TREBALL DE RECERCA

TdR EL PAPER MODULADOR DE LA MEDITACIÓ TONGLEN
treballs d´Antoine Lutz i cols. 1 i des de la vessant psicoterapèutica amb els treballs de Tomás
Blasco i cols. 2 sobre el tema.
El 2004 sorgeixen els primers estudis de investigació a càrrec d´A.Lutz, L.Greischar,
N.Rawlings, R.Davidson i M.Ricard 3 sobre com la meditació en la compassió realitzada per
experts practicants (monjos budistes) incrementa notablement el patró de sincronia de les
ones gamma en determinades àrees del cervell. Les ones gamma s´associen a la percepció i la
consciència i es generen quan les neurones emeten senyals de freqüència entre 24-70 Hertz (a
partir de 40 Hz. és quan es relacionen amb les (funcions cognitives) més elaborades). No
existeix un lloc concret al cervell on es localitzi la consciència, però sembla que la activació
sincrònica de múltiples àrees neuronals escampades per tot el sistema nerviós, crearia xarxes
transitòries integradores dels processos neurològics relacionats amb ella. I un altre fet
destacat és que aquest patró de activitat sostingut (seria el exemple de algú que medita
habitualment) indueix canvis estructurals en la (sinapsis neuronal), o sigui, canvis físics
duradors en la manera en com es comuniquen les neurones entre sí, fins i tot quan no es
medita. El treball va comparar el grup de practicants budistes amb un grup control que havia
rebut una formació en la mateixa pràctica però només durant una setmana i el mètode de
medició va ser l´electroencefalograma (EEG). La Fig.1 mostra de manera molt clara com
s´amplifiquen les ones al grup de practicants budistes a mida que avança la meditació. La
Fig.2 compara els dos grups veient no només el increment comparatiu dels ritmes gamma
durant la meditació, sinó la seva persistència durant el repòs (evident al grup de practicants
experimentats).
El 2007 Lutz amb altres col·laboradors i la supervisió de M.Ricard dirigint la meditació
dissenyen un estudi similar, aquesta vegada mesurant les respostes amb proves funcionals de
neuroimatge (fMRI o PET). Novament s´escull un grup de practicants veterans de la
meditació budista (monjos) i un grup de practicants novells que només han rebut una setmana
de instrucció en la meditació escollida. Aquest estudi pretén relacionar àrees del cervell (com
la insula, la escorça cingular i regions somatosensorials diverses) en la (resposta empàtica) o
de solidaritat envers el sofriment dels altres. Mentre mediten i generen un sentiment de amor i
compassió, els sotmeten a estímuls sonors a través de la veu humana: sons positius (com el
riure de un nadó), sons negatius (els crits i renecs de una dona estressada) i sons neutres (el
soroll de fons de un restaurant). En sentir aquests sons augmenta el diàmetre pupil·lar i
s´activen les regions del cervell descrites anteriorment. Encara que la intensitat de la
Mònica Oliveras Rozas 18