Marta Torres - Diario de Ibiza

More documents

Recommendations

Info

2 ||| MOLA DIMECRES, 2 D’ABRIL DE 2008 | DIARIO de IBIZA EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski Pascual Saps què passa? El temps i no torna… Barra lliure de dos a tres de la matinada! No vaig arribar a temps EM VA MARCAR... Quan se li pregunta què el va marcar Albert Prats fa un recorregut per les lectures de la seua vida. «Primer, ‘Els Hollister’, quan tenia set o vuit anys; després les ‘Novel·les Il·lustrades’ de Juli Verne; més endavant els còmics de ‘Súper López’ que sortien amb el ‘TBO’ i més tard ja Kafka i tota la narrativa nordamericana de la generació perduda, sobretot Ernest Hemingway», explica. Però tornem a les seues primeres lectures sobre la família nordamericana creada per Jerry West. «Crec que la infància és molt important, és quan es desenvolupa la imaginació, quan em record llegint aquells llibres veig aquella època com la del lector feliç», comenta l’escriptor, que confessa que quan ara encara en llegeix algun es retroba amb una part d’ell «que no ha deixat d’existir» i recupera fins i tot aquella «experiència emocionant» que suposava per ell endinsar-se en algun dels molts volums de la col·lecció. «Després, quan creixes, pots llegir la millor novel·la del món i no tens aquella emoció inicial», explica mentre va assenyalant les portades de les aventures de ‘Els Hollister’ que recorda haver llegit quan era petit encara que no eren ben bé de la seua generació. ‘Els Hollister’ eren una família dels Estats Units formada per cinc germans (Holly, Sue, Ricky, Pam i Pete), els pares i un ca que semblava súperinteligent. També hi havia un personatge dolent, Joey Brill, encara que no apareixia a totes les aventures de la família, molt semblants a les de ‘Els cinc’, creades per Enid Blyton. 4.000 «Vaig perdre la virginitat amb ‘Els Hollister’» ELS PAPERS DE SALAMANCA Per Ben Clark Escriure sobre la guerra és una contradicció. La guerra no crea res, no genera, com podria semblar, muntanyes de literatura. Hi ha més morts que llibres i és per això que escriure sobre la guerra, en general, és una contradicció. En un món dominat per la quantificació, per una obsessió malalta per xifrar la nostra dignitat, els nostres sentiments, semblaria que superar els 4.000 nordamericans morts a Iraq, xifra que supera els morts al WTC l’11- S, és una garantia que tot això no té sentit. Per desgràcia molta gent no deu pensar així perquè les coses no canvien. Mai no existirà una pel·lícula que es digui ‘4.000’, a l’estil de ‘300’ perquè en aquesta guerra no hi ha cap honor a la pèrdua, no hi ha cap glòria hel·lènica ni cap sensació d’estar fent història. Una fàbrica de morts. I punt. Deia el dibuixant underground norteamericà Robert Crumb —que va fugir dels EE.UU. per viure a França— que és important generar coses, no consumir-les. De moment el món fabrica més bales que llibres, més llàgrimes que infants. Escriure sobre la guerra és una contradicció, i una cosa que no voldria tornar a fer mai, encara que això serà impossible. La guerra no crea res, no genera. com podria semblar, muntanyes de literatura. Hi ha més morts que llibres i és per això que escriure sobre la guerra, en general, és una contradicció Per Marta Torres AIXÍ DE FORT I AIXÍ DE ROTUND. EL PERIODISTA, FILÒLEG I ESCRIPTOR ALBERT PRATS ASSEGURA QUE ‘ELS HOLLISTER’ VAREN SER LA LECTURA QUE EL VA MARCAR QUAN ERA PETIT. «VAIG PERDRE LA VIRGINITAT COM A LECTOR AMB AQUESTS LLIBRES», EXPLICA. NO RECORDA COM VAREN ARRIBAR A CASA SEUA, ON ENCARA ELS CONSERVA, PERÒ SÍ EL PLAER QUE LI PRODUIA LA LECTURA DE LES HISTÒRIES ALBERT PRATS COSTA ESCRIPTOR, PERIODISTA I FILÒLEG Albert Prats acaba de publicar ‘El poder de la imaginació’, amb el que l’any passat va guanyar el premi Joan Castelló Guasch, organitzat pel Consell d’Eivissa. Segueix escrivint en els pocs moments lliures que li deixa la feina de periodista. JORDI SALEWSKI Ens han pres una hora, així, com qui no vol la cosa ens resten seixanta minuts, amb nocturnitat i traïdoria. No sé què estaves fent, si dormint, treballant, de festa, tant se val, les agulles del rellotge que mesuren la vida van volar cap endavant. Si has arribat més tard del normal, tens excusa, despistat no has posat al dia tots els rellotges de casa. Hora: unitat de temps equivalent a la vint-i-quatrena part d’un dia solar mitjà (símbol, h) [dlc.iec.cat] Inauguram l’horari d’estiu, de mica en mica els dies duren més, les tardes seran més llargues. Bé, no és que les tardes s’estirin o que la lluna no vulgui treballar, si no que la distribució del temps que estam actius canvia. Al dia i la nit els dóna igual el que marquin els nostres rellotges, ells segueixen el seu ritme. La funció pràctica és que aprofitam la llum natural i reduïm el consum d’energia i encara que sigui poc, ja és bastant tal com està el planeta. Aquest canvi ja ens va bé, és un tema de conversa fàcil aquest dies, que si em desperto millor, que si puc fer més coses quan surto de la feina… Posa’t al dia i aprofita la llum. Aquest rellotge de sol està a l’illa, un petit tresor amagat, si el trobes prova de posarlo en hora. De les ‘Novel·les Il·lustrades’ de Juli Verne recorda que la que més li va agradar, sense cap dubte, va ser ‘Viatge al centre de la terra’. «Aquell viatge a la profunditat del planeta em va desvetllar la creació d’històries a través de la paraula», explica el jove, que ara es dedica a crear històries, a més de al periodisme.
AMUNT I AVALL MON INSÒLIT Un model llueix calçotets MOLA | La primavera Ja és aquí i, tot i que amb alguna ventada una mica gelada, sembla que ja es nota que el temps canvia irreversiblement cap a l’estiu. D’aquí res la platja tornarà a ser habitable i podrem deixar la part pesant de l’arsenal del nostre armari. Desfilada de roba interior a la pasarel·la moscovita Max Chernitsov ha causat sensació amb la seva creativitat, per dur ben arrapada a la pell, a la setmana de la moda que es fa aquests dies a Moscú. Rússia aspira a posar la seva passarel·la entre les primeres. Càrrega policial a l’estadi La violència protagonitza el principal ‘derby’ xec L’Slàvia i el Sparta de Praga protagonitzaren aquest passat cap de setmana un xoc marcat per la cara més fosca del futbol, amb dures carregues policials aldarulls. Una parella segueix els focs Aniversari de la República Islàmica de l’Iran REUTERS REUTERS REUTERS Com cada any, el 31 de març es va celebrar l’aniversari de l’aprovació en referèndum de la creació de la primera República Islàmica de l’Iran, el 1979. Uns monumentals focs d’artifici són l’acte central. ENGANXATS.COM www.enciclopedia.cat Tot el coneixement en la teva llengua NO MOLA | Polen Amb el bon temps arriba la polinització, i amb ella milions d’espores que faran impossible la vida d’un grapat d’alèrgics, cada dia més, que no podran deixar el kleenex fins al maig com a mínim. Ànim!, que són unes setmanetes i prou. L’Enciclopèdia més gran L’ENCICLOPÈDIA CATALANA ES POT CONSULTAR A INTERNET I DE MANERA GRATUÏTA, AMB TOT EL CONEIXEMENT ACTUALITZAT I LA POSSIBILITAT D’AJUDAR A FER-LA MÉS GRAN PER ALS INTERNAUTES EIVISSA | REDACCIÓ L’Enciclopèdia catalana ja és a la xarxa. Els ha dut una feinada, però tot el que s’ha de saber ja és a la web amb el rigor de la Fundació. Els continguts són més limitats que no a l’edició en paper, però de tots els mots entrats hi ha una ressenya resumida què serveix per saber per on anar. També es pot consultar un apèndix estadístic sobre el món en xifres. A més, pels més inquiets, s’ha previst un editor d’entrades què permet aportar una definició més acurada, si l’usuari es pensa que la té, per tal que els responsables de la pàgina la revisin i, si millora l’entrada, la afegeixin. Des de la pàgina es pot accedir al bloc de l’enciclopèdia, on es pengen les novetats que van treient i els serveis que es preparen. MIRA QUE ET VEIG Per Alberto Ferrer Forza Itàlia! És el què faltava. A la tele anglesa animen els seus compatriotes a seguir la copa d’Europa de futbol animant els hooligans a donar suport a Espanya. Diuen que l’honrós paper que acostuma a fer la rojilla els fa perfectament intercanviables amb la seva esquadra. Si de cas canvia el color, i la majoria de jugadors són de cabells clars, però res més. Com els nostres, els seus no passen gaire sovint de quarts de final en qualsevol competició. I com els nostres, sempre van a les competicions envoltats d’una aura què els fa invencibles i els segurs guanyadors. La realitat de la competició que ve després, només és un accident imprevist pels anglesos, mentres que pels espanyols és la prova que el seleccionador és un podrit i els jugadors uns mercenaris que arronsen la cama. Podrien animar els escocesos, o els irlandesos, que són vesins. Però no, han triat els d’aquí. A mi em preocupa, perquè si jo fos el seleccionador no voldria una afició com l’espanyola, que es queixa de tot i cada seguidor està convençut que faria millors alineacions que ell. A més estem parlant d’una gent que és més aviat freda als estadis. Es queden allà a l’expectativa, i si no hi ha gols no animen. Si a un que va agafar un bombo l’han convertit en famós! Vaja, que si jo fos Aragonés no tindria dubtes de qui m’agradaria que m’esperés al camp. I si tingues un bar, molt més motiu. Un espanyol s’acaba el partit i, derrotat, se’n va a plorar a la solitud de casa. Els anglesos els mals tràngols els passen amb els amics. Vaja, que per raons per tots òbvies, jo començaria a buscar una altra selecció per animar aquest estiu. Recomani la italiana, que els tifossi tampoc són el que eren i potser es deixen prendre l’equip. I de tant en tant, ells guanyen alguna cosa. [Ho trobem a l’Enciclopèdia] La importància de dir-se Ernesto EL BOHEMI ERNEST EHRENFELD, CONEGUT PEL NOM D’ERNESTO, VA DEIXAR UN LLEGAT QUE PERVUI: LES BEQUES QUE DUEN EL SEU NOM Ernest Ehrenfeld: (Berlín 1910 — Essen 1978) SOC Fotògraf, escriptor i marxant d’art alemany. De mare jueva, va pasar sis mesos a la presó a l’Alemanya nazi. S’instal·là a la Riviera italiana i d’allí passà a França on s’allistà a la legió estrangera. El 1945, ja casat i ciutadà francès, residí a Alger. El 1952 viatjà a Eivissa on s’establí on va fer una vida bohèmia i s’inicià en el món de l’art. Un dels pintors que va descobrir Ehrenfeld va ser el mallorquí Miquel Rivera Bagur. Passava el dia passejant per la Marina; freqüentava els cafès i quan l’enrenou era excessiu, es tancava a ca seua a escriure o es traslladava a Formentera. Va publicar el llibre de poemes Cantes de la Isla (Viena, 1967). Deixà inèdites diverses obres literàries. Va mantenir un interessant debat periodístic amb Elmyr de Hory, a pesar de la bona amistat que els havia unit. El 1978 es traslladà a Essen per tal de continuar rebent atencions mèdiques d’una malaltia que patia i el 2 de febrer atorgà testament. La major part de la seua fortuna acordà que es destinàs a una fundació que, presidida per l’alcalde d’Eivissa, atorgàs beques a al·lots talentosos orfes de pare i mare o bé de pare o mare i en darrer extrem, que estiguessin mancats de recursos econòmics. La primera beca s’atorgà el 1990. [FCC] MOLA ||| 3 DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 2 D’ABRIL DE 2008 Pels espanyols, la dura realitat de la competició acaba sempre demostrant que el selecionador és un podrit i tots els jugadors uns mercenaris sense amor pels colors de la samarreta ‘rojilla’
Page 1: DIARIO de IBIZA DIMECRES, 2 D’ABR
Page 5 and 6: La possibilitat de mirar sense que
Page 7 and 8: REPORTATGE És una al·lota de feso

Marta Torres - Diario de Ibiza

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?