el BOLLETÍ - Institut d'Estudis Catalans

palmum, pro ibidem dicta die ramis palmorum divinum officium
celebrando...». Repetim que consideram el terme jay (= puntal ò estaló)
com un derivat del llatí jayna. Representant tal jay l’idea de sosteniment,
de soca d’ont surten les branques, poria traspassarse tal sentit a l’orde
espiritual i aplicarse a la paternidat o rel de nissaga, que l’avi o patriarca
representa. Així el jay i la [11] jaya seríen l’avi i l’avia. ¿Agrada aqueixa
esplicació? Els nostres filòlegs diràn.
Dit tot això, vegem el parentiu que els mots yayo yaya tenen ab
jayo, jaya. Per nosaltres es tan estret, que no’s tracta més que d’un cas
de assimilació del so prepalatal-fricatiu-sonor () an el medipalatal-
fricatiu-sonor (y) o (j). La conversió del prepalatal en medipalatal es molt
freqüent dins el Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Berguedà, Lluçanès i
Pla de Bages, aont pronuncien puyà, puyol, negreyà, passeyà, etc. per
pujar, pujol, negrejar, passejar; com a molts pobles de Mallorca que
díuen: vaya, vayes, vayen, per vaja, vages, vagen, etc. Gracies a tal
canvi el jayo, jaya, torna yayo, yaya. Tant es així que a Eivissa, en lloc de
jay, jaya, diuen yay, yaya. El bon amic N’Artur Pérez Cabrero derrera la
seua preciosa publicació Ibiza: Guia del turista, posa un Vocabulario de
las dicciones del léxico ibicenco que no tienen analogía ni semejanza con
el castellano ni su significación, aont baix de la lletra Y inclou el mot yay:
anciano, frasco de barro. —Ens sembla qu’això es l’esplicació dels mots
yayo, yaya.
VII
Sobre’l camvi de -d- llatina en –n.
A lo que diguérem de tan camvi dins l’Observació 5a, hem d’afegir un
nou cas de tal fenomen fonètic que’s dona a Mallorca, aont la gent del
poble, en lloc de módica (adjetiu llatí,) pronuncia mònica (una cosa
MÒNICA = cosa poca). Hi ha aqueys dos mots d’una glosada de l’amo
-16-
BDLC VII (1912-1913)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.