Bloc 2 - ESCOLA Turó de Guiera - Xtec

matidoc:jt101:bloc2:inici [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:inici
Bloc 2. Recursos i materials d'aprenentatge en entorns 1x1
2.1. Continguts educatius digitals.
2.1.1. Definició.
2.1.2. Tipologies i exemples
2.1.3. Activitat d'observació de diferents tipus de materials
2.1.4. Criteris de selecció de materials digitals
2.2. Llicències d'ús de continguts digitals.
2.2.1. Activitat d'exploració dels tipus de llicències
2.2.2. Activitat de generació d'una llicència CC
2.3. Els repositoris de continguts
2.3.1. Activitat d'etiquetatge compartit amb Delicious.
2.3.2. Activitat de construcció d'un repositori de recursos fent ús d'un bloc.
2.4. Plataformes virtuals d'ensenyament-aprenentatge.
2.4.1. Activitat de creació d'una unitat didàctica amb eXelearning
2.4.2. Alexandria, biblioteca de recursos digitals a l'aula
2.5. Eines 2.0 per al treball cooperatiu en xarxa.
2.5.1. RSS.
2.5.2. Blocs.
2.5.3. Wikis.
2.5.4. Xarxes socials.
2.5.5. Una proposta d'organització a partir de Google Apps.
Bibliografia i webgrafia
Índex Jornades | Inici Jornada |
matidoc/jt101/bloc2/inici.txt Darrera modificació: 2010/04/18 22:59 per Marià Cano
1 de 1 06/05/2010 13:52

matidoc:jt101:bloc2:2.1.1._definicio [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.1._d...
Definició
De manera senzilla, podem definir els continguts educatius digitals, com aquells elements que són susceptibles de ser utilitzats en els
processos educatius i que precisen d'algun tipus de soport o dispositiu digital per tal de poder ser executats.
Tot i disposar d'una definició més o menys bona, determinar què és allò que hi entra o no és una tasca difícil. Per una banda el món
tecnològic avança a passes agigantades. El món de l'educació també està sotmés a canvis de currículum, metodologies docents,
especialitats formatives, modalitats de formació, …
Així, quan parlem de continguts educatius digitals, estem fent un embolcall molt gran on hi tenen cabuda una gran quantitat d'objectes
diferents. Amb tot, podem realizar algunes distincions genèriques:
materials educatius que han estat elaborats per institucions educatives, organitzacions, associacions culturals, editorials o
similars. Acostumen a estar allotjats en repositoris, portals web, bancs de recursos, … Aquests tipus de materials acostumen a ser
un producte acabat i preparat per a ser utilitzat per l'alumne i/o el professor;
materials educatius d'elaboració pròpia, creats amb una finalitat didàctica pel propi docent, fent ús de les diverses eines
dsponibles a la web. En aquest cas hi ha tantes versions com autors de materials, donat que les eines i la facilitat d'accés permeten
que cadascú es construeixi elmaterial al seu gust.
materials educatius elaborats sota els estàndards existents. L'elaboració de materials educatius en format digital ja té una
certa trajectòria. Justament per això, i per tal d'assegurar-ne la seva funcionalitat a mesura que la web va evolucionant, i també
per tal de garantir la interoperatibilitat en diversos entons, hi ha definits un seguits d'estàndards aplicats al món dels materials
educatius en format digital;
materials educatius amb format propi. Corresponen a aquest grup aquells mateials que només poden ser executats, recuperats
i modificats sota uns entorns o eines específiques, fora de les quals és impossible fer-ho. Un exemple són els materials de les
pissarres digitals, cadascun amb el seu format propi, i que no són intercanviables entre els diversos models;
materials que guarden traça de l'activitat de l'alumne; normalment van vinculats a plataformes educatives o entrons EVEA
(com per exemple Moodle), encara que no necessariament (les activitats JCLIC i les dels Quaderns Virtuals en són un exemple).
Aquests tipus de materials acostumen a ser molt ben rebuts donat que permeten fer un seguiment exhaustiu i mesurable dels
progressos de l'alumnat;
materials que no guarden traça de l'activitat desenvolupada. Dins d'aquests tipus de materials podríem posar-hi aquells que
fan més atenció a la part creativa o de construcció del coneixement (podcast, realització de videos, presentacions, mapes
conceptuals, publicacions digitals, webquests, …). En aquests tipus de materials s'aocstuma més a fer un seguiment del procés
complet, i no només del resultat final. El sistema d'avaluació utilitzat és més aviat de tipus rúbrica.
En els materials específics de la formació telemàtica eduCat1x1, s'hi pot trobar més informació del sistema d'avaluació per rúbriques (
http://phobos.xtec.cat/formaciotic/wikiexport/cursos/tic/s1x1/modul_1/practica_4 [http://phobos.xtec.cat/formaciotic/wikiexport/cursos
/tic/s1x1/modul_1/practica_4]
Una rúbrica es pot crear sense fer ús de cap programari específic, amb un senzill editor de textos. Tot i aixi, es poden trobar aplicacions
específiques per elaborar rúbriques, com ara http://rubistar.4teachers.org/ [http://rubistar.4teachers.org/])
No hi ha dubte de la potència que ens ofereix la xarxa en relació a l'ús de materials educatius digitals:
es poden actualitzar de forma ràpida i l'usuari rep l'actualització de forma instantànea,
tenen la potència de l'hiperlinkatge entre documents i la possibilitat d'incorporar-hi multimèdia de forma senzilla,
són més atractius per a l'usuari final,
permeten ser visionats i recuperats tantes vegades com sigui necessari,
en el cas dels continguts oberts es poden recuperar, avaluar i millorar.
matidoc/jt101/bloc2/2.1.1._definicio.txt Darrera modificació: 2010/04/24 11:42 per Artur Tallada
1 de 1 06/05/2010 11:25

matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._tipologies_i_exemples [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._t...
Tipologies i exemples
Per tal d'ordenar la gran diversitat de materials educatius que existeixen, de manera formal, es fan ús
d'estàndands de catalogació. Els d'ús més habitual (com a estàndards, per a això han estat creats) són
dos, el LOM i el Dublin Core (amb les seves variants i perfils propis d'aplicació). Tant en un cas com en un
altre, el fonament sota el qual estan estructurats és la definició d'un seguit de categories i d'elements (o
descriptors) que permeten etiquetar-los de forma molt completa.
Aquestes catalogacions es realitzen mitjançant aplicacions informàtiques que faciliten, fent ús de
seqüències mecàniques i automatitzades, la tasca a l'usuari final. Però amb tot, la seva correcta aplicació
requereix de fonaments tècnics i d'un cert grau d'expertesa. No en va, tant la Biblioteconomia com la
Catalogació, són disciplines amb personalitat pròpia. Les aplicacions que fan aquesta feina són
desenvolupades per les administracions i empreses del sector. La funció dels docents/catalogadors és la
d'anar emplenant els diversos camps de la forma més precisa possible.
Vegem, a grans trets, en què consisteixen aquests dos estàndards.
LOM (Learning Object Metadata)
(font: http://es.wikipedia.org/wiki/Learning_Object_Metadata [http://es.wikipedia.org
/wiki/Learning_Object_Metadata] i http://www.iua.upf.es/~jblat/material/doctorat/students/jccbis
/Estandares_LOM.htm [http://www.iua.upf.es/~jblat/material/doctorat/students/jccbis/Estandares_LOM.htm])
L'Esquema de Base de LOM es composat per 9 categories i 47 elements:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
General: Identificador, Títol, Entrada del catàleg, Llengua, Descripció, Descriptor, Cobertura,
Estructura, Nivell d'agregació
Cicle de vida: Versió, Estatus, Altres colaboradors
Meta-metainformació: Identificador, Entrada del catàleg, Altres colaboradors, Esquema de
metadades, Llengua
Tècnica: Format, Tamany, Ubicació, Requisits, Comentaris sobre la instal lació, Altres requisitos
per a plataformes, Durada
Ús educatiu: Tipus d'interactivitat, Tipus de recurs d'aprenentatge, Nivell d'interactivitat, Densitat
semàntica, Usuari principal, Context [Nivell educatiu], Edat, Dificultad, Temps previst
d'aprenentatge, Descripció, Llengua
Drets: Cost, Copyright I altres restriccions, Descripció
Relació [amb altres recursos]: Tipus [naturalesa de la relació amb el recurs principal], Recurs
[recurs principal al que se refereix aquesta relació],
1 de 6 06/05/2010 11:25

matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._tipologies_i_exemples [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._t...
8. Observacions: Persona, Data, Descripció
9.
Clasificació: Finalitat, Nivell taxó (taxonòmic), Descripció, Descriptor
En l'esquema que segueix es veu la relació entre les diferents categories i els elements que les
composen:
LOM és un esquema que pot ser adaptat en determinats aspectes a les necessitats que es presentin en
cada àmbit d'aplicació, donant lloc al que s'anomenen, perfils d'aplicació. Així en el cas de l'estat
espanyol, hi ha definit el perfil d'aplicació LOM-ES (més informació a http://www.proyectoagrega.es
/blog/2008/08/estandar-de-metadatos-lom-es/ [http://www.proyectoagrega.es/blog/2008/08/estandarde-metadatos-lom-es/])
Spdece 2008 Lom Es
View more presentations from red.es.
2 de 6 06/05/2010 11:25

matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._tipologies_i_exemples [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._t...
Dublin Core
(http://dublincore.org/ [http://dublincore.org/] i http://es.wikipedia.org/wiki/Dublin_Core
[http://es.wikipedia.org/wiki/Dublin_Core])
Es tracta d'un conjunt més reduït d'elements, en total 15, que permeten etiquetar qualsevol tipus de
contingut. D'aquesta la tasca de catalogació, en certa manera, es simplifica i es fa més dinàmica.
L'esquema següent ens mostra les diferents categories i elements que s'hi relacionen:
En l'enllaç que segueix (Rediris) es detallen cadascún dels diferents camps: http://www.rediris.es/search
/dces/ [http://www.rediris.es/search/dces/]
Fins i tot és possible realitzar una prova de catalogació en línia. Hi ha diversos llocs web que ofereixen
aquesta possibilitat. Per exemple aquest de la Universitat de Stanford: http://soap.stanford.edu/plugins
/dublincore/ [http://soap.stanford.edu/plugins/dublincore/]
En aquesta secció em fet una breu introducció al món dels estàndards educatius. Sense cap mena de
dubte, l'observació d'estàndards educatius, esdevé fonamental per tal de poder gaudir dels avantatges
que aquests aporten (interoperatibilitat, reusabilitat, gestionabilitat, accesibilitat, durabilitat,
escalabilitat). Tot i ser un món complex, a la web hi podem trobar molta informació. Una de les més
recents es troba a la web de la Universitat jaume I de Castelló, on s'hi va fer un estàndard dedicat a
aquests: http://cent.uji.es/wiki/seminari:estandards [http://cent.uji.es/wiki/seminari:estandards]
3 de 6 06/05/2010 11:25

matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._tipologies_i_exemples [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._t...
També, una molt bona referència, l'informe num. 16 elaborat pel CNICE: http://ares.cnice.mec.es
/informes/16/ [http://ares.cnice.mec.es/informes/16/]
Altres opcions de classificació
La catalogació de recursos fent ús d'estàndards educatius és la més precisa de totes, però també la que
requereix d'uns coneixements tècnics més avançats. Amb tot, poder disposar d'un sistema que serveixi
per a qualsevol tipologia de recurs esdevé una fita molt difícil d'aconseguir, i en un sentit o en un altre,
sempre hi ha algun aspecte que queda més desdibuixat o indefinit que altres.
Més enllà de la catalogació dels objectes educatius sota l'observació d'estàndards (LOM o DC, i de les
adaptacions que se'n poden derivar dels mateixos), hi ha un gran nombre de possibilitats de classificació
de caràcter més lliure. Així, segons l'aspecte en que es vulgui fer émfasi, podem realitzar classificacions
molt diferents. Veiem-ne tres exemples.
Focalització versus interacció
Jordi Vivancos (http://ticotac.blogspot.com/ [http://ticotac.blogspot.com/]) va esboçar una primera
classificació dels diversos recursos educatius en format digital en base a dos paràmetres o eixos de
coordenades. En l'eix horitzontal hi ha situat el focus (materials centrats en el contingut o materials més
centrats en les competències bàsiques), mentre que a l'eix vertical s'organitzen segons si la interacció del
recurs té un caràcter més tancat o més obert. D'aquesta manera i en base a aquest sistema de
coordenades, els recursos educatius digitals es poden ordenar d'una forma molt senzilla però a la vegada
molt intuïtiva i entenedora.
Materials multiformats
Una altre possible paràmetre per a classificar els recursos educatius pot ser el format en el que estan
disponibles. D'aquesta manera podríem parlar de recursos en format HTML, o de recursos en format PDF,
o altres. En aquesta ocasió es tracta de ressaltar més aviat el dispositiu en el que s'ha previst que
s'executi el recurs educatiu, que no pas altres aspectes relacionats amb la seva estructura o concepció
pedagògica. Tot i ser una classificació estructurada sota un aspecte molt bàsic, davant l'explosiu i la
diversitat de solucions tecnològiques que hi ha a l'abast (iPAD, ordinadors, oBooks, reproductors mp3, …),
tenir materials en formats diversos serà un aspecte que caldrà tenir en compte en un futur. A la UOC,
per exemple, ja han començat aquest camí, i ofereixen els materials docents en diversos formats.
4 de 6 06/05/2010 11:25

matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._tipologies_i_exemples [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._t...
HTML: és un llenguatge de marcat que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i
relacionar-los en forma d'hipertext. Gràcies a Internet i als navegadors web, s'ha convertit en un
dels formats més populars que existeixen per a la construcció de documents per a la web.
PDF: PDF (de l'anglès Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és una forma
d'emmagatzematge de documents, desenvolupat per l'empresa Adobe. És l'estàndard ISO (ISO
19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electrònics per tal de preservar-los durant
llargs períodes de temps.
MobiPocket: és un format de butxaca per a ser visualitzat en dispositius portàtils. Es pot
reproduir en dispositius mòbils (amb sistemes operatius PalmOS, BlackBerry i SymbianOS), llibres
de tinta electrònica (iRex, Iliad, Cybook, Bebook i Hanlin), i ordinadors amb Windows SO.
ePub: és un format de butxaca per a ser visualitzat en dispositius portàtils. És el format de llibre
de tinta electrònica que més s'està estenent. Reproduïble de forma òptima en diversos dispositius
(Kindle, Sony Reader, Bebook, …) i amb programari que permet que sigui reproduït e altres
dispositius per als quals no va ser pensat inicialment (iPhone, iPod, iRex, Iliad, …)
Audiollibre: format d'àudio de locucions de llibres de text. En aquest cas els formats de so
utilitzats poden ser diversos: mp3 (més extés fins ara), ogg (format de so obert), … Per tal de
reproduir-lo es requereix un sistema reproductor de so (mp3, Daisy, ordinador, iPhone, …).
Videollibre: són vídeos en format mp4. Es poden reproduir en una gra varietat d'aparells (iPod,
mòbils multimèdia, ordinadors, reproductors mp4, …).
Taxonomia digital de Bloom
Segons la pròpia Wikipedia, la taxonomia de Bloom (http://es.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Bloom
[http://es.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Bloom]), és una classificació dels diferents objectius i habilitats que
els educadors poden proposar als seus estudiants. Es va crear al 1956 amb la finalitat de facilitar la
comunicació i l'intercanvi de materials entre els docents. Té un caràcter geràrquic, és a dir, assumeix que
l'aprenentatge a nivells superiors depen de l'adquisició de coneixements i habilitats d'altres nivells
inferiors. Al mateix temps mostra una visió global del procés educatiu, promovent una forma d'educació
amb un horitzó holístic (http://es.wikipedia.org/wiki/Hol%C3%ADstico [http://es.wikipedia.org/wiki/Hol
%C3%ADstico]). Darrerament se n'ha fet una adaptació per a entorn educatius digitals, que és la que es
mostra a continuació.
5 de 6 06/05/2010 11:25

matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._tipologies_i_exemples [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.2._t...
matidoc/jt101/bloc2/2.1.2._tipologies_i_exemples.txt Darrera modificació: 2010/04/24 11:43 per Artur Tallada
6 de 6 06/05/2010 11:25

matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._activitat_d_observacio_de_diferents_tipus... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._a...
Activitat d'observació de diferents tipus de materials
Davant la gran quantitat de tipus diferents de recursos a explorar, inavastable amb tota seguretat, en la secció que segueix s'exploraran
alguns dels recursos que les empreses editorials ofereixen en obert o a mode de demostració.
El primer dels reptes que es plantegen, una vegada un centre educatiu s'incorpora al Projecte eduCat1x1, és el d'escollir els materials
didàctics. Es passa de l'elecció d'un material en format analògic (paper) a tenir que decidir sobre la idoneïtat dels diferents materials
digitals que hi ha a l'abast. Per tant, cal disposar d'un mostratge prou ampli per tal de poder valorar quins són els que es consideren més
adequats. D'aquí que, poder remenar i testejar, comparar i revisar, esdevé prioritari des del primer moment.
A la web del Projecte eduCat1x1 (http://imae.wikispaces.com/ [http://imae.wikispaces.com/]) hi ha una secció específica amb la relació de
les editorials que s'han posat en contacte amb l'equip del projecte oferint llibres de text i continguts de suport a la docència en format
digital: http://imae.wikispaces.com/bl--P1x1-Editorials [http://imae.wikispaces.com/bl--P1x1-Editorials])
A continuació, a mode d'exemplificació, i per tal que s'hi pugui fer una aproximació al concepte de llibre digital, es proposen unes
poques webs d'editorials per tal d'explorar les demostracions o els continguts que hi ha.
http://www.digital-text.com/ [http://www.digital-text.com/]
http://www.cruilladigital.cat/ [http://www.cruilladigital.cat/]
http://www.teidedigital.com/ [http://www.teidedigital.com/]
1 de 4 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._activitat_d_observacio_de_diferents_tipus... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._a...
http://www.llibrewebsantillana.cat [http://www.llibrewebsantillana.cat]
http://www.virtusbooks.com/ [http://www.virtusbooks.com/]
http://www.e-ducativa.com/ [http://www.e-ducativa.com/]
http://www.plataformaeleven.com/ [http://www.plataformaeleven.com/]
2 de 4 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._activitat_d_observacio_de_diferents_tipus... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._a...
A Catalunya, el Departament d'Educació, està impulsant des de gener de 2010 la Plataforma Empúries [http://www20.gencat.cat/portal
/site/Educacio/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=511f281884294110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&
vgnextchannel=511f281884294110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e5ff82a473046210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD].
OpenCourseWare
Els materials digitals de les editorials tenen llicència d'ús, i per tant no estan en obert, només en poden disposar aquells que hi tenen
l'accés permés, via pagament de llicències. Si bé això és una situació extrema, en la qual l'accés està molt controlat, hi ha altres
situacions, en referència a materials educatius digitals, que es podríen ubicar ben bé al pol oposat. Es tracta dels materials publicats sota
el format OpenCourseware.
OpenCourseWare (OCW) és una publicació web de materials docents i també de l'estratègia docent vinculada a ells. Els autors cedeixen
els drets dels continguts sota un model de copyleft. La major part dels OCW (sobretot dins l'àmbit universitari), han escollit la proposta de
Creative Commons d'atribució no comercial i llicenciament igual, tot i que alguns d'aquests materials s'ofereixen sota un altre tipus de
llicència, com ara la GPL. Aquests continguts no es publiquen per tal que els usuaris obtinguin una titulació o certificació, sino que es fa
amb la finalitat de potenciar la societat del coneixement i fomentar projectes entre institucions i docents relacionats amb els continguts
oberts. (font: http://es.wikipedia.org/wiki/OpenCourseWare [http://es.wikipedia.org/wiki/OpenCourseWare])
http://ocw.mit.edu/ [http://ocw.mit.edu/]. És una la institució educativa que va impulsar aquest sistema.
http://ocw.uoc.edu/ [http://ocw.uoc.edu/]. La Universitat Oberta de Catalunya també ho està aplicant.
http://ocw.universia.net/es/ [http://ocw.universia.net/es/]. Iniciativa d'àmbit estatal.
3 de 4 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._activitat_d_observacio_de_diferents_tipus... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.3._a...
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials.htm [http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials.htm].
Podria ser considerat com una variant molt propera a la iniciativa OpenCourseWare.
matidoc/jt101/bloc2/2.1.3._activitat_d_observacio_de_diferents_tipus_de_materials.txt Darrera modificació: 2010/04/24 11:44 per Artur Tallada
4 de 4 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.1.4._criteris_de_seleccio_de_materials_digitals... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.4._c...
Criteris de selecció de materials digitals
El projecte eduCat1x1 a més de comportar una entrada massiva d'ordinador a les aules, també
porta implícit un canvi estructural en el món de la indústria editorial. Si bé és cert que
actualment ja hi ha disponible una gran quantitat de recursos curriculars, eines 2.0, software
específic, entorns dinàmics d'interacció grupal, materials multimèdia, … no és menys cert que, el
pas que facilita el trànsit des del món analògic al món digital, és la possibilitat de poder disposar
d'uns continguts digitalitzats com els que fins ara s'han fet servir, o si més no amb punts comuns.
Les dinàmiques d'aula participatives, amb activitats de caràcter col laboratiu, on el coneixement
es construeixi de forma compartida, amb la posta en joc de projectes creatius, amb espais
d'interacció i intercanvi, … tot això anirà obrint-se pas, poc a poc, però de manera inexorable,
donat que és una potencialitat inherent a Internet, a la mateixa xarxa de coneixement.
En el moment actual, però, s'està produint un trànsit de continguts editorials des del món analògic cap al món digital. Caldrà anar
adquirint criteris de selecció dels diferents materials que a partir d'ara tindrem a la nostra disposició. De la mateixa manera que en
l'exercici de la funció docent, el professorat ha anat escollint el recursos més adients al seu parer, també caldrà començar a construir els
criteris (personals i segurament també com a centre) pel que fa a la tria de continguts digitals.
En el que segueix s'esbossen alguns dels paràmetres que poden ressultar més rellevants en aquesta tria. No es tracta d'una llista
exhaustiva, sino més aviat d'una proposta per començar a fer camí.
Característiques generals del material
Denominació completa i descripció del material.
Autoria i procés de validació seguit en la seva elaboració.
Data d'edició i de les versions en cas d'haver-n'hi.
Destinataris als quals va dirigit el material.
Tema, objectius i continguts que tracta el material.
Tipus de suport docent que requereix per a la seva aplicació didàctica.
Tipus de suport tecnològic que requereix per a la seva aplicació didàctica.
Recomanacions al voltant del seu ús efectiu en les diverses modalitats d'ensenyament-aprenentatge (educació presencial, educació
telemàtica, educació semipresencial, …).
Existència d'elements i serveis complemetaris que aporten valor afegit.
Disposició de materials en obert o demostracions, per tal de poder ser testejats a priori.
Mecanismes de comunicació i serveis específics entre els diversos membres de la comunitat educativa (famílies, alumnat i
docents).
Objectius i continguts
S'expliciten els objectius formatius del material.
Es detalla la tipologia dels continguts tractats.
Grau de correspondència entre els objectius i els continguts.
Grau de complexitat dels continguts.
Densitat i seqüenciació dels continguts.
Possibilitat d'inserir fitxers complementaris.
Capacitat de recuperar els fitxers, activitats i altres informacions generades pel professorat.
Grau d'enfocament competencial del material.
Es contempla l'ús de metodologies actives (treball en equip, aprenentatge per projectes, …).
Presentació i organització dels continguts
Grau de coherència entre tots els materials.
Grau d'organització dels continguts.
Seqüenciació adequada dels continguts.
Grau d'adequació dels materials per al nivell al que va dirigit.
Facilitat en la navegació i localització del material.
Presentació atractiva dels continguts.
Possibilitat de modificar les seqüències d'aprenentatge proposades.
Accessibilitat i fiabilitat
Procediment d'accés al material.
Possibilitat d'inserció del material en plataformes virtuals d'ensenyament-aprenentatge externes.
Ús d'estàndards educatius.
Estabilitat del material pel que fa a la seva execució.
Costos associats al seu ús (llicències, materials complementaris, …).
1 de 2 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.1.4._criteris_de_seleccio_de_materials_digitals... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1.4._c...
Equipament necessari per a poder executar el material.
Qualitat del procés de gestió d'accés, lliurament, suport i resolució d'incidències relacionades amb el material.
Característiques específiques del material
Diversitat d'elements multimèdia (imatges, so, video, simulacions, text, …).
Variació en els llenguatges utilitzats (visual, sonor, …).
Combinació efectiva dels diversos llenguatges utilitzats per a presentar els continguts.
El grafisme utilitzat és adient a la temàtica i al nivell educatiu al que va adreçat el material.
Coherència i coordinació entre els diferents elements multimèdia.
Grau d'homogeneïtat de les diverses unitats didàctiques pel que fa als elements utilitzats.
Hi ha activitats d'autocorrecció i d'exercitació.
L'estudiant disposa d'elements d'ajuda per facilitar la navegació i localització dels continguts i activitats.
Existència d'activitats d'atenció a la diversitat, reforç i ampliació.
Generador d'activitats pròpies per al professorat.
Facilitat en el seguiment de l'activitat/interacció de l'estudiant.
Possibilitat de trasvàs de la informació relativa a l'avaluació.
A partir d'aquesta proposta, adaptada i millorada si cal a les circumstàncies de cada centre, es pot crear un document amb els paràmetres
més rellevants a tenir en compte en el moment d'escollir entre els diversos materials digitals.
matidoc/jt101/bloc2/2.1.4._criteris_de_seleccio_de_materials_digitals.txt Darrera modificació: 2010/04/24 11:46 per Artur Tallada
2 de 2 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.1._continguts_educatius_digitals [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.1._con...
Continguts educatius digitals
No és senzill concretar el significat d'aquestes tres paraules juntes. Segurament depenent del punt de vista sota el que ho observem,
podem arribar a tenir diferents definicions, cap d'elles excloents, però cap d'elles vàlides per elles mateixes. Segurament, per aconseguir
una bona definició, caldria fer un collage de les definicions que s'hi puguin fer al voltant de tres àmbits:
àmbit pedagògic: amb totes les diverses variants i possibilitats d'aplicació i interacció (treball per projectes, aprenentatge per
competències, simulacions, exercicis d'exploració, aprenentatge constructivista, treball col laboratiu, autoavaluació, …)
àmbit normatiu: és a dir allò que ens ve marcat a partir dels currículums oficials (lleis marc com ara la LOE, desplegaments
normatius de caràcter autonòmic com ara la LEC, decrets de desplegament, normes, orientacions de principi de curs, …);
àmbit tecnològic: incloent tots aquells components que possibiliten la inserció de les tecnologies en els processos formatius
(plataformes virtuals d'ensenyament-aprenentatge, formats utilitzats, ús d'estàndards educatius, autoria i llicències d'ús, llibres
digitals, dispositius d'accés als continguts, …).
Òmnium Cultural, ha dedicat un monogràfic a la seva publicació Revista Escola Catalana, num. 462 (http://www.omnium.cat
/ca/escola-catalana/entorn-digital_499.html [http://www.omnium.cat/ca/escola-catalana/entorn-digital_499.html]) , dedicat a l'entorn digital.
Val la pena fer una llegida atenta i pausada de tots i cadascun dels articles que la composen. En referència al món dels continguts digitals
educatius val la pena destacar les aportacions següents:
Article de Jordi Vivancos, “Continguts, recursos i entorns digitals”. http://www.omnium.cat/ca/article/continguts-recursos-
i-entorns-digitals-3868.html [http://www.omnium.cat/ca/article/continguts-recursos-i-entorns-digitals-3868.html]
Els continguts digitals a debat. Taula rodona amb Josep Maria Esteve, Begoña Gros i Miquel Àngel Prats.
http://www.omnium.cat/ca/article/els-continguts-digitals-a-debat-taula-rodona-amb-josep-maria-esteve-begona-gros-i-miquel-
angel-prats-3894.html[http://www.omnium.cat/ca/article/els-continguts-digitals-a-debat-taula-rodona-amb-josep-maria-esteve-begona- gros-i-miquel-angel-prats-3894.html]
Article d'Anna Pérez, “Continguts digitals a primària”. http://www.omnium.cat/ca/article/continguts-digitals-a-primaria-
3884.html [http://www.omnium.cat/ca/article/continguts-digitals-a-primaria-3884.html]
Article de Núria Alart, “Els continguts digitals i la teoria de les intel ligències múltiples”. http://www.omnium.cat
/ca/article/els-continguts-digitals-i-la-teoria-de-les-intel-ligencies-multiples-3871.html [http://www.omnium.cat/ca/article
/els-continguts-digitals-i-la-teoria-de-les-intel-ligencies-multiples-3871.html]
matidoc/jt101/bloc2/2.1._continguts_educatius_digitals.txt Darrera modificació: 2010/04/24 11:41 per Artur Tallada
1 de 1 06/05/2010 11:24

matidoc:jt101:bloc2:2.2._llicencies_d_us_de_continguts_digitals [SU... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.2._lli...
OER
En els darrers anys ha anat cristalitzant un moviment que es va iniciar amb el desenvolupament de Software de Codi Obert, va continuar
amb la formulació d'estàndards de llicenciament diferents a les lleis que contempla el dret internacional, i que va finalitzar amb la creació
de continguts oberts per a cursos. Com a resultat de l'evolució i l'agrupament d'aquests tres fronts, sorgeix una iniciativa amb una idea
senzilla però poderosa: El coneixement és un bé públic i tant la tecnologia en general, com Internet en particular, ofereixen una
oportunitat extraordinària per a que qualsevol, des de qualsevol lloc, comparteixi, utilitze i aprofiti aquest coneixement.
l'any 2002 la UNESCO es va convertir en l'organització anfitriona de la discussió internacional al voltant d'aquesta iniciativa.
En el año 2002 la UNESCO se convirtió en la organización anfitriona de la discusión internacional en torno a esta iniciativa, cuando en el
“Foro sobre Impacto de los Cursos Abiertos para Educación Superior en los países en desarrollo” se adoptó la sigla OER (del inglés Open
Educational Resouces) y cuya traducción al español fue REA (Recursos Educativos Abiertos). Para ello, la UNESCO con la generosa
contribución de la Fundación Flora y William Hewlett, mantiene un foro internacional de discusión con el fin de servir como un laboratorio
de ideas, una central de recolección e intercambio de información, un impulsor de estándares y un catalizador de la cooperación
internacional.
Con respecto a la definición de REA, una comúnmente aceptada es: “Recursos para enseñanza, aprendizaje e investigación que residen
en un sitio de dominio público o que se han publicado bajo una licencia de propiedad intelectual que permite a otras personas su uso libre
o con propósitos diferentes a los que contempló su autor” [2]. Estos recursos son de tres tipos: contenidos educativos, herramientas y
recursos de implementación.
Si desglosamos cada unos de los tres tipos de recursos mencionados, encontramos que los Recursos Educativos Abiertos pueden estar
compuestos por [3]:
Contenidos educativos: cursos completos (programas educativos), materiales para cursos, módulos de contenido, objetos de aprendizaje,
libros de texto, materiales multimedia (texto, sonido, vídeo, imágenes, animaciones), exámenes, compilaciones, publicaciones periódicas
(diarios y revistas), etc.
Herramientas: Software para apoyar la creación, entrega (acceso), uso y mejoramiento de contenidos educativos abiertos. Esto incluye
herramientas y sistemas para: crear contenido, registrar y organizar contenido; gestionar el aprendizaje (LMS) [4]; y desarrollar
comunidades de aprendizaje en línea.
Recursos de implementación: Licencias de propiedad intelectual que promuevan la publicación abierta de materiales [5]; principios de
diseño; adaptación y localización de contenido; y materiales o técnicas para apoyar el acceso al conocimiento. Por lo general, quienes
crean REA, permiten que cualquier persona use sus materiales, los modifique, los traduzca o los mejore y, además, que los comparta con
otros. Se debe tener en cuenta que algunas licencias restringen las modificaciones (obras derivadas) o el uso comercial [6].
Tal como lo menciona el profesor Schmidt [6], el concepto subyacente en los REA no es del todo nuevo en el contexto de la educación.
Los docentes, a menudo han compartido sus materiales con colegas y, tanto el método científico, como las revisiones por pares se basan
en fundamentos similares a la colaboración abierta. La novedad de esta iniciativa radica en la facilidad con la que, gracias a las TIC, los
REA pueden generarse, distribuirse a audiencias masivas a través de Internet y la seguridad legal que las licencias gratuitas y de
contenido abierto proporcionan a autores y a usuarios.
La Fundación Gabriel Piedrahita Uribe hace su aporte a este movimiento a través de EDUTEKA, su portal educativo que desde que fue
creado tiene la filosofía editorial de producir, traducir y publicar Recursos Educativos Abiertos (REA) de alta calidad; prueba de ello es la
licencia Creative Commons bajo la cual se publican todos sus contenidos.
commonslateral
A continuación se relacionan, a manera de ejemplo, una serie de sitios que ofrecen Recursos Educativos Abiertos: CONTENIDOS
EDUCATIVOS
Eduteka (español)
Cursos del MIT (español)
Proyecto Gutenberg (español)
Objetos de Aprendizaje (Colombia Aprende)
iBiblio
Development Gateway Foundation (español)
OER Commons
Smithsonian Institute
EducaNext
Discovery Channel
Tierra Visible (NASA)
Wikipedia
Internet Archive
Monterey Institute for Technology
Open Learning Initiative (OLI)
Universidad Virtual (UNESCO)
Acceso a Laboratorios Reales (MIT)
Observatorio de contenidos para eLearning
Sofía
Reseña de repositorios de Contenidos Educativos
1 de 2 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.2._llicencies_d_us_de_continguts_digitals [SU... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.2._lli...
Directorio de Repositorios de REA
HERRAMIENTAS
Moodle
Reseña de herramientas y estándares
OpenCourse
EduCommons
RECURSOS DE IMPLEMENTACIÓN
Reseña de licenciamientos
Creative Commons
Iniciación al OpenCourseWare (MIT)
Tutoriales sobre REA
Licencia GNU (copyleft)
Red de Uso Honrado
Licencia de Contenido Abierto (OPL).
Licencia Académica
font: http://www.eduteka.org/OER.php// [http://www.eduteka.org/OER.php//] ——– http://www.oercommons.org/
[http://www.oercommons.org/] Definició de què s'enten com a recurs educatiu digital, des d'una visió àmplia del terme. Pot ser la lectura
d'una editorial d'un diari un recurs educatiu digital? Una imatge, pot ser considerada un recurs educatiu? I Google Maps?
http://www.digitalstrategy.govt.nz/Resources/New-Zealand-Digital-Content-Strategy/Draft-NZ-Digital-Content-Strategy---Html-Version
/What-is-Digital-Content/ [http://www.digitalstrategy.govt.nz/Resources/New-Zealand-Digital-Content-Strategy/Draft-NZ-Digital-Content-Strategy---
Html-Version/What-is-Digital-Content/] —- http://ictlogy.net/?p=3269 [http://ictlogy.net/?p=3269] http://www.youtube.com
/watch_popup?v=7H0K1k54t6A [http://www.youtube.com/watch_popup?v=7H0K1k54t6A] http://ergonomic.wordpress.com/2010/01
/29/buckingham/ [http://ergonomic.wordpress.com/2010/01/29/buckingham/] http://www.uoc.edu/portal/catala/recerca/altra_recerca
/index.php/uoc/grups_i_programes/%28group_project_f%29/38036 [http://www.uoc.edu/portal/catala/recerca/altra_recerca/index.php
/uoc/grups_i_programes/%28group_project_f%29/38036] http://experiencias.enlaces.cl/experiencias-pedagogicas [http://experiencias.enlaces.cl
/experiencias-pedagogicas] http://www.educared.net/profesoresinnovadores/especiales/verEspecial.asp?id=19 [http://www.educared.net
/profesoresinnovadores/especiales/verEspecial.asp?id=19] Enllaç externhttp://www.proyectogrimm.net/index.php?cmd=cont_mostrarindice&
indice=experiencias&_mm=14 [http://www.proyectogrimm.net/index.php?cmd=cont_mostrarindice&indice=experiencias&_mm=14]]]
http://www.educared.net/educared/visualizacion/jsp/_experiencias_educativas/curricular.jsp?idapr=12_1206_esp_1__
[http://www.educared.net/educared/visualizacion/jsp/_experiencias_educativas/curricular.jsp?idapr=12_1206_esp_1__] http://blogs.isftic.mepsyd.es
/heda/index.php/2009/03/30/escuela-2-0-resumen-de-experiencias [http://blogs.isftic.mepsyd.es/heda/index.php/2009/03/30/escuela-
2-0-resumen-de-experiencias] —- Més concretament es tractaran els aspectes relacionats amb: * continguts oberts, * OpenCourseWare, *
llibres digitals… http://es.wikipedia.org/wiki/OpenCourseWare [http://es.wikipedia.org/wiki/OpenCourseWare] http://ocw.universia.net/es/
[http://ocw.universia.net/es/] http://ocw.uoc.edu/ [http://ocw.uoc.edu/] http://www.xtec.cat/formacio [http://www.xtec.cat/formacio]
http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomDigital.php [http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomDigital.php] —- http://www.eduteka.org
/EntrevistaCyranek.php [http://www.eduteka.org/EntrevistaCyranek.php] http://www.eduteka.org/OER.php [http://www.eduteka.org/OER.php]
http://www.eduteka.org/modulos/11 [http://www.eduteka.org/modulos/11] http://www.eduteka.org/ChurchesRubricaBlogs.php
[http://www.eduteka.org/ChurchesRubricaBlogs.php] http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3 [http://www.eduteka.org
/TaxonomiaBloomCuadro.php3] http://www.eduteka.org/Calameo.php [http://www.eduteka.org/Calameo.php] netiqueta -
http://www.eduteka.org/Netiqueta.php3 [http://www.eduteka.org/Netiqueta.php3] http://llibrewebsantillana.cat/ [http://llibrewebsantillana.cat/]
http://www.virtusbooks.com [http://www.virtusbooks.com] http://www.vicensvivesdigital.com/ca [http://www.vicensvivesdigital.com/ca]
http://www.ecasals.net [http://www.ecasals.net] http://phobos.xtec.cat/butlletic/?p=3190 [http://phobos.xtec.cat/butlletic/?p=3190]
http://www.moodlemonthly.com/2010/mobile-moodle-is-coming-screen-shots-available/ [http://www.moodlemonthly.com/2010/mobilemoodle-is-coming-screen-shots-available/]
http://osrepositorios.uoc.edu/cat/programa.html [http://osrepositorios.uoc.edu/cat/programa.html]
http://www.recercat.net/ [http://www.recercat.net/]
matidoc/jt101/bloc2/2.2._llicencies_d_us_de_continguts_digitals.txt Darrera modificació: 2010/04/12 23:38 per Xavier Suñé
2 de 2 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.2.1._activitat_d_exploracio_dels_tipus_de_llice... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.2.1._a...
Revisió d'algunes pàgines web per veure que no tot el que hi ha a la xarxa és pot disposar lliurement i assenyalar que cal fer atenció als
drets de propietat que s'observen en cada web.
Cal buscar algun exemple de cada cas ….
matidoc/jt101/bloc2/2.2.1._activitat_d_exploracio_dels_tipus_de_llicencies.txt Darrera modificació: 2010/04/12 23:39 per Xavier Suñé
1 de 1 06/05/2010 11:26

matidoc:jt101:bloc2:2.2.2._activitat_de_generacio_d_una_llicencia_cc... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.2.2._a...
Generació d'una llicència Creative Commons
En el moment que un autor decideix fer pública una obra seva es planteja de forma ineludible quina és la millor opció de publicació, de
difusió, i de quina manera, si és el cas, vol protegi la seva autoria.
A internet aquest plantejament s'ha vist esgarrat, si més no, en els termes sota els quals fins ara s'havien gestionat els dreta d'autor. La
facilitat d'accés a la informació que ofereix la xarxa, i per tant d'obtenció de molts dels recursos que es naveguen (és ben conegut que tot
allò que es visualitza per la pantalla, d'una manera o altra es troba de la memòria de l'ordinador local, si més no a la temporal), ha fet
que s'hagin d'introduir canvis en les llicències de les obres creades. Aquests canvis han vingut de la mà d'un nou tipus de llicències d'ús:
les llicències Creative Commons.
Amb aquest tipus de llicències és possible difondre l'obra d'un autor i a la vegada protegir-ne l'autoria. És possible que us vinguin un
grapat de preguntes al cap sobre la naturalesa d'aquest tipus de llicències. A l'adreça http://cat.creativecommons.org/pmf/
[http://cat.creativecommons.org/pmf/] trobareu un grapats de qüestions ja plantejades amb les seves respostes.
Però anem a veure com s'escull una determinada llicència Creative Commons. Hi ha una aplicació web que a partir de les preferències
explicitades pel propi autor, genera de forma immediata el tipus de llicència CC que li correspon. El procés és molt senzill, i s'inicia
visitant la web http://creativecommons.org/ [http://creativecommons.org/], o si preferim en català, http://cat.creativecommons.org/
[http://cat.creativecommons.org/] .
Responent aquestes poques qüestions, i amb un sol clic, es genera la llicència corresponent:
El codi que es mostra l'haurem de copiar i enganxar a la web, o al document que vulguem llicenciar.
Només es pot generar una llicènci d'ús amb materials propis. Si es fa ús de materials de tercers, cal observar el tipus de llicències sota les
que estan publicats. Cal fer molta atenció en aquest punt !!
matidoc/jt101/bloc2/2.2.2._activitat_de_generacio_d_una_llicencia_cc.txt Darrera modificació: 2010/04/12 23:41 per Xavier Suñé
1 de 1 06/05/2010 11:27

matidoc:jt101:bloc2:2.3._els_repositoris_de_continguts [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.3._els...
Què és un repositori de continguts educatius?
Un repositori digital és un conjunt de serveis que una o diverses institucions ofereixen als membres de la seva comunitat per a la gestió i
difusió dels materials digitals creats per la pròpia institució i els seus membres. Essencialment suposa un compromís d'organització per al
control d'aquests continguts, incloent la seva preservació en el temps, així com la seva organització i accés o distribució amb la finalitat
de maximitzar la seva visibilitat i impacte en línia. (Clifford A. Lynch, 2003)
D'una altra manera, podem dir que un repositori és un lloc centralitzat on s'emmagatzema i es manté informació en format digital.
Aquesta informació es troba emmagatzemada seguint uns criteris determinats, i pot ser de qualsevol tipus (imatges, documents, bases de
dades, arxius de so, ….)
tenen una estructura interna que permet ordenar el seu contingut i a la vegada serveix per a facilitar la cerca de materials
per part dels usuaris. La seva estructura ha de permetre que hi puguin emmagatzemar grans quantitats d'objectes i a la vegada
que el procés de cerca i localització sigui suficientment senzill per a l'usuari final;
preserven els continguts que contenen i per tant n'asseguren la seva originalitat i puresa. D'aquesta manera l'usuari que té
interès en un recurs determinat té la seguretat que el repositori és guardià de la versió oficial del mateix;
actúen com a llocs centralitzadors de recursos. Sigui quin sigui el pal de paller o l'àmbit sota el qual s'organitza un repositori
(temàtic, organitzatiu, territorial, institucional, …), el seu objectiu és sempre el d'esdevenir un important node de coneixement, i
per tant, donar cabuda, en quantitat i qualitat, al major nombre possible de recursos;
observen els estàndards relacionats amb la catalogació i ordenació documental que amb el temps s'han anat definint. El
problema de la catalogació i ordenació documental ha estat abordat des de fa temps per disciplines com ara la Biblioteconomia, i
ara, amb la digitalització del coneixement, ha estat necessari adaptar els estàndards de catalogació que existien i elaborar-ne de
nous per tal de donar resposta a les noves necessitats;
afegeixen una component de confiança de cara a l'usuari final, donat que els recursos que allí s'hi troben han estat introduïts,
catalogats, revisats i validats, per professionals experts en la matèria. Això fa que la informació que contenen ja hagi estat
contrastada prèviament i per tant és un valor que ja porten incorporat.
La tipologia de repositoris que es van generant és molt diversa. Alguns dels paràmetres que es poden utiitzar per a classificar-los i
descriure'ls són:
- contingut (general, especialitzat) - cobertura (institucional, nacional, mundial) - funció (acadèmica, corporativa, general) - tipus
d'usuaris (intern, extern) - distribució i interconnexió (centralitzat, distribuït, híbrid)
Exemples de repositoris
Merlí: MeRLí és un catàleg de recursos educatius digitals desenvolupat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
amb l'objectiu de proporcionar a la comunitat educativa un entorn de catalogació, indexació i cerca de materials didàctics. Els
recursos referenciats a MeRLí han estat etiquetats per professors i professores de les diferents àrees i nivells educatius. Cal dir que
MeRLí, no emmagatzema objectes, si no més aviat el que fa és emmagatzemar les adreces on es troben els objectes educatius
digitals. Per aquest motiu més que un repositori, en el sentit estricte del terme, s'hauria de considerar com un referitori
(http://merli.xtec.cat [http://merli.xtec.cat]).
Repositori JCLIC: El Clic està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus
d'activitats educatives multimèdia. La zonaClic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb
l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús d'aquests recursos i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els
educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa (http://clic.xtec.cat [http://clic.xtec.cat]).
1 de 4 06/05/2010 11:28

matidoc:jt101:bloc2:2.3._els_repositoris_de_continguts [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.3._els...
Alexandria: és un reporitori de recent creació, del Departament d'Educació, amb la finalitta d'allotjar recursos per a pissarres
digitals, cursos Moodle i objectes SCORM. A continuació, en una secció següent en farem una major aproximació
(http://alexandria.xtec.cat [http://alexandria.xtec.cat]).
Projecte Melt: El Projecte Melt és un repositori de materials educatius digitals d'abast europeu (http://www.melt-project.eu
[http://www.melt-project.eu]).
Projecte Agrega: El Proyecto Agrega és l'intent de l'estat espanyol de construir un repositori d'abast estatal amb una
arquitectura de nodes distribuïts per les diverses comunitats autònomes (http://www.proyectoagrega.es
[http://www.proyectoagrega.es]).
2 de 4 06/05/2010 11:28

matidoc:jt101:bloc2:2.3._els_repositoris_de_continguts [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.3._els...
Repositoris d'elaboració pròpia
Desenvolupar un repositori és una tasca complexa. La complexitat bé donada per fonts diverses:
es necessita d'una aplicació específica que doni compliment a les necessitat de cada organització/institució. Aquesta especificitat fa
que s'hagi de fer el desenvolupament tecnològic necessari. Per tant podríem parlar de la idea “d'un tratje fet a mida”;
es necessiten estructurar uns protocols d'introducció, validació i publicació de continguts, si es vol que el repositori sigui eficaç, és
a dir, que allotgi una gran quantitat de recursos, que sigui consultat amb freqüència per la comunitat a la qual dóna servei i que
els seus continguts siguin vigents i actuals;
el món dels estàndards, des del punt de vista tècnic, no és un món al que sigui fàcil apropar-s'hi, si bé és necessari tenir-lo ben
present si es vol assegurar la interoperatibilitat. Aquest fet dificulta l'apropament i la participació dels usuaris finals. Es requereix
de personal suficientment format.
els temps de desplegament, tant conceptual, com de desenvolupament i posada en funcionament d'un repositori són molt grans i,
per tant, requereixen de treball i esforços continuats en una mateixa direcció. Els resultats són visibles a llarg termini.
Aquests inconvenients, i altres que es podríen esmentar, fan que la creació d'un repositori sigui bàsicament una tasca que hagin
d'assumir les grans institucions. Per altra banda està l'objectiu, sempre present, de que el repositori sigui una peça central de cerca de
recursos, i aquesta centralitat difícilment es pot aconseguir si el mateix repositori no s'impulsa des d'una institució amb suficient capacitat
d'influència.
A una altra escala diferent, pròpia de la dinàmica del dia a dia, els centres educatius i els mateixos docents es van adonant de la
necessitat emergent que hi ha d'organitzar i estructurar els recursos educatius digitals. De a mateixa manera en que s'han tingut d'anar
gestionant els diversos recursos materials (aules, materials específics, instal lacions del centre, …), també cal anar començant a definir i
organitzar els espais i materials digitals.
En aquest cas les eines utilitzades són molt diferents als repositoris comentats anteriorment. Tot i que els repositoris es tenen sempre
com a referència obligada, els centres educatius i els docents, per tal d'anar acumulant i organitzant els seus propis recursos educatius,
fan ús d'altres aplicacions informàtiques que tenen més a l'abast. Normalment aquestes aplicacions han estat concebudes amb unes
àmplies opcions d'aplicació. El que es fa llavors és fer-se una adaptació pedagògica de l'eina.
És molt difícil fer una relació exhaustiva de totes les opcions disponibles, per això anomenarem les més destacables, ordenats de menor a
major complexitat:
marcadors socials: són una forma d'emmagatzemar, classificar i compartir enllaços a Internet. En un sistema de marcadors
socials els usuaris guarden una llista de recursos d'Internet que consideren útils. Les llistes poden ser accessibles de forma pública
o de forma privada, segons es vulgui. Altres persones que puguin tenir interessos similars poden veure els enllaços, que
acostumen a ordenar-se per categories o etiquetes. Els més utilizats són delicious (http://delicious.com/ [http://delicious.com/]), Mr
Wong (http://www.mister-wong.es/ [http://www.mister-wong.es/]) i Diigo (http://www.diigo.com/ [http://www.diigo.com/]), encara
que no són els únics que hi ha;
blogs: poden ser utilitzats com a petits repositoris personals i/o de centre, on els seus gestors hi van posant els diversos recursos
que puguin utilitzar en la seva tasca docent a mode d'entrades en articles i/o pàgines. Els blogs són eines en les que és
relativament senzill realitzar aportacions i aquestes poden ser categoritzades i etiquetades en base a més d'una descripció. Per
tant, jugant de manera adequada amb les etiquetes o categories on s'ubica cada entrada, es pot crear sense dificultat un repositori
de materials docents. Hi ha diverses eines que permeten la creació de blogs. Les més destacables són Blogger
(http://www.blogger.com/ [http://www.blogger.com/]) i Wordpress (http://wordpress.com/ [http://wordpress.com/]). El Departament
d'Educació posa a disposició dels docents XTECBlocs (http://blocs.xtec.cat [http://blocs.xtec.cat]), fonamentat en Wordpress;
wikis: són espais web que poden ser editats per un gran nombre d'usuaris, mitjançant el navegador web. Els usuaris poden crear,
modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Les wikis es poden estructurar per tal de posar ordre a la gran quantitat
d'informacio que poden contenir. Les plataformes més esteses per a la creació d'una wiki són Mediawiki (http://www.mediawiki.org
[http://www.mediawiki.org]) i Dokuwiki (http://www.dokuwiki.org [http://www.dokuwiki.org]) per a instal lació en servidor propi, i
Wikispaces (http://www.wikispaces.com/ [http://www.wikispaces.com/]) o Google Sites (http://sites.google.com
[http://sites.google.com]) com a serveis web externs;
Moodle: tot i que Moodle ha estat creat com a un espai per a gestionar cursos, el seu grau de flexibilitat és tan alt que, adaptat de
manera convinient, també pot ser utilitzat com a un repositori de materials educatius. El Departament d'Educació posa a disposició
dels centres educatius el projecte Àgora (http://agora.xetc.cat [http://agora.xetc.cat]), per tal que tots puguin disposar d'una
plataforma Moodle i d'una Intraweb (CMS). A banda, Moodle (http://moodle.org [http://moodle.org]) es pot instal lar en qualsevol
servidor propi;
entorns CMS: els gestors de continguts són aplicacions web que faciliten la creació de webs dinàmics, fàcilment actualitzables i en
3 de 4 06/05/2010 11:28

matidoc:jt101:bloc2:2.3._els_repositoris_de_continguts [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.3._els...
els que la informació es personalitza en funció del perfil de l'usuari que hi accedeix. De manera similar a com succeeix amb Moodle
i la resta de propostes, poden ser adaptats convenientment per tal d'exercir les funcions de repositoris de continguts educatius. Els
més estesos dins del nostre àmbit són Joomla (http://www.joomla.org/ [http://www.joomla.org/]) i Intraweb (http://phobos.xtec.cat
/intraweb [http://phobos.xtec.cat/intraweb]), aquest darrer impulsat pel Departament d'Educació.
Cal remarcar que aquestes solucions no constitueixen autèntics repositoris en el sentit estricte del terme. Són possibles solucions que, en
certa manera permeten estructurar els materials i recursos disponibles de forma particular per cada docent, o per un centre educatiu en
el seu conjunt. Com s'ha dit, amb l'estat actual de les coses, i davant la complexitat que suposa crear un repositori de material edicatiu
digital, aquesta tasca, per ara, només pot ser abordada per les grans institucions.
Catalogar i etiquetar
La catalogació de recursos educatius requereix de la utilització d'estàndards. Els estàndards més utilitzats són LOM (learning object
metadata) i DC (Dublin Core). Aquests estàndards de catalogació utilitzen un nombre elevat de descriptors, i per tant requereixen d'una
certa expertesa en el seu ús i aplicació. LOM (http://es.wikipedia.org/wiki/Learning_Object_Metadata [http://es.wikipedia.org
/wiki/Learning_Object_Metadata]) té un nombre major de descriptors que DC (http://es.wikipedia.org/wiki/Dublin_Core
[http://es.wikipedia.org/wiki/Dublin_Core]).
La catalogació mitjançant estàndards s'aplica en aquells repositoris de caràcter més global, desenvolupats per entitats i/o institucions amb
finalitats més genèriques i d'ampli abast sobre el sistema. A més, acostuma a ser un objectiu d'aquests repositoris, el de poder-se
interconnectar amb altre repositoris existents en altres àmbits, per tal de compartir recursos i cerques. Aquest procés s'anomena
federació de repositoris. Per tal de poder-se federar amb altres repositoris és molt important que s'utilitzin criteris similars en la
catalogació dels seus continguts, i aquí és on entren en joc el paper dels estàndards educatius.
Tant LOM com DC són dos estàndards educatius referits a la catalogació de recursos educatius digitals. És fàcil entreveure que si es
conserven els criteris de catalogació (es a dir, els estàndards), els criteris de cerca entre diferents repositoris que observin aquests
estàndards es poden compartir i d'aquesta manera cercar, localitzar i compartir una gran quantitat de recursos. D'aqui la potència
d'estandaritzar aquests processos.
Tal i com s'ha dit, la utilització d'estàndards educatius implica posar en joc una gran quantitat de descriptors, fent que el procés es faci
complex. En oposició a això, està el fenòmen de les folksonomies, on les etiquetes amb les que es descriuen els recursos són molt més
lliures i a l'arbitri de la persona que en aquell moment etiqueta, sense gaires normes ni indicacions a seguir.
Les folksonomies (http://es.wikipedia.org/wiki/Folcsonom%C3%ADa [http://es.wikipedia.org/wiki/Folcsonom%C3%ADa]) són una mena
d'etiquetatge popular. Sense normes ni vocabularis predefinits. Al lliure arbitri de l'usuari. Aquest sistema és el que s'està imposant en
molts dels recursos disponibles a la web (etiquetatge de imatges, etiquetatge d'articles en un bloc, etiquetatge de vídeos, …). La seva
potència rau en el nombre de persones que poden etiquetar/descriure un recurs. Així doncs, es tracta d'un mètode poc ortodoxe, però que
a canvi, té una gran potència d'ús.
Els erudits en la matèria expliquen que la millor etiqueta és la que primer ve al cap. Sense pensar-ho massa, quasi per instint !!
Novament, com en el cas dels repositoris, allò més correcte és fer ús dels estàndards que hi ha definits per tal d'etiquetar els recursos de
forma correcta. Succeeeix però, que no té massa sentit fer-ho sota estàndards si el que es fa es utilitzar un repositori particular (no
oficial) on nosaltres mateixos podem decidir els criteris que ens vagin millor. En aquest cas, sí que podem utilitzar les folksonomies, com
a una estratègia de caràcter més intern. Amb tot, cal fer notar que, en cas que el procés de catalogació sigui compartit amb més d'una
persona, potser si que convé pactar un petit nombre de categories comunes, a fi i a bé d'organitzar mínimament els recursos que entre
tots aportin
matidoc/jt101/bloc2/2.3._els_repositoris_de_continguts.txt Darrera modificació: 2010/04/12 23:43 per Xavier Suñé
4 de 4 06/05/2010 11:28

matidoc:jt101:bloc2:2.4._plataformes_virtuals_d_ensenyament-aprenen... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4._pla...
Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge (EVEA)
A mesura que internet es va desenvolupant i va creixent el nombre d'accions que s'hi poden fer apareixen, també sorgeixen noves
necessitats i nous camins per traçar. Dins l'àmbit educatiu també es produeix aquest efecte, per molt que s'avanci sempre hi ha quelcom
més a fer, a millorar, a explorar. Més concretament, en allò que fa referència als entorns virtuals que disposa un centre educatiu, es cada
vegada més necessari començar a establir algun tipus d'organització o estructura en els entorns virtuals propis.
Quan la pràctica totalitat de centres ja disposen d'una pàgina web, més o menys actualitzada, amb informació respecte als estudis que
s'hi fan o les dades de contacte, està sorgint la necessitat d'anar un pas més enllà. Per una banda hi ha la necessitat de que la web del
centre esdevingui un autèntic espai de comunicació entre tots els integrants de la comunitat educativa (famílies, alumnat i professorat).
Per l'altra banda, també hi ha la necessitat d'organitzar un espai on es puguin integrar els processos d'ensenyament-aprenentatge que es
desenvolupen dins dels centres educatius, i que de manera creixent estan patint un procés de digitalització, i per tant de deslocalització a
la xarxa, en menor o major grau.
La primera de les noves necessitats (web de centre dinamitzat) acostuma a encarar-se migrant de les pàgines estatiques cap a un entron
més dinàmic. Aquí entren en joc els CMS (Content Management System), i la diversitat d'opcions que hi ha a disposició. El Departament
d'Educació, per tal de cobrir aquesta necessitat, posa a disposició dels centres educatius un CMS basat en Zikula, a través del projecte
Àgora (http://agora.xtec.cat/ [http://agora.xtec.cat/]).
Pel que fa a la segona necessitat que es va detectant, establir un espai on integrar els procesos d'ensenyament-aprenentatge, es disposa
dels EVEA (Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge). Un EVEA és un sistema de software dissenyat per a facilitar als docents la
gestió de cursos virtuals per als seus estudiants, aportant eines que facilitin l'administració i desenvolupament del curs. Els sistema
ofereix la possibilitat de seguir els progrès dels estudiants. Tot i que aquests sistemes es van dissenyar per a formacions de caràcter
telemàtic, cada cop s'estan utilitzant més com a complement de la formació presencial. Aquesta tendència encara creixerà més amb el
procés de digitalització que s'està produint en el camp educatiu.
Aquests sistemes inclouen diversos components per a l'elaboració de continguts, fòrums, xats, qüestionaris i exercicis de diversos tipus.
D'aquesta manera els docents poden construir el seu propi curs, amb els continguts que es vulguin, per a que després siguin executats i
realitzats pels estudiants. A més, en aquest tipus d'entorns, acostuma a haver control d'accés dels usuaris, administració de recursos,
eines de comunicació i control dels grups d'estudiants que hi intervenen.
Una caracterítica comuna a la majoria d'aquests entorns és que es fonamenten en el principi de l'aprenentatge col laboratiu, ja que els
estudiants poden anar realitzant les seves aportacions en els diversos espais de comunicació. A més, s'hi poden incorporar eines de
caràcter multimèdia que fan més agradable el procés de construcció del coneixement.
Darrerament, de la mà de l'agència Becta (), es parla més del concepte plataforma educativa. “El terme plataforma educativa descriu
una àmplia gama de sistemes TIC utilitzats per a l'entrenament i l'aprenentatge. Mitjançant una plataforma educativa, hardware, software
i els serveis de soport que hi conflueixen per tal de permetre formes de treballar més eficients, dins i fora de l'aula. Dins el nucli conceptual
de qualsevol plataforma educativa està el concepte de línia temporal d'aprenentatge personalitzat per a l'estudiant. Aquest espai ha d'oferir
als estudiants i als docents accés als recursos digitals emmagatzemats, a la comunicació i a la col laboració entre els estudiants, i facilitat de
seguiment del progrés de l'estudiant.”
Les opcions per a implementar una plataforma educativa són diverses, i cobreixen un ampli ventall d'alternatives. Tot i que el més
habitual i lògic, si més no en el moment actual, és utilitzar una aplicació pensada, creada i desenvolupada per fer les funcions de
plataforma educativa, hi ha que de manera més oberta, aposta per estructurar-ho a partir de la diversitat d'eines que ens ofereix la web
(blocs, wikis, rss, xarxes socials, …). Sense cap mena de dubte es tracta d'una bona opció, i segurament d'una tendència futura, però per
ara, per tal de mantenir un seguiment puntual de les interaccions de l'alumnat i tenint en compte que cal assegurar una traçabilitat de
les seves interacions per avaluar-les segons correspongui, sembla obvi que s'hagi de pensar en la utilització de plataformes educatives
creades “ad hoc”.
Les plataformes educatives que hi ha disponibles es poden agrupar en dos grans grups, segon si són de codi lliure o si són de pagament.
Tot i que n'existeixen diverses, les més importants són:
Angel Atutor Moodle WebCT Sakai Blackboard Claroline Dokeos
Moodle
'Moodle' (Module Object-Oriented Dynamic Learning Environment - Entorn Modular d'Aprenentatge Dinàmic Orientat a Objectes) es una
plataforma educativa, sistema de gestió de cursos, de distribució lliure, que ajuda als docents a crear comunitats d'aprenentatge en línia.
Va ser creat per Martin Dougiamas, i va fonamentar el seu disseny en les idees del constructivisme. Aquestes idees afirmen que el
coneixement es construeix en la ment de l'estudiant, en lloc de ser tramés sense canvis amb l'utilització de llibres, i que en aquest procés
hi juga un paper molt important l'aprenentatge col laboratiu. Per aquest motiu la interacció entre els participants d'un curs esdevé un
factor tant important i determinant en el disseny de Moodle.
La filosofia plantejada per Moodle inclou una aproximació constructiva fonamentada en el constructivisme social de l'educació, fent èmfasi
1 de 4 06/05/2010 13:28

matidoc:jt101:bloc2:2.4._plataformes_virtuals_d_ensenyament-aprenen... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4._pla...
en que els estudiants (i no només els professors) poden contribuir a l'experiència educativa de moltes maneres diferents. Les
característiques de Moodle reflexen això en diversos aspectes, com permetre que els estudiants comentin les aportacions dels propis
companys/es, o treballar de forma col laborativa en un wiki intern. Un professor, que elabora els seus materials des d'aquest punt de
vista, crea un ambient centrat en l'estudiant, que l'ajuda a construir aquest coneixement en base a les seves habilitats i coneixements
propis, en lloc de publicar i transmetre la informació que es considera que els estudiants han de saber.
Moodle és suficientment flexible per tal de poder adaptar-se a un ampli ventall de modalitats d'ensenyament, des de les purament
virtuals o telemàtiques, fins a les totalment presencials,l passant pels models hibrids entre aquests dos extrems (semi-presencials). A
més, pot ser utilitzat per a generar contingut, evaluar el grau d'assoliment dels objectius pedagògics, i permet un enfocament divers pel
que fa a la metodologia emprada pel docent.
Moodle té una interfície de navegador senzilla, lleugera i compatible amb tots els sistemes operatius.
Pel que respecta als aspectes més tècnics, i que fan referència sobretot a temes d'interoperativilitat entre plataformes educatives, Moodle
inclou:
Autentificació, utlitzant LDAP, Shibboleth, o diversos mètodes estàndard (per exemple IMAP)
Inscripció, utilitzant IMS Enterprise entre altres mètodes, o per interacció directa amb una base de dades externa.
Concursos, i preguntes, permetent la importació i exportació en diversos formats com ara GIFT (el format propi de Moodle), IMS
QTI, XML i XHTML.
Recursos, utilitzant IMS Content Packaging, SCORM, AICC (CBT), LAMS
Integració amb altres sistemes d'administració de continguts, com ara PostNuke, o més darrerament Zikula (fent ús d'extensions
de tercers).
Sindicalització utilitzant notícies RSS o Atom (les notícies de fonts externes poden mostrar-se dins d'un curs. Els fòrums, blocs i
altres característiques poden ser posades a disposició d'altres en forma de notícies).
Moodle també té característiques d'importació per a poder utilitzar els continguts dels cursos en altres sistemes específics.
Si bé tots aquests aspectes de caràcter més tècnic queden fora de l'abast d'aquest document, sí que és bo saber que al darrera de Moodle
(i d'altres sistemes similars) hi ha el món dels estàndards educatius, on la seva darrera funció és permetre la interoperativilitat dels
materials i recursos educatius, la seva recuperació, modificació i integració en entorns similars. Això sí, de forma transparent i amable per
a l'usuari final. Justament aquí és on radica la potència i funcionalitat d'utilitzar estàndards.
Fonts: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle [http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle] i http://docs.moodle.org/es/Filosof%C3%ADa
[http://docs.moodle.org/es/Filosof%C3%ADa]
Moodle, opcions d'ús
Per tal de disposar d'una plataforma educativa basada en Moodle, hi ha diverses alternatives:
instal lació en el servidor de centre: tots els centres educatius disposen d'una màquina que actua a mode de servidor de
centre, oferint serveix de xarxa als seus usuaris (carpetes compartides, impressores en xarxa, espais propis d'usuari, …). Fer que
aquest servidor de centre (de caràcter més intern) faci també les funcions de servidor web, és un servei més que s'ha
d'implementar a la màquina en qüestió. Fer-ho té alguns avantatges i també alguns inconvenients. Entre els avantatges podem
citar una major autonomia pel que fa a la gestió de Moodle, més capacitat d'emmagatzematge, més velocitat d'accés intern des del
centre. Entre els inconvenients podríem citar, necessitat de manteniment i de responsables de portar-lo a terme (de Moodle),
s'afegeix complexitat a la xarxa interna de centre, cal assegurar el servei del servidor web (servidor en funcionament permanent,
còpies de seguretat, protecció de dades,…).
instal lació en un servidor extern: és una opció més a considerar. Això suposa contractar els serveis de hostatge web a una
empresa especialitzada. Per aquesta via hi ha alguns aspectes que es minimitzen o desapareixen (manteniment del servidor,
còpies de seguretat, aspectes relacionats amb la protecció de dades), però això, evidentment, té un cost afegit. Hi ha que
contractar un domini, i un hostatge per a aquest domini (i els serveis que hi vulguem afegir). Les tarifes dels diversos serveis
d'hostatge acostumen a ser graduals i aquesta escalabilitat es manifesta en limitacions com ara el tràfic mensual de bits, capacitat
del compte contractat en MB, nombre de bases de dades que es poden utilitzar (que en definitiva fa referència al nombre
d'aplicacions possibles d'instal lar), … Així, a més necessitat de servei, la quota anual va augmentant. Tot i les diverses variables
que es poden posar damunt la taula, una de les més importants és la que respecta a l'àmbit de jurisprudència. Si el centre escull
aquesta opció cal vetllar per tal que centre i servidor contractat estiguin sota el mateix marc legislatiu pel que fa a normativa de
proteccio de dades personals. Aquest és un aspecte que cada vegada tindrà més transcendència.
el servei Àgora: Àgora és un sistema d’allotjament múltiple de Moodle i intranets, basades en el projecte Intraweb
(http://phobos.xtec.cat/intraweb [http://phobos.xtec.cat/intraweb]) que ofereix el Departament d'Educació als centres docents i
Serveis Educatius de Catalunya. Qualsevol centre educatiu amb identificador de la XTEC pot demanar l'alta a qualsevol dels serveis
que inclou el projecte Àgora des de la pàgina d'alta al servei Àgora (http://agora.xtec.cat/moodle/acces/ [http://agora.xtec.cat
/moodle/acces/]). Els Serveis Educatius també poden demanar aquest servei però ho han de fer enviant aquesta sol licitud d'alta al
2 de 4 06/05/2010 13:28

matidoc:jt101:bloc2:2.4._plataformes_virtuals_d_ensenyament-aprenen... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4._pla...
servei per a Moodle (http://agora.xtec.cat/acces/contracte.php?id=se&service=moodle [http://agora.xtec.cat/acces
/contracte.php?id=se&service=moodle]) i aquesta sol licitud d'alta al servei per a la intranet (http://agora.xtec.cat/acces
/contracte.php?id=se&service=intranet [http://agora.xtec.cat/acces/contracte.php?id=se&service=intranet]). Trobareu més informació
sobre aquest servei a les condicions d'ús (http://agora.xtec.cat/acces/condicions.php [http://agora.xtec.cat/acces/condicions.php]).
Aquesta opció, com totes les altres, també té punts forts i punts febles. Com a punts forts podem citar el fet de no tenir que patir
pel manteniment del servidor, ni per les seves actualitzacions, ni per afrontar una nova despesa econòmica. Entre les febleses
estan la dependència d'un servei extern i que centralitza una gran quantitat de peticions, per tant el seu rendiment i capacitat de
resposta es pot veure afectada en hores punta, o la impossibilitat de poder personalitzar l'entorn (amb nous mòduls o
funcionalitats).
testejant en local: es tracta d'una opció més anecdòtica que no operativa. Amb tot pot resultar d'utilitat per a aprendre i millorar
en l'ús i administració de Moodle, i també per a crear cursos i materials que més endavant poden ser exportats a altres entorns
Moodle, operatius i en línia. Això es pot fer mitjançant una instal lació de Moodle en un USB. A l'apartat de Materials de Formacio,
hi ha disponible una aplicació anomenada XAMPP (http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/eines/xampp_port.htm
[http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/eines/xampp_port.htm]). XAMPP és un paquet que integra els servidors Apache, mySQL,
PHP i phpMyAdmin que funciona en una unitat extraïble. Un cop descomprimit ja preconfigura aquests servidors i els deixa
preparats per funcionar. Una vegada tinguem el servidor XAMPP muntat, caldria anar a la web de Moodle per descarregar-se
l'aplicació (http://download.moodle.org/ [http://download.moodle.org/]) i realitzar la instal lació. Hi ha més informació a la mateixa
web de Moodle: http://docs.moodle.org/en/Installation_guide_-_Moodle_for_Windows_on_a_USB_Memory_Stick
[http://docs.moodle.org/en/Installation_guide_-_Moodle_for_Windows_on_a_USB_Memory_Stick]
En referència a Moodle, cal destacar la publicació que ha realitzat el Departament d'Educació, dedicada a aquest de forma íntegra.
Aquesta publicació pretén orientar els centres educatius en el desplegament i la utilització de l’espai Àgora com a àmbit de comunicació,
informació i ensenyament i aprenentatge que són les aules virtuals basades en la plataforma educativa Moodle, i ho vol fer tot
adreçant-se a dos col lectius: d'una banda, equips de direcció i coordinació, que podran copsar les potencialitats com a portal educatiu del
centre, així com els requeriments tècnics i de manteniment; de l’altra, professorat, que veurà el potencial didàctic de les aules virtuals
com a complement al treball de l'aula presencial. Està disponible a l'adreça http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament
/Publicacions/Moodle_com_plataforma_educativa_centre/ARXIUS/TAC_2.pdf [http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament
/Publicacions/Moodle_com_plataforma_educativa_centre/ARXIUS/TAC_2.pdf] i forma part d'un conjunt ampli de publicacions del Departament
d'Educació (http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a942a3586bf3ec184ed22010b0c0e1a0
/?vgnextoid=349ef2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=349ef2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&
vgnextfmt=default [http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.a942a3586bf3ec184ed22010b0c0e1a0
/?vgnextoid=349ef2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=349ef2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default])
Plataforma Empúries
Per altra banda, el Departament d'Educació, el gener de 2010, ha començat a avançar en el procés de construcció d'una plataforma que
pugui aglutinar els diversos continguts educatius, provinents de diverses fonts (editorials, associacions educatives, producció dels propis
docents, …). Aquesta plataforma rep el nom d'Empúries. Hi ha més informació disponible a l'adreça que segueix: http://www20.gencat.cat
/portal/site/Educacio/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=511f281884294110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&
vgnextchannel=511f281884294110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&
contentid=e5ff82a473046210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD [http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio
/menuitem.c9daa2c559ab545a72623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=511f281884294110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&
vgnextchannel=511f281884294110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e5ff82a473046210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD]
3 de 4 06/05/2010 13:28

matidoc:jt101:bloc2:2.4._plataformes_virtuals_d_ensenyament-aprenen... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4._pla...
matidoc/jt101/bloc2/2.4._plataformes_virtuals_d_ensenyament-aprenentatge.txt Darrera modificació: 2010/04/12 23:57 per Xavier Suñé
4 de 4 06/05/2010 13:28

matidoc:jt101:bloc2:2.4.1._activitat_de_creacio_d_una_unitat_didacti... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4.1._a...
Els materials educatius es poden crear per vies molt diverses. La seva tipologia, com s'ha vist
anteriorment, també és molt àmplia. En aquesta secció es fa atenció a un tipus concret de
materials, als paquets SCORM.
En relació a l'ús de plataformes virtuals d'ensenyament-aprenentatge hem de tenir present que
un aspecte molt important és el fet que es compleixin determinades condicions a fi i a bé que el
traspàs de materials d'un entorn a un altre sigui senzill i ràpid de fer. Aquestes condicions que,
en certa manera ens faciliten l'existència, estan fonamentades amb l'ús d'estàndars.
No és ara, aquí, el moment de parlar-ne, però és bo tenir present que existeixen un seguit
d'estàndards definits per als diversos àmbits relacionats amb la digitalització de l'educació. I
l'estàndard SCORM, n'és un d'ells; per ara el més estés.
L'estàndard SCORM és una especificació que permet crear objectes d'aprenentatge estructurats (vegeu Wikipedia http://es.wikipedia.org
/wiki/SCORM [http://es.wikipedia.org/wiki/SCORM]), i que donat que estan creats sota l'observació d'estàndards, poden ser inserits en
qualsevol plataforma educativa que també observi aquests mateixos estàndards. Moodle compleix amb l'estàndard SCORM.
La plataforma Alexandria (http://alexandria.xtec.cat [http://alexandria.xtec.cat]) és una biblioteca de recursos digitals per a l'aula. A més de
poder aportar cursos de Moodle (que tenen un format determinat), recursos per a pissarres digitals (amb els seus formats específics per a
cada model de PDI), també s'hi poden aportar objectes SCORM.
La pregunta que sorgeix d'immediat és la següent: “Si Moodle ja permet exportar i importar tot un curs d'un lloc a un altre, per a què
serveix el format SCORM?” Cal pensar que un curs de Moodle es pot exportar com a un tot, com a un conjunt. No es pot seccionar. En
canvi fent ús de paquets SCORM es pot exportar i crear un curs a partir d'unitats SCORM afegides de forma lògica. És a dir. Els paquests
SCORM són parts més petites que un curs complet de Moodle, i per tant es poden agregar i organitzar de forma més autònoma.
Per fer tal d'elaborar els paquests SCORM, podem fer ús de diverses eines. La que resulta més senzilla, en aquests moments, és l'aplicació
de codi lliure eXelearning (http://exelearning.org/ [http://exelearning.org/]).
Hi ha diversos materials a mode de tutorials sobre eXelearning, com ara:
Manual d'eXelearning de Carles Ferrando Garcia (http://iesgabrielciscar.edu.gva.es/carles/eXe/ [http://iesgabrielciscar.edu.gva.es
/carles/eXe/])
Tutorial d'eXelearning de “www.aprenderenred.net [http://www.aprenderenred.net]” (http://www.aprenderenred.net
/exelearning_tutorial/ [http://www.aprenderenred.net/exelearning_tutorial/])
Minitutorial de http://didacticatic.educacontic.es [http://didacticatic.educacontic.es] (http://didacticatic.educacontic.es/didacticatic
/ficheros/tutorialestic/herramientasdeautordesarrollocontenidos/eXeLearning/es/ver/index.htm [http://didacticatic.educacontic.es
/didacticatic/ficheros/tutorialestic/herramientasdeautordesarrollocontenidos/eXeLearning/es/ver/index.htm])
Guies d'ajuda de la Junta d'Andalusia (http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~materiales/btoad/btoad_guias_ayuda/
[http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~materiales/btoad/btoad_guias_ayuda/])
Activitat de creació d'una unitat didàctica amb eXelearning
1 de 3 06/05/2010 13:30

matidoc:jt101:bloc2:2.4.1._activitat_de_creacio_d_una_unitat_didacti... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4.1._a...
La dinàmica proposada és la que segueix:
1. Visita de la web d'eXelearning (http://exelearning.org/ [http://exelearning.org/]) per tal de descarregar i instal lar l'aplicació.
1. Creació d'una petita unitat didàctica. Primer cal donar una certa estructura, tot i que més endavant, si és necessari, es pot
modificar. L'estructura de les pàgines i el títol que els ho assignem es realitza des de la part superior dreta de l'aplicació. Amb el
menú superior es creen, reanomenen i esborren les pàgines, mentre que mab les icones inferiors es dóna estructura al material.
Una vegada ja es disposa d'una estructura mínima es pot començar a introduir contingut. Les diverses opcions disponibles (anomenades
iDevices) es troben a la clumna esquerra.
1. Exportació en format SCORM 1.2 . El fitxer que es genera, i que cal anar guardant a mesura que s'avança en el treball, és un
fitxer amb l'estensió .elp, i pot ser recuperat i modificat per eXelearning sempre que es desitge. A banda del format .elp (propi
d'eXelearning), els materials poden ser exportats en diversos formats. Donat que la pretensió d'aquesta pràctica és que es puguin
inserir en un entorn virtual d'ensenyament-aprenentatge, els exportarem en format SCORM 1.2 (procurarem que el tamany del
fitxer no excedeixi en cap cas els 1.5 MB). En aquesta primera captura de pantalla veiem com desar el fitxer en format .elp :
2 de 3 06/05/2010 13:30

matidoc:jt101:bloc2:2.4.1._activitat_de_creacio_d_una_unitat_didacti... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4.1._a...
I en les dos captures que segueixen es veu com realitzar l'exportació a format SCORM 1.2, tot i que hi ha disponibles altres opcions
d'exportació:
1. Aportació del fitxer .elp i del paquet SCORM al fòrum del grup. Hi ha un espai Moodle a disposició per tal que aporteu els
diversos fitxers .elp i els paquets SCORM. Per tal de facilitar el procés, i donat que simplement es tracta d'una prova, procurarem
que els fitxers creats no sobrepassin el tamany de 1,5 MB.
1. Descàrrega d'algun fitxer .elp aportat pel grup, per tal de retocar-lo. Una vegada es
disposen d'altres fitxer .elp, aportats per la resta de companys/es podem descarregar-los i
mirar-los d'editar o retocar fent ús d'eXelearning.
2. Els fitxers SCORM seran ensamblats per tal de construir una proposta de continguts.
Alguns dels fitxers SCORM aportats seran inserits en l'espai Moodle per tal de que es pugui visualitzar el seu encaix.
matidoc/jt101/bloc2/2.4.1._activitat_de_creacio_d_una_unitat_didactica_amb_exelearning.txt Darrera modificació: 2010/04/22 12:18 per Artur Tallada
3 de 3 06/05/2010 13:30

matidoc:jt101:bloc2:2.4.2._alexandria_biblioteca_de_recursos_digital... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4.2._a...
Alexandria (http://alexandria.xtec.cat [http://alexandria.xtec.cat]) és una biblioteca de recursos
desenvolupada pel Departament d'Educació que permet pujar alguns tipus de materials
educatius digitals, com ara cursos Moodle, per facilitar la seva posterior localització i
intercanvi. En el moment d'elaborar aquests materials es troba en fase de proves. L'accés als
recursos d'aquesta biblioteca és obert i, per tant, qualsevol pot visualitzar-los i
descarregar-los . Ara bé, per valorar els materials existents o bé, fins i tot, per compartir recursos nous és necessari disposar de nom
d'usuari/ària i contrasenya de la XTEC.
És important llegir les condicions d'ús (http://alexandria.xtec.cat/mod/resource/view.php?id=7 [http://alexandria.xtec.cat/mod/resource
/view.php?id=7]) abans d'utilitzar aquest servei perquè l'accés a aquest espai porta implícita la seva acceptació.
Alexandria està regit pel principi de cooperació entre les persones que lliurement hi participen amb la voluntat d'avançar en la millora de
la pràctica docent basada en les aportacions de professionals del món de l'educació, veritables agents d'innovació i d'eficiència. Els
materials educatius del servei Alexandria segueixen el model de “Recursos Educatius Oberts” (Open Educational Resources, OER),
materials educatius que es poden utilitzar, reutilitzar, adaptar i compartir lliurement.
Alexandria recull i posa a disposició d'usuaris i usuàries materials educatius que poden consistir en:
Cursos per ser utilitzats a la plataforma Moodle
Entrades de glossari per ser utilitzats a la plataforma Moodle
Preguntes de qüestionari per ser utilitzats a la plataforma Moodle
Materials empaquetats en SCORM
Materials per a pissarres digitals interactives (PDI)
Només poden pujar materials al repositori les persones que siguin usuàries del lloc. Per pujar el material l'usuari/ària ha d'omplir la fitxa
descriptiva i acceptar de forma expressa que ha llegit i accepta les condicions d'ús del lloc.
Les operacions bàsiques que es poden realitzar són les de cercar materials, aportar-ne de nous i consultar possibles dubtes relacionats.
Accedint dins de l'apartat Troba, s'hi troben de forma organitzada els diferents recursos digitals que emmgagatzema Alexandria, amb el
seu cercador específic, la llista completa segons el tipus de recurs i si ve al cas, una categorització.
Accedint al Cercador, es poden realitzar cerques fent ús de criteris diversos: nom del curs, nivell educatiu, àrea curricular, àmbit
competencial, descripció i autor/a.
1 de 3 06/05/2010 13:31

matidoc:jt101:bloc2:2.4.2._alexandria_biblioteca_de_recursos_digital... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4.2._a...
És important ressaltar que tant al Cercador com a la Llista hi ha disponible un canal RSS (a la part superior dreta) per tal d'estar al
dia de les novetats que es van incorporant a Alexandria. Cada tipus de material té associat un canal RSS diferent. Subscriviu-vos a
aquells que us resulten més interessants o a tots ells !!
Fent clic sobre un material s'accedeix a la seva fitxa descriptiva, on hi ha tota la informació referent a descripció, autor/a, nivell educatiu,
àrea curricular, la versió del recurs, … També hi ha l'opció de descarregar-lo (en cas que el recurs no admeti la previsualització). A la part
inferior hi ha un seguit d'eines que permeten compartir-lo i difondre'l mitjançant xarxes socials com ara Delicious, Twitter o FaceBook,
entra altres. A continuació es visualitzen dos fitxes: en el primer cas un fitxer per a PDI i en el segon un curs de Moodle.
Els cursos de Moodle poden ser visualitzats. D'aquesta manera, ans de descarregar-los podem veure la seva estructura interna,
continguts, organització, …. (part central). A la columna esquerra es pot veure el seu llicenciament, valoracions sobre el recurs i la
possibilitat de descarregar-lo de forma local, per tal de poder-lo utilitzar en un altre entorn Moodle. La potència de Moodle permet fer
noves versions, ampliacions i adequacions, per tal d'adaptar-lo a les necessitats específicques de cada entorn acadèmic.
2 de 3 06/05/2010 13:31

matidoc:jt101:bloc2:2.4.2._alexandria_biblioteca_de_recursos_digital... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.4.2._a...
Pel que fa als continguts, en pujar materials al servei Alexandria, l'usuari/ària accepta que:
1. Es tracta d'un treball propi, susceptible de ser publicat al lloc.
2. El contingut té finalitats educatives.
3. El contingut no és difamatori ni obscè.
4. No està infringint la llei ni els drets de les persones.
Materials de Pissarres Digitals
Les pissarres digitals interactives estan cada vegada més presents a les nostres aules i el professorat elabora materials que val la pena
compartir i posar a disposició de la comunitat educativa. És per això que Alexandria disposa d'un servei específic per aquest tipus de
materials. Els formats inicialment previstos són:
Formats de video: .avi / .mpeg
Específics del tipus de pissarra: Smart: .xbk
Interwrite: .gwb
Mimio: .ink
Promethean: .flp
Comprimits: .zip /.rar
Per a més informació consulteu les Preguntes Més Freqüents - PMF (http://alexandria.xtec.cat/mod/resource/view.php?id=253
[http://alexandria.xtec.cat/mod/resource/view.php?id=253]) i també a Característiques dels materials (http://alexandria.xtec.cat
/mod/resource/view.php?id=9 [http://alexandria.xtec.cat/mod/resource/view.php?id=9])
Pel que respecta als recursos específics per a Pissarres Digitals, cal especificar el fet que no hi ha (pel moment) un estàndard definit i que
faciliti la interoperatibilitat dels materials en tots els models existents. Això suposa que, un material/fitxer creat amb un model específic
de PDI, només pot ser recuperat i modificat de forma total amb una Pissarra Digital del mateix model.
matidoc/jt101/bloc2/2.4.2._alexandria_biblioteca_de_recursos_digitals_a_l_aula.txt Darrera modificació: 2010/04/13 00:08 per Xavier Suñé
3 de 3 06/05/2010 13:31

matidoc:jt101:bloc2:2.5._eines_2.0_per_al_treball_cooperatiu_en_xarx... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5._ei...
Eines 2.0 per al treball cooperatiu en xarxa
A banda dels recursos educatius digitals que s'elaboren amb la finalitat, ja d'origen, de ser
utilitzats com a parts de les seqüències didàctiques en els processos d'ensenyamentaprenentatge,
hi ha també una gran varietat de recursos i aplicacions, disponibles a la xarxa, que
utilitzades amb una finalitat pedagògica, obren una quantitat immensa de possibilitats educatives.
La gran majoria d'aquestes aplicacions formen part del que s'ha vingut anomenant, Web 2.0
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0 [http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0]).
També aquí resulta molt complicat, ara per ara, fer-ne una categorització rigorosa de tot el que hi
ha disponible. Tot el que tenim, per ara, són algunes aproximacions.
Ismael Peña-López, en el seu bloc Ictlogy ( http://ictlogy.net/20100121-a-catalogue-and-ataxonomy-of-online-participation-tools-request-for-comments/[http://ictlogy.net/20100121a-catalogue-and-a-taxonomy-of-online-participation-tools-request-for-comments/]),
proposa un catàleg i una taxonomia de les eines de
participació en línia. Es tracta d'una primera aproximació i que de ben segur, amb el temps, anirà canviant i evolucionant.
Descripció general
Nom de l'eina Categoria general (tal vegada es pot acceptar més d'una categoria per eina. Per exemple Twitter és microblogging i/o xarxa
social?): Forum, Bloc, Wiki, Mapa, Xarxa Social, Fotos, Videos, Documents, etc. Tipus de contingut: Text, Multimedia (foto, vídeo,
àudio…), Aplicacions/bases de dades Exemples d'eines Exemples d'usos / casos
Àmbit de la participació
Direccionalitat: qualitativa
Unidireccional (per exemple, una pàgina web)
Bidireccionalitat asimètrica (per exemple bloc+comentaris)
Bidireccionalitat simètrica (per exemple un forum)
Directionalitat: quantitativa
Direcció
Un a un
Un a molts
Molts a molts
Híbrid (per exemple Facebook)
De dalt a baix
De baix a dalt
Ambdues
Participació: nivell (fonamentat, entre altres, en Arnstein, 1969 [http://ictlogy.net/bibciter/reports/projects.php?idp=215])
Informació: intercanvi d'informació unidireccional
Gestió / consultoria / debat: intercanvi d'informació bidireccional
Relacional: l'intercanvi d'informació produeix resultats específics
Desició: els resultats són vinculants i tenen un impacte directe
Participació: àmbit d'aplicació
Govern
Ciutadania / Base
Partits i organitzacions polítiques
Participació: l'objectiu
Rendició de comptes, transparència, supervisió
Propaganda, missatge polític
Informe, queixa, petició
Àmbit de la tecnologia
Cost
Hosting
Lliure
Freemium
Pagament de serveis
Desenvolupament propi
Servei en línia (per exemple, les aplicacions de Google)
Amb capacitat autoorganitzativa (per exemple, LimeSurvey)
Els dos (per exemple, Wordpress)
1 de 3 06/05/2010 13:31

matidoc:jt101:bloc2:2.5._eines_2.0_per_al_treball_cooperatiu_en_xarx... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5._ei...
Dificultat o capacitats
Bàsic
Avançat
Expert
Plataforma
Internet
Telèfon mòbil
Altres (per exemple, televisió digital)
Crossmedia
Això és una proposta de catalogació i està oberta a noves modificacions i millores; en cap cas es pot considerar com a tancada
També hi ha altres intents de classificar les diverses eines de la web 2.0 que poden ser utilitzades, amb uns bons resultats, dins l'àmbit
educatiu. Tot seguit es mostren dos propostes més. La primera elaborada per Ramon Barlam (http://1.bp.blogspot.com/_Oc8NOzAk9kM
/SnQKWEYKQPI/AAAAAAAAAhQ/jnOtgDEGa08/s1600/png_web2_castellano.png [http://1.bp.blogspot.com/_Oc8NOzAk9kM/SnQKWEYKQPI
/AAAAAAAAAhQ/jnOtgDEGa08/s1600/png_web2_castellano.png]) i la segona de http://www.futureexploration.net
[http://www.futureexploration.net]:
De totes les opcions que hi ha a l'abast, en les seccions que segueixen, s'aborden aquelles que en aquests moment són les més
destacades
http://www.taccle.eu/content/view/15/43/lang,es/ [http://www.taccle.eu/content/view/15
/43/lang,es/] Aquest llibre està escrit per als docents que volen saber més sobre e-learning
i que els agradaria experimentar amb el disseny de materials d'e-learning per a ser
utilitzats a l'aula. Està dirigit, no només al professorat de secundària, sino també al de
primària i educació de persones adultes. Es necessita registre per tal de poder
descarregar-lo (gratuït).
Este libro está escrito para el profesorado que quiere saber más sobre e-learning y que le
gustaría experimentar con el diseño de material e-learning a utilizar en sus aulas. Se
dirige, no solo al profesorado de secundaria, sino también de primaria y educación de
personas adultas. También puede usarse por estudiantes de Magisterio para que conozcan
nuevas estrategias de introducción de las TIC en la educación.
També cal ser transparents i comentar que existeixen alguns riscos associats.
L'organització OWASP [http://www.owasp.org/] (Open Web Application Security Project) ha publicat el document The OWASP Top 10 Web
Application Security Risks for 2010 [http://www.owasp.org/index.php/Category:OWASP_Top_Ten_Project], que recull els 10 riscos de seguretat
més rellevants per a les aplicacions web.
Els riscos identificats són:
2 de 3 06/05/2010 13:31

matidoc:jt101:bloc2:2.5._eines_2.0_per_al_treball_cooperatiu_en_xarx... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5._ei...
1. Injecció
2. Cross-Site Scripting (XSS)
3. Problemàtica en la gestió de sessions i en l'autenticació
4. Referències no segures a objectes directes
5. Cross-Site Request Forgery (CSRF)
6. Mala configuració dels mecanismes de seguretat
7. Emmagatzematge incorrecte dels elements criptogràfics
8. Errors en la restriccions d'accés a URL
9. Protecció del transport no suficient
10. Redireccions i reencaminaments no validats
( font: http://caballe.cat/wp/els-10-riscos-de-seguretat-mes-rellevants-per-a-les-aplicacions-web [http://caballe.cat/wp/els-10-riscosde-seguretat-mes-rellevants-per-a-les-aplicacions-web]
)
matidoc/jt101/bloc2/2.5._eines_2.0_per_al_treball_cooperatiu_en_xarxa.txt Darrera modificació: 2010/04/20 16:50 per Artur Tallada
3 de 3 06/05/2010 13:31

matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss
RSS
La sindicació com a concepte
Entre les pàgines web i el correu, normalment el segon esdevé més imprescindible que les primeres, en el sentit que per tal de
comunicar-nos tenim una certa necessitat d'anar consultant el correu electrònic de forma bastant periòdica, mentre que si estem uns dies
sense navegar per les nostres pàgines predilectes no ho notem tant a faltar. Segurament aquest enyor és produït pel fet que el correu és
personal.
Els canals d'informació (feeds) són una revolució en la forma d'utilitzar el web, perquè ens permeten agregar els 'fils' dels nostres llocs
preferits, fent que siguin les notícies o les actualitzacions de les pàgines web, les que vinguin a nosaltres. No som nosaltres que visitem
les pàgines en busca de novetats, s'inverteix el moviment, les novetats de les nostres pàgines preferides ens són notificades mitjançant
els canals d'informació. I aquesta comoditat al món d'Internet és tota una revolució!!! Sobretot perquè ens estalvia gran quantitat de
temps visitant una vegada rere una altra els webs preferits en busca de novetats.
RSS (Really Simple Syndication) és un format de la família XML que ha estat desenvolupat per a llocs web que s'actualitzen
freqüentment, per tal que la informació pugui ser compartida i utilitzada en altres llocs web o programes. Bàsicament es tracta de
redifondre els continguts. No es pot dir que aquesta idea sigui nova del tot. Fa temps que els desenvolupadors web es van adonar de la
necessitat de poder compartir, operar i treballar amb dades disponibles en altres llocs web. En aquell moment, es va veure que cadascú,
utilitzava uns formats (mides de font, negreta, colors de text…) que feia molt difícil aquesta reutilització de la informació i, per tant, calia
separar clarament les dades del format que tenien. Així és com va néixer el llenguatge XML, llenguatge d'etiquetatge extensible
(eXtensible Markup Language en anglès).
Un exemple molt evident podríem trobar-lo en un cas hipotètic en el qual nosaltres volguéssim oferir les notes als alumnes via telemàtica
i personalitzada. Avui dia, no podríem pensar simplement a oferir un lloc web on poder fer aquestes consultes. Caldria pensar que
aquesta informació hauria d'estar disponible i consultable, no solament des d'un PC, sinó també des de qualsevol altre dispositiu digital
com un telèfon mòbil o una agenda PDA. Ràpidament, es veu que allò que importa són les dades, per elles mateixes, mentre que el
format que els puguem donar o el suport des d'on són consultades no ha de ser determinant. És a dir, tant s'hi ha d'accedir des d'un PC
com des d'un telèfon mòbil. Tal vegada, ara, aquest exemple és un pèl agosarat, però hi ha casos molt i molt semblants: cotitzacions
borsàries, dades meteorològiques… i tants com vulguem, on aquesta possibilitat de transmetre dades separades del format és molt útil i
d'ús generalitzat.
Podem trobar més informació al voltant del llenguatge XML al web, com per exemple a la Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/XML
[http://es.wikipedia.org/wiki/XML])
Formats de sindicació
Com tot, al món de la informàtica, al final la informació s'estructura en fitxers o arxius. Segons el tipus d'informació que contenen, els
arxius tenen un format o un altre. Així, per exemple, els formats .gif es dediquen a un tipus de fitxers d'imatge, mentre que els fitxers
.html és el format que ens permet editar una pàgina web. Hi ha diversos formats (tipus d'arxius) orientats a la sindicació. Bàsicament ens
podem trobar amb tres tipus de formats:
RSS: segurament és el més estès i té diverses versions al llarg del temps Rich Site Summary (RSS 0.91), RDF Site Summary (RSS
0.9 i 1.0), Really Simple Syndication (RSS 2.0). Actualment s'utilitza la versió RSS 2.0. Més informació a http://es.wikipedia.org
/wiki/Rss [http://es.wikipedia.org/wiki/Rss]
RDF: és una evolució de l'RSS i representa uns dels primers passos a la recerca del web semàntic (http://es.wikipedia.org
/wiki/Web_sem%C3%A1ntica [http://es.wikipedia.org/wiki/Web_sem%C3%A1ntica]) http://es.wikipedia.org
/wiki/Resource_Description_Framework [http://es.wikipedia.org/wiki/Resource_Description_Framework]
Atom: va sorgir per tal d'intentar substituir els altres formats existents. No es pot dir que ho hagi aconseguit i actualment
“conviu” amb la resta. La versió actual és Atom 1.0 (http://es.wikipedia.org/wiki/Web_sem%C3%A1ntica [http://es.wikipedia.org
/wiki/Web_sem%C3%A1ntica]).
A continuació, podem veure un exemple de fitxer RSS 2.0. Es tracta de copsar que té molta semblança amb l'XML que hem vist
anteriorment. Afortunadament per a nosaltres no hem d'aprendre ara un nou llenguatge. Els nous webs ja incorporen motors i eines que,
de forma automatitzada, generen aquests tipus de fitxers i així els usuaris finals es desentenen del codi, sovint tan complicat i feixuc.
1 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss
Fer-hi un cop d'ull ens permet visualitzar que allò que contenen són dades i només dades, sense fer cap referència al seu format. Més
informació sobre RSS a http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS [http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS]
Com identifiquem els canals d'informació?
No es pot dir que sigui gaire fàcil identificar els canals d'informació, però, una vegada ens hi hem interessat, “salten” a la vista. La
dificultat principal per identificar-los és deguda al fet que, en ser una tecnologia relativament nova, hi ha diverses maneres de
representar-los. Podem dir que encara no s'ha “estandarditzat” aquest aspecte. La idea principal és que bé sigui en text o en imatge, allò
que estem buscant és un enllaç cap a un arxiu en format RSS o Atom. Vegem alguns dels casos d'identificació de canals o fils RSS:
, , . Acostumen a ser de color taronja, però es poden trobar excepcions. La inscripció normalment és RSS o XML,
amb alguna variant, encara que poques.
en ocasions no hi ha botons identificatius de l'enllaç i, al seu lloc, hi apareix text hiperenllaçat sense cap botó. Allò que posa al text
pot variar segons l'entorn sota el qual està corrent el web en qüestió o segons si l'autor/a n'ha modificat el text. Així que hi podem
llegir de tot: Sindicació, Alimentació, Subscripció, Feed …
.Aquesta icona és actualment la que s'utilitza de forma estàndard per assenyalar el canal d'informació, amb totes les variants
quant a color, mida i forma que us vulgueu imaginar.
També, de forma progressiva, els navegadors van incorporant la funció de reconèixer aquells llocs que ofereixen canals d'informació.
Firefox i Konqueror en són dos bons exemples. Quan carreguen una pàgina que ofereix canals d'informació, n'avisen l'usuari/ària tot
posant una icona. El Firefox l'afegeix al final de la barra d'adreces.
IMATGE
Si fem clic sobre la icona ens apareixerà l'opció d'afegir la subscripció com a “Adreça d'interès activa”. Una altra opció és clicar sobre la
icona o text que hi ha dins la pàgina i que ens marca el canal d'informació. En fer-ho, el Firefox ens preguntarà de nou el mateix i, si
acceptem, tindrem el canal agregat dins el nostre navegador web. Fantàstic!!!
IMATGES
Tot i així, això pot anar bé en alguns casos molt puntuals, però com segurament, els nostres llocs a sindicar seran diversos, necessitarem
d'alguna eina d'agregació més potent.
I una vegada identificats els canals, què en fem?
Els programes que poden llegir o mostrar fonts d'informació en format RSS s'anomenen agregadors. Hem vist, per exemple, que el mateix
Firefox permet agregar canals d'informació o que, fins i tot, hi ha extensions del navegador programades per realitzar aquestes funcions.
Però allò més interessant són els diversos programes concebuts de ple per realitzar aquesta funció, així com les diverses pàgines web o
entorns web que ofereixen aquest servei. Poc a poc, amb el temps, els diversos canals d'informació que siguin del nostre interès s'han
d'afegir als agregadors. Hem d'anar construint la nostra pròpia col lecció de subscripcions, personalitzant la informació que volem rebre.
Tot seguit és mostra un exemple de subscripció fent ús d'un programa instal lat al nostre ordinador (en aquest cas Thunderbird) i un
segon exemple fent ús, en aquesta ocasió, d'un servei web (Google Reader).
Sindicacions amb Thunderbird
El Mozilla Thunderbird és un client de correu electrònic de codi obert distribuït per la Fundació Mozilla i procedent del
projecte Mozilla. Aquest és una evolució d'execució més lleugera del Mozilla, però dedicada primordialment al correu
electrònic, als grups de discussió i als canals RSS.(via Wiquipèdia [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mozilla_Thunderbird] ). Així
que teniu a l'abast un programa magnífic per gestionar el vostre correu i, al mateix temps, gestionar també els vostres
canals d'informació. Per si no n'hi hagués prou, com que és programari lliure, el podem descarregar directament des
de:
Pàgina web del projecte [http://www.mozilla-europe.org/es/products/thunderbird/]
http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird [http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird]
Dins del catàleg de cursos telemàtics d'XTEC, n'hi ha un, el D34 Introducció al Programari Lliure [http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio
/materials/td34/index.htm] on s'explica com instal lar i configurar el Thunderbird:
Mòdul 1 - Pràctica 3 [http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td34/thunderbird/d34m1p3.htm] on s'explica com descarregar,
instal lar i configurar el compte de correu.
Mòdul1 - Pràctica 4 [http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td34/thunderbird/d34m1p4.htm] on s'explica com es fa per
controlar el correu brossa, fer filtres de missatges, afegir-hi extensions …
També està explicat com es fan les subscripcions RSS. Atès que no es tracta d'anar repetint la informació, us remetem directament a la
visita de les dues pràctiques (mòdul 1, pràctiques 3 i 4 del curs telemàtic D34) a què hem fet referència.
Sindicacions amb Google Reader
2 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss
Google, a més de ser el cercador d'informació més utilitzat a Internet, destaca en els últims temps per haver fet una aposta decidida
orientada a oferir serveis als seus usuaris, amb una clara orientació: els serveis s'ofereixen a través de llocs web. Per accedir-hi, només
cal conèixer l'adreça on trobar-los i disposar d'un usuari o un compte de correu de gmail. Google Reader (http://www.google.es/reader
3 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.1._rss
[http://www.google.es/reader]) és el lector de RSS que ofereix Google als seus usuaris. Recordeu que tots els serveis gmail estan sota
jurisdicció dels EUA i que la contrapartida a la gratuïtat amb què s'ofereixen és la lectura robotitzada de tots els materials que hi
hostatgeu per tal d'introduir-hi publicitat personalitzada. Una vegada som a la pàgina ens identifiquem amb el nom d'usuari i contrasenya
de Gmail.
Segurament, el navegador us preguntarà si voleu desar el vostre nom d'usuari i contrasenya en memòria. Si esteu utilitzant un ordinador
compartit amb més gent, us aconsellem vivament que NO l'hi deseu com a mesura de seguretat. També cal assegurar-se que el vostre
navegador accepti galetes, o almenys, que li deixem acceptar les d'aquest lloc. Una vegada dintre veurem una pantalla com la següent
Al principi, no tindrem cap sindicació afegida. Ara veurem com funciona la subscripció. Practiqueu subscrivint-vos a un parell de blocs.
ButlleTIC, publicació periòdica del Servei de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya, que pretén informar i orientar el professorat de l’ensenyament no universitari sobre recursos didàctics presents
a la xarxa, que es troba a l'adreça http://phobos.xtec.cat/butlletic/ [http://phobos.xtec.cat/butlletic/] .
A la part inferior del bloc (al menú de la dreta), veureu que apareix la icona i/o text de sindicació. Una de les maneres de subscriure-us al
canal d'informació és fer clic amb el botó dret del ratolí quan siguem sobre la icona/text i seleccionar l'opció Copia l'enllaç. Aquesta
ubicació o adreça de sindicació és la que heu d'afegir al vostre lector (Reader). Cal tenir en compte que les icones/text de sindicació no
sempre són iguals, encara que, a la fi, totes s'assemblen.
Ara, aneu a l'entorn del Google Reader i afegiu-hi aquesta sindicació. Només cal enganxar-hi aquesta adreça que acabeu de copiar.
De les TIC a les TAC (http://ticotac.blogspot.com/ [http://ticotac.blogspot.com/]). Bloc de Jordi Vivancos i Martí.
En aquest cas el procés és molt similar. L'única cosa que veiem diferent és que disposa d'una icona de sindicació específica per a
Bloglines. Així, aquelles persones que tenen compte a Bloglines encara ho tenen més fàcil, si pot ser, el procés de sindicació. Una vegada
els hàgiu agregat, veureu que Google Reader ja ha carregat els articles que hi ha publicats. En negreta i entre parèntesis, us marca els
articles nous que ha carregat i que vosaltres encara no heu visualitzat. En agregar les adreces dels canals d'informació, veureu que
l'entorn detecta els darrers articles que s'hi han publicat. En cas que tingueu articles pendents de llegir o visualitzar, us ho marca amb
negreta i un nombre que indica la quantitat d'articles nous. Veureu alguna cosa semblant a això:
Una vegada arribats a aquest punt, per personalitzar-vos-ho tot encara més, cal que ens fixeu en les diverses possibilitats que teniu al
vostre abast. Per una part, cada article té unes icones amb les següents opcions:
Totes elles prou evidents: marcar-lo amb una estrella, compartir-lo amb algú més, enviar-lo per correu, marcar-lo com a llegit i
etiquetar-lo.
També cal investigar amb les opcions que ens ofereix el menú superior de l'esquerra, ja per ell mateix, prou evident. També us convé
fixar-vos en les dues o tres pestanyes que hi ha a la part superior dreta i que us permetran ordenar les entrades per joventut o
longevitat dels articles o, fins i tot, veure'ls en format reduït o ampliat.
Per últim, gairebé dalt de tot de la pàgina web, apareixen algunes opcions per personalitzar-vos un poc més l'entorn. La més important de
totes és Settings.
Aquí accedireu a més possibilitats encara. La més interessant de totes és la possibilitat de crear carpetes per tal de classificar les vostres
sindicacions a partir dels vostres interessos o preferències.
matidoc/jt101/bloc2/2.5.1._rss.txt Darrera modificació: 2010/04/14 14:17 per Artur Tallada
4 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._blocs [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._...
Blocs
El primer cop que veiem un bloc ja ens en podem adonar que no es tracta d'una pàgina web 'normal'. Un bloc invita a participar-hi. Dues
coses distingeixen els blocs:
fan que l'escriptura al web sigui realment fàcil
disposem d'una audiència per a les nostres idees
Totes dues fan pensar que els blocs poden tenir un gran potencial a l'educació.
Però, exactament, què és un bloc?
La paraula catalana 'bloc' té el seu origen al mot anglès 'blog' que, a la vegada, prové de 'Web log' (registre al web). Podem trobar
diferents mots per definir un bloc: weblog, blog, bitàcola i, en el cas dels blocs usats a l'educació, edublocs. En un sentit ampli, un bloc és
un lloc web fàcil de crear i fàcil de mantenir on una persona (o diverses) publica de forma instantània a Internet. Als llocs web
tradicionals, la creació i el manteniment són operacions per a les quals cal tenir coneixements de llenguatges específics, a part que la
publicació no és immediata, cal actualitzar-la al servidor corresponent.
Però el que realment distingeix un bloc d'un lloc web tradicional és molt més que el procés mecànic de manteniment. És allò que realment
podem trobar-hi: un seguit de pensaments, idees, informacions, etc. juntament amb converses que, a la majoria dels casos, són
actualitzats diàriament. Dit d'una altra manera, els blocs inciten a la participació, a la interacció.
Per triar i remenar es pot acudir a http://blocs.xtec.cat [http://blocs.xtec.cat] o al Premi Edublogs que d'uns anys ençà convoca l'associació
educativa “Espiral, educació i tecnologia”, vegeu l'edició del 2010:http://edublogs10.ciberespiral.org/ [http://edublogs10.ciberespiral.org/]
d'allí en podeu extreure una infinitat d'estratègies didàctiques. Observem-ne algun !!
Podem veure-hi l'última notícia publicada al capdamunt de la columna principal. Si anem baixant, veurem la resta d'articles ordenats de
forma cronològicament inversa i tot això lligat amb intervencions dels visitants al lloc. A més a més, podem obtenir enllaços a llocs
d'interès educatiu, idees per aplicar a l'aula, experiències, etc.
Potser el més important és que cada article permet als visitants deixar-hi un comentari per tal d'exposar la seva opinió, demanar
aclariments o fer referència a altres llocs d'interès relacionats amb el tema. En aquest sentit, el bloc esdevé una eina col laborativa on
tant l'autor/a com els visitants contribueixen a la creació de coneixement.
Una altra característica important dels blocs és que cada article publicat pot servir d'enllaç a d'altres blocaires. D'aquesta manera els
diferents blocs s'entrellacen per tal de crear comunitat. Però un bloc no conté només text i enllaços. Com hem dit abans, és un lloc web
fàcil de mantenir i aquesta facilitat va lligada també a la inclusió de diferents elements que enriqueixen el text: gràfics, vídeos,
fotografies, fitxers d'àudio, etc. Aquests complements estan en funció del programari que fa funcionar el bloc i de l'habilitat de l'autor/a.
En definitiva, els blocs han obert la frontera de la creació de continguts al web i, per tant, han eixamplat oportunitats. Tinguem present
que cada segon es crea un nou bloc i que no hi ha previsions de que això variï… Per altra banda, també és veritat que no tots els blocs
que es creen es mantenen regularment.
Pràctica educativa amb blocs
La flexibilitat dels blocs com a estratègia educativa és indubtable. Però no només això. Aquesta flexibilitat fa que els blocs puguin ser el
mitjà de comunicació i col laboració en diferents àmbits de l'escola. Vegem-ne alguns exemples:
Bloc d'aula
Encara que existeixen els coneguts Sistemes de Gestió de Continguts (CMS), com per exemple el postNuke en què està basada la intranet
que ha desenvolupat el Departament d'Educació http://phobos.xtec.cat/intraweb/web/ [http://phobos.xtec.cat/intraweb/web/] o com entorns
de gestió d'ensenyament-aprenentatge (com ara el moodle) que incorporen un conjunt d'eines molt útils a l'aula, un bloc, malgrat les
seves limitacions, pot donar resposta a una bona part de les necessitats més senzilles i immediates del/la docent.
Com a punt d'informació de la classe, el bloc permet publicar el currículum, les normes de classe, donar pautes per al treball de l'alumnat,
establir comunicació amb les famílies… De fet, la relació escola-entorn es veu fortament incrementada. Qui té accés al bloc pot veure
l'evolució de la classe. Aquesta relació també inclou els mateixos companys i companyes docents. En definitiva, transparència i
col laboració.
Un bon esquema sobre els blocs d'aula http://fzayas.com/cmaps/blogs_aula/blogs_aula.html [http://fzayas.com/cmaps/blogs_aula
/blogs_aula.html]
Un exemple…
1 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._blocs [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._...
Mireu-ne alguns més… http://jfmelero.edublogs.org/ [http://jfmelero.edublogs.org/] http://llapisdecolors.blogspot.com/
[http://llapisdecolors.blogspot.com/] http://sociales.bitacoras.com/ [http://sociales.bitacoras.com/] http://lenguablog.wordpress.com/
[http://lenguablog.wordpress.com/]
El dossier d'aprenentatge electrònic (e-Portafolio)
Que l'alumnat disposi de bloc personal facilita l'aprenentatge, però també la tasca docent: - Si la seva feina es registra al bloc, mai no es
perd, a més de l'estalvi de paper que suposa. - Sempre té el seu treball arxivat i organitzat de tal manera que és fàcil la revisió i la
reflexió. - Permet donar a conèixer i compartir la seva feina amb d'altres, tant estudiants com amb persones interessades en el seu
progrés. - L'alumne/a pot escollir publicar allò que representi la seva millor feina. - El docent disposa d'un registre evolutiu complet de
l'alumne/a.
Sistema d'opinió i debat intern
Dins de l'escola, l'ús dels blocs pot ser un bon servei com a mitjà de comunicació entre docents. Pensem en les diferents reunions,
esdeveniments, etc. Un bloc pot ser la continuació de la conversa o el seguiment dels acords, o el lloc on compartir informació,
documents, bones pràctiques, projectes…
Web de l'escola
I per què no, un bloc pot ser el web de l'escola o una part important d'aquesta. Si ens imaginem que cadascuna de les parts que integren
la comunitat educativa tenen un lloc web on els és fàcil de publicar-hi les seves activitats, inquietuds, idees, etc., obtindrem un lloc que
passa de ser estàtic a completament dinàmic. És clar que no tothom ha de poder publicar-hi directament, cal pensar en la figura de
l'administració del bloc que vagi revisant allò que es vol publicar així com també algú que ho faci un cop publicat.
2 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._blocs [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._...
Aquestes quatre idees són una petita part de les possibilitats dels blocs a l'escola.
Aquí teniu algunes idees més…
http://www.aulablog.com/planeta/ [http://www.aulablog.com/planeta/] http://www.aulablog.com/edublogs [http://www.aulablog.com/edublogs]
http://edublogawards.com/ [http://edublogawards.com/]
Però... els blocs milloren l'aprenentatge de l'alumnat?
Malgrat la relativa novetat del web 2.0, podem afirmar que els blocs aporten un fort atractiu com a estratègies complementàries
d'ensenyament-aprenentatge. Vegem-ne alguns punts forts:
Són una eina constructivista. Els continguts generats per alumnat i professorat dins del web passen a formar part de la gran base
de coneixement que conforma Internet. Es converteix en una informació a l'abast de la resta d'usuaris que, alhora, poden cercar i
contribuir a millorar-la. L'audiència potencial dels blocs és un dels seus aspectes més importants.
La transcendència del treball de l'alumne/a traspassa les parets de l'aula. La col laboració entre alumnat i professorat de diferents
llocs geogràficament distants s'incrementa notablement amb els blocs. Podem compartir experiències de molt diferents formes:
text, imatges, àudio, vídeo, etc.
Atès que els blocs conserven tant el que hi publiquem els docents com el que hi publica l'alumnat, la reflexió i l'anàlisi es fan molt
més consistents. Disposem d'un arxiu d'informació organitzada, fàcil de cercar i de compartir.
Permeten diferents formes d'ensenyament-aprenentatge i flexibilitat de publicació. Poden ser molt útils per a aquells alumnes que
tenen dificultats de participació a l'aula ja que se'ls dóna la possibilitat d'expressar les seves idees lliurement per escrit. Tothom
pot participar i sentir-se copropietari del resultat final.
Un altre element important és que l'ús de blocs focalitza l'atenció en temes concrets. Això fa que si un alumne té un bloc on
expressa opinions sobre un tema, aquest alumne llegirà amb regularitat altres blocs que parlin del mateix i adquirirà d'aquesta
manera experiència.
L'escriptura en blocs permet ensenyar habilitats de cerca d'informació, organització i síntesi.
Com podem usar els blocs als diferents nivells educatius?
A quin nivell educatiu podem començar a treballar amb blocs?
A l'Educació Infantil i Primària no podem esperar que l'alumnat faci intervencions acurades ni cap anàlisi en profunditat. Però, per
començar, podem demanar-li que cerqui llocs interessants i que n'expressi una opinió. Que opinin sobre aquests llocs respecte al disseny
o respecte al que hi troben a faltar. En aquesta etapa és important facilitar una audiència que hi interactuï per tal de mantenir converses
(família, amistats, altres alumnes). Podem treballar també sobre personatges, autors, científics i fer que responguin preguntes.
Un parell d'exemples… "Los niños como filósofos" [http://www.catedu.es/arablogs/blog.php?id_blog=126] "Curs 5 i 6 Arbre Blanc"
[http://cursos5y6arbreblanc.blogspot.com/]
Als nivells superiors, l'alumnat pot aconseguir comparar informació de diferents fonts i reflexionar sobre el procés d'escollir quines tenen
credibilitat i quines no. És també important en aquestes etapes determinar l'audiència per tal d'anar adquirint experiència en el treball
amb blocs. L'extensió dels treballs i la reflexió poden ser pràctiques habituals així com l'aportació d'idees, la síntesi de les diferents fonts i
la interpretació personal del tema estudiat.
Exemples: Biologia Humana [http://biosfera.bloc.cat/] O Redactor dixital [http://redactor.blogspot.com/]
Què podem fer amb blocs com a...
Diari i espai de reflexió
Bloc d'aula
Reflexió sobre les experiències docents
Descripció d'unitats didàctiques específiques
Valoració d'allò que funciona o que no funciona a l'aula
Proporcionar informació a altres docents
Explicar coses que hem après
Compartir idees sobre activitats amb alumnes
Redactar petits manuals de funcionament d'eines usades a l'aula
Punt d'informació sobre les activitats d'altres docents
Informar-hi sobre el desenvolupament de la matèria, esdeveniments, sortides curriculars, calendaris, deures i tot allò que cregueu
3 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._blocs [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.2._...
oportú
Reflexionar-hi sobre lectures, exposicions o pràctiques fent que l'alumnat hi participi bé en el mateix bloc o en els seus blocs
respectius
Comunicar-s'hi amb les famílies, molt útil als nivells inicials
Proposar-hi lectures que cal comentar o temes de discussió
Organitzar-hi enllaços a llocs d'interès per a la matèria
Publicar-hi fotografies, vídeos o sons relatius a la matèria
Publicar-hi experiències de bones pràctiques a l'aula
Crear-hi cercles de lectura al voltant d'una publicació on l'alumnat llegeix el mateix i comenta en grup
Treballar-hi pràctiques de llenguatge
Fer-hi el seguiment de treballs o pràctiques a l'aula
Fer que l'alumnat hi comenti fets, fotografies, etc.
Publicar-hi resultats de recerques, enquestes, etc.
Enllaçar-hi la vostra classe amb les d'altres indrets
Recordeu que per a la publicació de dades personals (i les fotografies s'hi consideren) necessiteu una autorització expressa, escrita i
signada per les famílies. No s'hi val a jugar-hi ja que la protecció de les dades personals és un dret fonamental protegit per l'article 18.4
de la Constitució espanyola http://www.parlament.cat/activitat/constitucio.pdf [http://www.parlament.cat/activitat/constitucio.pdf]. Una
alternativa és treballar amb àlies i no mostrar imatges d'alumnat clarament identificable.
Bloc d'alumne/a
Aprendre com s'utilitza un bloc
Publicar-hi resultats o respondre les activitats proposades per nosaltres
Fer de dossier d'aprenentatge electrònic de l'alumne i publicar-hi les millors pràctiques, reflexions, propostes…
Expressar-hi la seva opinió sobre els temes plantejats a classe
Analitzar i reflexionar sobre activitats realitzades a l'aula
Escriure sobre temes de la matèria com a ampliació
Bloc de grup
Treball per projectes, WebQuest
Seguiment de treballs de recerca i crèdits de Síntesi
Treball conjunt amb altres centres
Article: “Blogs para educar. Usos de los blogs en una pedagogía constructivista”. Tíscar Lara Lectura recomanada [http://tiscar.com/blogspara-educar/]
Existeixen diverses opcions per a poder disposar d'un bloc:
XTECBlocs (http://blocs.xtec.cat [http://blocs.xtec.cat]) és la plataforma que subministra el Departament d'Educació. Està basada en
Wordpress Multi Usuari.
Blogger (http://blogger.com [http://blogger.com]) és la plataforma de blocs de Google. Disposant d'un compte de GMail s'hi té accés
per crear i gestionar tants de blocs com es vulgui.
Wordpress (http://wordpress.com/ [http://wordpress.com/]) és una aplicació en línia, com Blogger, que permet crear tants blocs com
es necessitin, registrant-se de forma prèvia. A més l'aplicació es pot descarregar (http://wordpress.org/ [http://wordpress.org/]) i
instal lar en un servidor web propi.
matidoc/jt101/bloc2/2.5.2._blocs.txt Darrera modificació: 2010/04/14 23:54 per Artur Tallada
4 de 4 06/05/2010 13:32

matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._wikis [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._...
Introducció als wikis
Ward Cunningham [http://c2.com/ward/] va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb [http://c2.com
/cgi/wiki?WikiWikiWeb]. El nom prové del “wiki wiki bus”, l'autobús llançadora de l'aeroport de Honolulu.
Wiki wiki vol dir “ràpid” en hawaià. Aquest nom reflecteix la principal característica dels sistemes wiki: la creació ràpida de documents
interconnectats mitjançant la col laboració d'un grup de persones que pot afegir noves pàgines wiki o editar les existents.
Existeixen molts projectes oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol persona que disposi de connexió a Internet, i permeten
fer edicions sense estar donats d'alta com a usuaris ni cap altre filtre previ.
Definició
El terme wiki s'utilitza per identificar un tipus de document hipertext i el programari col laboratiu que s'utilitza per a crear-lo.
Un wiki és un sistema que permet crear documents wiki de manera col lectiva, utilitzant un navegador web i un llenguatge de marques
simple. Normalment, es fa servir el terme wiki en tots els casos: el sistema s'anomena wiki i cada pàgina individual, pàgina wiki .
El millor exemple de wiki en aquests moments és la Viquipèdia [http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada] en les seves diferents versions
d'idioma.
Característiques bàsiques
Permet la creació col lectiva de documents emprant un llenguatge de marques senzill
La majoria de wikis són espais oberts
Fixeu-vos que de les dues parts de la paraula (Viqui-pèdia) la més
important és la primera (Wiki adequat a la llengua catalana). Si no fos així,
probablement aquesta enciclopèdia oberta no existiria.
Permet als usuaris (col laboradors) treballar plegats editant una o més pàgines tot creant, afegint o modificant-ne el contingut
Permet dinamisme en la creació
Permet la restauració de revisions anteriors en cas de d'eliminacions no desitjades o vandalisme
Permet la sindicació (RSS)
Permet la inserció d'elements multimèdia
Permet la gestió d'usuaris i permisos d'accés
Permet l'aprenentatge no jerarquitzat i multidireccional
Com funciona un wiki?
Cada pàgina d'un wiki té un enllaç (normalment en forma de botó) anomenat Edita o Edita aquesta pàgina. Quan hi cliquem, ens porta
a l'editor de la pàgina. A la majoria dels casos el que farem serà escriure-hi text, però veurem que podem usar un simple llenguatge de
marques (codi).
Un altre enllaç o botó important és Revisions anteriors o Historial. Clicant-hi, podrem veure les modificacions que s'han fet a la pàgina
amb les dades de qui les ha fet i quan. Aquesta facilitat ens permet recuperar versions anteriors. Res no es perd ni no el vandalisme hi
pot fer estada.
Evidentment, ens manca un botó: Desa. Al costat podem trobar, en la majoria dels casos, els botons Previsualitza i Cancel la.
Amb aquests elements en tenim prou per començar a participar en un wiki.
D'una manera clara i simple, ens ho expliquen en aquesta presentació:
1 de 4 06/05/2010 13:34

matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._wikis [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._...
Els wikis ens donen, a més a més, l'oportunitat de conèixer de prop el concepte de codi obert [http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_obert] (Open
Source) i els valors ètics que comporta.
Pràctica educativa amb wikis
Abans de parlar de la construcció de wikis amb alumnes, deixeu-nos dir un parell de coses respecte a la Viquipèdia
[http://www.viquipedia.cat/]:
1. Molts estudiants la utilitzen com a font de consulta. La idea que la informació que ens facilita pot ser errònia està en discussió i és
del tot discutible. De fet, l'any 2005 la revista científica Nature va fer un estudi comparatiu entre la versió anglesa de la
Viquipèdia i l'Enciclopèdia Britànica i va trobar-hi tan sols quatre errors greus en cadascuna. Pensem que hi ha molts docents que
revisen pel seu compte els continguts de la Viquipèdia a més d'altres molts usuaris. Això fa que la informació produïda sigui
constantment revisada i, si cal, actualitzada. No obstant això, cal aconsellar a l'alumnat que la utilitzi com a punt de partida.
2. En segon lloc, ens cal canviar la manera de pensar respecte a les creacions del nostre alumnat. Hem d'animar-lo a participar-hi. Si
fa un bon treball de cerca d'informació, per què no el poden reflectir a l'enciclopèdia col lectiva?
El 17 de maig de 2007 el Departament d'Educació va posar en marxa la Marató Viquipèdia [http://www.xtec.cat/maratoviqui/] amb els
objectius següents:
Donar a conèixer a l'alumnat dels ensenyaments obligatoris i no universitaris la Viquipèdia en català.
Conèixer la dimensió col laborativa d’aquest projecte d’abast internacional.
Participar-hi activament mitjançant la creació o la millora d’articles nous.
Superar els 100.000 articles en llengua catalana de la Viquipèdia durant l'any 2007.
Promoure l’ús d’Internet als centres educatius.
El curs telemàtic “Recursos i estratègies TAC per a l'educació secundària” ens presenta detalladament com fer una pràctica de creació
col lectiva a la Viquipèdia [http://www.viquipedia.cat/]. Consulteu: Mòdul 5: La Viquipèdia a les aules [http://www.xtec.cat/formaciotic
/dvdformacio/materials/td200/index-6.html]
Wikis a l'escola
L'ús dels wikis serà molt diferent segons el nivell educatiu. Als nivells inicials, de la mateixa manera que passa amb els blocs, els wikis
segurament s'utilitzaran més com a punt de trobada de docents i entorn o entre docents. En nivells mitjans i superiors, a més a més dels
usos anteriors, la seva aplicació didàctica amb alumnes serà molt més evident.
Sintetitzant opinions de diferents autors, podem destacar alguns usos didàctics dels wikis:
Projectes col laboratius on l'alumne/a participa en la construcció de petites enciclopèdies sobre temes curriculars.
Catalogació de recursos i llocs d'interès, ressenyes bibliogràfiques, resum d'articles de premsa relacionats amb la matèria.
Guies educatives i manuals de funcionament.
Recull d'entrevistes i opinions sobre temes concrets.
En general, treballs de creació col laborativa que fomentin el sentiment de comunitat.
Els principis amb què ens hem de comprometre quan usem wikis són:
1. Creació entre iguals. Qualsevol pot crear, modificar i millorar continguts.
2. Coordinació descentralitzada. El projecte es dirigeix per la voluntat dels participants.
3. Tot és de tots. Qualsevol contingut pot ser modificat, reutilitzat i usat de forma lliure. El treball es fa de forma desinteressada.
Vegeu-ne alguns exemples d'aplicació a l'aula: Una novel la col lectiva [http://www.amillionpenguins.com/wiki/index.php/Welcome]
Matemàtiques a Educació Infantil [http://problemasmates.wikispaces.com/matesinfantil] Economia a l’ESO [http://www.ramoncastro.es/contenido
/ecowiki/index.php/Portada]
2 de 4 06/05/2010 13:34

matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._wikis [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._...
Fixeu-vos en el wiki de l'IES Joan Ramon Benaprès de Sitges: http://iessitges.wikispaces.com/ [http://iessitges.wikispaces.com/]
De totes maneres, la seva utilització no està tancada, evidentment, a l'aplicació a l'aula amb alumnes. De fet, molts docents i centres en
fan ús per a diferents objectius.
Analitzeu-ne alguns exemples: CEIP San José [http://www.omerique.net/twiki/bin/view/CEIPsanjose] IES Dolmen de Soto
[http://www.iesdolmendesoto.org/wiki/index.php/Portada] IES Almeraya [http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~04001205/pmwiki/pmwiki.php]
Wikibooks [http://es.wikibooks.org/wiki/Portada] Apunts, llibres [http://gimenete.wordpress.com/2006/08/20/wiki-educativo-wiki-apunteswiki-libros/]
Llibres [http://globaltext.viawiki.com/Books] GleduWiki [http://wiki.gleducar.org.ar/wiki/Portada]
També altres iniciatives apareixen en el camp de l'educació amb l'objectiu de potenciar l'ús de serveis col laboratius. Dos exemples clars
són el Wikillerato [http://portales.educared.net/wikiEducared/index.php?title=Portada] i la Wikiversidad [http://es.wikiversity.org
/wiki/Departamento_de_Biolog%C3%ADa].
Darrerament, s'ha obert un debat sobre els llibres de text molt interessant, on els wikis poden jugar un paper important.
Feu un cop d'ull al wiki d'Aulablog: Sobre les TIC i els llibres de text [http://aulablog.wikispaces.com/TIC+y+libros+de+texto]
Com podem usar un wiki?
Hem vist alguns exemples d'ús a l'aula, al centre, com a instrument de publicació de continguts i com a eina de debat. Però anem a veure
tot un seguit d'orientacions i idees que ens poden ajudar a comprendre'n la utilitat educativa.
En Marc Alier ens presenta al seu bloc una taula amb Patrons per usar wikis [http://orangoodle.blogspot.com/2007/06/usos-educatius-del-wikipatrons-de.html]
Una presentació de Fco. Daniel Sánchez Vázquez [http://textoscolaborativos.wikispaces.com/] ens facilita un bon grapat de propostes.
En primer lloc, fa una classificació dels diferents usos a l'escola:
Professorat: Programacions, recursos, investigacions, continguts, enllaços, cursos.
Alumnat: dossier electrònic d'aprenentatge, investigacions, enllaços, resums, apunts, textos col laboratius, opinions, consulta. I
afegim: treballs de recerca i crèdits de síntesi.
Centre: Departaments, revista, recursos, currículums, col laboració intercentres.
En segon lloc, presenta treballs concrets:
Construcció de coneixement: cada alumne/a construeix una part del tema.
Narrativa: wikinovel la, narracions individuals, apadrinar paraules.
Monografies: recursos, investigació, fotografies, vocabulari.
Viatges: síntesi, enllaços, desenvolupament.
Poemes: llista, ordenar versos, vida del poeta.
Recopilatoris: àudio, vídeo, imatges, ciutats.
Lourdes Domènech [http://apiedeaula.blogspot.com/] ha fet un bon recull d'exemples [http://wikiseducatius.wikispaces.com/2.+Exemples]
Paul Allison, impulsor de la "High School Online Collaborative Writing" [http://schools.wikia.com/wiki/Main_Page] que involucra més d'un
centenar de professors i alumnes, diu: “Escriure en un wiki és compondre en un organisme viu”.
Les possibilitats educatives són infinites…
Creació col lectiva és igual a vandalisme?
No tingueu dubtes en el moment de decidir-vos a utilitzar wikis. Penseu que hi ha disparitat d'opinions sobre el rigor o l'ús que se'n pot
fer, però els avantatges que ens ofereixen en el camp educatiu són molts més que els inconvenients.
Mireu què ens diu la Wikipedia sobre el terme FUD [http://es.wikipedia.org/wiki/FUD] -fear, uncertainty and doubt- (por, incertesa i dubte):
“és una expressió amb què es qualifica una determinada estratègia comercial consistent a disseminar informació negativa, vaga o
retallada amb l'objectiu de perjudicar un competidor”. El programari lliure ha estat atacat molts cops injustificadament en el sentit
d'atribuir-li manca de suport tècnic o de seguretat o de professionalitat en ser construït en bona part com un hobby o de dificultat
insuperable per a l'usuari final.
Uns consells…
Gran part de les normes establertes a la Viquipèdia [http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada] són aplicables a qualsevol treball realitzat en
format wiki. Tot seguit en presentem algunes amb petits retocs:
Objectivitat. Cal mantenir un punt de vista neutral en tot allò que es publiqui. Si hi ha punts de vista diferents sobre un tema,
s'han de representar tots d'una manera justa.
Drets d'autoria. Abans de copiar material provinent d'altres llocs, heu d'assegurar-vos que és de domini públic, o demanar a
l'autor/a permís per poder-lo reproduir, comunicar públicament i distribuir des del vostre lloc web. Penseu que l'ús de material no
autoritzat pot portar accions de tipus legal administratives, civils i, fins i tot, penals.
Respecte. Cal tractar tothom amb respecte. En un treball col laboratiu hi poden haver diversitat d'opinions. Cal resoldre els
possibles conflictes.
Estàndards. Seguiu les convencions. Per tal de mantenir la consistència del projecte, és important mantenir unes certes
convencions en l'estil i el format. Eviteu frases que poden ser obsoletes en poc temps.
Goseu poder. No tingueu por de fer modificacions o esmenes. L'històric de revisions dels wikis sempre permet tornar a versions
anteriors del document.
Registre. Registreu-vos o signeu les vostres intervencions.
Claredat. Expliqueu-vos d'una manera clara. Definiu i descriviu.
Cites. Citeu les fonts i useu referències adequades.
Verificació. Comproveu els fets.
Adequació. Feu només enllaços que siguin adequats al context (no cal fer tots els enllaços possibles!)
3 de 4 06/05/2010 13:34

matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._wikis [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.3._...
Descriviu el contingut dels enllaços externs, p.e., [http://ca.wikipedia.org [http://ca.wikipedia.org] Viquipèdia en català] = Viquipèdia
en català
Les accions vandàliques no són freqüents, penseu en el fet que l'audiència traspassa les parets de l'aula i això fa més responsables les
persones que participen al wiki. En general, per considerar una acció vandàlica, ha de ser clar que està feta amb mala intenció. No s'ha
de considerar vandalisme tot el que es pugui atribuir a errors, manca d'experiència, poca cura en les edicions, o diferents punts de vista
sobre la manera que ha de funcionar. Sigueu flexibles.
Blocs o wikis?
Pot donar-se el cas de plantejar-nos el dubte sobre quin instrument, bloc o wiki, s'adequa millor a les nostres necessitats. O també que no
tinguem prou clar quines són les diferències bàsiques.
El bloc
El wiki
És personal, aparentment menys col laboratiu. L'entrada pertany a l'editor encara que no té per què ser una sola persona.
Se suposa que el text és estàtic, un cop publicat no canvia (no és cert del tot, però s'espera que així sigui). El discurs és espontani,
no revisable i permanent.
Tendeix a ser un “llarg pergamí”
Presenta un “mode discussió”: monòleg amb comentaris de l'audiència.
És cronològic: l'última entrada apareix primer.
És immediat: escrit en el moment sobre el moment.
Els enllaços serveixen per a connectar amb l'exterior del bloc.
Pot ser personal però és obert a la col laboració.
El propòsit es crear un document.
S'estructura en pàgines.
És hipertextual per definició. Paraules o frases del text convertits en enllaços porten a noves pàgines.
El “mode discussió” passa a “mode document”, en tercera persona i sense signar.
És atemporal: canvia no pel temps, sinó pel seu desenvolupament.
El text és examinat, revisat i pot ser canviat.
Per tant, escollir-ne un o altre dependrà de quin sigui l'objectiu.
Per fer una wiki hi ha diverses opcions:
Wikispaces (http://www.wikispaces.com/ [http://www.wikispaces.com/]) és un servei web que permet a l'usuari crear-se una wiki,
previ registre.
Google Sites (http://sites.google.com/ [http://sites.google.com/]): es pot considerar com un servei de Google a mig camí entre les
pàgines web i les wikis. Per poder-lo utilitzar només és necessari disposar d'un compte de GMail.
Mediawiki (http://www.mediawiki.org/wiki/MediaWiki/ca [http://www.mediawiki.org/wiki/MediaWiki/ca]), és el software amb el que
funciona la Wikipedia. Com es tracta de programari lliure es pot descarregar i instal lar en un servidor propi.
Dokuwiki (http://www.dokuwiki.org [http://www.dokuwiki.org]), és un software que s'instal la en un servidor propi, i que es
caracteritza per funcionar sense fer ús de bases de dades. Aquests materials estan editats amb Dokuwiki.
WoaS (http://stickwiki.sourceforge.net/ [http://stickwiki.sourceforge.net/]), Wiki on a Stick, per a disposar d'una wiki particular,
instal lada en una memòria USB. Pot servir per a fer petites proves i per elaborar documentació pròpia.
Tiddlywiki (http://www.tiddlywiki.com/ [http://www.tiddlywiki.com/]), similar a l'anterior.
matidoc/jt101/bloc2/2.5.3._wikis.txt Darrera modificació: 2010/04/15 18:07 per Artur Tallada
4 de 4 06/05/2010 13:34

matidoc:jt101:bloc2:2.5.4._xarxes_socials [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.4._x...
Xarxes socials
Tot i que es pot considerar que simplement amb l'ús del correu electrònic es poden establir els fonaments d'una xarxa social, quan es
parla d'aquest tipus de recursos de la Web 2.0, s'està fent referència a entorns web d’interacció col lectiva, on les persones intercanvien
informació sobre idees, gustos i preferències mitjançant textos, imatges i vídeos (veure Wikipedia http://ca.wikipedia.org
/wiki/Xarxa_social [http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social]).
I és que segons el Dr. Manuel Castells (http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Castells [http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Castells]) anem cap
a una societat xarxa i també cap a una educació en xarxa. Les xarxes integren un seguit de característiques que estan molt més en
consonància amb l'entorn en el que en un futur, més o menys proper, ens haurem de moure. Tot seguit, en l'esquema que segueix, es fa
una relació informal de les característiques de l'aprenentatge en grups enfront de les característiques de l'aprenentatge en xarxa. Es
tracta d'una adaptació de l'esquema original ( http://www.flickr.com/photos/stephen_downes/252157734/in/set-72157601461365552/
[http://www.flickr.com/photos/stephen_downes/252157734/in/set-72157601461365552/]) realitzat per Stephen Downes (http://www.downes.ca/
[http://www.downes.ca/]) i que ha estat adaptat pel professor Néstor Alonso (http://arrukero.com/potachov/blog/ [http://arrukero.com
/potachov/blog/]).
Pràcticament totes les aplicacions de Web 2.0 contenen elements de xarxa social, donat que permeten la inserció de comentaris per part
de l'audiència, la creació de grups d'interès, la interacció entre els seus components, el compartiment d'informació, … Tot i que poden ser
considerades les darreres eines que han irromput a internet, ja comencen ha haver alguns intents per a explorar el seu potencial
educatiu.
Sense anar molt lluny, el professor Juan José de Haro (http://jjdeharo.blogspot.com [http://jjdeharo.blogspot.com]) té diversos articles
dedicats a aquest àmbit. Es troben ots agrupats a http://jjdeharo.blogspot.com/search/label/red%20social [http://jjdeharo.blogspot.com
/search/label/red%20social] i val la pena, amb temps, fer-ne una lectura pausada. En el mapa conceptual que segueix (i que es pot
visualitzar a tamany més gran a http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1H1QR836S-1DRWXY6-HNS/Tipos%20de%20Redes%20Sociales.cmap
[http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1H1QR836S-1DRWXY6-HNS/Tipos%20de%20Redes%20Sociales.cmap]) hi ha una proposta de classificació de les
xarxes socials (d'aquelles que tenen o poden tenir una especial incidència a l'educació).
1 de 2 06/05/2010 13:38

matidoc:jt101:bloc2:2.5.4._xarxes_socials [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.4._x...
De fet, ja existeixen iniciatives que aposten de forma decidida per avançar en l'ús de les xarxes socials amb finalitats educatives. Un bon
exemple és el curs pilot de la UOC al FaceBook per avaluar-ne el seu potencial formatiu (http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat
/sala_de_premsa/noticies/2009/noticia_155.html [http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/noticies
/2009/noticia_155.html]). Un segon exemple, i encara millor des del punt de vista educatiu, és el d'Espurn@ (http://www.espurna.cat/
[http://www.espurna.cat/]).
En les seves pròpies paraules:
“El projecte Espurn@ és una iniciativa del Departament d’Educació i de l'ICE de la UAB. Compta amb el suport d'iEARN-Pangea, una xarxa
educativa d'abast mundial.
És una plataforma col laborativa de treball en xarxa, adreçada bàsicament al professorat i a l’alumnat de les aules d’acollida,
agrupaments de diversificació curricular (aules obertes, flexibles, projectes, etc.), però també als de l’aula ordinària.
Es basa en dos conceptes fonamentals: el de comunitat i de treball telecol laboratiu.
Espurn@ és la síntesi de dues experiències recents, iniciades el gener de 2006: @collida i K@mpus, que han demostrat la seva validesa i
el seu potencial educatiu.
Espurn@ es crea amb la intenció de facilitar l'assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col lectius: el
d'agrupaments de diversificació curricular dels nostres instituts (secundària) i el de l’alumnat nouvingut (educació primària i secundària).
Per al curs 2009-2010 es pretén també incloure recursos per a les aules ordinàries (primària i secundària).
Espurn@ neix per potenciar un canvi metodològic. Les aules de diversificació curricular (espais amb alumnes de segon cicle de l'ESO que
tenen un currículum adaptat, estades a empreses, projectes globals…) i les aules d'acollida (recurs per facilitar la integració en el nou
context cultural i lingüístic de l’alumnat nouvingut) són protagonistes d'aquest procés i poden situar-se en l’avantguarda del canvi.”
Algunes de les xarxes socials més utilitzades, en aquest moment, són:
Ning (http://www.ning.com/ [http://www.ning.com/])
FaceBook (http://www.facebook.com/ [http://www.facebook.com/])
Twitter (http://twitter.com/ [http://twitter.com/])
matidoc/jt101/bloc2/2.5.4._xarxes_socials.txt Darrera modificació: 2010/04/15 01:35 per Artur Tallada
2 de 2 06/05/2010 13:38

matidoc:jt101:bloc2:2.5.5._una_proposta_d_organitzacio_a_partir_de... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.5._...
Una proposta d'organització a partir de Google Apps
Si s'ha de parlar de les eines web 2.0, és inevitable fer una referència a Google i tot el seu univers
(ens estem referint a Google Apps, http://www.google.com/apps/intl/es [http://www.google.com/apps/intl
/es]).
Amb el temps Google ha anat ampliant en quantitat, però també en qualitat, el nombre de
funcionalitats i serveis a disposició dels seus usuaris. D'aquesta manera, després del cercador va venir,
GMail, Blogger, Google Reader, Google Docs, Picasa, …. per poder tenir, quasi bé, una gran diversitat
de plataformes i entorns que donen resposta a pràcticament totes les necessitats que es puguin
plantejar.
El seu model d'empresa l'ha catapultat a un creixement exponencial, on les seves principals fortaleses
són la seva fiabilitat, la seva capacitat d'emmagatzematge, la facilitat d'ús, i la capacitat de resposta i
innovar per satisfer les necessitats del presents, avançant-se fins i tot a les futures. I tot això
mitjançant un compte de correu electrònic, i a preu zero (acceptant prèviament les seves condicions
d'ús, per suposat).
Amb aquestes condicions és possible disposar els diversos elements que composen Google Apps de tal
manera que puguin actuar, en el seu conjunt, com una plataforma digital. En la imatge que segueix
s'esbossa una proposta d'organització:
1 de 2 06/05/2010 13:38

matidoc:jt101:bloc2:2.5.5._una_proposta_d_organitzacio_a_partir_de... http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.5.5._...
font: http://sites.google.com/site/eportfolioapps/components/mashup [http://sites.google.com
/site/eportfolioapps/components/mashup]
Apostar per un entorn d'aprenentatge d'aquestes característiques, comporta un cert grau de
maduresa, tant de la institució educativa com també dels seus components. El temps dirà com es van
concretant les diverses opcions en el futur. A mode de resum, les diversos etapes per les que es van
passant (de forma molt aproximada), i en grau creixent de maduresa tecnològica, són les que es
detallen a continuació:
no es s'utilitzen recursos digitals
utilització de recursos digitals lligats a les propostes editorials
s'amplia l'ús de recursos digitals disposant els que hi ha a la web
sorgeix la necessitat d'organitzar els recursos digitals propis, de grup i de centre
s'introdueixen recursos digitals que permeten la interacció per part de l'alumnat i el seguiment
d'aquesta i l'accés controlat (introducció de les plataformes virtuals)
s'engegen algunes dinàmiques més obertes fent ús de les eines web 2.0: blocs, wikis, …
elaboració de recursos digitals pels propis docents, creant-los a la seva mida i gust
es cerca la integració de serveis i plataformes, per tal de no dispersar els llocs d'atenció
més enllà …. ja es veurà !!!
Google està començant a oferir els seus serveis als centres educatius. Tot just estem al principi.
Caldrà anar seguint com es va concretant aquesta opció. Per tal de veure l'estat de la qüestió, millor
visitar l'adreça: http://www.google.com/a/help/intl/es/edu/k12.html [http://www.google.com/a/help
/intl/es/edu/k12.html]
Podeu veure un exemple real d'integració educativa de les eines de Google Apps a l'Institut La Mallola
d'Esplugues [http://www.ieslamallola.cat/] on cada alumne té el seu compte i el centre utilitza sites,
grups… http://docs.google.com/View?id=ddnqdk56_103hd6xnhg [http://docs.google.com
/View?id=ddnqdk56_103hd6xnhg]
matidoc/jt101/bloc2/2.5.5._una_proposta_d_organitzacio_a_partir_de_google_apps.txt Darrera modificació: 2010/05/05 00:14 per Marià Cano
2 de 2 06/05/2010 13:38