Tarragona cau heroicament - Diari de Tarragona

More documents

Recommendations

Info

Publicación: EX280611 Sección: Extra ágina: Página Doble 6 y 7 Edición: General 06 Diari 06 Diari L Dimarts, 28 de juny de 2011 La Guerra del Francès al Baix Penedès j Extra - Página Doble 6 y 7 - General Un detallado estudio demográfico En más de 250 páginas, Manel Güell Guillem Oliver del Camp de Tarrago- de la fiebre tifoide de 1809 y el ham- desvela al detalle las consecuenna, incluye una precisa radiografía bre que sufrió la zona en 1812. «La cricias que tuvo la Guerra del Francès. demográfica del Camp de Tarragosi de la Guerra del Francès (1808-1814) La exhaustiva obra, publicada por el na entre los años 1801 y 1820. Tam- al Camp de Tarragona» se puede Cercle d’Estudis Històrics i Socials bién recuerda los crueles estragos adquirir por 18 euros. 1 Foc a l’Arboç! Lámina cuyo original se encuentra en la Biblioteca Nacional, en Madrid, que refleja la dura lucha que hubo en L’Arboç. a Guerra del Francés (1808- siguiente, a su paso por El Ven- i criaturas y hòmens y 39 foras- 1814) afectó la comarca drell, ya fueron hostigadas por ters de somatén. Y francesos mo- del Baix Penedès y, espe- los somatenes. Como represariren y farits tres-sents. Y los crecialmente, a aquellos mulia, Chabran mandó detener a las maren tots, menos 3 a una fasci- símbolo de la resistencia patriótica en el imaginario popular. Los habitantes de las villas de El Vendrell y de L’Arboç pade- allaujar per las casas. Robaren moltas gallinas per las cassas y roba y tot lo que podian» (12 de mayo de 1812). nicipios situados a lo largo de la autoridades de la villa y embarna ells mateixos, perquè no se cieron en sus carnes los efectos No sólo los ejércitos. Tam- carretera que unía Barcelona y Tacarlas hacia Barcelona. Mien- sapigués los que habían perdut.» de la guerra. Por suerte disponebién los somatenes o los miquerragona, transitada constantetras, los somatenes se replega- El resplandor del incendio de mos de interesantes manuscriletes abusaban del poder que les mente por tropas del ejército ron en la villa de L’Arboç. L’Arboç se vio desde muy lejos y tos de la época que nos permi- otorgaban las armas, como po- napoleónico y del ejército espa- El 10 de junio las tropas de de ahí nació la exclamación «Foc ten reconstruir históricamente demos comprobar en esta otra ñol y sus aliados, además de por Chabran siguieron su marcha ha- a l’Arboç!». La resistencia y el estos años, más allá de las bata- anotación referente al 2 de ma- numerosos somatenes que iban cia Barcelona, pero al llegar su posterior asalto, saqueo e incenllas famosas y de los héroes nayo de 1812: «Anaren los caragi- y venían sin descanso. Sin duda avanzadilla a la villa de L’Arboç fuedio de L’Arboç convirtieron a escionales, y aproximarnos al corats de la pulicia de Tarragona alguna uno de los episodios de ron recibidas a balazos por los ta villa y sus habitantes en un nocimiento de cómo vivió la ma- catalans al Vendrell, ab la nit y más trascendencia fue el asalto somatenes que habían tomado yoría de la población del Baix robaren moltas cassas ricas y se de las tropas francesas a la villa posiciones estratégicas. Pronto Penedès esta guerra. n’amportaren 5 hómens rics.» de L’Arboç. se acabaron los cartuchos y el Sirva como ejemplo el manus- La Guerra del Francés fue apa- Una columna francesa de unos ejército francés se organizó pacrito citado de Anton Sans, donrentemente patriótica, pero, co- 4.000 hombres y caballos al manra asaltar la villa por la tarde. de hallamos el testimonio de las mo en todas las guerras, la podo del general Chabran se había Éste es el testimonio del te- penurias que pasaron los veciblación civil (especialmente el desplazado de Barcelona a Tajedor de L’Arboç Anton Sans (edi- 1 nos de esta villa a lo largo de la campesinado) se llevó la peor rragona los primeros días de jutado por Pedro Simón en 2002): La localidad del Baix guerra, y que es extensible a otros parte. Además tuvo mucho de nio de 1808 sin ser molestada. «Se posaren a fer foch de las ca- La victoria de los somatenes sosas ab las ascopetas y, acabat los municipios de la comarca, debi- guerra social (campesinos con- Penedès se convirtió en do al constante paso de tropas tra nobles) y de guerra política (libre otra columna francesa en el cartutxos, a cops de pedras y teua- Bruc animó a los somatenes del las, per sobre ells. Des de aluego símbolo de resistencia de uno y otro bando. Todos robaban, tanto si se trataba del ejérberales contra absolutistas). Penedès y del Camp de Tarrago- comensaren los francesos a cracito napoleónico –«se amportana que –al grito de «Anem per la mar casas, pallisas, sallés y tot patriótica tras el asalto, ren molt blat y farina y bacallà» Fe!»– decidieron resistir a las quan podrían. Degollavan tanta tropas francesas de Chabran a gent quan encontràvan y robà saqueo e incendio (2 de marzo de 1812)– como si se trataba del ejército español: «ba- su regreso a Barcelona. Estas ini- tot lo de las casas. Mataren 72 ren segar 6 o 7 camps de blat per Ramon Arnabat ciaron su marcha el día 8 y el día personas de esta vila: donas, vells los cavalls y después se baren Profesor de historia de la URV 1 j Divulgación más allá de Catalunya Si la mayoría de obras publicadas durante la Guerra del Francés’ pre- Una ciudad sitiada este año sobre el sitio de Tarragona tende explicar un asedio «poco co- Autor: Antonio Moliner se han editado en catalán y se centran nocido fuera del ámbito local y de Ca- Editorial: Doce Calles/CSIC en un público local, ‘Tarragona (matalunya y que tuvo una honda re- Páginas: 300 yo-junio 1811). Una ciudad sitiada percusión en la contienda». Precio: 30 euros j 29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 07 La Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre Tortosa, rendició crucial urante la Guerra Guerra del del Francès, el riu Ebre és l’eix estratègic essencial de les D Terres de l’Ebre, llavors corregiment de Tortosa. Aquest fet determina des de sempre la sort bèl·lica del territori, cruïlla dels tres regnes de l’antiga Corona d’Aragó. Tortosa i Lleida foren de les primeres ciutats catalanes en pronunciar-se contra l’invasor, no sense patir en els primers temps una revolta popular, que acabà amb la vida del corregidor, i una matança de presoners francesos. La resistència va ser organitzada per una junta de govern del corregiment que actuà primer de manera autònoma per passar posteriorment a dependre de la Junta Superior de Catalunya. Rereguarda En general, i excepte situacions puntuals, tot el territori es va veure lliure de la presència francesa durant els dos primers anys de la guerra. Això el va convertir en rereguarda dels fronts aragonès i català, enviant socors a les assetjades Saragossa i Girona. En caure aquestes ciutats, sobretot la primera, l’esforç bèl·lic francès es dirigí cap al curs inferior de l’Ebre amb l’objectiu final de conquerir València. El general Suchet, al capdavant de l’exèrcit francès d’Ara- Plànol topogràfic i gravat de Tortosa que es van publicar a l’atles de Suchet. gó, fou l’encarregat de dur a terme les ordres de Napoleó. 1 Una vegada conquerides Llei- setge, no sense comptar amb Tarragona i, una volta conqueda i Mequinensa, a la primave- l’ajut de l’exèrcit francès de Carida aquesta, Suchet tenia el ra de 1810, el pas següent era talunya en el moment de fer-lo camí lliure cap al sud, essent atacar Tortosa, clau del sud de efectiu. El 15 de desembre Tor- les Terres de l’Ebre el punt de l’Ebre i del domini del seu tram tosa estava totalment encer- partida de l’atac francès a Va- final. A més a més, la ciutat era clada i, malgrat una sortida de lència. el punt de contacte entre els re- la guarnició per frenar els tre- Durant l’annexió de Catalunsistents catalans i valencians. balls del setge, el dia 1 de gener ya a l’imperi francès aquestes Calia conquerir-la si es volia de 1811 el francesos havien obert terres formaren part del Depar- avançar cap a València. bretxa en un sector de les mutament de les Boques de l’Ebre i ralles i es disposaven a l’assalt Tortosa fou designada capital de A l’espera de l’artilleria final. sotsprefectura. El domini francès La plaça forta de Tortosa dispo- es mantingué fins a la segona sava per defensar-se d’una guar- Rendició meitat de 1813, quan les forces nició d’uns 7.000 homes, entre sol- Suchet comminà a la rendició. napoleòniques es veieren oblidats i paisans, prou artilleria i di- El governador de la plaça, el gades a retirar-se, tot conserversos escamots guerrillers per comte d’Alacha, davant la desvant el control de Tortosa, blo- inquietar la rereguarda francesa. moralització general pel bomquejada per les tropes espanyo- Suchet inicià el bloqueig el 4 de bardeig i temorenc de l’assalt, les. Tortosa no fou evacuada fins juliol de 1810 i consolidà el do- es precipità a firmar-la, mal- al 18 de maig de 1814. mini del marge dret del riu, da- Imatge de Tortosa d’un gravat francès que grat que una part de la guarnivant de la ciutat, però no va ini- inclou una torre inexistent a la ciutat. ció s’hi resistia. El 2 de gener ciar el treballs de setge fins dis- 1 l’exèrcit francès ocupava la ciuposar de l’artilleria de batre, que tat, que no abandonaria fins al una volta superat l’estiatge va Després de repel·lir dos atacs talà que tenia la seua base a Ta- final de la guerra. Salvadó arribar, via fluvial, a primers de de l’exèrcit valencià pel sud i rragona, Suchet es va veure en La pèrdua de Tortosa resul- Professor d’història de setembre. mantenir allunyat l’exèrcit ca- condicions de formalitzar el tà determinant per a la sort de jRoc jRoc la Uned de Tortosa
Publicación: EX280611 Sección: Extra ágina: Página Doble 8 y 9 Edición: General 08 Diari 08 Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 Contreras: captura y fuga La Guerra del Nacido en 1760, Juan Senén de Contreras fue ascendiendo en el esca- Francès a la ciutat lafón militar. Fue nombrado defensor de la Tarragona ya asediada por de Tarragona abandonó la ciudad con 6.000 homtre ambos no eran buenas como de un bayonetazo. Hecho prisiobres. El general Contreras quedó a tampoco lo eran entre Campovernero, fue trasladado a un castillo fran- cargo de la zona amurallada y el de y el propio Contreras. Durante cés de donde se fugó. Tras la derro- general Sarsfield, de la marina (el ba- el ataque final, Contreras se batió ta de Napoleón, volvió al ejército es- los franceses cuando Campoverde rrio marítimo). Las relaciones en- con gran valor hasta que fue herido pañol. Murió en 1826. Tarragona, primer abandonada... j l 19 de març de 1811, el gegeneral Louis Gabriel Suchet rebia l’ordre de Napo- E leó de conquerir Tarragotificacions de la Part Baixa. Però abans havia d’allunyar els vaixells que protegien la desembocadura del Francolí i conquerir na, que, en aquelles dates, era la el fort de l’Oliva. Així, al llarg del capital de la Catalunya resistent mes de maig, els francesos cons- i la principal base de l’exèrcit estruïren trinxeres i bateries d’arpanyol. L’1 de maig, Suchet arritilleria a la riba dreta del riu, que bava al Camp de Tarragona amb malgrat el foc de l’artilleria dels uns 20.000 homes, i el dia 4 co- defensors i els atacs que realitzà mençava el setge. la guarnició, foren equipades Tarragona estava protegida amb canons a partir del dia 23 i per muralles amb baluards, que aconseguiren allunyar la flota. encerclaven la Part Alta i continuaven fins al port i el barri de Assaltar l’Oliva la marina. També hi havia alguns Paral·lelament, la nit del 21 de forts avançats, entre els quals maig iniciaren l’excavació d’una destacava el de l’Oliva. Però bo- trinxera d’aproximació al fort de na part de les fortificacions s’ha- l’Oliva. L’artilleria francesa va vien construït o refet al llarg de començar a batre el fort el dia 28, la guerra, i eren febles o estaven i l’endemà a la nit fou assaltat i inacabades. capturat en un combat confús i fe- Allunyar els vaixells rotge. La caiguda d’aquest fort, que els tarragonins consideraven La seva defensa estava al càrrec inexpugnable, va provocar la fu- del general Juan Caro, que compgida per mar de molts habitants. tava amb 8.000 soldats, 2.500 mi- Campoverde deixà Tarragona licians tarragonins i 294 peces en mans del general Contreras, d’artilleria. A més, tenia el suport i sortí amb la promesa de reunir dels vaixells d’una esquadra un exèrcit de socors per alliberar- Croquis en perspectiva de les fortificacions de Tarragona. Publicat al llibre ‘La revolución y Guerra de la Independencia britànica, que garantia la comula des de l’exterior. Però malgrat en la Ciudad de Tarragona’, de Josep M. Recasens. Tarragona, 1965. (BHMT). nicació amb l’exterior i l’arriba- les reclamacions constants de da de reforços. El dia 10 desem- Contreras, el capità general no va 1 barcaren 3.000 soldats més, amb realitzar cap intent seriós d’apro- baluards avançats anaren caient, obrir bretxa a l’altura de l’actual qual molts tarragonins foren as- ria Tarragona i obtenia com a re- el capità general, el marquès de par-se a la ciutat. mentre l’artilleria napoleònica carrer de l’Assalt, i aquella mateixa sassinats. Contreras, ferit, va compensa el bastó de mariscal. Campoverde, que agafà el coman- La nit de l’1 de juny, les tropes bombardejava les fortificacions tarda l’atacaren. Tot i la resistèn- caure presoner, com la majoria dels dament, mentre que a final de franceses creuaren el riu i co- i la ciutat. El 21, els francesos cia que oposà la guarnició a la seus homes. Tan sols aconsegui- mes ho farien 2.000 soldats promençaren a excavar les trinxe- conqueriren la Part Baixa, i tot muralla, la Rambla Vella i el Pla ren fugir uns pocs centenars de cedents de València i Mallorca. res d’aproximació a les fortifi- seguit excavaren trinxeres per de la Catedral, la ciutat fou con- persones que foren recollits pels Francesc Murillo El pla de Suchet consistia a cacions de la Part Baixa. Malgrat atacar la muralla de la Part Alta. querida i la tropa napoleònica es vaixells. Finalment, després de Galimany prendre la ciutat atacant les for- una resistència aferrissada, els El 28, l’artilleria francesa hi va llençà a un brutal saqueig, en el 56 dies de setge, Suchet conque- Historiador Extra - Página Doble 8 y 9 - General Campoverde: justificar lo injustificable 29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz La marcha de Campoverde de Tarrada de Tarragona intentó justificar su neral Contreras. Según explica Salle culpable de la pérdida de Tarragogona precipitó su caída. Prometió que actuación en un libro de 84 páginas. vador J. Rovira en Quaderns de l’Arna. Pero, tras el regreso de Fernan- volvería con más tropas para atacar Campoverde culpó de la derrota a xiu, en febrero de 1812 el Consejo de do VII, Campoverde movió sus in- a los franceses desde la retaguardia. los defensores. Su ‘tesis’ fue reba- Regencia procesó a Campoverde y fluencias y no sólo se le rehabilitó si- Nunca lo hizo. Poco después de la caítida por otros militares como el ge- le apartó del ejército al considerarno que además fue condecorado. j ...I després martiritzada j ls 56 dies del setge comcom- i els diners recaptats no eren sutre la ciutat era devastada per portaren molts patimenficients per mantenir els soldats l’exèrcit de Suchet sense cap estents a la població, prin- i els empleats civils. Mancava el crúpol. Mai van entendre la sor- E cipalment quan la ciutat carbó, la llenya, l’oli, el vi i les tida que va fer Campoverde amb fou assaltada. Davant del perill, medecines. una part de la guarnició a l’exte- la Junta Superior abandonà Tarragona el 17 de maig i altres au- Col·laboració exemplar rior per buscar reforços, deixant a la seva sort la gent. toritats civils i eclesiàstiques i La col·laboració ciutadana va ser El foc enemic va sembrar la persones benestants ho feren exemplar. El governador mili- mort i provocà l’esfondrament abans. Solament quedaren, estar, el general Juan Senén de Con- d’edificis i continus incendis. perant el seu destí final, els potreras, dedicà moltes dones a la Dos tocs de la campana de la Cabres soldats i milicians, alguns confecció de benes i embenats tedral avisaven de les bombes i un oficials de l’exèrcit i una part de per als ferits i a la preparació de de les granades. L’artilleria va la població que no va tenir pos- cartutxos i bales. Altres porta- arribar a disparar més de 230.000 sibilitat d’anar enlloc. ven vitualles i aigua als soldats i trets de tot tipus de munició al llarg La vida diària fou difícil per als ferits. Molts ciutadans van del setge. Aquesta experiència Assalt de Tarragona. Publicat a ‘El setge l’encariment dels queviures i la veure des de les seves cases i te- traumatitzà els ciutadans, preso- de Tarragona de 1811’. Tarragona, 1986. manca de diners. A meitat de rrats com la flota anglesa es queners de la por i preocupats per la (BHMT/AHCT). maig ja escassejaven els aliments dava immòbil a l’horitzó men- supervivència. jAntoni jAntoni 1 La imatge de la matança de dones i nens a les escales de la Catedral el 28 de juny, on s’havien refugiat pensant que els soldats francesos respectarien l’espai sagrat del temple, forma part de la memòria col·lectiva de la ciutat. Els testimonis de l’època qualifiquen aquest fet com un acte de barbàrie contra la dignitat humana i ocupa un lloc preeminent en la història del món. Moliner Prada Historiador. Professor de l’Autònoma de Barcelona El asedio, día a día Diari Dimarts, 28 de juny de 2011 09 La Guerra del Francès a la ciutat de Tarragona Fuente: Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona Del 3 al 5 de mayo Del 12 al 17 de mayo 28 de mayo Del 8 al 20 de junio El ejército francés ocupa Constantí y Siguen los preparativos del asalto con Los franceses instalan dos baterías Los cañones apuntan al puerto y la Part Vila-seca y se presenta ante Tarragona. ataques a las defensas del fortín de junto al Francolí para poder Baixa. Hay combates encarnizados. Caen los fortines del Loreto y Emitans la Oliva y la construcción de trincheras. bombardear a la escuadra británica. Cae la Lluneta del Príncep. y es destruido el acueducto de las Los soldados asediados realizan dos Ferreres. salidas frustradas el día 14. 29 de mayo 21 y 22 de junio Los franceses acceden al interior del Ataque masivo de los franceses. 6 y 7 de mayo 18 de mayo fortín de la Oliva durante el relevo de Cae el fortín Real. Los defensores El Estado Mayor francés decide Cinco mil de los soldados de Tarragona la guarnición española. Al parecer abandonan la Part Baixa y se retiran atacar entre el baluarte de Orleans atacan a los franceses sin éxito. La Junta conocían el santo y seña ‘secreto’. a las murallas. Rechazan rendirse. y el fortín del Francolí. Los zapadores Superior de Catalunya decide También entran a través del acueducto galos construyen un reducto para abandonar la ciudad. que transporta el agua al baluarte. Hay Del 23 al 25 de junio atacar el fortín del Francolí. una sangrienta lucha y cae el fortín. Aparece Campoverde para atacar a Del 19 al 24 de mayo los franceses pero no lo hace, se retira 8 y 9 de mayo Los franceses se acercan cada vez más 30 y 31 de mayo a El Vendrell y llama a los tarraconenses Los franceses construyen los primeros al fortín de la Oliva e instalan cañones. Los españoles intentan reconquistar a resistir hasta el final. parapetos contra el fortín de la Las salidas de los defensores fracasan el fortín de la Oliva, pero no lo Oliva. El temporal evita que las aunque las baterías de la ciudad consiguen. Campoverde abandona 26 y 27 de junio lanchas defensoras impidan los incomodan a los franceses. la ciudad y promete atacar a los Una escuadra británica llega a trabajos franceses junto a la costa. franceses desde el exterior. Tarragona para ayudar pero al ver la Del 25 al 27 de mayo situación decide marcharse. 10 y 11 de mayo Enfrentamientos junto al fortín de la Del 1 al 7 de junio Llega Campoverde. Las lanchas Oliva. El día 27 los franceses lanzan Con la Oliva en sus manos, los 28 de junio cañoneras atacan el reducto francés, un ataque general contra el fortín en franceses se van acercando a la Ataque final. Los franceses conquistan ya construido. el que muere el general Salme. ciudad trinchera a trinchera. Tarragona a sangre y fuego.
Page 1 and 2: Publicación: EX280611 Sección: Ex
Page 3: 29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz Pu
Page 7 and 8: 29/06/2011 11:07h Usuario: bruiz Pu
Page 9: Publicación: EX280611 Sección: Ex

Tarragona cau heroicament - Diari de Tarragona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?