Projecte I - ESCOLA Turó de Guiera - Xtec

Presentació: pàg. 2
Les WebQuest: pàg. 3
El Llenguatge Sonor: pàg. 4
Activitats: pàg. 8
Saip & Sati: pàg. 22
El projecte: pàg. 24
Notícies: pàg. 25
Sessió 4
Seminaris d’Audiovisuals Infantil i Primària
(Curs 2005-2006 Sessió4)

Índex de continguts
1. Presentació
2. Les WebQuest
WebQuest dels mitjans Audiovisuals
3. El llenguatge sonor
La Veu
4. Activitats:.
Fem un doblatge amb l’Studio 8.
5. El projecte
6.
7. Notícies
El canó de vídeo
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
2
Índex

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
Primer de tot, volem agrair l’esforç fet a la tercera sessió que malgrat les incidències de tipus
tècnic es va poder realitzar la sessió amb èxit. Això només és possible gràcies a la qualitat de
les persones que formen part dels SAIP.
Aquesta sessió anomenada Projecte I, pretén que cada seminari vagi definint el seu pla de
treball pel curs vinent. Proposem també varies activitats relacionades amb el so. En un primer
espai li donem continuïtat al SAIP&SATI de l’anterior sessió i repassem les WebQuest que
sobre temes de comunicació hem trobat.
En una segona secció fem una mica d’explicació de la veu i els seus paràmetres acústics,
quins efectes narratius o estètics generen quan els modifiquem, i que ens poden suggerir. En
aquesta part de la sessió us proposem un parell de pràctiques que poden ser divertides.
A la tercera part de la sessió us proposem fer el doblatge d’una pel·lícula. En aquest cas
hem triat una pel·lícula de dibuixos animats i que no parlen res en concret tot i que hi ha veu.
Aquesta pràctica la podeu repetir amb qualsevol altra pel·lícula amb personatges, i amb els
diàlegs canviats, inventats.
Finalment a la secció del SAIP&SATI d’aquesta sessió complementarem la informació de la
Jornada Tècnica amb una proposta de treball a l’aula amb el canó de vídeo i que trobareu a la
publicació Aprendre a mirar: les primeres passes.
Res més, desitjar-vos una bona tarda i que disfruteu amb els audiovisuals.
Bon SAIP
L’equip de la revista
3
1. Presentació
Us aconsellem que consulteu aquesta revista a través de la versió electrònica, documents
*.pdf o, millor encara, *.odp). Hi trobareu nombroses referències a informacions ubicades a la
xarxa i simulacions d’activitats. Podeu accedir-hi des de:
http://www.xtec.net/audiovisuals/sav/saip06/sessio4/revista4.pdf

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
En la secció de SAIP&SATI de la sessió 3, vam fer una introducció a les WebQuest. En
aquesta sessió farem un repàs a les WebQuest sobre els mitjans audiovisuals.
N’hi ha força i variades. N’hi ha que parlen de premsa, de televisió, de publicitat i de ràdio.
http://nogal.cnice.mecd.es/~lbag0000/html/webque_11.HTM és una web en castellà de
Ascensión Monclús Ferrer, professora que té la seva web a l’espai del Cnice. És una
WebQuest sobre els mitjans de comunicació per a cinquè i sisè de primària. És una pàgina
senzilla amb algun enllaç a mitjans de comunicació.
http://www.educa.aragob.es/cpmauteb/webquest/periodistas/periodistas.html WebQuest
elaborada per Manuel Castellano de l’escola C. P. Miguel Artazos Utebo (ZARAGOZA).
Proposa fer de periodistes en un programa de ràdio. Té molts enllaços a diaris del país, per a
poder triar les notícies i una fitxa de treball per a poder-les estructurar. És una web en
castellà.
http://www.edualter.org/material/intcine/ Web realitzada conjuntament per Edualter, Drac
Màgic i la Fundació Bofill. No té el format d’una WebQuest clàsica. Fan una proposta de
treball de la interculturalitat a través dels mitjans audiovisuals. Concretament proposen
aquest treball a partir de 10 pel·lícules de cinema. Faciliten els dossiers de treball i hi ha un
telèfon de contacte per aconseguir les pel·lícules. La web és en català i en castellà.
http://www.xtec.es/~cortiz12/wq/index.html WebQuest de la Concepció Ortiz per animar als
alumnes i les alumnes de l’escola a fer una revista electrònica. A l’apartat d’enllaços hi ha
força a revsites electròniques de diferents tipus. És una web en català.
http://www.colegio-jaimebalmes.com/webquest/prensa/index.htm WebQuest de Domingo
Méndez del Colegio Jaime Balmes de Murcia que proposa conèixer i llegir els diaris. És una
sola pàgina amb una proposta i enllaços a diferents diaris de l’estat espanyol..
http://www.webquestcat.org/enlla/ web del grup català de WebQuest amb enllaços a
diferents webquest de temàtiques i àrees diferents. Hi trobareu un llistat per àrees
temàtiques de WebQuest que hi ha en català i en castellà.
4
2. Les WebQuest
trobareu més informació sobre les WebQuest a http://www.xtec.es/recursos/webquests/
A la pàgina de la Carme Barba tambè hi trobareu força recursos http://www.xtec.es/~cbarba1/.
A la primera sessió vam presentar la webQuest “Fem ràdio” del CEIP Drassanes, aquest gener
l’han renovat i actualitzat, mireu-la a: http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/femradio/

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
La ràdio té la seva pròpia manera d'expressar-se, és a dir , té un sistema de signes propis,
regulat per una sèrie de normes que conformen el seu codi: el llenguatge radiofònic o
llenguatge sonor.
Hi ha una manera de "parlar" pròpia de la ràdio. El mitjà radiofònic ( emissor ) es posa en
contacte amb l'audiència ( receptor ) a través dels missatges sonors. Aquests missatges sonors
tenen la capacitat de generar imatges auditives en la imaginació de l'oient. És el llenguatge del
so a través del mitjà de la ràdio, també és el llenguatge sonor que farem servir en les
produccions audiovisuals.
El conjunt d'elements que conformen el llenguatge sonor i que s'empren a la ràdio per crear
imatges auditives en la ment dels oïdors són:
- La veu
- La música
- Els efectes sonors
- El silenci.
El denominador comú d’aquests quatre elements és la seva il·limitada riquesa expressiva i el
seu immens poder de suggestió amb un component semàntic i un component estètic. Caldrà
treballar el component semàntic d’aquest llenguatge, però també la part estètica per a poder
donar models sonors agradables.
En aquesta sessió només treballarem la veu i els seus paràmetres acústics. A la secció
d’Activitats us proposarem fer un doblatge d’una pel·lícula de dibuixos animats.
Característiques de la paraula.
Cal, primer de tot, recordar que el que anem a fer és redactar textos per a ser dits. Per tant
haureu de pensar en com parlem a l’hora de confegir els guions per a la ràdio o bé per a les
produccions audiovisuals.
Recordeu, doncs, les característiques generals de la redacció dels textos orals, destacant
essencialment tot allò referent a les microestructures textuals:
Senzillesa:
Les frases convé que siguin curtes. Eviteu l'ús de les subordinades. Es facilita d’aquesta
manera una millor lectura i per tant una millor comprensió. S'aconsella adoptar un lògica lineal
(subjecte + verb + complements), per tal de facilitar el procés de comprensió.
Claredat:
S'ha d'evitar l'ambigüitat, el donar voltes. Les idees han de ser clares i presentar-se d'una forma
ordenada. L'oient ha de captar el missatge amb una sola audició.
Redundància:
S'ha d'incidir en la idea principal, per a facilitar la comprensió del text. Ara bé , en aquesta
redundància s'ha d'evitar repetir les paraules, per tant és important no recórrer als pronoms ,
sinó als sinònims. No s'ha d'aplicar una redundància negativa: fer-ho excessivament o sobre
idees que no ho necessiten.
5
3. El llenguatge sonor

En el mitjà radiofònic a més caldrà afegir la descripció.
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
El fet que la ràdio sigui un mitjà cec, és a dir, no ofereixi imatge, ens obliga a utilitzar un
llenguatge descriptiu i explicar coses que a la televisió no caldria. Hem d'ajudar a l'oient a
construir imatges auditives a través del que li arriba per l'oïda (on som, com som, amb qui
som...) Sovint el recurs més usat és el de les comparacions.
Característiques expressives de la veu
Tant en la transcripció oral d'un text com en la improvisació, hem d'aprofitar al màxim les
possibilitats expressives de la veu. L'oient ha d'entendre que li estem parlant i no llegint o
recitant una cosa que ens hem après de memòria. Hem de transmetre naturalitat, cuidant el
més possible la dicció:
- Vocalització i articulació.
- Entonació.
- Actitud.
- Ritme
Pràctica:
Cerqueu una notícia d’avui d’un dels diaris a la xarxa Internet. Llegiu-la atentament i
proveu de trobar les microestructures textuals. Podeu provar de traspassar aquesta notícia
a un format per a ser dit de forma oral, amb l’estructura plantejada abans.
Graveu-la a l’ordinador amb l’Audacity en format MP3.
Un altre exercici és fer narracions descriptives d’objectes, de llocs, de persones i gravarho.
Característiques acústiques de la veu.
La veu és l’eina de comunicació humana per excel·lència. I també el pal de paller del so
radiofònic. És el recurs de què disposa el locutor per transmetre els matisos, les sensacions,
les emocions...
La veu és so i per tant presenta un to, una intensitat i un timbre.
El to, la intensitat i el timbre són susceptibles de variació de manera intencionada.
- El to ve donat per la quantitat de vibracions de les cordes vocals. A més vibracions, més agut
és el to, més alt en definitiva. Es mesura en hertzs (Hz), en honor a Heinrich Hertz. La frontera
entre els sons aguts i greus es considera al voltant dels 200 Hz. Les veus masculines normals
oscil·len entre els 80 i els 200 Hz. Les veus femenines entre els 150 i els 300 Hz.
El to té uns usos expressius que ens poden servir en la construcció sonora d’ambients,
sensacions, volums, colors, escenaris, personatges... Les veus baixes o greus s’associen a les
sensacions de tristesa, melangia... i ens fan pensar en personatges misteriosos i malèvols,
mentre que les veus agudes denoten alegria, optimisme, sorpresa, por, nerviosisme, tensió... i
ens fan pensar en personatges més joves i alegres.
6

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
Per exemple per a la construcció de volums o personatges:
Per un personatge petit, esquifit farem servir tons aguts. Per un personatge gros, grassonet
utilitzarem tons més aviat greus.
Per a la descripció d'espais i/o objectes:
Per colors clars, dia, coses brillants, llum, sol ..., utilitzarem tons aguts. Per colors foscos, nit,
por, foscor... utilitzarem més aviat tons greus.
Per a determinar una relació espacial amb el subjecte/objecte:
Per una relació de proximitat els tons hauran de ser de caire greu. Per una relació de llunyania ,
els tons hauran de ser més aviat aguts.
El control del to el podem exercir de dues maneres davant del micròfon, a partir d’un tractament
fonològic, és a dir modificant la nostra veu. També ho podem fer a través de la manipulació
tècnica, a través de l’equalitzador o bé de la taula de so.
- La intensitat equival al volum i pot ser més baixa o més alta. Depèn bàsicament de la
potència amb què l’aire que prové dels pulmons colpeja la glotis.
La intensitat es mesura en bels si bé a la pràctica es fan servir els decibels. En una conversa
normal la intensitat se situa al voltant dels 50 decibels (50 dB).
La intensitat expressa també actituds emocionals. Una veu forta suscita còlera, ira, agressivitat,
però també alegria i optimisme. Una veu baixa, fluixa, s’associa a tristesa, pessimisme,
debilitat...
La intensitat ajuda a descriure les mesures i les distàncies. En combinació amb l’agudesa o
gravetat del to, reforça la il·lusió espacial de proximitat (volum més alt) o llunyania (volum més
baix).
Ens ajuda també a definir el tipus de relació entre dos persones, a menys intensitat, la relació
serà més íntima, o bé ens reforça en la descripció d’espais o objectes: objecte/espai de gran
mida o tamany, intensitat alta. Objecte/espai petit, intensitat baixa.
Sovint el to es confon amb la intensitat.
Podem controlar la intensitat davant del micròfon a partir de tres variables:
Tractament fonològic, parlem més fort o més fluix, modifiquem la nostra veu.
Distància del micròfon. La nostra veu es sentirà més fort o més fluix en funció de la distància
davant del micròfon.
Manipulació tècnica. Pujant o baixant el volum de l’entrada del micròfon de la taula de mescles
de so o bé de l’entrada de la font de gravació.
- El timbre és la qualitat més particular i específica del so. Es pot manipular parcialment a
voluntat. Ens aporta informació sobre la fisiologia del locutor. Alguns autors el defineixen com el
color de la paraula.
Serveix bàsicament per la construcció de personatges. La variació del timbre és el sistema més
usat per les persones que es dediquen a imitar-ne d'altres. Normalment el canvi de timbre
implica una variació del to i de la intensitat.
7

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
En definitiva utilitzant tots aquests paràmetres acústics de la veu podem crear sensacions,
emocions, personatges, etc. Si els sabem aprofitar bé, les nostres produccions radiofòniques o
bé audiovisuals tindran una millor qualitat.
Pràctica.
Crearem personatges canviant els paràmetres acústics de la veu:
Un de gros, tranquil, sense massa esma, que veu la vida com passa i gens preocupat.
Un de petit, astut, observador, hàbil.
Un de mitjà, nerviós, inquiet, poruc.
Els gravem i els escoltem a veure que ens semblen.
8

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
L’activitat que us proposem consisteix en fer el doblatge d’una pel·lícula de dibuixos animats de
Munk & Lemmy, una producció de Letonia de 1996.
Per a poder fer aquest doblatge convé que tingueu clar la manera de sonoritzar una pel·lícula
amb l’Studio 8. La pràctica l’hem extret del curs telemàtic DV 31, concretament el mòdul 4,
dedicat a aquest tema, elaborat per l’Albert Alfonso i Moreno i Enric Masdeu i Claraco. En
aquesta pràctica l’hem adaptat a la pel·lícula proposada, i a mida que aneu coneixent el
programa podeu anar fent el doblatge.
Cal tenir en compte, però els coneixements apresos en el punt 3 d’aquesta sessió, dedicat a la
veu. Haureu de crear les veus pels personatges que surten a la pel·lícula, tenint en compte el
seu caràcter, el seu volum, etc. Hi ha quatre personatges i per cadascun li haureu de trobar el
tipus de veu que més se li escau.
En el so original hi ha una música fent la funció de careta d’entrada que podem aprofitar, i les
veus dels personatges amb un diàleg de sons. La pel·lícula dura 5’ 25’’. Podeu provar de
sonoritzar el primer minut, o bé si us veieu en cor, fer els 5 minuts.
Haureu de crear un diàleg per cada personatge en funció del que passa a la pel·lícula, quan ho
tingueu llest podreu començar la pràctica.
Com introduir so amb l’Studio 8 (pràctica extreta del mòdul 4 del curs telemàtic DV31)
Importància del so
4. Activitat: Fem doblatge amb l’Studio 8
En tota producció audiovisual el so és tan important com la imatge. Utilitzat adequadament, és
un recurs expressiu més que la complementa i que contribueix significativament a donar unitat
al producte cinematogràfic. Com molt bé diu Elmer Bernstein (el compositor amb més
enregistraments de bandes sonores de la història de Hollywood), “...és un art que se situa allà
on les paraules no són capaces d’arribar, i permet que es rebi de manera emocional”.
El so contempla tot tipus de possibilitats expressives, narratives i descriptives. Allò que se sent,
com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d’estar
sempre d'acord amb el que es vulgui comunicar, amb l’ambient que es vol crear, amb l’acció
que es pretén reforçar, etc. És necessari preveure-ho juntament amb les imatges en el moment
d’elaborar el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins als efectes sonors
especials, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons o
intencionades, etc.
Segons el tipus d’audiovisual, pel·lícula o acció que es dugui a terme en cada escena o en el
seu conjunt, cal optar per un requisit sonor o altre.
La intervenció en directe d’un personatge - veu en on- cal que contempli una intensitat, un to,
un timbre i una durada adequats al seu estat anímic: trist, enfurismat, alegre, preocupat,
emocionat, dubitatiu...
L’estil que es dóna a la veu en off en una producció, un documental, per exemple, condiciona la
força i la credibilitat del missatge, juntament amb la banda sonora que es pugui triar.
Per triar una banda sonora que aspiri a aconseguir un ambient determinat, cal tenir en compte
el gènere cinematogràfic en què es treballa: terror, comèdia, misteri, acció, western, drama...
9

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
Per realçar un personatge, un fet o una acció, per expressar el pas del temps o d’una
seqüència a una altra..., cal escollir un efecte sonor que hi escaigui.
En ocasions, recórrer al silenci pot arribar a ser també un recurs, tant o més expressiu que un
so.
Cal també valorar la importància de destacar o no el so d’ambient en una producció, bé sigui en
el seu conjunt o en escenes concretes.
Les possibilitats són moltes i variades, la imaginació i la creativitat no tenen límits en aquest
camp.
Edició de so amb l'Studio 8
En aquesta pràctica coneixereu els recursos relacionats amb l’edició de so que presenta
l'Studio 8.
10

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
11
Descobrireu paulatinament i
progressivament les diferents eines d’àudio
que el programa proporciona a mesura que
es vagin tractant cadascuna de les
prestacions que tot seguit es relacionen:
L’edició de so enregistrat o
importat conjuntament amb la imatge.
Incorporar veu en off amb el suport d’un
micròfon.
Afegir bandes sonores.
Importar música d’un CD-ROM.
Efectes d’àudio.
L’split de so.
L’objectiu és conèixer les opcions manipulatives de l’edició de l’àudio que acompanya les
imatges recollides en origen com a resultat d’una filmació o per a la seva importació des d’un
altre tipus de suport, com ara un magnetoscopi, un CD, un DVD, etc.
• Modificar i eliminar l’àudio a la Finestra de pel·lícula, en posició de veure la maqueta
• Eliminar el so a la Finestra de pel·lícula, en posició de veure la línia del temps
• Modificar l'àudio a la Finestra de pel·lícula, en posició de veure la línia del temps

Desenvolupament de la pràctica
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
Modificar i eliminar l'àudio a la Finestra de pel·lícula, en posició de veure la maqueta
Treballarem amb una escena de la pel·lícula a volar! que trobareu al CD de la sessió.
• Una vegada obert el programa d'edició, seleccioneu la pel·lícula a volar! Que trobareu
al CD de la sessió 4.
• Si feu servir la pel·lícula que us proposem
• Col·loqueu-lo dins l’Àlbum d’escenes.
• Premeu sobre el botó de selecció de vista per veure la maqueta, en cas que no estigui
activat.
• Trieu l'escena de l'àlbum i arrossegueu-la a l’interior de la Finestra de pel·lícula.
• Feu clic sobre el Play del reproductor per comprovar el volum d'àudio.
• Amb el botó esquerre del ratolí feu clic per seleccionar l'escena.
o L'escena ha de quedar emmarcada de color blau, com a la fotografia superior.
• Seguidament, perquè aparegui la finestra següent, feu clic sobre la icona que es troba
en el marge esquerre superior de la Finestra de pel·lícula, la que permet obrir la caixa
d’eines d’àudio, .
12

Dins la finestra emergent:
• Seleccioneu la icona .
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
• Col·loqueu-vos amb el ratolí sobre el següent botó de la primera pista d’àudio,
l'única activada.
• Seguidament, premeu el botó esquerre del ratolí: us apareix, a sobre mateix, el cursor
d'ajustament de so, , que us permet augmentar (cap a la dreta) o disminuir (cap a
l’esquerra) el so en tota l'escena.
• Feu diferents proves i comproveu-ne el resultat prement sobre el Play del reproductor.
En més d’una ocasió us podeu trobar que no interessi l’àudio d’origen que acompanya la
imatge i que, per tant, l’hàgiu d’eliminar.
• Una manera de fer-ho és col·locant el cursor d'ajustament de so cap a l'esquerra, fins a
arribar al final de tot, , i així el clip d'àudio queda completament emmudit.
• Una altra manera, i més ràpida, és activant la icona d'emmudir l'àudio original, tal com
s'observa a la fotografia.
Feu clic en el Play del reproductor i comproveu com es veu la imatge
però no se sent el so.
13

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
Eliminar el so a la Finestra de pel·lícula, en posició de veure la línia del temps
seleccioneu que voleu veure la línia del temps, a la barra de menú de la Finestra de pel·lícula,
al marge superior dret.
Comproveu com ha canviat la fisonomia de la Finestra de pel·lícula.
Per recuperar el so, recordeu que cal desactivar la icona d'emmudir l'àudio original. Comproveu
que es torna a sentir.
Quan l'àudio està vinculat al vídeo, pot eliminar-se seguint el procediment següent :
• En primer lloc, bloquejant la pista de vídeo, fent clic sobre la icona de la càmera que és
a l'esquerra de la pista de vídeo.
o Observareu com la pista s'enfosqueix, a la vegada que apareix un cadenat sota
la icona de la càmera.
14

.
temps
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
• Posteriorment, selecionant el clip d'àudio amb el botó esquerre del ratolí, i prement
seguidament la tecla Supr del teclat de l'ordinador.
o En cas de voler manipular novament la imatge, heu de pensar a desbloquejar la
pista de vídeo, fent novament clic sobre la icona de la càmera.
Modificar l'àudio a la Finestra de pel·lícula, en posició de veure la línia del
Ara aprendreu a manipular el so d’origen, sense necessitat de desvincular-lo del clip de vídeo,
és a dir, sense haver de bloquejar la pista on hi ha la imatge.
En el mateix projecte en que estem treballant, situat dins la Finestra de pel·lícula, seleccionant
novament la icona per veure la línia del temps.
En primer lloc, expansioneu el clip.
• Col·loqueu el ratolí sobre la línia del temps, a la franja groga de la Finestra de
pel·lícula.
o Apareix un rellotge amb una fletxa blava a cada costat . Arrossegueu-lo
cap a la dreta, fins a aconseguir més o menys una extensió com la de l’exemple.
15

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
o Recordeu que aquesta operació també s’aconsegueix situant el ratolí en el
marge dret del clip i arrossegant-lo a partir del moment en què apareix la fletxa
blava bidireccional .
Seguidament, situeu-vos amb el ratolí a la pista d’àudio, sense prémer cap botó.
• Apareix una mà que no permet manipular el clip, encara que us acosteu a la línia
vermella que hi ha a la part inferior del clip de so.
o Recordeu que, en guardar aquest projecte, havíeu deixat bloquejada la pista
d'àudio. Així, doncs, l'heu de desbloquejar per poder manipular-lo:
1. Obriu la caixa d'eines d'àudio de la Finestra de pel·lícula.
2. Desactiveu la icona d'emmudiment de l'àudio original.
16

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
• Un cop desactivat, la línia horitzontal vermella es desplaça i es transforma en blava. Si
ara ens hi tornem a posar a sobre amb el ratolí i prop de la línia, apareix l'ajustador de
volum", , l'eina que ens permet manipular el so.
Quan s'edita, és fàcil trobar-se que s’ha enregistrat un so molest, una paraula o frase amb el
volum massa baix o massa alt.
• Repetir la gravació és una alternativa, però no sempre és possible i, de fet, tampoc
necessari.
• El so concret no gravat correctament no sols es pot treure, sinó que també pot ser
substituït per un altre (aspecte que es tractarà en la pràctica següent), o bé ampliar o
reduir el volum. Com es pot fer?:
o Amb l'eina d'ajustador de volum: feu clic amb el botó esquerre del ratolí, sobre
un punt de la línia blava horitzontal, indicadora del nivell d’àudio.
Apareix un quadradet petitó, és el manipulador d’ajustament, , que
es pot desplaçar cap amunt o cap avall, o bé arrossegar cap a la dreta o
a l'esquerra, segons interessi.
17

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
• Feu clic en diversos punts de la línia indicadora del nivell d’àudio, per experimentar: un
tros ben amunt, un altre baixet, un altre tal com ve d’origen, en un altre un emmudiment
total, també una baixada i una pujada sobtada, etc.
o Per suprimir un manipulador d’ajustament no desitjat, sols cal posar-s'hi al
damunt i quan aparegui l’ajustador de volum arrossegar-lo fora de la pista
d’àudio, cap amunt o cap avall, tant se val.
• Podeu fer tantes variacions com vulgueu. Podeu afegir altres escenes.
• Quan hàgiu acabat, comproveu el resultat fent clic en el Play del reproductor.
Ara anem a conèixer conèixer el procés que s’ha de seguir per superposar veu en una pel·lícula
amb el suport d’un micròfon i poder així:
• Doblar la veu d’uns personatges.
• Introduir una narració i/o descripció que complementi unes imatges, en un reportatge o
en un documental, per exemple.
• Afegir la veu d’un personatge que no es veu.
• Introduir una paraula, una frase o un comentari no enregistrat d’un personatge en el
moment de la filmació.
• Canviar la veu defectuosa d’un personatge.
Desenvolupament de la pràctica
Substitució de l’àudio original per un altre: doblatge
En aquesta pràctica afegirem alguns arxius més de la pel·lícula a volar!. Quant l’hem afegit a
l’Studio 8 el programa ens l’ha instal·lat a dins l’Àlbum d’escenes repartit en varies escenes.
18

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
• Obriu el programa d'edició i localitzeu al CD de la sessió 4 l’arxiu de la pel·lícula a
volar!.
• Instal·leu-lo dins.
• Premeu sobre el botó de selecció de vista per veure línia del temps, en cas que no
estigui activat.
• Col·loqueu les varies escenes dins la Finestra de pel·lícula.
• Visioneu i escolteu el que diuen els protagonistes, prement sobre el Play del
reproductor.
Abans de fer el doblatge és necessari eliminar l'àudio d’origen.
• En aquest cas, és aconsellable mantenir el clip de so visible però emmudit, per poder
continuar veient en tot moment el contingut de so, representat amb una ona de color
blanc. El fet de disposar d'aquest referent, permet sincronitzar millor la veu en off amb
els moviments de boca de la protagonista.
o Recordeu els passos seguits en la pràctica anterior:
1. Obriu la caixa d'eines d'àudio, de la Finestra de pel·lícula.
2. Col·loqueu el cursor en el primer clip que baixarem el so.
19

Superposar veu
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
o Baixeu el control de so fins a baix a la caixa d’eines d’àudio
o Comproveu com la línia blava ha baixat a la resta de clips i s’ha col·locat a la
part inferior de la pista.
Abans de res, tingueu pensat què direu: Podeu fer un guió del que podrien dir aquests
personatges, ja que tenen veu però no diuen res en concret. També hauríeu de pensar amb el
tipus de veu que tindrà cada personatge, donant-li un caràcter, però també jugant amb els
tòpics del que hem fet a la part del llenguatge sonor.
• Situeu l’scrubber de la línia del temps sobre el punt de l'ona on teniu pensat iniciar el
doblatge.
• Amb l’scrubber en el punt on s'ha d'iniciar la gravació:
o Aneu a la barra de menú de la caixa d’eines i premeu sobre de Grabar voz en
off.
20

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
També podeu fer clic sobre el botó de la caixa d’eines d’àudio de la
Finestra de pel·lícula, i després a la finestra emergent, sobre el botó
Grabar una narración con voz en off, en cas que no estigui activitat.
Amb la nova finestra emergent a la vista i amb el micròfon adequadament connectat a
l'ordinador:
• Feu clic sobre Grabar.
• Espereu que acabi el compte enrere “3-2-1”.
• Quan s'activi la casella de gravar, en vermell, comenceu a gravar la vostra locució,
sense deixar de seguir visualment el moviment de les imatges del reproductor, per
ajustar la veu amb el vídeo.
• Quan doneu per acabada la intervenció, feu clic a la pestanya d'aturar la gravació.
• Mentre processa la nova informació, es visualitza aquest text .
• En acabar el procés, el so enregistrat apareix per defecte a la penúltima pista d’àudio.
21

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
• En cas de voler escurçar el nou clip d'àudio, el principi o el final, o bé en ambdós llocs,
poseu el ratolí a l’extrem corresponent del clip i quan aparegui la fletxa blava
arrossegueu-lo cap un costat o un altre fins a trobar-hi el punt precís.
• És possible que la sincronització àudio i gest de la boca del personatge no coincideixi a
la primera, com succeeix en l'exemple, en el tram final.
o Podeu tornar a repetir l'operació sencera, suprimint abans el clip d'àudio sencer,
o bé escurçar el darrer tros, situant l’scrubber de la línia del temps en el
corresponent punt d'inici.
• En cas de no acabar de sincronitzar, situeu el ratolí sobre el clip d'àudio i quan surti una
mà blanca arrossegueu-lo fins a trobar el punt de coincidència.
• Finalment, comproveu el resultat prement el Play del reproductor.
El clip d'àudio vinculat a la imatge podeu deixar-lo com està o bé suprimir-lo, col·locant-hi en
lloc seu el nou clip de so.
22

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
• Tenint en compte que l'Studio sols conté tres pistes d'àudio, és una manera de guanyarne
una de nova, que pot anar molt bé a l'hora d'afegir efectes sonors, en cas de tenir
ocupada amb una banda sonora la pista inferior d'àudio.
o Recordeu que és necessari bloquejar la pista de vídeo, abans de suprimir els
clips d'àudio vinculats a la imatge.
Deseu el projecte amb el nom que vulgueu. Si voleu podeu continuar el doblatge de la resta de
la pel·lícula.
El procés que s'ha de seguir és el mateix per narrar un documental, un reportatge, afegir la veu
d’un personatge que no es veu, una paraula o una frase que el protagonista d’una història s’ha
oblidat de dir o ha sortit defectuosa quan es gravava la presa, etc.
Penseu que aquesta pràctica també és molt divertida quant es dobla una pel·lícula coneguda
amb qualsevol llengua. L’efecte de veure personatges coneguts amb la nostra veu i canviant
les seves paraules té un efecte divertit en el seu resultat. Proveu-ho ... disfrutareu!
23

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
5- El Canó de vídeo
A la darrera Jornada Tècnica en que es presentaven les cameres de vídeo, una de les activitats
era la creació d’un circuit tancat de televisió amb el canó de vídeo. Es feien un seguit de
propostes d’activitats a l’aula amb el circuit tancat de televisió.
Aquesta que us proposem és una més de les moltes activitats que es poden fer amb una
càmera i un canó de vídeo. Trobeu-ne d’altres a les propostes de treball a l’aula a la pàgina
d’audiovisuals de la Xtec.
Presentació de l’activitat
Tots hem experimentat alguna vegada aquesta estranya sensació que representa veure’ns
o escoltar-nos per primera vegada. Però intentar veure’ns a la pantalla pot suposar
una situació desconcertant si només busquem la pantalla i ens oblidem de la
càmera. Per acabar-ho d’adobar, quan trobem la càmera ens resulta difícil mirar-la
alhora que mirem la pantalla. I és que la càmera no és un mirall. Per tant podem tenir
perspectives diverses del nostre cos en funció de la ubicació de la càmera respecte nosaltres.
Aquesta activitat consisteix que l’infant descobreixi la seva pròpia imatge, la dels altres
i la dels objectes que té al seu voltant, mitjançant el circuit tancat de televisió.
Intentarem, d’una manera lúdica, que els infants siguin capaços de “trobar” la càmera i
situar-se davant d’ella per sortir a la pantalla.
Descripció detallada de l’activitat
Descoberta
Haurem deixat l’aula al màxim de buida possible i haurem preparat el circuit tancat
de televisió amb una càmera i un canó de vídeo (consulteu la Jornada Tècnica del mes de
febrer de 2006). Molt millor si la càmera està situada en un lloc difícil de descobrir per
l’alumnat.
L’activitat comença amb l’entrada dels alumnes a l’aula, una aula que trobaran sorprenentment
buida.
Sense rebre cap consigna per part de la mestra, centraran ràpidament la seva atenció en
la pantalla del canó de vídeo i la imatge que hi sortirà. “A la classe hi ha un “cine”!, però no hi
surt res del que surt sempre a la “tele””.
Immediatament algú se n’adona: Mira! surten en Pau i la Marta i la Montse!
Identificació personal. Necessitat de veure’s (càmera al costat del canó)
A partir d’aquí es produeix l’allau de nens i nenes que es volen veure i per tant se situen
davant de la pantalla. Com que la pantalla és gran no caldrà vetllat com ho hauríem de fer si
féssim servir un monitor de TV.
Observarem que es produeix un neguit per sortir a la pantalla, un neguit que evidentment
no es resol fins que els alumnes no descobreixen “l’objecte màgic” que els fa
sortir. En principi, “l’objecte màgic” és únicament la pantalla.
El descobriment de la càmera
Les evolucions davant del televisor poden durar una bona estona, i això ens permet
observar detingudament les seves reaccions quan casualment es veuen, i les seves
trifulques per sortir a la pantalla. Al capdavall algú acaba descobrint que hi ha una
càmera i que passant-hi pel davant podem sortir a la “pantalla”. Si aquest descobriment no
es produeix podem fer-los alguns suggeriments.
24

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
Quan s’ha entès que per sortir a la pantalla cal estar enfocats per la càmera, es produeix
una situació encara més curiosa. La majoria dels alumnes es col·loquen davant la
càmera i es volen veure al mateix temps al monitor, la qual cosa resulta, evidentment,
impossible.
Cal jugar-hi tantes vegades com ho vulguin els alumnes, de manera que es garanteixi
que els infants acabin controlant l’impuls de fer el pallasso davant la càmera quan
plantegem activitats que demanin més atenció.
La identificació dels espais
Si col·loquem la càmera en un altre racó, lluny del monitor, podem demanar als alumnes
que identifiquin els espais que surten a la pantalla i veurem que resulta un exercici
dificultós.
La reflexió final
Finalment, podem iniciar una reflexió sobre què hem fet i què ha passat. La pregunta
clau podria ser aquesta: què hem fet per sortir a la pantalla? Per què al principi només
sortien uns nens i d’altres no sortien?
La conclusió final consistiria a descobrir que la càmera és com un gran ull i que el
monitor de televisió és el que ens ajuda a representar el que l’ull veu.
La informació de com muntar un circuit tancat de televisió amb el canó de vídeo ho trobareu
a la Jornada Tècnica: http://www.xtec.net/audiovisuals/sav/jt0506/jornada/exercici1.htm enlloc de
monitor de TV, substituïu-lo per el canó.
Més propostes de treball a l’aula a: http://www.xtec.cat/audiovisuals/propostes/index.htm
Mireu el vídeo d’una sessió a Educació Infantil a la vídeoteca digital:
http://www.xtec.es/cgi/digital?F=F&REGISTRE=4034
25

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
26
6. El projecte
Us recordem els blocs sobre els quals podeu treballar són prou amplis. La proposta és la
següent:
Aplicacions didàctiques a l’entorn de la ràdio: XTEC – Ràdio
Aplicacions didàctiques al voltant del cinema: Xtec – cinema.
Portal educatiu conjunt amb TV3: Edu3.TV
Educació en Comunicació Audiovisual
Proposta a criteri de cada seu de SAIP
Ja hi ha força propostes que les diferents seus del SAIP estan elaborant pel treball del proper
curs.
Recordeu que no cal que la finalitat del treball sigui un producte en concret. Del vostre treball
vosaltres podeu decidir: quin ús en fareu, si el voleu publicar, si servirà per als altres SAIP o
només per als centres educatius que participen en el SAIP... La decisió és vostra.
Ens queda una sessió més, per tant en aquesta sessió hauríeu de definir la idea del treball o
del funcionament del curs vinent, o bé a començar a donar-li una mínima estructura, en funció
de l’estat del vostre treball.
Fora bo que tan bon punt tingueu la idea definida ens la feu arribar.

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
8.1 Mostra de produccions audiovisuals als centres escolars
Al llarg de la propera setmana es farà pública la convocatòria de la Mostra de produccions
audiovisuals als centres.
Us recordem que hi ha tres modalitats per dues categories, fotografia, vídeo i televisió escolar, i
la tercera ràdio escolar. Les dues categories són: Infantil i Primària, i Secundària i Batxillerat.
Us avancem les característiques dels treballs que podreu presentar:
Les característiques comunes a totes les modalitats són:
a) El treball haurà de formar part d'un procés de treball a l'aula en el context
d'aprenentatge de l'ús dels audiovisuals.
b) En tots els casos, els treballs han d'haver estat elaborats pels alumnes.
c) Tots els treballs podran estar exposats en les respectives webs dels centres.
El Departament d'Educació donarà la documentació i els recursos necessaris
a aquells centres que ho sol·licitin.
Pel que fa a la modalitat de fotografia, les característiques dels treballs, que en tot cas han
d'haver estat elaborats pels alumnes, són:
a) Els treballs hauran d’estar exposats a la pàgina web del centre, en format jpg.
b)El treball ha d'anar identificat a la mateixa pàgina on s'exposi amb el codi del
centre, nom del centre i nom del treball. En aquesta pàgina s'ha d'utilitzar una
referència comuna que identifiqui els treballs com a participants en la Mostra,
la qual es podrà trobar a l'adreça electrònica http://www.xtec.net/audiovisuals.
Pel que fa a la modalitat de vídeo i televisió escolar, les característiques específiques dels
treballs són:
a) El treball podrà ser exposat a la pàgina web del centre, o bé lliurat amb format
Real Media, en un CD, amb caràtula, en que caldrà fer constar el nom i codi
del centre
i el títol del treball.
b) La durada del treball no pot excedir els 10 minuts.
c) El treball pot ser elaborat en el propi centre o amb col·laboració amb les
televisions locals.
27
7. Notícies

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
d) En el cas d'optar per exposar el treball a la pàgina web del centre, el treball ha
d'anar identificat a la mateixa pàgina on s'exposi amb el codi del centre, nom del
centre i nom del treball. En aquesta pàgina s'haurà d'utilitzar una referència
comuna que identifiqui els treballs com a participants en la Mostra, la qual es pot
trobar a l'adreça electrònica http://www.xtec.net/audiovisuals.
Pel que fa a la modalitat de ràdio escolar, les característiques específiques dels treballs són:
a) El treball podrà estar exposat a la pàgina web del centre o bé ser lliurat, en
format Real Media o en el seu defecte MP3, en un CD, amb caràtula, en que
caldrà fer constar el nom i el codi del centre i el títol del treball.
b) La durada del treball no pot excedir els 10 minuts.
c) El treball pot ser elaborat en el propi centre o amb col·laboració amb les ràdios
locals.
d) En el cas d'optar per exposar el treball a la pàgina web del centre, el treball ha
d'anar identificat a la mateixa pàgina on s'exposi amb el codi del centre, nom del
centre, nom del treball. En aquesta pàgina s'haurà d'utilitzar una referència
comuna que identifiqui els treballs com a participants en la Mostra, la qual es
pot trobar a l'adreça electrònica http://www.xtec.net/audiovisuals.
8.2 Pacte de la comunicació per l’Educació
L’Ajuntament de Barcelona dins del Projecte Educatiu de Ciutat promou el Pacte per la
comunicació per l’Educació amb la clara missió de fomentar la consideració dels mitjans de
comunicació com a agents educadors. D’aquesta manera serà possible crear a Barcelona un
clima favorable de bones pràctiques en comunicació millorant així l’entesa i el coneixement
entre emissors i receptors. Més informació a: http://www.bcn.es/imeb/pec/pacte_ce/
8.3 Wikieducomunicació
La xarxa d’Educadors i Comunicadors engega el seu catàleg d’experiències d’Educació en
comunicació, classificades en quatre categories: àmbit d’aplicació (aula, centre, barri, ciutat...),
competència bàsica en comunicació audiovisual ( impacte històricsocial, comunicació
audiovisual, alfabetització tecnològica), contextos educatius ( educació formal, educació no
formal), i tipologia de mitjans ( cinema, vídeo, ràdio, publicitat...). Més informació a:
http://mitjans.pangea.org/tiki-view_articles.php
8.4 Mostra de produccions del CRP de Ciutat Vella i la XeR
El centre de Recursos de Ciutat vella i la Xarxa Educativa del Raval organitzen amb la
col·laboració del CCCB una mostra de produccions amb format de vídeo, sigui amb imatge fixa
o bé mòbil. La produccions poden tenir una durada màxima de tres minuts.
El termini de lliurament dels treballs és abans del dia 21 d’abril i el 27 es realitzarà la mostra al
CCCB. Més informació a: http://www.xtec.cat/crp-ciutatvella/dinamitzacio/dinamitzacio.htm
28

8.5 21è Festival Internacional de cinema Jove
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
L’Institut Valencià de Cinematografia Ricardo Mñoz Suay (IVAC) organitza aquest festival. Una
de les tres categories que proposen és fins a 12 anys (alumnes d’Infantil i Primària).
Proposen que les produccions es presentin en format DvD o VHS. Hi ha de termini per a la
inscripció fins el 15 d’abril. Inscripcions i més informació a:
http://www.cinemajovefilmfest.com
8.6 Experiències de centres
Com cada curs, us recordem que els espais d’intercanvi d’experiències de centres són una de
les millors vies d’innovació i de formació entre iguals: presenten estratègies educatives i
propostes de treball realistes, que estan donant bons resultats a les aules. Són la base
d’algunes sessions de SAIP, com per exemple, la pàgina de propostes de treball a l’aula.
Us convidem a fer-nos arribar una breu ressenya d’aquella activitat que hagi funcionat, on els
nois i noies hagin après. Contacteu amb: smav@xtec.net.
29