Memòria del catàleg de masies de Susqueda (TEXT - Dropbox

AJUNTAMENT DE SUSQUEDA
LA SELVA DESEMBRE-2011
TEXT PUBLICAT DOGC

ÍNDEX
ÍNDEX .........................................................................................................................................................1
MEMÒRIA ...................................................................................................................................................2
ANTECEDENTS ................................................................................................................................................... 2
MARC LEGAL ...................................................................................................................................................... 3
OBJECTE I JUSTIFICACIÓ.................................................................................................................................. 3
DISTRIBUCIÓ I TERRITORI ............................................................................................................................... 3
PROTECCIÓ.......................................................................................................................................................... 4
INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS ................................................................................................................. 5
CRITERIS .............................................................................................................................................................. 5
NORMES URBANÍSTIQUES......................................................................................................................6
CAPÍTOL. I - DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA ESPECIAL.................................................. 6
Art. 1 - Objecte i àmbit del pla especial de masies i cases rurals ...................................................................... 6
Art. 2 - Marc legal.............................................................................................................................................. 6
Art. 3 - Vigència i publicitat. .............................................................................................................................. 6
Art. 4 - Revisió i modificació del Pla Especial ................................................................................................... 6
Art. 5 - Documentació del Pla Especial ............................................................................................................. 6
Art. 6 – Catàleg, Annex i Inventari.................................................................................................................... 7
Art. 7 – Edificis inclosos al Catàleg ................................................................................................................... 7
Art. 8 – Edificis inclosos a l’Annex .................................................................................................................... 9
Art. 9 – Edificis inclosos a l’Inventari................................................................................................................ 9
Art. 10 - Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals ...................................................................... 10
CAPÍTOL. II - DISPOSICIONS GENERALS..................................................................................................... 11
Art. 11 - Actes subjectes a llicències municipals .............................................................................................. 11
Art. 12 - Tramitacions complementàries .......................................................................................................... 11
Art. 13 - Classificació de les obres................................................................................................................... 11
Art. 14 - Documents per a la sol·licitud de llicència d'obres............................................................................ 12
Art. 15 - Condicions referents a les aigües residuals ....................................................................................... 12
Art. 16 – Xarxa Natura 2000............................................................................................................................ 12
Art. 17 - Bens culturals d'interès nacional i jaciments arqueològics ............................................................... 13
Art. 18 – Obertura de nous accessos................................................................................................................ 13
Art. 19 – Protecció contra incendis.................................................................................................................. 13
CAPÍTOL. III - NORMES COMUNES................................................................................................................ 14
Art. 20 – Condicions de l’edificació................................................................................................................. 14
Art. 21 – Ampliacions....................................................................................................................................... 14
Art. 22 - Característiques estètiques i de composició....................................................................................... 14
Art. 23 – Construccions prefabricades............................................................................................................. 15
Art. 24 - Normes d'habitabilitat i criteris ambientals....................................................................................... 15
Art. 25 - Parcel.lacions i segregacions ............................................................................................................ 15
Art. 26 - Anuncis i cartells................................................................................................................................ 15
Art. 27 - Tanques .............................................................................................................................................. 16
CAPÍTOL. IV – REGULACIÓ DELS USOS ....................................................................................................... 17
Art. 28 – Regulació dels usos ........................................................................................................................... 17
Art. 29 – Divisió horitzontal............................................................................................................................. 17
Art. 30 – Definició dels usos............................................................................................................................. 17
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 1

MEMÒRIA
ANTECEDENTS
El municipi de Susqueda no disposa de planejament urbanístic. Actualment es troba en tràmit la
redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Segons la Llei d’Urbanisme de Catalunya (Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el
Text refós de la Llei d'urbanisme) en el seu article 50.2, el planejament urbanístic general o especial ha
d'identificar en un catàleg específic les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de
rehabilitació.
Per aquest motiu l’Ajuntament de Susqueda ha iniciat la redacció de d’aquest Pla Especial.
Situació general del municipi
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 2

MARC LEGAL
El Pla Especial del Catàleg de Masies de Susqueda s’emmarca, principalment, dins dels textos
normatius següents:
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002
d’urbanisme.
Decret 328/1992 del PEIN
ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per
a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC).
Decret 169/1983 sobre unitats mínimes de conreu.
Decret 35/1990 sobre unitats mínimes de forestals.
Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües.
Reglament del domini públic hidràulic RD 849/1986 d’11 d’abril, modificat pel RD 606/2003.
Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en
matèria
d’aigües de Catalunya.
OBJECTE I JUSTIFICACIÓ
L’objecte del Pla Especial és:
La catalogació de totes les edificacions destinades a habitatge o susceptibles de ser-hi
destinades.
La definició i regulació de les actuacions que s’hi poden realitzar
La concreció dels usos permesos en cadascuna de les edificacions.
Atès que Susqueda no disposa de planejament, el catàleg inclou tots els habitatges del municipi. Una
vegada aprovat el POUM, si és el cas, els habitatges que hagin quedat situats en sòl classificat com a
sòl urbà o sòl urbanitzable hauran de ser exclosos d’aquest catàleg, i la seva regulació serà la que
determini la normativa urbanística del POUM.
El valor més important del municipi de Susqueda és el seu paisatge. Actualment no disposa de
planejament urbanístic, però tampoc disposa de sòl amb característiques urbanes pròpiament dites.
Amb la finalitat de preservar el paisatge, el catàleg pretén incidir en la regulació els habitatges
disseminats per tot el municipi, els quals formen part d’aquest paisatge i la seva ocupació contribueix
enormement a la seva conservació.
DISTRIBUCIÓ I TERRITORI
Susqueda és un municipi amb una superfície de 51 Km quadrats, i per tant es tracta d’un municipi amb
una superfície mitjana, però amb una molt baixa densitat de població, de poc més de 2 habitants per
Km².
Està format bàsicament per tres sectors: El Far, Sant Martí Sacalm i El Coll. Aquests sectors es troben
separats i mal comunicats entre ells. El centre administratiu, on hi ha l’edifici de l’Ajuntament, és Sant
Martí Sacalm. La numeració de les masies es realitza d’acord amb la seva situació, on el seu primer
dígit indica si es troba al Far (1)m a Sant Martí Sacalm (2) i El Coll (3).
Els límits del terme municipal són al nord amb Les Planes d'Hostoles, a l'est amb Amer i la Cellera de
Ter, al sud amb Osor i Sant Hilari Sacalm i a l'oest amb Tavertet i Rupit - Pruit
A Sant Martí Sacalm s’hi accedeix per una pista asfaltada des d’Amer. Des de Sant Martí es pot anar
fins al Coll per una pista sense pavimentar, però en funció de l’estat del camí cal fer el trajecte amb un
cotxe adequat. El camí habitual és el que passa per Amer i Anglès, amb un recorregut de poc més de 30
Km. L’accés principal del Coll es realitza des del poble d’Osor. No és possible anar des de Sant Martí
Sacalm fins a la zona del Far directament amb vehicle. Per fer aquest trajecte cal anar fins a Amer,
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 3

seguir la carretera en direcció a Olot i a Sant Esteve agafar la carretera C-153 direcció a Vic, fins a Coll
Condreu, amb una distància de poc més de 40 Km.
El municipi de Susqueda, pertanyent a la Comarca de La Selva, limita també amb altres municipis de la
comarca de la Garrotxa i d’Osona.
PROTECCIÓ
Una bona part del municipi, un 68,6 % del territori, està inclòs en els espais de la Xarxa Natura 2000. La
part nord està inclosa en l’espai Sistema Transversal Català, corresponent a l’àrea del PEIN del
Collsacabra i la part sud a Les Guilleries, corresponent a la zona del PEIN Les Guilleries
ES5110005 Sistema transversal Català
Sup. 2.155 ha que representa un 42,6% del municipi
ES5120012 Les Guilleries
Sup. 1.316,4 ha que representa un 26% del municipi
Pel que fa a la normativa d’aquest Pla, es redacta conforme a les directrius definides per a les àrees
segons dl Decret 328/1992 del PEIN.
Pel que fa a la catalogació d’edificis, existeix un únic immoble declarat BCIN, el castell de Fornils, pel
qual caldrà seguir la tramitació corresponent per a les actuacions que es vulguin dur a terme.
Àrees del PEIN
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 4

INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS
Aigua potable: Els darrers anys, l’Ajuntament ha invertit esforços en la implantació de la xarxa d’aigua
potable, de manera que la majoria dels habitatges agrupats, disposen de xarxa d’aigua potable, amb
dipòsits reguladors als nuclis del Far, Sant Martí Sacalm i el Coll. La zona de Bosses Vinyes s’alimenta
del dipòsit de Sant Martí.
Aigües residuals: El municipi de Susqueda no disposa de xarxa de sanejament. El tractament de les
aigües negres s’ha de realitzar de forma individualitzada.
Subministrament elèctric: El subministrament elèctric també està estès a la majoria d’habitatges, llevat
dels que es troben molt allunyats de la xarxa..
Comunicacions: L’accés a les edificacions es realitza majoritàriament per camins o pistes sense
pavimentar. En aquest sentit l’Ajuntament també ha realitzat i realitza pavimentacions, començant pels
accessos als nuclis més importants i estenent una xarxa pavimentada que permeti l’accés i l’evacuació
de la majoria dels habitatges, independentment de les condicions meteorològiques.
Telecomunicacions: Atesa l’orografia del municipi, és difícil l’estesa de la xarxa de telefonia i
telecomunicacions per arribar als habitatges. L’Ajuntament ha instal.lat una xarxa telemàtica que cobreix
la pràctica totalitat del municipi, amb diversos repetidors, el que permet l’accés a Internet, així com
disposar de telefonia IP de forma fàcil i sense malmetre el territori amb l’estesa de la xarxa.
El Catàleg permetrà a l’Ajuntament disposar de la distribució de tots els habitatges del municipi i
planificar futures actuacions de dotació de serveis i infraestructures.
CRITERIS
L’estat actual de les edificacions no és l’element que determina la inclusió o no de la masia o casa rural
en el Catàleg, sinó que es té en compte la concurrència d’alguna de les raons legals fixades per la
normativa urbanística vigent. S’han exclòs del catàleg les edificacions les restes de les quals no aporten
suficient informació de l’edificació preexistent.
Per a l’assignació dels usos s’ha tingut en compte l’estat de l’edifici, el tipus de construcció i la grandària
d’aquest. Per els edificis que actualment són ruïnes i dels quals es té poca informació només se’ls ha
admès, en cas de ser reconstruïts, l’ús d’habitatge. En casos de construccions tradicionals en un estat
suficientment identificable també s’ha incorporat l’ús de turisme rural, i els que tenen una grandària
suficient a més s’hi admet l’ús hoteler i restauració. Ens les edificacions de nova construcció que no són
reconstrucció i rehabilitació de construccions tradicionals només s’admet l’ús d’habitatge.
Pel que fa a la divisió horitzontal s’ha tingut en consideració l’estat de l’edifici, l’antiguitat i la grandària
d’aquest. Per aquest motiu s’ha admès la divisió quan la grandària de la casa ho admet i sempre que no
es tracti d’edificacions noves que no provinguin de la reconstrucció o rehabilitació de construccions
tradicionals.
Tot i això, també s’han considerat aspectes com la seva situació respecte els vials principals del
municipi, l’accés concret des de camins públics i l’orografia de la zona.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 5

NORMES URBANÍSTIQUES
CAPÍTOL. I - DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA ESPECIAL
Art. 1 - Objecte i àmbit del pla especial de masies i cases rurals
L'objecte d'aquest Pla Especial és la identificació i la regulació de les masies i cases rurals ubicades en
el sòl urbanitzable susceptibles de ser reconstruïdes o rehabilitades, d’acord amb el que estableixen els
articles 47.3 i 50.2 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (LUC) i l’article 55 del Reglament de la Llei
d’Urbanisme (RLUC)
L’àmbit del Pla Especial és tot el municipi de Susqueda.
Art. 2 - Marc legal
1. Aquest Pla Especial està redactat d'acord amb:
- DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
d'urbanisme. (en endavant Llei d’Urbanisme)
- DECRET 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei
d’Urbanisme.
- Real Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei del
Règim del Sòl i Ordenació Urbana (articles no declarats inconstitucionals per la STC 61/1997 i
els que no han estat derogats per la Llei 6/1998).
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme
2. Qualsevol referència, en el present Pla Especial, a la legislació urbanística vigent, ha d'entendre's que
es refereix als anteriors textos.
Art. 3 - Vigència i publicitat.
1. Aquest Pla Especial entraran en vigor el dia següent de la publicació oficial de la seva aprovació
definitiva i tindrà una vigència indefinida, mentre no es produeixi la seva revisió o modificació.
2. Aquest Pla, les seves Normes i qualsevol altre document que l’integra són públics i qualsevol persona
pot consultar-los i demanar-ne informació a l’Ajuntament.
Art. 4 - Revisió i modificació del Pla Especial
En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements i determinacions del pla especial.
La modificació de qualsevol de les previsions del pla especial s’ajustarà al que estableix la legislació
urbanística vigent i el planejament del municipi de Susqueda.
L’alteració del contingut (revisió o modificació) es farà seguint el mateix procediment establert per la
seva formulació.
Art. 5 - Documentació del Pla Especial
El Pla Especial està compost pels documents següents:
- MEMÒRIA
- NORMES
- PLÀNOL DE SITUACIÓ
- FITXESDEL CATÀLEG DE LES MASIES I CASES RURALS
- FITXES DE L’ANNEX D’HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ
- FITXES DE L’INVENTARI
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 6

Art. 6 – Catàleg, Annex i Inventari
1. El catàleg de masies i cases rurals conté 102 fitxes en les quals s’identifica cada edificació amb el
nom pel qual es coneix, la seva localització dins el terme municipal, una descripció del conjunt edificat
fotogràfica i gràficament, el seu ús actual i les seves dades cadastrals, susceptible de rehabilitació o
reconstrucció
2. El Pla Especial inclou un Annex amb 7 fitxes corresponents a habitatges edificats recentment i que no
es poden incloure com a masies o cases rurals.
3. S’incorporen al Pla Especial, només a efectes d’inventari, 34 altres edificacions en sòl no urbanitzable
les quals no es consideren incloses al catàleg i no els son d’aplicació la regulació que per a habitatges
fa aquest Pla Especial.
Art. 7 – Edificis inclosos al Catàleg
CODI NOM POL. PARC.
S101 LA JAÇA 2 53
S102 ARMADANS (B) 2 3
S103 ARMADANS (C) 2 3
S104 ARMADANS (A) 2 3
S105 COLL DE CONDREU 2 8
S106 CAN MIQUEL 2 54
S107 ESQUEIONS 2 2
S108 LA CODOLOSA 2 6
S109 L'OM núm.4 2 7
S110 CASANOVA DE L'OM 2 7
S111 L'OM núm.6 2 7
S112 EL SOLANOT 2 11
S113 LA FONT 3 3
S114 LES VINYES 2 13
S115 ARGELAGÓS 2 14
S116 SANTUARI DEL FAR 2 17
S201 EL ROURE 2 19
S202 EL MOLÍ DEL ROURE 2 19
S203 EL CASIC 2 18
S204 LA TRIOLA 2 18
S205 CASA NOVA DEL RACÓ 2 19
S206 LES GLÈIES 3 5
S207 EL NOGUER DE PARCERS-B 1 1
S208 EL NOGUER DE PARCERS-A 1 1
S209 CAN MARTÍ D'ABAIX 1 3
S210 EL TOI 1 8
S211 LA COMA 3 7
S212 CAN SANT PAU 2 20
S213 PUIGALÍ 2 25
S214 LA MASÓ 2 25
S215 SANT MARTÍ SACALM 2 26
S216 CAL TEIXIDOR 1 15
S217 CAN DAGA 1 15
S218 CAN BATISTA 1 15
S219 CAN MARC 1 24
S220 LA CASANOVA 2 25
S221 CASA PETITA 1 22
S222 REFUGI MONTEGLO 1 49
S223 CAN SANTI 1 49
S224 L'HORT D'EN BERNAT 1 54
S225 L'OBAC 2 29
S226 LA GREVOLOSA 4 2
S227 MAS PUIG DE RAJOLS 5 4
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 7

S228 LA MUNTADA 5 12
S229 EL LLUMÀ 4 4
S230 LES PLANIQUES 2 39
S231 LA BRUGUERA 2 29
S232 L'OMAR 2 32
S233 ESQUEI DE ROCA 1 37
S234 MIQUEL BATALLER VILA 1 37
S235 LES AULINES 1 37
S236 CAN BOSC SES VINYES 1 37
S237 ÀNGEL SERRAT 1 37
S238 SERRAT DE BOSC SES VINYES 1 52
S239 JOSEP VILARÓ GÜELL 2 34
S240 CASA NOVA DE LA PLANA 1 34
S241 CAN LLAVOR 1 32
S242 EL CAMPÀS 1 33
S243 ELS TERRATS 8 4
S244 MAS RAVIONET 1 33
S301 EL SALAVERD 6 25
S302 CA N'AURADELL 6 25
S303 CAL MARINER 6 25
S304 EL COLORET 6 19
S305 MAS TORRENT 6 15
S306 MAS COLL 6 19
S307 CAN MANEL 6 27
S308 EL SOLER 7 4
S309 CAN PRAT D'EN SERRA 6 28
S310 ROSA GIRBAU 7 14
S311 HOSTAL EL COLL 7 15
S312 EL CIRERER 7 36
S313 CAN NAN 7 18
S314 CAN MARIMON 7 19
S315 LA FONDA 7 19
S316 CAN URI 7 19
S317 CAN REAL 7 13
S318 CAN REGOLTA 7 13
S319 CAN JIMÉNEZ 7 13
S320 EL CELRÓ 7 18
S321 CASA DELS PALETES 7 18
S322 EL BOSC 7 13
S323 CAN EUDALD 7 13
S324 CAN JORNET 7 13
S325 CAN MON 7 20
S326 CAN COLL 7 13
S327 CASA 7 13
S328 LES ARADES 7 13
S329 EUCALIPTUS 7 19
S330 CAN BOIRES 7 19
S331 CAN BARDERA 7 20
S332 MORENO 7 20
S333 EL RAJOLET 7 13
S334 CAN CARRERAS 7 13
S335 EL CIM 7 22
S336 CAN SALÓ EUGENI 7 20
S337 CAN SALÓ 7 20
S338 LES PUNXES 7 23
S339 CAN VÁZQUEZ 7 23
S340 CAN BOLUDA 7 23
S341 LA ROVIRA 7 23
S342 EL BUSCÀ 7 26
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 8

Art. 8 – Edificis inclosos a l’Annex
CODI NOM POL. PARC.
N117 CAN VIGORRA 2 8
N244 CAN TONIESTEU 1 46
N245 CAN MARCOS 1 44
N246 CA L'ARQUITECTE 1 23
N247 CA L'ARQUITECTE - 2 1 23
N248 CAN TONISOL 1 51
N249 A L'ALBA 2 33
Art. 9 – Edificis inclosos a l’Inventari
CODI NOM POL. PARC.
I118 LA CENTRAL 2 2
I119 ERMITA DE SANTA ANNA 2 15
I246 CASTELL FORNILS 2 19
I247 CAN MARTÍ DE DALT 1 2
I248 PUIG SIGAL 1 5
I249 CABRAVIA 1 4
I250 CAL SANT 1 6
I251 CAL TUPÍ 1 7
I252 LES ESCOLES 2 27
I253 FOLGUERONS 1 30
I254 CAN MARC PETIT 1 47
I255 CAL VERMELL 1 50
I256 L'EMPRIU 2 28
I257 CASALINS 2 29
I258 ERA CREMADA 1 37
I259 LES ARTIGUES 1 36
I260 CAN VERDAL 2 34
I261 COMA LLORENS 1 37
I262 CAL SOLDAT
I263 EL ROURE CREMAT 2 29
I264 COLL DEL QUER 2 22
I265 LA MINA 2 35
I266 EL CLOS 5 5
I267 CAN GELADA 5 7
I343 EL SUI 6 27
I344 PUNT INFORMACIÓ 7 19
I345 CASA DE FUSTA 7 19
I346 REFUGIS D'HORTES II 7 19
I347 EL NESPLER.REFUGIS D'HORTES I 7 19
I348 REFUGIS D'HORTES III 7 19
I349 CA LA MARU 7 20
I350 CAN GASCÓ 7 13
I351 CAN FONT 7 23
I352 ERNESTO TALAVERA 7 23
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 9

Art. 10 - Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals
1. Només es podran reconstruir o rehabilitar les construccions que hagin estat incloses en el catàleg de
les masies i cases rurals en virtut del indica l'article 50.2 de la Llei d’Urbanisme.
2. Els habitatges construïts il.legalment inclosos a l’apartat d’Inventari se’ls aplicarà el règim de fora
d’ordenació.
3. Els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals han d’ésser sotmesos a
informació pública per l’ajuntament, per un termini de vint dies, i a l’informe de la comissió territorial
d’urbanisme competent, que s’ha d’emetre en el termini de dos mesos. La llicència corresponent només
es pot atorgar si el dit informe és favorable.
4. Els projectes que només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o de manteniment
d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic resten únicament subjectes a llicència municipal.
5. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de respectar el volum edificat
preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 10

CAPÍTOL. II - DISPOSICIONS GENERALS
Art. 11 - Actes subjectes a llicències municipals
1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits a l’art. 179 de la Llei d’Urbanisme.
També serà necessari obtenir llicència municipal per a l’obertura de camins i corriols, inclosos els rurals i
d’horta, la realització de tallafocs, l’excavació i extracció d’àrids, la tala d’arbres, els vivers i hivernacles i,
en general, qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny i/o la imatge del
territori.
2. La necessitat d’obtenir autoritzacions d’altres administracions públiques, no deixa sense efecte
l’exigència d’obtenir la llicència municipal.
3. Quan els actes d’edificació i ús del sòl es projectin en terrenys de domini públic, s’exigirà també
llicència, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que sigui pertinent atorgar per part dels ens
titulars del domini públic.
4. En relació als actes assenyalats en el punt 1 d'aquest article, quan aquests siguin promoguts per
òrgans de l’Estat, Comunitats Autònomes o d’altres Entitats de Dret Públic, serà també preceptiva
l’obtenció de la corresponent llicència municipal, i serà d’aplicació el que disposa l’art. 182 de la de la
Llei d’Urbanisme.
Art. 12 - Tramitacions complementàries
1. L'Ajuntament podrà condicionar la concessió de llicències, ultra a l'observança de la normativa
urbanística i els usos i servituds establerts, a l'obtenció prèvia per part de l'interessat de les
autoritzacions o informes d'altres administracions o organismes.
2. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb els procediments administratius establerts al
Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat per reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i a la llei 3/1998,
de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, l’atorgament de les autoritzacions
i/o concessions administratives per l’ús de l’aigua, l’autorització o l’informe per la imposició dels límits
dels abocaments d’aigües residuals al medi i per l’ocupació, modificació del relleu o construcció en la
franja de terreny de 100 m. d’amplada al costat de les lleres públiques, que correspon a la zona de
policia del domini públic hidràulic.
3. D’acord amb els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua
en sessió de 28 de juny de 2001 i modificats el 17 de juliol de 2003 i l’article 6 del Reglament de la Llei
d’Urbanisme (decret 305/2006 de 18 de juliol), es condicionaran les actuacions de transformació d’usos
o remodelació i/o ampliació de les construccions actuals a l’adopció de les mesures de protecció passiva
en front als riscos d’inundació.
4. Els documents urbanístics o projectuals que es redactin per a l’ampliació o consolidació de les
diferents edificacions incloses en el catàleg i per l’execució d’obres dins la franja de 100 m d’amplada al
costat dels marges de les lleres, que constitueix la zona de policia del domini públic hidràulic, d’acord
amb l’art. 6 del text refós de la llei d’Aigües, aprovat per RDL 1/2001 de 20 de juliol, se sotmetran a
informe o autorització, respectivament, de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Art. 13 - Classificació de les obres
1. Als efectes de l'art. 9 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, es consideraran Obres
Majors:
• Les de construcció de tota classe d'edificis de nova planta.
• Les de reforma de l’estructura d'un edifici o que augmentin o redueixin el seu volum.
• Les obres de moviments de terres.
• Les de construcció de murs de contenció, pous i obres de captació d'aigua.
• Les obres d'enderrocament d'edificis existents.
• Les actuacions de tallada d'arbres que formin massa arbòria de certa importància.
• En general, totes aquelles que exigeixin la direcció d'un facultatiu titulat .
2. La resta d'obres i actuacions es consideraran Obres Menors a efectes de l'esmentat article.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 11

Art. 14 - Documents per a la sol·licitud de llicència d'obres
1. Les sol·licituds de llicència d'Obres Menors hauran d'anar acompanyades de la documentació
necessària per a la descripció clara de les obres o actuació a realitzar i, si s'escau, l'acceptació de la
direcció tècnica de les obres.
2. Les sol·licituds d'Obres Majors hauran d'anar acompanyades d'un projecte tècnic (exemplars per
duplicat) subscrit per un facultatiu competent i pel sol·licitant i visat pel corresponent Col·legi
Professional.
El projecte contindrà la següent documentació:
Situació sobre plànol a escala 1:5000 de l’ICC, amb indicació de les coordenades UTM del
centre de l’edifici principal de l’actuació.
Plànol topogràfic de l’edifici i l’entorn e escala 1:500
Fotografies de l’edifici, de l’entorn i de les parts interiors on s’intervé
Plànols, memòria, amidaments i pressupost que defineixin suficientment l’actuació
Descripció dels serveis d’aigua, electricitat, sanejament, calefacció, sanejament i comunicacions
existents i els que es preveuen instal.lar.
En cas que no disposi de bon accés des de camí actual, descripció dels accessos previstos.
També haurà de contenir la documentació que l’Ajuntament estimi necessària per raó de l’actuació que
es pretengui realitzar.
3. En el supòsit d'Obres de Reforma, cal adjuntar, a més, plànols explicatius de l'estat actual de
l'edificació i fotografies que mostrin des de diferents perspectives l'estat actual de l'element o edifici, així
com la seva relació amb l'entorn.
4. Per a l'obtenció de la llicència municipal per a l'enderrocament de construccions caldrà la presentació
del projecte redactat per un tècnic competent i del nomenament dels tècnics directors de l'obra. Els
residus produïts en l'enderroc caldrà gestionar-los d'acord amb les determinacions del Decret 201/1994,
de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
5. Quan calgui realitzar reformes per adequar l’edifici per algun ús turístic, caldrà obtenir prèviament
l’informe favorable del Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
6. Els projectes de reconstrucció, reconversió d’antiga edificació o d’obres de gran rehabilitació hauran
d’incorporar els paràmetres ambientals que estableix el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es
regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Art. 15 - Condicions referents a les aigües residuals
1. Atès que el Municipi no disposa de xarxa de clavegueram ni cap sistema de sanejament públic, cada
edifici haurà de comptar amb sistemes de tractament autònoms per als quals serà necessària la
preceptiva autorització d'abocament de l'Agència Catalana de l'Aigua. Queda prohibit qualsevol
abocament a la llera pública sense l'autorització esmentada.
2. És competència de l’Agència Catalana de l’Aigua l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions
administratives per l’ús de l’aigua, l’autorització i/o l’informe i la imposició del límits dels abocaments
d’aigües residuals al medi, d’acord amb els procediments administratius establerts al Reglament del
Domini Públic Hidraulic, aprovat per reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i la Llei 3/1998, de 27 de febrer,
de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, respectivament.
Art. 16 – Xarxa Natura 2000
1. En la tramitació de les llicències en els edificis del catàleg inclosos en espais de la Xarxa Natura
2000, serà necessària obtenir l’informe favorable del Departament de Medi Ambient.
2. La zona d’espais de la Xarxa Natura 2000 estan indicades al plànol de situació amb fons de color, i a
cada fitxa del Catàleg hi consta si l’edifici es troba dins aquest espai.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 12

Art. 17 - Bens culturals d'interès nacional i jaciments arqueològics
1. Els B.C.I.N. tindran el nivell de protecció integral, que els assigna la Llei 16/1985 de 26 de juny del
Patrimoni Històric espanyol i la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. Per poder efectuar obres de
reforma o d'ampliació que afectin els elements protegits és preceptiu l'informe favorable del
Departament de Cultura de la Generalitat.
En aquest Catàleg només hi ha inclòs un element: Castell de Fornils BIC R-I-51-6119
2. En relació al patrimoni arqueològic, es constata l’existència d’un jaciment a l’entorn de la masia El
Rajolet. Es tracta del jaciment de Sant Benet d’època romana (Jaciment núm. 2250 de l’Inventari de la
Direcció General del Patrimoni Cultural).
Atesa l’expectativa arqueològica de la zona, les actuacions que afectin el subsòl de la masia El Rajolet
hauran de contemplar una intervenció arqueològica preventiva.
Art. 18 – Obertura de nous accessos
1. En cas que sigui necessària l’obertura d’un nou accés i l’actuació estigui situada en terrenys forestals,
caldrà obtenir l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb la Llei
Forestal de Catalunya, o en el seu cas qui, per llei, en tingui designades les competències.
2. El punt anterior no serà d'aplicació si el vial està inclòs en un pla tècnic de gestió i millora forestal ja
aprovat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, o si l'obertura del vial és promoguda i
aprovada pel propi Departament.
Art. 19 – Protecció contra incendis
D’acord amb que s’estableix a la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis
forestals, caldrà assegurar l'existència d'una franja exterior de protecció, al voltant dels edificis, de vint-icinc
metres d'amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida.
També caldrà tenir en compte el que s’estableix per a determinats usos al Decret 64/1995, de 7 de
març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 13

CAPÍTOL. III - NORMES COMUNES
Art. 20 – Condicions de l’edificació
En les masies i cases rurals incloses en aquest catàleg, es permet la rehabilitació i reconstrucció,
respectant els volums existents o pre-existents i respectant la volumetria original.
Si s’ha alterat la volumetria històrica de manera que malmeti l’edifici, caldrà realitzar l’enderroc dels
elements afegits.
La concessió de llicències urbanístiques sobre la finca es condicionarà a l’enderroc previ dels elements
afegits i restitució a l’estat original de l’edificació.
Art. 21 – Ampliacions
1. S’admetran, justificadament, ampliacions de les edificacions existents incloses al Catàleg amb les
següents condicions:
Si presenten un sostre inferior als 400 m² construïts, podran ampliar un màxim d’un 30% del
sostre construït, amb la possibilitat d’assolir els 200 m², com a mínim, en tots els casos.
Si presenten 400 m² o més, de sostre construït, podran ampliar un màxim d’un 20% del sostre
construït.
L'aplicació del percentatge d'ampliació es computarà únicament sobre el volum de la masia o
casa rural, i no sobre les edificacions annexes o complementàries.
Les ampliacions no podran alterar la configuració del conjunt preexistent.
Les ampliacions se situaran a una distància de 5 metres de l’eix de qualsevol camí públic.
Les ampliacions de nova construcció podran optar per seguir models tipològics similars a les
construccions de la zona, o bé poden ser edificacions de llenguatge contemporani, que tinguin
formes i volums simples, que s’integrin adequadament en el context de les edificacions
tradicionals existents i amb el paisatge on s’insereixen.
2. En les edificacions de nova construcció relacionades a l’l’Annex:
Només es podrà admetre en casos excepcionals i justificats per a millorar-ne l’accessibilitat, la
supressió de barreres arquitectòniques, l’habitabilitat, o la prevenció i seguretat contra incendis,
l’ampliació d’un màxim del 10% del sostre construït.
Art. 22 - Característiques estètiques i de composició
1. Les edificacions existents conservaran la tipologia, composició arquitectònica, materials i colors de les
edificacions tradicionals, i les de nova construcció es projectaran de forma similar a les existents
contigües o properes.
2. Les edificacions seran de façana plana amb predomini del ple sobre el buit. Els acabats de l’edificació
seran els tradicionals: pedra, remolinat i pintat o estucats. No es permet l’obra vista.
3. El teulat serà de teula àrab ceràmica d'aspecte envellit, amb un pendent comprès entre el 25% i el
35%. Els ràfecs seguiran la tipologia i volada de les edificacions més properes.
4. No es podran realitzar nous balcons, però es podran mantenir els existents. Les baranes dels balcons
seran de barrots de ferro, rodons o quadrats, i no poden sobrepassar la volada dels balcons.
5. Els colors admesos són els de tonalitat terrosa i pàl·lida.
6. Els acabats en façanes de pedre seran amb morter de calç. Els remolinats fets amb morter de calç
poden quedar a la vista.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 14

7. Es prohibeix la utilització dels següents sistemes i materials en l'exterior de l'edifici:
Aplacats de pedra amb gruix inferior a 15 cm.
Pedra diferent a la de les cases del nucli
Materials plàstics
Pissarra
Parets de vidre emmotllat
Caixes de persiana
Gelosies de vidre, ceràmica o formigó
Baixants i canals de PVC o fibrociment
Entregues de forjat vistes a façana
Rètols lluminosos de material plàstic, retroil.luminats o neons.
Façanes i fusteria de color blanc
Plaques de fibrociment, metàl·liques ni plàstiques.
Art. 23 – Construccions prefabricades
No s’admeten les construccions, tant les principals com les auxiliars, realitzades amb tancaments
compostos per elements prefabricats lleugers. No obstant s’admetran aquells elements prefabricats que
el seu aspecte no difereixi de la construcció tradicional.
Art. 24 - Normes d'habitabilitat i criteris ambientals
1. Per a la construcció d'habitatges caldrà atendre´s, pel que fa a condicions constructives, sanitàries,
d'habitabilitat i sobre barreres arquitectòniques, al Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre condicions
d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.
2. Els projectes de reconstrucció, reconversió d’antiga edificació o d’obres de gran rehabilitació hauran
d’incorporar els paràmetres ambientals que estableix el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es
regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Art. 25 - Parcel.lacions i segregacions
1. Es prohibeixen les divisions o les segregacions de terrenys, llevat de les que s’especifiquen al punt 2
d’aquest article, quan de la segregació en resultin superfícies inferiors a la unitat mínima de conreu
(Decret 169/83 de 12 d'abril sobre Unitats Mínimes de Conreu) o a la unitat mínima de producció forestal
(Decret 35/1990 de 23 de gener sobre Unitats Mínimes Forestals) o en la legislació que supleixi
aquesta. La unitat mínima de conreu és de 4,50 ha. de secà i 1 ha. de regadiu en el "zona agrícola" i 25
Ha en la "zona forestal".
2. Es podrà segregar una superfície de sòl vinculada a la masia inferior a la unitat mínima de conreu o
forestal sempre que es compleixin les condicions següents:
Que la resta de la finca matriu no sigui inferior a la unitat mínima corresponent.
Que la segregació no obligui a crear nous camins per a l’accés a cap de les parts creades.
La superfície mínima de sòl assignada a la masia serà de 2 ha.
3. Es podran fer divisions o segregacions si aquestes tenen la finalitat d'agrupar-se a finques veïnes i de
la modificació no en resulta cap de superfície inferior a les esmentades al punt anterior.
4. És competència del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural l’autorització de
segregacions de finques rústiques per sota de la unitat mínima de conreu, d’acord amb el que s’estipula
al Decret 169/1983, de 12 d’abril i al Títol II de la Llei 19/1995, de 4 de juliol (BOE 159, de 05/07/1995)
Art. 26 - Anuncis i cartells
1. La col·locació de cartells o altres mitjans de publicitat o propaganda visibles des de l’exterior està
sotmesa llicència municipal.
2. En els edificis inclosos tant en el catàleg com en l’inventari queda prohibida la instal·lació de qualsevol
tipus de cartell o anunci que no tingui caràcter local.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 15

3. No s'autoritzarà la col·locació de cartells que per la seva localització, grandària o color atemptin
contra l'harmonia del paisatge.
4. En qualsevol cas queden expressament prohibits qualsevol tipus de cartell il.luminat llevat dels casos
que aquest es refereixi i estigui situat en el mateix recinte que l'activitat que exerceix. En aquest cas
s'haurà de garantir la protecció contra l contaminació lumínica, no podrà contenir llums intermitents i
s'haurà d'apagar a partir de la una de la nit.
5. L'autorització de cartells o anuncis serà sempre provisional, i s'haurà de renovar cada 5 anys
Art. 27 - Tanques
1. Tradicionalment, les masies del municipi no disposen de tanques. Excepcionalment es podran
autoritzar les tanques sempre que es justifiqui suficientment la necessitat com a element de protecció, i
sempre que s’obtingui l’informe favorable de la Direcció General del Paisatge.
2. Les tanques tindran una alçada màxima de 1,80 metres que es podran fer amb material massís fins
una cota màxima de 0,80 metres, i s'acabarà amb reixes, tela metàl·lica o vegetació d'arbust.
Justificadament es podran admetre altres tipus de tanca per tal d’integrar-se millor a l’entorn o a
l’edificació existent.
3. En el cas de tanques en terrenys que limitin amb un camí públic, la tanca haurà de separar-se,
almenys, 5 m. de l'eix del camí.
4. Les tanques en terrenys que limitin amb lleres públiques, i d'acord amb els articles 6, 7 i 9 del
Reglament del Domini Públic Hidràulic, caldrà se separin una distància de 5 m. d'amplada a partir de la
vora superior de la riba de la llera.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 16

CAPÍTOL. IV – REGULACIÓ DELS USOS
Art. 28 – Regulació dels usos
1. Els usos admesos en les edificacions del catàleg són els segünets:
A. Habitatge familiar.
B. Turisme rural, activitats d'educació de lleure.
C. Restauració i hoteler (excloent la modalitat d'hotel apartament)
2. La seva admissió o no admissió en una edificació queda detallat a cada una de les fitxes.
3. S’admeten usos complementaris dels que es desenvolupen en el volum principal
4. S’admeten els usos propis del Sòl No Urbanitzable: l’activitat agrícola, ramadera, cinegètica i forestal.
5. Les edificacions que admetin activitats de turisme rural i hotelers s’hauran de tramitar d’acrod amb la
Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i la seva normativa de
desplegament. En tot cas, la tramitació de possibles projectes d’hotels en els edificacions S105 Coll de
Condreu i S116 Santuari del Far, requereixen del tràmit previ d’avaluació d’impacte ambiental, en
aplicació del supòsit 13 de l’annex 2.11 del Decret 328/1992, de 14 de desembre. La implantació de l’ús
hoteler requerirà en tot cas un Pla especial urbanístic.
Art. 29 – Divisió horitzontal
1. S’especifica a cada fitxa del catàleg aquelles edificacions on s’admet la divisió horitzontal.
2. La divisió horitzontal haurà de complir les següents condicions:
En qualsevol cas la divisió horitzontal haurà de realitzar-se de manera que cada habitatge tingui una
superfície construïda de 150 m² com a mínim, i sempre que no s’alterin les característiques originals de
l’edificació.
a) Que es respecti l’estructura de l’edificació i que aquesta ho admeti sense ampliacions.
b) Sempre que la tipologia ho admeti i mai més de 4 habitatges.
c) La quantitat d’habitatges admesos serà en funció del sostre disponible, a raó de: 250 m2 per al
primer habitatge (principal) i de 150 m2 la mitjana dels restants habitatges.
d) Quan es realitzi sobre edificacions independents, l’espai exterior mantindrà l’aspecte unitari i en
cap cas s’autoritzarà la col·locació de tanques o elements que desfigurin el caràcter unitari del
conjunt.
3. S'exclouen de la limitació de superfície les actuacions públiques d'habitatge social.
Art. 30 – Definició dels usos
Es defineixen en aquest article els usos esmentats en el catàleg.
1. Habitatge Es el referent a l’allotjament familiar. A més d’aquest ús, s’admeten els següents usos
complementaris vinculats a l’habitatge familiar:
Usos artesanals: s’admeten vinculats a l’habitatge familiar, en el benentès que són edificacions pròpies
del medi rural, són els usos d’elaboració i transformació artesanal dels recursos naturals i agropecuaris,
així com comercialització d’aquests productes vinculats a la mateixa finca o finques de l’entorn territorial.
Activitats professionals: s’admeten conjuntament a l’habitatge familiar, els usos vinculats a les
professions liberals. En qualsevol cas aquest ús ha de suposar la recuperació del caràcter rural de
l’entorn (escultors, pintors, músics, estudis de gravació, etc.).
2. Habitatge rural és aquell habitatge lligat a l’explotació del sòl rústic en el qual està ubicat, o el que
constitueix habitatge familiar en sòl no urbanitzable que compta amb llicència, o el que en pugui
construir en execució del catàleg.
3. Turisme rural. Comprèn els allotjaments col·lectius en habitatges rurals, i les altres formes de turisme
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 17

ural regulades per la legislació amb aquest objectiu.
4. Activitats d'educació de lleure. Es consideren activitats d’educació en el lleure les definides en el
Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen
menors de 18 anys, i altres activitats assimilables o que es considerin com a tal per la legislació
catalana. S’entén que en els edificis on s’admet aquest ús, s’admeten les intal.lacions necessàries per a
la seva realització.
Dins aquest apartat també s’inclou l’ús de Desenvolupament rural, consistents en aquelles activitats de
formació, capacitació professional, innovació i incorporació de noves tecnologies destinades a la millora
qualitativa i a l’ordenació de les produccions agràries.
5. Hoteler: El que correspon a aquells edificis que es destinin a allotjaments comunitaris i per
temporada, inclosos en el D. 183/2010, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic ( DOGC
núm. 5764 de 26.11.10), sobre classificació d'establiments d'allotjament turístic sotmesos al règim
d'hoteleria.
Només s’admet l’ús hoteler quan l’edificació disposi d’un sostre superior a 600 m². No s’admeten els
usos d’Hotel-Apartament ni d’Hotel en condomini. La implantació de l’ús hoteler requerirà en tot cas un
Pla especial urbanístic.
Les residències de la tercera edat i centres de rehabilitació: només són admissibles si es disposa d’un
sostre mínim de 1.000 m2, i quan quedi convenientment justificat l’accés als serveis mèdics o a les
instal·lacions sanitàries i que es reuneixin tots els requisits de benestar i d’accessibilitat que requereixen
aquests col·lectius, especialment pel que fa a la supressió de barreres arquitectòniques.
6. Restauració: Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com restaurants, bars i
establiments de beguda i cafès i similars. No s'inclouen en aquest ús els locals com discoteques, bars
musicals o similars
Arquitecte tècnic Arquitecte
BERNAT MASO I CARBÓ FRANCESC BORDES I VIDAL
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS - SUSQUEDA (Text publicat) 18