el BOLLETÍ - Institut d'Estudis Catalans

fongueren tot un any a raó d’una hora cada dia (ib. ib.). Així omplí una
pila de llibretes, que veníen a esser reyalment el léxic de cada un
d’aquells grans autors. Un copista ben curós estava encarregat d’anotar
en els marges d’un exemplar del Diccionari de la Reyal Academia
Espanyola la pàgina i la retxa de cada gran autor aont se trobava tal
paraula que’l Diccionari duya. I arribà En Cuervo a tenirne una bona
partida d’exemplars d’aqueix Diccionari ab els marges re-de-plens de tals
anotacions. Així quant ell volía exemples d’un mot qualsevol, estava ben
segur de trobarne totd’una a forfollons. Quant se tractava de compondre
un article del seu Diccionari, copiava demunt cèdules els exemples que
tenía replegats; llavò lletgía l’article consagrat a tal mot dins els grans
diccionaris de totes les llengues, En Littré, En Webster, En Sachs, En
Freund; i a-les-hores comensava la feyna de classificació, que devegades
[20] es d’una dificultat estrema, particularment respecte de les
preposicions. Basta dir que l’article consagrat a la preposició de umpl
coranta planes en 4t de dues columnes! (id. ib.).
Treballant d’aquesta faysó se passà En Cuervo anys i més anys, fins
que l’any 1878 ab l’avinentesa de l’Esposició Universal de París, fa un
viatge per visitarla i recorre les nacions principals d’Europa, i li vé l’idea
de mudarse a París per passars’hi tota la vida com a punt indicadíssim per
un home de lletres com ell (id. ib. any 1991 Cuervo intime, pag. 480).
Llavó fonc que, passant per Halle, se presenta an el gran catedràtic de
filología d’allà, el Dr. Pott, el qual el troba enteradíssim de les teoríes
lingüístiques més modern[e]s, i no se’n poría avenir qu’un de Bogotà,
sense esser sortit d’aquella ciutat, tan esberrada del mon de la filología,
s’hagués pogut formar i posarse tan el corrent de tal ciencia. Li demanà al
Dr. Pott quina era la seua professió, i En Cuervo li fa de resposta: —Som
un fabricant de cervesa. En Pott ho sentía i no ho acabava de creure; le hi
feu repetir tres vegades. Se parlaven en llatí perque En Cuervo parlava
poc l’alemany i En Pott poc el castellà (id. ib. any 1901, p. 107)
Arriba l’any 1882, i els germans Cuervo, haventlos dit bé ferm el
negoci de la fàbrica de cervesa, enamorats tots dos de París, aprofiten
-30-
BDLC VII (1912-1913)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.