Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

© FUOC • XP06/M2005/01487
ANOTACIONS
Nota
SPDL es basa en un altre llenguatge
molt popular que
serveix per a representar
documents formatats: el
llenguatge PostScript.
Nota
DSSSL és la sigla de document
style semantics and specification
language, publicat en
l’estàndard ISO/IEC 10179
294
Programari lliure
2. L’estructura física; és a dir, la disposició de les parts del document
en el medi de presentació (per norma general, paper o pantalla):
la divisió del document en pàgines i grups de pàgines, la
distribució de l’àrea de cada pàgina en zones per a capçaleres i
peus, els marges, els espais reservats a figures, taules, etc.
En el model general de processament dels documents estructurats,
l’autor crea l’estructura lògica, amb el contingut corresponent, i hi
pot incloure certes directrius per a controlar l’aspecte visual que haurà
de tenir el document. Moltes vegades, es denomina estil un conjunt
determinat de directrius d’aquest tipus. A partir d’aquesta informació,
un procés denominat de formatació s’encarrega de generar l’estructura
física.
Hi ha diferents representacions normalitzades dels documents estructurats,
les quals van destinades a objectius diferents:
a) Representacions que se centren en l’especificació de l’estructura
lògica, com l’SGML (standard generalized markup language, publicat
en l’estàndard internacional ISO 8879).
b) Representacions que se centren en l’especificació de l’estructura
física, com l’SPDL (standard page description language, publicat
en l’estàndard ISO/IEC 10180).
c) Representacions que comprenen tant l’estructura lògica com la física,
per exemple l’estàndard ODA (open document architecture,
publicat en l’estàndard ISO/IEC 8613 i en la sèrie de recomanacions
ITU-T T.410).
21.2. Marcatge: l’SGML
L’SGML conté l’especificació d’un llenguatge que només permet representar
l’estructura d’un document des del punt de vista lògic. En
principi, un usuari pot aplicar els estils que vulgui per a visualitzar el
document. Tanmateix, el més habitual és que les aplicacions que utilitzen
aquest llenguatge proporcionin una sèrie de regles per a interpretar
l’estructura del document i, en particular, per a formatar-lo.
D’altra banda, s’ha publicat un altre estàndard, anomenat DSSSL,