TREBALL DE RECERCA

TdR EL PAPER MODULADOR DE LA MEDITACIÓ TONGLEN
objectiu d aquelles societats que es considerin innovadores en matèria sanitària i social. Hi ha
indicis que la aplicació del mindfulness per exemple, podria suposar una millora en la gestió de
recursos sanitaris (veure taula7), però evidentment aquest aspecte correspondria a un altre debat.
Al final del present estudi podem concloure:
1) La integració de la meditació en programes oberts a discussió multidisciplinar en diferents
àrees i matèries és possible.
Els estudis analitzats mostren clars beneficis de la meditació
respecte a les psicoteràpies cognitivo conductuals en casos concrets (ref. al cap.7) i en persones
especialment motivades: el malalt terminal, la població objecte d´estudi, és sensible i està
especialment receptiu, sobretot quan es troba en la fase pre-crítica 1 . Per això, pensem que la
incorporació precoç de la meditació budista, avalada per segles de tradició, als Programes de
Cures Pal·liatives permetrà un entrenament més perllongat de la ment en la meditació amb la
conseqüent millora del control de símptomes i una millor adaptació a la malaltia. I a la vegada
contribuirà a la prevenció de trastorns associats a un mal diagnòstic, que empitjoren el
pronòstic del malalt com la depressió reactiva o la intolerància i el rebuig als tractaments
quimioteràpics o quirúrgics radicals. Aquest punt constitueix la primera part de la hipòtesis de
treball, que titulem: podem fer això .
Hem de perdre el prejudici de parlar de budisme perquè moltes tècniques que es fan servir avui
dia estan extretes de les tradicions orientals (budisme, hinduisme, taoisme...), però està clar que
l´enfoc que es doni al tractament serà clau per a aconseguir la confiança del malalt. No ha de
sentir que fa res estrany i tampoc avergonyir-se de voler provar aquest tractament. La pràctica de
tonglen necessita una bona motivació però fins i tot amb una mínima inquietud espiritual pot
funcionar. Per això: És la convicció del metge de confiança la que facilitarà que el malalt
sigui un bon candidat a aquest tipus de programa.
2) Cal conèixer les necessitats espirituals al final de la vida proposant que el malalt sigui el
protagonista del seu propi procés. La meditació tonglen és molt assimilable en totes les cultures.
Basada en els preceptes budistes fa partícip a la persona, que sent que pot treballar en la evolució
del seu propi procés. Seguint els estudis de Blasco i cols. i Chochinov, estem d´acord en que
mentre pugui, el malalt ha de prendre part activa en el procés i observar els progressos
espirituals i sobre el control dels símptomes que vagi fent. És per això que la segona part de la
-------------------------------
Fase precrítica del malalt terminal: abans que aquest entri en la fase d´agonia, amb disminució de la consciència i
funcions cerebrals superiors. En aquestes fases finals només es podria treballar amb meditació en persones molt
entrenades.
Mònica Oliveras Rozas 42