el BOLLETÍ - Institut d'Estudis Catalans

vocal nasal; 2n pronunciar c, g, t, devant totes les vocals així com se
pronuncíen devant a; 3r pronunciar sempre sorda la s, això es, el sò de
serra, ansia, passa; 4t pronunciar la u, no a la francesa, no com ü, sino
com u catalana, castellana, italiana, etc. així com pronuncien els
francesos ou; 5t pronunciar la i consonant, això es, la j, sempre com i
vocal. Ben pensat, creim que encara sería el millor sistema de pronuncia
llatina aqueix, per fogir de les qüestions sobre l’època de la tramudança
del sò de ge, gi, ce, ci, vocal + i + ĭ + vocal. Lo de fer sempre sorda la s,
sí que ho rebutjam. Els llatins no hauríen escrites un cop dues ss com una
s, si haguessen feta sempre sorda la s]. —4. P. Müller-Marquardt, Die
Sprache der alten [La llengua de la antiga] Vita Wandregiseli (P. Geyer).
—5. L. H. Alexander, Participial substantives of the ata-type in the
Romance Language (E. Stengel). —6. A. Chanoux, Mon patois. Légende
suivie de quelques notices sur le dialecte Valdôtain (B. A. Terracini). —7.
L. Clédat, Dictionnaire ètymologique de la langue française (P. B. f.). —8.
K. Wolf, Die chiastische Wortstellung in der neueren französischen Prosa
(W. Küchler) [La construcció chiàstica de les paraules dins la Prosa
francesa moderna]. —9. R. G. de Beaucoudrey, Le langage normand au
début de XX e siècle (P. B. f). —10. L. Zeligzon et G. Thiriol, Textes patois
recueillis en Lorraine (C. This). —11. Ch. Portat, Historique de la région
albigeoise (F. Krüger). —12. G. Roques, [382] Grammaire Gasconne (F,
Krüger). —13. K. Höfele, Quellen für das Studium der neueren
Languedokischen Mundart von Montpellier (F. Krüger) [Fonts per l’estudi
del dialecte llengadocià modern de Montpeller]. —14. De la Blottière,
Légende de tous les cols, ports et passages qui von de France en
Espagne. —15. G. Frisoni, Grammatica, esercizi pratici e dizionario della
lingua Catalana (J. Rubió) [Per lo que’n diu l’amic Rubió i Balaguer, se veu
que desgraciadament ès molt poca cosa aqueixa Grammatica, i que
l’autor no passa d’esser un pobre home que s’atansa a parlar de lo que no
entén: ni sab per on hi van]. —16. R. Loverà u. A. Jacob, Rumanische
Konversations grammatik (G. Weigand) [Gramatica rumènica de
conversa]. —17. H. Dumke, Die Terminologie des Ackerbaus im
-531-
BDLC VII (1912-1913)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.