Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat
Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat
Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
pàgina 40<br />
Atzenetins pel món<br />
MARCEL GASCON<br />
Potser hem d’anar a l’hivern <strong>de</strong> 2006 per a<br />
entendre-ho tot. Un dia <strong>de</strong> pluja a Madrid<br />
havien eixit els <strong>de</strong>stins per a les beques Erasmus<br />
<strong>de</strong>l proper curs, i Liubliana i Bucarest eren<br />
les meues dues opcions. De vesprada, al mític<br />
bar Balmoral (que ja ha tancat) m’esperava el<br />
periodista Hermann Tertsch. Corresponsal<br />
durant vint anys a Europa Central i Oriental,<br />
Tertsch havia <strong>de</strong>spertat el meu interés per l’Europa<br />
postcomunista amb els seus articles a El<br />
País, i era sens dubte la persona més indicada<br />
per a ajudar-me a <strong>de</strong>cidir. La capital d’Eslovènia<br />
és Centreuropa, cara, elegant i ben situada<br />
per a viatjar pel cor <strong>de</strong>l continent, em va dir. I<br />
Bucarest? “Bucarest es puro balkán”. Sabia que<br />
m’atreien els Balcans, i em va parlar <strong>de</strong>ls seus<br />
viatges a Romania i com <strong>de</strong> divertida podia ser<br />
la zona.<br />
Vaig eixir <strong>de</strong>l Balmoral amb l’elecció ben<br />
clara. Vaig presentar els papers i vaig aconseguir<br />
la beca a Bucarest, el que no era massa difícil<br />
perquè tothom volia anar a França, Londres<br />
o Itàlia. I així, al mes d’octubre arribava<br />
a Bucarest. La primera nit em va parèixer una<br />
CRÒNIQUES DE L’EST<br />
ciutat fosca i grisa, però molt menys hostil <strong>de</strong><br />
com m’havia imaginat. Les primeres setmanes<br />
van ser difícils, sobretot perquè m’entestava en<br />
no recórrer a l’eixida fàcil <strong>de</strong>ls Erasmus i volia<br />
conèixer només gent <strong>de</strong>l país. La severitat<br />
d’aquells dies em sembla ara bastant estúpida i<br />
equivocada, però potser mai haguera aprés tan<br />
bé romanés si no haguera insistit tant a anar<br />
amb romanesos.<br />
Els dies es feien més curts i el fred més intens.<br />
Va ser un hivern dur, per la tristesa <strong>de</strong>ls<br />
mesos <strong>de</strong> fred a la ciutat i per tempestes personals<br />
més difícils <strong>de</strong> superar lluny <strong>de</strong> casa. Però<br />
va venir la primavera: una visita <strong>de</strong> la família<br />
i una d’amics <strong>de</strong>l poble em van ajudar a recuperar<br />
el to, vaig trobar les persones a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s<br />
i Bucarest va ser una festa. El temps <strong>de</strong> la beca<br />
s’acabava i, encara que ho haguera donat tot<br />
per quedar-me a viure a la ciutat, la realitat es<br />
va imposar i vaig tornar a Espanya.<br />
De nou a Madrid, pensava que mai tornaria<br />
a Romania, però més d’un any llarg <strong>de</strong>sprés,<br />
també un dia que plovia, va arribar un e-mail:<br />
“puesto <strong>de</strong> corresponsal <strong>de</strong> EFE en Bucarest”,<br />
<strong>de</strong>ia, i jo em vaig pensar que era un spam com<br />
els <strong>de</strong> la loteria sud-africana. Vaig tocar al nú-<br />
Viatge a Chisinau, a la veïna República <strong>de</strong> Moldàvia Plaça <strong>de</strong> Rossetti a Bucarest, prop <strong>de</strong> casa Marcel