Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

© FUOC • XP06/M2005/01487
ANOTACIONS
88
Programari lliure
a la mida del paquet, caldrà fragmentar-lo. Els fragments resultants
de l’operació són paquets normals, però amb les característiques
següents:
• Tots els fragments que provenen d’un paquet fragmentat tenen el
mateix identificador de paquet a les capçaleres IP respectives.
• Tots els fragments indiquen, amb el camp Posició d’aquest fragment,
a quin byte correspon el primer byte de dades del fragment
dins del paquet original. El primer fragment té un zero en aquest
camp.
• La part de dades de cada fragment conté un nombre de bytes
múltiple de 8. L’últim fragment no té per què complir aquest requisit.
• El bit + del camp Indicadors és 1 en tots els fragments excepte
l’últim, que per això se sol denominar n’hi ha més.
• La resta dels camps de la capçalera es copia íntegrament del paquet
original als fragments que resulten de la fragmentació, excepte
l’indicador de longitud del paquet i el checksum, que s’han
de calcular de nou.
Figura 39.
En principi, podríem suposar que, quan els fragments tornen a una
xarxa amb una MTU suficient, l’encaminador que els rep els reunifica.
Però, no es fa així, en primer lloc perquè la llei no escrita d’Internet segons
la qual l’encaminador ha de dur a terme el mínim treball necessari
no es compliria. En segon lloc (i més important), perquè ningú no garanteix
que tots els fragments segueixin el mateix camí. L’única estació
capaç de recompondre els fragments és la de destinació.