Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

© FUOC • XP06/M2005/01487
ANOTACIONS
Nota
La definició d’URI constitueix
un altre exemple d’especificació
en evolució constant,
almenys fins que es va publicar
el document RFC 2396, el
1998.
296
Programari lliure
la denominada versió 0.9 per a facilitar la interoperabilitat amb implementacions
antigues). Tanmateix, l’any següent ja es va publicar l’especificació
HTTP/1.1 en el document RFC 2068.
A continuació, veurem les característiques principals de la funcionalitat
que ofereix l’HTTP. Tanmateix, abans d’entrar en els detalls del
protocol, estudiarem el mètode general utilitzat en el servei WWW
per a identificar la informació a què es vol accedir, els identificadors
uniformes de recurs (URI).
21.3.1. Identificadors uniformes de recurs (URI)
Des d’un document es poden referenciar recursos especificant-ne les
adreces, que es representen per mitjà del que en la terminologia
WWW es denomina identificador uniforme de recurs o URI.
La forma general d’un URI es pot expressar de la manera següent:
Aquesta és la forma corresponent a un URI absolut. La paraula que
es troba abans del separador “:” és l’esquema, que determina la
sintaxi de l’identificador. Aquesta sintaxi també pot permetre l’especificació
d’URI relatius, en què s’omet l’esquema i el separador “:”.
Un URI pot ser un localitzador (URL), si especifica com s’accedeix al
recurs, i/o un nom (URN) si identifica el recurs per mitjà d’un conjunt
d’atributs:
Segons l’esquema, aquestes són algunes sintaxis possibles dels URL:
a) ftp
esquema: identificador
ftp://[usuari[:contrasenya]@]servidor/camí
Aquest tipus d’URL identifica un recurs accessible per mitjà del protocol
FTP: servidor és el nom de l’ordinador servidor i camí és el