Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

Figura 2.
Xarxes de computadors
D’aquest fet provenen termes avui tan comuns com abonat (l’usuari
que s’abona a una central), bucle d’abonat (el cable que uneix l’abonat
amb la central) o central de commutació.
La tasca de commutar les connexions, al principi, es feia a mà. Quan
algú volia fer una trucada, despenjava i demanava a l’operadora
que el connectés amb qui volia parlar. Una vegada finalitzada la comunicació,
l’operadora desconnectava els cables i, així, les línies
quedaven preparades per a rebre altres trucades.
Les operadores humanes van ser substituïdes progressivament per
enginys electromecànics: les centraletes. Es va incorporar als telèfons
un disc amb nombres per a “marcar” el número del destinatari
de la trucada. La centraleta descodificava aquest número per saber
entre quins dos cables era necessari establir la comunicació.
Aquest servei de commutació va començar en l’àmbit local: un barri,
un poble, una ciutat. El pas següent va consistir a oferir connexions
a llarga distància, connectant centrals locals entre si directament, o
per mitjà de centrals de trànsit.
Figura 3. Comunicació entre dues centrals de commutació
Entre les dues centrals locals s’estableix un enllaç amb diferents cables
independents, de manera que els abonats d’una d’aquestes poden, a
21
© FUOC • XP06/M2005/01487
ANOTACIONS