Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

© FUOC • XP06/M2005/01487
ANOTACIONS
Nota
A.K. Erlang, enginyer danès
de la primeria del segle XX,
va establir els models matemàtics
que s’utilitzen per a
mesurar el trànsit telefònic.
Es pot trobar molta informació
sobre això en l’adreça
següent:
http://www.erlang.com.
22
Programari lliure
més de connectar-se entre ells, connectar amb els abonats de l’altra:
es tria un cable dels que formen l’enllaç, es connecta amb l’abonat local
i es demana a l’altra central que connecti l’enllaç amb la destinació
abonada, si no està ocupat amb cap altra trucada.
La connexió entre les dues centrals comporta un primer escull important:
és necessari decidir amb quantes línies diferents es durà a terme.
Suposem que la central A de la figura anterior proporciona servei a
cent abonats i la B, a dos-cents cinquanta. Sembla que, si es pretén
donar el millor servei possible, es necessitin cent línies perquè tots els
abonats de la central A puguin parlar de manera simultània amb altres
punts de la central B.
No obstant això, la probabilitat que tots els abonats d’una central realitzin
una trucada al mateix moment és molt baixa, ja que les trucades són,
en general, curtes i esporàdiques. Per tant, és completament innecessari
que la connexió entre les dues centrals tingui en compte totes les trucades
possibles: aquesta situació no es donarà mai i té un cost exagerat.
Uns models matemàtics bastant complexos permeten calcular el
nombre concret d’enllaços que es necessiten a partir de l’estadística
de les trucades que serveixen les centrals (la freqüència d’aparició i
la seva durada).
Suposem que en l’exemple anterior aquests models ens donen vinti-cinc
enllaços. Si en un moment donat hi ha vint-i-cinc trucades en
curs entre A i B i arriba una altra trucada, no tindrà cap camí disponible
i, per tant, no es podrà establir. Aquesta situació es denomina
bloqueig: tot i que l’abonat a qui es vol trucar no està ocupat, no es
pot trobar un camí lliure a la xarxa per a establir la comunicació.
D’aquesta situació es desprenen dues idees fonamentals amb relació
a la xarxa telefònica:
• La commutació de circuits requereix passar per tres fases per a
cada comunicació:
– Establiment de trucada. Quan se sol·licita iniciar una conversa,
és necessari esbrinar si el destinatari està disponible i, en cas afir-