30.04.2013 Views

La biografia de Ferran Adrià Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura

La biografia de Ferran Adrià Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura

La biografia de Ferran Adrià Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

06 LLIBRES Accents<br />

DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

JOAN SOLÀ<br />

L’última lliçó<br />

EMPÚRIES, 158 PÀGINES<br />

Volum testamentari <strong>de</strong>l gran filòleg<br />

El llibre recull diverses intervencions que<br />

Joan Solà va realitzar, en forma <strong>de</strong><br />

parlaments i articles, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> mitjan 2009 a<br />

setembre <strong>de</strong> 2010. El doctorat honoris<br />

causa per la Universitat <strong>de</strong> Lleida, el l Premi<br />

d’Honor <strong>de</strong> les Lletres Catalanes, o l’última<br />

lliçó acadèmica a la UB li van permetre<br />

exposar amb l’habitual contundència el seu<br />

punt <strong>de</strong> vista sobre el català. | DdG<br />

KIKO AMAT<br />

Mil violines<br />

Els més<br />

venuts<br />

STEFAN KANFER<br />

Bogart<br />

TRADUCCIÓ,<br />

I. GÓMEZ CALVO.<br />

LUMEN, 409 PÀGINES.<br />

MONDADORI, 298 PÀGINES<br />

Un llibre per a fans <strong>de</strong>l pop: esteu avisats<br />

Discos, por, 1995, skinheads, Kiko Amat,<br />

la família i els amics, el revival <strong>de</strong>l mod, la<br />

masculinitat, subcultura, la música trista <strong>de</strong><br />

Jimmy Webb, Radio 80 Serie Oro, el Rarities<br />

<strong>de</strong> The Who, <strong>de</strong>fensar l’anacronisme i la<br />

tradició i l’experiència, robar a Virgin<br />

Records, britpop, Blur i Won<strong>de</strong>rwall, ser fan<br />

en contra <strong>de</strong> Morrissey, a la merda el cànon,<br />

i 10 cançons odioses. | DdG<br />

DANI NEL·LO<br />

Ludwig i Frank<br />

LA GALERA, 178 PÀGINES<br />

Premi Josep M. Folch i Torres 2010<br />

Al cor d’Alemanya hi viu en Ludwig. Gill<br />

<strong>de</strong>ls barons Grossfuss, té la vida assegurada<br />

però toca molt <strong>de</strong> peus a terra: i és que els<br />

té enormes, motiu pel qual els seus pares el<br />

sobreprotegeixen. A Anglaterra hi viu en<br />

Frank, fill d’uns pares pobres que ha<br />

d’aprendre a espavilar-se. Ambdós tenen<br />

dues vi<strong>de</strong>s molt diferents, tant, que acaben<br />

tenint molt en comú. | DdG<br />

W. SOMERSET MAUGHAM<br />

<strong>La</strong> senyora Craddock<br />

EDICIONS DE 1984, 334 PÀGINES<br />

Un matrimoni que es<strong>de</strong>vé una presó<br />

Poc abans d’arribar a la majoria d’edat,<br />

la Bertha anuncia al seu tutor que pensa<br />

casar-se amb l’Edward Craddock, l’atractiu<br />

llogater d’una <strong>de</strong> les granges que el seu<br />

pare li va <strong>de</strong>ixar en morir. Malgrat l’oposició<br />

<strong>de</strong>l seu entorn, s’hi casa només per<br />

<strong>de</strong>scobrir l’ensopiment <strong>de</strong>l seu marit, que<br />

no la fa feliç. El seu amor és ar<strong>de</strong>nt, però<br />

no saben res l’un <strong>de</strong> l’altre.| DdG<br />

VICENTE SERRANO<br />

<strong>La</strong> herida <strong>de</strong> Spinoza<br />

ANAGRAMA, 217 PÀGINES<br />

Premi Anagrama d’assaig<br />

<strong>La</strong> vida sencera <strong>de</strong> molts assagistes<br />

transcorre sense que ensopeguin mai amb<br />

un tema; però aquest llibre no només en<br />

troba un, sinó que es permet el luxe<br />

d’aprofitar-lo. Aquest tema és la felicitat.<br />

Però aquest llibre no és d’autoajuda, sinó <strong>de</strong><br />

filosofia: el volum és una revisió <strong>de</strong> la<br />

història sencera <strong>de</strong> la filosofia, on hi ha una<br />

zona <strong>de</strong> superposició d’ètica i metafísica. DdG<br />

SEBASTIÀ BENNASAR<br />

501 crims que has <strong>de</strong><br />

conèixer abans <strong>de</strong> morir<br />

ARA LLIBRES, 174 PÀGINES<br />

<strong>La</strong> història negra <strong>de</strong>ls Països Catalans<br />

Els nostres crims formen part <strong>de</strong> la nostra<br />

cultura i ens <strong>de</strong>fineixen com a país: aquest<br />

llibre n’és una mostra evi<strong>de</strong>nt. Assassinats<br />

passionals, extorsions, segrestos, actes <strong>de</strong><br />

picaresca, crims per i<strong>de</strong>ologia... Sempre ha<br />

estat un tema tractat amb discreció, però<br />

també formen la nostra història. No ens en<br />

po<strong>de</strong>m negar el coneixement. | DdG<br />

LA BIOGRAFIA DE L’HOME QUE HA PASSAT A SIGNIFICAR UNA ACTITUD MORAL A LA VIDA, AMB PEL·LÍCULES<br />

INOBLIDABLES COM «CASABLANCA» O «LA REINA D’ÀFRICA»<br />

Torna-la a tocar, Sam<br />

Una <strong>biografia</strong> que passa revista a<br />

un <strong>de</strong>ls actors més carismàtics <strong>de</strong>l<br />

cinema clàssic nord-americà. Va<br />

ser un símbol <strong>de</strong> l’Amèrica més<br />

negra que tenia un punt <strong>de</strong> dignitat<br />

final, <strong>de</strong> l’home d’una peça que<br />

superava un entorn sòrdid.<br />

MOISÈS DE PABLO<br />

FICCIÓ EN CATALÀ<br />

1<br />

Si tu em dius<br />

vine, ho<br />

<strong>de</strong>ixo tot<br />

ALBERT ESPINOSA<br />

ROSA DELS VENTS<br />

El que va ser crític <strong>de</strong> cinema <strong>de</strong>l<br />

Time, Stefan Kannfer, és intel·ligent<br />

en explicar-nos que aquells grans tòtems<br />

<strong>de</strong>l cinema clàssic, Bogart, Boggy<br />

entre ells, que<strong>de</strong>n lluny <strong>de</strong> <strong>de</strong>ls joves actuals<br />

<strong>de</strong>l Twitter i el Facebook. El cinema<br />

s’ha rejovenit en els seus consumidors<br />

i les grans figures <strong>de</strong>l passat<br />

semblen a segles llum <strong>de</strong>l cinema 3D,<br />

per exemple. Amb Bogart passa un fenomen<br />

curiós. Kanfer ho explica a la<br />

perfecció: el rostre més important <strong>de</strong>l<br />

cinema negre és reivindicat pel grup <strong>de</strong><br />

joves enamorats <strong>de</strong>l cinema que van fer<br />

Cahiers du Cinema, a França.<br />

<strong>La</strong> generació <strong>de</strong> la Nouvelle Vague l’idolatra,<br />

quan el 1957 el francès Albert<br />

Camus obté el Premi Nobel <strong>de</strong> Literatura,<br />

aquest autor que sempre anava<br />

amb gavardina com Bogart, aviador,<br />

aventurer, home d’i<strong>de</strong>es, se’l compara<br />

<strong>de</strong> seguida amb Humphrey. I el nordamericà<br />

es consagra com l’home símbol<br />

<strong>de</strong> la dignitat i <strong>de</strong> la reivindicació <strong>de</strong><br />

l’honestedat, esclafa<strong>de</strong>s pel po<strong>de</strong>r econòmic,<br />

sovint mafiós, i per les injustícies.<br />

Woody Allen dialoga amb ell a<br />

Somnis d’un seductor, com a emblema<br />

màxim <strong>de</strong> l’atractiu masculí enfront les<br />

seves <strong>de</strong>rrotes sexuals quotidianes.<br />

Així com els historiadors britànics<br />

2<br />

Tot el que<br />

podríem haver<br />

estat tu i jo...<br />

ALBERT ESPINOSA<br />

ROSA DELS VENTS<br />

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA<br />

3<br />

L’arqueòleg<br />

MARTÍ GIRONELL<br />

COLUMNA<br />

4<br />

Tramuntana<br />

XAVIER MORET<br />

EMPÚRIES<br />

Stefan Kannfer analitza en profunditat la icona mítica <strong>de</strong> Bogart.<br />

són reconeguts en matèria <strong>de</strong> l’estudi<br />

<strong>de</strong> la història per la seva capacitat per<br />

explicar-nos un perío<strong>de</strong> d’una forma<br />

narrativa i amb da<strong>de</strong>s que sustenten les<br />

teories, els historiadors <strong>de</strong>l cinema<br />

nord-americans ens apropen l’star system,<br />

el món <strong>de</strong>ls estudis, una gran fàbrica<br />

<strong>de</strong> somnis en ca<strong>de</strong>na, a on la<br />

MGM feia les grans superproduccions<br />

(Allò que el vent s’endugué), la Paramount<br />

feia comèdies sofistica<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

personatges adinerats; la RKO, els musicals<br />

d’Astaire i Rogers. I la Warner<br />

Bros, l’estudi <strong>de</strong> Bogart, s’especialitzava<br />

en per<strong>de</strong>dors, cròniques <strong>de</strong> mafiosos,<br />

boxadors i vividors que sortien <strong>de</strong><br />

5<br />

Desconfia <strong>de</strong><br />

tothom<br />

S. J. WATSON<br />

PLAZA & JANES<br />

NO-FICCIÓ CATALÀ<br />

1<br />

Indigneuvos!<br />

STEPHANE<br />

HESSEL<br />

DESTINO<br />

DIARI DE GIRONA<br />

les notícies <strong>de</strong> sang i fetge <strong>de</strong>ls diaris.<br />

Bogart ocupava un lloc important en<br />

aquest espai que retratava les misèries<br />

<strong>de</strong>l país. Amb un bagatge actoral <strong>de</strong> teatre,<br />

va començar a ser famós als 42 anys,<br />

i segurament per això gairebé mai va rebutjar<br />

un paper que li oferien, encara<br />

que no li agradés gaire. I va <strong>de</strong>sfilar per<br />

la seva vida una rècula llarga <strong>de</strong> dones<br />

i ampolles <strong>de</strong> whisky, còctels, cervesa<br />

i licors. Bogart, <strong>de</strong> família acomodada,<br />

va perdre la seva germana jove i sempre<br />

va tenir cert complex d’inutilitat a<br />

la vida, perquè va ser mal estudiant i la<br />

seva professió el va reivindicar tard i era<br />

una persona tan fràgil com retratava al<br />

2<br />

<strong>La</strong> república<br />

islàmica<br />

d’Espanya<br />

PILAR RAHOLA<br />

LA MAGRANA<br />

3<br />

Córrer o morir<br />

KILIAN JORNET<br />

ARA LLIBRES<br />

Els historiadors <strong>de</strong>l cinema nordamericans<br />

ens apropen l’«star<br />

system», el món <strong>de</strong>ls estudis, una<br />

gran fàbrica <strong>de</strong> somnis en ca<strong>de</strong>na<br />

El llibre relata com aquest actor<br />

fràgil quedava lluny <strong>de</strong> l’home<br />

dur que venia el <strong>de</strong>partament<br />

<strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> la companyia<br />

cinema.<br />

El llibre ens explica l’admiració que<br />

sentia per l’actor britànic Leslie Howard,<br />

que el va ajudar al principi <strong>de</strong> la seva<br />

carrera. El cúmul <strong>de</strong> circumstàncies que<br />

van fer <strong>de</strong> Casablanca una pel·lícula mítica,<br />

un guió que es tancava sobre la<br />

marxa, que tenia als mateixos actors tan<br />

perduts com als guionistes, la música<br />

<strong>de</strong> Steiner confrontat a una composició<br />

tan melosa com Times Goes By, o el<br />

paper <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> Bogart: el Rick<br />

Blaine que havia lluitat a Espanya a favor<br />

<strong>de</strong> la República i s’enfrontava, amb<br />

els seus pocs mitjans, al feixisme <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

la reivindicació <strong>de</strong> l’amor.<br />

Comentar com aquest actor fràgil<br />

quedava lluny <strong>de</strong> l’home dur que venia<br />

el <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> la companyia.<br />

Que, per exemple, havia aprofitat<br />

una petita cicatriu en el llavi per explicar<br />

el seu paper a la Gran Guerra,<br />

quan ni tan sols hi havia participat: era<br />

un record <strong>de</strong> la violència domèstica <strong>de</strong>l<br />

pare. En la seva relació amb <strong>La</strong>uren Bacall,<br />

una dona molt més jove, el cronista<br />

veu una component edípica innegable:<br />

Bacall hi cercava el pare perdut.<br />

4 <br />

No sé com<br />

aprimar-me<br />

PIERRE DUKAN<br />

LA MAGRANA

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!