Descarrega PDF (14.86 MB) - Revista Alella

Itinerari natural per la vall de Rials
JORDI SERRANO
La vall de Rials, amb les seves prop de 200 hectàrees de
superfície, ofereix un enorme ventall de possibles itineraris
per conèixer-la. El que aquí es descriu recorre les parts
baixes agrícoles fins a la carena occidental, més boscosa i
amb millors panoràmiques.
Sortint de Can Lleonart agafarem l’Avinguda Ferran
Fabra i ens dirigirem cap al Camí del Mig, vorejant el
Marquesat d’Alella, on amb una mica de sort podrem
observar algun dels bernats pescaires que hi nidifica (au que
destaca pel seu cos gros i grisenc, i les potes i el bec molt
llargs, semblants als de la cigonya) o sentir algun picot verd
barrinant els arbres a la recerca d’insectes. Travessarem el
primer dels torrents de la vall i continuarem pel camí, ja
de sorra, deixant a mà dreta un interessant cultiu de flors
ornamentals.
Després de creuar el segon dels torrents de la vall el camí
fa una ziga-zaga i inicia una lleugera pujada en paral·lel a
l’autopista. A mà esquerra trobarem l’espai conegut com
“Les Dunes”, vuit hectàrees que segons el planejament
vigent estan qualificades com a sòl industrial i que han estat
la causa del “conflicte de Rials”.
Continuem per una curta però ferma baixada fins al
Fondo de Rials, el torrent principal de la vall, que després
de passar per sota el pont de l’autopista esdevé la frontera
natural entre Alella i El Masnou, fins a desembocar a la
Riera Principal per sota la masia de La Miralda. Nosaltres,
però, seguirem el torrent de pujada cap a les caves Roura.
En aquest tram podrem observar una part de la riquesa
agrícola de la vall, deguda a la varietat de cultius (vinya, flors
ornamentals, horta,...) i als diferents mètodes de treball de
la terra. També s’hi localitzen alguns exemplars d’aloc, un
arbust característic dels torrents i rieres i que s’identifica
fàcilment per tenir la fulla palmada –com la del cànnabis- i
les flors liles.
Uns 100 metres abans d’arribar a les caves Roura
trobarem una cruïlla: el camí que va cap a l’esquerra ens
duu al Bosquet, i el de la dreta puja entre vinyes, prats i
zones forestals fins a la carena amb Teià. Aquest segon camí,
molt recomanable, permet gaudir de magnífiques vistes de
la vall i de bona part del Maresme sud i es pot enllaçar amb
el que es descriu des de la part alta de Can Magarola i el
Camí dels Traginers. Tanmateix, nosaltres seguirem pujant
pel torrent principal, observant enormes mates de llentiscle,
alocs, roures i alzines. Trobarem una bifurcació i agafarem
el torrent de l’esquerra per enfilar-nos progressivament cap
a les Costes d’en Barnadas. Entre vinyes i camps el camí
s’enfila fins a la pineda de la part alta del vessant, on podrem
ÒSCAR PALLARÈS
trobar rastres d’esquirol -i potser de senglar o guineu-, i el
camí de baixada. El seguirem a l’esquerra (en sentit contrari
enllaça amb el dels Traginers), passant per la carena divisòria
de les conques de la Coma Clara i de Rials, fins al Bosquet,
i d’aquí fins al punt de partida, ja per asfalt.
35
Tres vistes de la Vall
de Rials.