Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca

l’estímul a la santedat per part d’uns i dels altres, d’uns als altres,
d’uns per als altres.
I això començant en el mateix context citat de la Carta als Hebreus
per la vivència de les virtuts teologals, la primera de les quals
és la de la fe. En efecte, hauríem de renovar l’estímul de viure-la i
d’ajudar-nos a viure-la a les portes de l’Any de la Fe que el Sant Pare
ha volgut convocar. Hi ha crisis de fe en les nostres comunitats, a
nivell de vivència personal, que sempre pot millorar, i a nivell de
contaminació dels continguts de la fe, allò que rebem per revelació
com a do de Déu, de les ideologies, dels pensaments circumdants.
Serà una feina d’aquest Any, i ho podria ser sobretot d’aquest sant
temps de gràcia i conversió, renovar-la, augmentar-la i purificar-la.
Que la invitació que rebrem avui a convertir-nos i creure en l’evangeli
no quedi en una simple, mera, fórmula. I que ens hi ajudem uns als
altres de manera clara, oportuna i delicada, però decidida, segurs
de fer un bé necessari per al qui tenim al costat i espera, tal volta
amb urgència, una paraula de confirmació en les seves vacil·lacions,
d’encoratjament en la seva esperança, d’ànim a practicar, al seu
torn, amb altres, la caritat. També en tot això hem de ser els bons
samaritans que tant ha de mester el nostre temps.
Aquesta caritat que és la meta i l’objectiu de la vida cristiana
i que no pot limitar-se a donar coses, encara que sia d’altra banda
imprescindible. Però donar coses és relativament fàcil, no tant, emperò,
quan vénen moments en què ens hem de privar de luxes i experimentam
la temptació de fer retallar als altres els béns necessaris
en lloc de fer-ho nosaltres amb les nostres despeses supèrflues.
També aquí hem de vigilar i no podem descuidar-nos-en. Però, com
vos deia, encara, això, ho podem veure amb una certa facilitat. És
més difícil conscienciar-nos de la necessitat de la correcció fraterna,
amenaçada com diu el Papa per la temptació permanent de la
comoditat, d’allò que hem dit tradicionalment “respectes humans”,
d’evitar “complicacions”, i justificada per falses excuses de respecte
a les opcions personals, encara que vegem clar que no poden ser
cristianes ni ajudar a construir la comunitat ni a salvar personalment
els qui les emprenen.
El Senyor Jesús en el Sermó de la Muntanya, de què hem pres
l’evangeli que hem escoltat, ens advertia sobre la vivència autèntica
de la gran tríade que ens proposa la Quaresma: la vivència autèntica
de l’oració, el dejuni i l’almoina. En sumar-hi per indicació del
88