Marta Torres - Diario de Ibiza

6 ||| MOLA
DIMECRES, 2 D’ABRIL DE 2008 | DIARIO de IBIZA
REPORTATGE
Joaquin i Jerónimo han tornat als esprays, ho deixaren alguns anys i s’han animat a tornar-hi en coneixer-se. Es compenetren
tant que no només comparteixen parets, ara s’han decidir a tacar junts la tela blanca del llenç. Mesclen lletres i sil·luetes a
l’esposició ‘Al Desnudo’, la primera que fan junts.
De la paret als quadres
EIVISSA| ALBERTO FERRER
Va ser un èxit. A la galeria Sleepingcat.es
ja hi havia cua abans que s’aixequés
la tanca i augmentava mentre acabaven
de posar els canapès a dins, ja sobre l’hora
oficial de la inauguració, i la gent no
va deixar què la sala es buidés en cap moment.
I per ells tampoc ha anat malament.
Penjaren un grapat de quadres, no gaires
perquè són de gran format i l’espai a la
galeria no sobra, i ja en tenen dos aparaulats,
«ja veurem cóm acaba», diu en
Joaquin –alies Shine–. Li han dit què els
han posat un preu «massa baix» però ell
el què vol «és que la gent els pengi», més
que no pujar-se la cotització perquè sí i
acabar-los dins un garatge. Tampoc pensa
que valguin tant què no els vulgui compartir.
Feina especialitzada
Ell s’ocupa de les lletres, i Jerónimo –Jerom–
de les siluetes. Tot just fa mig any
que pinten plegats. Abans tots dos duien
una bona pila d’anys sense acostar-se a
un pot. Joaquin diu que s’havia «desencisat».
Va començar a «embrutar» les parets
als 15 anys. Però el temps passa i als
31, o els 29 que té Jerom, els estava costant
connectar amb els més jovenets què
es dediquen ara a pintura a les parets de
Panoràmica de la mostra
Deixaren de pintar pel salt
generacional amb els xavals que
pinten per la ciutat i ells. Han tornat
al graffiti després de coneguer-se i
sembla que serà per llarg
la ciutat: «No hi havia gent amb la que
em pogués entendre», diu Joaquin «ens
sentíem diferents».
Cada un per la seva banda, que deixaren
de fer grafits fins que es conegueren,
un va engrescar l’altre i així han acabat
tornant a l’art què més els agrada, la creació
efímera a les parets. Portar-ho als
quadres «ha estat per fer alguna cosa di-
Els artites davant el quadre de gran format que també és el cartell de l’exposició
Dos dels quadres de Jerom i Shine
El seu pinzell es el fi raig de pintura
que dossifica el pot. Han pintat tal i
com ho farien al carrer, fent servir
la improvisació però sobre un
llençol, un suport nou per als dos
ferent».
Ja hi ha gent què s’ha passat del tub de
esprai abans que ells, però normalment
proven altres tècniques, com els retoladors
o fins i tot les brotxes. Ells no, el seu
pinzell per als quadres segueix sent el fi
raig de pintura què dosifica el polsador.
Per això el títol de la seva primera exposició
és literal: han pintat a pèl, tal i com
ho farien al carrer canviant el suport que
feien servir fins ara, però no el mitja:
«Sempre improvisacions».
Treballar sobre un llençol ha estat
«molt diferent, ho he gaudit», comenta
Joaquin. Al principi «imposava un poc»,
però la parella de pintors mantenien la
química també en els límits del quadre.
Cada un fa la seva part, «ell fa figures, jo
les lletres, m’adapto».
El resultat és una mescla diversa de signatures
i icones sobre fons foscos on es
repeteix alguna cosa què té a veure molt,
també, amb el títol de l’exposició: pits
exuberants. Va amb la metàfora que escolliren
però també és una excusa, perquè
més important que el què han pintat
és el còm al seu cas.
A la sala
Ensenyar la seva feina a la galeria ha estat
també cosa de la pressió de la gent què
els envolta, què els ha «animat». «Uns
companys de casa, un professor de pintura»,
després de veure el que estaven provant
amb els esprais, els digueren de fer
aquesta passa més. Joaquin treballa a la
construcció i Jerónimo a una immobiliària,
però aquesta no serà la seva última
exposició. Ja tenen ganes de provar alguna
cosa nova més.
LORENA PORTERO