TREBALL DE RECERCA

TdR EL PAPER MODULADOR DE LA MEDITACIÓ TONGLEN
Les reaccions psicològiques davant la evidència d una malaltia amb mal pronòstic depenen molt
del tipus de malaltia i lo avançada que estigui, del recolzament extern del malalt i dels recursos
interns de afrontament propis que tingui (recordem el Model de Dignitat del Dr. Chochinov
tractat al anterior capítol).
Les necessitats espirituals al final de la vida. Volem fer especial èmfasis en aquest punt, que
serveix de complement a les explicacions del anterior capítol. El que exposem és el fruit tant de
estudis i treballs especialitzats com de la observació diària en la vida professional de la Dra.
Mejía. Igual que en aspectes més físics, si no cobrim les necessitats espirituals apareix el
sofriment (Taula5). El que seguidament referim està basat en el material entregat al curs de
Formació de Voluntaris, a les pp.20-21-22.
Necessitat de ser reconegut com a persona: la malaltia, la despersonalització del entorn sanitari
i la pèrdua del rol social i les seves responsabilitats fan que la persona es senti aïllada i inútil.
Intentem que el malalt sigui el més autònom possible i decideixi sobre la seva vida. Estimem-lo i
deixem-nos estimar per ell sense condicions. Que tingui iniciatives. La Cicely Saunders va
escriure: Una vez le pregunté a un hombre que sabía que estaba muriéndose qué era lo que más necesitaba de las
personas que lo atendían. Respondió: Que alguien se comporte como si intentara comprenderme
tibetano de la vida y de la muerte, pg.221).
Mònica Oliveras Rozas 30
(El libro
Necessitat de Sentit: El ser humà necessita trobar significat a la seva existència. Preguntes com
per què a mi? , per què Déu no fa res per mi? , existeix alguna cosa després de la mort? , etc.
tenen múltiples respostes. La obertura transcendent pot establir-se a partir de temes com la natura
(contemplant un paisatge o un ram de flors sobre la tauleta de nit), el art (escoltant música,
pintant), la trobada (una conversa íntima amb un amic) i el culte (fent oració, rebent la comunió,
meditant).
Necessitat de reconciliació: Davant la proximitat de la mort la persona té la necessitat
d alliberar-se del sentiment de culpa pel que ha pogut fer malament o per no haver sigut fidel als
seus principis; necessita perdonar-se i reconciliar-se amb ella mateixa. A la vegada, necessita
sentir el perdó del altre per poder acomiadar-se en pau. Aquí el paper del cuidador o del
voluntari pot tenir una gran importància com a mediador/a.
Revisió i necessitat de explicar coses: Aquests malalts necessiten parlar de la seva vida.
Explicar-la permet comprendre-la, unificar records, distingir del passat allò que és essencial
d allò accessori, tenir una vista en perspectiva i crear un nou ordre més harmònic. Segons la Dra.
Mejía el balanç existencial té tres punts crítics: 1. El desengany respecte a les fites i triomfs