28.04.2013 Views

Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat

Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat

Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

TU OPINES BIM TARDOR <strong>2012</strong><br />

ELS AVANTPASSATS EM DONEN FORÇA<br />

JUAN JOSÉ SAFONT<br />

A<br />

mi em diuen Joano, però sóc Juan José<br />

Safont Monferrer. Tant és que em diguen<br />

un nom com un altre, perquè jo estic content<br />

igual.<br />

Hi ha a la província <strong>de</strong> Castelló una associació<br />

a la qual li han posat el nom d’Associació<br />

Cultural <strong>de</strong> l’Alcalatén, però jo penso que tots<br />

els avantpassats em donen força, especialment<br />

en aquest cas Jesús Miralles i Porcar, rector<br />

d’<strong>Atzeneta</strong> quan va morir i historiador. També<br />

va ser capellà <strong>de</strong> Culla, Benafigos, Almassora i<br />

altres pobles, <strong>de</strong>ixant empremta, voluntat, bondat<br />

i honra<strong>de</strong>sa en totes les viles en què va estar.<br />

També em dóna força mon pare, anomenat<br />

Joan com jo, nascut al Pou <strong>de</strong> la Riba l’any 1918.<br />

Es va casar a Benafigos, d’on va ser alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />

l’any 1952 al 1971; era cosí segon <strong>de</strong> mossèn<br />

Jesús. També me’n donen tots els avantpassats<br />

que van criar els fills i van viure fins que es van<br />

morir al <strong>Maestrat</strong>. Jo també vull morir al <strong>Maestrat</strong>.<br />

He visitat més <strong>de</strong> cent professors i polítics<br />

d’alta categoria i, quan parlo amb la gent <strong>de</strong> l’ensenyament,<br />

em consi<strong>de</strong>ro molt poquet. Sobre<br />

el cas <strong>de</strong> l’Alcalatén tots em diuen que tinc tota<br />

la raó i, a més a més, un carrer <strong>de</strong>l meu poble es<br />

diu <strong>Maestrat</strong> i un altre es diu Setena <strong>de</strong> Culla.<br />

En l’Associació Cultural <strong>de</strong> l’Alcalatén no <strong>de</strong>u<br />

haver-hi cap professor ni cap persona que haja<br />

llegit un full <strong>de</strong>l calendari. Aquesta gent hauria<br />

<strong>de</strong> tornar a ser examinada i, si no passara l’examen,<br />

retirar-los <strong>de</strong>l càrrec. Cui<strong>de</strong>u la vostra<br />

riquesa, que també la teniu bonica. Jo mateix<br />

estic a la llista <strong>de</strong> l’ofrena <strong>de</strong>l Crist <strong>de</strong> l’Alcora i<br />

he <strong>de</strong> portar-los un quadre als pelegrins <strong>de</strong> les<br />

Useres. Tots els anys estic a la festa <strong>de</strong> sant Miquel<br />

<strong>de</strong> les Torrocelles, ermita ben respectada i<br />

conservada. L’Alcalatén té unes senyes d’i<strong>de</strong>n-<br />

titat i Benafigos en té unes altres, però cadascú<br />

al seu lloc. Benafigos és <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong> Montesa,<br />

reial i papal, creat l’any 1317, i ha format part<br />

<strong>de</strong> la Setena <strong>de</strong> Culla (1345-1814), set pobles<br />

germans. Benafigos no té carta pobla, a Culla<br />

està tota la documentació. Se sap molt bé que<br />

els set pobles són <strong>de</strong>l <strong>Maestrat</strong>. Hi ha anècdotes<br />

molt formals, com quan marxaven a fer el servei<br />

militar a Cuba i arreu <strong>de</strong>l món, que els pares<br />

els <strong>de</strong>ien als fills que si es perdien anant pel<br />

món preguntaren pel <strong>Maestrat</strong>. Hi ha escrits en<br />

tots els arxius més importants d’arreu <strong>de</strong>l poble<br />

<strong>de</strong> Culla i <strong>de</strong> la Setena.<br />

Heu <strong>de</strong> llegir el llibre <strong>de</strong> l’incansable mossèn<br />

Jesús Miralles i Porcar, que havia fet molts escrits<br />

d’història, el qual es va iniciar per l’<strong>Ajuntament</strong><br />

d’<strong>Atzeneta</strong> sent alcal<strong>de</strong> Joaquim Escrig,<br />

i s’ha enllestit per l’<strong>Ajuntament</strong> presidit per<br />

José Barberà. En la recopilació i edició <strong>de</strong>ls escrits<br />

han intervingut Pere Enric Barreda (professor<br />

<strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Barcelona i membre<br />

<strong>de</strong>l Centre d’Estudis <strong>de</strong>l <strong>Maestrat</strong> - CEM), Juli<br />

Miralles (germà <strong>de</strong> mossèn Jesús i que ha estat<br />

professor al Prat <strong>de</strong>l Llobregat), Santiago Agustina<br />

(regidor <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> i professor <strong>de</strong> la<br />

Universitat Jaume I) i Juanjo Escrig (membre<br />

<strong>de</strong> la Junta Directiva <strong>de</strong>l CEM). A l’acte <strong>de</strong> presentació<br />

van assistir, a més <strong>de</strong>ls que hem anomenat,<br />

el diputat <strong>de</strong> cultura <strong>de</strong> la Diputació<br />

<strong>de</strong> Castelló, Héctor Folgado; el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l<br />

CEM, Joaquim Roca; l’esposa <strong>de</strong> Juli Miralles i<br />

Xavier Miralles, també germà <strong>de</strong> mossèn Jesús;<br />

mossèn José Pla; el jutge <strong>de</strong> pau, Antoni Nebot;<br />

l’alcal<strong>de</strong>ssa <strong>de</strong> Benafigos, Merce<strong>de</strong>s Lázaro, i<br />

l’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> Culla, José Francisco Belles, que va<br />

reconèixer tota la faena que s’havia fet donant<br />

suport al <strong>Maestrat</strong> i a la Setena. Jo també estava<br />

allí, i amb la meua saviesa i bondat posaré sempre<br />

un granet d’arena en esta faena.<br />

Gràcies.<br />

pàgina 47

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!