Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat

pàgina 34
L’ENTREVISTA BIM TARDOR 2012
(M’ensenyen fotos del campionat i no els reconec.
Imma està més que preciosa amb un vestit
verd com l’herba i José Luís porta el pèl llepat
amb fixador i va fet un pinzell amb un frac negre.)
I on adquiriu el vestuari?
Normalment en les competicions hi ha estands,
però també pots comprar-te’ls en tendes
de Barcelona o València. Habitualment ens els
comprem a les competicions. Per exemple, tinc
vestits italians que m’he comprat a competicions
d’Alemanya o d’altres llocs.
Els vestits són espectaculars, però els recollits
també. Qui et fa els pentinats Imma?
Jo (José Luís). Al final has d’aprendre.
I que em podeu contar del calçat?
Per una banda, les sabates de l’home són de
pell i són molt finetes. De fet, nosaltres només
podem ballar en parquet, perquè en el moment
que pilles una pedreta ho notes de seguida. A
més, te les has de llimar en cada competició per
a no esvarar. Per exemple, per a ballar el tango
és necessari portar un bon calçat. I per altra
banda, les dones porten també sabates de pell i
les tapetes de plàstic transparent per al tacó, ja
que s’han d’anar canviar constantment perquè
es desgasten molt. En una competició en pots
gastar més d’una.
En general, diríeu que es tracta d’una afició
cara?
Sí. Per començar s’ha de pagar per competir
uns 25/30 euros o més per persona. Després
has de comptar els viatges, els hotels i, com
hem comentat, els vestits, el calçat...
Des de quan teniu aquesta afició al ball?
I concretament, des de quan competiu i per
què?
Jo no n’havia tinguda mai, d’afició (José
Luís). Nosaltres vam començar pel ball social,
perquè jo de ballar no tenia ni idea. Un dia,
quan encara teníem el taller al carrer de les Esquadres,
allà cap a les 7 de la vesprada Imma
em va dir: “tanca el taller que hem d’anar al
ball”. Vam tenir una disputa i jo, amb l’entrepà
del sopar, agafa el cotxe i tira cap a Castelló.
Recorde que la primera classe que vam fer va
ser de cha-cha-chá.
Estiguérem tres o quatre anys acudint a ball
social, però ens començà a resultar avorrit i
allí mateix ens van comentar la possibilitat de
competir. I així va ser com hi vam començar.
Primer vam anar per provar i de comboi, però
ens vam aficionar i ací estem.
Recordem la 1a competició que vam fer a
Castelló... no sabíem que hi havia classes particulars
ni res d’això. Vam eixir a ballar i crec que
vam quedar els últims (es riu). Més tard, la primera
vegada que vam competir de veres vam
anar a Quart de Poblet. Ballàrem en la categoria
F i vam quedar els primers. Això sí, vam passar
uns nervis... anàvem a pinyó fixe. Això era l’any
2001, farà ara 10 anys. I és que recordem que
els primers anys de competició eixíem a ballar
i de vegades teníem les mans tremolant. Ara és
diferent, eixim a pista molt tranquils perquè
se sabem els balls i quan acudim a una competició
anem a gaudir i a passar-ho bé. Només
portem més pressió quan és algun campionat
important, però no estem nerviosos, sinó més
centrats perquè t’has preparat molt.
Què és el més dur de ballar?
Matinar. Nosaltres sabem què és alçar-se a
les 2 o les 3 del matí per estar a les 9 a Barce-