el BOLLETÍ - Institut d'Estudis Catalans

Un nou confrare (415)
Ha visitada la nostra Redacció la revista setmanal il lustrada Ibérica.
El Progreso de las Ciencias y de sus Aplicaciones —que publiquen el Pares
Jesuïtes de l’Observatori de l’Ebre (Tortosa). Establim de bon gust el
camvi, i desitjam an el nou confrare molts d’anys de vida i bona sort en
totes les coses ad maiorem Dei Gloriam.
______________
Sobre el verb gosar en sentit d’atrevir-se (415-426)
Dins el Dietari de la nostra Eixida filològica d’enguany per França i
altres nacions (BOLLETÍ d’agost-setembre, p. 344) parlant de la copia que
el Prof. Todesco ha enllestida del còdic de la Questa del Sant Graal, de la
Biblioteca Ambrosiana de Milà, entre els molts d’indicis evidents que
posàvem de que l’escriva de tal còdic, En G. Reixach, havía d’esser
mallorquí, [416] citàrem que En Reixach usava el verb gosar en sentit
d’atrevir-se, i afegírem: «gosar en sentit d’atrevir-se es avui característic
de Mallorca; no sabem que en lloc de Catalunya ni de València s’usi en tal
sentit». Amb lo dir això anàrem massa depressa. Es un dels inconvenients
d’escriure de coses així, anant de viatge. Si haguéssem poguda consultar
la Calaixera del Diccionari, hauríem vist que el verb gosar encara
conserva el sentit d’atrevir-se dins casi tot el territori de la llengua. I lo
pitjor fou que, quant s’estampà el Dietari, apressats com anam sempre de
feines, ens passà per malla de fer aquella consulta a la Calaixera. Surt
amb això el BOLLETÍ d’agost-setembre, els lectors lligen allò del sentit del
verb gosar, i començam a rebre cartes de diferents regions catalanes i
valencianes, dient: —Aquí també se conserva el verb gosar amb el sentit
d’atrevir-se.
-579-
BDLC VII (1912-1913)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.