

làmines il∙lustrades que permeten l’accés directe a la definició del mot dels 

elements que hi són representats. 

La forma de cerca és fàcil, només cal escriure la paraula desitjada a “cerca”. Si el 

mot no existeix (en aquest diccionari), o està mal escrit, s’obté una llista de 

paraules que s’escriuen de manera similar. 

Pot resultar una eina apropiada en la realització de treballs en els cicles 

mitjà i superior de Primària i en el tractament de la diversitat per a alumnat 

d’ESO. 

® Només per a usuaris registrats. 


18 

Pràctica 1 Ús del cercador del Dídac 

1. Identifiqueuvos al portal edu365.com 

2. Entreu a l'escriptori digital: 

3. http://www.edu365.com/escriptori/index.htm 



4. Feu clic a DÍDAC. A través del cercador coneixereu la definició de la paraula 

cercada. 

5. Escriviu la paraula que vulgueu cercar, per exemple: sol, cantar, cansat, cireres, 

argument, única, ... 

6. Si introduïu la paraula campana en el quadre de text, des de la definició podreu 

fer clic sobre algun dels enllaços a una làmina. També podeu observar la 

icona i una relació de paraules de la mateixa família. 

Si introduïu introduïu un verb com jugar en el quadre de text, des de la 

definició, podreu fer clic sobre l’enllaç , i veureu tota la conjugació del verb 

desplegada. 

7. Introduïu una paraula que no existeixi o bé equivocada en el quadre de text i 

observeu la resposta del diccionari. Fixeuvos com dóna la cerca i quin tipus 

d'informació dóna. Com s'ha de cercar perquè surti la definició correcta: 

masculins, singular, infinitius... però sinó, d'una primera cerca pots arribar a la 

que busques perquè et dóna les paraules més properes. Què passa si cerquem 

sense posar accents? I amb alguna falta d'ortografia?Mireuvos les làmines. 

Podeu trobar definicions a partir dels dibuixos? 

Pràctica 2. Cerca en el Dídac a través d’una làmina 

1. Aneu a l'escriptori del portal i identifiquevos 

http://edu365.com/escriptori/index.htm 

2. Feu clic sobre el diccionari DIDAC. A partir de l'índex de làmines obtindreu un 

conjunt d'imatges i en seleccionarne una en sabreu el nom i la definició. 

3. Feu clic sobre l'índex de làmines i seleccioneu, a l'apartat El cos per dins, la 

làmina Òrgans i aparells: sentit de l'oïda. Feu clic sobre les diverses parts 

actives de la làmina. 

4. Podeu trobar definicions a partir dels dibuixos? 

4. Cercadors d’Internet 

Hi ha diversos mitjans que ens informen de les adreces dels llocs de la Web, les 

revistes, els programes de la televisió, la publicitat. Fins i tot és molt habitual que


des de pàgines de determinats temes se’ns ofereixin enllaços directes (“links”) a 

altres adreces relacionades amb la mateixa temàtica. 

Però sovint, aquesta informació és insuficient i està desorganitzada i a vegades 

cerquem temes o organismes sense saber quina adreça tenen. En aquests casos ens 

caldrà utilitzar els cercadors d’Internet, unes webs especialitzades a registrar i 

proporcionar adreces de la web. 

Pràctica 

Des de la portada de l’XTEC i de l’edu365 podeu accedir al Google, un cercador que es 

pot configurar en diferents idiomes. 

1. Utilitzeu el Google per buscar un tema que us interessi relacionat amb les 

necessitats educatives especials. Només cal escriure la paraula i prémer 

RETORN. 

2. El Google es pot utilitzar per fer cerques dins l’XTEC com en el cas anterior, 

o si feu clic a la paraula Google accedireu a l’adreça www.google.com i 

podreu escollir si la cerca es fa en pàgines escrites en un idioma determinat 

(català, castellà...) o per tota la xarxa d’Internet 

3. Anoteu la quantitat de documents que es troben si la cerca es fa a l’XTEC, en 

un àmbit lingüístic o a Internet. 

4. La cerca es pot acotar, aconseguint resultats més precisos si s’utilitzen més 

d’una paraula o expressions completes entre cometes, com per exemple, 

“necessitats educatives especials”. 

5. Des de l’XTEC podem accedir a diversos cercadors d’Internet anant a la secció 

Un cop d’ull al món. Aneu a les icones de la banda esquerra, al peu de la 

pàgina inicial de l’XTEC, i feu clic a la corresponent a ull. També s’hi pot 

accedir des de l’adreça http://www.xtec.cat/cgi/websmon/. 

6. Quan localitzeu una pàgina que sigui del vostre interès, podeu copiarne 

l’adreça i enganxarla en un document o bé afegirla a adreces preferides si es 

tracta del vostre ordinador personal. 

En un petit quadre resumiu els resultats de major interès que heu trobat i poseu 

los en comú amb els vostres companys i companyes. 

Cercador Adreces tema Breu descripció 


20 

El cercador d’imatges 



La web es una immensa biblioteca de textos, imatges, sons, no sempre gratuïts, que 

podem utilitzar en la preparació de materials i activitats educatives. 

Aquests materials estan dispersos en diferents llocs i per trobarlos podem seguir dues 

estratègies: 

Biblioteques d’imatges: webs que guarden fitxers gràfics o fitxers de so, amb una 

determinada organització o eines de cerca per facilitarne la localització 

Cercadors especialitzats: guarden imatges en miniatura classificades i les adreces 

de llocs web. Són cercadors de materials web especialitzats en imatges o sons 

Pràctica 

1. El cercador Google també pot cercar imatges. 

2. Entreu a http:// w.google.com o bé al Google català 

http:// w.google.com/intl/ca/ 

3. Activeu la pestanya Imatges 

4. Escriviu un nom del qual vulgueu trobar les imatges, per exemple: poma. 

Penseu que la cerca la fa segons la paraula escrita. Si és en català, castellà, 

anglès o bé un altre idioma, obtindrem diferents resultats de cerca. Ara proveu 

ho amb manzana o apple. 

5. Les imatges es poden desar i amb les darreres versions dels navegadors, copiar 

i enganxar. 

He de seleccionar el dibuix amb fent clic sobre la imatge amb el botó dret del 

ratolí. Es desplegarà un menú. Entre altres opcions trobareu 

• per desar la imatge en un fitxer Guardar destino como 

• per copiar la imatge Copiar. Si obriu el Paint o el Word la podreu 

enganxar 

6. També podeu trobar més imatges i sons a: 

• Biblioteca de Catalunya 

http://cervantesvirtual.com/portal/BC/u_grafica.shtml 

• CNICE, la biblioteca d’imatges i sons 

http://iris.cnice.mecd.es/bancoimagenes/ 

• Altavista es.altavista.com a les pestanyes d’imatges o sons 

Recordeu que les imatges d’Internet també estan protegides per la llei de la 

propietat intel∙lectual.

5. L’XTEC i l’educació especial 


La XTEC té una secció o pàgina especialitzada a recollir recursos per als 

professionals de l’educació especial. Hi podeu accedir directament a l’adreça 

http://www.xtec.cat/dnee/index.htm 

Aquesta pàgina aplega informació, materials i eines per a facilitar l'atenció a la 

personalitzada a la diversitat, la discapacitat i altres NEE. 

La part central mostra una noticia i uns enllaços que es renoven setmanalment. 

A la franja esquerra trobareu accés a: 

• SATI DNEE Seminaris per la diversitat i les necessitats Educatives Especials 

on hi ha els materials d’aquests SATI des de curso 199596 i següents, així 

com el calendari de les sessions d’enguany. Durant el curs s’actualitzarà amb 

els nous materials que es presentaran als propers SATI. 

• Jornada de materials. Jornada Taller de creació de materials per a 

l’educació especial, dóna informació dels diferents tallers que es realitzen arreu 

de Catalunya, per a la creació de materials dissenyats específicament per 

l’alumnat amb necessitats especials. Ens mostra els diferents tallers, la seva 

ubicació, les propostes, els materials confeccionats,... 

• Seminaris virtuals, amb informació sobre què són i la manera d’inscriure’s. 

Presenta el llistat dels seminaris que hi ha oberts actualment. 

• Programari, podem accedir a la base de dades del programari educatiu. 

publicat, agrupatsper categories, Ciències de la naturalesa, Ciències socials, 

Documentació, Educació especial... Disposa d’un cercador on cal escriure el 

títol del programa. Quan s’escull un programa o aplicació ens mostra 


22 

Pràctica 



informació del mateix, autor, petita descripció i la possibilitat de ferne una 

còpia. 

• MIC. Magatzem d’icones catalanes . Conjunt d'icones per la comunicació que 

representen elements específics de la nostra cultura i el nostre entorn. 

• Altres pàgines Web Més pàgines amb propostes i recursos per l’educació 

especial seleccionades principalment de la XTEC. 

• Portades anteriors. Accés a d’altres noticies i enllaços publicats anteriorment 

en aquesta pàgina. 

1. Activeu el navegador d’Internet dels ordinadors. Navegueu des de la pàgina 

principal de la Xtec per les opcions Escola Oberta | Diversitat i NEE. 

2. Per guardar la referència d’aquesta adreça en el vostre ordinador amb el 

Firefox aneu al menú Preferits | Afegeix a preferits. Si ho feu amb l’Internet 

Explorer el procediment és el mateix, però des del menú Adreces d’interès | 

Afegeix a adreces d’interès. 

3. Accediu a la secció Altres pàgines Web i exploreu el seu contingut i els 

enllaços. 

Descàrrega i emmagatzematge de documents 

Tot el que veieu en una pàgina web (text, imatges, animacions..) pot ser 

emmagatzemat al vostre disc dur en fitxers independents. La web també 

emmagatzema fitxers amb programes i documents. 

Per guardar el text d'una pàgina de la web, activeu el menú Fitxer | Anomena i 

desa com a document... Haureu de seleccionar la unitat i el directori on voleu 

desarlo, i si voleu el format original (.html o htm) o només el text (.txt). 

Si us interessa conservar una imatge, feu clic amb el botó dret damunt seu, 

seleccioneu Anomenar i desar la imatge... i guardeu el fitxer en el vostre 

ordinador. 

Pràctica 

1. Obriu el navegador d’Internet, i utilitzant l’adreça que heu guardat 

anteriorment a Preferits, i aneu a la pàgina dedicada a les Necessitats 

educatives especials. 

2. Feu clic a l’opció Altres pàgines Web. Des del nou menú que s’obre aneu a 

Escull i seleccioneu SAAC. 

3. Us apareix la pàgina inicial amb el títol d’Ajuts Tècnics. Escolliu, per

Pràctica 


exemple, Software i trieune un dels molts que n’apareixen, per exemple, 

Boardmaker, així accediu a la pàgina on hi ha la seva informació: fotografia, 

característiques tècniques, descripció i funcions, per a qui és indicat, etc. 

4. Activeu el menú Fitxer | Anomena i desa la pàgina . Haureu de seleccionar la 

unitat i el directori on voleu desarlo, i trieu Tipo: Pàgina web completa, és a 

dir, en el seu format original d’Internet. 

5. A continuació feu el mateix, però triant l’opció només el text .txt. 

6. Aquestes pàgines que heu guardat en dos formats, no tenen imatges. Si us 

interessa conservar una imatge, feu clic amb el botó dret damunt seu i 

seleccioneu Anomenar i desar la imatge... Feu el procés amb totes les 

imatges. 

7. Tanqueu el navegador i aneu a la carpeta on heu guardat els arxius anteriors. 

Ha d’haverhi un fitxer .htm i un altre .txt, a més de les imatges guardades. 

8. Feu clic sobre el fitxer .htm, s’obrirà el navegador del vostre ordinador i 

mostrarà la pàgina Web que ara es troba en el mateix ordinador. 

9. Activeu el programa Microsoft Word i carregueu Archivo | Cargar el fitxer 

.txt que heu guardat d’Internet. Per afegir les imatges aneu a 

Insertar|Imagen|Des de archivo, seleccioneu alguna de les imatges que heu 

guardat i poseules entre el text. 

1. Una altra forma d’incorporar materials d’Internet dins del processador 

consisteix en utilitzar les funcions Copiar i Enganxar de Windows. Obriu el 

programa Microsoft Word i creeu un nou document. 

2. A continuació, sense tancar el processador de text, obriu el navegador i accediu 

a la pàgina SAAC. Ajuts tècnics per a la comunicació, on heu anat 

anteriorment. 

3. Arrossegant el cursor, seleccioneu un tros de text, com ho fem amb qualsevol 

processador. Aneu al menú Edició|Copiar. 

4. Retorneu al Microsoft Word i enganxeu des de la icona o des del menú 

Edición|Pegar. Haureu enganxat el text seleccionat en el processador de 

textos. 

5. Torneu al navegador i poseuvos amb el ratolí sobre alguna imatge. Feu clic al 

botó dret del ratolí i trieu l’opció Copiar. 

6. Retorneu al Microsoft Word i enganxeu des de la icona o des del menú 

Edición|Pegar. Amb això enganxareu la imatge dins del text. 

7. Torneu al navegador i aneu al menú Edició|Seleccionarho tot. Fixeuvos que 

automàticament queda seleccionat tot el contingut de la pàgina. A continuació 

torneu al menú Edició|Còpia. 

8. Retorneu al Microsoft Word i enganxeu igual que heu fet abans. Fixeuvos què 

ha succeït amb el text i especialment amb les imatges. 


24 

Pràctica 

Programes descàrrega i instal∙lació 



A la XTEC podeu trobar els programes i materials publicats en diferents seminaris 

i jornades, amb l’avantatge que els materials estan actualitzats amb les 

modificacions que s’hagin pogut realitzar 

En aquest procés cal distingir entre 

• Descarregar. Adquirir un paquet de materials que baixa des d’internet al 

vostre ordinador. 

• Instal∙lar. Obrir el paquet de material i distribuir els diferents components 

entre les carpetes que seran al seva destinació definitiva 

• Executar. Utilitzar el material 

La descàrrega i la instal∙lació es fan sols una vegada mentre que la execució es 

realitza múltiples cops. 

1. Aneu a les Jornades Taller de Creació de materials a 

http:// w.xtec.cat/dnee/jornada/. 

2. Seleccioneu la Jornada del 2003 i el taller Aprenentatge sistemàtic de la 

lectoescriptura amb el programa Clic 3.0 o qualsevol altre. 

3. Feu clic sobre l’enllaç Instal∙lació lectoesc.exe i el navegador us demanarà el 

directori on la voleu copiar, amb la possibilitat de canviar o no el nom. ( Trieu 

l’Escriptori. i mantingueu el nom ) 

4. Un cop especificitat el lloc on copiareu l’aplicació, confirmeu l’acció per iniciar 

la descàrrega. El temps que trigarà en baixar tota l’aplicació fins al vostre 

ordinador depèn de la velocitat de la connexió i de la mida del fitxer. 

5. Finalitzada la transferència, tanqueu el navegador i aneu a l’Escriptori, o be al 

directori on heu descarregat l’aplicació. Activeula. La instal∙lació d’aquesta 

aplicació requereix que l’ordinador tingui preinstal∙lat el Clic. 

6. Finalitzada la instal∙lació 

6. El correu electrònic 

Aquest és un dels primers serveis que es van posar en marxa a Internet, i permet 

intercanviar missatges entre els usuaris de la xarxa. Els missatges acostumen a ser 

textuals, però també poden incorporar gràfics, sons, documents, virus... 

El seu funcionament és molt simple: 

∙ A la xarxa hi ha uns ordinadors que actuen com a servidors de correu. La seva 

funció és enviar, rebre i guardar els missatges fins que no els reculli el seu 

destinatari. 

∙ Tots els usuaris d'Internet tenen una bústia, que és el magatzem on el servidor

guarda els missatges rebuts. 


∙ Els usuaris tenen també una adreça de correu electrònic, que és el seu 

identificador públic a Internet i serveix per a localitzar la seva bústia quan algú els 

vol enviar un missatge. 

∙ Per enviar els missatges o recollirlos de la bústia cal fer servir un programa 

client de correu., per exemple l’Outlook, l’Eudora, Thunderbird i d’altres 

∙ Els usuaris s'han de connectar regularment amb el seu servidor de correu, per 

tal de comprovar si han rebut missatges i recollirlos. Pot semblar una cosa molt 

òbvia, però els servidors no "truquen" a l'usuari ni tenen cap manera d'avisarlo 

quan els arriba algun missatge. 

∙ Quan un usuari consulta el seu correu, el servidor li passa els missatges i els 

esborra de la bústia. 

El Departament d’Educació i Universitats, des de l’Àrea TIC, ofereix el servei de 

correu electrònic al professorat , proporcionantli una bústia i la corresponent 

adreça de correu electrònic. 

Aquesta bústia es pot demanar omplint el qüestionari que trobareu a l’adreça: 

Les adreces de correu electrònic són expressions que consten de dues parts, 

separades pel símbol "@". A l'esquerra de l'"@" s'escriu el nom abreujat de l'usuari 

(normalment la inicial del nom i fins a set lletres del cognom, tot i que també pot 

ferse d'altres maneres), i a la dreta s'hi escriu el nom de l'ordinador encarregat de 

rebre el seu correu. Per exemple, l'expressió sgrapes@pie.xtec.net 

Finalment un element que dóna molta potència als programes de correu és la 

possibilitat d’enviar, juntament amb el missatge de correu, altres fitxers, ja siguin 

de text, imatge, so, etc. Segons la mida d’aquests fitxers és convenient enviarlos 

comprimits en format .zip per agilitar la velocitat de transmissió i recepció. 

Correu web 

El correu web permet l’ús del correu electrònic des de les mateixes pàgines del 

navegador sense haver d’utilitzar un programa específic de correu. Això representa 

un avantatge ja que no han d’utilitzar els programes de correu que són més difícils 

de fer funcionar, i de configurar... i a més a més el correu web és molt senzill 

d’utilitzar i te una presentació més adequada quan els usuaris són alumnes. 

Per contra el correuweb és més lent, té limitacions en l’emmagatzemen de 

missatges i en el registre d’incidències 

Trobareu un exemple de correu web a l’Xtec i a l’edu365. 


26 

Pràctica amb correu web 

Aneu a la portada de la XTEC. 



1. Des de la barra superior de la portada entreu al correu web. http:// w.xtec. 

net:8800/usuaris/correuweb 

2. 

3. Identifiqueuvos segons el vostre nom d’usuari, servidor de correu i 

contrasenya, sempre escrivint en minúscules. Feu clic a ENTRAR. 

4. La pantalla us indicarà si teniu missatges nous per llegir. Consulteu l’ajuda del 

programa, us guiarà per a cadascuna de les opcions del programa. 

5. Esbrineu alguna adreça de correu de companys i companyes vostres. Envieu 

loshi algun missatge. Si us en envien a vosaltres els podreu llegir. 

6. Dins d’un missatge també s’hi pot enviar un fitxer adjunt. Podeu provar 

ho.(Veure adjuntar fitxers a l’AJUDA). 

Pràctica amb programa de correu 

1. Obriu el programa de correu de l’ordinador i trieu l’opció Escriure un 

missatge. 

2. Ompliu els camps: 

A: (To, si el programa està en anglès), és a dir, a qui va dirigit el 

missatge. Per això heu de conèixer l’identificador de la persona o 

institució a qui envieu el missatge. En aquest cas enviareu el missatge a 

l’adreça de correu del vostre centre, o bé a la del formador del curs. 

CC: serveix per introduir altres destinataris que rebran còpia d’aquest 

missatge. 

Tema: amb la temàtica del missatge que envieu. Aquest camp, tot i no ser 

obligatori, ajuda al receptor a tenir una primera i ràpida informació sobre 

el missatge. 

3. A continuació, a la part destinada al cos del missatge, escriviu un text 

relacionat amb el curs que esteu realitzant. 

4. Altres elements importants en els programes de correu són:


la signatura, que podeu posar automàticament en els vostres missatges, 

un cop l’hagueu configurat prèviament, 

la llibreta d’adreces, on teniu els identificadors de correu que utilitzeu 

més sovint. Funciona com una agenda i estalvia haver d’escriure cada 

vegada l’identificatiu del receptor. 

5. Aneu a l’opció del programa que permet inserir o adjuntar (attachement) un 

fitxer i trieu un dels fitxers que vàreu treballar amb Word que es troba guardat 

al disc dur de l’ordinador. 

6. Ara ja podeu enviar el missatge amb l’opció Enviar. La configuració del perfil 

del programa de correu de l’ordinador s’encarrega de posar qui és l’autor del 

missatge, ja que s’ha configurat prèviament quan s’instal∙la el programa i els 

seus perfils d’usuaris. 

Generalment, abans o després d’enviar els missatges, des del nostre ordinador o 

des del centre, s’activa l’opció que permet rebre missatges, per baixar el nostre 

correu. 

L’acció d’enviar missatges és oberta i normalment es pot fer des de qualsevol 

ordinador, mentre que per rebre el nostre correu l’ordinador ha d’estar configurat 

amb les dades del nostre perfil d’usuari i en algun moment, abans de descarregar el 

correu, cal introduir la contrasenya personal de l’usuari, que ha de coincidir amb 

les dades del perfil que hi ha a l’ordinador. 

Consells per a l'ús del correu electrònic 

En el món dels internautes hi ha unes normes de cortesia que cal conèixer i 

respectar. És el que s'anomena "netiquette": 

∙ Els missatges han d'anar sempre signats. Convé escriure el nom i l'adreça de 

correu electrònic al final del text. 

∙ No s'han d'escriure missatges sencers amb lletres en majúscula. Escriure en 

majúscules equival a cridar en una conversa. 

∙ No s'ha de fer servir el correu electrònic per fer publicitat o intentar vendre algun 

producte. Aquest tipus de missatges són molt mal rebuts, especialment en els 

fòrums culturals, científics o educatius. 

∙ S'ha d'evitar seguir la veta a cartes en cadena, piràmides i altres històries per 

l'estil, que també es donen en el món del correu electrònic. 

∙ Hi ha unes combinacions de caràcters que tenen un significat especial. 

S'anomenen "smileys". Per exemple, això :) és un somriure, i això :( una 

expressió d'enuig (gireu el full 90° cap a la dreta per veureho més clar). 

∙ A Internet conviuen diferents plataformes i sistemes operatius, en entorns 

lingüístics diferents, i això provoca que alguns usuaris tinguin problemes per a 

representar o llegir les lletres amb accents i altres caràcters com la ç o la ñ. 

Tingueuho en compte quan envieu missatges a les llistes de correu. 

∙ També us recomanem que us rellegiu un parell de vegades els missatges abans 


28 



d'enviarlos: els textos breus, concisos i ben redactats fan de bon llegir! 

Com podreu veure, la majoria d'aquestes "normes" es poden resumir en una de 

sola: aplicar el sentit comú, el respecte i la tolerància. 

7. Programes de comunicació 

Internet també possibilita la comunicació en línia, és a dir, la comunicació escrita, 

oral i/o multimèdia, entre persones que es troben connectades simultàniament des 

de diferents ordinadors. 

Un dels serveis més utilitzats és la IRC, semblant a la "banda ciutadana" dels 

radioafeccionats. Mitjançant un programa client heu de connectarvos a un 

servidor, on podreu escollir entre més de 3.000 canals diferents. Cada canal té un 

identificador diferent, i s'hi tracta una temàtica determinada. Les intervencions es 

fan per escrit i es transmeten en temps real, mitjançant xarxes com Undernet, que 

connecta servidors de tot el món. També hi ha servidors que organitzen tertúlies 

sobre un tema específic amb la presència de convidats (escriptors, artistes, polítics, 

científics...). A Catalunya, el servidor VilaWeb organitza setmanalment una 

d'aquestes tertúlies, que s'anuncien a: http:// w.vilaweb.com 

Un pas més en els programes de comunicació són els que incorporen so, vídeo i en 

general diversos mitjans multimèdia. Tot i que, ara per ara, el seu funcionament es 

troba limitat per l'ample de banda amb què s’accedeix a Internet, aquests serveis 

amenacen revolucionar el sistema de comunicació interpersonal per via telefònica. 

Els serveis d'àudio són els més factibles amb la velocitat que ens ofereixen els 

mòdems actuals. Per a transmetre senyal de vídeo amb qualitat és recomanable una 

connexió ADSL. 

8. Barreres d’accessibilitat al web 

Internet s'està convertint en una font de recursos educatius de primer ordre. Per 

desgràcia en aquest nou món virtual també existeixen les barreres arquitectòniques 

que dificulten l’accés a les persones amb discapacitat. 

Assegurar l'accessibilitat a les pàgines web és una de les prioritats de la Comunitat 

Europea. Per poder avançar en aquest camí es va aprovar el Pla d'acció " e 

Europe2002 Una societat de la informació per a tots" , i la llei 51/2003, de 2 de 

desembre, sobre “Igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat 

universal de les persones amb discapacitat” que obliga a fer accessibles les 

pàgines web de les entitats públiques. 

Els navegadors incorporen opcions d’accessibilitat per millorar la navegació en el 

cas de les persones amb discapacitat, però és necessari que les pàgines web 

estiguin dissenyades segons les normes establertes

Pràctica 


Les persones que tenen baixa visió o problemes a la vista de vegades necessiten 

una mida de lletra més gran o una combinació de colors especial. 

Les opcions d’accessibilitat dels navegadors permeten canviar la mida de la lletra i 

el color. 

1 Obriu Firefox de Mozilla i situeuvos en una pàgina, per exemple la del vostre 

centre o a la XTEC. 

2 Canvieu la mida de la lletra anant al menú Visualitza | Mida del tex 

|Augmenta la mida del text 

Observeu que una part del text no canvia de mida ja que s’ha forçat la lletra 

amb la instrucció FONT 

3 Per canviar els color heu de 

3.1 activar el menú Eines| Opcions| General i polsar el botó Tipus de lletra 

i colors... 

3.2 triar un color per al fons, de les lletres, dels enllaços visitats o no .... 

Novament, una part de la pàgina segueix sense canviar de colors degut a un 

disseny incorrecte. 

4 Per forçar al sistema que utilitzi els vostres colors, fons, etc. heu d’anar al 

menú Eines| Opcions| General i polsar el botó Tipus de lletra i colors... 

I activar les caselles de Sempre utilitza el meu: 

d'aquesta manera es força a que el sistema utilitzi els vostres colors, fons 

de lletra o un full d’estil. 

5 Podeu simular el cas d’una persona cega que només pot llegir el text, amb la 

línia braille o el sintetitzador de veu heu d’amagar les imatges. 

La forma de ferho és 

Eines| Opcions| General polsar succesivament les icona : 

1. Caracteristiques web desseleccionar Carrega les imatge 

2. Avançat , en l’apartat Accessibilitat i activar Mou la intercalació del 

sistema amb el canvis d’enfocament/selecció 

i polsar el botó d’Acord. 

En el lloc de les imatges de la pàgina web hauria d’aparèixer el text 

alternatiu en aquelles que hagi estat implementada. 

6 Navegueu d’aquesta manera per un portal educatiu i anoteu les dificultats que 

trobeu. 

Pràctica 

Existeixen programes i portals que analitzen les pàgines web a partir de les normes 


30 



Wais i elaboren un informe d’accessibilitat. Dues d’aquesta pàgines són Wave en 

anglès i Taaws en castellà.( http://www.tawdis.net/) 

1. Obriu el Firefox i aneu a Taws http://www.tawdis.net/ o be 

http://www.wave.webaim.org/wave/ 

2. Escriviu l’adreça de la pàgina que voleu validar, per exemple la del vostre 

centre o la XTEC i premeu l’ENTER o feu clic al botó 

Després d’una estona de treballar els programa verificador genera un informe 

sobre el punts de la pàgina amb problemes inaccessibles. 

9. Per ampliar coneixements 

D’entre les moltes adreces web, cursos i materials d’interès sobre aquest tema. 

destacaríem 

• La xarxa Internet: instruments bàsics de comunicació interpersonal i 

treball en grup. Informació bàsica adreçada a l’alumnat de l’ESO 

http://www.xtec.cat/fie/materials_curriculars/tecno/1internet/index.htm 

• Primers passos telemàtics conceptes bàsics sobre internet 

http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/tc00/ 

• SIDAR Recursos informacions sobre accessibilitat a la web 

http://www.sidar.org/recur/index.php 

• WebFacil programa assistent que pas a pas facilita la crea creació de 

pàgines web sense 

http://www.xtec.cat/dnee/satieee/0304/sessio2/webfacil.htm 

• Curs de Disseny i creació de pàgines web 

http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/d72/ 

• Curs d’Animació i disseny amb Flash 

http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/d99/

Tema 3. El processador de text: el Word 

Tema 3. El processador de 

text: el Word 

1. El processador de text: el Word 

Introducció 

El processador de text ocupa una bona part de l'ús de l'ordinador, tant en l'àmbit 

educatiu com en el professional. 

La integració d'imatges en el programari de tractament de textos és un 

coneixement pràctic que us permetrà millorar la qualitat en la presentació de les 

activitats que vosaltres prepareu. Les imatges són un entorn motivador que 

estimulen l'expressió oral i donen suport a les activitats d'observació. 

La llengua escrita és un dels aprenentatges bàsics per a qualsevol alumne en l'etapa 

escolar. La llengua escrita és la porta d'entrada als aprenentatges posteriors i a la 

cultura. El capítol 9 d’Estimular per educar fa pensar en l'aprofitament educatiu de 

l'ordinador en aquest aprenentatge. 

La utilització del tractament de textos s’ha de considerar com una eina de suport a 

la creació escrita dels alumnes. És un entorn obert que potencia la creativitat del 

contingut per sobre de la forma. El tractament de textos no és sols una eina per 

“passar a net”, és una eina de creació escrita, des del seu inici i fins a la impressió. 

L’objectiu no és “el coneixement” del programa, sinó que l’alumne ha de poder 

gaudir d’un aprenentatge heurístic de l’entorn. 

En la mesura que, en alguns alumnes, es faci necessari, caldrà dosificar els 

continguts del programa sense arribar a “ensenyarlo”; aquests continguts s’han 

d’entendre com elements que potencien la qualitat formal del document. 

També és imprescindible que l’alumne, en finalitzar l’ensenyament primari, pugui 

utilitzar el processador de text amb autonomia. L’alumne ha de ser capaç, com a 

mínim, d’executar el programa, escriure un text, imprimirlo i tancar el programa. 

El model de formació del professorat no és aplicable als alumnes. Els professors 


32 



s’ensinistren en la utilització de les potencialitats d’un programa i els alumnes 

n’han de ser usuaris guiats. 

La utilització dels tractaments de textos com a eina de comunicació escrita implica 

noves estratègies de treball, que no sempre s’aplicaran de manera seqüencial: 

Escriptura de les idees principals, preferiblement en forma d’esquema i, en el 

seu defecte, en petits paràgrafs. 

Omplir cadascun dels apartats i, si cal, inclusió de nous. 

Organització de la informació, podent desplaçar paràgrafs a altres posicions del 

document. 

Revisió ortogràfica. 

Reorganització del text escrit. 

Formatatge del document segons els estils de paràgraf i ressaltat dels termes a 

destacar. 

Impressió del document. 

La pantalla del Microsoft Word 

El programa Word és el processador de text inclòs en el paquet Office. El Word 

funciona de manera similar a d'altres processadors de text que també us donaran 

prestacions semblants 

 

2. Text i dibuix 

Sovint, els escrits s’acompanyen d’il∙lustracions per ferlos més entenedors, més 

atractius o per afegir informacions difícils d’explicar amb paraules. De vegades una 

imatge val més que mil paraules. 

Els processadors de text moderns incorporen eines per integrar text i dibuix en un 

mateix document. La utilització d’aquestes eines i tècniques us permetrà millorar la


presentació i l’atractiu de les activitats i escrits que prepareu. 

Hi ha diferents tècniques per fer aquesta combinació, que van des de retallar una 

imatge i enganxarla en un document de text, fins a inserir un objecte gràfic a partir 

de qualsevol programa de dibuix o bé directament des d’un fitxer. 

L’Office inclou unes biblioteques d’imatges i efectes gràfics que us poden ser de 

gran ajuda. Totes elles són accessibles a partir del menú Insertar i l’opció Imagen. 

És convenient distingir entre: 

• Imagen Prediseñada, biblioteca d’imatges vectorials en color classificades per 

temes 

• Autoformas, formes geomètriques i petites il∙lustracions com fletxes, quadres, 

bafarades… que se situen i dimensionen amb el ratolí. Poden ser transparents i 

de color 

• Wordart, eina per fer títols i capçaleres atractives a partir d’un text escrit 

• Gráfico, per generar gràfics a partir de les dades d’una taula. 

Un cop inserit el dibuix les opcions del menú Formato de la Imagen permeten 

modificar algunes de les seves característiques. Per exemple, podeu canviar la 

mida, la posició, la transparència i el color del fons. 

Barrejar gràfics i text 

Pràctica 

El treball consisteix en incorporar un dibuix dins un text tot seguint les següents 

instruccions preparades per l’Office 97 que poden ser lleugerament diferents si 

utilitzeu l’Office 2000 o l’ Office XP. 

Imatges predissenyades 

1. Escriviu o recupereu un document amb dos o tres paràgrafs de text. 

2. Situeuvos al mig del text i seleccioneu el menú Insertar, l'opció Imagen i feu 

clic a Imágenes prediseñadas (poden aparèixer diferents advertiments abans 

no tingueu accés a la llibreria de dibuixos). 

3. Seleccioneu alguna de les imatges disponibles i feu clic al botó Insertar. El 

dibuix s'inserirà al mig del text. Amb el ratolí el podeu augmentar i reduir o 

arrossegarlo a qualsevol punt del document 

4. Seleccionant el dibuix i activant el menú Formato | Imagen podeu modificar 

les propietats de la il∙lustració. 

5. La solapa Tamaño controla la mida i proporció del dibuix. Intenteu reduir el 

dibuix a la meitat fixant els valors d’Escala a 50 %. 

6. La solapa Posición regula la posició del dibuix respecte el text. Si activeu 


34 



l’opció Flotar sobre el texto podreu situar el dibuix a qualsevol punt del 

document. Si la desactiveu, la il∙lustració queda associada a un paràgraf de text 

i es desplaça juntament amb el text. 

7. Les opcions de la solapa Ajuste només estan actives quan el dibuix flota sobre 

el text. Aquestes opcions permeten determinar com el text es distribueix al 

voltant del dibuix. 

Imatges des d’arxiu 

Amb aquesta opció podem inserir al document un dibuix que tenim desat al disc en 

forma de fitxer de dibuix. 

1. Aneu a Insertar | Imagen | Desde archivo... Ara navegueu fins a localitzar el 

fitxer de dibuix a inserir. Poden ser fitxers amb els formats més habituals de 

dibuix: jpg, bmp, gif, wmf... (el formador us indicarà el fitxer a inserir i la seva 

localització). 

2. Una vegada hàgiu seleccionat el fitxer, calqueu al botó Insertar. 

Automàticament us apareixerà el dibuix al document. 

3. Des de Formato | Imagen, podeu fer diferents modificacions al dibuix. Proveu 

de modificarne la mida des de l’opció Tamaño. 

4. També es pot modificar la mida del dibuix i desplaçarlo pel document, amb el 

ratolí, mitjançant els botons de control que presenta la imatge quan està 

seleccionada. Arrossegueu, amb el ratolí, el dibuix a una altra part del 

document. 

Imatges d’autoformes 

Les autoformes són imatges de formes geomètriques, fletxes..., les quals podem 

inserir als documents i actuar sobre elles com en els dibuixos inserits. 

1. Afegiu una autoforma en un document de text. Aneu a Insertar | Imagen | 

Autoformas. 

2. Apareix la barra d’eines d’Autoformas. Estan classificades per diferents 

categories. Podem accedir a les Autoformas, també, des de la barra d’eines 

Dibujo. 

3. Escolliu el cub, és a la categoria de Formas básicas. 

4. Observeu com el punter del ratolí s’ha convertit en una creu. Desplaceuvos al 

lloc del document on voleu el cub, feu clic i arrossegueu amb el ratolí, fins que 

el cub tingui la mida desitjada. 

5. Ara podeu modificarlo amb els botons de control, o bé des de Formato | 

Autoforma. 

El WordArt 

És una utilitat del Word per fer, sobretot, títols. La pràctica consistirà en posar un 

títol o capçalera al document. 

1. Situeuvos a l’inici del document i activeu el WordArt, és a menú Formato |

Imagen | WordArt.. 


2. Escolliu un estil de títol i, a continuació, escriviu el text d’aquest títol. Valideu 

amb Aceptar. 

3. Apareix el títol en el document. Comproveu que estigui seleccionat i amb els 

botons de control el podeu engrandir, moure, girar... 

4. També apareix la barra d’eines del WordArt, amb la qual es poden fer moltes 

modificacions: canviar el text, canviar d’estil, modificar els colors, donarli una 

altra forma... Aneu fent diferents canvis al vostre títol a partir de totes aquestes 

opcions de la barra d’eines. 

Adaptacions del Word 

El processador de text Word és un programa que no està pensat 

per a l’ús educatiu i menys amb els alumnes amb necessitats 

educatives especials. El programa disposa d’eines i funcions que 

l’alumnat difícilment utilitzarà i resulta massa complex per al 

treball quotidià a l’escola. 

Les Adaptacions Word per a l’Educació Infantil i Primària 

simplifiquen l’entorn de treball perquè l’alumnat escrigui a 

l’ordinador amb major autonomia 

Podeu descarregarvos la darrera versió d’aquest 

programa a l’adreça http://www.jfonoll.cat/. Per al seu 

funcionament l’ordinador ha de tenir l’Office 97 o Office 

2000 i la síntesi de veu UPCTV. La configuració òptima 

de pantalla és de 800 x 600 

Les Adaptacions Word consten de quatre entorns adaptats als diferents 

cicles educatius: parvulari, inicial, mitjà i superior i dos entorns 

especialitzats en relació a àrees o assignatures matemàtiques i català. Cada 

configuració fa accessible els recursos més utilitzats i amaga aquelles 

opcions que no es fan servir. També permet accedir al Word sense cap 

configuració (estàndard). 

La intenció és simplificar la interfície d’aquest processador de text per 

impulsar el seu ús entre els nens i nenes de l’educació infantil i primària i 

proporcionar entorns de treball adaptat a aquells que ho necessitin. 

Configuració per a parvulari 

Les Adaptacions Word consten de quatre entorns adaptats als diferents 

cicles educatius: parvulari, inicial, mitjà i superior i dos entorns 

especialitzats en relació a àrees o assignatures matemàtiques i català. 

Cada configuració fa accessible els recursos més utilitzats i amaga aquelles opcions que 

no es fan servir. També permet accedir al Word sense cap configuració (estàndard). 

La intenció és simplificar la interfície d’aquest processador de text per impulsar el seu ús 

entre els nens i nenes de l’educació infantil i primària i proporcionar entorns de treball 


36 

adaptat a aquells que ho necessitin. 

Configuració per a parvulari 



La configuració de parvulari és la més simple i la que presenta menys eines de treball. 

Les icones grans, un espai de treball ampli amb la visió de tota l’amplada de la pàgina. 

La barra d’eines està situada a l’esquerra de la pàgina per facilitarne l’accés. Incorpora 

icones de la síntesi de veu que en escriure l’espai una llegeix la paraula i en prémer el 

retorn llegeix la línia. 

En desar i tanca s’assigna automàticament al document un nom en funció de l’alumne/a i 

la data del dia 

Configuració per a cicle inicial 

Té una configuració semblant a la del parvulari però amb la barra d’eines passa a la 

part superior de la pantalla. 

Se li han afegit, entre d’altres, opcions per controlar el tipus de lletra, inserir taules 

2 x 2, veure tota la pàgina 

Configuració per a cicle mitjà 

En aquesta configuració per al Cicle mitjà desapareixen les opcions del 

sintetitzador de veu i, a canvi, s’afegeixen el verificador ortogràfic automàtic en 

prémer l’espai marca en vermell la paraula escrita si no està inclosa al diccionari. 

A diferència del diccionari del Word, aquesta opció té desactivada la llista de 

suggeriments i obliga l’alumnat a cercar la correcció ortogràfica i a aplicar les 

normes, consultar el diccionari, els companys o el professorat. 

La verificació ortogràfica automàtica s’activa o desactiva clicant sobre la casella 

En el format del text s’ha donat preferència a treballar amb els estils en lloc del 

tipus de lletra. Hi ha les icones per seleccionar l’estil Normal, Punt i Títol. 

Configuració per a cicle superior 

La plantilla del cicle superior és molt semblant a la normal però amb dues 

diferències fonamentals: 

• Els menús estan traduïts al català.


• S’han incorporat en una sola barra d’eines les opcions que semblaven de 

major interès. 

Adaptacions mates 

Aquesta plantilla té com a finalitat facilitar la preparació d’exercicis de matemàtica 

elemental aprofitant algunes possibilitats del Word. 

• graelles i línies estan fetes amb l’objectiu de facilitar els exercicis de 

matemàtiques. 

• El formulari de càlcul permet escriure qualsevol operació aritmètica i la 

dibuixa en una graella. 

• La col∙lecció de problemes permet escriure problemes que s’inventa a partir 

de les dades de la col∙lecció seleccionada. 

Adaptacions pel Català 

És una recopilació de les eines relacionades en l’aprenentatge de la llengua 

presentades en un format més adult 

Pràctica 

1. Obriu el Word amb les Adaptacions, ho podeu fer fent clic a la icona de 

l’Escriptori o bé, des de Word, creant un nou document amb el menú Archivo 

| Nuevo | Adapword.dot. 

2. Apareixen les opcions de treball. Seleccioneu l’opció Inicial. 

3. El document conté una sola barra d’eines. Per saber la funció de cada icona cal 

que passeu el punter del ratolí per sobre les icones i apareixerà informació de la 

icona. Escriviu algunes línies de text. 

4. Seleccioneu una paraula i canvieu el tipus de lletra manuscrita/impremta, 

canvieu el color d’alguna paraula, esborreu paraules... 

5. Activeu les icona dels altaveus i sentireu i el programa us llegirà el vostre 

escrit. 


38 



3. Les barres d’eines del Microsoft Word 

Les barres d’eines permeten organitzar els comandaments del Word de manera que 

es puguin trobar i utilitzar ràpidament. 

La barra de menús és una barra d’eines especial de la part superior de la pantalla 

que es pot personalitzar igual que la resta de barres d’eines. 

Les barres d’eines es poden activar i desactivar fent clic amb el botó dret del ratolí 

sobre una de les barres actives, o a través de l’opció Barras de herramientas ... / 

Ver. Les barres d’eines disponibles són les següents: Estándar, Formato, 

Autotexto, Base de datos, Cuadro de controles, Dibujo, Formularios, Imagen, 

Revisión, Tablas i bordes, Visual Basic, Web i WordArt. 

Les barres d’eines i de menús tenen un controlador de moviment a la part 

esquerra, que permet arrossegarles a una posició flotant o canviarles de posició 

entre les barres acoblades; si la barra és flotant l’arrossegament s’ha de fer per la 

barra del títol. 

Les barres acoblades poden ocupar qualsevol posició dels costats de la pantalla, 

horitzontal o vertical. Les barres flotants poden canviar de forma i grandària en 

arrossegar un dels seus costats. 

Pràctica 

Les barres d’eines es poden personalitzar fàcilment. 

1. Comproveu que la barra d’eines Estándar està activada a la pantalla. Si no fos 

així, aneu a Ver | Barras de herramientas i marqueu Estándar. 

2. Ara afegireu alguna icona nova a aquesta barra d’eines. Aneu a Herramientas 

| Personalizar... S’obre la finestra de Personalizar. 

3. Seleccioneu Comandos. Teniu les diferents icones (comandos) classificades 

per categories. 

4. A la categoria Archivo busqueu la icona Cerrar. Seleccioneula i arrossegueu 

la amb el ratolí fins a la barra d’eines Estándar, quan la tingueu al costat de la 

icona Abrir, deixeula anar. 

5. Afegiu a la mateixa barra d’eines Estándar, les icones Agrandar fuente 1 pto 

i Encoger fuente 1 pto, es troben a la categoria Formato. 

6. Comproveu el funcionament de les noves icones. 

7. Per eliminar icones d’una barra d’eines, cal que tingueu activada la finestra de 

Personalizar i amb el ratolí la seleccioneu, l’arrossegueu i la deixeu anar fora 

de qualsevol barra d’eines.

Creació d’una barra d’eines personalitzada 


És possible crear una barra d’eines nova, amb les icones que vulguem. Aquesta 

nova barra d’eines formarà part de les barres d’eines del programa. També hi ha la 

possibilitat que la nova barra d’eines només formi part d’un document. 

Pot ser útil si es vol crear una plantilla en la qual hi aparegui una barra d’eines 

només amb aquelles accions (icones) que seran necessàries per al treball a fer. 

Pràctica 

1. Aneu al menú Herramientas | Personalizar... Des de la finestra Personalizar 

activeu el botó Nueva... 

2. Poseu un nom per a la barra d’eines que crearem, per exemple: Barra de prova. 

L’apartat Barra disponible en permet que la nova barra d’eines formi part de 

la plantilla Normal.dot, o només del document que tenim obert. En aquesta 

pràctica escolliu pel document. Accepteu els canvis. 

3. Ha aparegut una petita barra d’eines flotant, la qual porta el nom que li heu 

posat, però encara no té cap icona. Aneu, des de la finestra Personalizar, a 

l’apartat Comandos. 

4. Col∙loqueu les icones que formaran la nostra barra d’eines. Poseuhi les 

següents icones: 

Archivo: Guardar i Imprimir 

Edición: Borrar 

Insertar: Imágenes prediseñadas... 

Formato: Color de fuente, Agrandar fuente, Encoger fuente i 

Mayúsculas. 

Fuentes: Arial i Memima. 

5. Si les icones queden massa agrupades és bo posar separadors entre grups 

d’icones. Seleccioneu la icona a l’esquerra de la qual voleu inserir un 

separador. Activeu el botó Modificar selección de la finestra Personalizar, i 

marqueu l’opció Iniciar un grupo. Finalment tanqueu la finestra pel botó 

Cerrar. 

6. Comproveu el funcionament de les icones de la nova barra d’eines. 

7. Deseu el document i tanqueulo. Veieu que la barra ja no surt. Torneu a obrir 

el document i torna a aparèixer. 

8. Per eliminar la barra d’eines, aneu a Herramientas | Personalizar, i a l’opció 

Barres de herramientas. Seleccioneu, del llistat de totes les barres, la barra a 

eliminar i feu clic sobre el botó Eliminar. 


40 

4. Els estils de text 



Els estils d’un document són un recurs tècnic per organitzar la informació escrita i 

presentarla de manera estructurada. Així és facilita la seva lectura se’n destaquen 

els elements més importants. 

Aquesta tècnica consisteix en assignar a cada paràgraf un estil de text que porta 

associades unes determinades característiques tipogràfiques. Modificant les 

característiques de l’estil es modifica la presentació dels paràgrafs escrits amb 

aquest estil. 

Si cal destacar més els títols o bé posar una lletra més clara, només cal modificar 

les propietats a l’estil Títol a l’estil Normal i automàticament aquestes 

modificacions s’efectuaran en tots els paràgrafs del text que tenen aquest estil. 

En un document sempre es pot diferenciar entre 

• El text normal o part principal del text, que li assignareu l’estil Normal 

• Els títols, noms o idees principals que encapçalen les diferents parts del 

document. Li podeu associar l’estil Títol 

Fàcilment necessitareu discriminar entre títols, subtítols... i caldrà crear altres estils. 

Aplicar estils a un text 

Pràctica 

1. Recupereu el document COSTES.DOC. Seleccioneu tot el text i apliqueu 

l'estil Normal. Això es pot fer de dues maneres: 

La barra d'eines Formato conté un menú desplegable amb tots els estils 

del document i una mostra de com quedaran. 

El menú Formato | Estilos.. també desplega la llista d’estils. Seleccioneu 

ne un i feu clic al botó Aplicar. 

2. Seleccioneu el text del títol del document i apliqueuli l’estil Título 1. 

Identifiqueu altres elements de l'estructura del text i assigneulos els estils 

Título 2, Título 3… 

3. Per modificar la lletra de tot el text modificarem l'estil Normal. Els passos a 

seguir són: 

Activar el menú Formato | Estilo, feu clic als botons Modificar | 

Formato i Fuente, on es podran triar les característiques del text. 

Podeu triar una font, una mida, un color i altres característiques del text. 

Feu clic al botó Aceptar en els diferents quadres i finalment Aplicar. 

Automàticament es modificaran tots el paràgrafs del text escrits amb 

aquest estil. 

En el mateix menú podeu modificar altres característiques del text com la


separació entre paràgrafs, la numeració, els requadres.... 

4. La icona de còpia de format permet copiar les característiques del format 

d’un text en altres paràgrafs i d’aquesta manera igualar la seva presentació. La 

forma de ferho és: 

Assenyaleu el text del que voleu copiar l’estil, per exemple, el títol. 

Feu clic a la icona brotxa que queda enclavada canviant la forma del 

cursor. 

Seleccioneu el text a modificar que agafarà les característiques del text 

anterior, tornant el cursor a la seva forma habitual. 

5. Creació i modificació d’estils 

Els documents són molt diferents uns dels altres i segons la seva finalitat requereix 

més o menys estils. Així, una carta pot estar escrita amb un únic estil mentre que 

un esquema o un treball en requerirà molts. 

És possible crear nous estils per ajustarse a les necessitats de cada document. 

D’aquesta manera podreu crear un estil que posi un guió al principi de paràgraf o 

bé barrejar paràgraf de lletra manuscrita i lletra d'impremta. 

Totes les eines per crear nous estils les trobareu al menú Formato, opció Estilos. 

Com crear estils nous 

Pràctica 

. 

1. En el menú Formato seleccioneu l’opció Estilo i feu clic al botó Nuevo. 

2. Es desplegarà un quadre on cal especificar: 

Nombre del estilo que caldria que fos suggerent 

Tipo de estilo cal triar entre de párrafo o de carácter 

Basado en indica una filiació respecte a un estil del qual copia les 

característiques. En modificar l’estil original es modifiquen els seus descendents 

en allò que tenen en comú. El més còmode és seleccionar l'estil Normal. 

Estilo de párrafo siguiente automatitza el canvi d’estil en canviar de 

paràgraf. És útil en aquells estils que només s’aplica a un paràgraf , com són els 

títols. 

Agregar en plantilla regula si l’estil estarà disponible en aquest 

document o en d’altre. 

3. El botó Formato permet definir les característiques Fuente, Parrafo, 


42 



Tabulaciones, etc., del nou estil. En acabar cal fer clic a Aceptar i l'estil 

s'afegeix a la llista d’estils disponibles. 

4. El mateix quadre de diàleg, accessible pel menú Formato, opció Estilo, conté 

el botó Eliminar, que esborra l’estil i assigna un estil precedent als paràgrafs 

que la utilitzaven. 

Plafó de comunicacions 

Pràctica 

Els plafons de comunicació són útils per estimular la comunicació a l’alumnat que 

té dificultats d'expressió verbal. La seva confecció es fa a partir d'una sèrie de 

dibuixos preparats, els quals inserim en un document per a la seva posterior 

impressió. És bo plastificarlos una vegada els tenim sobre suport paper. 

1. Obriu el fitxer de Word plafoofi.doc, és un document que conté uns dibuixos 

sobre diferents oficis (dibuixos del MIC). Observeu com està confeccionat i 

analitzeu la seva utilitat amb l’alumnat. 

2. Ara es tracta de ferne un de semblant a partir d'uns altres dibuixos del MIC, 

també sobre diferents oficis. Són dibuixos en format GIF, però també els 

trobem a Sinera99 en format BMP i WMF. 

3. Prepareu la pàgina del Word en posició horitzontal, les passes a seguir són: 

menú Archivo, Configurar página, Tamaño del papel i Horizontal. 

4. Ara es tracta d'anar inserint les imatges una a una i col∙locarles al lloc adequat 

del document. Menú Insertar, Imagen, Desde archivo i buscar el fitxer del 

dibuix a inserir. 

5. Finalment es pot imprimir. 

Plantilla de treball 

Pràctica 

Per crear una plantilla heu de preparar un document, definir els estils que voleu 

utilitzar, si cal, escriure el contingut, posarhi les imatges pertinents i desarlo com 

una plantilla del Word. 

1. Carregareu un document a partir d'una plantilla ja preparada. Menú Archivo, 

Nuevo, i escolliu la plantilla fruites.dot. 

2. Observeu la seva composició i analitzeu la seva utilitat d'ús amb l’alumnat. 

3. Ara feu una plantilla semblant. Heu de començar a partir d'un document en 

blanc del Word.


4. Estarà compost per imatges, dibuixos d'animals, i d'un espai perquè l’alumnat 

escrigui el nom d'aquests animals. Anem a posarhi els dibuixos, disposeu d'una 

col∙lecció de dibuixos BMP d'animals domèstics. 

5. Per inserir cada dibuix cal seguir els següents passos: menú Insertar, Imagen, 

Desde archivo i buscar els fitxers dels dibuixos (conill.bmp, gall.bmp, 

anec.bmp…). Convé col∙locarlos ben espaiats en el document i amb espai a 

sota per posarhi el text amb el nom de cada animal. 

6. L'espai on l'alumnat hi escriurà el farem a partir del menú Insertar, Cuadro de 

texto, i col∙locant cada quadre de text a sota dels dibuixos. 

7. Una vegada acabat el document cal desarlo com una plantilla. Menú Archivo, 

Guardar o Guardar como, ara cal anar a Guardar como tipo i escollir 

l'opció Plantilla de documento, hi poseu un nom, el qual tindrà l'extensió 

DOT, i Guardar. 

8. Tanquem el document actiu i anem a obrirne un de nou a partir de la plantilla 

que hem creat. 

6. Creació de plantilles 

Les plantilles són models de documents que faciliten el procés d’escriure i donen 

coherència i homogeneïtat formal als documents, facilitant la seva correcció i 

maquetació. 

Fora de l’ordinador són plantilles: el paper timbrat amb el segell del centre, els 

models dels informes d’avaluació, les graelles en blanc per als horaris o les pautes 

que doneu als alumnes més grans sobre com han de presentar els treballs. 

A l’ordinador, qualsevol document del Word està creat a partir d'una plantilla o 

model. Trobareu plantilles per fer cartes comercials, informes de diferents tipus, 

currículums ... 

Una plantilla es compon de: 

• el format de pàgina que defineixen les característiques generals del document: 

mida de la pàgina, columnes, capçalera i peu de pàgina, dibuixos, anagrames i 

altres continguts. 

• els estils de paràgraf o de caràcter que determinen les diverses tipografies 

utilitzades per diferenciar les parts d'un document. 

• el contingut, capçaleres, logos i altres elements que formaran part de tots els 

documents. 

Plantilles i documents 

Pràctica 

1. Feu clic al menú Archivo i l’opció Nuevo. S’obrirà un quadre de diàleg amb 


44 

diferents tipus de documents. Són les plantilles. 



2. Creeu documents nous utilitzant els diferents models de plantilles. Observeu 

com varia el seu contingut i els estils disponibles. 

3. Quant es crea un document amb la icona (paper en blanc), quina plantilla es fa 

servir? En el menú Archivo, opció Propiedades, la solapa Resumen conté 

aquesta i d’altres informacions. 

4. Qualsevol document es pot convertir en plantilla si es desa amb aquesta opció. 

Per ferho: 

Prepareu un document nou, escriviu un títol i inseriu un dibuix 

Feu clic al menú Archivo, l’opció Guardar como.. i en l’opció Guardar 

como tipo seleccioneu Plantilla de documento (*.dot) 

Observeu en quina carpeta es guarda. Escriviu un nom a Nombre del 

archivo i feu clic al botó Guardar. 

Mireu de crear un document nou amb el menú Archivo i l’opció Nuevo, i 

observeu com la vostra plantilla està a la llista. 

5. Les plantilles no són documents. Per defecte, a quina carpeta es guarden les 

plantilles? I el documents? 

Les modificacions dels documents no modifiquen la plantilla però la modificació de 

la plantilla si modifica els documents. 

La plantilla per defecte és la Normal.dot. Qualsevol modificació en aquesta 

plantilla modifica tots el documents. 

A l’escola podem utilitzar les plantilles per crear models d’exercici, models 

d’informes i altres documents d’ús freqüent. 

Textos, dibuixos, taules i estils es poden integrar en les plantilles que actuen com a 

fitxers de treballs que els alumnes no poden modificar. 

7. Adaptació de materials escolars 

Adaptar el material escolar és una tasca imprescindible per aquells alumnes amb 

NEE que estan integrats en una escola ordinària. 

Pels alumnes amb discapacitat física el fet de passar pàgina, escriure a ma o ferho 

en l'espai reservat són veritables barreres d'accessibilitat a l'hora d'utilitzar els 

llibres de text. Per l’alumnat sord o amb problemes de llenguatge, els textos són 

poc clars, massa complexos o massa extensos. 

Per a molts d’ells treballar amb l'ordinador els pot facilitar realitzar les activitats 

escolars i obtenir uns resultats semblants als dels seus companys. 

No és una tècnica difícil d'aprendre però cal aplicar una estratègia adequada. S'han 

d'escanejar les pàgines, crear formularis i quadres de text en les activitats.

Pràctica 


La pràctica consisteix en inserir una fitxa d’algun llibre al Word, afegirhi uns 

quadres de text on l’alumnat escriurà les respostes i ho desareu com una plantilla 

del Word. 

A la carpeta de treball del D25, \SESSIO4\, hi ha la plantilla carter.dot. Cal que 

copieu aquest fitxer a la carpeta de plantilles de l’Office: Archivos de Programa | 

Microsoft OFFICE | PLANTILLAS. En alguns ordinadors pot variar. 

Obriu el Word, aneu a menú Archivo | Nuevo, seleccioneu aquesta plantilla i 

Acceptar. 

Feu els exercicis que proposa i comproveu que encara que s’hi treballi l’original 

resta intacte, sempre i quan no es modifiqui la plantilla. 

1. Aconseguiu una fitxa i escanegeula, deseula en un format gràfic comprimit, 

per exemple GIF. Si cal, la podeu editar en un programa de dibuix per ferhi 

modificacions. 

2. En el Word, obriu un document nou. Inseriu la imatge de la fitxa escanejada, 

aneu a menú Insertar | Imagen | Desde archivo... Seleccioneu el fitxer i feu 

clic al botó Insertar. 

3. Feu visible la barra d’eines de dibuix, menú Ver | Barras de herramientas | 

Dibujo. 

4. Assenyaleu la imatge i, des de l’opció Dibujo de la barra d’eines de dibuix, 

escolliu Ordenar | Detrás del texto. 

5. Aneu a menú Formato | Imagen | Ajuste i escolliu Ninguno. A partir d’ara 

podeu escriure en el document i el text no afectarà per res a la imatge. 

6. Escriviu, si cal, algun text que indiqui què cal fer a la fitxa. 

7. Feu visible la barra d’eines Formularios. 

8. Col∙loqueu el cursor al lloc on l’alumnat haurà d’escriure. Inseriu un camp de 

text, des de l’opció Campo de texto de la barra Formularios. 

9. Podeu inserir un camp amb llista desplegable, poseuvos al lloc adient del 

document i feu clic sobre Campo con lista desplegable. Cal omplir les 

opcions de Opciones de campo de formulario con lista desplegable, que 

s’activa amb el botó Opciones de campos de formulario, de la barra d’eines 

Formularios. 

10. També podeu posar a la fitxa una casella de verificació, cal posarse al lloc 

adequat del document i fer clic sobre la icona Campo con casilla de 

verificación, de la barra d’eines Formularios. 

11. En acabar, feu clic sobre la icona del cadenat, és el botó Proteger formulario 

de la barra d’eines Formularios. Quedarà el text bloquejat, però no els camps. 

12. Per fer modificacions a la fitxa, caldrà desprotegirla, prémer sobre la icona del 

cadenat. 

13. Finalment deseu el document com a plantilla del Word, així tindreu sempre 


46 



l’original intacte. Aneu a Archivo | Guardar como | Guardar como tipo | 

Plantilla de documento. S’ha de desar a la carpeta de Plantillas de l’Office. 

14. Per obrir la plantilla, aneu a Archivo | Nuevo i escolliu la plantilla creada. 


Si voleu aprofundir o clarificar alguna aspecte del processador de text podeu 

consultar el següents materials 

• El processador de textos material adreçat a l’alumnat d’ESO 

http://www.xtec.cat/fie/materials_curriculars/word/index.htm 

• Formació TIC en centres educatius BLOC B. Coneixements d'un 

paquet ofimàtic 

http://www.xtec.cat/formaciotic/encentre/materials/blocb/ 

• Creació de materials educatius amb Word Curs telemàtic per la creació 

de materials educatius 


• Ofimàtica amb l'Open Office processador de text de programari lliure 

http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/d120/

Tema 4. Imatge digital i presentacions multimèdia 

Tema 4. Imatge digital i 

presentacions multimèdia 

1. L’escàner 

L’escàner és un perifèric que permet digitalitzar dibuixos, fotografies i textos que 

tinguem en paper. Té un funcionament semblant a les fotocopiadores, però 

convertint les imatges en bits, per després poderles imprimir directament, afegir a 

documents o retocar amb els programes de dibuix. 

A l’escola l’escàner facilita molt la tasca d’aconseguir imatges per a col∙locar en els 

treballs dels alumnes, bé sigui per incorporarlos als seus escrits amb el 

processador de text, bé per editarles en un programa de dibuix per a ferhi 

modificacions. És molt engrescador per als alumnes aconseguir fotografies 

personals, de personatges famosos, de còmics, fotos de revistes..., i poderles 

posar en els seus treballs.. I els mestres hi trobem un medi d’aconseguir imatges 

per fer més agradables les activitats que preparem per als alumnes, tant les que ha 

de realitzar en el mateix ordinador com les que farà sobre paper. 


48 

Funcionament de l’escàner 



Ens basarem amb l’escàner HP ScanJet 4100C, el qual disposen la majoria 

d’escoles, ja que s’ha lliurat als centres amb el projecte ARGO 

El procés d’escanejar el podeu iniciar des de un programa de tractament de la 

imatge com el GIMP, l’ACDSee o qualsevol programa on es necessiti la imatge, 

com el PowerPoint o el Word. 

Per altra banda els escaners porten el seu programari específic per utilitzarlos de 

forma autònoma. 

Exploració d’una imatge amb GIMP o altres programes de dibuix 

1. Obriu el GIMP i assegureuvos que teniu seleccionat el dispositiu que pertoca. 

Per ferho: aneu al menú Fitxer – Adquireix – TWAIN ... 

2. Seleccioneu el que correspongui al vostre escàner d'entre el llistat de 

dispositius TWAIN disponibles i feu clic damunt el botó Seleccionar.


3. En aquest model d'escàner haureu d'esperar a què la làmpada arribi a la 

temperatura de treball adequada. Cada escàner (depenent si és de làmpada de 

càtode fred o calent) triga un temps diferent: des d'uns segons a alguns minuts. 

Exploració d’una imatge amb el programa de l’escàner 

1. Col∙loqueu la imatge a digitalitzar sobre el vidre de l’escàner, ajustat a l’angle 

superior dret i, naturalment, de cap per avall. 

2. Activeu l’escàner. Aneu a menú Inici | Programes | Utilitats | Software HP 

Precision Scan LT | HP Precision LT. L’escàner també es pot activar 

directament prement el botó Explorer, és el botó verd de la dreta, a la part 

frontal de l’escàner. 

3. S’ha obert la finestra de l’HP PrecisionScan LT, des de la qual es controla tot 

el procés. Per començar a escanejar feu clic sobre el botó Iniciar una 

exploración nueva. Al cap d’una estona ens presenta la imatge ja digitalitzada 

a la zona de previsualització. 

Opcions d’escaneig 

Una vegada ja tenim la imatge escanejada podem actuar sobre ella d’acord amb la 

finalitat del nostre escaneig. Es poden fer ajustaments previs: 


50 



1. A l’apartat Hacer ajustes opcionales..., feu clic sobre el botó ...al tipo de salida. 

Des d’aquí podeu seleccionar diferents opcions en quant a qualitat i colors de la 

imatge. Dependrà de si teniu un text, un dibuix en blanc i negre o en color, o una 

fotografia. El programa ja reconeix el tipus d’informació que conté el full, i escull 

l’opció que creu més adequada. Cal recordar que quanta més qualitat doneu a una 

imatge, més espai ocuparà el fitxer. 

2. Aneu al borde de selección i seleccioneu, si cal, la part de la imatge que us interessi. 

3. Feu clic sobre el botó ...al tamaño de salida, on podeu indicar la mida final de la 

imatge. Podeu indicar mida original, triar un percentatge o especificar una mida 

personalitzada per engrandirla o empetitirla. 

Què fem amb la imatge 

Si ja teniu definits tots aquests paràmetres només queda enviar la imatge al seu 

destí. 

1. L’opció ¿Dónde desea colocar la exploración? Conté un menú desplegable 

amb els possibles destins de la imatge: desarla en forma de fitxer gràfic o de 

text, obrirla en un programa de dibuix, inserirla en el processador de text... 

2. Seleccioneu, per exemple, GIMP, Paint, el Word. Premeu el botó Enviar la 

exploración ahora. S’ha obert el Paint amb la imatge. Podeu actuar sobre ella 

com si d’un dibuix es tractés. Tanqueu el Paint. 

3. Ara seleccioneu Image file. Feu clic damunt el botó Enviar la exploración 

ahora. Ha obert una finestra de navegació per desar el fitxer de la imatge.

2. Fotografia digital 


Extret de curs “DV30 Aprofitament didàctic de la imatge fixa digital” 

Les càmeres de fotos digitals 

En molt pocs anys les càmeres de fotografia digital han evolucionat molt, tant en 

prestacions com en asequibilitat, de manera que a l'escola són una alternativa 

seriosa a la fotografia convencional. En la taula següent podeu veure una 

comparativa de diferents característiques d'una bona càmera digital versus una 

bona càmera tradicional: 

Composició de la fotografia A través del visor 

Càmera convencional Càmera digital 

A través del visor o d'una 

pantalla LCD 

Formació de la imatge En la pel∙lícula En un dispositiu CCD 

Suport d'enregistrament En la pel∙lícula 

Sensibilitat, resolució, 

nitidesa i distorsió 

Distància mínima 

d'enfocament 

Previsualització de la 

fotografia 

Possibilitats rectificació 

fotografia feta 

Procés d'obtenció, 

manipulació i retoc de la 

imatge 

Procés d'impressió de la 

imatge 

Molt bons resultats 

En un suport magnètic: targeta 

de memòria, disquet, intern... 

a 3 megapíxels, molt bons, 

però inferior a les càmeres 

tradicionals 

50 cm, com a mínim 10 cm, com a mínim 

No Immediata, amb pantalla LCD 

No Sí 

Químic, en un laboratori Digital, amb un ordinador 

Positivat del negatiu, en 

un laboratori 

Informàtic, amb una 

impressora o un programari de 

presentació d'imatges 

Les càmeres de fotografiar digitals poden classificarse segons múltiples criteris: 

• Segons la resolució i qualitat de les seves fotografies, o sensibilitat del CCD: de 

3 megapíxels, 2 megapíxels, 1 megapíxel... 

• Segons el tipus de zoom que incorporen (si l'incorporen): de zoom digital, de 

zoom òptic... 

• Segons el format on desen els fitxers d'imatge que generen: de disquet, de 

targeta de memòria, de memòria interna... 


52 

Pràctica 



• Segons la manera com es connecta a l'ordinador (si s'hi connecta): USB, 

COM... 

• Segons la manera com es realitzi l'enquadrament de la imatge: amb visor òptic, 

amb pantalla LCD. 

Hi ha molts models de càmeres, amb moltes diferències en quant a qualitats, 

interfícies, formes, dimensions i prestacions. Algunes són capaces de capturar 

petits clips de vídeo i so; altres només són capaces de fer fotografies. També hi ha 

càmeres de vídeo que són capaces de fer fotografies; altres que fan pauses digitals 

de vídeo per extreure fotogrames determinats... 

Els escàner de sobretaula es poden considerar com una màquina de fotografia 

digital molt lenta. Podeu posarhi qualsevol objecte i treure'n la seva imatge 

digitalitzada, obtenint resultats moltes vegades similars als de la fotografia de 

detall, però tenint en compte bàsicament dues coses: 

Els objectes quedaran il∙luminats frontalment, i 

els volums que s'aparten del suport (vidre) es deformen i es desenfoquen 

La pràctica que us proposem es fotografia una imatge amb la càmera Mavica 

habitual em els centres 

Per començar a enregistrar necessiteu un disquet de 3'5 polzades, (1,44 Mb). 

Realitzeu les següents accions per poder enregistrar les imatges: 

1. Traieu la tapa de l'objectiu. 

2. Moveu el comandament power per connectar l'alimentació de la càmera 

3. Poseu Play/Camera en càmera. Per la pantalla del visor electrònic apareixeran 

les imatges del que s'estigui captant en aquells moments. 

4. Per posar el disquet dins la càmera moveu OPEN en el mateix sentit de la 

fletxa i obriu el compartiment dels disquets. La pantalla es tornarà blava. 

5. Inseriu el disquet en la posició del gràfic fins que sentiu un clic (igual que a 

l’ordinador). Abans d'inserirlo, etiqueteulo i mireu que no estigui protegit 

d'escriptura.


6. Tanqueu el compartiment del disquet i mireu per la pantalla del visor 

electrònic. 

7. Premeu el botó disparador fins a la meitat del recorregut. Així es faran els 

ajustaments de forma automàtica 

8. Premeu a fons el disparador. La imatge s'enregistrarà al disquet. La llumeta 

ACCESS farà pampallugues, l'indicador de capacitat restant del disquet donarà 

voltes i apareixerà a la pantalla la paraula "RECORDING 

Ara les imatges són al disquet i les podeu veure des de l’ordinador. Feu una imatge 

de cadascun de vosaltres que servirà per a fer l’auca del curset. 

3. ACDSee 

Extret de curs “DV30 Aprofitament didàctic de la imatge fixa digital” 

ACDSee és un programa per explorar i/o examinar ràpidament grans quantitats 

d'imatges. Permet veureles en petit i en gran, descobrirne les característiques, 

moureles d'un directori a l'altre, canviarles de format, d'orientació i de dimensió, 

reanomenarles, ordenarles, imprimirles o enviarles per correu. 

L'interfície del programa ens recordarà la mecànica de l'Explorador del Windows 

amb el qual comparteix característiques comunes. 


54 

Pràctica 



1. Tan bon punt entreu al programa, es presenten les imatges en forma de miniatures 

diapositives acompanyades de la majoria de barres d'activitats i eines que faciliten el 

treball i la informació a l'entorn de les imatges. 

2. Si es fa doble clic sobre qualsevol de les imatges, s'obrirà la finestra del visualitzador

amb la imatge en pantalla gairebé completa. 


3. El programa, per defecte, mostra la barra d'eines i la barra d'estat. 

1 Crea un nou directori. 

2 Filtra els tipus d'arxius que es volen veure. 

3 Ordena els arxius en funció del nom, tipus, dimensió o data. 

4 Selecciona la forma de mostrar els arxius: diapositiva, llistats... 

5 Mostra les opcions disponibles a l'hora de mostrar arxius multimèdia. 

6 Obre un quadre de diàleg om es poden escriure anotacions associades a 

les imatges. 

7 Obre el quadre de diàleg de l'opció Mover. 

8 Obre el quadre de diàleg de l'opció Copiar. 

9 Elimina els arxius seleccionats. 

10 Selecciona el nom de l'arxiu que es vol reanomenar. 

11 Retrocedeix a la pantalla prèvia. 

12 Actualitza els fitxers. 

13 Mostra les opcions per afegir elements a la carpeta de Favoritos. 

14 Mostra les opcions per afegir elements o crear nous àlbums. 

15 Ruta de la carpeta seleccionada. 

4. ACDSee te opcions per fer modificacions globals de les imatges, , com girar, 

renidemnsionar, renombrar, una a una o per grups. Aquestes opcions s’hi accedeix 

obrint l'eina Editar de la Barra d'eines principal. 

5. Per girarles seleccioneue una imatge o un bloc d’imatges, feu clic a la icona Rotar , 

prémer la fletxa que faci girar la imatge en la direcció desitjada i acceptar 


56 



De forma semblant podeu canviarlis les mides, la lluminositat o reanomenar les 

4. Presentacions amb FotoAngelo 

El FotoAngelo és un programa que forma part del paquet integrat ACDSee que heu 

instal∙lat a l'ordinador. La finalitat d'aquest programa és la de fer presentacions. Es tracta 

d'un programa molt senzill. Amb molt poques indicacions s'obté un gran resultat. A 

diferència de les presentacions de l’ACDSee, en aquest programa les transicions i el text 

es poden ajustar imatge per imatge. És important destacar com una de les virtuts del 

programa és la possibilitat de fer presentacions executables (amb extensió .exe) que es 

poden copiar i executar des de qualsevol ordinador malgrat que no tingui instal∙lat el 

programa. De la mateixa forma, el programa permet fer estalvis de pantalla. 

Es pot accedir al programa de dues maneres: 

Des de l'accés directe del programa: 

Des de l’ACDSee: en el menú Crear i l'eina FotoAngelo permet fer una 

presentació d'unes imatges seleccionades. 

Pràctica 

La presentació del programa és força senzilla, reduïda i molt intuïtiva. Els passos a seguir 

són: 

1. Àrea de selecció del directori d'origen amb l'eina Seleccionar archivos de origen i 

fent clic a la carpeta corresponent. 

2. Seleccionar les imatges que es volen presentar fent clic una a una o be seleccionar 

les totes alhora. Cal fer clic a Agregar imágenes selecionadas per afegirles a la 

llista.


3. Per ordenar les imatges. Cal que marqueu (activeu) totes les imatges de la finestra 

d'Imatges seleccionades. Premeu l'opció Ordenar i entrareu en una finestra que us 

permetrà moure les imatges de lloc i establir l'ordre desitjat. 

Un cop acabada l'ordenació, cal acceptar i sortir. 

4. Per establir les propietats de la presentació Cal que seleccioneu una imatge, com a 

mínim, de la finestra d'Imatges seleccionades, i activeu el botó Propiedades. 

5. Aquí podreu determinar 

Transicions són els efectes visuals que hi ha en el pas de les imatges 

Text es pot escriure un text diferent a cada imatge, es pot associar un text a una 

selecció d'imatges o es poden seleccionar totes amb el mateix text. 

Durada de les imatges el temps que es veu una imatge determina que la 

presentació sigui àgil, que el temps sigui suficient per veure el que s'ensenya, que 

no es faci pesada... 

música i el sons músiques de fons que se sentiran al llarg de tota la presentació i 

els sons que es poden associar a cadascuna de les imatges. 

6. Un cop tinguem establerts tots els paràmetres, podrem donar l'ordre de 

Previsualitzar. 

La presentació es farà tal com l'haureu planificat. 


58 



7. Guardar com a Projecte, des del menú Archivo / Guardar proyecto... la 

presentació finalitzada es pot guardar en aquest format si es vol veure en aquest 

ordinador i no tocar mai mes les imatges. 

8. Guardar en forma d'arxiu executable de forma que puguem executarla des de 

qualsevol ordinador malgrat que no hi hagi el programa instal∙lat. 

Cal anar a la part de sota de la finestra principal on hi ha les Opciones de Salidas i 

triar la corresponent a la de Crear presentación: 

Un cop preparada tota la presentació i examinat el previ, quan estigueu convençuts 

que ja està bé, cal prémer la darrera opció, Crear, escriure el nom de l'arxiu i 

guardarlo. 

9. Guardar en forma d’estalvi de pantalla Cal triar la segona opció de sortida: Crear 

un protector de pantalla i, talment com abans, prémer Crear, escriure un nom i 

guardar. 

5. Presentacions de dibuixos. El PowerPoint 

El Power Point és un programa per crear presentacions on hi podeu combinar 

imatges, dibuixos, textos, gràfics.. Les presentacions les podeu mostrar com a 

diapositives a la pantalla de l'ordinador, o bé, imprimirles sobre paper o 

transparències. 

El professorat pot utilitzar aquest programa per explicar els temes d'una manera 

clara i agradable que engresqui l’alumnat amb facilitat. Per a l’alumnat, el Power 

Point pot ser un mitjà per mostrar les seves creacions, en especial els dibuixos, que 

poden seqüenciar amb forma de conte, historieta o narració. 

Pràctica 

1. Engegueu Poder Pont i carregueu el fitxer PATUFET.PPT de la carpeta 

\SESSIO4\PPOINT\PATUFET presenta una col∙lecció de dibuixos a la 

pantalla de l'ordinador. 

2. Per veure’l activeu l'opció Ver | Presentació con diapositives La presentació 

consta de nou escenes d'aquest conte i és útil per treballar l'atenció, 

l'observació i el llenguatge oral. 

3. Ara es tracta que confeccioneu una presentació del conte de la Caputxa 

Vermella. Feu clic al menú Archivo | Abrir i aneu a la carpeta

Pràctica 


\SESSIO4\PPOINT\CAPUTXET i carregueu el fitxer CAPUTXET.PPT 

Teniu preparada la primera diapositiva, la qual conté la primera escena del 

conte. Disposeu de les altres escenes del conte en fitxers de format GIF 

(escena2.gif, escena3.gif…). 

4. Heu de preparar noves diapositives amb el Menú Insertar | Nueva 

diapositiva on escolliu el format el blanc fent doble clic. 

A continuació afegiu la imatge de la segona escena del conte a la diapositiva 

amb el menú Insertar | Imagen | Desde archivo, escolliu el fitxer 

ESCENA2.GIF i Insertar. 

També podeu afegirhi text. Seleccionant el menú Insertar | Cuadro de texto, 

que heu de col∙locar al lloc adequat de la diapositiva, i escriure el text. 

D'aquesta manera anireu afegint diapositives noves fins a completar totes les 

escenes del conte. 

5. Podeu desar la presentació amb el menú Archivo | Guardar i veurela amb les 

opcions del menú Ver | Presentació con diapositives o amb el menú 

Presentació | Ver presentació. 

La finalitat d’aquesta pràctica és aconseguir un efecte de moviment mitjançant la 

presentació de diverses diapositives, les quals contenen una mateixa imatge que ha 

estat prèviament modificada. Cal utilitzar imatges vectorials, ja que podem 

desagradarne les parts que la formen, i canviar, afegir o treure elements per 

formar imatges noves. 

1. Obriu el Poder Pont, escolliu presentació en Blanco i a Nueva diapositiva 

trieu l’autodisseny en blanc. 

2. Comproveu que teniu activada l’opció Diapositiva del menú Ver | 

Diapositiva. Aneu al menú Insertar | Imagen | Imágenes Prediseñadas... I a 

la categoria Deportes y ocio, seleccioneu la imatge Dardos, finalment feu clic 

al botó Insertar. 

3. Activeu la visualització del Clasificador de diapositivas, cal anar al menú 

Ver | Clasificador de diapositivas. Feu clic amb el ratolí, sense deixar de 

prémer el botó, l'única diapositiva que apareix, al mateix temps manteniu 

premuda la tecla Control, arrossegueu el punter del ratolí al costat del marc de 

la diapositiva, i deixeu anar el clic. Ha fet una còpia de la diapositiva. 

4. Repetiu aquesta acció dues vegades més, fins aconseguir tenir quatre 

diapositives idèntiques. 

5. Ara haureu de treure elements del dibuix de les tres primeres diapositives. 

Començarem per la primera diapositiva. Feu un doble clic sobre aquesta 

diapositiva per passar a visualització de Diapositiva. 

6. Seleccioneu el dibuix i feu clic a sobre amb el botó dret de ratolí. Seleccioneu 

l’opció Agrupar | Desagrupar, i feu clic damunt Desagrupar. Ha realitzat un 


60 

primer desagrupament de les parts del dibuix. 



7. Feu clic fora del dibuix per a desmarcarlo, i torneu a fer clic, però sobre els 

dards. Quan estiguin seleccionats premeu la tecla Suprimir. Els dards han 

desaparegut del dibuix. 

8. Passeu a la segona diapositiva. Seleccioneu el dibuix i feu una primera acció de 

desagrupar. A continuació feu que només estiguin seleccionats els dards del 

dibuix, i torneu a fer l’acció de desagrupar. Seleccioneu un dard i elimineulo, 

feu ho mateix amb un altre dard. Només ha quedat un dard a la diana. 

9. Passeu a la tercera diapositiva. Feu els mateixos passos fins aconseguir que 

quedin dos dards a la diana. 

10. Hem aconseguit tenir dibuixos diferents a les quatre diapositives. Abans de 

veure la presentació de les diapositives, fareu algunes modificacions. Activeu 

el menú Presentación | Transición de diapositiva. Activeu al Hacer clic 

con el mouse, que es troba a l’apartat Avanzar, i premeu sobre Aplicar a 

todas. 

També podeu escollir Automáticamente después de, posant 1 o 2 segons. A 

les diapositives 2, 3 i 4 afegiuhi el so Látigo. 

11. Aneu a la visualització de Clasificador de diapositivas, marqueu la primera 

diapositiva i activeu la presentació de diapositives des de menú Presentación | 

Ver presentación. 


Per a continuar treballant en aquest temes podeu consultar els materials del 

• DV30 Aprofitament didàctic de la imatge fixa digital 

http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/dv30/ 

• Eines bàsiques multimèdia http://www.xtec.cat/formaciotic/curstele/tc01/

Tema 5. Els programes de dibuix 

Tema 5. Els programes de 

dibuix 

En aquest mòdul tractarem dels programes de disseny gràfic amb ordinador 

familiarment anomenats programes de dibuix. Aquests programes tenen una triple 

utilitat educativa: 

són entorns de treball oberts on realitzar exercicis sense implicacions del llenguatge 

escrit 

són una eina d'expressió gràfica alternativa al dibuix a mà 

permeten generar recursos gràfics per utilitzar en altres activitats i programes 

1. Programes de disseny gràfic 

Els programes de disseny aprofiten la capacitat gràfica de l'ordinador per a generar 

imatges. En desarlos, els dibuixos es transformen en fitxers que, a l’igual que els 

fitxers de text, es poden copiar, imprimir o modificar tantes vegades com es vulgui. 

Els primers ordinadors estaven orientats al processament de text i dades i només 

presentaven lletres i nombres en blanc i negre. Amb el temps van guanyar capacitat 

gràfica millorant amb la resolució, nombre de punts en pantalla i el nombre de 

colors. 

Les diferents resolucions gràfiques dels ordinadors impliquen utilitzar més memòria 

i de major capacitat de processament de dades per refrescar la imatge de la 

pantalla. La resolució gràfica de la pantalla depèn del maquinari i és impossible 

utilitzar configuracions superiors a les que suporta la màquina. 

En la configuració de la pantalla o resolució es pot distingir entre: 

• La mida de la pantalla en píxels. Les més habituals 640 x 480, 800 x 600, 

1024 x 768. 

A major resolució els punts són més petits i es redueix la mida de tots els 

elements de la pantalla. 


62 



• El nombre de colors que mesura la quantitat de colors que es poden veure 

simultàniament. El valors més habituals són 2, 16, 256 (8 bits per píxel), color 

veritable (16 bpp). True color ( 32 bpp) 

Les targetes actuals tenen resolucions de 1024 x 800 i suporten fins a 32 milions de 

colors en la resolució "True color" amb 1 Mg o 2 Mg de RAM a la targeta. 

Els programes de disseny s'utilitzen en tots els àmbits del dibuix: en el dibuix tècnic 

de plànols, en el dibuix publicitari, en la creació d'il∙lustracions i fins i tot en les 

pel∙lícules de dibuixos animats. 

Tots aquests programes ofereixen a la pantalla un espai de treball lliure sense 

pautes i utilitzen el ratolí, i en algunes ocasions el teclat, com a eina per dibuixar. 

Poden disposar de més o menys recursos o prestacions, però en tots ells hi 

trobarem, bàsicament: 

• eines per dibuixar: pinzells, pots de pintura, colors, per crear rectes, cercles, 

rectangles... 

• opcions per desar, recuperar i imprimir els dibuixos 

• eines per transformar els dibuixos: invertir, girar, redimensionar, retallar, retoc 

del color... 

Per dibuixar amb ordinador s'utilitzen tècniques molt diferents al dibuix manual. Els 

programes faciliten en gran manera el treball mecànic de traçar i manipular els 

materials mentre guanyen importància els aspectes més creatius. Els resultats són 

brillants i perfectes en la seva realització, però no tenen les irregularitats i 

matisacions de les coses fetes artesanalment. 

El suport magnètic permet refer els dibuixos utilitzant procediments d'assaig i error 

per trobar la forma que millor expressi la nostra intenció. 

És possible retallar, enganxar i modificar trossos d'altres imatges creant nous 

dissenys. En aquest cas s'utilitzen tècniques de superposició i integració d'imatges 

similars al collage. Existeixen biblioteques d'imatges en suport magnètic que es 

poden incloure en treballs i il∙lustracions. 

Per la manera com dibuixen els programes, podem distingir entre dos tipus bàsics 

de dibuix: el de mapa de bits i el vectorial. 

Programes de mapes de bits 

Els programes de mapa de bits, bitmaps o orientats a píxel, tracen els dibuixos 

pintant els punts de la pantalla amb un color determinat. Les línies, rodones i 

quadrats són una successió de punts en una forma concreta. Un cop dibuixats es 

pot modificar un punt aïllat, però per esborrar la figura s'hauran d'esborrar els 

punts un per un. Per ampliar les imatges es torna a dibuixar la figura utilitzant 

punts més grossos. Amb aquesta tècnica les línies queden més gruixudes i amb 

esglaons. 

El fitxer d'aquests dibuixos és una successió de nombres que indiquen el color de 

cada punt de la pantalla. 

Entre els programes de disseny gràfic de tipus Bitmap tenim GIMP, Paintbrush i el

KidPix a l'entorn Windows. 


Per als nois i noies, els programes de mapa de bits els resulta més intuïtiu ja que la 

manera de dibuixar se sembla més a com treballen quan dibuixen amb llapis i paper. 

Programes vectorials 

En els programes vectorials els dibuixos estan formats per objectes que s'enganxen 

i superposen. Així poden tenir línies, rectes, corbes, polígons, etc. Qualsevol 

modificació afecta a tot l'objecte i un píxel aïllat no pot ser modificat si abans no 

s'ha separat de l'objecte transformantse en un objecte nou. 

L'arxiu d'aquests dibuixos és una col∙lecció de fórmules que descriuen els objectes i 

les seves posicions. En carregar l'arxiu, especialment si el dibuix és molt complex, 

es pot veure com es van dibuixant els objectes un per un. 

Els dibuixos vectorials no perden qualitat amb les ampliacions, ja que per ampliar 

es tornen a dibuixar les peces però amb dimensions més grans. 

Entre els programes vectorials tenim el Fireworks i els mòduls de dibuix de l’Office 

i el Flash. 

Els programes de dibuix vectorial resulten més conceptuals i abstractes. Cal 

descompondre les figures amb peces i elements, i un cop dibuixats situarlos al seu 

lloc. 

Les extensions 

El dibuixos a ordinador ocupen molt espai de memòria RAM i de disc i és per això 

que s'han desenvolupat diverses tècniques de compressió per guardar els dibuixos. 

Hi ha gran varietat de tipus de fitxers gràfics, cadascun d'ells optimitzats per una 

situació diferent. Així, tenim els següents formats: 

BMP, és el propi del Windows. És un fitxer sense comprimir i per tant ocupa més 

espai però és el que es visualitza més ràpidament. 

PCX, és un format comprimit molt popular desenvolupat pel Paintbrush en les 

primeres versions. Es pot recuperar tant en l'entorn MSDOS com en el Windows. 

GIF, per dibuixos JPEG per fotografies, són formats molt comprimits que 

s'utilitzen a Internet. 

WMF és un format vectorial comú al Windows. 

CRR, és un format vectorial propi del programa Corel Draw. 

Perquè un programa pugui obrir un fitxer gràfic ha de ser capaç de llegir i 

interpretar aquell format. Hi ha programes que faciliten els canvis entre formats. 


64 

2. Activitats de dibuix. El Paint 



Malgrat que els programes de dibuix estan pensats per a la creació i manipulació 

d'imatges, el seu ús es pot aplicar a d’altres activitats curriculars que continguin 

importants components gràfics, o espacials com per exemple el treball de 

lateralitat, l'orientació, el treball amb els colors, les formes... 

La facilitat d'interacció, la visualització immediata dels resultats, la qualitat i 

vistositat dels colors i l’atractiu de l'ordinador esdevenen aspectes que fan 

d'aquests programes una eina que motiva als infants. 

Els exemples que aquí es proposen pretenen ser una mostra d'exercicis que 

l'alumnat pot resoldre utilitzant un mínim d’eines amb autonomia, sense dependre 

d’una manera imprescindible de l’ajuda directa del mestre. 

Pràctica 

1. Engegueu un programa de dibuix, per exemple el Paint i carregueu alguns dels 

fitxers d’exercicis que trobareu a la carpeta del D25, \SESSIO5\EXERGRAF. 

Anoteu els avantatges i dificultats de ferho amb l'ordinador o resoldre'ls amb 

paper i llapis. 

Hi ha els fitxers BMP següents: 

• cami.bmp, l'alumne ha de passar per un camí amb l'eina de llapis. 

• seguir.bmp, on s'ha de completar un dibuix, l'alumne utilitza l'eina de rectes. 

• sanefa.bmp, cal completar unes sanefes utilitzant les eines de rectes o llapis. 

• nombres.bmp, treballa els colors i els nombres, cal pintar nombres segons el 

model, utilitzant el pot de pintura. 

• pintar.bmp, l'alumne pinta un dibuix a partir del model ja pintat que té al 

costat, utilitza l'eina del pot de pintura. 

2. Prepareu un fitxer gràfic que proposi un exercici. Feune una descripció i 

concreteune l'objectiu. 

3. El GIMP (GNU Image Manipulation Program) 

GIMP és un programa d’edició i manipulació d’imatges molt potent i versàtil, pensat 

especialment per al tractament de fotografies i la creació i disseny d’imatges. GIMP: 

• Es tracta de programari lliure amb llicència GNUGPL, és a dir, no s’han de 

pagar drets per a obtenir la llicència i el seu ús no està limitat, essent gratuïtes 

també les actualitzacions a versions posteriors i millores.


Finestra de diàleg de la llicència GNU del programa GIMP 

• Està traduït, entre d’altres idiomes, al català. 

• Permet recuperar i desar imatges en els formats més comuns: BMP, , PCX 

(formats sense comprimir) i GIF i JPEG (formats comprimits), fent possible la 

transformació entre formats. 

• El format nadiu és el XCF. 

• Incorpora opcions per augmentar i reduir el nombre de colors, les dimensions del 

dibuix, així com filtres especials per al tractament de la imatge. 

• Disposa de les eines de dibuix elemental, per traçar, pintar amb colors, treballar 

amb les paletes de color i retallar elements dels dibuixos. 

• Suporta diversos documents gràfics, pot capturar la pantalla de qualsevol 

programa Windows, seleccionant la pantalla sencera o bé una finestra concreta i 

també incorpora l’adquisició de gràfics a través d’escàner. 

Coneixement del programa 

Durant la primera execució del programa, s’ha de completar la instal∙lació, consistent en: 

un recordatori de llicència d’ús del programa, la informació de l’estructura de carpetes 

que crearà per al funcionament correcte, registre de la instal∙lació –permet veure de 

manera gràfica si s’ha generat alguna incidència durant el procés, ajustament de la 

memòria cau i el directori d’intercanvi i, per a acabar, la resolució del monitor. És 

aconsellable acceptar les opcions per defecte. 

Quan el programa acabi d’iniciarse es mostraran tres finestres: la del programa GIMP, la 

de capes, canals, camins ..., i el consell del dia ( sino volem que es torni a mostrar podem 

desmarcar el quadre de verificació Mostra un consell la propera vegada que s’inicïi el 

GIMP i clicar el botó Tanca). 


66 



Val a dir que en el moment que obrim un gràfic o una imatge apareixerà la finestra de 

treball, amb la qual cosa tindrem al davant un entorn multifinestra. És recomanable 

treballar només amb dues: 

• una per al programa –la finestra que s’anomena GIMP i 

• una segona per a la imatge –anomenada finestra d’imatge. Si tanquem la finestra 

GIMP, tancarem també l’execució del programa. 

A la finestra d’imatge apareix un menú amb 10,opcions: Fitxer. Edita, Selecciona, 

Visualitza, Imatge, Capes, Eines, Diàlegs, Filtres i Funcions. És precisament l’opció 

Diàlegs la que permet fer visualitzables les diferents finestres.


Finestres: de programa (eines del programa i opcions contextuals a cada eina) i d’imatge (finestra de treball) 

Pràctica. Modifiquem imatges 

1. Escanegeu una fotografia o la fotografia d’algun document personal (DNI, 

Permís de conduir...). Seguiu les passes de l’apartat de l’escàner. Deseula a la 

carpeta del curs. 

2. Obriu el GIMP. Aneu a menú Fitxer | Obre... i carregueu la imatge 

escanejada. 

3. Per modificar la mida de la imatge, aneu a Imatge | Mida de la imatge... 

Doneuli unes mides a amplada i altura. Comproveu com ha quedat i si cal, 

torneuho a modificar. 

4. Modifiqueu la brillantor i contrast. Aneu a Capes | Colors | Brillantor 

Contrast... A la finestra de Brillantor/Contrast modifiqueu la Brillantor i el 

Contrast, amb els cursors corresponents. Si està activada Previsualitza 

aleshores veurem les modificacions que estem fent directament a la imatge que 

estarà a la finestra de fons; en cas contrari també podrem comprovar el resultat 

dels nostres canvis a la miniatura que apareix a la cantonada superior dreta de 

la finestra. Aconseguiu que millori l’aspecte de la fotografia i quan us agradi 

premeu el botó D’acord. 

5. Tot i que amb l’opció de contrast ja aconseguim millorar molt la imatge, 

podeu, també, realitzar més canvis amb les opcions del menú Capes | Colors | 

To Saturació. Totes funcionen de manera semblant i sempre podeu veure 


68 



com us quedarà la imatge abans de validar els canvis. Comproveune l’acció 

que tenen algunes sobre la fotografia. 

6. Aneu al menú Filtres i comproveu l’efecte de les opcions de: Difumina, 

Colors, Soroll, Detecció de vores, Millora, Genèric, Efectes de vidre, etc. 

No cal que accepteu aquestes proves. 

7. Podeu desar la imatge en qualsevol dels formats gràfics que reconeix. Aneu al 

menú Fitxer | Anomena i desa .. i escolliu el format GIF, i deseula. Deseu la 

imatge en d’altres formats: JPG, PNG, BMP... 

8. Feu que apareguin totes les finestres dels fitxers que heu desat. Feu que 

apareguin a la pantalla del GIMP tots els fitxers que heu desat. Compareu la 

qualitat entre els formats, i si quan els obriu teniu activada l’opció Visualitza | 

Finestra d’informació , podreu veure la grandària d’aquests fitxers. 

4. El Kid Pix Studio Deluxe 

El Kid Pix és un entorn orientat als infants per treballar activitats de disseny gràfic i 

animació. 

A més de les possibilitats de fer dibuixos lliures, l'alumne té al seu abast unes biblioteques 

d'imatges per fer els fons dels dibuixos, petits dibuixos per estampar, sons i pel∙lícules 

que pot utilitzar en tot moment en les seves composicions. 

En obrir el programa us surt la pantalla del Taller de pintura, a partir de la qual podeu 

accedir a les diferents aplicacions de l'entorn. 

Pràctica 1. Entrar al programa Kid Pix 

Procediments a treballar en aquesta pràctica: 

• Crear usuaris. 

• Descripció de les icones i eines del Taller de pintura. 

• Activar i desactivar els sons de les eines. 

• Ús de l'eina Ajuda. 

1 Executeu el programa Kid Pix: 

• Observeu si teniu a l'escriptori aquesta drecera del programa, . Si és així, 

feu doble clic per a executar el programa. 

• També es pot executar a partir del botó Inici o Comença | Programes i cerqueu 

el programa Kid Pix. 

2 A continuació apareixerà la següent pantalla. Vegeu figura 1.

Figura 1 

3 Si no voleu escoltar la música, podeu prémer la tecla Esc. 


4 A continuació, si és la primera vegada que executeu el programa, heu d'escriure el 

vostre nom i premeu el bóto Entra. Vegeu figura 2 

5 A partir d'ara, el vostre nom 

apareixerà en una llista. 

Seleccioneulo i premeu el botó 

Entra. 

Obtindreu el mateix resultat si feu 

doble clic a sobre del vostre nom. 

Vegeu figura 3 

Figura 2 

Figura 3 

6 Una vegada identificats, us apareixerà la pantalla corresponent al Taller de pintura. 

Vegeu figura 4. 


70 



Figura 4 

7 Visualitzeu les diferents zones de la pantalla, així com les eines que disposa el 

programa. 

8 Desplegueu els diferents menús. 

9 Activeu el mode Menuts: 

• Desplegueu el menú Controls i escolliu l'opció Activa el mode Menuts. Què 

observeu? 

5.2 Les eines de creació: 

• Eines per dibuixar 

Dibuixa 

• Eines per pintar 

Pinta 

Amb les quatre eines de dibuix podreu traçar diferents 

tipus de línies. Podeu optar per un traçat lliure, línies 

rectes, línies corbes, dibuixar polígons, figures 

ovalades o rectangulars. 

Amb les eines per pintar podeu aplicar un munt 

d’efectes realistes i surrealistes. Cada eina ofereix 

dues modalitats.

Galleda 

• Eines de la biblioteca 

Imatges de fons 

Adhesius 

Sons 

Animacions 

Segells 

• Eines d'esborrar 


La galleda permet omplir una determinada àrea de la 

vostra creació artística. Hi ha tres tipus de galledes: 

Molts dels elements que dibuixeu quedaran inserits a 

la imatge de fons i formarà part d’aquesta. Quan 

canvieu la imatge de fons, aquests elements 

desapareixeran, i la nova imatge de fons ocuparà el 

seu lloc. 

Un adhesiu destaca a la vostra creació artística com 

un globus enmig de molta gent. Podeu canviarli la 

mida, girarlo o desplaçarlo fins a una altra posició. 

Els Adhesius són imatges que podeu fusionar a la 

vostra creació artística. No esdevenen part de la 

imatge de fons si no és que els fusioneu. 

Podeu afegir un so de la biblioteca de sons del Kid 

Pix, importarlo o enregistrarlo. Si enregistreu el 

vostre propi so o l’importeu, aquest s’afegirà a la 

carpeta Els meus sons de la biblioteca de sons. 

Quan executeu la vostra pàgina acabada, les 

animacions es mouran com si fossin dibuixos 

animats. Podeu arrossegarles fins a qualsevol lloc 

de la vostra creació artística. 

Useu l’eina Segells per estampar animals i altres 

formes a la vostra creació artística. 

La Goma grossa esborra tota la imatge, però no 

esborra les textures de paper ni els sons que heu 

afegit. La Goma petita esborra allò que toqueu amb 


72 

Goma 

Desfer 

Esborra tot 

• Eina manipula 

Manipula 

• Altres eines 

Batedora 

Text 

Colors 



el cursor del ratolí i en el seu lloc hi deixa un espai 

en blanc. 

Desfà la darrera acció que heu fet. Si hi feu clic un 

altre cop, es restaurarà allò que acabeu d’esborrar. 

Esborra tota la creació. 

Useu l’eina Manipula per recollir elements i 

desplaçarlos, retallarlos, copiarlos i enganxarlos. 

La Batedora barreja la vostra creació artística de 

forma automàtica. Podeu barrejar tota la creació 

amb la Megabatedora o únicament algunes parts 

amb la Minibatedora. 

Quan el text es troba en un quadre de diàleg podeu 

fer una revisió ortogràfica i també que el text sigui 

interpretat oralment. 

El seleccionador de color també inclou el 

Comptagotes.

Ajuda 


L'eina Ajuda us informa de qualsevol opció que 

apareix a la pantalla. 

1 Si passeu el punter del ratolí per damunt de les eines, aquest adopta la forma de 

mà. Feu clic a sobre d'una eina, observeu que apareix, en forma d'etiqueta, el seu 

nom i a la part inferior de la pantalla es mostra la safata de l'eina. 

2 Les diferents eines tenen un so associat, en qualsevol moment es pot desactivar, 

per ferho: 

Ús de l'ajuda 

• Desplegueu el menú Controls i escolliu l'opció Desactiva el sons de les eines. 

Per tornarlo a activar, accediu al menú Controls | Activa el sons de les eines. 

1 En qualsevol moment podeu fer ús de l'ajuda del programa. Per ferho: 

• Feu clic a la icona Ajuda, observeu que el cursor del ratolí ha adoptat la forma 

Situeu el punter a sobre de qualsevol icona o zona activa de la pantalla (en 

les zones no actives el punter del ratolí perd la forma abans esmentada) 

• Per exemple, feu clic a la icona , us apareixerà la finestra diàleg Ajuda 

d'aquesta eina, escolteu la informació. Si la voleu escoltar novament feu clic al 

botó Repetir. Per acabar, premeu el botó Accepta. 

Altres icones del Taller de pintura 

Per anar al Projector de diapositives, feu clic a la 

icona que hi ha al Taller de pintura o desplegueu el 

menú Controls i escollir l'opció Al Projector de 

diapositives. 

Podeu començar amb una pàgina en blanc o usar la 

Màquina d'idees com si es tractés d’un llibre 

electrònic per pintar. 

Permet executar les animacions, els sons i les 

pel∙lícules insertades en una creació artística. 


74 

5.3 Les eines per dibuixar 



Pràctica 2. Creació artística amb les eines de dibuixar 

Amb les eines per dibuixar podreu traçar diferents tipus de línies. Hi ha quatre eines de 

dibuix: Llapis, Guix, Ceres i Retolador. Podeu optar per un traçat lliure, línies rectes, 

línies corbes, dibuixar polígons, figures ovalades o rectangulars. 


• Eina Colors. 

• Importar una textura de paper. 

• L'eina Desfer i la Goma d'esborrar. 

• Desar la creació i exportar en format JPG.. 

1 Executeu el programa Kid Pix: 

• Observeu si teniu a l'escriptori aquesta drecera del programa, . Si és 

així, feu doble clic per a executar el programa. 

• També es pot executar a partir del botó Inici o Comença | Programes i 

cerqueu el programa Kid Pix 

2 Us apareixerà la pantalla del Taller de pintura. Feu un clic a sobre l'eina 

Dibuixa A la part inferior de la pantalla, apareix la safata de l'eina. Vegeu 

figura 1 

Figura 1 

3 Escolliu un color, fent clic a l'eina Colors , i dibuixeu amb les eines de la 

safata, diferentes formes canviant el gruix. 

4 Feu clic a l'eina Llapis, escolliu el gruix, per exemple el gruix mitjà, i a 

continuació feu clic a sobre de la forma Traçat lliure. 

5 Situeu el punter del ratolí a la pantalla de treball del Taller de pintura, 

observeu que el punter del ratolí adopta la forma de llapis . Mantenint 

premut el botó esquerre del ratolí dibuixeu traços. 

Les textures de paper 

Podeu canviar la textura del fons de la vostra creació artística. Si després hi dibuixeu a 

sobre amb les Ceres, Retolador o Guix, veureu com es forma una imatge damunt de la 

textura 

1 Importeu una textura de paper, per ferho: 

• Desplegueu el menú Agrega i escolliu l'opció Importar una textura de 

paper...

• Us apereixerà la safata de textures. Vegeu figura 2. 

2 Feu clic a sobre d'una textura. 

Figura 2 


3 Feu clic a l'eina Guix i a continuació feu clic al gruix gran. Per últim, feu clic a 

la forma Rectes i dibuixeu una recta vertical. Ara el punter del ratolí adopta la 

forma següent . 

• Si en qualsevol moment, no us agrada quelcom que acabeu de fer, feu clic a 

l'eina Desfer (desfà l' última acció realitzada). Si torneu a fer clic torna 

a aparèixer. Aquest procediment també es pot portar a terme des del menú 

Edició | Desfés Dibuix o Ctrl+Z. 

4 Feu clic a l'eina Ceres, observeu com el punter adopta la forma . Canvieu de 

gruix i dibuixeu una corba: 

• Per dibuixar una corba, feu clic a la forma Corba i manteniu premut el botó 

del ratolí mentre traceu una línia. Deixeu anar el botó del ratolí i corbeu la 

línia tant com vulgueu. Per acabar, premeu el botó esquerre. 

5 Dibuixeu formes buides i plenes amb l'eina Retolador. Per ferho: 

• Feu clic a l'eina Retolador, el punter adopta la forma . Canvieu de gruix 

i feu clic a la forma Rectangle i en dibuixeu un. Amb aquesta forma podeu 

dibuixar un quadrat perfecte, si manteniu premuda la tecla Majús al mateix 

temps que dibuixeu amb la forma Rectangle. 

6 Amb la mateixa eina, dibuixeu: 

• Una figura ovalada buida. Si voleu dibuixar una cercle, teniu que prémer la 

tecla Majús al mateix temps que dibuixeu amb amb aquesta forma. 

• Un triangle ple. Per ferho: 

o Per dibuixar un polígon, feu clic a la forma Polígon ple. Traceu els 

costats, feu un clic quan vulgueu acabar cada costat, i finalment feu clic 

al punt d’inici. 

• Podeu fer el mateix amb la forma Polígon buit. 

Les gomes d'esborrar 

Si voleu fer algun retoc a la vostra creació artística que acabeu de fer, utilitzeu la goma 

petita, aquesta eina esborra allò que toqueu amb el punter del ratolí i en el seu lloc hi 

deixa un espai en blanc. 

1 Feu clic a l'eina Goma d'esborrar , a la part inferior de la patalla us 

apareixerà la safata de l'eina. Vegeu figura 3. 


76 



Figura 3 

2 Activeu la Goma petita, escolliu una mida i una forma. Observeu que al portar 

el punter a l'àrea de treball, aquest adopta la forma de l'eina . Esborreu si és 

el cas. 

Desar la vostra creació 

1 Una vegada heu acabat, desplegueu el menú Fitxer i escolliu l'opció Desa o bé 

Ctrl+S. 

2 Us pareixerà la finestra diàleg, Anomena i desa el dibuix, a l'apartat Nom: 

escribiu el nom, per exemple dibuix. Vegeu figura 4 

Figura 4 

3 El programa li afegirà l'extensió kpx. Aquests fitxers solament es poden 

visualitzar amb el programa Kid Pix. 

4 Si voleu que la vostra creació es pugui visualitzar amb un altre programa de 

dibuix, o bé es pugui insertar en una pàgina web, cal que ho exporteu en un 

altre format, per exemple JPG. Per ferho: 

• Accediu al menú Fitxer | Exporta..., de la finestra que apareix, desplegueu 

el formulari de l'apartat Tipus: i escolliu JPEG Picture (*.JPG). Poseuli 

un nom i premeu el botó Desa. Vegeu figura 5

5.3 Les eines per pintar 

Figura 5 


Pràctica 3. Creació artística amb les eines de pintar 

Amb les eines per pintar podeu aplicar diferents efectes realistes i surrealistes a la vostra 

creació artística. Podeu escollir entre el Pinzell, el So artístic i l'Esprai. Cada eina 

ofereix dues modalitats. 

Altres procediments a treballar en aquesta pràctica: 

• L'eina Desfer. 

• Opció Text ABC de l'eina Pinzell. 

• Opció Editor de l'eina Text ABC... del menú Eines. 

• Desar una creació artística. 

• Crear una nova creació. 

• Exportar en format Stand Alone Page (*.EXE) i JPG. 

• L'eina Màquina d'idees. 

• L'eina Galleda. 

• Imprimir un retallable. 

1 Executar el programa Kid Pix. 

2 Una vegada us heu identificat (usuari), us apareixerà el Taller de Pintura. Feu 

un clic a sobre l'eina Pinta . A la part inferior de la pantalla, apareix la safata 

de l'eina. En el cas que no estigui activada la eina Pinzell, feu clic a sobre. 

Vegeu la figura 1 


78 



Figura 1 

3 Escolliu una mida del pinzell (Gruix), el mode Realista i una opció de 

pintura. 

• Si voleu canviar de color, feu clic a l'eina Colors. Arrossegueu el punter del ratolí 

a l'àrea de dibuix, observeu que adopta la forma de l'eina. Pinteu mantenint 

premut el botó esquerre al mateix temps que desplaceu el ratolí. Us adonareu 

que el pinzell en mode Realista pinta com un pinzell real. 

4 Canvieu de color, gruix, opció de pintura i seguiu pintant. Podeu passar a la 

safata posterior o anterior, fent clic a les fletxes. Vegeu figura 1. 

5 Feu clic al mode Tocat de l'ala (crea efectes màgics). Escull color, gruix i 

una opció de pintura i, a continuació, pinteu. 

• Si en qualsevol moment, no us agrada quelcom que acabeu de fer, feu clic a 

l'eina Desfer (desfà l' última acció realitzada). Si torneu a fer clic torna a 

aparèixer. Aquest procediment també es pot portar a terme des del menú Edició 

| Desfés Dibuix o Ctrl+Z. 

6 Aneu a la safata 04, mitjançant les fletxes (vegeu figura1). Feu clic a l'opció de 

pintura Text ABC i desplaceu el punter del ratolí a l'àrea de dibuix. 

Mantenint premut el botó esquerre del ratolí, pinteu. Observeu que esteu 

pintant lletres. Amb aquesta opció les lletres esdevenen part de la imatge de 

fons. Un cop afegides a la vostra creació artística, no podeu canviarles. Podeu 

personalitzar aquesta opció, per ferho: 

• Desplegueu el menú Eines i escolliu l'opció Editor de l'eina Text ABC... Us 

apareixerà una finestra diàleg, escriviu, per exemple Benvinguts al Kid Pix i 

posteriorment feu clic al botó Accepta. Vegeu figura 2. 

Figura 2 

• Torneu a pintar amb la mateixa opció. Observeu que esteu pintant el text abans 

escrit. 

7 Deseu la vostra creació: 

El so artístic 

• Menú Fitxer | Desa o Ctrl+S 

1 Aneu a crear un nou dibuix (nova creació): 

• Menú Fitxer | Nou 

2 Feu clic a l'eina So artístic.Us apareixerà la safata. Vegeu figura 3

Figura 3 


3 Si el vostre ordinador disposa d’un micròfon, podeu incloure so artístic, veus, 

cançons, .... El mode Desplaça amb el ratolí permet fer el traç amb el ratolí. 

El mode Mans lliures permet fer el traç amb el so. 

4 Fer finalitzar exporteu la vostra creació en un fitxer Stand Alone Page (*.EXE) 

des del menú Fixer | Exporta... 

Els esprais 

• Aquest ftxer és un executable, per tant, per visualitzar el seu contingut no cal 

tenir instal∙lat cap programa de dibuix. 

1 Aneu a crear un nova creació. 

2 Feu clic a l'eina Esprai. Us apareixerà la safata. Vegeu figura 4. 

Figura 4 

3 Amb el mode Formes en 3D podeu dibuixar globus tridimensionals, 

llaminadures, formes o animalons. Amb els Pinzells animats podeu dibuixar 

globus, bombolles i criatures que ballen, volen, salten o es mouen amb gran 

rapidesa. 

4 Utilitzeu el dos modes i pinteu amb diferents opcions de pintura. 

5 Exporteu la vostra creació en format JPG des del menù Fitxer | Exporta. 

L'eina Galleda 

Les galledes permeten omplir una determinada àrea de la vostra creació artística. Són els 

caràcters de farciment. Hi ha tres tipus de galledes: la galleda de Color pla omple l’àrea 

indicada amb un únic color; la de Degradat l’omple amb diversos colors, i la de Motiu, 

amb una pauta multicolor. 

1 Feu un clic a sobre l'eina Màquina d'idees . 

2 De la finestra diàleg Màquina d'idees, cerqueu el fitxer Nina.kpx, que es troba a 

la carpeta Manualitats | Nines de paper. Per poder visualitzar la imatge, abans 

d'obrirla, activeu Vista prèvia. Tot seguit, feu clic al botó Obre. 


80 

Acolorir aquest retallable i imprimirlo 



1. Feu clic a l'eina Galleda. Us apareixerà la safata. Vegeu figura 5. 

Figura 5 

2. Per mitja de les diferents galledes i opcions de pintura, acoloriu el retallable, 

tenint el compte el següent: 

• La galleda de Color pla usa el color actual que hi ha al seleccionador de color. 

• La galleda de Degradat no usa el color actual que hi ha al seleccionador de 

color. Quan ompliu un espai amb aquesta galleda, podeu mantenir el botó 

esquerre del ratolí premut damunt la vostra creació artística mentre apareix la 

combinació. A continuació, i sense deixar anar el botó, moveu el punter del 

ratolí perquè canviï els colors barrejats dintre de l’àrea que voleu omplir. 

• La galleda de Motiu no usa el color actual que hi ha al seleccionador de color. 

Podeu triar una pauta multicolor . 

3. Una vegada acolorit, imprimiulo, per ferho: 

• Desplegeu el menú Fitxer i escolliu l'opció Imprimeix... Escolliu un mode 

d'impressió. 

5.4 Projector de diapositives 

Pràctica 4. Crear una presentació 


• Entrar al projector de diapositives. 

• L'Ajuda del Projector de diapositives. 

• Crear una nova presentació. 

• Personalització de la projecció de diapositives: 

Efectes de transició. 

Configuració de l'interval 

• Desar la projecció. 

• Impressió de la projecció de diapositives 

Entrar al Projector de diapositives 

1 Executeu el programa Kid Pix:


2 Una vegada a dins del programa Kid Pix, apareix la pantalla que s'anomena 

Taller de pintura. 

3 Feu clic a la icona Al Projector de diapositives situada a la part inferior 

dreta de la pantalla. També és pot fer el mateix procediment des del menú 

Controls | Al Projector de diapositives. 

4 Us apareixerà la mateixa pantalla que a la figura 1, sense les etiquetes de cada 

eina. 

Figura 1 

Podeu visualitzar les etiquetes de la figura 1, col∙locant el punter del ratolí a sobre de cada 

icona. 

L'Ajuda del Projector de diapositives 

1 En qualsevol moment podeu fer ús de l'ajuda del programa. Per ferho: 

• Feu clic a la icona Ajuda, observeu que el cursor del ratolí ha adoptat la forma 

. Situeu el cursor a sobre de qualsevol icona o zona activa de la pantalla (en 

les zones no actives el cursor del ratolí perd la forma abans esmentada) 

• Per exemple, feu clic a la icona , us apareixerà la finestra diàleg Ajuda 

d'aquesta eina, escolteu la informació. Si la voleu escoltar novament feu clic al 

botó Repetir. Per acabar, premeu el botó Accepta. Vegeu figura 2 


82 



Figura 2 

2 Proveu amb altres eines i zones d'aquesta pantalla. 

Crear una nova presentació 

1 Cada casella (diapositiva) del Projector de diapositives 

pot contenir una creació artística (imatge) realitzada 

prèviament al Taller de pintura, o bé, importada des 

d'aquest, i desada amb format Kid Pix, per tant són fitxers 

amb extensió kpx (solament es poden visualitzar amb les 

aplicacions del programa Kid Pix "Taller de pintura" i 

"Projector de diapositives"). 

2 Observeu que per defecte la casella activa és la primera 

(té un contorn de color vemell). Vegeu figura 3. 

Figura 3 

3 Aneu a insertar imatges (en aquesta pràctica utilitzareu les imatges de la 

Màquina d'idees), per ferho: 

• Feu clic al botó de la primera diapositiva. Apareix la finestra diàleg 

Carrega el dibuix, cerqueu la carpeta Màquina d'idees | Ciència i natura | 

Animals i escolliu el fitxer Aranya.kpx. Ja teniu la primera imatge a la primera 

diapositiva. 

• Inseriu dos o tres imatges més seguint el procediment abans explicat. 

4 Una vegada inserides les imatges, podeu visualitzar la presentació de les 

diapositives, prenent el botó Comença . Podeu observar que cada diapositva 

va passant en un temps determinar (en aquest cas 7 segons) i no conté cap 

efecte de transició ni cap so associat. Si desitgeu aturar la presentació abans de 

la seva finalització, podeu prémer la tecla Esc. 

5 Podria ser que vulguéssiu canviar l'ordre de les diapositives, per tant cal 

desplaçarles, per ferho:


• Situeu el punter del ratolí a sobre de la diapostiva que voleu desplaçar i 

mantenint premut el botó esquerre del ratolí, desplaceula al lloc que us 

interessi. 

6 Per esborrar una diapositiva, desplaceula fins a la Paperera o bé seleccioneula 

i premeu la tecla Supr. 

Personalització de la projecció de diapositives 

1 Quan està activada una diapositiva, a la part superior central us informa del 

nom de la imatge insertada. Feu clic a la segona diapositiva, observeu a la part 

central que el nom és un altre. 

2 La diapositiva a la qual es vol fer canvis ha de estar activada ( té com a contorn 

un rectangle de color vermell). En principi, teniu activada la primera 

diapositiva, si voleu activar una altra diapositiva, feu clic amb el botó esquerre 

a sobre. Feu clic a sobre de la icona Transicions de les diapositives , 

apareixeran les opcions que podeu personalitzar. Vegeu figura 4. 

Efectes de transició 

Figura 4 

Canvieu, d'aquesta presentació, els efectes de transició. Per ferho: 

3 Feu clic al botó . Escolliu un efecte de transició visual. La llista de la part 

inferior mostra el so per a cada efecte visual. Podeu configurarlo com a la 

figura 5. Feu clic al botó Vista preliminar per veure com queda. Per últim 

premeu el botó Accepta. 

Figura 5 


84 

Configuració de l'interval 



4 Feu clic al botó , per defecte el programa assigna un interval de 

temps de 7 segons, ara bé, podeu canviar aquesta configuració de l’interval a 

cada una de les diapositives que conté la presentació. Vegeu figura 6 

• Si activeu Temps escriviu quants segons voleu que duri l’interval entre aquesta 

diapositiva i la següent. Aquesta opció ha d'estar activada si es vol exportar en 

format de pel∙licula per tal de visualitzarla amb el Quick Time. 

• Activeu Clica amb el ratolí per indicar al Projector de diapositives que esperi 

fins que feu clic al ratolí abans de mostrar la diapositiva següent. 

• Activeu Teclat per indicar al projector que esperi fins que premeu qualsevol 

tecla (excepte la tecla Esc) abans de mostrar la diapositiva següent. 

• Activeu Després de llegir el text per indicar al projector que llegeixi tot el text 

que conté la diapositiva i que després mostri la diapositiva següent. 

Figura 6 

5 Per finalitzar, feu clic al botó Accepta. 

6 Per poder visualitzar el canvis que heu fet, feu clic al botó . 

Desar la projecció 

1 Desplegueu el menú Fitxer i escolliu l'opció Desa o Ctrl+S, us apareixerà la 

finestra diàleg d'aquest procediment, per defecte, el Kid Pix desa les 

projeccions a la carpeta Les meves projeccions de diapositives. Aquesta 

carpeta està lligada al nom d'usuari. En aquest cas, cerqueu la carpeta tic\blocc. 

Canvieu el nom, i feu clic al botó Desa. Vegeu figura 7.

Impressió de la projecció de diapositives 

Figura 7 


Podeu imprimir cada una de les creacions artístiques que conté la vostra projecció per 

separat, o podeu imprimir diverses versions petites de les creacions artístiques en un sol 

full. 

1 Desplegueu el menú Fitxer i escolliu l'opció Imprimeix... Us apareixerà 

la finestra diàleg Imprimeix la projecció de diapositives. Vegeu figura 

8. 

Figura 8 

2 Escolliu un mode d'impressió i tot seguit premeu el botó Accepta. 

3 Per últim, tanqueu el programa. 


Tema 6. Activitats amb el Clic 

Tema 6. Activitats amb el 

Clic 


El Clic és un dels programes més populars a les escoles de Catalunya i dia a dia es 

va enriquint amb nous materials elaborats per professors, el que és una 

demostració de l'interès que desperta aquest programa entre els ensenyants. 

En aquesta Tema: 

• repassarem les característiques del Clic 

• coneixerem les possibilitats de configuració i personalització del programa 

• avaluarem alguns dels paquets que, en principi, semblen més interessants 

En l'elaboració de bona part dels exercicis d'aquest capítol s'han utilitzat materials 

anteriors escrits per F. Busquets. 

2. Descripció de l'entorn Clic 

Introducció 

Clic és una plataforma per al desenvolupament i realització d'activitats educatives 

que aprofita les característiques multimedials de l'entorn Windows. Està pensat per 

oferir als professors una eina que els permeti preparar activitats per als seus 

alumnes, facilitant la integració dels recursos gràfics, textuals, sonors i musicals 

que tenen els ordinadors actualment. 

La interfície dels exercicis és totalment gràfica. Està basada en la utilització 

d'icones per facilitar l'accés intuïtiu a les diferents funcions del programa. 

Clic integra un sistema d'autor i un sistema d'ajuda sensible al context que permet 

editar de manera senzilla les activitats. 


88 



Es disposa d'un gran nombre de paquets d'activitats fruit del treball de molts 

professionals que han vist en el Clic una eina profitosa en la seva pràctica 

educativa. 

La millor manera de conèixer el Clic és executar els paquets d'activitats 

DEMO.PAC i MULTIDEMO.PAC per als equips multimèdia. 

Encara que ja conegueu el programa no està de més donar una ullada a les novetats 

que ens ofereix la darrera versió. 

Pràctica 

En posar en marxa el programa apareix la pantalla de treball de Clic maximitzada. 

A la part inferior hi ha dos botons gràfics: 

• La porta que serveix per abandonar el programa, i 

• El botó del disc que accedeix al diàleg de càrrega d'activitats i de paquets. 

Carregueu el paquet d'activitats DEMO.PAC i accedireu a la primera activitat 

Els elements de la pantalla de Clic són: 

• El botó amb la bandera verda permet reiniciar l'activitat en qualsevol 

moment. 

• Els comptadors de la cantonada inferior esquerra indiquen els encerts i el 

temps transcorregut des de l'inici de l'activitat. 

• El sistema d'ajuda. Si premeu el botó d'ajuda us apareixerà una finestra 

amb la imatge completa que cal recompondre. 

Els paquets són conjunts d'activitats preparades per tal que l'alumne les executi 

seqüencialment. DEMO.PAC conté una mostra del diversos tipus d'activitats que 

poden realitzarse utilitzant el Clic. 

3. Configuració del Clic 

La configuració del programa Clic es pot fer a tres nivells diferents: 

• les opcions globals que configuren el funcionament general del programa, i no 

s'enregistren com a informació associada a cada una de les activitats. Les 

modificacions només afecten a la Tema actual, però quan es fan permanents 

queden enregistrades en el fitxer CLIC.INI. Les més interessants són el cursor 

automàtic, el registre de la Tema, l'activació dels sons... 

• les opcions del paquet, en especial les que fan referència al pas automàtic 

d'activitats i a la visualització de les icones 

• les opcions de l'activitat que afecten a l'activitat en curs. Aquí es pot controlar 

el tipus de lletra, la mida de les caselles...

Opcions globals 


1. Engegueu el Clic i carregueu la primera activitat del fitxer DEMO.PAC. 

2. En el menú Opcions seleccioneu Opcions Globals, podreu modificar algunes 

d'aquestes opcions generals de programa. Entre d'altres: 

Directori de treball indica el directori pe defecte del Clic. Una correcta 

configuració facilita la localització d'activitats. 

Escriviu C:\, RETORN. Feu clic a la icona "disquet" i observeu on 

apunta. Repetiu l’operació escrivint C:\CLIC i C:\CLIC\ACT 

Barreja instantània (sí/no) visualitza o no la barreja de les peces. 

Avisos sonors activa o desactiva els estímuls sonors del programa quan es 

finalitza l'activitat. 

Arrossegar blocs visualitza o no com es mouen les peces en els 

trencaclosques i les associacions. 

Activeu i desactiveu aquestes opcions i observeu les diferències en el funcionament 

del programa. 

3. Per fer permanent aquesta configuració s'ha d'activar el menú Opcions i fer clic 

a Fer permanents les opcions globals. En engegar el Clic aquest es configura 

automàticament segons les opcions globals seleccionades. 

Opcions d’accessibilitat 

Aquestes opcions estan especialment pensades per a facilitar l'ús del programa a 

persones amb discapacitat de tipus motriu o visual. 

Cursor automàtic 

Quan és activada, el punter del ratolí anirà saltant tot sol entre les diferents caselles 

de les graelles. El teclat, o el ratolí, s'utilitzen com un commutador per indicar 

l'elecció de la casella senyalada. 

1 Per activar aquesta funció en el menú Opcions senyaleu Opcions globals, 

marqueu la casella Cursor Automàtic, fixeu Retard a 2 i feu clic a OK. 

Passats 2 segons s'engegarà el cursor automàtic saltant de casella a casella. En 

podeu seleccionar una prement 

• una tecla qualsevol 

• el botó esquerre del ratolí 

2. El valor de la casella Retard controla velocitat del cursor automàtic i el temps 

que s'ha d'espera perquè s'engegui. Feu proves variant aquest valor. 

3. Executeu el paquet Demo amb la modalitat cursor automàtic i observeu quin 

tipus d'activitat a quines opcions no és accessible. 

4. La combinació de tecles CTRL G permet accedir a les opcions globals i 


90 

desactivar el cursor automàtic. 

Tipus de cursor i gruix del fil 



Aquestes opcions modifiquen la mida del cursor i del que uneix les caselles en les 

activitats de relació per millorar la seva visibilitat. 

1 Per activar aquestes funcions en el menú Opcions senyaleu Opcions globals, 

marqueu la casella Cursor Gran i modifiqueu el valor Gruix del fil a un valor de 

4 o 5, feu clic a OK per acceptar i executeu un paquet per veure el seu 

funcionament. 

2. El Clic pot guardar aquesta configuració personalitzada i utilitzarla cada vegada 

que s’engegui el programa. Per ferho seleccioneu el menú Opcions i feu clic a Fer 

permanents les opcions globals. La configuració quedarà guardada en el fitxer 

CLIC.INI 

CLIC. INI 

El fitxer CLIC.INI guarda els valors que configuren el programa. Modificantlos es 

varien les opcions globals, així com altres paràmetres generals. 

1. Engegueu l'Administrador de fitxers i localitzeu el fitxer CLIC.INI en el 

directori del programa Clic. Per editarlo feu un doble clic sobre el fitxer. 

2. Observeu els valors d'alguns paràmetres coneguts que es defineixen a les 

Opcions globals 

CLIC.INI Opcions globals 

Directori Directori de treball 

Barreges Barreges 

Ràpid Barrejat instantani 

Arrossegar Arrossegar blocs 

So Avisos sonors 

3. El paràmetres midi, wave, mci determinen si el programa executarà o no 

aquests tipus de fitxers en les activitats multimèdia. Quan el valor és No aquests 

fitxers no sonen i les activitats funcionen sense errors en els ordinadors que no 

tenen placa de so. 

4. La resta de valors estan relacionats amb l'edició d'activitats. 

Encadenament d'activitats i paquets 

Les opcions de canvi automàtic entre activitats i entre paquets facilita un treball 

més autònom a l’alumnat que ha d'utilitzar el cursor automàtic. 

1. En el menú Edició seleccioneu l'opció Editar paquet, feu clic a Pas automàtic

d'activitat i OK. 


Executeu una activitat i, en finalitzar, el programa carregarà automàticament a 

l'activitat següent. 

2. En el mateix quadre hi altres valors que modifiquen la configuració del programa 

i la presentació. 

La casella Retard controla el temps entre finalitzar una activitat i el pas a la 

següent. 

Les caselles Botó de pas d'activitat, Botó de Disc i Botó de porta mostren o 

amaguen aquestes icones i permeten simplificar la interacció amb el programa. 

Modifiqueu aquestes caselles i observeu les modificacions en el programa. 

3. Igualment es pot automatitzar el pas entre paquets d'activitats activant l'opció 

Editar paquet i fent clic al botó Encadenament. 

El sistema preveu que es pugui optar entre tres valors d'encadenament 

• per defecte defineix el següent paquet que es carregarà, amb uns resultats 

normals de l'activitat 

• inferior quan el resultat està per sota dels paràmetres programats 

• superior quan el resultat està per sobre dels paràmetres programats 

Per observar com funciona l'encadenament carregueu el fitxer COMBI1.PAC que 

hi ha dins la demo. 

Podeu accelerar el procés encadenant el paquet amb una sola activitat. 

Configuració de les activitats 

Elements importants de la presentació del programa, el tipus de lletra i la mida de 

les caselles etc. es configuren en el moment d'editar l'activitat. 

1 Obriu el menú Edició| Editar activitat | Fonts. Des d'aquí es pot modificar el 

tipus de lletra i el seu color. Canvieu aquests valors i comproveu els resultats. 

2. En el mateix quadre d'Editar activitats | Opcions determina la mida de les 

caselles. De vegades aquestes són massa petites per al dibuix o test a presentar. 

Quan es modifica la mida de la lletra sovint s'ha de modificar la mida de les 

caselles. 

3. També és possible modificar el color de fons de la finestra principal i de la 

finestra de joc. Una adequada combinació de colors millora la visibilitat de la 

pantalla. 

4. Es pot utilitzar la finestra d’Opcions de l’activitat per determinar els botons i 

comptadors que seran visibles, la seva mida, el tipus i l’emplaçament. Una acurada 

selecció simplifica la interacció de l’usuari i pot millorar el rendiment. 


92 



4. Modificacions del tipus d'activitats 

Algunes activitats del Clic comparteixen una estructura de dades semblant i, per 

això, és possible transformarne unes amb d'altres. Amb aquestes modificacions 

s'aconsegueixen generar amb poc esforç diferents exercicis que treballen un mateix 

contingut. 

Aquestes modificacions poden variar les dades de l'activitat i en cas de desarla 

amb el mateix nom es perdrà l'activitat anterior. 

1. Per simplificar una activitat de Trencaclosques només cal reduir el nombre de 

peces. Per ferho activeu el quadre Editar activitats i reduïu el nombre de files i 

columnes. Quins són els valors mínims? 

2. Els diferents models de trencaclosques es poden transformar uns amb d’altres 

activant el quadre d'Editar activitats, seleccionant una modalitat diferent. De la 

mateixa manera qualsevol trencaclosques es pot transformar en un joc de memòria. 

Feu els canvis i observeu el resultats. 

3. Les activitats de Resposta escrita es poden transformar en activitats 

d'Associació normal simplificant l'exercici. 

4. Les activitats d'Associació normal on el segon conjunt sigui un text es poden 

transformar en activitats de Resposta escrita, augmentant així la dificultat. 

5. Les activitats d'Associació de qualsevol mena es poden transformar en activitats 

d'Exploració. 

5. Clicpac 

Les activitats Clic es presenten en un format que empaqueta tots els arxius de 

l'activitat en un únic fitxer en format PCC. Aquest format, més compacte, permet 

estalviar importants quantitats d'espai al disc dur de l'ordinador i dificulta la 

modificació accidental de les activitats ja instal∙lades. 

Un inconvenient que té el format PCC és que no permet fer modificacions a les 

activitats sense descompactarles. És necessari desempaquetar, prèviament, els 

arxius continguts al fitxer PCC, per tal d'obtenir els arxius inicials (PUZ, ASS, 

GIF…). 

La utilitat Clic Pac realitza aquestes conversions en els dos sentits. 

Quan activeu el Clic Pac us demana el tipus de fitxer a visualitzar (*.PAC o 

*.PCC) . A continuació cal buscarlo a la carpeta adient, i un cop seleccionat, Clic 

Pac analitza el contingut del paquet; i presenta tots els fitxers que van lligats al 

PAC (referències del fitxer) o al PCC (fitxers que conté compactats). 

Un fitxer *.PAC es pot compactar, convertint, en un sol fitxer PCC, tots el fitxers 

referenciats en aquest paquet. 

Triat el paquet caldrà seleccionar l’opció Compactar, seleccionar el fitxer a 

incloure o excloure i fer clic a Crear el paquet compacte. Una vegada creat, es 

poden eliminar els fitxers originals, ara que ja estan dins del paquet compacte.


Un fitxer *.PCC es pot descompactar seleccionant el fitxer *.PCC i fent clic a 

Descompactar… Ens presenta una finestra amb els fitxers a extreure (tots 

seleccionats), i la carpeta de destinació. Només cal marcar Extreure. 

Un valor afegit d'aquesta eina és que comprova l'existència de tots els arxius 

referenciats al paquet d'activitats i exclou els arxius innecessaris que hi hagi en el 

directori. 

Pràctica de descompactar paquets 

1. Afegiu a la vostra carpeta de treball /D25/ una nova subcarpeta de nom CLIC 

(C:\D25\CLIC\). Instal∙leuhi el paquet d'activitats de llenguatge Coses de la 

classe (en són autors en Joan Anton Sánchez i M. Lourdes Tolo) o be Eines 

per l’Institut.. (en són autors en Andreu Porta i altres) per alumnat més gran. 

2. Observeu que el paquet té dues possibilitats de treball, amb lletra lligada i amb 

lletra de pal. Són els fitxers compactats COSESLLI.PCC i COSSESPAL.PCC. 

3. Des de la icona el Meu ordinador analitzeu el contingut de la carpeta 

C:\D25\CLIC\ Observeu que ha instal∙lat els fitxers de so (*.wav), els quals no 

estan dins el fitxer compactat. Si l'ordinador a treballar no té targeta de so, cal 

anar al fitxer clic.ini i comprovar si l'opció wave és wave=no, d'aquesta manera 

no surten les pantalles d'avís sobre la impossibilitat de reproduir fitxers wave. 

4. Podeu obrir el fitxer coses.wri, el qual conté una descripció del programa i les 

seves possibilitats d'aplicació. 

5. Obriu el Clic Pac, seleccioneu Paquets Clic compactes (*.PCC), i a la 

finestra de navegació busqueu el fitxer COSESPAL.PCC a la carpeta 

C:\D25\CLIC\. Quan el marquem apareixen tots els fitxers compactats del 

paquet. 

6. Marqueu Descompactar… Apareix la finestra de descompactar amb tots els 

fitxers a extreure ja seleccionats i feu clic a Extreure. 

Modificar les activitats 

1. Des del Clic, aneu a Fitxers | Obrir i busqueu a la carpeta C:\D25\CLIC\ el 

fitxer coses.pac i d'acord. D'aquesta manera ja és possible entrar a l'edició de 

les diferents activitats i ferhi canvis. 

2. Busqueu l'activitat Tijeras.puz, aneu a menú Edició|Editar l'activitat i 

modifiqueu les peces del trencaclosques, canviant les columnes i files; posem, 

per exemple, dues columnes i tres files, i valideu amb d'acord. 

3. Perquè el canvi sigui permanent convé desarlo. Anem a menú Fitxers | Desar. 

4. També podeu canviar el model de trencaclosques. L'activitat COLOR.PUZ és 

un trencaclosques de la modalitat Doble. 

Convertiulo en un trencaclosques de la modalitat Intercanvi. 

5. Podem convertir l'associació 2E.ASS de Resposta escrita en una associació 


94 

Normal. Cal escollir, a Associació, Normal. 



6. D'aquesta manera podeu modificar totes les activitats per adaptarles a les 

vostres necessitats: canviar la mida i color de la lletra, la mida i posició de les 

graelles, etc. 

Feu alguna prova més, i no oblideu de desar l'activitat, si voleu conservar els 

canvis. 

Confecció de nous paquets d'activitats 

També és possible modificar la seqüència d’activitats del paquet d'activitats 

COSES.PAC. Des del Clic, amb el fitxer COSES.PAC carregat activeu: 

1. Menú Edició | Editar el paquet d'activitats. Apareix una finestra amb totes 

les activitats disponibles i una altra finestra amb les activitats que conté el 

paquet, amb l'ordre amb què apareixen. 

2. Amb els botons Eliminar i Afegir podeu incorporar o treure activitats. 

Agrupeu tots els trencaclosques perquè apareguin seguits en el paquet. Primer 

s'han d'eliminar i després afegirlos un darrere l'altre. 

3. Finalment feu clic a D'acord i comproveu que funciona correctament. 

4. Deseu el paquet modificat amb un nom diferent , per exemple, COSES9.PAC 

Compactar el paquet 

Amb el Clic Pac compactareu aquest paquet amb els canvis que heu fet. 

1. Obriu el Clic Pac i seleccioneu el fitxer COSES.PAC, marqueu Compactar. 

2. Veieu com el nou fitxer es dirà COSES.PCC, esborrant la versió anterior. 

Marqueu Crear el paquet compacte. Quan acaba us demana d’esborrar els 

fitxers que ara són dins del paquet compacte, responeu que Sí. 

3. Obriu el Clic i comproveu el funcionament de paquet COSES.PCC acabat de 

crear. 

6. JavaClic 

Hi ha una nova versió web del Clic (el JavaClic) que permet utilitzarlo des de 

qualsevol ordinador i sistema operatiu (Windows, Linux, Solaris, MacOSX...) i 

automatitzar l’accés a qualsevol dels paquets d’activitats que es pengin al web. 

Per utilitzar el JavaClic és necessari: 

Estar connectat a Internet amb una línia ADSL. 

Tenir sistema operatiu de 32 bits (Windows 95 o posterior, Linux, o 

MacOSX) i 32 MB de RAM.

Tenir instal∙lada la versió 1.3.1 de la màquina virtual Java. 


Tenir instal∙lat l’applet corresponent que permet incrustar les activitats Clic 

dins d’una pàgina web. Es pot descarregar des de l’adreça: 

http://clic.xtec.net/ca/jclic/download.htm 

Aquesta nova versió del clic, a més d’aprofitar les prestacions d’Internet, presenta 

altres novetats respecte al Clic 3.0: 

Possibilitat de configurar la interfície d’usuari tant en els aspectes gràfics 

(forma dels botons i la resta d'elements gràfics que emmarquen les 

activitats) com en els sons dels events (fer clic, relacionar, completar, 

encertar, fallar...). 

Incorporació de nous recursos gràfics (GIF animats, JPG i PNG) i 

multimèdia (MP3, AVI, MPEG, QuickTime, Flash...). 

Noves formes de controlar i registrar les activitats: temps màxim, nombre 

màxim d’intents, ordre de resolució, activitats de memòria amb dos blocs de 

contingut, etc. 

A l’edu365.com, a l’apartat d’infantil, trobareu diferents paquets d’activitats que 

funcionen amb el JavaClic. 


Hi ha el curs “Desenvolupament d’activitats en l’entorn Clic” adreçat a qui 

estigui interessat en crear els seus propis materials educatius multimèdia mitjançant 

el programa Clic. 

Els objectius d’aquest curs són: 

Conèixer a fons les característiques i possibilitats de l’entorn Clic. 

Dissenyar i crear aplicacions multimèdia per a objectius didàctics 

concrets. 

Extreure informació significativa del sistema d’informes d’usuari del 

Clic. 

És un curs d’autoformació que es desenvolupa a distància, amb suport telemàtic 

per Internet. 

En el CD Materials de formació hi trobem els materials de treball del curs: 

El racó del Clic 

Desenvolupament d’activitats en l’entorn Clic, i 

Eines bàsiques multimèdia. 

L’adreça d’Internet del “racó del Clic” és: 

http://clic.xtec.net/ 


Tema 7. Els Teclats en pantalla i perifèrics alternatiu 

Tema 7. Els Teclats en 

pantalla i perifèrics 

alternatiu 

1. Els Teclats en pantalla 

Ergomomia, interfície, usabilitat i accessibilitat. 

De vegades l’ús dels programes d’ordinador o altres aparells informàtics genera 

frustració, neguit o desencís i no es difícil trobar persones parlant i insultant a la 

màquina. D’altres vegades ens trobem que els resultats aconseguits ens produeixen 

gran satisfacció i la forma de treballar ens sembla d’allò més natural. 

Darrera d’aquestes experiències tant quotidianes s’amaguen els conceptes 

d’interfície, ergonomia i usabilitat 

L’ergonomia tracta d’ajustar les formes, les mides i el funcionament dels aparells a 

les necessitats de les persones per exemple normalitza les mides de les portes, les 

alçades de les cadires, .... 

La interfície és on es produeix contacte entre l’usuari i els aparells, en el cas de les 

TIC la interfície inclou tant els elements materials, pantalles, botoneres etc. com els 

elements immaterials, programes, regles de funcionament, elements de 

comunicació, que faciliten la comunicació amb el programa. Bona part de les 

dificultats dels programes es troben en la seva interfície. 

L’usabilitat s’ocupa de facilita l’ús dels aparells i programes als usuaris i en aquest 

marc el disseny per a tothom intenta que es pensi en els diferents usuaris i es facin 

interfícies amables, confortables i personalitzables. 

Amb aquesta finalitat els programes d’ordinador actuals ofereixen formes 

alternatives per realitzar un mateixa funció. Així, en el Word, per esborrar un text 

seleccionat podem 

a) Prémer la tecla Sup. 


98 



b) Prémer la combinació de tecles CTRL+X 

c) Anar al menú Edición i seleccionar Borrar 

d) Fer clic amb el botó secundari, l’esquerra, i seleccionar Cortar 

e) En la barra d’eines Estandart seleccionat la opció Cortar 

Aquesta diversitat pot representar una complexitat per l’usuari però permet que 

cada persona realitzi aquesta tasca de la forma que li sigui més còmode o 

productiva. 

El cas límit són les persones que tenen alguna discapacitat i per aquest motiu no 

poden realitzar algunes de les funcions que el dissenyador ha considerar 

“elementals” com, per exemple, prémer dues tecles al mateix temps, fer clic amb el 

ratolí o veure la pantalla. És per això que els sistemes alternatius d’accés resulten 

imprescindibles. 

Per aquest i altres usuaris disposem de diferents eines que ens permeten modificar 

les interfícies dels programes. Les més interessant són la síntesi de veu i els teclats 

en pantalla. 

Teclats en pantalla 

Els teclats en pantalla són programes amb tecles virtuals que en activarse amb el 

ratolí, o altres mitjans, envien ordres al programa principal que s’està executant. 

Alguns d’aquests teclats estan especialitzats, en escriure lletres, llenguatge musical, 

pictogrames o grafies en altres idiomes; d’altres estan integrats dins el programa 

principal en forma de barra d’eines o finestres auxiliars configurables. 

En aquest capítol ens referirem a teclats en pantalla programables deslligats de 

programes però que podem configurar dels nostres propòsits educatius o de les 

necessitats dels nostres alumnes 

En l’entorn Windows disposem de diferents productes comercials com Saw 

(http://www.acecentre.org.uk/html/software/saw/sawalt1.html), Speaking 

Dinamically (http://www.mayerjohnson.com/software/Sdaddons.html), ... 

Tpwin Teclat en pantalla Windows és un programa gratuït, desenvolupat a partir 

de l’experiència de la tauleta sensible que disposa de diferents exemples i 

aplicacions 

En Linux, hi ha el GOK (GNOME Onscreen Keyboard) projecte de programari 

lliure per resoldre l’accessibilitat en aquest l’entorn (http://www.gok.ca/) 

Els teclats en pantalla poden tenir una triple finalitat: 

• Ampliar les funcions del programa original. Incloure en una tecla virtual 

funcions inexistents en el programa original, per exemple la síntesi de veu 

• Simplificar l’ús dels programes. Executar amb un sol clic funcions que en estar 

amagades necessiten múltiples passos, per exemple imprimir o triar una font de 

lletres.


• Crear espais de treball educatius. Proporcionar recursos específics per 

l’activitat que cal fer o ocultar opcions que poden dificultar una determinada 

activitat. 

Els teclats en pantalla permeten ajustar els recursos disponibles a les necessitats i formes 

d’accés de l’usuari. L'objectiu es crear interfícies adaptades que facilitin l’ús de 

l’ordinador i el desenvolupament d’activitats educatives. 

2. El programa Tpwin 

El programa Tpwin (Teclat en Pantalla Windows) permet crear teclats virtuals que 

actuen sobre qualsevol programa com una barra d’icones personal. 

Els teclats virtuals es guarden en 

• Fitxer TPW que conté les mides i les ordres de les tecles 

• Caràtula un fitxer gràfic amb format GIF, BMP o d’altres que conté la imatge 

de les tecles 

A més cal tenir present altres fitxers com imatges, sons i programes que intervenen en les 

aplicacions. 

Existeix una primera versió del programa que funciona amb Windows 3.1 i una segona 

versió més avançada que: 

• Suporta qualsevol tipus d’imatges GIF, JPG, BMP,.. 

• Permet escoltar sons, músiques, i llegir missatges amb la síntesi de veu 

• Incorpora un llenguatge d’autor que inclou ordres de teclat, de ratolí i de 

programació. 

Aquesta versió la podeu trobar dins el material del curs en la carpeta de la sessio07 o bé 

a l’adreça web: www.jfonoll.cat/tpwin 

3. Escriure amb el Tpwin 

Introducció 

Alguns dels materials del Tpwin estan pensats per escriure en un processador de text, 

WordPad, mitjançant estratègies d'escriptura i de lectura global, utilitzant la 

comunicació icònica. 

Estan adreçades a persones que tenen solament coneixements elementals de 

lectoescriptura i utilitzen processos globals de manera que prement una casella poden 

escriure una paraula o frase. 


100 

Pràctiques 



El plafó Menú està pensat per escriure llistes de menjars. El podeu trobar entre els 

materials del curs en la carpeta Tema 7, que també podeu baixar d’Internet a l’adreça 

www.jfonoll.cat/tpwin 

1 Instal∙leu el plafó Menú. cal tenir instal∙lat el programa Tpwin32. 

2 Engegueu l’aplicació fent clic sobre la icona que trobareu a menú Inici | 

Programes | Tpwin| Menú. 

Automàticament s’obrirà el WordPad i un plafó amb els aliments. 

3 Observeu que el teclat conté: 

• el vocabulari dels menjars representat amb icones SPC 

• icones d’eines que permeten gestionar el processador de text, impressora, 

goma... 

4 Per escriure heu de prémer els dibuixos del Tpwin. Observeu que: 

• les paraules s’escriuen de manera global i no lletra a lletra 

• s’enganxa una imatge realitzant una escriptura icònica i textual al mateix 

temps. 

• el teclat de l’ordinador segueix operatiu. 

5 Comproveu com funciona la icona goma, impressora i d’altres que hi puguin 

existir 

6 Feu clic al menú Accessibilitat del Tpwin, canvieu l’accés de cursor ratolí i 

trieu Escaneig Automàtic amb les següent opcions: 

• Tecla {ESPAI} per seleccionar la casella 

• Temps de presentació 10 ( 1 segon) 

• Gruix del marc 8 

• Color del marc vermell 

Premeu Acceptar


7 Premeu la tecla Espai quan vulgueu acceptar la casella assenyalada pel marc 

vermell que va avançant pel plafó 

8 Observeu que cada vegada que passa per una casella una veu informa del seu 

contingut. 

9 Fent clic al menú Accessibilitat podeu canviar a altres tipus d’accés 

10 Per sortir del plafó heu de fer clic al menú Sortir del Tpwin. El WordPad es 

tancarà, però abans us preguntarà què voleu fer amb el que heu escrit. 

11 Esteu en el mode edició. Fent clic a les caselles: 

• a tecles podeu veure les ordres 

• a símbol visual el que es veu 

• a símbol auditiu el que s’escolta 

• al menú Veure | Dades globals el programa amb el que es treballa 

12 Tanqueu definitivament el Tpwin amb el menú Fitxer | Sortir. 

4. Ull de color i altres perifèrics especials 

Webcam i control de l’ordinador 

http://www.xtec.cat/dnee/udc/ 

Ull de color és un perifèric d'entrada a l'ordinador, alternatiu al teclat i al ratolí 

basat en tecnologia de reconeixement d'imatge a temps real. 

El sistema requereix un ordinador amb Windows XP o equivalent, una càmera web 

estàndard i un programari específic que es capta les imatges mitjançant la camera, 

les analitza i identifica una marca d'un color determinat, retornant la seva posició 

Els programes que disposem utilitzen dues tecnologies diferents: 

• Reconeixement del moviment 

La tècnica de reconeixement del moviment requereix menys preparació, 

però també proporciona menor precisió. Els botons han de ser de mida 

més gran i les activitats més imprecises. 

El jugador es posa davant de la càmera i amb els seus moviments fa anar el 

programa. L’ordinador compara els fotogrames, un darrere l’altre, i 

s’activa allà un detecta canvis. 

Si el jugador es queda quiet es va convertint en transparent, mentre que, si 

alguna cosa canvia darrera seu, el sistema també ho interpreta com un 

moviment del jugador. 

En aquests programes el jugador es veu a la pantalla, formant part d’un 

món virtual on conviu amb la resta d’objectes del joc. 


102 

• Reconeixement del color 



El reconeixement del color, requereix fixar el color que utilitzarem com a 

cursor, abans de començar. 

Amb aquesta tècnica l’ordinador identifica, en cada fotografia, els punts 

que tenen el color seleccionat i elimina la resta, construint una imatge en 

blanc i negre que mostra el perfil del cursor de color. 

Aquesta tècnica és més precisa, perquè el cursor de color pot ser més 

petit, però cal una configuració prèvia i triar un color compatible amb 

l’entorn. 

En totes dues tècniques, els canvis en el fons o en la il∙luminació també afectaran 

el procés de reconeixement de la imatge, de la mateixa manera que el soroll en 

l’ambient afecta l’enregistrament del so. 

Amb aquest dispositiu podem localitzar la posició d’un dit, que porta un didal o 

una enganxina de color, o de la ma, si porta un guant d’un color característic , i a 

partir del seu moviment controlar l’ordinador sense que hi hagi contacte directe. 

Els programari per la webcam 

Jocs 

SiMuove, WebColorToy i Camgoo són jocs que es basen en el reconeixement del 

moviment. El jugador es posa davant la càmera i ja pot començar a jugar. 

L’activitat consisteix en agafar, o tocar amb alguna part del cos, els objectes, els 

obstacles o els personatges que surten a l’ordinador. 

A la pantalla de l’ordinador es veuen els moviments del jugador formant part de les 

escenes del joc. 

Emulator 

Emulator és un programa amb el que es pot 

substituir el ratolí, un polsador, el joystick o 

una tauleta utilitzant una webcam 

L’avantatge de la webcam és que permet un 

control a distància, i sense fils, alhora que 

s’aconsegueix una major flexibilitat en l’ús de 

l’ordinador 

Amb aAquest dispositiu programa el podem 

crearfer servir com 

• Polsadors virtuals que sense necessitat de cables l’ordinador farà clic en 

veure o ocultar una marca de color. 

• Joystic o ratolí virtual que en moure la ma o el dit, “arrosseguin” el cursor 

del Windows 

• Teclats virtuals dibuixats en un paper o làmina que en senyalarlos amb el 

cursor de color facin actuar l’ordinador.


Materials educatius basats amb l’Ull de color 

Son programes que aprofiten la llibertat de moviment que proporciona la webcam 

per treballar la motricitat, el ritme, l’orientació espacial, etc. 

En el moment d’escriure aquest manual disposem de 

• DanceMúsic, un programa que crea música a partir de moviments 

corporals. El noi o la noia mouen un objecte de color, ja sigui una batuta, 

una joguina o ells mateixos, i aquests moviments es transmeten a 

l’ordinador que genera les notes. 

• Fred i calent, un joc d’orientació on l’ordinador amaga, virtualment, un 

objecte que el jugador ha de trobar. Quan el nen o la nena es mouen dins el 

camp visual de la webcam l’ordinador proporcionarà pistes orals de cap on 

s’ha de moure per torbar l’objecte. Quan ens situem en el punt exacte 

l’ordinador mostra l’objecte amagat i s’escolta un reforç auditiu. 

Programes compatibles amb l’Ull de color 

Es tracta de programes d’ordinador que opcionalment poden funcionar amb l’Ull 

de color aprofitan les prestacions d’aquest nou reccurs. 

Pràctica 1 

• TocaToca és un programa de causa efecte que respón a les accions de 

l’usari realizades lliurament o a partir d’uns etímuls que proposa el 

programa. 

A partir de la versió 2.12, a més a més d’utilitzar el teclat, el ratolí, el 

joystick i la veu, gràcies a la tecnologia de l’Ull de color, podem fer servir 

la webcam. El camp visual de la webcam es divideix en zones, com si fossin 

zones de pantalla, i el programa controla quan ens situem en una zona 

determinada. 

• Plaphoons és un comunicador amplaiment utilitzat en el cmap de la 

discpacitat motriu. Plaphoons incorporar un sistema de control per 

polsadors quee spot activar amb l’Ull de color. 

TTswin és el gestor de teclats de conceptes desenvolupat per la Tauleta 

Sensible. Les noves versións, poden funcionar amb d’altres perifèrics i 

també amb l’ull de color. D’aAquest programari està conceptualizat com 

un sistema de programació de Windows que es pot utilitzar per altres 

programes i aplicacions 

Aquesta es el cas del manera Tswin que permet utilitzar totes les 

aplicacions de la Tauleta sensible amb aquest nou perifèric que sols 

requereix una càmera web i un ordinador modern. 

1. A la pàguina web de l’Ull de color http://www.xtec.at/dnee/udc/ podrue veure 

un vídeo on observareu algunes possibilitats de l’Ull de color. 

2. Valoreu quin aspectes es poden treballar específicament amb l’Ull de color 

3. Valoreu de quina manera el podeu utilizar amb els vostre alumnat. 


104 

Pràctica 2 



Aquesta pràctica té com a finalitat veure el funcionament d’un programa controlat 

per una webcan 

1. Si mai heu connectar la càmera a aquest ordinador instal∙leu primer el drivers 

de la càmera i desprès endolleu la càmera a l’usb. 

2. Comproveu el correcte funcionament de la webcam utilitzant els programari 

que porta la webcam. Alternativament podeu anar a El Meu ordinador on 

sovint la webcam es veu com una unitat més. 

3. Instal∙leu el programa SiMuove amb la seva demo que podeu descarregar de 

htpp:// w.xtec.cat/dnee/udc/ 

4. Engegueu, programa, situeuvos davant la webcam i us heu de veure a la 

pantalla de l’ordinador. 

5. Si premeu la tecla B, la pantalla es vuerà en blanc i negre visualitzant el procés 

de detecció de moviment. 

6. Observeu que si esteu quiets desapareixereu de la imatge. 

7. Premue la tecla B per tornar a la normalitat. 

8. L’exercici consisteix en “tocar” els objectes que hi ha a la pantalla que 

s’animaran 

9. Per sortir del programa premèu la tecla ESC 

El programa Ull de color 

Pràctica 

http://www.xtec.net/dnee/udc/ 

L’Ull de color és una utilitat desenvolupada que identifica una marca de color i 

retorna les seves coordenades. 

L’Ull de color no fa res per si mateix, sinó que cal integrarlo en d’altres 

programes que interpretin les coordenades i actuïn en conseqüència. 

Quan engeguem el programa Ull de color accedim a les opcions de configuració 

per determinar el color del cursor que utilitzarem. També disposem d’eines per 

modificar la resposta de la càmera. 

1. Baixeu el programa Ull de color ulldecolor1.2depensenyament.exe que 

trobareu a http://www.xtec.net/dnee/udc/ 

2. En engegar el programa, ens preguntarà sobre quin dispositiu de captura de vídeo 

utilitzarem (també apareixeran, si en teniu d’instal∙lades a l’ordinador, targes de 

captura de TV o de vídeo, a més de la webcam). Escollirem la webcam que 

utilitzareu. 

3. Per seleccionar el color cal fer clic sobre la imatge. Immediatament apareixerà un 

quadre vermell que seguirà els moviments del cursor de color.


4. El menú Imatge | Configuració permet verificar i ajustar la detecció del color. 

5. Al menú Imatge | Font de vídeo disposem d’eines per modificar la resposta de la 

càmera. 

6. Podeu trobar més informació al manual del programa o a la documentació de la 

Jornada Tècnica DNEE per coordinadors d’informàtica del curs 0405 

(http://www.xtec.cat/dnee/jornada/tecnica/0405jte2mat.htm) 

Fred i calent joc d’orientació 

http://www.xtec.cat/dnee/udc/ 

A Fred i calent l’ordinador amaga, virtualment, un objecte que el jugador ha de 

trobar. Per ferho ha de moure el cursor dins el camp visual de la webcam i 

l’ordinador proporcionarà pistes orals de cap on l’ha de moure. 

Quan ens situem en el punt exacte l’ordinador mostra l’objecte amagat i s’escolta 

un reforç auditiu. 

La forma més fàcil de jugar és amb una peça de plàstic de color, millor que no sigui 

una pilota, i mourela per una superfície plana com per exemple el terra o una 

taula. 

Els tresors i les veus es poden variar simplement substituint els fitxers gràfics i de 

so que hi ha dins la carpeta del programa. 

Pràctica 

1. Baixeu el programa FredCalent que trobareu a http://www.xtec.net/dnee/udc/ i 

instal∙leulo. 

2. Connecteu la webcam, engegueu l’Ull de color i enfoqueu la webcam a la taula. 

3. Poseu el cursor de color sobre la taula, per exemple un tap d’ampolla i feu clic 

sobre la imatge del cursor per triar el color. Moveu el cursor i comproveu que 

l’Ull de color el segueix. 

4. Tanqueu L’Ull de color i engegueu el programa FredCalent 

5. Feu clic a Activa per iniciar el joc. A mesura que es mou el cursor l’ordinador 

dona instruccions com més a la dreta o més a l’esquerra que ajuden a resoldre 

l’exercici. 


106 



6. Si els moviments del cursor de color no es corresponen amb els moviments del 

cursor de la pantalla les opcions invertir horitzontal i vertical permet ajustar 

ho. 

7. Quan trobeu el punt amagat es visualitzarà el tresor i s’escoltarà una la cançó 

8. L’activitat té tres opcions: 

a. Dretaesquerra dóna instruccions orals amb aquestes consignes de 

direccionalitat 

b. Detector proporciona un senyal auditiu, i visual més intensa en la mesura 

que ens aproximem a l’objecte. 

Solució, que mostra l’objecte amagat i pot servir com una ajuda o com a modalitat 

d’entrenament per a jugadors novells. 

La tauleta sensible 

La tauleta sensible és un perifèric que funciona prement directament amb el dit. 

Físicament, té la forma d’una pissarra de 32 x 32 cm i 120 x 120 punt sensibles. 

Existeixen dos models la DIL, color groc o gris sense alimentació, la Easy color 

blau amb alimentació. 

• Es podria considerar com un teclat de conceptes però es diferencia d’ells que 

disposa de molts més punts sensibles que es poden agrupar per formar tecles de 

diferents formes i mides. 

Sobre la tauleta s’hi posa una làmina que pot estar feta amb imatges i text, amb 

formes amb relleu o objectes reals amb diferents textures. 

La làmina de la tauleta actua com un plafó de comunicació que pot ser més o 

menys complex i abstracte segons el sistema que s'utilitzi. Com a símbols de 

comunicació es poden fer servir: 

• sistemes codificats abstractes com paraules, nombres, símbols SPC… 

• imatges com dibuixos, fotos… 

• objectes concrets com monedes, joguines, fulles i qualsevol altre objecte que 

es pugui posar sobre la tauleta. 

La tauleta, a diferència dels teclats virtuals amplia i l’espai de treball facilitant 

tecles o polsador de grans dimensions. 

Si be en un inici, cap els anys 90 quan no s’havien popularitzat els ratolins, es va 

distribuir com un recurs per l’educació infantil, actualment l’utilitzen 

• alumnat amb discapacitat visuals ja que les làmines poden ser en relleu, 

incloent textures o braille. 

• alumnat plurideficent per la possibilitat d’interactuar amb objectes reals. 

Tswin (Tauleta Sensible Windows) és el programa gestor de la tauleta que en 

successives modificacions s’ha adaptat a altres perifèrics.

La catifa màgica 


La catifa màgica, en anglès Dance Pad Dance Mat o Pad Dance segons els casos , 

és un dispositiu de joc que té com a principal característica que s’utilitza dret, 

trepitjantlo amb els peus com si l’usuari estigués ballant. 

Físicament, és de forma quadrada, d'aproximadament 1 m. de banda, dividida en 

nou rajoles o polsadors de 30 x 30 cm. La rajola central és inactiva i està destinada 

a situar al jugador, mentre que les 8 restants corresponen a les quatre direccions i a 

quatre polsadors 

Es distribueix per Internet (http://www.paginanet.com/play/). És de cost reduït i ha 

dues versions una per a PC i una altra per a Play Station. 

La Catifa Màgica és un dels pocs perifèrics al nostre abast, que permet utilitzar 

l'ordinador per exercitar moviments amb les extremitats inferiors o amb tot el cos. 

Per la seva mida i forma d'interacció la podem utilitzar per : 

• Treballar ritmes i exercicis de coordinació de peus i mans 

• Exercicis d'orientació a l'espai i dictats d'ordres. 

• Exercicis d'estimulació del moviment a terra o desplaçament mitjançant el 

gateig. 

• Macropulsadors, per a un o diversos jugadors, amb persones amb 

problemes motrius o altres situacions que així ho aconsellin 

Tswin permet utilitzar la Catifa Màgica com un teclat virtual de 8 tecles a utilitzar 

amb les mans, els peus o altres parts del cos. 

La palanca de control de jocs (joystick) 

La palanca de control de jocs (joystick) és un dispositiu molt popular en el jocs que 

inicialment tenia forma d’una palanca vertical que permetia fer moviments en totes 

les direccions del pla. Actualment hi ha josyticks en forma de volant, pads, 

monopatins i tants d’altres i cadascun d’ells permet una interacció diferents amb 

l’ordinador. 

A més a més de les seves aplicacions en els jocs, el programa TocaToca i el Tswin 

permeten desenvolupar aplicacions educatives basades amb la palanca de control 

de jocs (joystick) 

Per altre banda el programa Mouse Joystick d’en Jordi Lagares 

(http://www.lagares.org), o ‘altres semblants, permeten controlar el cursor del 

mouse a la pantalla mitjançant la palanca de control de jocs (joystick) 


108 

El Tswin 

Introducció 

Pràctica 



El Tswin (Tauleta Sensible Windows) és el programa que gestiona el funcionament 

de la tauleta en Windows però també pot funcionar amb la catifa màgica i l’Ull de 

color. Els arxius .TSW guarden les configuracions de la tauleta definides amb el 

programa Tswin. 

Tswin incorpora les funcions: 

• Connexió, que explora la connexió amb la tauleta i informa a l’ordinador de 

quin punt es prem. 

• Test de la tauleta, que verifica el funcionament correcte dels punts de la 

tauleta. 

• Editar, per crear fitxers de configuració de la tauleta. Configurar la tauleta és 

definir unes àrees rectangulars que s'associen a una seqüència de tecles o 

accions. 

• Executar, que engega les aplicacions, explora la tauleta i envia els missatges a 

les aplicacions actives. 

El Tswin també funciona amb altres perifèrics “especials” com l’Estora Màgica 

(DancePad), un perifèric que funciona trepitjantlo, i l’Ull de Color, que utilitza 

una càmera web i tecnologia de visió artificial. 

Abans d'instal∙lar qualsevol aplicació cal tenir instal∙lat el programa Tswin. 

Trobareu la darrera versió a http://www.xtec.cat/recursos/tauleta/actualitza.htm. 

1. La tauleta es connecta, habitualment, a un dels ports sèrie de l'ordinador, el 

mateix que el que utilitza el ratolí, el mòdem... 

2. Si voleu utilizar el Tswin amb l’Ullde color a 

http://www.xtec.cat/recursos/tauleta/ trobareu infromació de com configurarla


3. Engegueu el Tswin. Observeu els missatges que apareixen a la línia d'estat del 

programa. On està connectada la tauleta? Quin missatge retorna quan la tauleta 

no hi és o no funciona? 

4. Si el Tswin no localitza la tauleta, tot i estar correctament connectada, és 

possible actualitzar els paràmetres que hi ha al fitxer TSWIN.INI activant el 

menú Opcions | Edita Tswin.INI. 

5. El Test de la tauleta es realitza activant el menú Opcions | Test tauleta. 

Comproveu que cada vegada que premeu la tauleta apareix un punt a la 

pantalla i que es visualitzen les seves coordenades. Quin és el valor màxim de 

les X? I el de les Y? 

6. Traceu amb un dit, i molt lentament, una línia per sobre de la tauleta. Torneu 

ho a fer, però més ràpidament. Com són les seves representacions a la pantalla? 

Per què? 

7. Carregueu un fitxer TSW qualsevol i observeu que assenyalant una zona 

apareix el seu contingut a l'apartat tecles. Algunes àrees només contenen text 

mentre que a d'altres hi ha "macros" o combinacions de tecles per realitzar una 

funció. 

8. Per engegar l'aplicació, feu clic a la icona o aneu al menú Fitxers | Activar 

l'aplicació. El Tswin funciona encara que no hi hagi la tauleta connectada. En 

aquest cas, apareix una tauleta virtual. Heu de redimensionar l'aplicació per 

accedir a la tauleta virtual. 

9. Des de la barra d’eines del Windows o prement CTRLESC, s'accedeix a la 

llista de tasques que realitza el Windows. Observeu que està funcionant el 

programa principal juntament amb el Tswin. Premeu ESC per tornar a la 

situació anterior i tanqueu l'aplicació i el Tswin. 

Aplicacions per escriure amb Tswin 

Introducció 

http://www.xtec.es/recursos/tauleta/index.htm 

A la web es poden trobar diverses aplicacions que utilitzen la tauleta sensible i un 

processador de text per escriure ja sigui Word, el WordPad, ... etc. 

Aquestes aplicacions es fonamenten en l'escriptura i la lectura global. Utilitzen la 

comunicació pictogràfica a la tauleta i la textual a la pantalla de l’ordinador i al 

paper. Són entorns de treball obert, que el mestre pot adaptar amb facilitat a les 

diverses situacions de la classe. 

Les làmines estan dividides en dues parts: 

• la superior, on hi ha els elements modificables, propis de cada activitat. 

• la inferior, amb les icones que permeten gestionar el processador de text: eines 

de treball, accés a disc, impressora, etc. 

Les activitats d'escriptura són les habituals a classe: escriptura de llistes de 


110 

Pràctica 



paraules, de frases simples (subjecte + predicat) i frases complexes (subjecte + verb 

+ complements). També és possible elaborar altres estructures com la data del dia, 

una salutació... 

1. Al disquet trobareu l'instal∙lador, el programa, la documentació i la làmina de 

les aplicacions. Si és necessari, instal∙leu una de les Aplicacions Quadern, 

Vallès o Frase amb la documentació. 

2. Engegueu el Tswin, cliqueu menú Fitxer | Obrir i carregueu una aplicació, per 

exemple WRIFRAS0.TSW. 

3. Engegueu l’aplicació amb el menú Opcions | Activar l'aplicació. S'activarà el 

processador de text i podreu escriure prement les caselles de la tauleta. 

En cas de no disposar de tauleta l'aplicació funciona igualment però haureu de 

redimensionar el processador de text, que ocupa tota la pantalla, per poder 

accedir a la tauleta virtual. 

Utilitzeu l'aplicació i comproveu els resultats de la producció escrita. Per sortir, 

primer cal esborrar el text i després prémer la icona de sortida. 

4. Es pot canviar el contingut de l'aplicació simplement modificant el contingut 

d'una zona. 

Si teniu la Tauleta connectada: 

• premeu ALT+TAB fins arribar al Tswin, 

• assenyaleu la primera casella, feu clic a Tecles i escriviu una nova paraula, 

• amb ALT+TAB retorneu al processador de text, 

• premeu la primera casella per comprovar el que escriu. 

Si treballeu amb la tauleta virtual: 

• tanqueu el processador de text 

• premeu el botó de Finalitzar l'aplicació de la tauleta virtual 

• assenyaleu la primera casella, feu clic a Tecles i escriviu una nova paraula 

• torneu a posar en marxa l'aplicació fent clic a Opcions | Activar l'aplicació, 

i redimensioneu el processador de text 

• feu clic sobre la primera casella per observarne el contingut. 

5. Per crear una nova aplicació: 

• recupereu el fitxer WRITE.TSW. La configuració seleccionada consta d'unes 

icones i d'un espai central en blanc que equival a la mida d'un foli 

• en el menú Opcions | Dades de l'Aplicació i observeu quin programa 

s'executa a la línia d'ordres 

• assenyaleu la zona central i subdividiula en caselles més petites activant del 

menú Àrea | Subdividir 

• seleccioneu una casella amb el ratolí i feu clic al quadre de tecles per escriure


el seu contingut amb el teclat i utilitzeu el teclat auxiliar de la pantalla per 

escriure les tecles de funció 

• engegueu l'aplicació i comproveu que funciona tal com esperàveu. 

6. Per enregistrar el fitxer seleccioneu del menú Fitxer | Desar i escriviu un nou 

nom de fitxer. 

7. Les aplicacions incorporen la làmina de la tauleta en forma de document de text 

que consta de 5 pàgines. Carregueu el fitxer FRASE00.WRI que està en el 

directori C:\TAULETA\APLQUADE. Imprimiu i munteu la làmina com si es 

tractés d'un trencaclosques. 

Per ampliar coneixements 

Hi ha el curs “Desenvolupament d’aplicacions amb la Tauleta sensible”, per 

facilitar al professat els coneixements tècnics i l’orientació didàctica per aprofundir 

i afiançar la integració educativa d’aquest recurs. 

Els objectius d’aquest curs són: 

Conèixer els materials disponibles als centres docents i la seva inserció 

curricular. 

Conèixer les bases de disseny i de la creació d’aplicacions educatives 

amb la Tauleta sensible. 

Reflexionar sobre les implicacions educatives de la integració 

curricular de la tecnologia de la informació en aquests nivells. 

És un curs d’autoformació que es desenvolupa a distància, amb suport telemàtic 

per Internet. 

En el CD Sinera Materials de formació trobem els materials de treball del curs: 

El Tpwin 

Eines bàsiques multimèdia, i 

Desenvolupament d’aplicacions amb la Tauleta sensible. 

Recursos al web 

A la pàgina www.jfonoll.cat/tpwin trobareu 

• la darrera versió del programa per instal∙larlo de nou en un ordinador 

• la versió d’actualització, més reduïda, que actualitza ràpidament versions 

anteriors 

• tots els plafons creats pel Tpwin 


112 

La Tauleta 



És l’espai d’Internet on es troba informació i materials relacionats amb la Tauleta, 

hi ha les darreres versions del programes, aplicacions i eines de desenvolupament 

de noves aplicacions per a la Tauleta. 

L’adreça d’Internet de la Tauleta és: 

http://www.xtec.cat/recursos/tauleta

Tema 8. Discapacitat motriu 



Les persones amb problemes motrius poden tenir dificultats a l'hora d'accedir a les 

eines informàtiques. Els ordinadors estan adaptats a la majoria d'usuaris però el 

teclat, i el ratolí, poden ser una autèntica barrera per a les persones amb certes 

limitacions de moviment. Sovint es fa necessari reajustar el sistema o utilitzar 

recursos alternatius per facilitar l'accés a l'ordinador. En aquesta Tema analitzarem: 

• els recursos disponibles per configurar l'ordinador, tant el teclat com el ratolí 

• alguns perifèrics alternatius als teclat i ratolí estàndard. 

Els deficients motòrics i l'ordinador 

Es pot considerar l'ordinador com una màquina que gestiona la informació, on hi 

ha una entrada de dades, es processa la informació i ens retorna uns resultats. 

Les persones amb problemes motrius poden tenir dificultat en el procés d'entrar les 

dades a l'ordinador. No obstant això, els ordinadors els poden ser una eina molt 

valuosa per estudiar, treballar, jugar i fins hi tot compensar d'alguna manera les 

seves limitacions. 

El maquinari 

Els perifèrics d'entrada de l'ordinador, com ara el teclat i el ratolí, no preveuen les 

necessitats de les persones amb problemes motrius. En general, resulten 

excessivament sensibles i demanen un control massa precís del gest. Alguns 

d'aquests paràmetres es poden ajustar però no en grau suficient i sovint cal utilitzar 

altres recursos i perifèrics per facilitar aquest accés. 

En una primera aproximació podem classificar els recursos en: 


114 



• elements de configuració del sistema que permeten ajustar la resposta de 

l'ordinador a la velocitat i ritme de l'usuari 

• carcasses, licornis, commutadors, sistemes de suport i d'activació que 

redueixen l'esforç muscular o bé utilitzen moviments diferents dels estàndards 

per activar l'ordinador 

• programes emuladors de teclat en pantalla, amb escaneig automàtic o dirigit, 

que fan les funcions del teclat i del ratolí, predictors de paraules i d'accions, 

sistemes de macros, assistents, etc. En general es tracta de programes que 

simplifiquen l'ús de l'ordinador reduint el nombre d'accions i decisions que cal 

fer. 

El programari 

Les persones que tenen discapacitat motriu, un cop superat l'escull que representa 

l'accés de l'ordinador, poden utilitzar un gran ventall de programes que milloraran 

la seva qualitat de vida, en especial si no tenen afectades les funcions superiors. 

Aquests programes els podem classificar en: 

• Programes d'ajut a la comunicació: milloren la comunicació d'aquestes 

persones amb la resta de la societat. En aquest apartat hi encabiríem els 

sistemes de síntesi de veu, els plafons de comunicació per símbols, els 

processadors de text, Internet... 

• Control de l'entorn: l'ordinador, connectat a la perifèria necessària, permet 

controlar els aparells i instruments de la llar des de la ràdio i la televisió fins a 

les portes i finestres. El conjunt d'aquestes tècniques s'anomena domòtica. 

• Sistemes d'accés a la informació. Els CDROM i Internet emmagatzemen 

grans quantitats d'informació que gràcies als mitjans poden ser accessibles per 

aquelles persones que no poden sostenir o girar les pàgines d'un llibre, viatjar 

amb facilitat, etc. 

• Jocs i altres programes d'entreteniment. L'ordinador és per algunes d'aquestes 

persones l'única forma de jugar, d'esbargirse o experimentar certes 

sensacions. Els programes creatius d'edició musical, disseny gràfic o de creació 

d'animacions representen una oportunitat única per a les persones amb 

problemes a l'hora d'agafar un pinzell o tocar un instrument musical. 

Opcions d’accessibilitat del sistema: Windows, Linux 

Tot i que a continuació explicarem de forma detallada les opcions d’accessibilitat 

del Windows,cal tenir clar que el Linux ofereix unes prestacions similars. Així per 

exemple en una sessió Genome podeu trobar la configuració de teclat a 

Aplicaciones | Preferencias dels escritorio | Teclado

2. La configuració del Windows 


El Windows, versió 4.x i posterior, incorpora en el propi sistema les Opcions 

d'Accessibilitat que permeten personalitzar el funcionament del teclat i del ratolí del 

Windows per adaptarlo a les necessitats especials de certes persones. 

La instal∙lació, configuració i les instruccions segueixen el mateix estàndard de 

l’entorn Windows, el que facilita utilitzar aquest recurs en qualsevol equip. 

Pràctica 

1. Per instal∙lar les opcions heu de disposar del disc original del Windows 95. El 

recorregut és botó Inici | Configuració | Tauler de Control | Addició/Supressió 

de programes | Instal∙lació del Windows | Opcions d'accessibilitat. 

S'instal∙laran les diferents opcions i farà aparèixer una nova icona. 

2 Per configurar les opcions feu un doble clic sobre la icona. Les opcions que ara 

interessen en aquesta Tema són Teclat, Mouse i General. 

3. La solapa del teclat activa les opcions: 

• Tecles permanents que evita prémer dues tecles alhora 

• Tecles de filtració que filtra les tecles que es premen per error 

• Tecles de commutació que converteix els senyals lluminosos del teclat en 


116 

acústics. 



4. Intenteu escriure el símbol % amb una sola mà. Observareu que és força 

complicat. 

Tecles permanents és una utilitat que serveix per bloquejar les tecles SHIFT 

(Majúscula), CONTROL, ALT de manera que l'usuari no hagi de prémer dues 

tecles al mateix temps. L'ordinador considera aquesta tecla premuda fins que se'n 

prem una altra. El botó de configuració permet codificar els següents paràmetres. 

Tecles permanents té els següents paràmetres: 

• utilitzar la drecera permet activar o desactivar Tecles Permanents prement 

la tecla Majúscula (Shift) del teclat 5 vegades. Quan s'activa se sent un so 

característic. 

• prémer dues vegades la tecla per blocar deixa la tecla fixa en pitjar dues 

vegades. Si es pitja una es desactiva en prémerne una altra. 

• desactivar les tecles permanents si se'n premen dues alhora és una forma 

ràpida de desactivar 

• emetre sons quan es prem la tecla de modificacions dóna un avís sonor de 

l'estat de l'ordinador 

• mostrar l'estat de Tecles permanents en pantalla presenta un petit dibuix 

amb les tecles que es premen 

La funció es desactiva automàticament en passar un cert temps prefixat a les 

opcions Generals. 

5. Activeu la funció i per comprovarne els efectes engegueu un processador de 

text i escriviu un paràgraf. 

Amb una mà teclegeu les següents tecles i analitzeu la resposta de l'ordinador 

SHIFT B B 

ALT F 

SHIFT CONTROL INICI 

CTRL+C 

ALT TAB 

ALT TAB 

ALT F4 

6. Tecles de filtració és la utilitat que controla la velocitat del teclat regulant els 

temps de resposta i les repeticions. El botó paràmetres permet activar les següents

opcions: 


• Drecera del teclat permet activar i desactivar la utilitat prement el 

Majúscules dreta (SHIFT dret) uns 8 segons. En ferho se senten dos sons 

acústics, i després del segon so queda activat. 

• Ignorar tecleig repetit: determina el temps entre dues pulsacions perquè 

s'escrigui la lletra. El botó Configuració permet variar el temps mínim. Poseu 

un valor alt i un de baix i comproveune els resultats. 

• Ignorar tecleig ràpid: controla la repetició del teclat. Pot eliminar el tecleig 

erroni per tremolor de les mans. El botó Configuració permet variar els 

següents paràmetres: 

Sense repetició: obliga a "aixecar el dit" cada cop que es vol escriure 

Retard de la repetició: controla el temps d'espera abans d'iniciar la 

repetició 

Velocitat de la repetició: determina la velocitat de repetició 

Tecles lentes: controla el temps que ha de transcórrer en prémer per 

acceptar la tecla. Poseu un valor alt i observeu que heu de mantenir la 

tecla pitjada força temps per escriure una lletra. 

• Emetre un so en acceptar les tecles emet uns senyals sonors 

• Mostrar en pantalla l'estat de Filter keys presenta un petit dibuix amb les 

tecles que es premen 

7. La solapa de Ratolí permet activar les opcions per controlar el desplaçament del 

ratolí amb les tecles del bloc numèric del teclat. El botó configuració varia els 

següents paràmetres: 

• Drecera del teclat permet activar o desactivar les tecles del ratolí, prement la 

combinació de tecles : Majúscula Esquerra + Alt Esquerra + Bloq. Núm. 

• Velocitat màxima regula la velocitat del cursor de la pantalla. Si es baixa tot 

va més lent. 

• Acceleració regula l'acceleració del cursor. Si és alta cal més control. 

• Manteniu premut CTRL per accelerar i Majúscules per reduir permet 

controlar la velocitat pel teclat. 

• Bloc Numèric per activar o desactivar les Tecles del Ratolí (Mouse Keys) 

és un sistema útil per activar les tecles del ratolí (el mousekeys). 

• Mostrar l’estat de les tecles de ratolí mostra un petit dibuix amb l'estat dels 

botons del ratolí virtual 

8. Engegueu el Paint i observeu com funciona aquesta aplicació: 

Funcions Tecles 


118 

Per dibuixar una recta: 



moviment del cursor 7, 8, 9, 6, 3, 2, 1, 4 

clic esquerre 5 

fixar el clic esquerre 0 

alliberar el clic esquerre . (punt ) 

fixa el clic dret (menys) 

alliberar el clic dret * (asterisc) 

• Utilitzeu les tecles 4 i 8 per desplaçar els cursors fins a la icona 

• Premeu la tecla 5 per fer el clic amb el ratolí 

• Utilitzeu les tecles 6 per situarvos a l'àrea de treball 

• Premeu la tecla 0 per fixar el clic del ratolí 

• Utilitzeu les tecles desplaçament per traçar la figura 

Premeu la tecla . per alliberar el clic del ratolí. 

3. Els teclats en pantalla 

Quan per alguna raó no es pot utilitzar el teclat de l'ordinador sempre queda el 

recurs d'utilitzar "teclats virtuals". Aquests són programes que dibuixen un teclat a 

la pantalla de l'ordinador on se seleccionen les tecles amb el ratolí en lloc de 

prémerles amb el dit. Els teclats virtuals es poden utilitzar directament amb el 

ratolí o utilitzant alguna adaptació com el multimouse, la palanca de control de jocs 

(joystick) ... 

Alguns programes incorporen opcions d'escaneig automàtic, on l'ordinador va 

il∙luminant les diferents opcions i l'usuari sols ha d’assenyalar quan la selecció és 

correcta. 

Tenim diferents opcions, segons sigui el sistema operatiu: 

• Windows Milenium, Windows 2000 i Windows XP inclouen un teclat 

virtual com una eina d’accessibilitat. 

• Els Teclats Pilot són un conjunt de teclats virtuals que trobareu al Sinera, des 

d'on el podeu instal∙lar al vostre ordinador. Funciona a partir de Windows 95 i 

està configurat per funcionar amb el Word de l'Office, el qual ha d'estar 

instal∙lat al directori per defecte. 

• El Tpwin té diferents teclats, uns de més simples i altres més complets que 

podeu utilitzar amb qualsevol processador de text.

En el Windows ME o XP 

Pràctica 


El teclat en pantalla és un accessori que, apareix amb el Windows 2000 i el 

Windows Millennium i, serveix per substituir el teclat quan les persones no poden 

o no saben utilitzarlo per problemes de mobilitat o desconeixement de la 

mecanografia. Amb aquest programa, una persona que pugui accionar el ratolí o un 

emulador de ratolí, encara que no pugui accionar el teclat, tindrà accés a les 

funcions del teclat. 

En tractarse d'un component addicional, cal instal∙larlo com les altres eines 

d'accessibilitat. 

1. Per utilitzarlo, s'ha de fer clic a la icona del programa que es troba a Inici, 

seleccionar Programes / Accessoris / Accessibilitat / Teclat en pantalla o bé 

accedir a Inici | Executar i escriure OSK↵ (On Screen Keyboard). 

Obriu un processar dor de text qualsevol per veure com s’escriu amb aquest teclat 

2. En fer clic amb el ratolí o bé el sistema d'accés que s’hagi previst, el teclat virtual 

envia els codis de les tecles talment com si fossin mecanografiades a la finestra activa 

de la pantalla. De la mateixa manera, les pulsacions en el teclat de l'ordinador es 

visualitzen en el teclat en pantalla. 

3. Mitjançant les combinacions d'Alt, Ctrl i Shift apareixen en pantalla els caràcters no 

admesos pel teclat estàndard o el de majúscules. Activar aquestes tecles en el teclat 

de pantalla també afecta el funcionament del teclat de l'ordinador. 

4. El menú del Teclat permet escollir diferents formes de distribució del teclat encara 

que no es pot modificar les mides . Observeu les diferències entre Teclat estàndard i 

Teclat estès 

5. El menú de Configuració permet entre d’altres opcions variar la visibilitat del teclat, 

la font i mida de la lletra. Comproveu les diferències que hi ha en activar o desactivar 

Sempre visible: 

Observeu com en modificar la font de visualització varia les lletres del teclat però 

no el tipus de lletra que escriu ni la mida del teclat, per la qual cosa pot ocórrer que 

les lletres no càpiguen dins les tecles. 

6. El teclat en pantalla es pot utilitzar de diferents maneres o modes d'accés que se 

seleccionen fent clic al menú Configuració | Manera d'escriptura. 

El teclat en pantalla ofereix tres modes de selecció o escriptura: 

• Fer clic: l'usuari fa clic a les tecles en pantalla que desitja seleccionar. 


120 



• Suspendre per seleccionar: l'usuari situa el ratolí sobre una tecla durant un 

temps predefinit, entre 0,50 i 3 segons, i el caràcter s'escriu automàticament. 

• Seleccionar mitjançant la palanca de control de jocs (joystick) o tecla: s'inicia 

un sistema d'Escaneig automàtic que ressalta les files, àrees i tecles que se 

seleccionen prement SHIFT, o un dispositiu d'entrada alternatiu (polsador o la 

palanca de control de jocs (joystick ). Aquesta opció permet també seleccionar 

la velocitat d'Escaneig i el dispositiu accionador. 

Es poden trobar versions d'actualització d'aquest teclat a l’adreça 

http://www.madenta.com/sd2k. El teclat s'obrirà a la pantalla i oferirà tres modes 

d'accés. 

Teclats pilot 

El programa obre el processador de text Word i ens apareix el teclat virtual. 

Amb el ratolí es fa clic sobre les tecles del teclat virtual, de la mateixa manera que 

ho farà amb els dits en el teclat manual, escrivint les lletres en el Word. 

El teclat virtual es pot desplaçar per la pantalla i també pot canviar de mida. Amb 

el ratolí cal anar als extrems del teclat i redimensionarlo fins aconseguir una mida 

adequada. 

En el menú Opciones | Tipo de acceso el programa preveu tres possibilitats: 

• Manual, l’accés es fa fent clic amb el ratolí sobre les tecles. 

• Pulsación Automática, on primer cal introduir el temps de pulsació. En aquesta 

modalitat només cal assenyalar amb el punter del ratolí la tecla i passat el temps 

de pulsació, l'escriu al processador de text. 

• Escaneo Automático, on també cal seleccionar la velocitat d'escaneig. El cursor 

va passant per grups de tecles i cal aturarlo amb el clic del ratolí o tecla ESPAI 

del teclat per guiarlo fins a la tecla desitjada. 

Amb Alt + O es pot tornar al menú per modificar les opcions d'escaneig. 

Sil∙làbic català o sil∙làbic castellà 

L’objectiu d’aquests teclats és reduir el nombre d’interaccions per facilitar el 

procés d’escriptura. En seleccionar una lletra d’aquest teclat es desplega a la dreta 

un nou teclat virtual amb les síl∙labes de la lletra premuda. I a partir d'aquest es 

poden seleccionar les síl∙labes que s’escriuen al tractament de text. 

• Aquest teclat permet l'accés Manual i Escaneig Automàtic. 

• El menú Opcions | Veure en colors ressalta els grups de síl∙labes del teclat 

virtual de les grafies. 

• Prement sobre la tecla Mayús, del teclat virtual, posa totes les tecles en 

majúscula, i prement, ara, sobre Mayús, les posa en minúscula.

Pràctica 


1. Activeu el Teclat Virtual i analitzeu el seu funcionament escrivint un petit text 

en el Word. Comproveu les diferents opcions d'accés. 

Poseu en marxa el Sil∙làbic Català i observeu les síl∙labes que presenta en prémer 

cada lletra. Feu un petit text a partir d'aquestes síl∙labes per veure'n la seva utilitat. 

4. Creació d'un teclat amb el Tpwin 

Els teclats estan definits per: 

• les Dades Globals que determinen la situació inicial de l'ordinador en engegar 

l'aplicació 

• un conjunt de tecles organitzades jeràrquicament que tenen definides una 

funcionalitat 

• una caràtula o dibuix visible que mostra les tecles i les seves icones 

representatives. 

Pràctica: veure el teclat del Tpwin 

Necessitareu el plafó Teclat que conté lletres, números i altres símbols. El podeu 

trobar entre els materials del curs, en la carpeta Tema 8, i també us el podeu 

baixar d’internet a l’adreça www.jfonoll.cat/tpwin 

1 Instal∙leu el plafó Teclat cal tenir instal∙lat el programa Tpwin32 

2 Engegueu l’aplicació fent clic sobre la icona que trobareu a menú Inici | 

Programes | Tpwin| Teclat 

3 S’engegarà el WordPad i el plafó del Teclat. Observeu que en punxar les lletres 

aquest s’escriuen al processador. 

4 Observeu que hi ha 

• les lletres del teclat 

• icones per controlar el processador de text 

• funcions especials, com la icona de llegir els missatges 

5 Tanqueu l’aplicació amb el menú Sortir del Tpwin 

Pràctica: crear el teclat del Tpwin 

Abans de crear un nou teclat cal planificar el seu ús responent aquestes preguntes: 

• amb quin programa ha de funcionar? 

• quina serà la seva distribució, contingut i tecles de funció? 


122 



• com s'explorarà el teclat? quins seran els grups de tecles? 

La pràctica consisteix en crear un teclat virtual per treballar els dies de la 

setmana, el programa que executarà serà el WordPad. 

1 Per crear un teclat cal seleccionar el menú Fitxers | Nou. Apareixerà un 

quadre de diàleg amb les Dades generals, és la finestra d'Inicialització. De 

moment seleccioneu Programes i trieu Word Pad. Feu clic al botó D'acord. 

2 Fent clic i arrossegant el ratolí sobre la pantalla del Tpwin dibuixeu la zona 

que ocuparà el teclat i la que correspon al programa. Aquestes mides es poden 

modificar amb el grup de botons de les coordenades. 

3 El menú Edició | Àrees | Subdividir àrea us permet subdividir la casella 

seleccionada en un nombre de columnes (particions verticals) i files (particions 

horitzontals). Per exemple, podeu dividir l'àrea en 5 columnes i 3 files. 

Cada subdivisió genera un grup de tecles o un nivell d'exploració de l'escaneig 

manual o automàtic. 

4 En aquest exemple, en què s'utilitza un processador de text, les caselles 

contindran paraules o funcions del programa. Per escriure les paraules 

seleccionareu una casella, i a la zona tecles escriureu ja el contingut que voleu 

que tingui el teclat virtual. 

El teclat virtual, a més de paraules, ha de contenir caselles per activar les 

funcions del programa. En aquestes caselles s'escriuen successions de tecles, 

anomenades "macros", que realitzen una funció determinada. Amb el menú 

Veure |Teclat auxiliar apareix un teclat en pantalla que ens facilitarà la feina 

d'escriure les macros.


Seleccioneu la casella Sortir en el teclat virtual i en el Teclat auxiliar feu clic a 

ALT i F4. Heu escrit una macro que tanca una aplicació. A la casella Retorn 

caldrà fer clic al Retorn del Teclat auxiliar. De la mateixa manera es poden 

escriure altres macros amb combinacions de tecles que realitzin una funció 

específica. 

5 Abans de provar l'aplicació és convenient desarla, ja que qualsevol error pot 

"penjar" el programa o l'ordinador i perdre's el treball realitzat. Per ferho 

seleccioneu el menú Fitxers | Desar, escriviu un nom de fitxer sense extensió, 

per exemple PROVA1, i feu clic a Acceptar. 

6 En aquest moment l'aplicació ja pot funcionar. Seleccioneu el menú Fitxers | 

Activar. S'engegarà el processador de text i el teclat virtual segons el tipus 

d'exploració seleccionat. 

Accionant el teclat virtual s'han d'escriure paraules en el processador de text. 

7 Per sortir feu clic sobre el menú Sortir del teclat virtual. No us oblideu de 

desar el WordPad ja que de no ferho es perdrà el contingut. 

8 Activeu l'aplicació per veure com presenta la caràtula. 

9 Podem fer que el programa escanegi automàticament les opcions del teclat 

virtual. Anem a Accessibilitat, Escaneig automàtic i seleccionem de l'apartat 

Teclat la tecla ESPAI. També podem modificar el temps de presentació i el 

gruix del marc. 

El Teclat auxiliar conté tecles especials per escriure ordres del programa 

Tpwin que no són macros. 

En els teclats virtuals que s'explorin per escaneig, cada grup de tecles o nivell 

ha de tenir alguna casella que permeti retornar a nivells anteriors. La 

distribució adequada d'aquestes caselles fa més àgil el funcionament del 

programa. 

Les tecles NIV 0 i NIV ANT s'utilitzen per gestionar l'exploració per 

escaneig. 

• NIV ANT retorna el cursor automàtic al nivell anterior. 

• NIV 0 el retorna al nivell inicial. 

5. El Plaphoons 

Introducció 

Plaphoons és un programa de comunicació i està pensat per a persones amb 

discapacitat motora que no poden utilitzar amb eficàcia el llenguatge oral ni el 

signat. 

La finalitat principal del programa és aconseguir l'autonomia d'aquestes persones 

en la comunicació. El programa també pot tenir altres aplicacions en l'àmbit de la 

comunicació i de l'aprenentatge de la lectura i escriptura. 


124 



Podeu trobar el programa entre els materials del curs a la carpeta Tema 8. 

La darrera versió sempre estarà a la pàgina de l’autor, en Jordi Lagares 

www.xtec.cat/~jlagares 

Funcionament 

El programa actua de dues formes diferents, com usuari (fent les funcions de 

comunicador) i edició (com eina d'autor per a l'edició de plafons). 

Pràctica 

Quan funciona en mode usuari 

• Permet crear missatges. Aquests missatges poden ser visualitzats directament 

a la pantalla, ser impresos i /o ser escoltats en veu sintetitzada o 

enregistrada.(cal tenir prèviament instal∙lada la Síntesis de veu UPCTV ) 

• Es pot utilitzar directament com plafó de comunicació des de l'ordinador, 

activantlo mitjançant una pantalla tàctil, o utilitzant el ratolí tradicional, 

directament, utilitzant una palanca de control de jocs (joystick), o bé un 

commutador que faci la funció del clic esquerre utilitzant l'escaneig 

automàtic. 

• També es pot utilitzar com un comunicador de gravadora utilitzant les 

capacitats de síntesi de veu i/o veu gravada. 

En mode edició 

• Permet introduir en els plafons qualsevol símbol (pictograma, paraules 

escrites, fotografies...) símbols definits per l'usuari, o bé símbols Blyss, SPC, 

MIC... 

• Les graelles poden ser elaborades segons la necessitat de cada usuari tenint en 

compte el número de caselles i la mida. 

• Els plafons editats poden ser impresos en paper. 

1. Engegueu el programa Plaphoons. 

2. Carregueu el fitxer el fitxer lleure0.pla. S'obre un plafó de comunicació sobre 

activitats de lleure. 

3. Feu clic sobre cada una de les caselles, veureu que s'escriu a la pantalla el símbol i 

les paraules senyalades, a la vegada que les llegeix. 

4. Comproveu què fa el programa fent clic sobre cada un dels botons de la barra 

d'eines. 

5. Canvieu les diferents opcions del menú d'opcions, comprovantne el resultat. En 

especial 

• Parlar 

• Veure la barra de botons

• Escriure el missatge 

Com fer un nou plafó de comunicació 

Pràctica 

1. Obriu el programa plaphoons.exe 

2. Del menú Fitxer, feu clic a Plafó nou 

3. Ompliu els paràmetres de la finestra Plafó nou, per exemple, a 

nombre de columnes escriviu 4 i 

nombre de files 3. En l'apartat 

nom del fitxer escriviu prova (per defecte tindrà l'extensió pla), 


4. Guardeu el fitxer al directori del mòdul 1. A la pantalla surt una quadrícula de 

4x3 caselles. 

5. Feu clic, amb el botó dret del ratolí, a la casella (1,1). Surt la finestra d'Edició 

d'un plafó. 

Ompliu les opcions de la finestra: 

• Text mostrat: cal escriure les etiquetes del plafó. 


126 



• Text a llegir: per defecte copiarà el que hi ha a text mostrat, però a 

vegades caldrà modificarho perquè llegeixi bé (veure plafó d'edició de 

TV3). 

• Links: només escriureu el nom d'un altre plafó, en el cas que vulgueu que 

la casella obri un altre plafó (editeu la casella jocs al pati). Si aquesta opció 

està plena, en el mode usuari no escriu ni llegeix la informació que hi ha a la 

casella, només executa el canvi de plafó. 

• Nom del fitxer: per defecte el programa crea un fitxer d'informació. 

• Obrir: aquest botó serveix per buscar el fitxer de dibuix del signe que 

contindrà la casella. 

• Enganxar: pot ser que el signe o imatge el tinguem a la carpeta del 

Windows. Des d'aquest botó el podeu enganxar al plafó. 

• Esborrar: al fer clic al botó esborrareu tota la informació de la casella. 

• D'acord : afegeix la informació nova al plafó. 

• Cancel∙lar 

Feu clic a les caselles per comprovar el bon funcionament i deseu el plafó per 

utilitzarlo posteriorment.

1. Introducció 

Tema 9. La discapacitat visual 

Tema 9. La discapacitat 

visual 

Les tècniques mecanogràfiques permeten a les persones, vidents o invidents, 

escriure un text sense mirar el teclat. En el model d’entrada, procés i sortida, les 

persones cegues necessiten equips especials en els sistemes de sortida de la 

informació, ja que poden utilitzar el sistema d’entrada estàndard. 

L'ordinador ofereix la major part de les informacions en suport gràfic i escrit, ja 

sigui a la pantalla o en el paper. Les persones amb deficiència visual tenen 

problemes per llegir aquestes informacions, i això pot arribar a ser un impediment 

greu a l'hora d'utilitzar l'ordinador. 

Per superar aquestes limitacions es pot aplicar una doble estratègia: 

• configurar l'ordinador per facilitar la visió de les imatges 

• utilitzar un canal alternatiu al visual, com a sistema de sortida de la informació: 

sistema Braille, codi morse, síntesi de veu... 

Millorar la visió de la pantalla 

No totes les persones amb discapacitat visual tenen ceguesa total. Legalment es 

considera cec aquell que té menys del 10% del camp visual normal. En molts 

casos, una adequada configuració de la pantalla o la utilització de programes 

"lupa" pot ser suficient per facilitar l'accés als equips estàndards. 

Els programes "lupa" amplien el requadre de la pantalla on està situat el cursor. 

Desplaçant el cursor per la pantalla es poden veure els missatges i les icones 

ampliades. 

El Windows i altres programes d'ordinador permeten configurar la mida de les 

lletres i de les icones, així com seleccionar colors contrastats. Aquestes adaptacions 

no tenen cap cost afegit, es poden realitzar en qualsevol ordinador i milloren 

sensiblement la visibilitat de la pantalla. 


128 

Sistemes alternatius 



Per aquelles persones que tenen ceguesa total queda la possibilitat de convertir la 

informació gràfica a d'altres tipus de suport o canals de comunicació. Especialment 

s'utilitzen: 

• els sistemes de síntesi de veu que transformen un text escrit a text oral. 

D'alguna manera, l'ordinador llegeix els missatges de la pantalla que s'escolten 

en uns altaveus o auriculars. Cal tenir present que és difícil de trobar sistemes 

de síntesi de veu en castellà i/o en català. 

• la línia Braille és un perifèric que mostra les lletres d'una línia de la pantalla 

utilitzant els codis en relleu del sistema Braille. D'aquesta manera, l'usuari 

explora la línia Braille amb la mà i, línia a línia, pot llegir el contingut de la 

pantalla. 

En qualsevol cas, cal considerar que els entorns gràfics, com el Windows, utilitzen 

icones, cursors de ratolí i altres elements gràfics de comunicació, que no sempre es 

poden transformar en paraules. 

Aplicacions dels ordinadors en els invidents 

Per a les persones cegues, igual que per a la resta de la societat, els sistemes 

informàtics poden suposar una eina de treball, un entorn de joc, o un sistema 

d'accés a la informació. Però, a més a més, per a elles pot ser un instrument per 

superar algunes barreres: 

• El suport magnètic els facilita l'accés al text escrit. 

El text escrit en suport magnètic és més fàcil de transformar a codi Braille que 

no pas un text escrit sobre paper. Resulta més accessible llegir el diari per 

Internet o consultar una enciclopèdia en CDROM que no pas ferho en una 

edició en paper. La informatització de la cultura aproxima les persones cegues a 

la cultura en general. 

• Un equip adequat permet a les persones cegues llegir i escriure un text sobre 

paper. 

Els elements necessaris són: 

− un escàner que fotografia el paper i transforma la informació en un fitxer 

gràfic 

− un programa OCR que reconeix els caràcters d'un fitxer gràfic i els 

transforma en un text 

− un programa de síntesi de veu que llegeix el text i el converteix en veu 

Tot i que els resultats no són perfectes, poden ser satisfactoris. 

L'ONCE fa anys que treballa en aquesta línia, facilitant recursos per integrar els


alumnes amb problemes de visió a l'escola ordinària, donant formació en 

informàtica als seus afiliats i col∙laborant amb la indústria i la universitat en el 

desenvolupament de nous equips. 

2. Configuració de la pantalla 

El Sistemes Operatius incorpores Opcions d'accessibilitat per tal de fer més 

accessibles els ordinadors a les persones amb discapacitat. Per les persones amb 

problemes de la visió, es poden utilitzar tipus de lletra més grans i esquemes de 

color de gran contrast. 

Igualment es poden modificar la forma i mida dels cursors del ratolí per millorarne 

la visió i facilitarne la comprensió 

Tot i que en el desenvolupament d’aquesta pràctica ens centrarem en el sistema 

operatiu Windows en el Linux podem trobar prestacions semblants 

Configuració del Windows 

Dins el Windows podem modificar els paràmetres de visualització de la pantalla 

des de les Opcions d’accessibilitat o be des de les Propietats de l’Escriptori 


130 

Pràctica 



1. Per configurar la pantalla de gran contrast cal que engegueu el botó Inici | el 

Tauler de Control | Configuració | Opcions d'accessibilitat. 

2. Feu un clic damunt de la solapa Visualització, marqueu la casella Alt contrast | 

Acceptar. Descriviu els efectes produïts. 

3. A la mateixa solapa de Visualització hi ha el botó Paràmetres, que permet 

configurar per tal de canviar els paràmetres d’Alt contrast. Observeu els efectes 

que produeixen les opcions Negre d'alt contrast i Blanc d'alt contrast. 

4. El botó Personalitzar dóna accés a diferents configuracions ja preparades. 

Observeune les següents: 

Blanc alt contrast extra gran 

Negre alt contrast extra gran 

Estàndard Windows gran 

Estàndard Windows enorme 

5. A la mateixa solapa de Visualització, la casella Utilitzar mètode abreujat 

permet activar i desactivar la visió contrastada des del teclat. 

Consells: 

6. Tauler de Control | Pantalla permet variar els paràmetres generals de la 

visualització. A la solapa Configuració, modificant els valors d'Àrea de 

l'escriptori augmentarà o disminuirà la mida aparent de les lletres. 

7. La icona Pantalla | Aparença permet modificar un per un els diferents elements 

de l'escriptori. Seleccioneu una barra o un botó i varieu els valors de la mida. 

8. Allà mateix, la casella Combinacions permet veure les diferents configuracions. 

El botó Guardar com... desa la configuració actual amb un nom, per exemple 

Prova. El botó Eliminar esborra la configuració seleccionada. 

La configuració del ratolí 

Des del Tauler de control del Windows es poden modificar les característiques del 

cursor del ratolí per tal de facilitarne la seva visibilitat. Els elements a configurar 

són: els punters i el moviment. 

El Windows permet triar els diferents punters del cursor que apareixen en pantalla 

(la fletxa, el rellotge...). 

Els punters són uns fitxers gràfics amb extensió .CUR els estàtics, i .ANI els 

animats, situats en el directori WINDOWS \CURSORS. 

Tots els punters tenen una mida màxima de 32 x 32 punts i semblen més grans o 

més petits en funció de la zona transparent que tinguin.

Pràctica 


1. La forma dels punters es modifica en el Tauler de control | Ratolí | Punters. 

Observareu que les diferents accions estan associades a un punter. 

2. Per canviar un punter trieu una acció, per exemple Selecció normal, feu clic al 

botó Examinar, escolliu un fitxer, Arrow_m.cur, cliqueu el botó Obrir i finalment 

Acceptar. 

3. El Windows 95 guarda la configuració dels punters en un fitxer que permet 

canviar totes les icones de cop. Fent clic a sobre la casella Model es despleguen les 

possibles configuracions instal∙lades. Observeu les anomenades Estàndard 

Windows (gran) i Estàndard Windows (enorme). 

4. Es pot guardar una configuració personalitzada fent clic a la casella 

d’Anomena i desa... i especificant el nom de la configuració. 

Per treure una combinació de punters seleccioneu la combinació a la llista i feu clic 

a Suprimeix. 

5. Es pot crear un cursor nou utilitzant un editor d'icones, com per exemple 

l'ICONWORK.EXE. El passos a seguir són: 

• crear la icona i desarla en un fitxer, que tindrà l'extensió .ICO 

• copiar aquest fitxer al directori WINDOWS \CURSORS 

• canviar l’extensió del fitxer a .CUR 

6. Seleccioneu la solapa Desplaçament i confirmeu la casella Deixant del punter. 

Observeu com el punter deixa un traç que facilita la seva visió. 

Es pot ajustar la longitud de l'estela del punter amb el cursor de control. 

7. Windows Millennium o XP, a més a més, tenen les opcions de 

• Mostrar ubicació del punter, útil quan el punter està en repòs. En prémer 

la tecla CTRL dibuixa cercles concèntrics sobre el punter, facilitantne la seva 

localització. S'activa a Tauler de control | Mouse | Opcions de puntero 

• Blocatge del ratolí que permet arrossegar un objecte sense tenir que 

mantenir pitjat el clic del ratolí. S'activa a Tauler de control | Mouse | 

Botons. 


132 

3. Les lupes informàtiques 



Les lupes informàtiques són programes que presenten, en un requadre de la 

pantalla, augmentada la zona que assenyala el punter del ratolí. Són útils quan 

treballem amb alumnes que tenen discapacitat visuals, ja que poden veure de 

manera ampliada els diferents elements de la pantalla; i és possible adequar els 

augments de la lupa a les necessitats visuals de cada alumne. 

Gopernicus una lupa en Linux 

Gopernicus és un ajuda tècnica pensada per a persones amb discapacitat visual 

que inclou una lupa, una línia braille i la gestió de la síntesi de veu, de moment en 

anglès, així com altres prestacions d’utilitat per aquestes persones 

En una sessió Genome aquest programa s’activa des del menú Aplicaciones | 

Accesibilidad

La lupa del Windows 

Pràctica 


1. El Windows 98 i versions posteriors inclouen una lupa que amplia un part de la 

pantalla. 

Per activar aquesta lupa cal anar al menú Inici | Programes | Accessoris | 

Accessibilitat | Lupa. La lupa obre un quadre de diàleg on podeu configurar 

diferents paràmetres. També si pot accedir fent clic amb el botó dret del ratolí sobre 

l'àrea augmentada. Entre les opcions a modificar hi ha: 

• Nivell d'ampliació, d'1 a 9, per escollir la quantitat d'augments de la lupa. 

• Segueix el cursor del ratolí, si està marcat, la lupa augmenta per allà on passa el 

punter del ratolí. Si està desmarcat la lupa queda fixa a l'últim lloc que marcava el 

punter del ratolí a la pantalla. 

• Seguir el focus del teclat, visualitza una àrea ampliada seguint les ordres del 

teclat, com ara el tabulador o les tecles de cursor. 

• Seguir l'edició de text, quan treballem amb un processador de text (Llibreta, 

Word…), la lupa augmenta la línia de text que s'està escrivint. 

• Inverteix els colors, si està activat, la zona de la lupa queda amb els colors 

invertits. 

• Utilitzar el model d'alt contrast, canvia els colors de la pantalla utilitzant el 

model predefinit d'alt contrast. 

2. Obriu un processador de text, per exemple el Word, i activeu la lupa amb l'opció 

Seguir l'edició del text. Comproveu el seu funcionament. 

3. Proveu el funcionament de les diferents Opcions que podeu configurar. 

4. Perfils d’usuari 

Si tenim algun ordinador que utilitza més d’un usuari, es poden crear perfils 

d’usuari. D’aquesta manera cada usuari tindrà guardades per separat les dades i 

configuracions de cada un. Això és especialment interessant quan els usuaris que 

fan servir el mateix ordinador tenen unes diferències prou marcades quan a la 

manera d’accedirhi: dificultats motòriques i visuals, sobretot. 

Creació dels perfils d’usuari 

Cal anar a Inici | Configuració | Tauler de Control | Usuaris. A la finestra 

d’Addició d’usuari cal escriure el nom d’usuari, el millor és posarhi el nom de 

la persona que farà servir aquesta configuració. 

A continuació es pot posarhi una contrasenya, generalment és millor no posarn’hi 


134 



per evitar problemes. La següent finestra és la de Configuració d’elements 

personalitzada, permet seleccionar els elements a personalitzar i com crearlos. 

Disposa de cinc opcions: 

Carpeta escriptori i menú Documents 

Menú Inici 

Carpeta Adreces d'interès 

Pàgines Web baixades 

Carpeta Documents 

Cal marcar els components que seran diferents entre aquest usuari i la resta, és a 

dir, allò que volem personalitzar. Això dependrà de què volem aconseguir amb la 

personalització, naturalment, tenint amb compte per sobre de tot l’usuari final: de 

si volem una aparença ben vistosa de l’escriptori, facilitarli l’accés als programes... 

activarem Carpeta escriptori; si volem facilitarli la feina de desar documents 

activarem Carpeta Documents... 

Apareixen, a la mateixa finestra, dues opcions més: 

Crear còpies dels elements actius i del seu contingut. 

Farà una còpia, al nou perfil d’usuari, d’allò mateix que tenim a la configuració 

actual. Tot i la seva utilitat suposa copiar elements que segurament el nou usuari 

no necessita. 

Crea elements nous per estalviar espai al disc 

Aquesta opció no copiarà els elements existents, haurem de crearlos nosaltres. 

Segurament és l’opció que ens interessarà més en la creació de la majoria de perfils 

d’usuaris. Caldrà marcar tots els elements a personalitzar i activar aquesta opció. 

Finalment, la finestra d’Activació de la configuració multiusuari, ens informa que 

cal reiniciar el Windows per poder fer ús del nou perfil d’usuari que acabem de 

crear. 

D’aquesta manera podem crear els perfils d’usuari que necessitem, però aquests 

només s’activaran si configurem adequadament les opcions de l’apartat 

Contrasenyes. 

Cal anar a Inici | Configuració | Tauler de Control | Contrasenyes | Perfils de 

l’usuari, i activar l’opció: 

Els usuaris poden personalitzar la seva configuració de 

preferències i escriptori.... 

I quan reinicieu l’ordinador el Windows us demanarà quin perfil d’usuari voleu, 

caldrà marcarlo i escriure, si en té, la contrasenya. 

Modificació dels perfils d’usuari 

Quan treballem amb mode de Perfils d’usuari, a la configuració d’Usuaris, Inici | 

Configuració | Tauler de Control | Usuaris, podem ferhi modificacions de 

configuració.


Ens surt el llistat de tots els usuaris, és a dir, de tots els Perfils d’usuari que tenim 

configurats en aquest ordinador. A partir de les opcions d’aquesta finestra els 

podem modificar, eliminar i crearne de nous. 

Si no es vol treballar amb perfils d’usuari, cal anar Inici | Configuració | Tauler 

de Control | Contrasenyes | Perfils d’usuari, i marcar l’opció: 

Pràctica 

Tots els usuaris d’aquest ordinador utilitzen les mateixes 

preferències i configuració de l’escriptori. 

Quan es reiniciï el Windows ja no demanarà el nom d’un Perfil d’usuari. 

Es tracta de crear un Perfil d’usuari per a un alumne amb problemes visió, així 

quan aquest alumne accedeixi a l’ordinador tindrà unes opcions de visualització de 

pantalla adaptades a les seves necessitats. Els elements a personalitzar no caldrà 

configurarlos de nou, ja que s’entén que pot fer un ús normal de tots els 

programes. 

1. Aneu Inici | Configuració | Tauler de Control | Usuaris. 

2. Escriviu el nom de l’usuari. 

3. No cal que poseu contrasenya. 

4. D’entrada no volem personalitzar cap element, no marqueu cap opció. 

5. Accepteu amb D’acord, de moment no reinicieu l’ordinador. 

6. Ara aneu a Inici | Configuració | Tauler de Control | Contrasenyes | Perfils 

d’usuari. 

7. Activeu l’opció: Els usuaris poden personalitzar la seva configuració..., i 

reinicieu l’ordinador. 

8. Observeu com el Windows demana quin usuari volem. Seleccioneulo i 

D’acord. Si premeu l’opció Cancel∙la, ens obre el Windows amb la 

configuració estàndard (sense cap Perfil d’usuari). 

9. Aneu a Inici | Configuració | Tauler de Control | Opcions d’accessibilitat | 

Pantalla. 

10. Activeu l’opció Utilitza l’alt contrast, i premeu sobre Configuració. 

11. Escolliu l’opció personalitzada Blanc alt contrast (gran), i aneu acceptant 

amb D’acord, fina a veure el canvi de visualització. 

12. Aneu a Inici | Desconnecta “Nom d’usuari”. Activeu un altre usuari o 

Cancel∙la, i observeu com aquesta nova configuració del Windows no té la 

visualització de pantalla que heu seleccionat per al vostre Perfil d’usuari creat. 

13. Podeu eliminar aquest perfil d’usuari des d'Inici | Configuració | Tauler de 

Control | Usuaris, seleccionarlo i prémer el botó Suprimeix. 

14. Aneu a Inici | Configuració | Tauler de Control | Contrasenyes | Perfils 

d’usuari, i marqueu l’opció: Tots els usuaris d’aquest ordinador utilitzen 


136 



les mateixes..., per així desar l’ordinador sense Perfils d’usuari, si aquest era 

l’estat inicial de l’ordinador amb el qual treballeu. 

5. Veu enregistrada. So digitalitzat 

Introducció 

Els ordinadors amb targeta de so poden enregistrar i reproduir sons fent les 

funcions d'un casset. El so digitalitzat es guarda en fitxers que, en les aplicacions 

Windows, porten l'extensió .WAV. 

El programa Enregistrador de sons, que es troba al grup Accessoris, permet 

editar fitxers WAV amb les funcions d'enregistrar, emmagatzemar i reproduir sons. 

Per utilitzarlo cal disposar d'una targeta de so i d'un micròfon. 

Algunes targetes de so inclouen altres programes semblants que poden incorporar 

funcions més avançades per controlar la qualitat dels enregistraments sonors. Els 

paràmetres que determinen la qualitat del so són: 

• Freqüència de mostreig: determina la quantitat de mostres de so que es prenen 

per segon. 

• Precisió de les mostres: les mostres poden desarse en relació a una escala de 8 

bits (256 valors possibles) o de 16 (65.536 valors possibles). 

• Mono / Estèreo: si es disposa d'una entrada doble de so és possible enregistrar 

els dos canals alhora. 

Per enregistrar veu amb una qualitat mitjana n'hi ha prou amb una resolució d’11 

KHz, 8 bits i mono, que necessita només uns 640 Kb de memòria per minut. 

Els registres de més qualitat generen fitxers més grans que ocupen més espai en el 

disc dur. 

Enregistrament i reproducció de so 

Windows inclou el programa Enregistrador de sons com a eina per enregistrar 

però n’hi ha molts d’altes com per exemple WaveEdit que estarà instal∙lat en el 

grup de programes Sound Blaster , o els programes Cool Edit o Audacity que 

trobareu entre les eines de suport. 

Pràctica 

1. Poseu en marxa el programa Enregistrador de sons que trobareu al grup de

programes Accessoris. També podeu utilitzar el programa 

2. El programa funciona de manera semblant a un casset: 

la rodona vermella grava 

el quadrat fa una pausa 

les fletxes fan avançar i retrocedir 

Podeu gravar un fitxer, escoltarlo i desarlo. 


3. Els fitxers de so també es poden tallar, copiar i enganxar, com si es tractés de 

text o dibuixos. Exploreu les possibilitats que us ofereixen els menús. 

Calcwav. Una calculadora parlant 

Com una calculadora elemental dotada de prestacions especials per als alumnes 

amb problemes de visió. Destaca: 

• la capacitat per ampliarse fins a ocupar tota la pantalla, facilitant la visió de les 

tecles i dels nombres 

• un mòdul de veu que llegeix tant les tecles polsades com el visor de la 

calculadora 

• un mòdul d'exercicis per practicar el càlcul mental amb suport oral que es pot 

utilitzar a cegues, sense tenir visió de la pantalla 

El Calcwav el poden utilitzar alumnes amb problemes de visió, encara que siguin 

cecs. 

Bona part del codi ha estat aprofitat de programes de demostració que incorpora el 

Visual Basic i pel seu funcionament es necessita una targeta de so compatible amb 

Sound Blaster. 

Calcwav ha nascut com un material per demostrar les possibilitats i limitacions dels 

sistemes de veu gravada en contraposició a la veu sintetitzada. El mòdul de veu del 

Calcwav utilitza una col∙lecció de fitxers de veu gravada i un mòdul de lectura 

limitat a quantitats numèriques. 


138 

Funcionament de la calculadora 



En activar la calculadora apareix la finestra principal del programa, en forma de 

calculadora i una veu ens dóna la benvinguda. 

Es pot ampliar el programa punxant i estirant amb el ratolí una cantonada de la 

calculadora, o bé prement el botó de maximitzar l’aplicació, en aquest cas la 

calculadora ocuparà tot l’espai disponible. 

La calculadora permet fer els càlculs bàsics de qualsevol calculadora. Cada vegada 

que premem una tecla, el programa la llegeix. Hi ha, a més, algun botó especial: el 

botó “Rp” permet llegir el contingut del visor (F2 també ho permet), el botó “V” el 

qual activa o desactiva la veu, “Bk” que esborra l’última xifra, “CE” esborra el 

contingut del visor i “C” esborra totes les dades de càlcul. 

Amb la barra de menús podem controlar les diferents opcions de la calculadora. 

En el menú Fitxers destacarem les opcions: 

Obrir exercicis, des d’on, mitjançant una finestra de navegació, podem accedir 

a exercicis ja preparats i agrupats per cicles (CI, CM, CS), i també als 

problemes. Cal anar a la carpeta desitjada i seleccionar un fitxer d’exercicis o 

de problemes. 

Desar exercicis, per a desar un fitxer amb exercicis que hàgim configurat. 

En el menú Operacions hi ha les opcions: 

Exercicis, per començar a fer els exercicis. 

Configuració, per adaptar els exercicis a les necessitats de l’alumne, per crear 

ne de nous i desarlos. 

El menú Configuració té les opcions: 

Veu, per activar/desactivar la veu. 

Accessibilitat, per triar entre treballar amb el ratolí o amb escaneig automàtic. 

Si triem l’escaneig automàtic surt la finestra de Configuració polsador per 

indicar quina acció (tecla o ratolí) caldrà fer per acceptar l’escaneig.

Pràctica 


En el menú Ajuda hi ha l’opció Contingut de l’ajuda, és interessant consultarla. 

1. Aneu al menú Fitxers | Obrir exercicis. Navegueu per les carpetes fins la de 

cicle inicial (ci). Obriu el fitxer s105.cal. Seguidament activeu aquests 

exercicis amb el botó “E” o des de menú Operacions | Exercicis. 

2. Feu alguns exercicis per veure’n el funcionament. Es pot aturar des 

d’Operacions | Exercicis. 

3. Carregueu alguns exercicis d’altres cicles. Proveu els problemes. 

4. Ara creareu uns exercicis nous. Aneu a menú Fitxers | Nou i després a menú 

Operacions | Configuració. Cal configurar alguns paràmetres d’aquesta 

finestra de configuració: 

Núm. d’exercicis, poseu 5, seran els exercicis que proposarà. 

1er número, cal posar entre quins nombres volem que estigui el 

primer factor de les operacions. Poseuhi, per exemple, 5 i 9. 

2on número, poseuhi entre 0 i 4, per exemple. 

Escolliu l’operació, marqueu l’opció “suma”. I accepteu. 

5. Per activar l’exercici premeu el botó “E”, comproveu si presenta els exercicis, 

segons els paràmetres que heu configurat. Si cal modifiqueu alguns valors. 

6. Ara deseu aquests exercicis, menú Fitxers | Desar exercicis, poseuhi un nom, 

per exemple prova1.cal, i accepteu (botó d’Acord). 

7. Comproveu si obre el fitxer d’exercicis que heu fet, menú Fitxers | Obrir 

exercicis. 

6. La síntesi de veu. 

Introducció 

Molts programes d'ordinador incorporen música, sons i veu per millorar la 

interacció amb l'usuari. En la major part dels casos es tracta de sons digitalitzats en 

uns fitxers que l'ordinador reprodueix com si fos un casset. Aquest sistema, a més 

de consumir molts recursos del sistema (sobretot espai de disc) és poc flexible, ja 

que només es poden escoltar els missatges enregistrats. 

Els sistemes de síntesi de veu són programes d'ordinador que converteixen el codi 

escrit en un missatge oral de forma que l'ordinador pot llegir qualsevol text, el qual 

s'escolta a través de la targeta de so i l'altaveu de l'ordinador sense que calgui 

l'enregistrament previ. 

Actualment disposem de tres síntesi de veu en català, 


140 

UpCTV 



− UPCTV. Es descarrega d’internet. És la més usada 

− Verbio. S’instal∙la junt amb el KidPix 

− Loquendo. És de pagament, però és la que ofereix la millor qualitat 

(http://www.loquendo.com/es/) 

L’Upctv és un sistema de veu en català i castellà, desenvolupat pel Grup de 

Tractament de la Parla UPC, el qual funciona exclusivament en sistemes de 

Windows de 32 bits, Windows 95 o superior. L’Upctv és compatible amb 

qualsevol targeta de so i el podeu descarregar de: 

http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=sintveu 

El sistema inclou dos locutors, un de masculí i un de femení, que es poden alternar 

per comandaments interns. També hi ha comandaments per controlar la velocitat 

del locutor, seleccionar la llengua, així com els controls de reproducció, pausa i 

aturada. 

Incorpora la capacitat de llegir nombres i dates, i disposa de fitxers diccionaris i 

d'abreviatures per resoldre les expressions més complexes. Són els fitxers 

ABR_*.txt, amb abreviatures i fitxers DIC_*.txt, amb diccionaris; es troben en el 

directori DAT de l'aplicació i es poden editar i personalitzar. 

En la instal∙lació del programa copia el fitxer UPCTV.DOT, una plantilla per al 

Microsoft Word 97 que afegeix una barra d'eines per controlar el sistema. Aquesta 

plantilla cal que estigui amb la resta de plantilles del Word, generalment a 

\OFFICE97\PLANTILLES. 

Pràctica 

Hi ha altres programes que poden fer servir la síntesi de veu. 

1. Obriu el Word i aneu a menú Archivo | Nuevo | General. A més de l’opció de 

document en blanc hi ha les plantilles disponibles, escolliu la plantilla 

UPCTV.dot. 

Word crea un document en blanc on incorpora la barra d'eines UPC Lector 

amb les icones per controlar el sistema de síntesi de veu. 

2. Cal escriure un text i fer clic a les icones de la barra. L’ordinador llegirà el text 

seleccionat o el primer paràgraf. Per experimentar les diferents opcions de la 

barra d'eines primer heu d’aturar la lectura. Comproveu el funcionament de les 

icones reproducció, pausa, aturada, diferents velocitats de lectura, idioma i 

tipus de veu. 

3. Mireu com llegeix els següents textos

− “avui es dijous” 

− “avui és dijous” 

− “avui és dijous!” 

− “avui és dijous?” 

− 1234567890 

7. La síntesi de veu al Windows XP 


Windows XP inclou un nou estàndard de síntesi de veu Text to Speech TTS 

anomenat SAPI 5 que s’instal∙la de forma integrada amb el sistema operatiu i es 

gestiona des del tauler de control. 

Es tracta d’un controlador intern, anomenat motor de conversió de text a veu, que 

reconeix i llegeix el text escrit utilitzant una veu sintetitzada elegida d’entre varies. 

SAPI 5 es un estàndard que permet integrar productes de diferents fabricants amb 

locutors, idiomes o lèxics específics 

Com si es tractés d’una impressora o qualsevol altre component del Windows Des 

del Tauler de control es pot configurar 

La síntesi de veu o motor de veu que es vol utilitzar 

l’idioma, el lèxic, el locutor, la velocitat, etc. 

altres paràmetres específics suportats pel nostre motor de veu 

En la versió del Windows XP en català només ve instal∙lada la síntesi de veu en 

anglès. 

De la pàgina de Microsoft es poden descarregar altres motors de veu en castellà i 

altres idiomes però no en català 

Verbio i Kidpix 

Verbio és la síntesi de veu que incorpora KidPix. V 4. És compatible amb SAPI 4 i 

SAPI 5. Disposa de locutors en català castellà i es poden adquirir locutors en altres 

llengües. 

En tractarse d’una veu compatible SAPI es pot aprofitar en qualsevol programa 

que utilitzi una síntesi de veu. Els seus locutors en català s’anomenen en Pau i la 

Meritxell 

Instal∙lació 

Hi ha deus maneres d’instal∙lar Verbio: 

− Instal∙lant totalment el programa KidPix 4 


142 

MsAgent 



− Instal∙lant el programà VerbioSAPI4.exe que trobareu a la carpeta Third 

Party del CDROM del KidPix. 

És possible que amb aquesta instal∙lació en el vostre ordinador falti algun 

component de l’MSAgent . El podeu trobar a la mateixa carpeta del CDROM 

Kid Pix. 

Microsoft Agent (MsAgent) no és un programa si no un conjunt d’eines i recursos 

de programació que permeten la utilització de personatges animats interactius dins 

els programes. Aquests personatges són objectes Windows com les finestres, 

menús, etc. i es poden utilitzar per introduir, guiar, entretenir i en general millorar 

el programes i pàgines Web Les ajudes de l’Office són un exemple d’utilització 

l’MsAgent. 

Microsoft Agent permet utilitzar una nova forma d'interacció amb l’usuari usuari, 

que s’anomenen interfícies conversacionals, que aprofiten aspectes naturals de la 

comunicació social humana. Els personatges animats es comuniquen utilitzant veu 

sintetitzada, àudio gravat o text en una vinyeta. 

Microsoft Agent, a més a més de l'entrada per teclat i ratolí, suporta, 

opcionalment, el reconeixement de veu de manera que les aplicacions poden 

respondre a ordres orals. 

Trobareu informació detallada en anglès a 

http://www.microsoft.com/msagent/ 

MsAgent funciona en Windows 95 i posteriors i ja està instal∙lat per defecte en el 

Windows 2000 i Windows XP. Requereix com a mínim un Pentium 100 MHz, 

16 MB de RAM, i 1 MB en el disc dur per als components essencials i 4 MB 

addicionals per cada personatge addicional que instal∙lis. 

Cal una targeta de só compatible amb Microsoft Windows. així com auriculars i 

micròfon. 

MsAgent no es podrà desinstal∙lar ja que es converteix en una component del 

sistema operatiu Windows 

Instal∙lació 

Sí teniu el KidPix 4 instal∙lat no cal que feu aquesta instal∙lació 

Els passos a seguir són: 

1. Descarregar i executar el programa instal∙lador MSAGENT.EXE de 395KB a 

l’adreça http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/MSagent.exe 

2. Descarregar i instal∙lar els controls en castellà de l’MsAgent 

http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/AgtX0C0A.exe 

3. Descarregar i instal∙lar el motor de síntesi de text a veu TruVoice TexttoSpeech

TTS 

• en anglès TV_ENUA.EXE 


http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/tv_enua.exe 

• i/o en castellà 

http://activex.microsoft.com/activex/controls/sapi/spchapi.exe 

4. Descarregar i instal∙lar la veu d’un locutor en castellà 

• http://activex.microsoft.com/activex/controls/agent2/lhttsspe.exe 

5. Descarregar i instal∙lar algun personatge dels que trobareu a 

http://www.msagentring.org/index_agentchars.html 

Feta la instal∙lació caldrà descarregar algun programa que utilitzi aquest recurs. 

Entre els més coneguts tindríem el programa Plaphoons de Jordi Lagares 

MsAgent inclou les següents opcions de configuració 

• Agent Character: permet seleccionar el personatge o agent que vols utilitzar 

(Si és que tens més d'un 

• Size: pots escollir la Mida d'Agent. 

• Agent Options: Determina el comportament de l'agent: globus, sons, 

animacions, ocultar o minimitzar 

• Lexicon: Permet substituir paraules o caràcters per altres. Per exemple 

podries substituir :) per una cara somrient. 

• Speech Options: Et permet canviar la velocitat, el to i el volum del text parlat. 

• lowercase options opcions per les majúscules o minúscules. D’utilitat ja què 

l'agent llegeix les majúscules com lletres independents 

• Ignore message impedeix que l'agent llegeixi una línia que tingui més d'un 

percentatge determinat de caràcters no alfanumèrics (és a dir, que no siguin 

lletres o números), com per exemple els dibuixos 

8. Lectors de pantalla 

Lectura de textos 

Lectura de textos es un programa que fa servir la síntesi de veu per llegir 

qualsevol finestra de text, utilitzant la tècnica de copiarlo a la carpeta de Windows 

per llegirlo. 

Lectura de textos funciona igualment en els editors de text, el programes de 

correu, pàgines web, documents pdf i altres aplicacions que permetin seleccionar i 

copiar el text 

La lectura de textos, conversió en veu del text escrit, pot ser d’utilitat per persona 


144 

amb 



• Discapacitat visual o cegues per facilitar l’accés a la informació escrita 

• Insuficient habilitat lectora per a que els incapaciti per a comprendre el codi 

escrit, analfabets, nou vinguts, discapacitat intel∙lectual, lectura de textos 

els permet accedir a la informació escrita. 

• Discapacitat motriu, o altres que la lectura de textos els fatigui en excés, la 

forma auditiva pot millorar el seu rendiment. 

• Revisar auditivament un text escrit. La forma oral facilita la detecció 

d’errors en el text a algunes persones o un estalvi de temps per a altres. 

Us podeu baixar el programa del web http://www.lagares.org o directament de 

l’adreça http://www.xtec.cat/~jlagares/download/lecturadetextos.zip 

Lectura de textos no requereix instal∙lació sinó simplement descompactarlo en 

qualsevol carpeta o directori. El seu funcionament requereix la síntesi de veu 

UPCTV o l’MsAgent 

Pràctica 

Jaws 

1. Obriu el programa fent doble clic al fitxer LecturaDeTextos.exe. El programa se 

situa a la part superior de la pantalla com una finestra flotant petita 

lectura 

llegir 

velocitat de 

2. Obriu una pàgina web o qualsevol text, seleccioneune un paràgraf i premeu el 

botó de llegir. 

Si llegiu sense selecció prèvia el programa còpia tot el contingut de la finestra a la 

carpeta, d'allí se'l fa seu i es posa a llegirlo. 

3. Un cop comença a llegir, Lectura de Textos canvia d’ aspecte i mostra botons 

per parar o aturar la lectura 

parar 

pausa 

4. En els menús trobareu opcions per canviar de locutor, d’idioma, o funcions 

especifiques per a programes concrets (Outlook, ...) 

Jaws és un programa lector de pantalles de l’empresa HenterJoyce que a més de


llegir el text visible, fins i tot dels menú i quadres de diàleg, ofereix informació 

contextual que permet a la persona cega situarse i utilitzar l’ordinador sense 

veure’l. 

Entre les característiques més significatives de Jaws distingiríem 

• Instal∙lador amb instruccions orals i suport auditiu per facilitar l’autonomia. de 

la persona cega 

• Inclou en 6 idiomes diferents entre ells l’espanyol llatí americà i l’espanyol 

castellà però no el català. 

• És compatible amb veus TTS i això facilita instal∙lar nous locutors 

desenvolupats per terceres companyies 

• Disposa d’scripts específics que ajuden a utilitzarho amb diferents programes 

• Utilitza combinacions de tecles per accedir a qualsevol funció 

• Compatibilitat amb qualsevol tarja de so i amb el sistema operatiu MSDOS, 

les diferents versions de Windows 

• Disposa de demos gratuïtes que us podeu baixa de 

http://www.funcaragol.org/html/mainjaws.htm 

Jaws es un programa professional i ha estat adoptat per la ONCE com estàndard 

per equipar als seus usuaris. 


146 



Tema 10. Discapacitat 

auditiva 

La discapacitat auditiva auditiva no impedeix a les persones sordes comprendre la 

informació generada per l'ordinador que és fonamentalment gràfica o textual i per 

això no tenen especials dificultats per utilitzar els ordinadors. 

En la majoria de programes, els sons que s'escolten es limiten als clics del teclat o a 

algun breu soroll d'avís. Fins i tot, en molts programes multimèdia que incorporen 

música i veu, la informació auditiva és marginal o complementària. 

Els alumnes sords presenten necessitats i característiques específiques a les àrees 

del llenguatge, però incideixen a la resta dels aprenentatges. Tot i que usen alguns 

programes específics, els sords utilitzen prioritàriament els programes de propòsit 

general o estàndard que fan servir la majoria de persones. Per aquest motiu, és més 

útil distingir entre… 

1. Visualització del so. El Globus 

Les persones amb discapacitat auditiva tenen dificultats a escoltar la pròpia veu i 

controlar el procés de fonació. Hi ha programes d'ordinador que poden fer una 

presentació visual de la veu a partir del so enregistrat. Amb aquests programes els 

alumnes sords poden percebre les seves produccions vocals i ajustarles als patrons 

estàndards. 

Globus pot ser útil per estimular la parla en nens especialment inhibits o sords. 

Globus és un programa que visualitza la intensitat de la veu. Quan es parla davant 

el micròfon Globus dibuixa cercles, gràfiques, etc. 

Per realitzar aquests exercicis necessiteu una placa de so, compatible 

SoundBlaster, i un micròfon. 

El programa disposa d’aquests exercicis: 

• Globus, per percebre la intensitat del so. 

• Arc de Sant Martí, Joc dels rectangles, Viatge en globus, exercicis

El Globus 

Pràctica 

d’absènciapresència de veu. 

Tema 10. Discapacitat auditiva 

• Entonació, mostra l’evolució de la intensitat del so en funció del temps. 

• “Xupaxups”, indicat per a la repetició de ritmes. 

• Evolució que mostra l’evolució del so i es pot comparar amb un model. 

• Fem moure un cotxe, exercici que desplaça un mòbil quan la veu està dins 

uns paràmetres predeterminats. 

• Cursa, carrera del nostre mòbil contra el de la màquina, requereix una 

producció sonora estable. 

El Globus és un dels productes més simples en aquesta categoria i pot ser útil per 

estimular la parla en nens especialment inhibits o sords. 

L’usuari ha de parlar davant del micròfon i el programa dibuixa cercles més o 

menys grans, els quals canvien en funció de la intensitat del so. 

A la pantalla es dibuixen cercles de color vermell (globus) que estimulen la parla de 

l’usuari i serveixen com a feedback visual de l’èxit aconseguit. 

1. Aneu a Què vull fer? i feu clic sobre Globus. 

2. Parleu davant el micròfon i observeu com apareixen cercles que canvien de 

mida en funció de la intensitat del so que produïu. 

3. Quan feu aparèixer un cercle, feu clic amb el botó esquerre del ratolí sobre 

la finestra. Feu aparèixer un cercle sense color, el qual servirà de patró a 

superar o igualar. Quan el supereu, fixeuvos que el cercle canvia de color, 

ara és blau quan el supera, i continua sent vermell si no hi arriba. 

L’Arc de Sant Martí 

Pràctica 

És una activitat basada en l’absència/presència de so. L’Arc de Sant Martí fa que 

es dibuixin els colors de l’arc de sant Martí quan hi ha presència de so. Entenem 

que hi ha presència de so quan el valor detectat sigui més gran que el valor mínim 

dels paràmetres. Per tant, quan la intensitat del so no arriba a aquest valor mínim, 

apareix a la pantalla blanca. 

1. Aneu a Què vull fer? | Arc de Sant Martí. 

2. Parleu davant el micròfon. Apareixen per pantalla els colors de l’arc de St. 

Martí. 


148 



3. Aneu al menú Opcions | Canvi de paràmetres..., modifiqueu el valor mínim, 

deixeulo, per exemple, a 120. 

4. Torneu a parlar per fer sortir l’arc de St. Martí. Haureu de parlar amb més 

intensitat de veu. 

Joc dels rectangles 

Funciona exactament igual que l’opció Arc de Sant Martí, però ara apareixen un 

seguit de rectangles de diferents colors. 

Quan hi ha so es van generant contínuament i de forma aleatòria aquests rectangles 

a la pantalla, quan no hi ha so desapareixen els rectangles i queda la pantalla 

blanca. 

Viatge en globus 

Pràctica 

En aquesta activitat el professor crea un circuit amb cops de veu, després l’alumne 

haurà de recórrer amb un globus aquest circuit amb l’ajuda de la seva veu per 

superar els obstacles. 

1. Aneu a Què vull fer? | Viatge en globus | Crear circuit. 

2. Prepareu un circuit amb cops de veu. Seran els obstacles a superar. 

3. Passeu a l’opció Jugar directament en acabar de crear el circuit o des de Què 

vull fer? | Viatge en globus | Jugar. 

4. Augmenteu la dificultat del joc. Aneu a Opcions | Canviar paràmetres..., 

poseu el valor mínim més alt, per exemple a 80. I comproveu com funciona ara. 

Entonació 

Està pensada perquè el professor faci un patró d’entonació de so i l’alumne tracti

Pràctica 

d’imitarlo. 


Hi ha tres opcions: Començar, el programa dibuixa una gràfica de la intensitat del 

so. Passarho a la pista de dalt, passa la forma de la intensitat del so a la pista de 

dalt. Esborrar, per esborrar la pista de baix i tornar a fer intents. 

1. Activeu Què vull fer? | Gràfica Intensitat i durada | Pista de dalt 

(professor). 

2. Davant del micròfon pronuncieu un parell de paraules. Us ha dibuixat la 

gràfica. 

3. Activeu Pista de baix (Alumne), i torneu a repetir les mateixes paraules per 

aconseguir uns gràfics els més semblants possibles als creats anteriorment. 

4. Esborreu la pista de baix, des de l’opció Esborra pista de baix, i feu nous 

intents. 

Xupaxups 

Té el mateix funcionament que Entonació, però preparat per repetir ritmes. En 

lloc de gràfics d’intensitat de so, apareixen “xupaxups” cada vegada que pel 

micròfon es dóna un cop de veu. 

Evolució 

Pràctica 

Aquest exercici pot ser especialment útil en el treball dels ritmes i les entonacions 

de les frases. Els ritmes es poden produir amb la veu, o bé percudint suaument en 

el micròfon, seguint pautes de so i silenci, o bé intensitats amb fort i fluix. 

El programa té quatre opcions: Jugar, el programa dibuixa una gràfica de la 

intensitat del so en funció del temps. En activar el menú Evolució un cursor avança 

per la pantalla traçant la intensitat de la veu captada pel micròfon. Desar i Obrir 

permeten enregistrar o recuperar aquestes gràfiques. Línies al mateix lloc, dibuixa 

les gràfiques sobreposades i en facilita l’anàlisi comparativa. 

1. Activeu Què vull fer? | Evolució | Jugar. 

2. Pronuncieu una frase davant el micròfon. 

3. Des de Què vull fer? |Evolució | Desar..., deseu aquesta prova, poseuhi el 

nom evol01.glo. 

4. Activeu Jugar. Heu de pronunciar la mateixa frase, intentant reproduir el 

patró. 

5. Activeu Opcions | Línies al mateix lloc, podreu compararles més fàcilment. 

6. Feu nous enregistraments per intentar reproduir. Aneu a Què vull fer | 


150 



Evolució | Obrir, i carregueu el fitxer que havíeu desat al punt 3, i activeu 

Jugar. 

Fem moure un cotxe 

Pràctica 

Cursa 

Pràctica 

Aquest exercici obliga a l’alumnat a un control continuat de la seva veu. A la 

pantalla apareix un cotxe que avança quan la veu es produeix dins els paràmetres 

establerts (de l’opció Canvi de paràmetres). A la part superior esquerra de la 

pantalla apareix una representació dels marges, mínim i màxim, i de la intensitat de 

la veu. L’exercici finalitza quan el cotxe arriba al final de la pantalla. 

1. Activeu Què vull fer? | Fem moure un cotxe. 

2. Aneu parlant davant del micròfon per fer avançar el cotxe per tota la pantalla. 

3. Modifiqueu, des d’Opcions | Canvi de paràmetres, els valors, màxim i mínim 

de la intensitat del so. 

4. Moveu el cotxe amb els nous paràmetres d’intensitat de so. 

Aquí el nostre cotxe corre contra un camió que mou la màquina. El nostre cotxe 

avança quan la veu es produeix dintre dels paràmetres establerts, mentre que el 

camió avança automàticament segons el valor d’Increment X del quadre de 

control Canvi de paràmetres del menú Opcions. 

Apareixen uns indicadors de la producció instantània de la veu i un comptador que 

mostra els segons d’avantatge que li portem a la màquina. Quan guanyem el valor 

és positiu i quan perdem és negatiu. 

1. Primer de tot seleccioneu uns paràmetres de so, que seran els que mouran el


nostre cotxe. Per modificar el moviment del camió heu de canviar el nombre de 

l’opció Increment X, quan més alt, més ràpid anirà el camió i més difícil serà 

atraparlo. 

2. Activeu, a Opcions, les Línies de segons i, si voleu, Línia al mateix lloc (els 

dos vehicles corren a la mateixa línia). 

3. Si activeu a Opcions | Es pot recular en la cursa, el nostre cotxe anirà enrere 

quan no hi hagi so. Això incrementa la dificultat. 

4. Activeu el joc des de Què vull fer? | Cursa. 

2. Discriminador de fonemes 

Un pas més enllà de discriminar so i silenci és el treball dels fonemes i el 

reconeixement de veu. Reconeixement de fonemes és un programa que trobareu a 

Sinera o a la web http://www.lagares.org i té la intenció de facilitar la 

discriminació dels fonemes a persones amb deficiències auditives o amb dificultats 

en la parla. El programa funciona comparant patrons de veu que el mateix 

programa permet crear. 

Els exercicis consisteixen en el control de senzills jocs amb la veu. El mateix 

programa incorpora cinc tipus d'exercicis o jocs i, a més, es pot enllaçar amb 

d'altres jocs externs. 

El programa funciona en Windows 95 o superior i necessita d'una placa de so i 

micro i el trobareu ben detallat a l’Annex II d’aquest document 

Una forma simplificada de treballarlo és utilitzant el programa TocaToca que 

integra el mòdul de Reconeixement de Fonemes del Fressa 

Per fer aquest exercici us caldrà disposar de 

• Micròfon i altaveus funcionant correctament 

• TocaToca versió 2.10 o posterior 

• L’exercici Reconeixement de Vocals que treballa el reconeixement de 

fonemes amb la pronúncia dels monosíl∙labs PA, PI, POP, SET i CUC. 

Us el podeu baixar de l’adreça http:\\www.xtec.cat\~jfonoll\tocatoca\ 


152 

Pràctica 



Aquesta pràctica consisteix a veure una activitat del TocaToca que treballa sons, 

mitjançant el Reconeixement de fonemes. 

L’exercici ens presentarà monosíl∙labs a la pantalla surt en pantalla i caldrà respondre 

amb dient la paraula tot i que l’ordinador només reconeixerà la vocal. 

1. Si teniu el programa i l’exercici instal∙lat aneu a Inici | Programes |TocaToca i feu 

clic a l’exercici Reconeixement de Vocals 

2. L’exercici es posarà en marxa i desprès de la consigna inicial us dictarà es paraules 

que caldrà respondre amb les vocals, aquesta primera vegada, amb el teclat 

3. Una vegada hàgiu comprovat que el programa funciona, premeu ESCAPE per aturar 

l’exercici i aneu al menú Opcions | Planificar per fre que funcioni amb la veu 

4. Premeu el menú Accions i observeu que hi ha 5 ítems i que cada ítem té una acció 

amb el teclat, la vocal i una acció amb la veu Veu 01, Veu 02 .... 

Per reaccionar a la veu el sistema de reconeixement de fonemes compara el que capta 

amb el micro amb uns patrons prèviament enregistrats i si són equivalents els accepta 

com a correctes. 

El que ara fareu es enregistrar els patrons de veu d’aquest exercici. Els passos a segui 

són


5. Aneu a Accions i feu doble clic sobre la casella que conté el micròfon. Se us 

desplegarà un formulari com el de la imatge que serveix per assignar accions de 

micròfon i per activar l’enregistrador de patrons. 

6. Feu clic a Crear patrons. Després de passar la pantalla de presentació del Motor de 

Reconeixement de veu Fressa, el programa us anirà mostrant els indicadors 

d’enregistrament de veu. A mida que vagi captant les veus, el Motor les enregistra i 

salta al patró següent. 

7. En el nostre cas, amb 1 cal dir PA, amb 2 cal dir E, amb 3 cal dir I, amb 4 cal dir O, 

amb 5 cal dir U. 

8. Per comprovar com són els patrons creats, i rectificarlos si es el cas, cal fer clic a 

Millorar Patrons 

9. A la finestra Gràfiques, cal seleccionar els patróns i escoltarlos. Observeu que el 

programa treballa amb fraccions breus de so. Podeu enregistrarlos de nou les 

vegades que calgui fins aconseguí la millor forma possible. 

10. Tanqueu la finestra, tornareu a la finestra d’Accions de Veu del TocaToca , i aquí 

podeu guardar el fitxer per a que serveixi en futurs exercicis 


154 



11. Tanqueu la finestra de les Accions de veu i de Planificar i aneu al menú Opcions | 

Engegar. 

12. Tocatoca iniciarà el dictat de paraules i cada vegada que feu una pronuncia correcta 

el programa ens felicita i ens presenta un nou fonema per pronunciar igual que si 

preméssiu el teclat 

La finalitat de la pràctica és que l'alumne/a aconsegueixi pronunciar correctament 

els diferents monosíl∙labs que apareixien. 

Com estímul es pot partir de l'escriptura del monosíl∙lab però també pot ser un 

dibuix que representa el monosíl∙lab, i, fins i tot, l'estímul pot ser el mateix so que 

després l'alumne/a ha de repetir. 

3. Altres materials per desenvolupar l'audició i la 

fonació 

Visualizador fonético 

El Visualizador fonético és un sistema d’exercitació de la veu desenvolupat per la 

casa IBM que requereix una targeta de so específica. Incorpora tretze mòduls de 

treball agrupats en tres categories: 

Mòdul de coneixement 

Els exercicis del mòdul de coneixement estan dirigits a millorar l'autopercepció de 

la veu per facilitar posteriorment l'autocontrol i els exercicis de consolidació. 

Coneixement del so: aquest exercici visualitza la presència i absència del so. A la 

pantalla apareix un calidoscopi que s'activa quan el so supera un cert nivell. 

Coneixement de la sonoritat: a la pantalla apareix un tren que avança quan el so 

supera un determinat nivell de temps. Un rellotge a l’estació del tren marca la 

duració del so. 

Coneixement de la intensitat i sonoritat: en aquest exercici el pallasso de la 

pantalla somriu amb la intensitat del so i la corbata acolora la sonoritat de l'emissió. 

Coneixement del to: l'exercici mostra un termòmetre on la columna de mercuri 

puja o baixa en funció del to, enregistrantse el màxim i el mínim de l'emissió. 

Aquest exercici ajuda a prendre consciència del to de la veu i conèixer el camp 

tonal d'una persona. 

Coneixement de la intensitat: l'exercici consisteix en inflar un globus en la 

pantalla, que varia la mida en funció de la intensitat del so. 

Mòdul de desenvolupament de tècniques 

Aquest és un mòdul de "pràctiques" format per diferents "jocs" que, de forma 

lúdica, conviden a fer exercicis par automatitzar el control de la fonació, pràctiques

que fetes d'altra forma resulten tedioses. 


El to: en aquest joc un objecte que es desplaça ha d'evitar diferents obstacles. Amb 

el to de la veu el jugador controla els moviments verticals i amb la sonoritat els 

moviments horitzontals. 

La sonoritat: a la pantalla apareix un paisatge on, amb un globus, el professor 

terapeuta crea un patró de veu en forma d’un perfil muntanyós recitant una paraula 

o frase. L'alumne ha de controlar el vol del globus recitant la mateixa frase i evitant 

que s'estavelli amb les muntanyes. Els sons sonors eleven el globus superant les 

muntanyes, mentre que els sords el fan baixar coincidint amb les valls. 

Mòdul de tècniques vocàliques: precisió, contrast i creació de models 

vocàlics 

En un joc que treballa la precisió vocàlica, apareix un mico que ha de pujar a una 

palmera i tirar els cocos. El mico avança mentre s'emet un determinat fonema de 

manera continuada. Si s'interromp la fonació o ens desviem del patró, el mico 

retrocedeix en el camí. 

Un altre joc que treballa els contrasts vocàlics, presenta un laberint on els 

desplaçaments estan associats a patrons vocàlics. Segons sigui el so emès, el cursor 

es mou en una direcció o una altra. 

Finalment, altres exercicis mostren una representació gràfica de la parla que 

l'alumne ha de repetir intentant ajustar la corba de la veu a la norma del model. 

Mòdul d'estructuració 

Aquest mòdul actua com un laboratori de fonètica que permet analitzar alguns 

aspectes de la parla com la sonoritat, la intensitat, el to i l'entonació. 

Els registres es poden guardar en forma d'arxius, comparar amb arxius patrons o 

amb mostres anteriors. 

4. Llenguatges alternatius 

Signe 

Introducció 

Signe és un editor de llenguatge signat que permet crear textos en llenguatge escrit 

i traduirlo a llenguatge gràfic o de signes. El programa es proposa un doble 

objectiu: 

• proporcionar una eina a les persones sordes para facilitar la lectura de 

textos 


156 

Pràctica 



• agilitar la preparació de materials educatius en llenguatge signat als 

mestres i logopedes 

El programa incorpora inicialment un diccionari amb el llenguatge signat per a 

sords però, canviant aquest vocabulari, es pot utilitzar com a suport de qualsevol 

llenguatge gràfic ( SPC, MIC...) 

Signe es compon de dos mòduls: 

• el gestor de gràfics, que permet mantenir el diccionari del programa 

afegint, modificant o eliminant paraules i dibuixos. 

• el gestor de frases que després d’escriure, o importar un text, 

confegeix les planes amb la traducció signada del text escrit. 

1. En engegar el programa la primera pantalla presenta quatre icones, 

Activeu el Gestor gràfic i accedireu al diccionari. Observeu el tipus de 

vocabulari que incorpora el programa, la forma dels noms, els nexes, els temps 

dels verbs, etc. 

En tancar el programa sempre pregunta si es volen guardar les modificacions 

dels gràfics, del diccionari per a properes sessions. 

2. Activeu la icona del Gestor de frases on es poden escriure un text de, com 

màxim, 4242 paraules sense signes de puntuació. Escriviu un nom, a la zona de 

Títol i, fent clic a la zona de Text escriviu “el pare rentar amb aigua i sabó”. 

3. Feu clic a la icona (Bilingüe) i accedireu a una nova pàgina amb el text 

escrit en lletres i traduït a signes. Seleccionant el text escrit el podeu modificar 

per millorarne el redactat. 

Un cop tot estigui correcte podeu imprimir les pantalles fent clic a la icona 

impressora. 

4. Retorneu al Gestor de frases a través de la icona i observeu que: 

• el menú Edició permet retallar i enganxar 

• el menú Gestor permet importar un text 

• la icona esborra el text de la pantalla 

5. Activeu el Gestor de gràfics per modificar el diccionari. El vocabulari es 

compon d’una paraula i d’un dibuix. La paraula no pot estar repetida. El dibuix 

ha de ser un fitxer BMP de 125 x 125 píxels.


Nou gràfic Buscar un gràfic Esborrar un gràfic 

Quan realitzeu aquestes accions visualitzareu un quadre amb el pictograma 

corresponent a la paraula que afegiu, modifiqueu o esborreu. 

Per modificar el diccionari: 

• escriviu a la línia de text corresponent la paraula “PROVA”. Les paraules 

no poden tenir espais en blanc, en aquests casos es pot utilitzar la fórmula 

anar_a, tot i que això obliga a escriure sempre la paraula d'aquesta manera. 

• feu clic a la icona Nou gràfic, s’obrirà un quadre de diàleg, 

• navegant seleccioneu el fitxer format bmp que s'associarà a la paraula que 

hem escrit. 

La nova paraula s’afegirà a la llista que s'ordenarà alfabèticament i visualitzem 

el seu pictograma corresponent. 

En sortir haureu d’escollir l’opció de guardar els nous gràfics per tal que 

aquests quedin incorporats al programa per a properes sessions. 

6. El Gestor de gràfics també permet: 

Mira què dic! 

• buscar una paraula en el diccionari escrivint la paraula i prement la 

icona Buscar un gràfic. 

• eliminar una paraula el diccionari escrivint la paraula i prement la 

icona Esborrar un gràfic. 

• accedir directament a les pàgines que mostren el diccionari amb totes 

les paraules. 

El Mira què dic és un projecte del CEE Les Aigües de Mataró que té com a 

objectiu facilitar l'aprenentatge de la llengua de signes per millorar la comunicació 

d'algunes persones que tenen dificultats en comprensió o la producció del 

llenguatge oral. 

El trobareu a l’EDU365 Des de l’apartat Alumnes| Primària i des 

de Mares i pares on trobareu també informacions d'interès per a les 

famílies amb fills sords. 

O directament a l’adreça http://www.xtec.cat/dnee/act/miraquedic/ 

Es tracta d'un diccionari interactiu multimèdia que es pot consultar per ordre 

alfabètic o pels diferents camps semàntics. Cada paraula es representa amb : 

o Una imatge amb vídeo de la paraula signada 


158 

Pràctica 

o Una fotografia del signe 

o El dibuix de la paraula 

o So (veu) 



1. Des del vostre navegador d'Internet accediu a la pàgina Edu365. Aneu a l'apartat 

Alumnes | Primària i escolliu l'opció Mira què dic. 

2. Des de la portada del Mira què dic podeu accedir a: 

o Índex alfabètic, amb el llistat de totes les paraules disponibles 

o Índex temàtic amb les paraules agrupades per temes concrets 

3. Escolliu l'opció Índex alfabètic i del llistat , de paraules., seleccioneu diferents 

paraules de la llista i observeu el contingut que us presenta. 

4. Feu clic sobre la foto per veure l’animació. (Caldrà esperar un cert temps fins que 

s’estableixi la comunicació amb el servidor de vídeo) 

5. Disposeu d'uns botons per escoltar la pronúncia de la paraula i per anar a l'Índex 

alfabètic i a l'Índex temàtic. 

6. Ara accediu a l'Índex temàtic. S'hi pot anar des de qualsevol finestra prement 

sobre el botó 

7. Escolliu un tema. Us presenta les paraules de què disposa relatives al tema 

escollit. Una vegada premeu sobre una paraula accediu al seu contingut, de la 

mateixa manera que hi heu anat mitjançant l'Índex alfabètic. 

Fonts de lletra signada 

Hi ha la possibilitat de carregar, en les fonts de lletres del Windows, la font 

“Signlang.ttf”, és un fitxer de fonts True Type. D’aquesta manera estarà 

disponible en totes les aplicacions Windows de l’ordinador. 

És una font de lletra la qual ens passa a lletra signada tot allò que escrivim des del

Pràctica 


teclat de l’ordinador. Té la limitació d’algunes lletres que no tenen la seva 

traducció a signes: ñ i ç. I cal escriure amb la posició de majúscules activada. 

Pot ser útil per traduir paraules i frases en els seus símbols corresponents, lletra a 

lletra. 

1. Instal∙leu a l’ordinador la font de lletra signada “Signlang.ttf”. Aneu a Inici | 

Configuració | Tauler de Control | Tipus de lletra. 

2. Seleccioneu Afegir font de lletra, i des de la seva ubicació (disquet), marqueu 

el fitxer en qüestió i accepteu. 

3. Obriu el processador de text Word. Escriviu una paraula, la seleccioneu i aneu 

a la finestreta de tipus de lletra per escollir el tipus de lletra signada, apareix 

com a Sign Language. Ha convertit el vostre escrit en signes. 

4. També hi ha, naturalment, la possibilitat d’escriure directament en lletra de 

signes. Només cal tenir seleccionada aquesta font de lletra. 

5. Podeu fer els signes més grans augmentant la seva grandària des de la finestreta 

de mida de lletra. Els signes poden aparèixer malament per pantalla, però quan 

ho imprimeix, sol quedar bé. 

5. Llenguatge escrit 

L’Exler: exercicis de llengua en català 

Sovint els alumnes sords tenen pobresa de vocabulari, ja que manquen els estímuls 

ambientals. Per ells no és fàcil incorporar aquells aspectes que no s'ensenyen 

específicament, sinó que s'aprenen en la conversa amb els companys o a través dels 

mitjans de comunicació. 

El sistemes informàtics documentals amb suport gràfic, atles visuals o geogràfics, 

enciclopèdies, contes interactius... poden ser un recurs alternatiu per a aquests 


160 

alumnes. 



L’Exler està concebut com un vocabulari multimèdia, contextualitzat, amb el qual 

treballar diferents exercicis del llenguatge oral i escrit. El programa està organitzat 

com un conte d'imatges amb una successió de pantalles gràfiques. Cada pantalla 

conté un vocabulari actiu que es treballarà amb els exercicis. Un sistema d'icones 

permet seleccionar les diferents opcions del programa. Les icones són de dos tipus. 

Pràctiques 

1. Engegueu el programa. Després de la primera pantalla accedireu a una llista amb 

els fitxers d’històries gràfiques disponibles. En seleccioneu una, fent un doble clic 

a la llista. Exler us presentarà la primera pantalla interactiva on estan definits 

alguns objectes o paraules. En clicarlos, els objectes mostren el seu nom en 

forma oral i escrita. 

2. La icona Explorador desplega una sèrie de dibuixos que representen les paraules 

actives. Seleccionantles, el programa assenyala l'objecte a la pantalla, escriu el 

seu nom i el llegeix. D'aquesta manera els alumnes sords poden assolir un nou 

vocabulari on el significat es desprèn del context gràfic. 

3. La icona Exercicis desplega les icones de les quatre activitats: 

comprensió oral, lectura, dictat i dictat d'objectes. Naturalment, els 

exercicis amb forts components orals no són adequats per als 

alumnes sords. 

4. La icona Escoltar activa l'exercici de comprensió oral. En aquest 

exercici els alumnes sords tindran dificultats. El programa dicta una 

paraula que cal assenyalar amb el clic del ratolí a la pantalla. 

5. La icona Mirar activa l'exercici de lectura on es presenta una 

paraula per escrit. Cal llegir aquesta paraula i assenyalar, amb un 

clic del ratolí, l'objecte a la pantalla. El programa corregeix 

automàticament la resposta, amb un missatge positiu o negatiu, i 

admet fins a tres respostes equivocades abans de passar a la 

pregunta següent. 

6. La icona Escoltar i escriure activa l'exercici de dictat. En aquest 

exercici el programa dicta una paraula que cal escriure amb el teclat 

i finalitza prement RETORN. És previsible que els alumnes sords 

tinguin moltes dificultats per fer aquest exercici. 

7. La icona Escriure activa el dictat d'objectes. En aquest exercici el 

programa assenyala un objecte a la pantalla amb un cursor 

intermitent i cal respondre escrivint el seu nom. Observeu quines 

particularitats té el procés d'escriure. 

8. L'ajuda en aquest exercici conté tres icones, l'altaveu que repeteix el dictat, la mà 

que assenyala l'objecte i la vareta màgica que mostra la solució durant uns 

instants i cal memoritzar. 

9. El programa té un sistema de tolerància ortogràfica que permet ajustar el nivell 

d'exigència a la capacitat de l'alumne. Escriviu una vocal incorrectament amb 

accent o sense i observeu què es mostra en pantalla.


El programa, en aquesta configuració, les considera lletres iguals i s'accepten 

indistintament. 

10. Quan sigui oportú, escriviu equivocadament, V per B, J per G o a l'inrevés i 

observeu què fa el programa. 

Aquestes lletres estan declarades com a lletres equivalents, ja que d'alguna 

manera estan relacionades i generen gran quantitat d'errors ortogràfics. El 

programa les identifica i proposa teclejar la forma correcta per continuar. 

11. Dígrafs: són grups de tres lletres que el programa reconeix i corregeix completant 

automàticament a l'usuari quan s'oblida d'escriure alguna lletra. Els dígrafs estan 

definits en el fitxer de configuració. 

12. A la primera pantalla trobareu el menú Opcions | Configuració, que us permetrà 

triar el Nombre d'exercicis (3,5, ... ) i Tipus de lletra, manuscrita o d'impremta. 

13. El fitxer EXLER2.CFG conté les dades generals del programa i en especial la 

declaració de lletres iguals i equivalents. La sintaxi és # n1n2 n3n4 ... # on # 

indica el principi i final de la llista. n1 i n2, n3 i n4 són les parelles de lletres 

que cal considerar iguals o equivalents. 

Modifiqueu aquests valors i observeu la resposta del programa. 

14. En el cas dels dígrafs la sintaxi serà # n10n1 n20n2 ...# on # indica el principi i 

final de la llista i n10, n20... són els dígrafs que el programa accepta en qualsevol 

de les seves formes incompletes. 

Modifiqueu aquests valors i observeu la resposta del programa. 

Clics de llengua 

Pràctica 

El Clic en la versió 3.0 incorpora un nou tipus d’activitats que anomena Activitats 

de text que eixamplen encara més el ventall de possibilitats de creació d'activitats. 

Un exemple d'aquesta tipologia és el paquet Adaptació d'activitats Babel, 

(Aplicació MSDOS) que recull algunes de les activitats creades anteriorment amb 

el programa Babel (Aplicació MSDOS) adaptades al nou entorn d'activitats de 

text del Clic. 

En el paquet trobareu tres blocs d'activitats: 

Català Primària 

Català Secundària 

Castellà Secundària 

Des del CD Sinera tindreu les opcions d'Execució, d'Instal∙lació o de Còpia (en 

un disquet per a posteriors instal∙lacions). 

1. Des del CD Sinera navegueu pel Programari Educatiu | Clic | Activitats Clic 

(llengües). 

2. Executeu Adaptació d'activitats Babel | Català Primària. 


162 



3. En començar l'activitat presenta l'índex a partir del qual podem escollir els 

diferents tipus d'activitats a fer. Hi trobem exercicis del tipus: 

Substituir forats per unes lletres determinades: c/q, m/n, d/g, c/ç, o/u, b/v/p, 

t/d, c/z, g/j, y/j/i, etc. 

Omplir un text amb les consonants o les vocals que han desaparegut. 

Omplir un text amb lletres que han desaparegut. 

Ordenar les paraules d'una frase o línia de text, les quals estan barrejades. 

Ordenar les línies d'un text que s'han barrejat. 

Completar les paraules d'un text, pot aparèixer una ajuda. 

Relacionar paraules de diferents columnes. 

Posar els espais a les frases … 

Observeu el contingut de les diferents activitats i feune algunes. 

4. Una vegada feta una activitat, activeu l'opció d'imprimir i feune una còpia. 

Valoreu aquesta possibilitat en el treball amb els alumnes. 

6. FACIL Factoria d'Activitats Combinades 

d’Informàtica i Llengua 

Práctica 

FACIL és una aplicació que genera automàticament activitats de llengua a partir 

d’una base dades de paraules i un models d’activiats. 

Les activitats que trobareu en Facil versió 1.5 són: 

• Jocs de llengua taulers, fitxes, daus i altres materials que es poden 

imprimir i retallar per convertirlos en jocs de taula. 

• Activitat de lectoescriptura exercicis en paper que ,segueixen els models 

d’activitats que habitualment ja fan els alumnes però que ara podreu 

preparar a mida. 

• Activuitats a l’ordinador: Clic, Exler, Tocatoca, Power Point i altres 

semblants que permeten preparar materials personalitzats oerò que Facil 

ho fa automaticament. 

Per utilitzar Facil necessitareu fer servir l’Acces. Si voleu utilitzar els exercicis 

directament cal tenir instal∙lat el Clic, el TocaToca i el PowerPoint. 

1. Podeu baixar el FACIL de l’adreça http://www.xtec.net/dnee/facil . S’ha 

de descarregar el fitxer facil.zip que ocupa més de 40 Mb. 

2. Descompacteu el fitxer facil.zip en una carpeta, entreuhi i executeu el

programa instal∙lador instal_facil.exe. 


3. Posteriorment, si cal executeu l’Actualització que trobareu a la web 

4. Engegueu el programa amb la drecera que trobareu a Aplicacions Pie 

|Facil. Accedireu a la portada del programa i a continuació al menú 

principal. 

5. Aneu a Joc Nou feu clic a Seleccionar informació per escollir el criteris 

per seleccionar les paraules de l’exercici 

6. Tria criteri de paraules per selecciona aquelles amb les que treballaràs. 

Si tens marcada la casella Afegir totes les paraules automàticament 

s’omple la llista de paraules. Altrament pots anar a Cercar paraules i 

es collirles una a una. 

7. Repassa la llista i elimina aquelles paraules que no vulguis fer servir. 

Procura que quedin unes 10 o 15 paraules 

8. Surt d’aquest formulari per la icona porta i escull el botó Jocs de llengua 

i trien un, per exemple cartes. Automàticament es generarà el material 

per imprimir. 

9. De manera semblant podreu generar altres materials. 


164 



Tema 11. Discapacitat 

cognitiva 

1. Informàtica i discapacitat cognitiva 

Les persones afectades per alguna discapacitat de tipus psíquic poden utilitzar 

l'ordinador, però sovint l'entorn de treball i el funcionament d'alguns programes 

resulten excessivament complexos perquè ho facin amb autonomia. 

Aquestes persones són molt diferents entre si, i a l’hora d’utilitzar els ordinadors 

presenten una problemàtica variada, que va des de la seva manca d'interès pel que 

passa a la pantalla, en els més profunds, a la impossibilitat d'utilitzar un sistema de 

menús en cascada o de prendre certes decisions. 

Amb aquests alumnes es fa necessària la utilització d'un programari adaptat, de 

manera que: 

• les tasques proposades tinguin un nivell de complexitat adequat a la capacitat de 

la persona 

• presenti un entorn de treball senzill, on tots els elements de control siguin 

visibles 

• tutorialitzi l'activitat dels alumnes prenent decisions quan el deficient mental no 

ho pugui fer. 

Programes causaefecte 

L’alumnat amb discapacitat cognitiva greu sovint no mostra atenció pel que passa 

en el seu entorn. Quan manipulen el teclat o el ratolí ho fan sense cap finalitat i ni 

tant sols miren la pantalla de l'ordinador. 

Els programes causeefecte miren de captar l’atenció de l’usuari de manera que les 

persones associïn les seves accions amb la resposta de l'ordinador. L’objectiu és 

provocar un gest intencionat promovent l'autocontrol personal, ja sigui estimulant 

l'acció, en casos de passivitat, o inhibintla en els casos d'hiperactivitat. 

Aquest tipus de programes són el primer graó en la comunicació amb l'ordinador i, 

mica en mica, el gest es pot fer més precís i diferenciat. La comunicació amb

Tema 11. Discapacitat cognitiva 

l’ordinador, de vegades, és un pas important cap a la comunicació amb l'entorn. 

Tots els programes d'ordinador segueixen la seqüència d’accióreacció, ja que 

activant els controls del programa es modifica el seu funcionament: per aquests 

tipus d'activitat cal trobar programes molt espectaculars on una petita acció del nen 

o nena produeixi una gran reacció de l'ordinador, que sigui capaç de cridarli 

l'atenció. 

Programes d'exercitació d'habilitats 

Els deficients mentals aprenen més a poc a poc que els altres alumnes i necessiten 

superar un llarg període de pràctiques per a consolidar els aprenentatges. 

Existeixen gran varietat de programes d'ordinador, anomenats educatius o EAO, 

que cobreixen una bona part del currículum i en especial els aprenentatges escolars 

més elementals. 

Els programes d'EAO, encara que no sempre tinguin una gran valor educatiu, 

permeten realitzar activitats d'aplicació i exercitació respectant el ritme de treball 

personal. Aquests programes solen adoptar la forma d'un joc, la qual cosa encara 

resulta més estimulant. 

Ajudes a l'escriptura: correctors, predictors... 

L'ordinador amb el processador de text incorpora eines i recursos que simplifiquen 

el procés d'escriure. És més fàcil traçar les lletres amb el teclat que no pas ferho 

manualment, l'ortografia és més fàcil de corregir amb un diccionari informatitzat 

que consultant un diccionari de paper. 

Escriure, però, és molt més complicat que traçar una successió de lletres sobre un 

paper. Són necessàries les funcions mentals superiors per elaborar les idees, 

estructurarles i generar el text. 

Els sistemes informàtics no poden pensar per les persones, però poden facilitar la 

generació de missatges escrits que d'alguna manera expressin les intencions 

comunicatives de l'usuari. 

Es poden crear sistemes icònics de creació de frases o textos on en una primera 

pantalla hi hagi els subjectes, amb les fotos de les persones, en una segona les 

accions i en una tercera els complements, de tal manera que es puguin crear textos. 

Existeixen sistemes predictius que a partir d'unes poques lletres et proposen una 

sèrie de paraules o frases més habituals. 

Simuladors de la vida quotidiana 

Els simuladors són programes que presenten un món virtual que l'usuari pot visitar 

i manipular de manera semblant a com ho faria en el món real. La forma més 

popular d'aquests programes són els jocs de conducció de cotxes o avions, però hi 

ha aplicacions més professionals que s'utilitzen per assajar prototipus de màquines 


166 



abans de construirles, entrenar pilots, astronautes i altres professionals en 

situacions de risc sense posar en perill els aparells ni la seva vida. 

Aplicant les tècniques de la simulació i la realitat virtual es podrien construir 

simuladors de la vida quotidiana on els alumnes pugessin entrenarse a agafar el 

transport públic, comprar i vendre, o triar la roba adequada a cada moment. 

Perifèrics especials 

Encara que els alumnes amb discapacitat cognitiva no tinguin limitacions físiques 

per utilitzar el teclat o el ratolí, poden existir autèntiques barreres cognitives que 

els impedeixi utilitzar els perifèrics estàndards. 

Algunes persones no comprenen la relació entre els moviments del ratolí i els 

moviments del cursor a la pantalla o no poden simultàniament exercir el control 

visual de la mà i del cursor. La pantalla tàctil elimina elements interposats entre la 

causa i l'efecte. El control es realitza únicament sobre la pantalla i el mateix dit 

assenyala i situa el cursor. 

En qualsevol cas, la pantalla tàctil simplifica l'entorn de treball i redueix l'equip a 

utilitzar per l'alumne, que pot quedar reduït a la pantalla. 

De vegades, els programes resulten massa complexos o els sistemes d'accés són 

poc significatius. La tauleta sensible actua com un plafó de comunicació amb 

l'ordinador que permet configurar l'entorn de treball simplificant l'accés als 

programes. Amb una pulsació es pot activar qualsevol opció d'un programa. 

Com a símbols de comunicació es poden utilitzar dibuixos, fotos, o qualsevol 

element concret que es pugui situar sobre la tauleta. 

2. Tocatoca 

Tocatoca és un programa de causaefecte dissenyat per incentivar les primeres 

interaccions dels alumnes amb l'ordinador i amb el món extern. Es tracta d'aprofitar 

les capacitats multimèdia dels equips per captar l'atenció de l’alumnat, despertar 

l'interès i educar l’acció voluntaria. El mateix programa permet desenvolupar 

exercici de major complexitat on intervenen la percepció, la discriminació, la 

lectura o l’escriptura. 

Per a l’alumne, el programa té un funcionament molt simple: en realitzar una de les 

accions previstes, amb el teclat, el ratolí, la palanca de control de jocs (joystick), la 

veu o la Webcam, l’ordinador reacciona presentant imatges, sons o animacions. 

L’exercici cal configurarlo en funció dels interessos dels alumnes i de 

l'espectacularitat de la resposta. 

L'última versió del programa Tocatoca es troba a l’adreça web 

w.jfonoll.cat/tocatoca.

Funcionament del programa 


Tocatoca es comporta de maneres diverses, segons el tipus d’exercici a fer: 

Exercicis amb estímuls que esperen una resposta: 

Regularment el programa mostra un estímul, a l’atzar, i espera que l’usuari faci una 

acció. Quan es produeix, desapareix l’estímul i, el programa presenta la reacció 

programada segons l’acció sigui la correcta o no. 

Exercicis d’exploració sense estímuls previ: 

El programa presenta una pantalla estàtica amb una icona al centre a l’espera d’una 

acció de l’usuari. Si l’acció és una de les planificades, el programa mostra la 

reacció i passat un temps determinat torna a la pantalla estàtica. 

Quan no hi ha exercicis: 

Sense exercici, el Tocatoca s’engega amb la situació de planificar, la qual permet 

crearne de nous o accedir al sistema de menús per anar a les diferents opcions del 

programa. 

Durant els exercicis el Toca Toca 

ocupa tota la pantalla i no mostra ni la barra de títol ni botons de maximitzar o 

tancar per evitar que l’alumnat pugui realitzar interaccions inadequades 

filtra la majoria d’accions amb el teclat, el ratolí, i resta de perifèrics i només 

respon les que estan planificades. 

En aquesta situació 

la tecla ESC finalitza l’exercici i permet anar als menús : 


168 



la combinació SHIFT ESC tanca el programa directament 

Pràctica 1. Exemples del Toca Toca 

A la pàgina del programa Tocatoca us podreu descarregar una demo i diferents 

activitats d’exemple que poden tenir la seva aplicació en la familiarització amb el 

domini del teclat . L’adreça ès http://www.jfonoll.cat/tocatoca/ 

Hi trobem els següents exemples d’activitats: 

Activitats Estímuls Accions Reaccions 

Animals Animals No en té Qualsevol tecla Apareixen dibuixos 

d’animals amb el seu 

so característic 

Cançons Cançons No en té Clic esquerre 

del ratolí 

Teclat 

Exploració 

Teclat 

Numeració Numeració 

(Numer) 

Fotos al 

Teclat 

Diles 

Orientació Orientació 

(Orienta) 

Copia Teclat Dibuixos amb 

una lletra 

Apareixen dibuixos i 

el so d’una cançó. 

No en té Qualsevol tecla Surten dibuixos del 

conte de “La rateta”. 

Dibuixos amb un 

cert nombre 

d’elements (a 

comptar) 

Tecla de la llista Surten dibuixos del 

conte de “La rateta”. 

Tecla de la llista Dibuix del número i 

pronuncia el seu so. 

Explora Teclat No en té Tecla de la llista Dibuix o foto de 

l’objecte i paraula 

escrita 

Inicials Dibuix o foto 

de l’objecte 

Escriure Dibuix o foto 

de l’objecte 

Un dibuix amb 

una orientació 

determinada 

Tecla de la 

llista. Inicial de 

la paraula 

Sèrie de lletres 

de la paraula 

Tecles de 

cursor: Amunt, 

avall, dreta o 

esquerra 

Dibuix o foto de 


escrita 

Dibuix o foto de 


escrita 

Surt un dibuix amb 

una fletxa indicant 

l’orientació, el so de 

“bé” i un dibuix de 

conformitat. 

1. Per accedir al exercicis cal anar a Inici | Programes | Toca Toca | Demo 

2. S’engegarà el programa Toca Toca amb un menú que des d’on podeu accedir a 

les diferents activitats.


3. Amb el ratolí feu clic a Exploració teclat. Aquí, en prémer qualsevol tecla 

apareix una imatge amb el so del seu nom. Passat un temps determinat l’exercici 

finalitza i torna a aparèixer el menú de la Demo 

4. Trieu un a un la resta d’exercicis i observeune el seu funcionament: 

• Una lletra. Surt la imatge d'un animal per pantalla i cal prémer la tecla 

corresponent a una lletra del nom de l'animal. 

• Dictat. El programa dicta paraules i cal escriureles. Són noms d'animals. 

Si s'escriuen bé, surt l'animal en qüestió. 

• Dictat de paraules. El programa pronuncia el nom d'un animal i cal 

assenyalarlo a la pantalla on n'apareixen més. 

• Dictat de formes. La pantalla conté les imatges d'uns quants animals. En 

surt un de nou al centre i cal trobar el seu igual. 

• Exploració del ratolí. A la pantalla hi ha les imatges d'uns quants 

animals. Si s'hi clica a sobre, el programa presenta una nova imatge més 

gran de l'animal, amb el text del seu nom i la seva pronúncia. 

5. Recordeu que 

prement ESC finalitza l’exercici i s’accedeix al menú 

prement SHIT ESC finalitza l’exercici i es tanca el programa 

Igualment podeu instal∙lar alguns dels exercicis que hi ha a la web i veure 

com funcionen. 

Planificació d’activitats 

Planificar activitats té, com a mínim; una doble dimensió: educativa i tècnica. 

Educativa: la planificació s’inicia amb un usuari concret, avaluant la seva capacitat 

d’interaccionar amb l’ordinador, els seus interessos i proposantse uns objectius a 

aconseguir. 

Tècnica: la planificació inclou crear un o varis ìtems ( combinació d’acció, reforç i 

estímul si es el cas) definint els elements següents 

• acció 

El Tocatoca presenta un quadre de diàleg de color blau amb les accions que pot 


170 



identificar, on cal seleccionarne una o diverses. Les accions es poden fer amb el 

teclat, el ratolí, la palanca de control de jocs (joystick) o la veu, utilitzant el mòdul 

re reconeixement de veu d’en Jordi Lagares i la webcam utilitzant l’Ull de Color. 

Les accions poden tenir diferent complexitat i cal que estiguin perfectament 

diferenciades entre si. Per exemple: Qualsevol tecla inclou totes les respostes del 

teclat i no es pot combinar amb escriure una paraula o prémer una tecla concreta. 

Per altre banda cal distingir entre 

Llista d’accions el programa acceptarà com a resposta correcte qualsevol de 

les accions que hi hagi a la llista 

Sèrie el programa exigirà totes les accions i amb l’ordre establert. En aquest 

cas l’usuari rebrà un reforç progressiu en la mesura que completi la sèrie. 

El Temps de l’acció són els segons que l’ordinador espera la resposta de l’usuari. 

Cal configurarlo de forma coordinada amb al temps de l’estímul i el del reforç 

• Reaccions Si – bé i Si malament 

Les reaccions són una combinació de fitxers i ordres que el programa presenta de 

forma seqüencial. Entre els fitxer es poden utilitzar 

fitxers gràfics (BMP, WMF, GIF, JPG), 

sons (WAV, MID, MP3). 

animacions (AVI, SWF, SCR, EXE) 

altres : text, colors de pantalla, ..... 

Tocatoca planifica les reaccions a partir d’una taula de color verd o vermell, amb 

pictogrames, que ens informen de la seqüència d’esdeveniments de cada reacció. 

Cada fila representa una reacció alternativa. Fent doble clic sobre 

un pictogrames s’accedeix al seu contingut, sigui fitxer, text o altre esdeveniment 

el primer pictograma vuit d’una reacció, s’afegeix un nou esdeveniment 

el primer pictograma d’una fila buida s’afegeix una nova reacció 

Cal tenir present: 

Cada item necessita com a mínim d’una acció i una reacció. 

Una reacció pot estar formada per diferents recursos multimedia, situats a la graella 

de les reaccions en una mateixa línia i que es presentaran successivament un darrer 

l’altre. És a dir, si el primer és un fitxer de so i el segon un gràfic, primer sonar el so i 

després es mostrarà el dibuix. 

En cada cas el programa seleccionarà, de manera aleatòria, una de les reaccions 

disponibles. 

El programa copia els fitxers dels estímuls i reaccions estiguin en una mateixa carpeta 

on està ubicat l’exercici. 

El Temps de reforç, el temps que estarà una reacció en pantalla, és un atribut que 

pot ser global, de la col∙lecció de reaccions, que es defineix a General, o particular i

es defineix a cada reacció 

• estímuls 


Els estímuls són opcionals i es presenten abans que l’acció. Totes les accions d’un 

exercici han de ser coherents en l’existència dels estímuls. Si un acció té estímuls i les 

altres no, la resta no tindrà oportunitat d’executarse. 

Els estímuls tenen la mateixa aparença que les reaccions i, perquè l’usuari no es 

confongui, cal estructurar l’activitat de manera que quedin clarament diferenciades 

Hi ha un valor anomenat Temps de l’acció que regula la freqüència en què es presenta 

l’estímul, es a dir el temps que tindrem per respondre. Semblantment Temps de 

l’estímul determina quanta estona es mostrarà l’estimula en pantalla. Cal ajustar aquests 

valors adequadament perquè els estímuls no tinguin col∙lisions entre si, ni amb les 

reaccions. 

A General es pot modificar aspectes globals de tot l’exercici com el tipus de lletra, el 

color dibuix o música de fons, la durada i encadenament d’activitats, etc, els temps de 

l’estimul, l’acció i el reforç si aquest són iguals per a tots els ítems. 

Pràctica Creació d’exercicis 

Aquesta pràctica consisteix en crear una activitat del Tocatoca basada en la 

identificació i reconeixement de les vocals. 

L’Estímul serà la presentació per pantalla de les vocals en forma gràfica. 

L’Acció serà prémer la tecla de les vocals corresponents a l’estímul. 

La Reacció serà l’emissió del so de la vocal, juntament amb un dibuix de 

felicitació. 

1. Prepareu cinc dibuixos, un per a cada vocal, amb el Paint. A cada dibuix cal 

que surti només una vocal, ben gran i acolorida. També feu un dibuix on 

aparegui “Molt bé”. Deseu els dibuixos a la carpeta TOCATOCA\VOCALS. 

2. Creeu els fitxers de so. Activeu l’Enregistrador de so del Windows i produïu 

un fitxer per a cada vocal. Haureu de pronunciar el so de la vocal. Deseulo, en 

format WAV, a la carpeta \TOCATOCA\VOCALS. 

3. Obriu el Toca Toca, us apareixerà la finestra Inici. 

4. Feu clic a Crear nou exercici, seleccioneu la carpeta Vocals i poseu com a 

nom d’arxiu VOCALS.TOC. 

5. Seleccioneu el menú Accions, apareixerà la quadricula blava, feu clic sobre la 

primera casella i tot seguit trieu la icona teclat per on caldrà fer les accions. 

6. A Tecles escriviu la lletra “a” i feu clic a Acceptar i les tecles s’afegiran a la 

Llista de tecles i troneru a prémer Acceptar per incroporarlo a la llsita 

d’accions. 


172 



7. Seleccioneu el menú Estímuls, apareixerà la quadricula blava. Feu clic sobre la 

primera casella i tot seguit seleccioneu Fitxers 

8. Trieu un fitxer de gràfic amb el dibuix de la vocal “A” (A.GIF), creat 

anteriorment i premeu el botó Acceptar


9. Aneu al menú Reaccions | Si be feu clic sobre la primera casella i tot seguit 

seleccioneu colors 

10. Seleccioneu un color verd o un altre que us agradi i premeu Acceptar 

11. Feu clic sobre la segona casella de la primera fila, seleccioneu Fitxers i trieu el 

fitxer “molt be.gif”, fet anteriorment 

12. A continuació feu clic sobre la tercera casella de la primera fila, per afegir un 

altre fitxer a la Llista de reaccions. Afegiuhi el fitxer de so corresponent a la 

vocal “A” (A.WAV). 

Amb això heu completat el primer Ítem 

13. Aneu al menú Ítem | Afegir o simplement al botó Afegir i repetiu els passos 

fets als punts del 5 a l’ 12 per a les següents vocals. Sortiu de la finestra de 

Planificar prement el botó Tancar. 

14. Deseu el fitxer amb el nom VOCALS.TOC. 

15. Comproveu l’activitat, des del menú Opcions | Engegar. 

16. Podeu ferhi modificacions, prement ESC i accedint novament al menú 

Opcions | Planificar 

Introducció 

Infograf és un sistema gràfic de documentació que segueix el model dels 

diccionaris visuals i dels llibres d'imatges però amb prestacions multimèdia. Cada 

pantalla és la pàgina d'una història on, a la imatge sensible, s'han declarat uns 

objectes o zones calentes que contenen informació hipermedial. En seleccionar un 

objecte, el sistema ens retorna la informació emmagatzemada. 

L'esquema corporal és una història preparada amb el programa Infograf per 

treballar les parts del cos amb alumnes no lectors o que tot just comencen a llegir. 

Pràctica 

1. Per activar la història feu un doble clic sobre la icona de l’Esquema corporal. 

El programa us durà a la primera història. Les icones de pàgina amb fletxa 

permeten avançar i retrocedir, mentre que la icona Porta permet abandonar el 

programa. 

2. Clicant alguna part de cos el programa mostra el seu nom. Es poden conèixer 

els objectes actius utilitzant el menú Paraules, o bé activant del menú 

Visualització | Mostrar punt actius. 

3. Clicant les icones de les característiques es mostraran altres informacions. Es 

pot seleccionar una característica i assenyalar els diferents objectes o assenyalar 

un objecte i explorar les seves característiques. 

4. El menú Exercicis permet triar entre les diferents activitats. Si seleccioneu 


174 



l’opció Triar apareixeran tres dades i un cursor que assenyala una part del 

dibuix. Cal assenyalar quina dada correspon a la part del cos assenyalada. 

Les informacions fan referència a la propietat característica que està activada. 

5. En el menú Exercici | Identificar presenta una informació i cal assenyalar a 

quina part del dibuix correspon. 

6. El menú Visió permet configurar diverses característiques com mostrar les 

etiquetes, els menús, les icones o determinar el tipus de lletra del programa. 

7. El programa incorpora un Índex i un sistema de recerca al qual s’accedeix des 

del menú Navegació o des de la icona Porta. A la llista de l’Índex alfabètic 

assenyaleu la paraula BRAÇ. A quines pàgines està aquesta paraula? 

8. El programa incorpora una opció de cerca documental. Marqueu Cerca | Nova 

| Paraula 1 escriviu braç. Cliqueu l’opció O a Paraula 2 escriviu boca. Clicant 

el botó Cercar el programa presentarà una llista de pàgines que contindran les 

paraules seleccionades. 

Fent un doble clic a algunes d’aquesta pàgines es carregaran directament. 

9. La primera pantalla dóna accés al sistema d’edició. Editar una història per 

crear una nova successió de pantalles. Per ferho: 

• poseu un nom de fitxer a la casella Història, per exemple PROVA i 

premeu RETORN 

• cliqueu sobre la casella en blanc que apareixerà i tindreu accés a les 

pàgines de la col∙lecció 

• cliqueu sobre les pàgines i aquestes s’aniran afegint a la història 

• per eliminar una pàgina de la història cal seleccionarla i prémer la tecla 

Suprimir 

El menú Fitxers Històries permet desar i modificar una història. 

Podeu comprovar si la vostra Història funciona tal com la teniu planificada. 

10. Editar pàgines, permet crear o modificar les pàgines o pantalles de la 

col∙lecció. Infograf admet diferents models de pàgina, per triar el més senzill 

activeu el menú Fitxer Pàgina, l’opció Nou i modalitat Punts. 

Els passos per editar la pàgina són els següents: 

• a la casella Pàgina poseu un nom de fitxer, per exemple PROVA 

• a Títol, un lema que apareixerà a la barra de la finestra, per exemple: 

Això és una prova 

• cliqueu la casella de Dibuix i seleccioneu qualsevol fitxer BMP de 

l’ordinador. El botó Ed permet editar el dibuix seleccionat o ferne un de 

nou 

El botó Editar presenta una pantalla on afegir els punts actius. El procediment 

a seguir és: 

• cliqueu un punt a la pantalla: apareixerà un senyal quadrat i la Fitxa de 

dades


• cliqueu la casella Nom i escriviu el nom de l’objecte assenyalat 

• cliqueu els botons Acceptar, Abandonar o Eliminar, segons convingui 

El menú Fitxer | Sortir retorna a la pantalla anterior. 

Cal desar la pàgina utilitzant del menú Fitxer Pàgines | Desar Fitxer i afegirla 

a una història amb l'opció Editar Història. 

11. L'estructura determina el tipus d'informació dels objectes d'una pàgina. 

Seleccioneu Editar pàgina | Pàgina i seleccioneu un fitxer, per exemple 

COS.PAG. Premeu el botó Ed de la casella Estructura i accedireu a Editar 

estructures, on es pot analitzar les característiques dels objectes d'aquesta 

pàgina. 

Premeu el botó Abandornar i sortir per tornar a la situació anterior. 

Cliqueu la casella Estructura, seleccioneu el fitxer comodi.str, premeu el botó 

Ed i podreu observar els diferents tipus d'informació que admet el programa. 

Per modificar alguna dada de les característiques només cal assenyalarla, 

rectificar les caselles corresponents i prémer el botó Acceptar. 

El botó Elimina esborra una característica de l'estructura, mentre que el botó 

Nou permet definir les dades d'una nova característica. 

Al finalitzar, l'opció Acceptar i sortir modifica l'estructura de la pàgina, 

mentre que l'opció Desar del menú Fitxers guarda l'estructura en un fitxer 

STR. 

3. Contes SPC 

Introducció 

Contes Spc és un material creat per Joan Antoja i Òscar Morales, el qual utilitzen 

en el “Taller d’expressió i contes”. 

Parteixen de la base que la comunicació és un dels principals objectius de treball 

dins de l’entorn escolar. La pràctica diària a les escoles es troba envoltada de 

relacions comunicatives, la comunicació és el tot i es dóna en tot moment, és 

quelcom viu i s’enriqueix per la participació dels interlocutors. 

Molts alumnes amb necessitats educatives especials estan impedits d’aquest fet tan 

vital que és la comunicació. Els llenguatges habituals per a ells són les fotografies, 

el llenguatge bimodal de signes, els llenguatges de símbols pictogràfics, com 

l’SPC... 


176 

El taller d’expressió i els contes 



Són un mitjà per proporcionar als alumnes amb NEE vivències estimuladores que 

enriqueixen la seva imatge personal. 

En una primera fase es fa la presentació del conte: diapositives, 

ordinador, titelles, representacions, etc. La segona part és la vivència 

del conte: pintar, cantar, retallar, treballar la comprensió, construir, 

psicomotricitat, etc. 

Contes SPC a l’EDU365 

L'estructura dels diferents contes és la mateixa: imatges de les escenes, un text amb 

símbols SPC, un text escrit, un text oral a l’altaveu i unes icones per avançar o 

retrocedir en la narració. En alguns contes hi trobeu el botó d'Activitats 

complementàries

Pràctica 


1. Obriu el vostre navegador d'Internet. Entreu a l'Edu365 i seleccioneu, a l'apartat 

Alumnes | Infantil | Contes SPC. 

2. A la pantalla inicial dels Contes SPC seleccioneu el conte La Bruixa Coloraina. 

Efectueu tota la seva visualització. Poseu atenció a les possibilitats que ofereix a 

partir dels botons de control: avançar, anar enrere, escoltar el conte pels altaveus, 

tornar a la pantalla inicial. 

3. Comproveu la possibilitat de llegir amb els pictogrames i la coincidència entre el 

llenguatge oral i l’escrit. 

4. Al final del conte o al començament trobareu les activitats. Algunes són fetes amb el 

Flash i d’altres amb JClic (Java Clic) i necessiteu el connector Java (1.3.1). Si no el 

teniu instal∙lat al vostre ordinador, quan premeu sobre la icona d'Activitats, us avisa 

que no el teniu i us ofereix la possibilitat de ferho (penseu que tindrà una estona 

ocupada la màquina fins que hagi finalitzat la instal∙lació) 

Contes SPC a l’ordinador 

Els contes SPC els podeu instal∙lar 

• des del Sinera 2000 a Programari educatiu | Educació Especial dins 

l'apartat Lectoescriptura 

• descarregar los d’internet a l’adreça 

http://www.xtec.cat/cgi/programari_educatiu?REG=contespc 

Aquest material requereix el Word i el Power Point però una vegada instal∙lada 

disposareu de noves prestacions. La col∙lecció consta de 5 contes originals, 

Carnaval al bosc 

Conte de Nadal 

El gegant de guix 

El globus 

La llegenda de Sant Jordi 

Podeu trobarlos amb les següents variants 

• Contes en format PowerPoint 

En dues versions, 

Contes de presentació: amb les imatges i la narració oral. Només cal 

prémer qualsevol tecla, ratolí o commutador, per passar de pàgina i 

progressar en la narració. 

Contes SPC: els quals també inclouen una línia de text i icones SPC. Aquesta versió 

permet un treball individualitzat amb els adults. 

• Contes en format Word 


178 



Són els documents Word ( carnaval.doc, gegant.doc, globus.doc, jordi.doc i nadal.doc) 

els quals tenen diferents parts per imprimir. 

Pràctica 

Cada document consta de: 

El “conte”, amb lectura de lletra majúscula de pal (que es pot canviar 

per MeMima o Script) i símbols SPC. 

Les diapositives, una part imprimible en un únic full de 

transparències, el qual es pot retallar i emmarcar. 

Una guia, adreçada a mestres i pares, on hi ha el conte en llenguatge gestual. 

Conte amb icones SPC 

1. Activeu els contes SPC que contenen les icones SPC. Aneu a Inici | 

Programes | Aplicacions PIE | SPC Contes Spc. 

2. Escolliu un conte i passeulo a visualitzar. 

3. Amb el botó Altaveu sentireu el relat del conte. 

4. Fent clic a qualsevol lloc, el conte avança una pàgina. Si feu clic al botó de la 

Fletxa esquerra, retrocedeix una plana. El botó Casa permet sortir del conte 

actual, va a l’inici dels contes i en podem escollir un altre.

Conte sense icones SPC 

1. Aneu a Inici | Programes | Aplicacions PIE | Contes Spc. 

2. Escolliu un conte. 


3. Fixeuvos que ara només surten les imatges del conte i la narració oral, però no 

les icones SPC i el text. 

Conte en format Word 

1. Aneu a Inici | Programes | Aplicacions PIE | Llibres Contes Spc | “nom 

conte”. 

2. S’ha obert el Word amb el document del conte que hàgiu seleccionat. 

3. Observeune l’estructura, una primera part amb les escenes del conte, després 

una pàgina amb totes les escenes a mida diapositiva i, finalment, el conte en 

llenguatge gestual. 

4. Imprimiu la pàgina de les diapositives. 


Tema 12. Eines informàtiques i aprenentatge de la lectoescriptura 

Tema 12. Eines 

informàtiques i 

aprenentatge de la 

lectoescriptura 

Al llarg de les sessions anteriors s’han presentat diversos recursos informàtics que 

aborden aspectes del treball de llenguatge. En general els materials s’han presentat 

de forma aïllada analitzant les seves possibilitats, funcionament i aplicacions 

educatives. 

L’objectiu d’aquesta Tema és presentar alguns d’aquests recursos ja coneguts, 

ordenats dins d’un procés evolutiu d’aprenentatge de la lectoescriptura, amb els 

diferents elements i habilitats que hi intervenen, més enllà dels condicionaments 

que pot imposar cada dèficit. 

Una informació més àmplia dels elements que intervenen en aquests processos es 

pot trobar a la publicació Orientacions per a l’ensenyamentaprenentatge de la 

lectura i l’escriptura del Departament d’Educació i Universitats. 

Els primers factors lingüístics que prediuen un bon aprenentatge de la lecto 

escriptura són l’anàlisi de les unitats de la tira fònica i l’habilitat per processar el 

llenguatge oral. 

En el procés global de la lectoescriptura, les habilitats de comprensió, escoltar i 

llegir, i les d’expressió, parlar i escriure, estan estretament relacionades. 

1. Introducció 

Lectura 

La tendència actual fa que els alumnes es familiaritzin des de l’inici del procés 


182 



d’aprenentatge amb el text escrit d’una manera funcional. Els primers contactes 

amb la llengua escrita són visuals, i en un segon terme auditius. La llengua oral 

s’observa de forma intuïtiva. La separació oral de paraules dins d’una frase 

comporta un altre tipus de dificultat, la noció de la paraula. 

En un primer moment els alumnes comencen a preocuparse pel que significa una 

paraula o frase. En un segon moment reconeixen visualment algunes lletres i fan 

hipòtesis sobre el significat de les paraules. Posteriorment comencen a reconèixer 

globalment algunes de les paraules més treballades i per llegir combinen la 

informació d’algunes lletres conegudes amb paraules percebudes globalment. Més 

endavant es centren en la descodificació com a resultat de l’adquisició del domini 

d’establir correspondències de so i grafia i llegeixen lletra per lletra o per síl∙labes. 

Finalment fan la combinació dels mecanismes d’anàlisi i síntesi, i les habilitats 

d’anticipació i de verificació, porten al lector a la interpretació global i expressiva 

del text. 

Escriptura 

L’especificitat més destacable del llenguatge l’escrit respecte l’oral és la seva 

funció de fixar el contingut comunicatiu salvant les distàncies d’espai i temps. 

Inicialment, els infants comencen produint escriptura no diferenciada, és a dir, fan 

una imitació de l’acte d’escriure diferenciantlo del de dibuixar, tot i no establir 

encara cap relació entre llegua oral i llengua escrita. Poc a poc, aquestes 

escriptures aniran sent diferenciades, acostantse més a les grafies convencionals 

per imitació de l’adult, sense establir relació entre la llengua oral i l’escrita. Des de 

ben petits els nens i nenes ja són capaços de memoritzar lletres i paraules, com per 

exemple els seus noms i escriure’ls per observació, encara que no hagin assolit 

l’etapa alfabètica de l’escriptura. Poc a poc establiran la relació entre parla i 

escriptura i percebran la segmentació de la veu i la representació gràfica de les 

síl∙labes per mitjà de lletres, donant peu a l’escriptura sil∙làbica. 

L’ús de referents compartits, com el nom dels companys, la data, el nom de la 

classe, permeten obtenir informació per trobar lletres que falten en la composició 

de paraules, frases, petits textos, relacionant dibuixos i paraules... 

Tant si miren el model com si obtenen informació dels companys són actes de 

lectura i escriptura que permeten establir hipòtesis de la llengua escrita aportant 

elements per comprendre el seu codi (linealitat, direccionalitat, ordre no aleatori de 

les lletres, utilitat d’un codi). 

2. Llenguatge oral. Comprensió oral 

Introducció 

Per a treballar la comprensió oral utilitzem programes que dictin paraules, frases o 

ordres. Entre d’altres podem utilitzar:


Els exercicis Clic que dicten paraules, com Les de coses de classe ... 

L’Exler, Llengua Interactiva cicle inicial, o altres CD que treballen el lèxic oral 

El Galí, que presenta activitats amb expressions llargues o frases 

Jocs, com el Pingu, que donen instruccions orals del que s’ha de fer 

Alguns d’aquests materials ja s’han treballat i d’altres els presentem a continuació. 

Treball del nom 

Els nens, ja de ben petits, reconeixen el seu nom, aprenen que aquest és un senyal 

inequívoc de la seva identitat i que serveix per identificar les seves pertinences. 

Amb el treball del nom, el propi i el dels companys, es potencien activitats que 

donen molta informació als nens i nenes sobre la lectoescriptura perquè, tant si 

miren el model com si obtenen la informació d'un company, són actes d'escriptura i 

de lectura. 

1. Obriu el Clic i carregueu el paquet d’activitats N_ANIMAL.PAC. És un petit 

exemple d’activitats Clic de com podem treballar els noms d’animals. Però 

també pot servir de model pel treball dels noms de coses, objectes, 

personatges, alumnes... 

Observeune el contingut i feune les activitats. 

2. La pràctica consisteix en afegir una quarta activitat a aquest paquet Clic. Serà 

una continuació de la tercera activitat d’exploració. Podrà ser idèntica a 

l’activitat segona, però amb els animals que surten a la tercera activitat. 

Alternativament podríeu fer la pràctica amb les imatges dels vostres alumnes, 

molt més d’acord amb el tema, prèviament escanejades, si això no és possible, 

utilitzeu els fitxers d’animals que ja estan fets. 

3. Aneu al menú Fitxers | Nova activitat | Associació. Escolliu la carpeta de 

treball on tenim els fitxers d’imatges i so, serà la mateixa on està el paquet 

d’activitats N_ANIMAL.PAC. 

4. Trieu la modalitat d’Associació i el tipus Associació normal. 

5. A la Graella A, feu clic sobre Editar contingut del Nou Text. Poseu al fitxer 

que fareu el nom NOMANIM4.TXT, i accepteu. 

6. S’obre la Llibreta. Escriviu, entre claus{}, els noms dels quatre fitxers de so 

que volem inclourehi, en el nostre cas: cavall.wav, vaca.wav, conill.wav i 

caragol.wav. 

En l’exemple de la segona associació, heu vist que a més de la imatge de 

l’altaveu hi surt l’escrit “Escolta el nom de l’animal”. És el fitxer 

ALTAVEU.GIF, el qual si voleu, el podeu afegir davant cada fitxer de so. 

Seria:{altaveu.gif}{cavall.wav}... 

En acabar deseu el fitxer. 

7. A la Graella B hi va el fitxer de text que conté les imatges dels animals. Feu 

clic sobre Editar contingut (de la graella B, opció Text). Poseuhi el nom 


184 

Galí 



ANIMALS4.TXT, i a la Llibreta escriviu els noms dels quatre fitxers 

d’animals, en el mateix ordre que els teniu al fitxer de la graella A, ja que es 

tracta d’una Associació normal. Recordeu que van entre claus. Són els fitxers 

cavall.gif, vaca.gif, conill.gif i cargol.gif. 

Deseu el fitxer. 

8. A Solució a la graella A, feu clic sobre Editar contingut. Serà el fitxer 

ANIMALS5.TXT. Escriviu el nom dels quatre animals, sense claus. 

Deseu el fitxer. 

9. Hauria de quedar així: 

Graella A: NOMANIM4.TXT 

Graella B: ANIMALS4.TXT 

Solució Graella A: ANIMALS5.TXT 

10. Poseu les columnes a 2 i les files a 2. 

11. A missatges podeu escriure: 

Inicial: “Escolta el nom de l’animal i busca’l” 

Final: “Molt bé” 

12. Premeu el botó Opcions, de la finestra Edició d’activitats, Associació. Podeu 

modificar les mides de les caselles i els colors de la finestra. 

Si premeu sobre el botó Copiar estil de..., podeu deixarho igual que la segona 

associació del paquet d’activitats Clic, cal escollir el fitxer SONOM.ASS. 

13. Cliqueu el botó D’acord, observeu com funciona l’activitat. Si cal fer 

modificacions, heu d’anar a menú Edició | Editar l’activitat. 

14. Deseu l’activitat, des del menú Fitxers | Desar i anomenaula SONOM4.ASS. 

15. Per afegirla al paquet d’activitats N_ANIMAL.PAC, cal primer tenir el 

paquet obert en el Clic, i des del menú Edició | Editar el paquet d’activitats, 

seleccionar el fitxer que heu fet (SONOM4.ASS) i afegirlo al paquet, i 

finalment D’acord. 

Galí, Guia per a l’autoaprenentatge de la Llengua Interactiva, és un conjunt 

d’activitats interactives multimèdia destinades a treballar continguts de nivell 

llindar de llengua catalana. És un instrument per a l’aprenentatge de la llengua. 

Va dirigit des dels alumnes d’incorporació tardana fins als qui presenten buits de 

vocabulari en un o més camps semàntics del nivell llindar. 

Les activitats utilitzen el programa Clic, amb les seves variants de realització: 

exploració, identificació, ordenar paràgrafs, associació, sopes de lletres, completar 

text, trencaclosques, escoltar i repetir...

Contingut 

Blocs 


Està organitzat en sis blocs temàtics: 

Com s’escriu? Com es pronuncia? 

Qui sóc? Com sóc? 

Quina hora és? Quin dia som? Què m’agrada? 

Què menjo? On visc? 

Què faig? Què compro? On vaig? 

Morfosintaxi. 

A cada bloc hi ha dos grups de paquets d’activitats: iniciació (color taronja) i 

aprofundiment (color verd). A més, cada bloc està dividit en diversos subgrups 

temàtics (anomenats sessions), que van aplicant cada tema a situacions diverses 

(amb unes 2025 activitats per Tema). 

Activitats 

Pràctica 

El primer grup temàtic (Com s’escriu? Com es pronuncia?) introdueix els 

alumnes en l’alfabet i la numeració, tant gràficament com fonètica. Està 

especialment plantejat per iniciar els alumnes en la lectura i escriptura 

bàsiques de l’idioma. 

Els quatre següents, relacionats amb la vida quotidiana, preveuen 

l’aprenentatge de la llengua de la majoria de situacions de comunicació 

quotidiana dels adolescents. 

El darrer grup, Morfosintaxi, s’ha destinat a consolidar aspectes de la llengua 

escrita mitjançant el repàs de nocions gramaticals bàsiques. 

Les activitats treballen les quatre habilitats bàsiques: comprensió oral i escrita i 

expressió oral i escrita. 

Aquestes habilitats es troben creuades en la major part d’activitats. Per exemple, en 

les activitats de fonètica i pronúncia, l’alumne pot estar pronunciant una paraula al 

mateix temps que observa en pantalla la seva forma ortogràfica (ajut de lectura) i 

grafisme, cosa que li permet comprendre’n el significat (ajut de comprensió). 

La majoria d’activitats són de resposta tancada i de correcció automàtica, 

exceptuant les de fonètica i pronúncia, en les quals és el propi aprenent qui 

s’avalua (amb l’ajut del mestre, si cal), comparant les seves produccions orals amb 

els models proposats. 

1. Una vegada carregat el Galí, feu clic sobre el botó Començar, i a 

Aprenentatge lliure feu clic al botó Consulta d’activitats i Acceptar. 

2. Podeu observar tots els grups d’activitats. Escolliu l’opció Qui sóc? 

Com sóc?, i la modalitat d’Iniciació. 


186 

El Pingu 



3. Ara escolliu El nom. Realitzeu les activitats. 

Observeu com les activitats finals són d’escoltar i respondre. 

El Pingu és un joc en CDROM que permet escollir diferents activitats a realitzar 

(jocs i trencaclosques) i amb diferents nivells de dificultat. 

Es poden treballar diferents aspectes de l’aprenentatge infantil: coordinació òculo 

manual, reflexos, aprenentatge de les formes, noms d’objectes quotidians, 

habilitats, creativitat, reconeixement de color, relacions nombreobjecte, 

reconeixement de lletres i el seu so... 

El CD permet la instal∙lació del programa en llengua castellana o catalana. 

Contingut i ús del programa 

El menú principal ens permet escollir entre Jocs, Trencaclosques i Estalvis de 

pantalla. 

En els diferents menús hi trobem:


Trencaclosques 

Tennis de peix 

Passagel 

L’hora de la 

música 

Blocs de 

construcció 

Laberint de neu 

Jocs 

Pràctica 

De colors 

De figures 

De nombres 

De lletres 

De so 

La manera que interaccionem amb el programa és molt intuïtiva i no presenta cap 

dificultat. A més, el manual que està a la caixa del CD dóna una descripció de totes 

les activitats i, també, informa de les tecles a usar en els jocs. 

El CD d’en Pingu es pot treballar a partir de la seva instal∙lació individual a 

l’ordinador, o bé, si estem connectats en xarxa, només cal que estigui físicament en 

el servidor i des de les estacions podem treballarhi tots de cop. 

1. Des de la pantalla principal d’en Pingu escolliu Jocs. 

2. Escolliu, ara, Tennis de peix, trieu dos jugadors. 

3. Premeu el botó de Dificultat i escolliu, de moment, fàcil. 

4. Amb el botó d’Ajuda teniu informació de les tecles a prémer per moure els 

jugadors, a més de les característiques del joc en qüestió. 

5. Amb el botó Endavant, comenceu la partida. 

6. Amb el botó Stop, podeu aturar la partida. 

7. Si voleu jugar a un altre joc, cal prémer sobre el botó Menú, i per sortir dels 

jocs, tornar a prémer sobre Menú. 

8. Ara escolliu un Trencaclosques. 

9. Escolliu els de Figures, i la Dificultat de difícil. 

10. Comproveu les altres opcions de Jocs i de Trencaclosques. 


188 

3. Llenguatge oral. Expressió oral 

Introducció 



Malgrat els avenços, els ordinadors encara no són capaços de mantenir diàlegs amb 

les persones. No obstant això, permeten crear a la classe situacions on els alumnes 

parlin de com funcionen, quines activitats els agraden més o de quina manera es 

pot resoldre una tasca. 

En aquests els ordinadors actuen com a suport per treballar el llenguatge oral. Cal 

destacar: 

els contes interactius, que com els llibres d’imatges faciliten el diàleg entre 

alumnat i professorat 

l’Infograf, enciclopèdies visuals, que presenten informacions gràfiques a 

comentar 

els jocs i altres programes, on els alumnes s’expliquin la manera de resoldre’ls, 

estratègies per avançar... 

Un cas a part són els programes de suport a les tasques dels logopedes que 

reconeixen la parla però que només treballen en petites fraccions de veu, sons o 

paraules. En aquestes tasques podem utilitzar: 

el Globus, que exercita la intensitat del so 

el Reconeixement de fonemes, que treballa la pronúncia 

els programes de reconeixement de veu, com el Voice Assist, el Dragon 

Dictate, i d’altres 

Littel Monster At School 

Littel Monster At School, és un conte amb diferents opcions de presentació, 

destaca la interactivitat per part de l’usuari a l’hora d’activar parts de les escenes 

del conte, avançar al seu ritme, repetir la lectura dels textos de cada escena, etc. 

Contingut i ús del programa 

El programa pot funcionar amb l’idioma anglès o en castellà. 

La presentació del conte es fa a partir dels botons que hi ha al menú principal: 

READ TO ME: Amb aquesta opció, van sortint les escenes del conte amb 

les línies de text, les quals són llegides pel programa. La seqüència de les 

imatges passa automàticament. 

LET ME PLAY: Aquesta opció permet passar les escenes del conte amb les 

fletxes a voluntat de l’usuari. Permet la interacció de l’usuari, amb el ratolí 

podem prémer sobre parts de les imatges, les quals presentaran moviment i 

so. També pot repetir la pronúncia de les línies de text de les escenes, cal fer

Pràctica 


clic sobre la icona de la pilota que hi ha al començament del text, també es 

pot fer clic sobre una paraula determinada, perquè la pronunciï el programa. 

OPTIONS: Permet escollir directament una escena del conte a visualitzar i a 

treballar. 

1. Poseu el CD i activeu la icona del Littel Monster. Si els ordinadors estan en 

xarxa (Argo), podeu activarla des de la carpeta de CDROM compartits, i 

posar el CD al servidor. 

2. Poseu l’idioma a castellà. Cal prémer el botó Spanish. 

3. Visualitzeu el conte en la modalitat de Read To Me. 

4. A continuació visualitzeulo des de l’opció Let Me Play, i interaccioneu en els 

diferents elements. 

5. Des del botó Options, aneu a alguna escena determinada del conte. 

4. Llenguatge escrit. Comprensió escrita 

Introducció 

La comprensió de la llengua escrita és l’activitat de lectura que es pot 

desenvolupar a nivell de paraula, frases o textos més llargs. En aquest procés no 

sols s’ha de tenir en compte la codificació i decodificació del text escrit, sinó que a 

més cal tenir present la comprensió lectora, la rapidesa lectora i una habilitat més 

àmplia com és la recerca d’informació. 

En els primers estadis poden ser útils els programes de relacionar noms amb 

imatges, per exemple 

les activitats Clic, les Aplicacions Tauleta dels Contes, l’Exler 

CD d’exercicis com el Galí, Llengua interactiva i d’altres 

Els programes de xat, que són converses per Internet mitjançant text escrit, poden 


190 



ser útils per afavorir l’agilitat lectora al mateix tempsque treballen l’expressió. 

En etapes posteriors, la recerca d’informació en enciclopèdies o a la web i 

l’elaboració de resums d’informació són activitats que treballen la comprensió. 

Les enciclopèdies en format CDROM. Enciclopèdia Catalana 

Bàsica Interactiva. 

L’Enciclopèdia Catalana Bàsica és una enciclopèdia en llengua catalana, de 

l’editorial Proa. 

És una obra de consulta tipus enciclopèdic, que cobreix totes les àrees de l’activitat 

humana: arts, tecnologia, biografies, història, geografia... Incorpora diversos 

índexs temàtics per localitzar entrades, té connexions hipertextuals entre diferents 

conceptes relacionats i mecanismes de cerca de text. 

Funciona amb el programa Adobe Acrobat, i amb el Quick Time, per a la 

visualització de vídeo digital. 

Contingut i ús 

El menú principal permet escollir entre sis índexs diferents: general, topònims, 

biografies, il∙lustracions, mapes i fotografies. A més, conté l’ajuda i la sortida des 

de qualsevol menú. 

En escollir un menú, ens presenta una pàgina que conté l’índex ordenat 

alfabèticament i per tal d’agilitar la cerca d’un ítem (presenta les entrades de les 

lletres de l’abecedari), podem fer clic sobre la lletra que correspon a la inicial del 

terme buscat, accedint a la primera pàgina que conté mots que comencen per 

aquesta inicial. 

Un cop localitzada la paraula, només cal fer un clic damunt seu i us portarà al punt 

del text on es troba. 

La pantalla de l’Enciclopèdia Catalana Bàsica té quatre àrees ben diferenciades: 

A la part superior, la barra d’eines. Si accionem Ctrl+Majúscules+M,

Pràctica 

Text 


apareix la barra de menús. 

A l’esquerra, l’àrea de menú d’índex i de vista general del document. 

A baix, l’àrea de la barra d’estat. 

A la part central, l’àrea de visualització del document. 

Aquesta pràctica consisteix a localitzar un text, seleccionarne el contingut, copiar 

lo i passarlo a un processador de text, des d’on podem modificarlo (resumirlo, 

eliminar parts que no interessen, ordenar dades, donar forma al text...) i 

incorporarlo a un treball determinat o imprimirlo. 

1. Una vegada a la pàgina principal de l’Enciclopèdia Catalana Bàsica, feu clic 

sobre el botó Índex General. 

2. Aneu a la lletra “E”, i ara seleccioneu l’entrada Ebre, delta de l’. 

3. Apareix el text l’entrada que heu seleccionat a l’àrea de contingut. Seleccioneu 

l’eina de Seleccionar text. Marqueu tot el contingut de l’entrada Ebre, delta 

de l’. 

4. Copieu la selecció des del menú Edición | Copiar. 

5. Aneu al tractament de text Word, i poseuvos al lloc del document que hi 

tingueu on voleu incloure aquest text. Enganxeulo, amb l’opció Enganxar o 

Ctrl+V. 

6. Ara cal que modifiqueu aquest text: elimineu les parts que no interessen, 

doneuli forma... 

7. Finalment, imprimiu el document. 

Imatges 

Quan allò que volem copiar de l’Enciclopèdia són imatges, dibuixos, fotografies o 

il∙lustracions, per inserir en un treball o per editar en un programa de dibuix, o 

simplement imprimirles, cal seguir unes passes semblants a la pràctica anterior. 

1. Aneu a Il∙lustracions, fent clic en aquest botó del menú principal. 

2. Escolliu la lletra “F”, i seleccioneu flor (parts). 

3. Moveu el contingut de la finestra del text, amb la icona de la mà de la barra 

d’eines, fins que la imatge surti bé a la pantalla. 

4. Si no surten els menús, feu Ctrl+Majúscules+M. Aneu al menú 

Herramientas | Seleccionar gráficos i amb el punter del ratolí, seleccioneu tot 

el gràfic a copiar. 

5. Copieu la selecció des de Edición | Copiar. 

6. Aneu al programa de destí, processador de text o programa gràfic, i enganxeu 

la. 


192 

Amb les enciclopèdies de l’EDU365 



L’escriptori de l’Edu permet, als usuaris registrats, accedir a diccionari Dídac, a 

l’Enciclopèdia Catalana, a la Britànica i a d’altres fons d’informació. 

L’accés d’aquest materials per la web permet a l’estudiant treballarhi encara que 

no estigui al centre educatiu. 

Pràctica 1. Ús del cercador del Dídac 

1. Aneu a l'escriptori del portal i identifiqueuvos 


2. Feu clic sobre el diccionari DÍDAC. 

3. La feina és elaborar una explicació del que és el delta d’un riu. Comenceu per 

cercar la paraula delta 

4. Quan aparegui el significat de la paraula, seleccioneu el text i copieulo amb el 

boto dret del ratolí o amb el menú Edición | Copiar 

5. Aneu al tractament de text Word, i poseuvos al lloc del document on voleu 

incloure aquest text. Enganxeulo, amb l’opció Enganxar o Ctrl+V. 

6. En el Dídac, podeu ampliar la definició fent doble clic sobre qualsevol de les 

paraules poc entenedores, per exemple desembocadura, sediment, .. . Copieu 

el seu significat al Word 

7. Ara cal que modifiqueu aquest text: eliminant les parts que no interessen, 

doneuli forma... 

8. Finalment, imprimiu el document. 

Pràctica2 Ús de l’Enciclopèdia Catalana 

1. Aneu a l'escriptori del portal i registreuvos 


2. Feu clic sobre l’Enciclopèdia Catalana i, per fer un treball sobre el delta de 

l’Ebre, cerqueu la paraula delta. 

3. Seleccioneu l’entrada més adient, copieula i enganxeula en el Word. Podeu 

fe cerques complementaries per ampliar el contingut del treball. 

4. Finalment queda seleccionar la informació i revisar el document. 

Entrena’t per llegir 

http://www.edu365.com/entrena/index.html

Pràctica 


És un projecte d'entrenament lector amb activitats relatives al procés 

de descodificació i de comprensió lectora. 

Va adreçat a alumnes que s’inicien en el procés de la lectura. Està 

estructurat i seqüenciat en tres blocs, anomenats "comença a córrer", 

"mig fons" i "marató". Cada bloc està format per sis unitats. Dins de 

cada unitat hi ha sis grups d'activitats diferents: fes gimnàstica amb 

els ulls, troba la paraula, fixa la vista, quant trigues a llegirho bé?, 

fes memòria i llegeix. 

1. Accediu a l'apartat de Primària del portal edu365.com 

http://www.edu365.com/primaria/index.htm 

2. Entreu a Llengua Catalana / Entrena't per llegir 

http://www.edu365.com/entrena/ 

3. Feu clic a un dels tres blocs, Comença a córrer, Mig fons o Marató. Penseu 

que esteu triant el nivell de dificultat per treballar. Si ho classifiquéssim, 

podrien correspondre a cicle inicial, mitjà i superior de primària. 

4. Escolliu una temàtica de les sis unitats que trobareu dins de cada bloc. 

5. Feu les activitats en l'ordre que s'indica en el menú de l'esquerra de la pantalla. 

Comenceu per Fer gimnàstica amb els ulls fent clic a la lupa. 

Seguiu les ordres orals de l'altaveu per fer els exercicis tal com s'indica. Tant si 

es resol de forma correcta com incorrecta, passa a l'exercici següent. Al final, 

surt l'indicador de si s'ha fet més o menys bé. Sempre hi ha dos tipus 

d'exercicis: el que treballa l'agilitat visual i el de l'ampliació del camp visual. 

6. Podeu continuar pel menú o senzillament per la mà d'avançar. Accediu a Troba 

la paraula, després a Fixa la vista, Quant trigues a llegirho bé?, Fes memòria 

i Llegeix. Us adonareu que hi ha diferents exercicis amb diferents tipus 

d'avaluació. 

7. Heu fet la pràctica seguint l'ordre establert, tal com es faria amb els alumnes. 

Per veure diferents tipus d'exercicis d'una mateixa habilitat, entreu en una 

mateixa opció del menú, en diferents temes i en diferents blocs: fixeuvos el 

que es treballa en cada cas (vegeu quadre Component del procés lector: 

habilitats per desenvolupar). 

5. Llenguatge escrit. Expressió escrita 

Introducció 

L’expressió escrita és una habilitat complexa que implica diferents processos que 

van des de escriure les primeres lletres i paraules fins a l’escriptura de textos 


194 



complexes com són les redaccions, les revistes escolars o pàgines web. 

En tots aquest processos l’ordinador és un mitjà que ajuda a realitzar aquestes 

tasques. A nivell metodològic podem distingir entre: 

escriure les primeres paraules. Aquí cal fer esment de les eines d’escriptura 

global com la Tauleta i el Tpwin que permeten construir textos significatius a 

partir d’una imatge global de la paraula. 

Altres programes com el Confegir i el Parlador permeten que el nen investigui 

amb les lletres i faci hipòtesis de com s’escriuen les paraules. Aquests 

programes llegeixen el text escrit i presenten el seu significat en forma de so o 

dibuix 

l’estructura de les primeres frases. Alguns programes permeten el treball 

d’organitzar les paraules en frases. Aquest és el cas de: 

les activitat Clic i altres programes que treballen l’ordenació de textos. 

activitats amb la Tauleta o el Tpwin de Creació de frases. 

activitats d’inici a l’escriptura amb el processador de text que amb les 

Adaptacions Word es treballa en un entorn adaptat a l’alumne. 

la redacció de textos breus: 

Un treball típic en aquest camp és la creació de redaccions il∙lustrades amb una 

imatge, cosa que es pot fer amb gran facilitat amb les adaptacions Word. 

El Carter, una missatgeria dins l’ordinador de classe, és una bona excusa 

perquè els alumnes redactin notes, i petits escrits per als seus companys. 

Combinant textos breus de diferents alumnes es pot aconseguir un text llarg 

que reculli les experiències i els records de tota la classe. 

la creació de narracions, redaccions i treballs 

Més enllà d’aquestes etapes inicials cal aconseguir que els nois i noies creïn 

textos comprensibles i ben estructurats. En aquest camp hi ha: 

El Pequeño Escritor, on es combina la narració gràfica amb el text, és un bon 

instrument per crear textos narratius. 

El treball amb esquemes del processador de text ajuden a organitzar els 

documents. 

Eines com els corrector ortogràfic i el diccionari de sinònims faciliten la creació 

de textos normalitzats i amb riquesa lingüística. 

Relació entre codi oral i codi escrit. El programa Confegir 

El procés de relació entre els codis oral i escrit passa per diferents moments, des de 

que a cada síl∙laba de la llengua oral escriuen qualsevol lletra, sense establir 

correspondència grafiaso, evolucionant quan escriuen la vocal que correspon a 

cada síl∙laba, establint les primeres relacions sografia, fins que per a cada síl∙laba 

escriuen una lletra, però aquesta ja pot ser vocal o la consonant que hi correspon 

pel seu valor sonor. Posteriorment adquireixen més capacitats per analitzar la veu i

Pràctica 


comencen a escriure o confegir paraules amb algunes síl∙labes completes. 

El programa Confegir és un recurs més en l'aprenentatge de l'escriptura que 

ofereix els avantatges següents: 

• resposta i avaluació immediata de les activitats 

• motivació dels alumnes per a l'escriptura de paraules i 

• autonomia en els treballs d'exercitació 

El programa està situat en aquell moment d'aprenentatge en què les grafies 

comencen a esdevenir significatives, de manera que l'aprenent, jugant amb els 

signes, fa hipòtesis d'escriptura de paraules conegudes per ell. Després d'haver 

seleccionat, i seqüenciat correctament, cada una de les lletres, l'usuari rep 

l'afirmació d'aquella hipòtesi a través de la imatge corresponent a la paraula escrita. 

D'aquesta manera s'estableix un joc d'escriptura de paraules per a desencadenarne 

el seu dibuix a la pantalla. 

Amb aquest programa s'aconsegueix enllaçar tres procediments bàsics: 

• l'anàlisi i segmentació de la paraula en fonemes i lletres 

• comprensió del significat semàntic de la paraula, superant la còpia mecànica 

• interacció amb un element convencional com és el llenguatge escrit a partir 

d'elements concrets, els dibuixos amb independència dels criteris arbitraris 

que poden estar representats en els/les mestres. 

El programa Confegir està pensat per treballar amb la tauleta sensible, però també 

es pot treballar des del teclat. Consta de sis entorns o làmines amb diferents 

combinacions de vocals i consonants consonants que no comporten dubte en la 

lectura i l'escriptura. 

En aquesta Tema treballarem amb el primer entorn que utilitza les vocals A E I O 

U i la consonant P amb les quals es poden formar les paraules pa, pi, pou, paó, 

pop, pau, papà, peu, api, pipí, pipa, ou, popa, au i peó. 

El programa accepta algunes paraules escrites amb ortografia natural, però cal una 

reescriptura i escriureles correctament per finalitzar l'exercici. Per aquesta làmina 

les formes alternatives són pepà, pipe, pope i ao. 

1. Un cop engegat el programa, fent un doble clic a la icona, apareix una finestra i 

una línia de text. 

2. Cal escriure les paraules i prémer RETORN en finalitzar. 

3. Observeu què passa quan s'escriu una paraula correctament, quan és errònia o 

quan s'utilitza l'ortografia natural. 

L’aplicació Confegir utilitza: 

• el programa MFWIN.EXE 

• una col∙lecció de dibuixos BMP 


196 



• la llista de paraules CONFEG_1.TXT que actua com un diccionari 

Modificant aquests elements es poden ampliar o variar aquestes aplicacions. 

Afegiu una nova paraula CONFEG_1.TXT i el nou dibuix al directori, 

observeu com funciona l'aplicació. 

El pequeño escritor 

El pequeño escritor és un programa que permet la confecció de contes, els quals 

poden incloure dibuixos (d’una galeria d’escenes i objectes, o bé crearlos amb un 

petit editor gràfic), sons, música i, sobretot, text, el qual pot ser llegit pel mateix 

programa. 

És un programa que pot ser útil al mestre per confeccionar contes que després 

passarà a l’alumne perquè els visualitzi (llegeixi, escolti o l’expliqui el mateix 

mestre); i és útil als alumnes ja que també ells en poden crear o modificarne de ja 

existents (afegirhi elements per completar escenes, posar text a les escenes, posar 

el nom d’objectes o accions, canviar la narració del conte...). 

Contingut i funcionament del programa 

Des del Menú principal del programa podem accedir a les opcions: 

1. Escribir un cuento: 

Nuevo, per començar la confecció d’un conte nou. 

Edición, per acabar o modificar un conte desat. 

Iniciador de cuentos, carregar un conte que ja està començat 

(surt un llistat de contes per escollirne un), i continuar la seva 

confecció. 

2. Leer un cuento, permet carregar un conte ja creat i visualitzarlo.

Leer un cuento 


Aquesta opció no permet fer modificacions al conte. 

3. Imprimir, seleccionar un conte desat per imprimirlo. 

4. Salir de Storybook Wever, per abandonar el programa. 

Cal obrir el fitxer del conte a llegir des de la finestra Abrir un archivo para leer. 

Quan el presenta ja podem realitzar les següents accions sobre el conte: 

Avançar o recular per les pàgines, amb l’ajuda dels botons de les 

fletxes. 

Activar o desactivar els sons i cançons. Ho fem des de menú Archivo 

| Sonido del programa. 

Activar la lectura del text del conte. Des de Opciones | Vocalizar 

texto. 

Amb el botó Parar (icona semàfor), podem plegar de llegir el conte i tornar al 

menú Principal. 

Escribir un cuento nuevo 

Quan s’escull aquesta opció el programa ens presenta un conte en blanc perquè el 

confeccionem. 

La primera pàgina (Título) de tots els contes és la pàgina del títol, hi haurem 

d’escriure el títol del conte, l’autor i algun comentari, a més, permet posarhi 

música i un contorn gràfic. 

Però quan el programa desplega totes les seves possibilitats és a partir de la 

confecció de la primera pàgina (Primera página). 

Ens apareix una barra de menús i una barra d’eines (icones). 

La barra d’eines permet poder confeccionar tot l’aspecte d’imatges, sons i música 

que tindrà el conte. 

La barra d’eines: 

Escenario Permet seleccionar diferents escenaris per 

afegir a les pàgines del conte. 

Objetos Per seleccionar i col∙locar objectes a l’àrea 

gràfica del conte. 

Color Per acolorir objectes o text, els quals 

prèviament hem seleccionat. 

Sonido Per assignar efectes sonors als objectes 

seleccionats. 


198 

Pràctica 



Música Permet seleccionar la música que es 

reproduirà mentre la pàgina estigui en 

pantalla. 

Deletrear Permet posar el nom de l’objecte seleccionat 

a l’àrea de text. 

Mover al 

fondo 

Permet moure un objecte a l’àrea gràfica 

darrere d’un altre objecte (o davant). 

Agrandar Per canviar la mida dels objectes. El farà 

més gran cada vegada que fem clic sobre 

aquesta icona. Primer cal seleccionar 

l’objecte. 

Achicar Per canviar la mida dels objectes. A cada 

clic sobre aquesta icona, l’objecte 

seleccionat, s’empetitirà. 

Voltear Girar un objecte horitzontalment o vertical. 

Programa 

Pintar 

Permet crear objectes gràfics nous o canviar 

objectes dibuixant i esborrant. 

Basura Per eliminar objectes o text prèviament 

seleccionats. 

Parar Permet sortir del conte. El programa 

pregunta si cal desarlo abans de sortir. 

Per afegir el text al conte, cal inserir el punter del ratolí a l’espai inferior de la 

finestra, sota les imatges, i escriure directament. 

Des del menú Tipo podem modificar la font, la mida i l’estil del text. 

I des del menú Opciones | Vocalizar Texto, el programa llegeix el text escrit. 

Quan s’ha creat tot el conte o quan volem sortir, cal desarlo, ho fem des del menú 

Archivo | Guardar, els desa com a fitxers *.Swd. 

1. Des del Menú Principal activeu l’opció Escribir un cuento i Nuevo. 

2. A la pàgina del títol, poseu un títol al conte, el vostre nom, un comentari, un 

contorn i una música. 

3. Passeu a la primera pàgina utilitzant la fletxa Página siguiente. 

4. Poseu unes escenes. A l’opció Categoría, podeu escollir diferents paquets 

d’escenaris. 

5. Feu clic al botó Objetos, i afegiuhi objectes de diferents categories. Els podeu 

engrandir, empetitir, girar... 

6. Afegiu un so a alguns objectes i una música a la pàgina.


7. Escriviu el text de la pàgina. 

8. Passeu a la segona pàgina i confeccioneula. 

9. Deseu el conte, des del menú Archivo | Guardar. 

10. Aneu al Menú Principal i escolliu l’opció Leer un cuento, seleccioneu el 

fitxer del conte que heu fet i passeu a la seva visualització. 

Ortografia 

La capacitat d’analitzar la tira fònica i d’adonarse que a cada so de la llengua oral 

li ha de correspondre una lletra a l’hora d’escriure permet iniciar la sistematització 

de l’ensenyament de l’ortografia, observant les regularitats i plantejantse la 

convencionalitat de la llengua escrita. L’aprenentatge de l’ortografia es basa en la 

producció correcta de sons i en la memòria visual. 

També és important treballar aspectes relatius a la presentació, distribució de 

l’espai, ús de diferents tipus de lletres i maneres de ressaltarles i combinar els 

elements generals del text en relació a l’estètica. 

Els programes de tractament de text solen disposar de diccionaris ortogràfics, de 

gramàtica, de sinònims…, en les diferents llengües en què estan editats. És 

necessari, en alguns casos, instal∙lar els diccionaris i configurarlos abans de poder 

los utilitzar. El Word disposa d'un diccionari ortogràfic en català. 

La verificació ortogràfica sobre un text escrit suposa als processadors de text: 

Comprovar l'ortografia d'un text 

Consultar les alternatives 

Corregir o no, segons calgui 

Ampliar el diccionari personal 

Revisar l’ortografia 

Cal tenir en compte que, per al Word 97, l’idioma és una propietat de cada 

paràgraf o selecció i, en conseqüència, ens podem trobat amb documents escrits en 

més d’un idioma. 

A mesura que es va introduint el text, el Word modifica automàticament alguns 

errors comuns, és l’autocorrecció. 

A banda d’aquest tipus de correcció el Word subratlla de color vermell suposats 

errors ortogràfics i de color verd els gramaticals, segons l’idioma de cada part del 

text. 

Un clic del botó dret del ratolí sobre cada paraula assenyalada permet escollir una 

de les paraules proposades, afegirla al diccionari personal o ignorarla. La icona 

de la barra d’estat informa de l’estat de revisió, si hi ha un llapis animat s’està 

comprovant l’ortografia, si hi ha una X és que ha detectat un error (hi ha paraules 

subratllades) i si hi ha el signe no ha detectat errors. 

El Word també té una opció per revisar l’ortografia de tot el document a partir del 


200 



punt d’inserció, cal activar la icona o bé escollir l’opció Ortografía y 

gramática... | Herramientas. 

Correcció ortogràfica d'un text 

Pràctica 

1. Escriviu un parell de paràgrafs amb el Word, a partir d'un document nou, menú 

Archivo |Nuevo. Feu algunes faltes d'ortografia per a la seva posterior 

correcció. 

2. El Word té configurat un idioma per defecte. És el que inclou la plantilla de 

document que useu. Verifiqueu que el vostre document tingui l'idioma català. 

Heu d'anar al menú Herramientas | Idioma | Definir Idioma. Si no hi és per 

defecte, cal posarlo i Acceptar. 

3. Per corregir el text des del Word, i amb el text en pantalla, aneu al menú 

Herramientas | Ortografía | Gramática, tot seguit comença la correcció. 

A la finestra que apareix ara hi destaquem la part blanca superior, on hi ha el 

text del document que s’està revisant, amb la paraula detectada com a 

equivocada d'un color diferent. I la part blanca inferior, on apareixen les 

suggeriments, és a dir, un llistat de paraules on hi pot haver l'alternativa 

correcta a la paraula detectada com a equivocada. 

4. El programa repassarà el text i marcarà la primera paraula que el diccionari 

hagi detectat equivocada. A partir d'aquí tenim les següents opcions a aplicar: 

Omitir, si considerem que ja està bé tal i com la tenim. 

Omitir todas, perquè no la consideri més com paraula equivocada si torna 

a sortir en el text. 

Agregar, afegeix la paraula seleccionada al diccionari personalitzat, amb la 

qual cosa ja no la considerarà més com una paraula mal escrita. 

Cambiar, per acceptar la paraula seleccionada de la seva llista de 

suggeriments, i canviarla per la paraula mal escrita.


Cambiar todas, per canviar de cop totes les paraules iguals mal escrites 

per la paraula seleccionada a suggeriments. 

Autocorrección, farà una correcció automàtica, d'acord amb les 

suggeriments que ell proposa. 

5. És important reflexionar sobre les implicacions escolars de l'ús dels correctors 

ortogràfics en l'aprenentatge de l'ortografia. Entre d'altres aspectes, hauríem de 

considerar: 

De quina manera la informàtica desvaloritza l'estudi de l'ortografia? 

Els correctors ortogràfics, 

Què consideren faltes ortogràfiques? 

Quin tipus d'errades no pot detectar? 

Quins mecanismes han d'utilitzar els alumnes per decidir la forma 

correcta? 

Com es poden utilitzar els diccionaris personalitzats? 

En què poden modificar el treball de l'ortografia a l'escola? 


Si us interessa aquest tema i voleu seguirhi treballant podeu consultar el material 

• D107 Llengua oral i escrita: resposta de les TIC als problemes 

d'aprenentatge 



Annex I. Altres necessitats educatives especials 

Annex I. Altres necessitats 

educatives especials 


El treball amb ordinador permet l'adaptació de l'activitat al ritme de treball propi de 

cada alumne, la qual cosa facilita l'atenció individualitzada dins una activitat més 

general com és el grup classe. 

A més, la informàtica proporciona nous recursos i estratègies, permet tractar codis 

i llenguatges diferents, ajuda a comunicarse a grans i petites distàncies, estimula 

l'activitat dels alumnes desmotivats... 

Per aquestes i d'altres raons que explicarem a continuació l'ordinador pot ser un 

vincle que apropi entre si a persones amb necessitats educatives molts diferents i 

que els permeti participar de la societat majoritària. 

2. Escolarització tardana 

Encara que no sigui un fenomen nou, amb l'entrada a la UE ha augmentat en gran 

manera la presència d'alumnes estrangers a les aules de les nostres escoles. 

Aquests alumnes arriben de sobte, traslladats directament des del seu país, sovint 

amb el curs començat i sense haver fet cap procés d'adaptació i, de vegades, sense 

tenir cap coneixement de l'idioma. 

L'escola, per la seva banda, pot no estar preparada per atendre a aquests nous 

alumnes. La diferència cultural i el desconeixement de l'idioma pot dificultar la 

comunicació amb aquests alumnes, que en el millor dels casos s'estableix 

mitjançant un company o per signes. 

L'experiència demostra que la realitat és molt diferent segons l'edat dels alumnes. 

Quan l'escolarització es fa en les primeres etapes del sistema educatiu (educació 


204 



infantil o primer cicle de primària) els nens i nenes s'integren amb facilitat, aprenen 

l'idioma per immersió en el medi social i sovint segueixen una escolarització 

normal. 

Quan l'escolarització és més tardana l'atenció es fa més difícil i calen accions 

específiques per aconseguir l'idioma, primer a nivell oral i posteriorment a nivell 

escrit. 

En aquest cas l'ordinador és un recurs valuós que possibilita: 

• el treball individual en l'aprenentatge de l'idioma i no requereix grans inversions de 

recursos per part del professor. 

• l'aprenentatge per assaig i error reduint la necessitat d'instruccions complexes. 

En aquesta línia podem assenyalar els següents materials: 

• Exler aprenentatge del primer vocabulari bàsic oral i escrit. 

• Clic aprenentatge de vocabulari, discriminació de fonemes... 

• Processador de text: aprenentatge de l'escriptura, de l'ortografia… 

• Contes i llibres interactius, enciclopèdies temàtiques per a l’aproximació al 

llenguatge escrit més complex. 

• Navegació per Internet, que permet la connexió amb la seva cultura d'origen, 

aproximació a d'altres cultures i d'altres grups d'emigrants i grups d'ajuda mútua. 

Recursos i adreces 

Diccionari catalààrab 

http://www.edu365.com/catala_arab/ 

Diccionari catalàurdú 

Des de l’apartat Alumnes/Primària 

Vocabulari temàtic infantil il∙lustrat agrupat pels temes més propers 

als infants. Inclou la fonètica de les paraules en àrab i en català. Els 

sons i les paraules corresponen a una dicció estandarditzada de l'àrab. 

Anomena els principals elements de la cultura àrab. 

http://www.edu365.com/crisol/dic/catala_urdu/ 

Des de l’apartat Alumnes/Primària 

Vocabulari temàtic infantil il∙lustrat agrupat pels temes més propers 

als infants. Inclou la fonètica de les paraules en urdú i en català. 

Anomena els principals elements de la cultura urdú.

3. Malalties llargues 


Els nens i nenes que pateixen una malaltia greu o crònica passen llargues 

temporades sense poder assistir a l'escola. Aquest fet és un nou element 

distorsionador de la seva vida que dificulta el seu rendiment acadèmic, que pot 

hipotecar el seu futur. 

No és conegut per tothom que la majoria dels grans centres hospitalaris amb llits 

pediàtrics disposen de professionals que donen atenció educativa als joves i als 

infants. Aquestes escoles hospitalàries vetllen per minimitzar la incidència de la 

malaltia en l'escolarització d'aquests alumnes i procuren normalitzar la vida del nen 

malalt a través de l'activitat escolar. 

En funció de la seva malaltia els alumnes són atesos a l'habitació de l'hospital o es 

desplacen a l'aula hospitalària, on conviuen amb altres nens hospitalitzats o amb 

infants de l'hospital de dia. 

Tot i que les estades a l'hospital són cada vegada més curtes, la problemàtica 

d'aquests alumnes i els seus reingressos periòdics els fan establir fortes relacions 

amb els mestres dels hospitals, que sovint actuen com a tutors d'aquests nois i 

noies. 

En aquest cas: 

• l'ordinador serveix com a eina de comunicació que pot mantenir el contacte de 

l'alumne malalt amb els seus companys i professors de l'escola o de l'hospital. El 

correu electrònic permetrà als nens i nenes malalts intercanviar missatges personals o 

escolars, amb els seus companys, estiguin on estiguin. 

• la preparació dels treballs escolars en suport magnètic, per part del professor i dels 

alumnes, facilitarà la seva transmissió. 

Si el professor escriu els treballs i exercicis a l'ordinador, enviar per correu electrònic 

aquests materials als alumnes allunyats temporalment de l'escola no ha de significar 

cap esforç addicional. 

Per altra banda, si l'alumne resol els exercicis a l'ordinador, el professor els pot rebre a 

casa o a l'escola i no és difícil establir una comunicació amb el correu electrònic per 

resoldre els dubtes. 

• les informacions en CDROM o a Internet poden proporcionar als alumnes malalts, i/o 

aïllats, recursos educatius i documentació complementària, que seria difícil de 

disposar en aquestes circumstàncies. 

4. Alumnes superdotats 

Els alumnes superdotats són persones que, per alguna raó biològica o educativa, 

disposen de capacitats o habilitats excepcionals en algun àmbit del coneixement. 

Normalment, aquesta excepcionalitat no afecta per un igual a totes les capacitats ni 


206 



a tots els camps del coneixement, i sovint generen una personalitat complexa i 

descompensada. 

Aquests alumnes poden no adaptarse bé al funcionament de l'escola, sigui en els 

aspectes més acadèmics, ja que es poden avorrir amb els continguts de les classes, 

on en l'organització sovint basada en una autoritat del professor que no accepten. 

Aquests alumnes poden caure en el desinterès i la marginalitat, la qual cosa els 

portaria al fracàs escolar. 

En aquest cas, l'ordinador: 

• crea un espai de treball individual on els alumnes poden desenvolupar la seva activitat 

sense entrar en conflicte amb l'organització de la classe. Encara que aparentment tots 

estan treballant amb el mateix, l'ordinador, el contingut real de l'activitat pot ser molt 

diferent, ja sigui per la naturalesa de la tasca o per la seva complexitat. 

• és una potent eina d'estimulació intel∙lectual, especialment en el camp de les ciències, 

que pot respondre a les necessitats d'aquests alumnes. Són innombrables els 

programes, els llenguatges de programació, els coneixements tècnics o les 

informacions que es poden contrastar utilitzant un equip de tipus domèstic. 

• és una eina per accedir a grans quantitats d'informació, sovint desconeguda pels 

propis professors, on aquests alumnes trobaran els reptes intel∙lectuals que necessiten. 

Qualsevol treball escolar es pot enriquir amb les informacions disponibles a Internet. 

5. Fracàs escolar 

La major part dels alumnes que atenen els professors d'educació especial, a 

primària o secundària, pateixen un cert fracàs escolar sense cap etiologia 

determinada, que té l'origen en el seu historial escolar i sovint està associada a 

problemàtiques de tipus familiar i social: desinterès dels pares, problemes 

econòmics greus, canvis constants de domicili o escola, inadaptació escolar... 

Aquests alumnes, mica en mica, han anat quedant endarrerits fins a trobarse 

marginats de l'escolarització dins la mateixa escola. Tothom reconeix implícitament 

els professors, els companys i ells mateixos, que no poden "aprovar" i no s'espera 

d'ells que facin cap esforç. 

Sovint, el problema principal amb què lluiten els mestres d'educació especial és el 

desinterès i desmotivació dels propis alumnes per tot el que estigui relacionat amb 

l'activitat escolar. 

Aquí, l'ordinador és un instrument que pot trencar el cercle viciós creat pel 

desinterès en l'activitat que genera un fracàs i reforça el desinterès: 

• Treballant amb l'ordinador, aquests alumnes obtenen resultats brillants i una 

presentació de qualitat que millora la seva pròpia imatge i els estimula a seguir 

treballant. La mala lletra deixa de ser un estigma que acompanya els treballs d'aquests 

alumnes. 

• Elimina els aspectes més mecànics i pesats de les tasques escolars, de manera que

augmenta la producció i el rendiment escolar. 


• Permet plantejar les activitats escolars de manera diferent, la qual cosa ajuda a superar 

hàbits i postures ja instal∙lades en el tarannà d'aquests alumnes. 

6. Risc social 

Els alumnes anomenats de risc social són persones instal∙lades en la marginalitat 

amb greus problemes d'inseguretat i manca d'autocontrol que davant de qualsevol 

frustració, per petita que sigui, la seva resposta passa per l'acció directa. 

Són alumnes amb greus problemes de conducta a l'escola, sovint relacionats amb 

ambients de delinqüència, amb problemes familiars i amb un fracàs escolar greu. 

En aquests alumnes l'acció fonamental és proporcionarlos pautes de conductes 

socials que millorin la seu autocontrol i la relació amb els altres. Cal exercir una 

autoritat ferma però raonada que els permeti establir els límits i fixar les normes de 

conducta social. És important evitar situacions de fracàs i frustració que 

desencadenaran invariablement una crisi. 

Aquí, l'ordinador proporciona: 

• Una gran varietat d'activitats, jocs en gran mesura, que permeten graduar el nivell de 

resposta impulsiva o reflexiva en funció de la situació dels alumnes. A partir de jocs 

de lluita, que en qualsevol cas sempre serà simbòlica, es pot passar a jocs de més 

estratègia i a activitats més expressives i creatives. 

• Un entorn de treball segur, previsible i atractiu. El treball amb ordinador és ben 

acceptat i quan es coneixen els procediments, la resposta de l'ordinador és de tipus 

mecànic i previsible. 

• Un model de relació objectiva on les normes tenen una única interpretació. Les 

transgressions a la norma acostumen a produir la caiguda del sistema i l'ordinador 

deixa de funcionar. 

• Una eina per superar el seu fracàs escolar que millorarà la seva imatge tant a nivell 

d'autopercepció com a nivell social, i els prepara per a una integració laboral i social. 

. 


Annex II. Altres programes 


1. Quan em rento, conte en llenguatge bimodal 

Introducció 

Quan em rento és un conte en imatges escrit en llenguatge bimodal que té com a 

darrera finalitat potenciar la competència comunicativa de l'alumne amb handicap 

auditiu. Això pot ajudar als alumnes a reconèixer i comprendre el llenguatge dels 

signes. El conte representa les paraules mitjançant dibuixos estàtics. Al mestre li 

toca fer la representació gestual de les paraules perquè els nois i noies captin els 

signes en una situació funcional. 

El conte vol facilitar l'accés i la comprensió de l'estructura de la llengua oral a 

través d'una interfície que utilitza la comunicació bimodal com a mitjà de relació 

amb l'usuari. 

Pràctica 

1.El programa s'engega fent un doble clic a la icona Quan em rento o bé 

executant el fitxer CONTE.EXE 

Fent clic al botó de la dreta arribareu al menú principal que a partir d'ara 

denominarem Casa, que permet accedir als diferents exercicis del programa. 

Per sortir del programa feu clic al botó Acabem. 

2. Coneguem els personatges us porta a una escena on són presents tots els 

personatges. En seleccionarlos accedireu a una pantalla diferent per a cada 

personatge. 

Cal fer clic sobre els llavis, que són en moviment, perquè aparegui la frase de 

presentació en text escrit i signat. 

3. Per finalitzar aquest exercici és necessari haver seleccionat almenys una vegada 

cadascun dels personatges. En aquest cas apareix el botó Casa i podreu tornar al 

menú principal. 


210 



4. En l'opció Una ullada al conte es presenten les pàgines del conte, una a una, 

que el professor ha d'explicar o els alumnes interpreten. L'objectiu és familiaritzar 

los amb la història i els personatges. 

5. No es pot sortir d'aquesta opció fins a la darrera escena. Aquí, la màquina de 

cinema repeteix la història mentre que la casa torna al menú principal. 

6. El mòdul de Coneguem les paraules us presenta de manera interactiva el 

vocabulari de cada escena. En assenyalar una paraula activa, el cursor canvia de 

forma convertintse en una mà. Fent clic apareix el nom de l'objecte en llenguatge 

escrit i en llenguatge signat. 

7. A cada pàgina podeu navegar, avançant i retrocedint, o tornar al menú principal 

fent clic a la icona Casa. 

8. Treballem la frase treballa les frases utilitzades en el conte. Aquí es pot 

treballar amb paraules o signes. Feu clic als botons Un més i s'anirà completant la 

frase mentre que si feu clic als botons Esborrar desapareixerà tota la frase. 

9. Feu clic als botons Puzle i reconstruïu la frase proposada fent clic sobre les 

paraules o signes ordenadament. Analitzeu el tractament de l'estímul i de l'error que 

fa el programa. 

10. És possible sortir d'aquesta activitat sense finalitzar l'exercici fent clic sobre el 

botó No puzle. 

2. El carter 

Introducció 

El Carter és un programa de comunicació dissenyat per simular el correu electrònic 

a l'ordinador de la classe. Pensat per a potenciar els aspectes comunicatius del 

llenguatge escrit, està adreçat especialment als nens que inicien la lectoescriptura, 

sense ser condició indispensable que tinguin un determinat nivell del llenguatge 

escrit. 

El programa disposa de 30 bústies, una per a cada nen de la classe, i permet crear 

missatges escrits que poden tenir associats fitxers gràfics. 

El programa també pot funcionar dins la xarxa de l'aula si els ordinadors 

comparteixen el directori del correu. 

Pràctica 

1. Per engegar el programa feu un doble clic sobre la icona del Carter i premeu el 

botó de la porta d'entrada. 

2. La primera acció consisteix en personalitzar les bústies. Cada nen/a selecciona


una bústia i la personalitza dibuixant una icona que la identifica. Per ferho se 

selecciona una bústia i es fa clic al botó de "bústies". El programa obre el 

Paintbrush i permet modificar lliurement el dibuix. 

3. Per escriure cal fer clic al llapis i relacionar la bústia d'emissor i la bústia de 

receptor; apareix un missatge com el de la figura: . Fent clic al botó Sí 

s'accedeix a l'editor de missatges. 

4. Amb el missatge escrit cal fer clic a la icona Bústia per enviarlo i la icona Porta 

per tornar al quadre general de les bústies. 

5. Per llegir missatges primer cal prémer la icona Llegir i seguidament identificar la 

nostra bústia. Apareixeran marcades les bústies d'aquells que ens han enviat un 

missatge. Fent clic a la bústia obtindreu la figura . Fent clic al botó Sí 

podreu llegir el missatge. 

3. Agafar 

Agafar és un joc que consisteix en agafar a temps uns objectes que hi ha en 

pantalla. La finalitat última és desenvolupar la coordinació visualmotora, l'agilitat 

de reflexos i la concentració en el joc dels infants. 

El programa funciona amb el ratolí, però també es pot utilitzar amb la pantalla 

tàctil. 

Pràctica 

1. Fent clic a la pantalla de presentació s'accedeix a un menú que permet triar la 

velocitat del joc, i tot seguit apareixerà un altre menú on es pot triar un dels 

quatre jocs que integren el programa. 

2. El joc Estàtic consta de cinc pantalles en què apareixen una sèrie d'objectes que 

estan aturats. Quan els “agafem” els objectes es posen en moviment fins a 

desaparèixer per la pantalla. 

3. Mòbil és un joc semblant a l'anterior amb la diferència que aquí els objectes es 

van desplaçant per la pantalla. Els moviments i la velocitat varien amb els 

objectes. 

4. En el del joc Frontó vertical hem d'aconseguir agafar la pilota abans no 

traspassi el marge inferior de la pantalla. A la part superior esquerra de la 

pantalla hi ha un comptador que indica les vegades que heu encertat. 

5. Futbol és un joc per a dos jugadors. Cada jugador pot actuar en el seu camp i 

així evitar que la pilota entri a la seva porteria. Quan es fa clic a la pilota en un 

camp, aquesta canvia la seva direcció cap a la porteria contrària. A la part 

superior de la pantalla, una a l'esquerra i l'altra a la dreta, apareixen dues fletxes 

que indiquen quin jugador ha d'actuar en cada moment. Per jugar amb aquest 

joc és preferible utilitzar la pantalla tàctil. 


212 

4. Joc adaptat: platets voladors 



Platets Voladors (Klik&Play) és un joc adaptat que incorpora simulador de teclat 

amb escaneig. Funciona amb Windows 95 o superior. Si tenim targeta de so i 

micròfon podem aprofitar totes les possibilitats del programa. 

Està dirigit a persones amb una discapacitat motora que els faci impossible la 

utilització del teclat normal, però que tinguin algun moviment controlat 

voluntàriament que els permeti aturar l’escaneig. 

Descripció del programa 

Quan es carrega el programa, en primer lloc s'activa el joc Platets Voladors, i a 

continuació apareix la finestra del teclat virtual. El punter del ratolí es posa a 

moure's per damunt de les tecles i s’atura en prémer el clic esquerre. El programa 

es pot utilitzar directament amb el ratolí o bé utilitzant un emulador. 

El teclat virtaul permet quatre accions: fletxes per moure el coet cap a la dreta o 

esquerra, parar i disparar. 

El joc comença en fer clic a la icona Disparar. El coet es mou a dreta o esquerra 

seleccionat les icones Fletxa Dreta o Fletxa Esquerra aturant l’escaneig fent clic 

amb el botó esquerre del ratolí. El coet es mourà fins que se seleccioni la icona 

Parar. 

La icona Disparar engega un tret per destruir els platets voladors i els obstacles. 

És possible regular la velocitat d'escaneig a partir de la finestreta numèrica visible a 

la part inferior dreta del teclat virtual. 

Per parar tot el procés cal fer clic al botó dret del ratolí. S’obre una finestra de 

diàleg, el menú de la qual conté les opcions: 

Actiu, per a reiniciar l'escaneig automàtic i continuar jugant. 

Funciona amb veu, l’escaneig es gestionarà amb un micròfon i no amb el 

ratolí. Un petit so atura el punter del ratolí i actives les tecles. 

Control volum del micròfon, permet controlar el nivell d'entrada d'àudio, 

depenent de si estem en un ambient silenciós o sorollós. Hi ha un quadre que 

ens mostra el nivell de so detectat. Hi ha l'opció Nivell micròfon per anar al 

Control de Volum del Windows o de la placa de so. 

Parar el joc quan s'obri el menú, si està activada quan s'obre el menú (clic 

dret ratolí) el joc es para per poder canviar algun paràmetre, com la velocitat 

d'escaneig. 

Sortir.

Pràctica 


El menú Juego del propi joc, permet, entre d'altres opcions, començar un joc nou, 

Juego Nuevo, i Salir, per sortir del joc, però no de l'escanejador. 

1. Activeu el joc, i a la primera pantalla, abans de començar a jugar, llegiu les 

instruccions del joc. A continuació comenceu a jugar. 

2. Comproveu el funcionament del joc amb la veu, cal activar Funciona amb veu 

del menú del programa (surt amb clic dret del ratolí). 

5. Discriminador de fonemes 

Un pas més enllà de discriminar so i silenci és el treball dels fonemes i el 

reconeixement de veu. Reconeixement de fonemes és un programa que trobareu a 

Sinera o a la web http://www.lagares.org i té la intenció de facilitar la 

discriminació dels fonemes a persones amb deficiències auditives o amb dificultats 

en la parla. El programa funciona comparant patrons de veu que el mateix 

programa permet crear. 

Els exercicis consisteixen en el control de senzills jocs amb la veu. El mateix 

programa incorpora cinc tipus d'exercicis o jocs i, a més, es pot enllaçar amb 

d'altres jocs externs. 

El programa funciona en Windows 95 o superior i necessita d'una placa de so i 

micro i el trobareu explicat detalladament a l’annex 


214 



Quan engegueu el programa, després dels crèdits, apareix la finestra amb les 

opcions: 

Carregar un patró de fonemes, ens permet recuperar un patró de fonemes 

prèviament creat i desat al disc. Aquesta opció és la mateixa del menú Fitxer | 

Obrir del de la finestra principal. 

Crear un patró de fonemes, permet construir els patrons de fonemes. És la 

mateixa opció que hi ha als menús de la finestra principal amb el nom 

Entrenament. 

Control de volum del micròfon, per regular el nivell de so d'entrada. 

Cancel∙lar, si no escolliu cap opció de les anteriors, amb aquesta s’accedeix 

directament a la finestra principal del joc. 

Finestra principal del programa 

La finestra principal del programa té aquest aspecte: 

Menú fitxer 

Hi quatre opcions: 

Obrir, permet carregar un fitxer de patrons que prèviament hàgim desat amb


aquest programa. L'extensió d'aquests fitxers és SonsTpmSR02. 

Guardar, per desar els patrons de veu creats, és a dir, les dades de 

reconeixement recollides amb l'opció Entrenament. Els desa amb l'extensió 

SonsTpmSR02. 

Veure el nivell de so, apareix una finestra on veiem el nivell de so d'entrada. La 

barra de desplaçament ens permet triar el nivell mínim de reconeixement. Els 

sons que no arribin al nivell de la fletxa no seran mai reconeguts, per tant, 

podem desplaçar la fletxa a l'esquerra o dreta, depenent de si estem en un 

ambient silenciós o sorollós. Aquesta finestra ens permet accedir, amb l'opció 

Nivell de micròfon, al programa Control de volum del Windows o de la placa 

de so, i a partir d'ell pujar o baixar el nivell de l'entrada del so. 

Sortir, permet abandonar el programa. 

Menú entrenament 

És l'opció que permet crear els patrons de veu. Fa que l'ordinador aprengui a 

reconèixer la nostra veu. 

S'activa el següent quadre: 

Apareixen unes lletres que seran els sons de les quals volem crear el patró de veu. 

Com a mínim cal escollir dos sons. 

Una vegada els hem escollit, premem sobre D'acord i ens presentarà un requadre 

amb els sons que volem treballar, un a un, i caldrà dir el so pel micròfon. Quan hagi 

detectat el so desapareixerà el requadre i ens presentarà el següent. 

Quan hàgim fet tots els sons ens torna presentar la finestra principal del programa i 

a partir de la qual ja podem fer els exercicis. 

Menú exercicis de discriminació 

Una vegada creats els patrons de veu amb l'opció Entrenament, podem accedir als 

diferents exercicis que proposa el programa. 


216 

Pràctica 

Disposem de les següents opcions: 



Discriminació de fonemes, per practicar el reconeixement dels fonemes que hem 

creat. Una vegada el programa reconeix un fonema dels que pronunciem amb el 

micròfon, ens el presenta amb la seva lletra en el quadre de la dreta. 

Jocs de X fonemes, hi ha quatre opcions de joc. Són equivalents, l'única 

diferència és el nombre de fonemes a discriminar, els quals faran funcionar el 

joc. 

Joc de 2 fonemes, Futbol. 

Joc de 3 fonemes, Platets voladors. 

Joc de 4 fonemes, Cotxe. 

Joc de 5 fonemes, Bonk – Joc del matamosques. 

Només apareixen actives les caselles dels fonemes que tenim en el patró. Aquí cal 

triar tants fonemes com tecles necessita el joc per al seu funcionament. Ens demana 

que seleccionem el fonema per a cadascuna de les tecles del joc, solen ser: 

esquerra, dreta, pujar, baixar i/o disparar. 

Una vegada les hem seleccionat totes ens permet començar el joc. 

Programa extern, aquesta opció està pensada per obrir el programa a d'altres 

aplicacions (jocs o programes no inclosos en aquest). 

Menú opcions 

Està compost per quatre opcions: 

Veure les funcions d'ona, serveix per detectar problemes de reconeixement del 

so. 

Treure els jocs de la pantalla, per si volem treure els jocs del programa que 

hem executat. També es pot fer manualment sortint d'ells. 

Intercanviar els botons de la rata, per intercanviar els clics de la rata. 

1. Preparareu un patró de veu per a totes les vocals. Cal anar al menú 

Entrenament, marcar les vocals i D'acord. 

2. Tot seguit ens presenta un requadre amb els sons d'aquestes vocals, un a un. 

Amb el micròfon pronunciem cada vocal, quan el programa detecta el so ens 

presenta el requadre amb la següent vocal, d'aquesta manera pronunciem el so 

per a les vocals seleccionades. 

3. Deseu aquest patró creat. Amb menú Fitxer i Guardar posem un nom al 

fitxer. Poseuhi “vocals”. El desarà com a 

“vocalsAAEÈÉIOU.SonsTpmSR02”. 

4. Carregueu el fitxer amb patró de veu creat i activeu en el menú Exercicis de 

discriminació | Discriminació de fonemes, comproveu el seu funcionament.


5. Activeu el joc de cinc fonemes: BONK. S’activa la finestra d'assignació de 

funcions als fonemes del patró de veu. Marqueu per a cada vocal la funció que 

tindrà en el joc: esquerra, dreta, puja, baixa i cop de martell. 

6. Una vegada feta l’assignació, podeu començar el joc, responent D'acord a la 

pregunta Vols començar a jugar? 

6. Escriptura global. Noms i llistes de paraules 

L'escriptura global es pot treballar a partir de llistes amb els noms de l’alumnat de 

la classe. Cada nen pot escriure llistes noves segons les seves preferències: els seus 

amics, un grupet per a diferents jocs, els encarregats d'algunes tasques… 

1. Obriu el Tpwin i carregueu l'activitat NOMSNENS.TPW. Activeu l'aplicació: 

menú Fitxers | Activar. Comproveune el seu funcionament. 

2. Ara heu de confeccionar una activitat Tpwin semblant, que presenti la llista 

dels alumnes de la vostra classe amb l'objectiu que l'alumnat treballi els noms 

dels nens de la classe en la confecció de diferents llistes. 

2.1. Obriu el Tpwin i escolliu Fitxers | Nou. 

2.2. A Línia d'ordres escriureu Write.exe. 

2.3. Amb el ratolí seleccioneu la meitat de la pantalla i en posició vertical. 

2.4. Dividiu l'àrea seleccionada en tantes parts com alumnes tingueu, a més 

d'unes àrees per a les funcions de Sortir i Retorn. Cal que aneu al menú 

Edició | Àrees | Subdividir àrea i hi poseu el nombre de columnes i files 

necessaris. 

2.5. Feu clic sobre la primera casella i a Tecles escriviu el nom d'un nen. 

Marqueu les diferents caselles i aneu escrivint els noms de tots els nens. 

2.6. A les dues últimes caselles hi posarem les accions de RETORN i SORTIR. 


218 



Ens ajudarem del teclat auxiliar: menú Veure i Teclat auxiliar. 

• Per al Retorn feu clic sobre la icona del Retorn del teclat auxiliar. 

• Per Sortir feu clic sobre Alt i després sobre F4. 

2.7. Deseu el treball fet fins ara. Menú Fitxers | Desar…, poseu al fitxer el 

nom LLISTA.TPW. 

2.8. Confeccioneu la caràtula: menú Fitxers | Caràtula | Editar. Us ha obert 

el Paintbrush amb el dibuix de la caràtula, amb els noms dels nens. 

Completeula dibuixant, al seu lloc, les icones SORTIR i RETORN. Poseu 

color a les caselles. Deseu la imatge i sortiu del Paintbrush. 

3. Activeu l'aplicació. 

7. El parlador. Escriptura, lectura i audició 

El Parlador és un processador de text dissenyat per funcionar amb la síntesi de veu 

UPCTV. Necessitareu targeta de so i altaveus. 

Per al seu correcte funcionament primer cal instal∙lar la síntesi de veu UPCTV i, en 

segon lloc, el Parlador. Tots aquests programes els trobareu al Sinera. 

L'instal∙lador crea una icona a la carpeta de programes del Windows que engega el 

programa. 

El Parlador va llegint text a mesura que s'escriu, cosa que pot tenir una triple 

finalitat: 

• Reforç auditiu en el procés d'escriptura. 

• Com a sistema de comunicació alternativa. 

• Recurs educatiu en l'aprenentatge de la lectoescriptura. 

Descripció del programa 

Podem accedir a les funcions del programa a partir dels menús i de la barra del 

menú amb les seves icones. 

El menú Arxiu ens permet realitzar les següents funcions: 

• Nou, per començar un escrit nou. 

• Obrir, per carregar un fitxer de text en format TXT o RTF. Cosa que permet 

intercanviar informació amb l'Ami Pro i el Word. 

• Desar/Desar com, per guardar els documents realitzats. Pot ser en format 

TXT o RTF. 

• Imprimir, per imprimir el document. 

• Sortir, per sortir del programa.

Pràctica 


En el menú Edició hi ha les accions pròpies dels tractaments de text de tallar, 

copiar, enganxar, esborrar i seleccionar text. 

El menú Buscar permet cercar paraules en el document. 

En el menú Opcions destacarem l'opció de Color de fons, la qual permet canviar 

el color de fons del document. També hi ha l'opció Hora/data, per inserir l’hora i 

la data actual. 

El menú Veu conté les opcions de lectura del programa: 

• Lletreig, llegeix lletra a lletra, a mesura que s'escriu. 

• Paraules, llegeix per paraules quan premem la barra d'espai. 

• Frases, el programa llegeix quan acabem una frase amb el punt. 

• Frase actual (F2), llegeix la frase on hi ha el cursor. 

• Selecció, el programa llegeix el contingut de la selecció. 

• Todo, el programa llegeix tot l'escrit. 

• Stop, per aturar la lectura. 

• Configuració, permet configurar el sistema de lectura. 

Qualitat, es pot escollir entre Baixa o Alta. 

Velocitat de parla, per modificar la velocitat de lectura (1 a 9). 

Locutor, per escollir l'idioma (Castellà/Català) i la veu 

(Home/Dona). 

A la barra de les icones del menú (menú Opcions, Barra del menú), podem 

escollir, entre d'altres, el tipus de lletra i la seva mida. 

1. Una vegada tingueu el Parlador activat, escriviu diferents frases alternant les 

opcions de Veu: Lletreig, Paraules i Frases. Comproveu que són compatibles 

entre si. 

2. Modifiqueu al menú Veu | Configuració, la velocitat de parla. Observeu la 

diferència d'audició entre una velocitat molt lenta i una de molt ràpida. Trobeu 

quina pot ser la velocitat que permet una millor audició. 

3. Canvieu de Locutor (menú Veu | Configuració). Comproveu l'opció Castellà 

en els escrits en castellà i l'opció Català en els escrits en català. Canvieu, 

també, la veu (Home/Dona). 

4. Deseu el document realitzat en format TXT i en format RTF. Cal anar a menú 

Arxiu i Desar/Desar com. 


220 

8. Lletra de pal. Lletra lligada 



Les lletres majúscules presenten menys complexitat, són més fàcils d’escriure que 

la lletra lligada, més fàcils d’identificar i, donat que no hi ha enllaços entre les 

lletres d’una paraula, es poden comptar. Aquest tipus de lletres es troben molt 

presents en l’entorn. Per tant els primers passos en l’escriptura es donaran amb 

lletra de pal. Poc a poc caldrà establir relacions i correspondències entre la lletra de 

pal i la lletra lligada amb l’ajut de situacions d’observació i de joc. 

Pràctica 

1. Entreu al disc Sinera i aneu a la secció Programari educatiu. 

2. Obriu la carpeta Clic i aneu a l’aplicació De la lletra de pal a la lletra lligada. 

3. Feu clic a la icona de l’opció Execució per obrir l’aplicació. 

4. Realitzeu els exercicis de l’aplicació.

Informàtica i necessitats educatives especials - Xtec

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?