Tarragona cau heroicament - Diari de Tarragona

Publicación: EX280611 Sección: Extra
ágina: Página 16 Edición: General
Un gato misterioso y dos niños muy curiosos
Los más pequeños también pueden
conocer la historia del asedio a través
de un cuento con guión de Àngel-
O. Brunet e ilustraciones de Txomin
Medrano. ‘Tinc un gat de tres co-
j
ntre els milers de soldats
E
que assetjaven Tarragona
aquell mes de juny de
1811, n’hi havia un que estava
cridat a destacar a la lletra
impresa. Es deia Bianchini de
cognom, era italià, caporal de
graduació, pertanyia al 6è de línia
i devia tenir llavors uns 27
anys. A la presa de l’Oliva, a finals
de maig, havia fet nou presoners
ell sol i el general Suchet
li havia dit que demanés un desig.
En lloc de demanar ascensos,
recompenses econòmiques o
dies de permís, va demanar ser
el primer a assaltar Tarragona.
Segurament, quan va arribar el
28 de juny, Suchet ja no recordava
aquest desig, però Bianchini,
que llavors ja era sergent, va
recordar-l’hi. Es va presentar
davant la bretxa ni més ni menys
que vestit de gala, amb un impecable
uniforme de color blanc.
Bianchini, doncs, va ser un dels
que va llançar-se a l’atac en direcció
a la bretxa.
El blanc perfecte
Una taca blanca enmig de dotzenes
de taques blaves, que era
el color de l’uniforme dels soldats
francesos que l’envoltaven.
Estava predestinat a morir. O
potser és que s’havia fet el propòsit
de convertir-se en màrtir. Efectivament,
va morir i, de seguida,
els diaris de l’època van referir
la seva gesta, que en el fons era morir
artísticament. Al cap de poc,
n
lors’ es la historia de Tatxín (un felino
tricolor muy misterioso y que incluso
pudo ser un espía francés en la
Tarragona asediada hace 200 años)
y de dos niños (Carme y Pol) llenos
Extra - Página 16 - General
de curiosidad por averiguar la verdadera
identidad del gato así como
por conocer cómo vivió Tarragona
la invasión de los franceses. El cuento
puede adquirirse por 10 euros.
Herois o criminals?
1
Ceroni va ser el primer que va exalçar Bianchini.
Publicat a ‘Poesie di Giuseppe Giulio
Ceroni Da Verona’. Mantova, 1813. (BHMT)
La història història del del setge setge per per als nensm
nensm
1
Dins els actes de commemoració teix temps, treballar els valors de pació de l’any 1811, i assenyalava
del bicentenari del setge de Ta- la Cultura de la Pau. Les sessions la importància de la convivència
rragona durant la Guerra del es realitzaven a l’aula, durant una en pau entre les persones.
Francès, coneguts sota el lema hora, i eren conduïdes per un edu- El fil conductor per resseguir
‘1811. Tarragona assetjada’, una cador que utilitzava diferents ma- els principals esdeveniments
de les activitats més reeixides ha
consistit en explicar als nens què
va significar per a la ciutat tot el que
va succeí ara fa dos-cents anys.
L’activitat pedagògica, coordinada
per l’Arxiu Històric de la Ciutat
de Tarragona, ha cercat la participació
dels nens i nenes de 4t
de primària, és a dir la població
infantil de 9 i 10 anys. La finalitat
era donar a conèixer els esdeveterials
que giraven al voltant d’un
plànol del setge de Tarragona de
1811 que ocupava gairebé tota la
pissarra.
En la seva exposició, l’educador
explicava amb un discurs didàctic
com era la ciutat d’inicis del
segle XIX, tot i comparant-la amb
la Tarragona actual, cercava la participació
dels nens i els feia reflexionar
sobre les conseqüències
1 La Tarragona de 1811
es va explicar a 1.050
alumnes de 22 escoles
niments registrats durant el set- dramàtiques de les guerres, prege
de Tarragona de 1811 i, al manent com a exemple el setge i l’ocu-
ja en parlaven els poetes (G. G. Ceroni,
V. d’Arlincourt...) i, per mor
d’aquesta circumstància, Bianchini
s’anava convertint, a ulls dels
vencedors, en el seu heroi per
excel·lència.
Del jove sergent Bianchini, en
cantaven les glòries tots els historiadors
i cronistes del fet (Lissoni,
Rigel, Vacani, Suchet mateix...).
Tots, és clar, menys els espanyols,
per als quals Bianchini no existia.
Llavors va aparèixer Honoré
de Balzac, el gran escriptor
francès, el qual, el 1832, publicava
una història esgarrifosa.
L’aposta, segons Balzac
Balzac deia que aquell jove soldat,
a qui ell anomena Bianchini, no
sabem si per error o per evitarse
problemes, una nit que necessitava
diners, va posar-se a jugar
als daus amb un altre soldat. Ho
va perdre tot i llavors s’hi va jugar
les orelles. I com que també
va perdre, va apostar-se que aniria
fins a la muralla de la ciutat,
que mataria un sentinella espanyol
que des d’on eren es divisava,
que li arrencaria el cor i que
se’l menjaria després de cuinarlo.
Balzac diu que ho va fer i, per
tant, que va guanyar l’aposta.
Balzac posava aquest soldat
com a exemple per dir que la
massacre que s’havia produït a
Tarragona havia estat cosa dels
soldats italians del 6è de línia,
que eren tots uns salvatges i uns
criminals. Aquesta relat va provocar
un gran escàndol a Itàlia.
històrics del setge de 1811 eren les
petjades d’un gat, el protagonista
del conte Tinc un gat de tres colors,lors,
un relat adreçat al públic infantil
escrit per Àngel O. Brunet
i amb il·lustracions de Txomin
Medrano, editat amb el patrocini
de la Fundació Privada Mútua
Catalana. Durant aquest recorregut
virtual per la Tarragona del
setge, es plantejaven un seguit de
preguntes que els alumnes anaven
resolent per tal de comprendre
els fets succeïts.
Al final de la sessió, des del coneixement
del que va passar fa dos
segles, l’educador animava els infants
a escriure un missatge de
pau per tal de contribuir al fet que
no es torni a repetir l’episodi que
ara es commemora. Tot seguit cada
alumne rebia com a regal el conte
Tinc un gat de tres colors.
29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz
Diari
Dimarts, 28 de juny de 2011
16
La Guerra del
Francès:el setge
a la literatura
Els italians van seguir parlant
de Bianchini i ara encara li
van buscar més mèrits. Que si
era fill d’un paleta, que havia
quedat orfe de jove, que era enamoradís
i que ja ben jove també
s’havia casat i havia començat
a tenir fills.
Personatge de novel·la
Els historiadors francesos van
preferir no remenar-ho més i van
anar reproduint la història del
començament, però posant-hi
cada vegada menys salsa. En canvi,
aviat Bianchini es va convertir
en un personatge literari dels
Pirineus en avall. El 1881, Alfred
Opisso el va convertir en un personatge
de la seva novel·la El grito
de independencia i el definia
com «un caníbal francoitaliano».
I l’any 1923, Pío Baroja també explicava
la història del cor menjat
com a verídica. Aquestes són les
paradoxes de la història i de la literatura.
Si Bianchini havia volgut ser
famós, ho va aconseguir. Però,
en canvi, ell, que no havia arribat
a entrar a Tarragona, i que
per tant no havia participat en
la carnisseria que va tenir-hi lloc,
ha quedat retratat com poc menys
que una bèstia.
Cavallé
jJoan
jJoan
Escriptor
Aquesta activitat s’ha desenvolupat
entre els mesos de març
a maig, amb 44 sessions en 22 centres
escolars i amb la participació
de 1.050 alumnes. Els mestres dels
respectius centres han col·laborat
activament i en un 90 per cent han
valorat l’experiència com a molt
satisfactòria.
Si tot plegat ha servit per donar
a conèixer i difondre entre els
nens i nenes de Tarragona el que
va succeir l’any 1811, ara fa 200
anys, s’haurà assolit el propòsit
que ens motivava inicialment.
Piqué
Cap del Servei d’Arxiu i
jJordi
jJordi
Documentació Municipal