el BOLLETÍ - Institut d'Estudis Catalans

tal sò, sempre se’n han rigut d’En Nebot, fent-lo mentider. Poc després
d’haver feta el Dr. Barnils l’eixida fonètica dins el reine de València aqueix
ivern passat, li vaig demanar si hi havía trobat tal sò, sobre tot dins la
capital. Me contestà que sí, i me remeté una mostra dels centenars de
transcripcions fonètiques que hi havía fetes de tal sò, estudiant la
pronuncia dels valencians de tota edat, sexe i estament. Ventassí algunes
d’aqueixes transcripcions, fetes a la capital valenciana, preses de la boca
de nois d’uns dotze anys: sianta, kab[e], iir, pu, cons[e], faja,
p[e]j, p[e]kar. 26
B
Lo de la x inicial
Per provar que no es ver lo que sostén En Nebot que no existeix tal
sò entre els valencians, basta dir lo següent: Hi ha una partida de noms
de lloc valencians que duen x inicial, i els valencians pronuncíen
generalment dits noms fent sonar ben clara tal x, just com la ch francesa:
v. gr. Xàtiva, Xixona, Xeresa, Xàbia, Xaraco, Xúquer (Fori Regni-
Valentiae, ed. de València de 1547, fol. LXXXIV), Xúcar (fol. LXXXIII),
Xèrica (fol. LXXVI), Xinxella (Sermons de Sant Vicenç Ferrer, còdic de
l’Arxiu de la Seu de València, T. IV, fol. 218). Ademés d’aqueis noms de
lloc, hi ha actualment dins el valencià molts d’altres mots que començen
en x-. No fa encara un més que escorcollàrem tres o quatre valencians
que eren de pas a Mallorca, i que pronunciaren ben llampant xàbega
[á[e]ga], xabegó [a[e]gó], xamenà [am[e]ná], xapà [apà], xeressa
[eresa], xixanta [ianta], xò! [], xaloc [alk]. —Per rebatre el clau,
direm que Mn. Joaquim Martí i Gadea, dins son Diccionario General
Valenciano-Castellano (València, 1891. —I volum de 1975 planes de 215
x 154 mm.) posa 135 mots valencians que començen amb x. Ja veim que
26 Nota (1) de l’original: El valor d’aqueis signes fonètics es el següent: = x catalana;
-372-
BDLC VII (1912-1913)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.