Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat

ULLERES VIOLETA BIM TARDOR 2012
caldesses, la qual cosa suposa
un 16,30%. I, encara que les
xifres no són falagueres, sí que
suposen un increment d’un
6,67% respecte a la legislatura
de 2007. A la vista d’aquestes
dades no hi ha dubte que
existeix una disfuncionalitat
democràtica greu. S’ha de reflexionar
en profunditat sobre
què fer.
L’Estat, les Autonomies i els
Municipis no poden continuar
tolerant aquesta violència
estructural (fent servir la terminologia
proposada per Johan
Galtung) perquè, de ferho,
acabarà per consolidar-se
i esdevenir una violència institucional
que convertirà les
dones, de nou, en víctimes del
sistema.
Si en unes eleccions, com
les que vam celebrar l’any
passat, un dels sexes (el masculí)
apareix sistemàticament
sobrerepresentat a costa de
l’altre, això és violència estructural.
Aquesta violència,
exercida majoritàriament sobre
les dones, engloba i dóna
justificació a anomalies com
la divisió sexual del treball, la
bretxa salarial, la menor participació
política, l’escassa presència
en la presa de decisions
en tots els àmbits (polític, acadèmic,
eclesiàstic, etc.) i impedeix
aconseguir la igualtat
REAL I EFECTIVA de dones
i homes.
Si reflexionem sobre la lluita
reivindicativa que des del
segle XVII es porta realitzant
en pro dels drets de les dones,
hauríem d’arribar a la conclusió
que el segle XXI hauria de
ser el segle de la igualtat entre
dones i homes. És urgent
suscitar el debat i implicar la
ciutadania en els assumptes
que li incumbeixen. La crisi
de credibilitat política que
actualment viu la societat és,
entre altres coses, el resultat
d’una disfunció absoluta entre
la quantitat de dones que hi
ha en el món -més del 50%- i
l’espai de poder que aquestes
ocupen -tant a nivell públic
(representació política) com
privat (alts càrrecs a nivell
empresarial)-. Les polítiques
actives a favor de la visibilitat
de les dones i el repartiment
de poder en l’àmbit de les relacions
privades han d’anar
acompanyades d’una actuació
legal, lleial i coherent dels partits
polítics en la construcció
dels espais de poder públic. I
per a aquesta actuació s’han
d’activar diverses eines, entre
les més importants la voluntat
real dels partits polítics, però
també una bateria de mesures
com ara les llistes cremallera,
el doble cap de llista (tan sols
possible en el cas de llistes
obertes, és a dir, democràcia
“de la bona”), o el cap de llista
rotatiu per sexe (cada 8 anys,
per exemple, s’ha de poder
alternar el sexe de la persona
que encapçala la llista electoral).
La Llei d’Igualtat dóna visibilitat
i més presència de les
dones en els governs municipals,
però no ha suposat la
seua presència en els llocs de
presa de decisions. Els avanços
legals en matèria d’igualtat
estableixen les bases per al
reconeixement dels drets de
tota la ciutadania, homes i dones,
però les normes per si soles
no garanteixen el canvi social.
Cal continuar treballant
perquè les dones estiguen
presents en les llistes electorals,
però cal buscar noves estratègies
perquè eixe 40/60%
també es done en els caps de
les candidatures i poder dir
que s’ha passat de la invisibilitat
a la paritat en els òrgans de
representació.
La veritable revolució democràtica
està per arribar, i
exigeix estratègies de govern
construïdes des de nous valors
i nous models, exempts
de les carències, disfuncions
i insuficiències demostrades
fins ara. El veritable progrés
el podem i hem de cercar en
el lideratge femení, com un
mode diferent -i pot ser més
eficient- de concebre el món.
pàgina 25