TREBALL DE RECERCA

TdR EL PAPER MODULADOR DE LA MEDITACIÓ TONGLEN
5.1. La certesa del sofriment. La nostra ment es manifesta en un món regit per la forma o
matèria i els conceptes, ambdues coses creades a partir dels sentits i lligades a la nostra condició
física. La realitat es percep des del jo, una construcció mental amb la que ens identifiquem i que
necessitem creure totalment independent dels altres fenòmens (som jo i la resta del món). Però
alhora tenim la certesa interior de que tot té un inici i un final, que tot caduca; és a dir, la
certesa de la nostra pròpia mort. Aquest fet genera sofriment i fa que el jo
Mònica Oliveras Rozas 32
busqui
desesperadament la seva afirmació com a entitat única, creant un món fictici al voltant, una
realitat il·lusòria on els fenòmens semblen tenir una identitat pròpia i estar subjectes al nostre
control. A partir de aquí la vida humana està condicionada per les falses projeccions de aquesta
ment lligada al jo
que els budistes anomenen ment ordinària, caracteritzada per ser
discursiva, dualista i pensant 1 . Aquest modus operandi de la ment ordinària és el responsable
de l aferrament constant que tenim a les coses materials, els afectes i les emocions, als
pensaments,... donat que els atribuïm una existència pròpia. El budisme diu que quant més
meditem més coneixem el funcionament de la nostra ment i més preparats estem per treballar
amb ella i alliberar-nos dels lligams kàrmics o principis de causa i efecte. Aquests lligams,
juntament amb la percepció il.lusòria dels fenòmens, ens mantenen en (samsara), la roda de mort
i renaixements origen de tot sofriment 2 . El camí de la eradicació del sofriment que postulen les
Quatre Nobles Veritats 3 es fonamenta en prendre consciència d aquesta realitat il·lusòria origen
del sofriment, comprendre que tots els fenòmens són interdependents i transitoris, i arribar a
conèixer la veritable naturalesa de la nostra ment (Rigpa), l únic immutable i pur, que persisteix
més enllà de la mort 4 . El budisme com a doctrina filosofico-religiosa incentiva la pràctica de la
meditació com a mètode inefable per a aconseguir arribar a entendre el verdader origen del
sofriment i alliberar-te n de ell.
Tots absolutament posseïm una naturalesa búdica interior amb el potencial real d´il.luminar-se 5 ,
però no ens adonem d això perquè està embolcallada per la ment ordinària, la que es troba
subjecte a les projeccions del jo. Sogyal Rimpoché posa un exemple molt il·lustratiu i obre la
porta a una reflexió: imaginem un gerro buit. L espai de dins el gerro (la naturalesa búdica
interior de tots nosaltres) és exactament igual al espai de fora. Però les parets del gerro - la nostra
ment ordinària- empresonen aquest espai. L objectiu de la meditació és aprimar aquestes parets a
través del coneixement progressiu de la autèntica naturalesa de la nostra ment. Si arribéssim a
il·luminar-nos, el gerro es trencaria i desapareixeria. El gerro no existiria com a entitat
independent, però l espai interior que el constitueix sí i llavors ens adonaríem que l espai de dins