25.04.2013 Views

Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

© FUOC • XP06/M2005/01487<br />

ANOTACIONS<br />

Nota<br />

A.K. Erlang, enginyer danès<br />

<strong>de</strong> la primeria <strong>de</strong>l segle XX,<br />

va establir els mo<strong>de</strong>ls matemàtics<br />

que s’utilitzen per a<br />

mesurar el trànsit telefònic.<br />

Es pot trobar molta informació<br />

sobre això en l’adreça<br />

següent:<br />

http://www.erlang.com.<br />

22<br />

Programari lliure<br />

més <strong>de</strong> connectar-se entre ells, connectar amb els abonats <strong>de</strong> l’altra:<br />

es tria un cable <strong>de</strong>ls que formen l’enllaç, es connecta amb l’abonat local<br />

i es <strong>de</strong>mana a l’altra central que connecti l’enllaç amb la <strong>de</strong>stinació<br />

abonada, si no està ocupat amb cap altra trucada.<br />

La connexió entre les dues centrals comporta un primer escull important:<br />

és necessari <strong>de</strong>cidir amb quantes línies diferents es durà a terme.<br />

Suposem que la central A <strong>de</strong> la figura anterior proporciona servei a<br />

cent abonats i la B, a dos-cents cinquanta. Sembla que, si es pretén<br />

donar el millor servei possible, es necessitin cent línies perquè tots els<br />

abonats <strong>de</strong> la central A puguin parlar <strong>de</strong> manera simultània amb altres<br />

punts <strong>de</strong> la central B.<br />

No obstant això, la probabilitat que tots els abonats d’una central realitzin<br />

una trucada al mateix moment és molt baixa, ja que les truca<strong>de</strong>s són,<br />

en general, curtes i esporàdiques. Per tant, és completament innecessari<br />

que la connexió entre les dues centrals tingui en compte totes les truca<strong>de</strong>s<br />

possibles: aquesta situació no es donarà mai i té un cost exagerat.<br />

Uns mo<strong>de</strong>ls matemàtics bastant complexos permeten calcular el<br />

nombre concret d’enllaços que es necessiten a partir <strong>de</strong> l’estadística<br />

<strong>de</strong> les truca<strong>de</strong>s que serveixen les centrals (la freqüència d’aparició i<br />

la seva durada).<br />

Suposem que en l’exemple anterior aquests mo<strong>de</strong>ls ens donen vinti-cinc<br />

enllaços. Si en un moment donat hi ha vint-i-cinc truca<strong>de</strong>s en<br />

curs entre A i B i arriba una altra trucada, no tindrà cap camí disponible<br />

i, per tant, no es podrà establir. Aquesta situació es <strong>de</strong>nomina<br />

bloqueig: tot i que l’abonat a qui es vol trucar no està ocupat, no es<br />

pot trobar un camí lliure a la xarxa per a establir la comunicació.<br />

D’aquesta situació es <strong>de</strong>sprenen dues i<strong>de</strong>es fonamentals amb relació<br />

a la xarxa telefònica:<br />

• La commutació <strong>de</strong> circuits requereix passar per tres fases per a<br />

cada comunicació:<br />

– Establiment <strong>de</strong> trucada. Quan se sol·licita iniciar una conversa,<br />

és necessari esbrinar si el <strong>de</strong>stinatari està disponible i, en cas afir-

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!