Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

© FUOC • XP06/M2005/01487
ANOTACIONS
50
Programari lliure
programari de xarxa que elaboren empreses com Novell,
Microsoft o Apple permet que totes les estacions puguin
actuar com a servidors i clients alhora.
Últimament i com veurem més endavant, s’han aplicat tècniques de
commutació a les xarxes d’àrea local, per a aconseguir millorar-ne
el rendiment.
Una altra millora important ha estat l’aparició de les xarxes d’àrea
local sense fil (wireless LAN), en les quals l’enllaç entre estacions no
es duu a terme per mitjà de cables, sinó per mitjà d’enllaços radioelèctrics.
Els avantatges d’aquest tipus d’enllaços, quant a mobilitat i
facilitat d’instal·lació, són evidents.
En una xarxa és imprescindible identificar els ordinadors que en formen
part. Quan un ordinador genera una trama per a un altre, a
més de les dades que li vol enviar, li posa l’identificador de l’ordinador
(o ordinadors) destinació i el seu, perquè qui rebi la trama pugui
saber qui la hi ha enviat.
Per a construir una xarxa local, es necessiten bàsicament dues coses:
maquinari (targetes, cables, connectors) i un programari que sigui
conscient que hi ha diferents màquines connectades i ofereixi els serveis
necessaris perquè les aplicacions els puguin aprofitar. El més lògic
és que aquest programari s’integri al sistema operatiu i ofereixi a les
aplicacions la visió de la xarxa com un recurs propi més. Aquests recursos
de maquinari i programari necessaris es poden analitzar des
del punt de vista de la torre OSI, com s’explicava en la unitat anterior:
Figura 14.