Època IX Nº4 Tardor 2012 - Ajuntament de Atzeneta del Maestrat

pàgina 46
TU OPINES BIM TARDOR 2012
na és viable si es posa al servei dels ciutadans,
si produeix informació de qualitat (no és més
cara que els productes tòxics que paguem ara),
si aposta per la programació de proximitat, si
abandona els ruïnosos productes estrella com la
Fórmula 1, si gestiona amb criteris de rendibilitat
social i cultural els diners que els valencians
posem per tenir una ràdio i televisió públiques
i en valencià. Al nostre país tenim suficient
massa crítica, densitat social, capital cultural i
JESÚS BERNAT
“ELS FOCS S’APAGUEN A L’HIVERN”
Possiblement, aquesta frase de l’alcalde de
Sacanyet, un dels pobles afectats pels darrers
incendis d’aquest estiu, ha estat la sentència
més carregada de raó, la denúncia més clara
de la mala política forestal d’aquest país. Però
no sols és aplicable a l’abandonament dels boscos,
és una manera de fer de l’administració que
ha anat calant dins la ‘normalitat’, tan assolida
per la nostra societat. Previndre, apagar el foc
a l’hivern, vol dir, també, ensenyar a cremar,
informar, ajudar, col·laborar amb els particulars,
amb el poble: instruir. Des de fa uns anys,
però, l’administració ha esdevingut una gestora
cara, que sembla tindre per patró a Sant Sió:
sancionen, cobren, denuncien... Penseu, si no,
per què acudiu al vostre Ajuntament? Quines
accions us relacionen amb la Sala o Ca la Vila?
A banda de rebuts, pagaments, paperassa, cobraments
bancaris… quines altres coses us fan
anar a l’administració local, provincial, autonòmica
o estatal? Hi ha, sí, destacables excepcions,
ajuntaments de pobles petits on encara
hi ha l’ajut al veí, on sembla comprendre’s que
hom pot fer més humana la paperassa de la bu-
professional per fer una bona televisió de servei
públic, una televisió que pot també ser referent
en l’entreteniment i la producció pròpia. Només
es necessiten els mínims de llibertat i democràcia
per treballar, una gestió professional
i ben qualificada, una selecció i promoció del
seu personal atenent a criteris de mèrit i capacitat,
i abandonar les males pràctiques que han
fet tristament popular la nostra cadena entre les
televisions públiques d’Europa.
rocràcia. Però als pobles grans, a les ciutats, a
les grans administracions, és difícil.
Al secà, després d’esporgar els ametlers s’enceta
l’època de cremar pels bancals. Hi cal demanar
un permís i hom procura fer la foguera
lluny del bosc, sense vent, ben de matinet...
Amb tot, sempre ens exposem a tindre un esglai,
perquè el nostre és un bosc piròfit i piròfil,
que s’estima el foc, i només cal obrir els ulls per
veure l’abandonament de tants indrets, també
de propietat pública com els assegadors. Si per
ventura acut algun representant de la nostra
administració és per demanar el permís de la
crema, un paper, burocràcia, però mai hem vist
que instruïsquen sobre la millor manera de fer
la crema. La negligència, motiu de tants incendis,
és, ben sovint, falta d’educació, d’instrucció
de la bona, no la dels sumaris.
Un amic em recordava que, a la República,
l’educació corria a càrrec del ministeri d’Instrucció
Pública. La previsió en els incendis,
l’estima pel bosc, és una qüestió d’instrucció
pública, tot un repte de futur d’una administració
que hauria d’abandonar tanta burocràcia
de gestoria i promoure l’educació i felicitat dels
seus ciutadans.