Estudi dels efectes de la càrrega dels arbres de la ... - Recercat

1. INTRODUCCIÓ
1.1 Pròleg
De l’agricultura catalana en cal destacar l’existència a les terres de Lleida d’una
important àrea geogràfica, dedicada exclusivament al conreu de fruiters. És una àrea ja
històricament especialitzada i que ha caracteritzat a la capital del Segrià i el seu entorn,
determinant la dimensió econòmica i social de la zona.
La superfície ocupada pel conreu de fruiters a les terres de Lleida, segons dades de 2010
(DAR, 2011), és de 45.698 hectàrees repartides principalment en cinc comarques: el
Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues.
D’aquestes 5 comarques, la producció a les comarques de Lleida, està encapçalada per
la comarca del Segrià amb un 54% de la superfície de fruiters.
Actualment la fructicultura es troba en un context on van sorgint grans explotacions i on
cada vegada més s’han anat intensificant les plantacions, ja sigui augmentant densitats
de plantació, com pels mitjans de producció utilitzats i les tècniques utilitzades.
L’objectiu es aconseguir una entrada ràpida en producció i a partir d’aquí obtenir any a
any una elevada producció amb els menors costos possibles.
Tot això s’està fent realitat amb la millora tecnològica, amb l’obtenció de material
vegetal de més qualitat, la millora de les tècniques de conreu,...
Tot i així en els últims anys a la producció se li està demanant un altre factor com és una
major qualitat (calibres concrets, color, índex baixos de residus,...). Per aconseguir-ho,
des del principi, s’ha d’escollir un bon material vegetal i ja un cop en camp triar un bon
sistema de formació, fer un maneig de reg adequat, l’esporga, aclarida i un adob
equilibrat a la producció. La producció a mínim cost, és bàsic per ser competitius al
mercat i això passa per una utilització adequada dels mitjans de producció en que
s’haurà d’estalviar en mà d’obra i augmentar la mecanització.
Per ajudar als fructicultors en aquest tema ja existeixen estudis a nivell local com els
que es desenvolupen a l’Estació Experimental de Lleida, de l’IRTA. A més a la
Universitat de Lleida hi ha el departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de
l’ETSEA on es treballa també en aquest tema.
1
Introducció