Estudi dels efectes de la càrrega dels arbres de la ... - Recercat

8
Antecedents
DeJong et al., 1989). Però també s’han anat utilitzant tècniques no destructives (Assaf et
al., 1982, Mitchell., 1986, Dalmases et al., 1998).
2.2.1.1 Mesures físiques del creixement dels fruits
Després de l’extracció de les mostres dels arbres, les característiques físiques del fruit
com ara la longitud, el diàmetre i el pes es poden mesurar utilitzant aparells com ara
calibradors, peus de rei, balances... La instrumentació electrònica disponible que
permeti el registre digital i la transferència de dades a un ordinador poden facilitar el
tractament de les dades.
Volum i pes
El creixement del fruit és una funció de l’increment en volum (o pes) ja que aquests són
dos paràmetres que integren el desenvolupament global (Westwood., 1982). Segons
Bollard. (1970) i Dalmases et al. (1988) són els millors paràmetres per a caracteritzar el
creixement del fruit, però a la vegada la mesura directa de pes o volum fa necessària la
destrucció de la mostra. El pes es pot expressar en pes sec i en pes fresc. Per tal de
reduir els errors de mostreig, es pot estimar indirectament el creixement en volum o pes
dels fruits a través de mesures no destructives, com ara a partir de la mesura del
perímetre, del diàmetre, o de la longitud del fruit...
Densitat
Per tal de calcular la densitat del fruit només és necessari fer el quocient entre el pes del
mateix pel seu volum. Els fruits de la pomera, perera i presseguer es diferencien en la
seva densitat, ja sigui pel seu valor final com pel ritme de canvi estacional. En general
tots mostren un descens des del començament de l’estació de maduració, degut al
creixement de les cèl·lules i dels espais intercel·lulars. La densitat dels fruits petits es
major que la dels fruits grans ja sigui tant durant l’estació de creixement com en la
recol·lecció. La densitat estacional del préssec mostra un comportament irregular, ja que
s’observa un descens inicial de la densitat després del quallat, un increment durant
l’enduriment del pinyol (lignificació de les cèl·lules de les parets), i un nou descens
durant el final del desenvolupament. Aquest fet pot observar-se en estudis realitzats per
Westwood (1982) amb la varietat de préssec “Sullivan Elberta”, tal i com es mostra en
la figura 2.2.1.1.1.