Tarragona cau heroicament - Diari de Tarragona

More documents

Recommendations

Info

Publicación: EX280611 Sección: Extra ágina: Página Doble 2 y 3 Edición: General 02 Diari 02 Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 La Guerra del Francès: Els antecedents Un campo de batalla entre Francia e Inglaterra j H oy se cumplen 200 años de la caída de Tarragona en manos de las tropas francesas. El ‘Diari’ se suma a la conmemoración con este extra en el que se explican las causas del enfrentamiento y los efectos de la contienda en Valls y otras localidades del Camp de Tarragona, en L’Arboç y el Baix Penedès, en Tortosa y las Terres de l’Ebre y, sobre todo, en Tarragona ciudad. En 1821, Tarragona fue escogida capital de la recién instaurada provincia, entre otras causas por su sufrimiento en el asedio de 56 días, en la conquista por unas tropas sedientas de sangre, en la ocupación durante más de dos años y en la posterior huída francesa dejando atrás un panorama desolador. a Guerra de la Indepenlacio de Oriente, en Madrid, padencia o del Francès no ra ser trasladados a Francia con puede entenderse como sus padres. Es el 2 de mayo de L un suceso aislado ni como 1808, el comienzo ‘oficial’ de la un simple enfrentamiento en- Guerra del Francès. tre dos naciones vecinas con pa- A consecuencia de la grave crisadas épocas de rivalidad. sis por la que atraviesa la legíti- Francia e Inglaterra luchan ma monarquía, el poder políti- por su hegemonía. La de Inglateco va surgiendo en las ciudades, rra está en el mar. Su flota ha de- generalmente a partir de la inirrotado en la batalla de Trafalciativa de destacadas figuras logar a la coalición hispanofrancales de la burguesía y la noblecesa, mientras Francia domina za y en cada provincia se crean el territorio europeo y ha lleva- Juntas de Gobierno. do sus campañas hasta Oriente, La complicada orografía de comandadas por Napoleón. España no permite una ocupa- Inglaterra es la única nación ción homogénea por parte de las que se opone firmemente a Fran- tropas francesas. La meseta recia, por lo que la estrategia de sulta fácilmente controlable, pe- Napoleón, que no se atreve a cruro no así Andalucía o la zona del zar el Canal de la Mancha, se di- valle del Ebre, por lo que los rerige a cerrar los puertos en los beldes se preparan para comba- que podría abastecerse la flota tir según sus circunstancias. británica y así inutilizarla. El detonante que lleva a Napo- Guerra de guerrillas león a invadir la península es la Lo que en opinión de Napoleón negativa de Portugal a cerrar sus iba a ser una campaña corta se puertos a los buques ingleses. convierte en una guerra larga y pe- Francia se alía con el valido esnosa, en la que España va a ser pañol, Godoy, para repartirse también el escenario del enfren- Portugal, pero las ambiciones de tamiento entre las dos potencias ‘La defensa del púlpito de San Agustín’, de César Álvarez de Dumont. Napoleón se extienden a la pe- europeas del momento: Francia Obra de 1887. El pueblo llano participó activamente junto a los militares nínsula entera. e Inglaterra. en la heroica defensa de ciudades como Zaragoza, Girona y Tarragona. La Guerra de la Independen- 1 Vergonzosa abdicación cia no nace con una declaración ragoza, por su dramatismo y por Las llamadas de la autoridad para completar la fortificación. Cuando llega la protesta, tardía formal por parte de un gobierno la participación del pueblo en la a multiplicar los esfuerzos en la Al tiempo, el mando está dividi- y blanda, de la monarquía y el español, prisionero de Napo- defensa de ambas ciudades. Tras defensa se suceden. Un bando do. Tarragona se debate entre ejército, es el mismo Napoleón león, sino con episodios de re- la caída de las principales locali- anima a fletar barcos corsarios varias juntas clandestinas y gru- quien comanda a sus tropas, que sistencia a la presencia de los soldades catalanas, sólo queda Ta- contra los franceses que patrupos de ciudadanos enfrentados. vencen a las españolas y a las indados franceses y a la necesidad rragona, que se convierte en la llan la costa (29 de mayo de 1810), El 2 de mayo los franceses ya glesas que acuden en su ayuda. de contribuir a su manutención. capital del Principat. y muy grave es el peligro porque controlan todos los pasos y ca- Conquista Portugal en 1807 y al Los enfrentamientos entre ejér- La mañana del día 19 de mar- se repite esta recomendación en minos entre el Camp de Tarra- año siguiente prende a los reyes citos se combinan con la guerra zo de 1810, el Diario de Tarrago- varias ocasiones. A partir de esgona y el Ebre. Reus ha sido ocu- españoles, que, a su llamamien- de guerrillas. na –que había visto la luz el 1 de te momento, Tarragona se ve sopada sin resistencia y un ejército, habían acudido a la frontera Las batallas se multiplican. noviembre de 1808–, abre con metida a los vaivenes de última to formado por 20.000 franceses a parlamentar. En el Arco de Triunfo de los Cam- un bando que confirma los peo- hora y a la entrada de heridos, e italianos rodea Tarragona. El Napoleón obliga a Carlos IV pos Elíseos de París se citan alres pronósticos: el enemigo es- refugiados y soldados que acu- asedio ha comenzado. y a su hijo Fernando VII a renungunas ciudades que fueron escetá en Torredembarra y las troden a colaborar en la defensa ciar al trono y coloca en su lugar nario de los combates. Los hepas españolas se repliegan hacia cuando sus regimientos han si- a José Bonaparte. El pueblo asischos de guerra salpican toda la Tarragona. El mariscal de camte con temor y curiosidad a la geografía española desde Bailén po José de Montes Salazar ani- ocupación francesa, hasta que hasta el Bruch, desde Vitoria a ma a la población y le pide «con- se desata la ira general cuando Valencia. Particular interés tiefianza, unión, tranquilidad y obe- los infantes son sacados del Panen los hechos de Girona y Zadiencia».do ya vencidos y dispersados. El 2 de enero de 1811 se publica la noticia de la caída de Tortosa y Tarragona busca desesperadamente los últimos recursos Caldú jPilar jPilar Profesora de Instituto Extra - Página Doble 2 y 3 - General ‘Kesse’ dedica un número especial El número del pasado diciembre de lisis de la actividad comercial y el de «la guerra más cruel». Cada uno la revista Kesse está dedicado a la Gue- éxodo de la población de Tarragona. de los artículos va acompañado de una rra del Francès. Alfredo Redondo Salvador Rovira recuerda el papel de extensa bibliografía. La revista, del rescata la memoria de los caídos en los nobles de la ciudad durante la gue- Cercle d’Estudis Històrics i Socials Gui- el sitio. Luis Ballester analiza la parárra. Y Manel Güell rastrea las huellas llem Oliver, cuesta 2,50 euros. j 29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz Derrota a Valls Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 03 La Guerra del Francès a l’Alt Camp i la Conca finals de desembre del 1808, alguns municipis de l’Alt Camp i de la Conca de A Barberà havien patit avaen reforços, feu retrocedir les seves tropes a les posicions de dalt de Serradalt. Després d’estudiar les diferents opcions, va lots (a tall d’exemple, a Mont- optar per retirar-se cap a Tarrablanc assassinaren l’alcalde), gona després que la tropa ha- constituïren juntes de govern i algués menjat i descansat una miçaren sometents. Mentrestant ca. Per protegir la retirada, ha- el front s’havia mantingut al riu via de sortir una columna des de Llobregat. Però el 21 de desem- Tarragona, per amenaçar a disbre, el VII Cos d’Exèrcit francès, tància les tropes napoleòniques. comandat pel general Laurent Saint-Cyr va esperar l’arriba- de Gouvion Saint-Cyr, derrotà da de la resta de la divisió Pino l’exèrcit espanyol a Molins de per llençar un atac general amb Rei, i ocupà les comarques del tots els homes de què disposava. Penedès, mentre bona part dels Després de la seva arribada, va seus habitants es refugiaven a formar la seva infanteria en qua- les poblacions del Camp i de la tre grans columnes, amb la cava- Conca i el front s’establia a les lleria situada entre aquestes. A muntanyes que les separen de dos quarts de quatre aquestes les comarques del Penedès. tropes creuaren el riu i, malgrat Les setmanes següents, l’exèr- una forta oposició, aconseguicit espanyol s’anà refent sota les ren enfonsar el centre espanyol, ordres del general suís al servei que es desintegrà perseguit per d’Espanya Teodor Reding, men- la cavalleria napoleònica. tre ocupava posicions al llarg d’una línia que, seguint la serra- Fugida a Tarragona lada, anava d’Altafulla fins a Ole- La batalla acabava cap a les quasa de Montserrat. tre de la tarda amb una victòria Inicialment, les forces espa- francesa, que costà als vencenyoles realitzaren amb èxit accidors un miler de baixes entre ons de guerra de muntanya con- morts i ferits, mentre que els estra les avançades napoleòniques. panyols patiren uns 2.000 morts Però el perill que representava i ferits i un nombre similar de la possibilitat que caigués Sara- presoners. Reding aconseguí argossa i que l’exèrcit francès d’Araribar a Tarragona, després de regó avancés cap a Tarragona, així com les pressions dels polítics i del poble, varen obligar Reding a canviar de tàctica i dissenyar un pla d’atac per derrotar les for- Litografia de Langlois que representa el pont de Goi durant l’atac general ces napoleòniques del Penedès. francès de la tarda del 25 de febrer del 1809. L’exèrcit espanyol va patir dues mil baixes, entre morts i ferits, i un nombre similar de presoners Saint-Cyr s’interposa 1 Gouvion Saint-Cyr s’avançà i el prengué posicions al Pla de San- combat s’inicià amb l’enfronta- els dos flancs. Els soldats franbre cinc ferides. L’exèrcit derrotat es tancà a Tarragona, mentre Saint-Cyr ocupava la major part del Camp i de la Conca de Barberà. Conscient que Tarragona estava patint una epidèmia de tifus, i mancat de recursos per intentar assetjar la ciutat, el general francès 17 de febrer de 1809 enfonsà la líta Maria i Cabra del Camp amb ment de tropes lleugeres i amb cesos es veieren obligats a defen- optà per bloquejar-la, tot espenia espanyola a Capellades. L’en- la divisió italiana del general Pi- l’atac dels espanyols contra els sar-se, als dos costats de la carrant que els estralls del tifus demà derrotà les tropes espanyono (uns 8.000). dos extrems de la línia francesa. retera de Picamoixons, entre la zo- n’acabessin provocant la renles que hi havia a la vall de Sant El vespre del 24 de febrer, Re- Si bé aquests darrers foren inicina de les Ermites i el balç de la dició. Però, a finals de març, Magí de la Brufaganya, les quals ding va sortir de Montblanc amb alment rebutjats, Reding tornà Granja, i als vessants dels turons quan ja no quedava res amb què es varen fer fortes al monestir de els 13.000 homes que havia reu- a passar a l’ofensiva pressionant de la riba esquerra del Francolí, alimentar els seus homes, es va Santes Creus. El 20 de febrer, Renit i es posà en camí cap a Tarra- les tropes de Souham al llarg de entre el balç esmentat i el puig veure obligat a aixecar el bloding es va dirigir cap a la Conca de gona per l’estret de la Riba, amb tota la seva línia i atacant de nou de Gallissà. En conjunt el camp de queig i posar-se en camí cap a Barberà, on va aconseguir reunir la intenció de continuar pel pont batalla comprenia un rectangle Barcelona. el gruix del seu exèrcit, amb la in- de Goi (Valls) i la carretera de d’uns quatre quilòmetres d’am- En allunyar-se els napoleòtenció de tornar-lo a Tarragona. Constantí. A quarts de sis del maplada per cinc de llargada, on es nics, sortiren de Tarragona gran El comandant en cap francès tí, quan la meitat de la columna trobaven incloses les partides part de les tropes i el tifus s’es- cercava una batalla decisiva per havia creuat el Francolí pel pont del terme de Valls i Alcover més campà per tot el Camp i la Con- destruir l’exèrcit espanyol de de Goi, un destacament francès que 1 properes al Francolí. ca, on va fer estralls fins a la tar- Catalunya. Així, el 22 de febrer vigilava aquell camí va obrir foc i L’exèrcit espanyol es va Si bé en començar el combat dor, i provocà aquell any la cri- ocupava Valls i s’interposava entre Tarragona i les tropes de Re- es retirà. Tot seguit, la divisió Souham avançà des de Valls cap a enfonsar a la batalla Souham havia informat Gouvisi de mortalitat més forta que on Saint-Cyr perquè es dirigís a patiren la majoria dels municiding, les quals es veurien obligades a enfrontar-se amb els na- la riba del Francolí i l’actual carretera de Valls a Picamoixons. del pont de Goi. Valls amb la divisió Pino, un malpis d’aquestes comarques al llarg entès va provocar que les tropes de la guerra. poleònics que els hi barraven el Reding va aturar la columna i pas. Per tal de controlar els pas- la desplegà dalt de les alçades de sos que comunicaven l’Alt Camp Serradalt, a la riba dreta del Fran- amb la Conca, va deixar a Valls la colí, amb els dos flancs més endar- divisió francesa del general rerits respecte a la línia que for- Souham (uns 7.000 homes) i mava el centre del seu exèrcit. El El general Reding va resultar ferit italianes no comencessin a arribar al camp de batalla fins a les 12 del migdia. Amb tot, aconseguiren salvar els homes de Souham. Al seu torn, Reding, en observar que els francesos rebi- Murillo Galimany jFrancesc jFrancesc Historiador 1
29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz Publicación: EX280611 Sección: Extra ágina: Página Doble 4 y 5 Edición: General Extra - Página Doble 4 y 5 - General La Guerra del Francès al Camp de Tarragona 04 Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 05 La Guerra del Francès al Camp de Tarragona Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 Sexta entrega de los Quaderns de l’Arxiu El Servei d’Arxiu i Documentació Municipal ha editado un nuevo ejem- plar de Quaderns de l’Arxiu. Es de pe- riodicidad anual y su sexta entrega es- tá dedicada íntegramente a la Gue- rra del Francès. En 151 páginas, Salvador-J. Rovira i Gómez, autor de todos los textos, explica el régimen insurreccional en Tarragona; la con- tribución a la guerra, el asedio y el asal- to; la evolución del régimen napoleó- nico a la recuperación y las conme- moraciones posteriores. La obra cuenta además con unas interesan- tes ilustraciones. Cuesta 16 euros. Una novela sobre la traición En ‘La Guerra del Francés. La marca del traidor’, Amando Lacueva novela la historia de un espía napoleó- nico que logra introducirse en la Ta- rragona asediada y suplanta la per- sonalidad de Joan Ixart, el impresor de la gaceta del ‘Diario de Tarrago- na’. Toda una conspiración se libra en las tabernas, el alto mando y la flota británica. La marca del traidor Autor: Amando Lacueva Editorial: Citerior Páginas: 430 Precio: 19,75 euros Pobresa, ruïna, fam i pesta L a guerra és la més cruel de les des- gràcies que es poden abatre sobre una comunitat, perquè a més dels combats ar- mats, la dinàmica bèl·li- ca comporta un seguit de malures inherents al caràcter catastròfic del fenomen, com són la brutalitat militar, la des- trucció de béns i collites, la misèria, la fam i l’aparició d’epidèmies. Tot això va donar-se al Camp de Tarragona entre 1809 i 1813, en el que hom coneix com l’Epi- sodi Napoleònic. Coneixem els fets, no únicament pel testimo- ni de memoralistes coe- tanis que van escriure cròniques i dietaris (cas del metge de Bràfim An- toni Bosch Cardellach), sinó també pels comen- taris marginals que els eclesiàstics que tenien cura dels registres d’òbits parroquials inserien com a causa de la mort violenta d’alguns feligre- sos. Així que les tropes franceses van entrar al Camp de Tarragona, van haver d’enfrontar-se al fet que les vies de proveïment des de França eren excessivament fe- bles i llunyanes i al mar domi- nava la costa l’esquadra britàni- ca. Per tant, havien de viure sobre el territori. També, que la població natural del país, catòli- ca i antirevolucionària, era alta- ment hostil. Aquests dos fets i el paper de conqueridors que s’ad- vocaven van fer que desfermes- sin una gran brutalitat en l’ocu- pació de les localitats catalanes. ‘Gentes bárbaras y salvages’ «Ahuyentaron á los habitantes de las casas solares y lugares pe- queños, saqueando en ellos, roban- do víveres, ganado y quanto po- dia serles útil; destruyendo lo que no podian llevarse; asolando edi- ficios, obligando en calidad de presos los hombres que hallaban á sus primeras obras; cometie- ron todas las atrocidades de que no eran capaces las gentes más bárbaras y salvages». A les partides d’òbit registrades als llibres sacramentals, els rectors es van cansar de posar fòrmules com «mort de desgràcia de mans de francesos » (Aleixar), «de mort violenta per la tropa de Napoleó» (Bràfim), «mort per la invasió dels francesos», «per haver-lo mort los francesos», «fusellat per la tropa francesa» (Cambrils), «varen matà los francesos» (els Garidells), «mort violentament y per mans del enemich», «fou mort per los enemichs» i «morí per mans dels enemichs» (la Po- bla de Montornès). De vegades, el rector s’extenia més en el comentari: «Morí de una bala que ab un fusilasso li ti- raren los francesos la primera vegada que entraren a Puigtinyós (actualment Montferri), estant- se pacíficament en lo portal», «morí de resultas de dos cops de destrall al cap que rebé dels enemichs» (Puigtinyós) o «mort amb una bayoneta que la tropa de Bonaparte li pasà per la galta y li eixí per la orella, en sa pròpia casa» (Bràfim). Vuit saquejos a Bràfim Quan els veïns sentien arribar les tropes franceses, era habi- tual que fugissin cap a les muntanyes deixant-ho tot. Només la vila de Bràfim va ser saquejada vuit vegades i abandonada uns disset cops. La violació de dones va ser sistemàtica i es va consta- tar a l’Argilaga, Bràfim, Mas- pujols, els Pallaresos, Perafort, Puigdelfí, Montferri, la Secui- ta i Vilabella. I, no cal dir-ho, també a Tarragona el dia del sa- queig (28 de juny de 1811). Febres tifoidees A banda de la brutalitat militar, la invasió dels exèrcits va provocar l’esclat, l’any 1809, d’una terrible epidèmia de febres tifoidees. Les víctimes mortals van ser milers. A Bràfim van cau- re les dues terceres parts de la població i en va morir una sise- na part. A Vallmoll van haver d’obrir un nou cementiri perquè el vell se’ls feia petit «per causa de la gran epidèmia del present any, que comensà quant entraren los francesos en la present vila, dia 3 de mars». A Tarrago- na, on es van concentrar milers de refugiats, moriren més de 2.100 persones. Els pitjors dies al ritme frenètic de 30 defun- cions diàries. Els serveis fune- raris no donaven l’abast. ‘Lánguidos de hambre’ El 1812, assolat el país, saqueja- des les poblacions i confiscades les collites ( ja de per si dolen- tes), la misèria s’escampà arreu. Per mar l’esquadra britànica blo- quejava el port i la gent es moria literalment de fam. A Reus: «vi- mos lánguidos de hambrientos a nuestros infelices hermanos, desfallecer por las calles sin poder encontrar medios para ha- cerlos reanimar». A Alcover, «los vezi- nos estan a la última mi- seria y muchos viven de limosna. Casi todos han perdido sus cosechas con tanta ida y venida de tropas y algunos han sido vexados por no tener que dar»; «lo poble a quedat a la ultima mi- seria [...] ja no ens queda altra sortida que la de morirnos de fam...». A Perafort, Mn. Jo- sep Huguet escriví sobre la mort de la jove Te- resa Borrell «nota: esta miñona de edat poca di- ferència 20 anys, me as- segurà mitja hora ans de morir, estant en llur enteniment, que se ali- mentà de pàmpols de cep y altres herbas 4 o 5 dias. Morí de fam». A Montferri, moria l’ancià de 70 anys Tomàs Rull, «de resultas de la misèria, que en tal temps fou general en tots los pobles». A Vilabella: «Aumen- taba entonces de tal mo- do el hambre en el pueblo que por nuestras calles sólo se vehían personas descoloridas, hinchadas o abotarga- das de cara y piernas, o secos y de color negruzco, que se cahían por las calles y caminos, murién- dose algunos de hambre, por no tener que trabajar ni comer. Así yo vi morir 63 en dos villas de Bráfim y Vilabella en el espacio de tres meses, sin embargo que las dos juntas no llegan a 500 ve- cinos». Quan sentim parlar de la guerra, no ens imaginem el patiment de la població civil més enllà dels combats bèl·lics, però la guerra comporta pobresa, ruïna, fam i pesta, flagells que poden cobrar-se moltes més vides que no pas els camps de batalla. Durant els anys de la Guerra del Francès, la població del Camp de Tarragona va sofrir una invo- lució demogràfica important, perfectament constatable en les piràmides poblacionals de la di- novena centúria. Les partides d’òbit són esfereïdores: ‘morí a Puigtinyós de dos cops de destrall al cap que rebé del enemichs’ 1 1 Presa del fortí de l’Oliva pels francesos. Dibuix de Serra Pausas. Publicat a ‘El setge de Tarragona de 1811’. Tarragona, 1986. (BHMT/AHCT). 1 j jManel Güell Reial Societat Arqueològica Tarracon en se L a gent del Tarragonès no veié soldats francesos fins al juny de 1808, quan en- trà a la comarca la divisió del general Chabran que arribà a Tarragona el 7 de juny i hi sojor- nà fins al dia 9, en què davant el fracàs del brigadier Schwarts al Bruc va refer el camí i tornà a Bar- celona. Passada la incursió de Cha- bran, el Tarragonès restà tranquil i lliure de la presència francesa fins al desembre, quan hi penetraren les tropes del general Gouvion Saint-Cyr en perse- cució de les restes de l’exèrcit del general Vives que havia estat derrotat a Llinars i Cardedeu. L’avantguarda del setè exèrcit entrà a la comarca el 22 o el 23 de desembre i avançà fins al riu Gaià. Aquestes tropes es mantingue- ren en el Tarragonès, bloquejant Tarragona, fins la primera quin- zena de febrer de 1809 en què es retiraren. La desocupació del Tarragonès per part dels francesos resultà molt curta, ja que després de la batalla del Pont de Goi o de Valls (25 de febrer de 1809) les tropes de Gouvion Saint-Cyr el torna- ren a controlar i hi ro- mangueren mentre tin- gueren queviures. La seva retirada proporcionà al Tarragonès un any de tranquil·litat, ja que fins al 27 de març de 1810 no tornà a ser envaït. En aquesta ocasió les tropes franceses les coman- dava el mariscal Auge- reau i el moviment esti- gué pensat per entretenir les tropes espanyoles i permetre a Suchet assetjar Mequinensa i Llei- da. Suchet, un cop caigu- da Lleida, es dirigí vers Tortosa. Calia evitar que les tropes espanyoles obstaculitzessin el setge de la capital del Baix Ebre i per això el mariscal Macdonald féu acte de presència, entrant a Valls el 17 d’agost i l’en- demà a Reus, disposat a bloquejar l’exèrcit del general O’Donnell dins a Tarra- gona, però, davant dels movi- ments d’aquest, considerà pru- dent retirar-se cap a Lleida. La presa de Tortosa envalen- tí els francesos a ocupar Tarrago- na i per aconseguir-la pensaren en Louis-Gabriel Suchet, el qual es presentà davant la plaça el 3 de maig amb un exèrcit de quel- com més de dinou mil soldats i que fou una autèntica plaga per als pobles del Tarragonès durant els mesos de maig i juny. Tot plegat culminà amb l’assalt de la ciutat la vigília de Sant Pere. El desig de recuperar Tarra- gona per part de l’exèrcit espanyol comportà una intensa circulació de tropes entorn de la ciutat. El desembre de 1811 el capità general Lacy intentà bloquejar la plaça, però fra- cassà a causa de la ràpida reacció de Su- chet que l’obligà a allunyar-se. El 20 de gener de 1812 es produí a Vila- seca un combat entre les divisions del general Lafosse i les del baró d’Eroles i Manso, amb resultat favorable per als espanyols. Les tropes espanyoles entorn de Ta- rragona aplicaren un cert bloqueig i per tal d’aixecar-lo el general Decaen, cap de l’exèrcit francès a Ca- talunya, envià dues divisions sota el comandament dels generals Mathieu i Lamar- que. El baró d’Eroles intentà ba- rrar-los el pas a la plana situada entre Altafulla i Ferran el 24 de gener de 1812, però no ho acon- seguí. Entre el 21 i el 28 d’abril, Sars- field, ajudat per l’estol anglès, volgué sorprendre la guarnició de Tarragona, però fracassà. Al maig les forces espanyoles se situa- ren entorn de la ciutat per tal de reconquerir-la, però, el dia 12, davant la presència d’un exèrcit francès es retiraren. Eroles no desistí d’atacar Tarragona i, amb l’ajut de l’anglès Codrington, aconseguí, la nit del 27 de setem- bre, èxits a la zona portuària. El 1813, el general Wellington projectà una expedició contra Tarragona. Els anglesos arriba- ren per mar a Tarragona el 2 de juny. Les operacions començaren el dia 4 i acabaren el 12, quan davant l’arribada de soldats francesos es retiraren. El mes de juliol el Tarragonès contemplà la presència de napo- leònics en el que ja era un reple- gament. El 16 d’agost Suchet tor- nà a Tarragona amb uns vint mil homes que es distribuïren pels pobles dels voltants disposats a contemplar la destrucció de la plaça. El dia de Sant Magí Tarra- gona restà lliure d’ocupants i l’en- demà les tropes espanyoles hi entraren disposades a posar ordre enmig de la destrucció general. La Guerra del Francès havia acabat. j Incursió, desocupació, conquesta i derrota En la Guerra del Francès referi- da a Tarragona cal rememorar la figura del general suís Teodor Reding (1755-1809). Estimat pels soldats per la seva senzillesa i enemic de tota ostentació, sem- pre fou solidari amb els seus su- bordinats. Incorporat el 1769 al Regiment del seu pare Reding El Viejo nº3, va fer una carrera militar ràpida i participà en les campanyes de la Guerra Gran i la Guerra del Francès. A Màlaga es guanyà el suport dels ciutadans per la seva actua- ció davant l’epidèmia de febre groga de 1804 i fou nomenat go- vernador polític i militar. Artí- fex del pla estratègic dissenyat amb el general Castaños contra Dupont, executà l’acció de Men- gíbar (16 de juliol de 1808), que possibilità l’èxit de Bailén. Però la glòria recaigué en Castaños, tot i que ell no va estar al camp de batalla com Reding. S’incorporà al Primer Exèr- cit de Catalunya a Tarragona el novembre de 1808 i començaren els fracassos militars. Primer, l’acció inoportuna del bloqueig de Barcelona (5 de desembre) per la manca d’efectius. Després la de Llinars, el dia 16. I el 21 la desfeta de Molins de Rei, que pro- vocà la retirada desordenada de l’exèrcit fins a Tarragona. Els de- sencerts i la repulsa general de la població obligaren el capità general Joan Miquel Vives a di- mitir i el substituí Reding en el càrrec. La seva actuació a Tarragona fou intensa: reorganitzà les forces militars, restablí la discipli- na militar, reuní els soldats dis- persos, reclutà voluntaris i con- formà milícies urbanes. Tanma- teix posà la plaça en estat de defensa i, amb les noves tropes d’Andalusia i Mallorca, impedí el setge de la ciutat per part de Saint-Cyr al 1809. Ambdós militars es respectaven mútuament i signaren un conveni per donar un tracte humanitari als soldats ferits i presoners. Reding establí una línia de defensa entre Tarragona i Olesa de Montserrat que era molt feble. L’estratègia de Saint-Cyr s’im- posà al final en la batalla de Valls (Pont de Goi, 25 de febrer de 1809), en disposar d’un exèrcit superior i rebre l’ajut de la divisió de Pino. En aquesta acció el suís va ser ferit en el braç i es retirà amb la resta de soldats a Tarragona. Llavors assistí els malalts, ci- vils i militars, que patien l’epi- dèmia de tifus desencadenada el gener. Ell mateix es va contagiar en una visita que va fer a l’hos- pital d’Altafaulla. Malgrat tot, presidí la Junta Superior de Ca- talunya. Esgotat per la febre, mo- rí el 23 d’abril de 1809 als 54 anys. Totes les autoritats i el poble de Tarragona van mostrar el seu respecte i condol per la pèrdua d’un home íntegre i generós. El personatge n Reding, el general humanitari m jSalvador Rovira Professor emèrit de la URV jAntoni Moliner Prada Historiador. Professor de l’Autònoma de Barcelona Gràfic de les operacions militars publicat a ‘La revolución y guerra de la independencia en Tarragona’. J.M.Recasens. Tarragona, 1965. BHMT Extra - Página Doble 4 y 5 - General La Guerra del Francès al Camp de Tarragona 04 Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 05 La Guerra del Francès al Camp de Tarragona Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 Sexta entrega de los Quaderns de l’Arxiu El Servei d’Arxiu i Documentació Municipal ha editado un nuevo ejem- plar de Quaderns de l’Arxiu. Es de pe- riodicidad anual y su sexta entrega es- tá dedicada íntegramente a la Gue- rra del Francès. En 151 páginas, Salvador-J. Rovira i Gómez, autor de todos los textos, explica el régimen insurreccional en Tarragona; la con- tribución a la guerra, el asedio y el asal- to; la evolución del régimen napoleó- nico a la recuperación y las conme- moraciones posteriores. La obra cuenta además con unas interesan- tes ilustraciones. Cuesta 16 euros. Una novela sobre la traición En ‘La Guerra del Francés. La marca del traidor’, Amando Lacueva novela la historia de un espía napoleó- nico que logra introducirse en la Ta- rragona asediada y suplanta la per- sonalidad de Joan Ixart, el impresor de la gaceta del ‘Diario de Tarrago- na’. Toda una conspiración se libra en las tabernas, el alto mando y la flota británica. La marca del traidor Autor: Amando Lacueva Editorial: Citerior Páginas: 430 Precio: 19,75 euros Pobresa, ruïna, fam i pesta L a guerra és la més cruel de les des- gràcies que es poden abatre sobre una comunitat, perquè a més dels combats ar- mats, la dinàmica bèl·li- ca comporta un seguit de malures inherents al caràcter catastròfic del fenomen, com són la brutalitat militar, la des- trucció de béns i collites, la misèria, la fam i l’aparició d’epidèmies. Tot això va donar-se al Camp de Tarragona entre 1809 i 1813, en el que hom coneix com l’Epi- sodi Napoleònic. Coneixem els fets, no únicament pel testimo- ni de memoralistes coe- tanis que van escriure cròniques i dietaris (cas del metge de Bràfim An- toni Bosch Cardellach), sinó també pels comen- taris marginals que els eclesiàstics que tenien cura dels registres d’òbits parroquials inserien com a causa de la mort violenta d’alguns feligre- sos. Així que les tropes franceses van entrar al Camp de Tarragona, van haver d’enfrontar-se al fet que les vies de proveïment des de França eren excessivament fe- bles i llunyanes i al mar domi- nava la costa l’esquadra britàni- ca. Per tant, havien de viure sobre el territori. També, que la població natural del país, catòli- ca i antirevolucionària, era alta- ment hostil. Aquests dos fets i el paper de conqueridors que s’ad- vocaven van fer que desfermes- sin una gran brutalitat en l’ocu- pació de les localitats catalanes. ‘Gentes bárbaras y salvages’ «Ahuyentaron á los habitantes de las casas solares y lugares pe- queños, saqueando en ellos, roban- do víveres, ganado y quanto po- dia serles útil; destruyendo lo que no podian llevarse; asolando edi- ficios, obligando en calidad de presos los hombres que hallaban á sus primeras obras; cometie- ron todas las atrocidades de que no eran capaces las gentes más bárbaras y salvages». A les partides d’òbit registrades als llibres sacramentals, els rectors es van cansar de posar fòrmules com «mort de desgràcia de mans de francesos » (Aleixar), «de mort violenta per la tropa de Napoleó» (Bràfim), «mort per la invasió dels francesos», «per haver-lo mort los francesos», «fusellat per la tropa francesa» (Cambrils), «varen matà los francesos» (els Garidells), «mort violentament y per mans del enemich», «fou mort per los enemichs» i «morí per mans dels enemichs» (la Po- bla de Montornès). De vegades, el rector s’extenia més en el comentari: «Morí de una bala que ab un fusilasso li ti- raren los francesos la primera vegada que entraren a Puigtinyós (actualment Montferri), estant- se pacíficament en lo portal», «morí de resultas de dos cops de destrall al cap que rebé dels enemichs» (Puigtinyós) o «mort amb una bayoneta que la tropa de Bonaparte li pasà per la galta y li eixí per la orella, en sa pròpia casa» (Bràfim). Vuit saquejos a Bràfim Quan els veïns sentien arribar les tropes franceses, era habi- tual que fugissin cap a les muntanyes deixant-ho tot. Només la vila de Bràfim va ser saquejada vuit vegades i abandonada uns disset cops. La violació de dones va ser sistemàtica i es va consta- tar a l’Argilaga, Bràfim, Mas- pujols, els Pallaresos, Perafort, Puigdelfí, Montferri, la Secui- ta i Vilabella. I, no cal dir-ho, també a Tarragona el dia del sa- queig (28 de juny de 1811). Febres tifoidees A banda de la brutalitat militar, la invasió dels exèrcits va provocar l’esclat, l’any 1809, d’una terrible epidèmia de febres tifoidees. Les víctimes mortals van ser milers. A Bràfim van cau- re les dues terceres parts de la població i en va morir una sise- na part. A Vallmoll van haver d’obrir un nou cementiri perquè el vell se’ls feia petit «per causa de la gran epidèmia del present any, que comensà quant entraren los francesos en la present vila, dia 3 de mars». A Tarrago- na, on es van concentrar milers de refugiats, moriren més de 2.100 persones. Els pitjors dies al ritme frenètic de 30 defun- cions diàries. Els serveis fune- raris no donaven l’abast. ‘Lánguidos de hambre’ El 1812, assolat el país, saqueja- des les poblacions i confiscades les collites ( ja de per si dolen- tes), la misèria s’escampà arreu. Per mar l’esquadra britànica blo- quejava el port i la gent es moria literalment de fam. A Reus: «vi- mos lánguidos de hambrientos a nuestros infelices hermanos, desfallecer por las calles sin poder encontrar medios para ha- cerlos reanimar». A Alcover, «los vezi- nos estan a la última mi- seria y muchos viven de limosna. Casi todos han perdido sus cosechas con tanta ida y venida de tropas y algunos han sido vexados por no tener que dar»; «lo poble a quedat a la ultima mi- seria [...] ja no ens queda altra sortida que la de morirnos de fam...». A Perafort, Mn. Jo- sep Huguet escriví sobre la mort de la jove Te- resa Borrell «nota: esta miñona de edat poca di- ferència 20 anys, me as- segurà mitja hora ans de morir, estant en llur enteniment, que se ali- mentà de pàmpols de cep y altres herbas 4 o 5 dias. Morí de fam». A Montferri, moria l’ancià de 70 anys Tomàs Rull, «de resultas de la misèria, que en tal temps fou general en tots los pobles». A Vilabella: «Aumen- taba entonces de tal mo- do el hambre en el pueblo que por nuestras calles sólo se vehían personas descoloridas, hinchadas o abotarga- das de cara y piernas, o secos y de color negruzco, que se cahían por las calles y caminos, murién- dose algunos de hambre, por no tener que trabajar ni comer. Así yo vi morir 63 en dos villas de Bráfim y Vilabella en el espacio de tres meses, sin embargo que las dos juntas no llegan a 500 ve- cinos». Quan sentim parlar de la guerra, no ens imaginem el patiment de la població civil més enllà dels combats bèl·lics, però la guerra comporta pobresa, ruïna, fam i pesta, flagells que poden cobrar-se moltes més vides que no pas els camps de batalla. Durant els anys de la Guerra del Francès, la població del Camp de Tarragona va sofrir una invo- lució demogràfica important, perfectament constatable en les piràmides poblacionals de la di- novena centúria. Les partides d’òbit són esfereïdores: ‘morí a Puigtinyós de dos cops de destrall al cap que rebé del enemichs’ 1 1 Presa del fortí de l’Oliva pels francesos. Dibuix de Serra Pausas. Publicat a ‘El setge de Tarragona de 1811’. Tarragona, 1986. (BHMT/AHCT). 1 j jManel Güell Reial Societat Arqueològica Tarracon en se L a gent del Tarragonès no veié soldats francesos fins al juny de 1808, quan en- trà a la comarca la divisió del general Chabran que arribà a Tarragona el 7 de juny i hi sojor- nà fins al dia 9, en què davant el fracàs del brigadier Schwarts al Bruc va refer el camí i tornà a Bar- celona. Passada la incursió de Cha- bran, el Tarragonès restà tranquil i lliure de la presència francesa fins al desembre, quan hi penetraren les tropes del general Gouvion Saint-Cyr en perse- cució de les restes de l’exèrcit del general Vives que havia estat derrotat a Llinars i Cardedeu. L’avantguarda del setè exèrcit entrà a la comarca el 22 o el 23 de desembre i avançà fins al riu Gaià. Aquestes tropes es mantingue- ren en el Tarragonès, bloquejant Tarragona, fins la primera quin- zena de febrer de 1809 en què es retiraren. La desocupació del Tarragonès per part dels francesos resultà molt curta, ja que després de la batalla del Pont de Goi o de Valls (25 de febrer de 1809) les tropes de Gouvion Saint-Cyr el torna- ren a controlar i hi ro- mangueren mentre tin- gueren queviures. La seva retirada proporcionà al Tarragonès un any de tranquil·litat, ja que fins al 27 de març de 1810 no tornà a ser envaït. En aquesta ocasió les tropes franceses les coman- dava el mariscal Auge- reau i el moviment esti- gué pensat per entretenir les tropes espanyoles i permetre a Suchet assetjar Mequinensa i Llei- da. Suchet, un cop caigu- da Lleida, es dirigí vers Tortosa. Calia evitar que les tropes espanyoles obstaculitzessin el setge de la capital del Baix Ebre i per això el mariscal Macdonald féu acte de presència, entrant a Valls el 17 d’agost i l’en- demà a Reus, disposat a bloquejar l’exèrcit del general O’Donnell dins a Tarra- gona, però, davant dels movi- ments d’aquest, considerà pru- dent retirar-se cap a Lleida. La presa de Tortosa envalen- tí els francesos a ocupar Tarrago- na i per aconseguir-la pensaren en Louis-Gabriel Suchet, el qual es presentà davant la plaça el 3 de maig amb un exèrcit de quel- com més de dinou mil soldats i que fou una autèntica plaga per als pobles del Tarragonès durant els mesos de maig i juny. Tot plegat culminà amb l’assalt de la ciutat la vigília de Sant Pere. El desig de recuperar Tarra- gona per part de l’exèrcit espanyol comportà una intensa circulació de tropes entorn de la ciutat. El desembre de 1811 el capità general Lacy intentà bloquejar la plaça, però fra- cassà a causa de la ràpida reacció de Su- chet que l’obligà a allunyar-se. El 20 de gener de 1812 es produí a Vila- seca un combat entre les divisions del general Lafosse i les del baró d’Eroles i Manso, amb resultat favorable per als espanyols. Les tropes espanyoles entorn de Ta- rragona aplicaren un cert bloqueig i per tal d’aixecar-lo el general Decaen, cap de l’exèrcit francès a Ca- talunya, envià dues divisions sota el comandament dels generals Mathieu i Lamar- que. El baró d’Eroles intentà ba- rrar-los el pas a la plana situada entre Altafulla i Ferran el 24 de gener de 1812, però no ho acon- seguí. Entre el 21 i el 28 d’abril, Sars- field, ajudat per l’estol anglès, volgué sorprendre la guarnició de Tarragona, però fracassà. Al maig les forces espanyoles se situa- ren entorn de la ciutat per tal de reconquerir-la, però, el dia 12, davant la presència d’un exèrcit francès es retiraren. Eroles no desistí d’atacar Tarragona i, amb l’ajut de l’anglès Codrington, aconseguí, la nit del 27 de setem- bre, èxits a la zona portuària. El 1813, el general Wellington projectà una expedició contra Tarragona. Els anglesos arriba- ren per mar a Tarragona el 2 de juny. Les operacions començaren el dia 4 i acabaren el 12, quan davant l’arribada de soldats francesos es retiraren. El mes de juliol el Tarragonès contemplà la presència de napo- leònics en el que ja era un reple- gament. El 16 d’agost Suchet tor- nà a Tarragona amb uns vint mil homes que es distribuïren pels pobles dels voltants disposats a contemplar la destrucció de la plaça. El dia de Sant Magí Tarra- gona restà lliure d’ocupants i l’en- demà les tropes espanyoles hi entraren disposades a posar ordre enmig de la destrucció general. La Guerra del Francès havia acabat. j Incursió, desocupació, conquesta i derrota En la Guerra del Francès referi- da a Tarragona cal rememorar la figura del general suís Teodor Reding (1755-1809). Estimat pels soldats per la seva senzillesa i enemic de tota ostentació, sem- pre fou solidari amb els seus su- bordinats. Incorporat el 1769 al Regiment del seu pare Reding El Viejo nº3, va fer una carrera militar ràpida i participà en les campanyes de la Guerra Gran i la Guerra del Francès. A Màlaga es guanyà el suport dels ciutadans per la seva actua- ció davant l’epidèmia de febre groga de 1804 i fou nomenat go- vernador polític i militar. Artí- fex del pla estratègic dissenyat amb el general Castaños contra Dupont, executà l’acció de Men- gíbar (16 de juliol de 1808), que possibilità l’èxit de Bailén. Però la glòria recaigué en Castaños, tot i que ell no va estar al camp de batalla com Reding. S’incorporà al Primer Exèr- cit de Catalunya a Tarragona el novembre de 1808 i començaren els fracassos militars. Primer, l’acció inoportuna del bloqueig de Barcelona (5 de desembre) per la manca d’efectius. Després la de Llinars, el dia 16. I el 21 la desfeta de Molins de Rei, que pro- vocà la retirada desordenada de l’exèrcit fins a Tarragona. Els de- sencerts i la repulsa general de la població obligaren el capità general Joan Miquel Vives a di- mitir i el substituí Reding en el càrrec. La seva actuació a Tarragona fou intensa: reorganitzà les forces militars, restablí la discipli- na militar, reuní els soldats dis- persos, reclutà voluntaris i con- formà milícies urbanes. Tanma- teix posà la plaça en estat de defensa i, amb les noves tropes d’Andalusia i Mallorca, impedí el setge de la ciutat per part de Saint-Cyr al 1809. Ambdós militars es respectaven mútuament i signaren un conveni per donar un tracte humanitari als soldats ferits i presoners. Reding establí una línia de defensa entre Tarragona i Olesa de Montserrat que era molt feble. L’estratègia de Saint-Cyr s’im- posà al final en la batalla de Valls (Pont de Goi, 25 de febrer de 1809), en disposar d’un exèrcit superior i rebre l’ajut de la divisió de Pino. En aquesta acció el suís va ser ferit en el braç i es retirà amb la resta de soldats a Tarragona. Llavors assistí els malalts, ci- vils i militars, que patien l’epi- dèmia de tifus desencadenada el gener. Ell mateix es va contagiar en una visita que va fer a l’hos- pital d’Altafaulla. Malgrat tot, presidí la Junta Superior de Ca- talunya. Esgotat per la febre, mo- rí el 23 d’abril de 1809 als 54 anys. Totes les autoritats i el poble de Tarragona van mostrar el seu respecte i condol per la pèrdua d’un home íntegre i generós. El personatge n Reding, el general humanitari m jSalvador Rovira Professor emèrit de la URV jAntoni Moliner Prada Historiador. Professor de l’Autònoma de Barcelona Gràfic de les operacions militars publicat a ‘La revolución y guerra de la independencia en Tarragona’. J.M.Recasens. Tarragona, 1965. BHMT
Page 1: Publicación: EX280611 Sección: Ex
Page 5 and 6: Publicación: EX280611 Sección: Ex
Page 7 and 8: 29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz Pu
Page 9: Publicación: EX280611 Sección: Ex

Tarragona cau heroicament - Diari de Tarragona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?