Descarrega PDF (14.86 MB) - Revista Alella

More documents

Recommendations

Info

50 estació meteorològica JOAN OLIVERAS El mes de maig va ser, sortosament, una mica més aigualit que el març. Ara bé, dels gairebé 65 litres recollits, 51 (ni més ni menys que un 78,4 %) van caure el dia 17, provocant una espectacular caiguda en els valors de la temperatura màxima, que va passar dels 20 als 13ºC. L’endemà de les precipitacions el termòmetre va assolir el registre més baix, descendint fins els 9,5ºC, mentre que la temperatura més alta, de 27ºC, es va registrar el penúltim dia del mes. Pel que fa a la mínima mitjana, va ser de 13,9ºC i la màxima mitjana de 22ºC. Però si els valors eren, encara, més o menys adients a l’època de l’any, no va passar pas el mateix ni amb els aiguats, preludi de la intensa sequera que estem patint d’uns mesos ençà, ni amb els termòmetres, que es van disparar al llarg del mes de juny fins assolir, concretament el dia 28, els 34ºC de màxima. Al llarg de quatre dies van caure poc menys de 30 litres, una escadussera quantitat que, un cop màximes i mínimes de maig sostenibilitat Utilitzen Fairy a El Cor de la ciutat i a Ventdelplà? EULÀLIA SERRANO Un nou anunci a la televisió: la senyora que fa servir sabó Fairy per rentar plats ens explica què hem de fer per estalviar, i ens diu que ella ho aconsegueix utilitzant només la quantitat justa de detergent. On és la trampa? Mentre ens ho explica, l’aixeta de l’aigua de la pica és oberta i no en para de rajar aigua. És a dir, que tot el que estalviem utilitzant poc sabó ho perdem per una altra banda en el rebut de l’aigua. O és que l’aigua, tan escassa al nostre clima, és gratis i n’hi ha prou per a tothom? Aquest és l’últim exemple que he pogut veure a la televisió, però ja fa temps que podem veure coses com aquesta als anuncis. En quin anunci de pasta de dents veiem l’aixeta tan- cada mentre la gent es raspalla? Per un cantó se’ns demana d’estalviar i racionalitzar l’ús de l’aigua i per l’altre rebem missatges en sentit contrari. Hi ha més “trampes” a la televisió, màximes i mínimes de juny com per exemple les bosses de paper al supermercat. En quin supermercat Caprabo et donen les bosses A les sèries que tanta audiència tenen no se’ns ajuda a adquirir bons hàbits de consum... En més de mil capítols d’El cor de la ciutat, quants cops hem vist que hi hagués separació de les fraccions de la brossa? més, va concentrar-se en una sola jornada. Així és, el dia 14 de juny van recollir-se 26 litres de pluja, un % del total del mes. Així les coses, i amb elevats índexs d’humitat als quals ja estem acostumats, no és d’estranyar que la sensació de xafogor esdevingués pràcticament insuportable. La temperatura més baixa es va registrar el dia de l’aiguat, en què el mercuri va baixar fins als 14ºC. Tanmateix, cal destacar un fenomen ben visible al gràfic adjunt. El dia 26, i sense que un xàfec justifiqués aquesta brusca davallada, la temperatura va caure 10ºC en només una jornada, passant dels 31ºC del dia precedent a 21ºC, mentre que la mínima va baixar només 2,5ºC. Al cap de dos dies els termòmetres pujarien fins als 34ºC, donant lloc a un irregular dibuix de les línies, testimoni d’un estiu calorós i sec, més aviat imprevisible. Pel que fa als valors mitjans, la mínima va ser de 19,2ºC, mentre que la màxima mitjana es va situar en 27,7ºC, gairebé sis graus per sobre que el mes precedent. de paper que surten als anuncis? A les sèries que tanta audiència tenen tampoc se’ns ajuda a adquirir bons hàbits de consum… En més de mil capítols d’El cor de la ciutat, quants cops hem vist que hi hagués separació de les diferents fraccions de la brossa? Quants cops es llencen les escombraries totes juntes, sense separar? I a Ventdelplà, cal que cada cop que algú vagi a comprar al Condis li donin una bossa de plàstic, encara que només hagi comprat un paquet de mocadors de paper? Algú sap a Ventdelplà que hi ha cistells per anar a comprar? Si la televisió és un mitjà de comunicació de gran abast i que arriba fàcilment a tothom, no seria molt eficaç normalitzar uns certs hàbits i situacions per anar creant una consciència ambiental general a la població?
pedagogia Una nova etapa MARIA MAJORAL Per aquella persona que ha treballat tota la vida, arriba un moment delicat i moltes vegades difícil quan li parlen de jubilació o prejubilació. En ambdós casos podem comprendre que de cop i volta es tanca un procés endegat fa anys, que li ha donat la manera de tirar endavant, que li pot haver permès el sentir-se realitzat a nivell professional, i, en alguns casos, una forma d’evadirse d’altres realitats refugiant-se en el treball. Així doncs, quan arriba el moment per una banda tan esperat, es produeix una paradoxa, i en comptes de veure el descans i llibertat promeses, és habitual entrar en un moment d’indefinició en el qual hom deixa de sentir-se necessari tot i sabent que es troba en un moment en què gaudeix d’experiència, salut i ganes de treballar. Acostumat a uns horaris, obligacions i rutines, de cop deixa de tenir-les i és difícil saber com s’ha d’organitzar la vida perquè, en el fons, tots necessitem unes pautes per sentir-nos centrats i amos de les nostres vides. Avui en dia, hi ha empreses que ofereixen cursos a les persones que s’han de prejubilar per tal de facilitar l’entrada a aquesta nova etapa d’una manera optimista i creativa. La societat també hauria de tenir en compte que moltes persones actives i sanes disposen de temps i ganes, i cal oferir alternatives perquè no tothom, sentint-se encara jove, voldrà anar al casal d’avis. Hi ha moltes activitats que es poden oferir i s’han de donar a conèixer, depenent dels gustos i aficions, i també cal conèixer les iniciatives de persones que, un cop prejubilades o jubilades, ofereixen el seu saber i experiència als altres i s’embranquen a muntar petites empreses sense ànim de lucre que els permeten participar en la societat oferint un servei de qualitat. Un altre aspecte que tots hauríem de tenir en compte és que la vida d’una persona s’omple de diferents ingredients: tenim família, tenim amics, tenim aficions, tenim feina... La feina ens pot aportar els guanys per poder viure i aquella dosi de realització personal, però hem de vetllar perquè la plenitud es compongui de diferents ingredients, no només de la feina, ja que si és així, és fàcil arribar a la fi de la vida professional i no veure tota la vida que encara ens queda. farmaciola Hidroteràpia, curació amb l’aigua ROSER BEL Tot i que les tècniques hidroterapèutiques ja eren conegudes a l’antiguitat, no va ser fins al segle XIX quan es va difondre el seu ús i es van posar de moda amb la creació dels balnearis. Avui en dia un augment en la importància i la cura del nostre cos i la facilitat d’accés a tècniques per a dur-ho a terme fan de la hidroteràpia un procés cada dia més emprat i més valorat. Entenem com a hidroteràpia el procés terapèutic que, alternant aigua a diferents temperatures i pressions, aconsegueix millorar afeccions del sistema circulatori, respiratori, muscular, esquelètic i nerviós. L’aigua pot ser gelada, tèbia, calenta o en forma de vapor i és aplicada sobre la pell a través de mètodes com els raigs el divan Responsabilitat vs culpa JOSEP PARCERISA “El mal és part integrant, pulsional i fantasmàtica de l’home. La culpa és condició indispensable per al lligam social, sense culpa hi hauria desintegració social” (Sigmund Freud). Culpa i responsabilitat són dos termes que sovint s’utilitzen indistintament però que cal diferenciar. És cert que en l’àmbit quotidià poden confondre’s, però des de la psicoanàlisi s’han de delimitar amb molta precisió perquè el sentiment de culpa pot ser inconscient, i sovint aquell que se sent culpable no ha fet res per sentir-se’n, o no sap que ho va fer, però així i tot se n’ha de fer responsable. L’enemic, el causant del malestar, és interior. Si no s’accepta així, si es creu que el mal ve de fora, es crea la necessitat de transgredir i de destruir l’altre; es projecta a fora, en l’altre, la dualitat pulsional que constitueix el subjecte. Això ho podem trobar en els fonaments de les posicions totalitàries. El psicoanalista rep un subjecte que expressa el seu malestar, però no un malestar d’origen extern, inevitable, sinó un malestar al qual el subjecte dóna nom i s’atribueix. Aquesta preocupació, que el fa pensar i preguntar-se, ens indica que el subjecte es fa responsable d’allò que li passa. Aquest subjecte ja no s’amaga en la queixa, la lamentació o la reivindicació, sinó que és algú responsable que parla en nom propi d’allò que li és més íntim, i en parla a un altre a qui li suposa un saber. El subjecte parla del seu malestar com d’una veritat que l’interpel·la. Només ell pot parlar-ne perquè està implicat en allò que diu; ningú podria parlar-ne en nom seu. Aquest sentir-s’hi implicat vol dir ser responsable, responsable en la mesura en què allò li ha passat o ho ha fet ell, però això no vol dir que en sigui culpable. El subjecte pot fins i tot considerar-se víctima d’allò que li va passar, però si aquest victimisme vol dir no fer-se’n càrrec, perd l’oportunitat que tindria si hagués optat per la decisió en comptes de la queixa. La responsabilitat és el que fa que el subjecte pugui ser l’agent de la seva vida. ARXIU 51 de pressió, els banys (amb aigua o vapor), els embolcalls humits i els rentats per zones. En submergir-nos en aigua es produeix una disminució del nostre pes de fins el 90%, fet que proporciona una disminució de la pressió en músculs i articulacions i ens crea una sensació de relaxació i benestar. L’aplicació de l’aigua calenta i freda ens dilata i ens contrau els vasos sanguinis, millorant la circulació de la sang. L’aigua, des de sempre, ha estat una medicina natural de baix cost que ens ajuda a controlar o paliar diverses afeccions o estats. Pot utilitzar-se de diferents formes i no té efectes secundaris. Aplicada al nostre cos de manera intermitent i a diferents pressions ens relaxarà, tonificarà o descongestionarà músculs i articulacions.
Page 1: j u n y · j u l i o l · 2 0 0 5
Page 5 and 6: EDITA Associació Cultural Revista
Page 7: Pluja d’idees pel passeig de la r
Page 10 and 11: 10 Els membres de les ADF durant el
Page 13 and 14: Sala de mostres: Com creus que t’
Page 15: El SupermerCat de Revistes en Catal
Page 18 and 19: 18 Alella vol que el nou Festival d
Page 21 and 22: L’any 2006, any de l’edició de
Page 23 and 24: El club de lectura o el plaer de la
Page 25: LAIA DE BOBES Fa la impressió que
Page 28 and 29: 28 La ruta dels arbres monumentals
Page 30 and 31: 30 Itinerari dels monuments megalí
Page 32 and 33: 32 Itinerari de les fonts De dalt a
Page 34 and 35: 34 Coma Clara amunt per gaudir de l
Page 36 and 37: L’equip de la Revista Alella us d
Page 39 and 40: El primer director de l’observato
Page 41 and 42: i el déu Sobec. Havia començat la
Page 43: cine CHARLIE Y LA FÁBRICA DE CHOCO
Page 46 and 47: 46 Ignorància autocomplaent ELOI P
Page 49: natura El llangardaix ocel·lat Fam
Page 54 and 55: 54 “VIURE A ALELLA ÉS UN SOMNI F
Page 57 and 58: NATACIÓ BRENTON I ALAN CABELLO, AL
Page 59 and 60: RUGBI L’ESCOLA DE RUGBI D’ALELL
Page 61: HÍPICA TEIA OBTÉ LA MEDALLA D’O

Descarrega PDF (14.86 MB) - Revista Alella

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?