Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

Xarxes de computadors
Com es pot veure en la figura anterior, els nivells necessaris per a implementar
una xarxa d’àrea local són els dos inferiors (físic i enllaç) i el
superior (aplicació). En l’àmbit d’usuari no som conscients d’aquesta
subdivisió perquè, com hem dit, el codi que implementa els serveis
associats als nivells està integrat al sistema operatiu de les estacions.
El nivell físic correspon al maquinari: a la targeta de xarxa, als senyals
electromagnètics que viatgen pel medi de transmissió, als
dispositius que generen aquests senyals a partir de bits, etc.
El nivell d’enllaç, com ja sabem, proporciona fiabilitat en l’intercanvi de
trames entre les estacions: bàsicament control d’errors i control de flux.
Però, pel fet d’usar un medi compartit, caldrà establir mecanismes perquè
totes les estacions el puguin usar quan el necessitin, però sense
molestar-se. Si dues estacions posen trames al medi de transmissió simultàniament,
es barrejaran de manera que es convertiran en una
cosa inintel·ligible. Aquesta situació es coneix com col·lisió de trames:
necessitem mecanismes per a controlar l’accés al medi compartit de
manera que no es produeixin col·lisions, o que si es produeixen, la xarxa
es pugui recuperar i continuar funcionant.
La inclusió d’aquests mecanismes a la torre OSI es podia dur a
terme afegint-hi un nivell més o, com al final va succeir, incloentlos
en el nivell d’enllaç. Així, en contextos d’àrea local, el nivell
d’enllaç inclou dos subnivells:
• MAC (control d’accés al medi o medium access control), que
s’encarrega pròpiament de la política d’accés al medi.
• LLC (control de l’enllaç lògic o logical link control), que s’encarrega
dels serveis típics d’enllaç: control d’errors i control de flux.
Figura 15.
51
© FUOC • XP06/M2005/01487
Nota
Els nivells xarxa, transport,
sessió i presentació tenen
sentit en xarxes d’àrea extensa,
com veurem en les
unitats següents.
ANOTACIONS