Bloc 2 - ESCOLA Turó de Guiera - Xtec

matidoc:jt101:bloc2:2.3._els_repositoris_de_continguts [SUPORT] http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:bloc2:2.3._els...
Repositoris d'elaboració pròpia
Desenvolupar un repositori és una tasca complexa. La complexitat bé donada per fonts diverses:
es necessita d'una aplicació específica que doni compliment a les necessitat de cada organització/institució. Aquesta especificitat fa
que s'hagi de fer el desenvolupament tecnològic necessari. Per tant podríem parlar de la idea “d'un tratje fet a mida”;
es necessiten estructurar uns protocols d'introducció, validació i publicació de continguts, si es vol que el repositori sigui eficaç, és
a dir, que allotgi una gran quantitat de recursos, que sigui consultat amb freqüència per la comunitat a la qual dóna servei i que
els seus continguts siguin vigents i actuals;
el món dels estàndards, des del punt de vista tècnic, no és un món al que sigui fàcil apropar-s'hi, si bé és necessari tenir-lo ben
present si es vol assegurar la interoperatibilitat. Aquest fet dificulta l'apropament i la participació dels usuaris finals. Es requereix
de personal suficientment format.
els temps de desplegament, tant conceptual, com de desenvolupament i posada en funcionament d'un repositori són molt grans i,
per tant, requereixen de treball i esforços continuats en una mateixa direcció. Els resultats són visibles a llarg termini.
Aquests inconvenients, i altres que es podríen esmentar, fan que la creació d'un repositori sigui bàsicament una tasca que hagin
d'assumir les grans institucions. Per altra banda està l'objectiu, sempre present, de que el repositori sigui una peça central de cerca de
recursos, i aquesta centralitat difícilment es pot aconseguir si el mateix repositori no s'impulsa des d'una institució amb suficient capacitat
d'influència.
A una altra escala diferent, pròpia de la dinàmica del dia a dia, els centres educatius i els mateixos docents es van adonant de la
necessitat emergent que hi ha d'organitzar i estructurar els recursos educatius digitals. De a mateixa manera en que s'han tingut d'anar
gestionant els diversos recursos materials (aules, materials específics, instal lacions del centre, …), també cal anar començant a definir i
organitzar els espais i materials digitals.
En aquest cas les eines utilitzades són molt diferents als repositoris comentats anteriorment. Tot i que els repositoris es tenen sempre
com a referència obligada, els centres educatius i els docents, per tal d'anar acumulant i organitzant els seus propis recursos educatius,
fan ús d'altres aplicacions informàtiques que tenen més a l'abast. Normalment aquestes aplicacions han estat concebudes amb unes
àmplies opcions d'aplicació. El que es fa llavors és fer-se una adaptació pedagògica de l'eina.
És molt difícil fer una relació exhaustiva de totes les opcions disponibles, per això anomenarem les més destacables, ordenats de menor a
major complexitat:
marcadors socials: són una forma d'emmagatzemar, classificar i compartir enllaços a Internet. En un sistema de marcadors
socials els usuaris guarden una llista de recursos d'Internet que consideren útils. Les llistes poden ser accessibles de forma pública
o de forma privada, segons es vulgui. Altres persones que puguin tenir interessos similars poden veure els enllaços, que
acostumen a ordenar-se per categories o etiquetes. Els més utilizats són delicious (http://delicious.com/ [http://delicious.com/]), Mr
Wong (http://www.mister-wong.es/ [http://www.mister-wong.es/]) i Diigo (http://www.diigo.com/ [http://www.diigo.com/]), encara
que no són els únics que hi ha;
blogs: poden ser utilitzats com a petits repositoris personals i/o de centre, on els seus gestors hi van posant els diversos recursos
que puguin utilitzar en la seva tasca docent a mode d'entrades en articles i/o pàgines. Els blogs són eines en les que és
relativament senzill realitzar aportacions i aquestes poden ser categoritzades i etiquetades en base a més d'una descripció. Per
tant, jugant de manera adequada amb les etiquetes o categories on s'ubica cada entrada, es pot crear sense dificultat un repositori
de materials docents. Hi ha diverses eines que permeten la creació de blogs. Les més destacables són Blogger
(http://www.blogger.com/ [http://www.blogger.com/]) i Wordpress (http://wordpress.com/ [http://wordpress.com/]). El Departament
d'Educació posa a disposició dels docents XTECBlocs (http://blocs.xtec.cat [http://blocs.xtec.cat]), fonamentat en Wordpress;
wikis: són espais web que poden ser editats per un gran nombre d'usuaris, mitjançant el navegador web. Els usuaris poden crear,
modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Les wikis es poden estructurar per tal de posar ordre a la gran quantitat
d'informacio que poden contenir. Les plataformes més esteses per a la creació d'una wiki són Mediawiki (http://www.mediawiki.org
[http://www.mediawiki.org]) i Dokuwiki (http://www.dokuwiki.org [http://www.dokuwiki.org]) per a instal lació en servidor propi, i
Wikispaces (http://www.wikispaces.com/ [http://www.wikispaces.com/]) o Google Sites (http://sites.google.com
[http://sites.google.com]) com a serveis web externs;
Moodle: tot i que Moodle ha estat creat com a un espai per a gestionar cursos, el seu grau de flexibilitat és tan alt que, adaptat de
manera convinient, també pot ser utilitzat com a un repositori de materials educatius. El Departament d'Educació posa a disposició
dels centres educatius el projecte Àgora (http://agora.xetc.cat [http://agora.xetc.cat]), per tal que tots puguin disposar d'una
plataforma Moodle i d'una Intraweb (CMS). A banda, Moodle (http://moodle.org [http://moodle.org]) es pot instal lar en qualsevol
servidor propi;
entorns CMS: els gestors de continguts són aplicacions web que faciliten la creació de webs dinàmics, fàcilment actualitzables i en
3 de 4 06/05/2010 11:28