Projecte I - ESCOLA Turó de Guiera - Xtec

En el mitjà radiofònic a més caldrà afegir la descripció.
SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, març de 2006
El fet que la ràdio sigui un mitjà cec, és a dir, no ofereixi imatge, ens obliga a utilitzar un
llenguatge descriptiu i explicar coses que a la televisió no caldria. Hem d'ajudar a l'oient a
construir imatges auditives a través del que li arriba per l'oïda (on som, com som, amb qui
som...) Sovint el recurs més usat és el de les comparacions.
Característiques expressives de la veu
Tant en la transcripció oral d'un text com en la improvisació, hem d'aprofitar al màxim les
possibilitats expressives de la veu. L'oient ha d'entendre que li estem parlant i no llegint o
recitant una cosa que ens hem après de memòria. Hem de transmetre naturalitat, cuidant el
més possible la dicció:
- Vocalització i articulació.
- Entonació.
- Actitud.
- Ritme
Pràctica:
Cerqueu una notícia d’avui d’un dels diaris a la xarxa Internet. Llegiu-la atentament i
proveu de trobar les microestructures textuals. Podeu provar de traspassar aquesta notícia
a un format per a ser dit de forma oral, amb l’estructura plantejada abans.
Graveu-la a l’ordinador amb l’Audacity en format MP3.
Un altre exercici és fer narracions descriptives d’objectes, de llocs, de persones i gravarho.
Característiques acústiques de la veu.
La veu és l’eina de comunicació humana per excel·lència. I també el pal de paller del so
radiofònic. És el recurs de què disposa el locutor per transmetre els matisos, les sensacions,
les emocions...
La veu és so i per tant presenta un to, una intensitat i un timbre.
El to, la intensitat i el timbre són susceptibles de variació de manera intencionada.
- El to ve donat per la quantitat de vibracions de les cordes vocals. A més vibracions, més agut
és el to, més alt en definitiva. Es mesura en hertzs (Hz), en honor a Heinrich Hertz. La frontera
entre els sons aguts i greus es considera al voltant dels 200 Hz. Les veus masculines normals
oscil·len entre els 80 i els 200 Hz. Les veus femenines entre els 150 i els 300 Hz.
El to té uns usos expressius que ens poden servir en la construcció sonora d’ambients,
sensacions, volums, colors, escenaris, personatges... Les veus baixes o greus s’associen a les
sensacions de tristesa, melangia... i ens fan pensar en personatges misteriosos i malèvols,
mentre que les veus agudes denoten alegria, optimisme, sorpresa, por, nerviosisme, tensió... i
ens fan pensar en personatges més joves i alegres.
6