La biografia de Ferran Adrià Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura
La biografia de Ferran Adrià Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura
La biografia de Ferran Adrià Diari de Girona Suplement d'Oci i Cultura
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
06 LLIBRES Accents<br />
DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 2011 | <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
JOAN SOLÀ<br />
L’última lliçó<br />
EMPÚRIES, 158 PÀGINES<br />
Volum testamentari <strong>de</strong>l gran filòleg<br />
El llibre recull diverses intervencions que<br />
Joan Solà va realitzar, en forma <strong>de</strong><br />
parlaments i articles, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> mitjan 2009 a<br />
setembre <strong>de</strong> 2010. El doctorat honoris<br />
causa per la Universitat <strong>de</strong> Lleida, el l Premi<br />
d’Honor <strong>de</strong> les Lletres Catalanes, o l’última<br />
lliçó acadèmica a la UB li van permetre<br />
exposar amb l’habitual contundència el seu<br />
punt <strong>de</strong> vista sobre el català. | DdG<br />
KIKO AMAT<br />
Mil violines<br />
Els més<br />
venuts<br />
STEFAN KANFER<br />
Bogart<br />
TRADUCCIÓ,<br />
I. GÓMEZ CALVO.<br />
LUMEN, 409 PÀGINES.<br />
MONDADORI, 298 PÀGINES<br />
Un llibre per a fans <strong>de</strong>l pop: esteu avisats<br />
Discos, por, 1995, skinheads, Kiko Amat,<br />
la família i els amics, el revival <strong>de</strong>l mod, la<br />
masculinitat, subcultura, la música trista <strong>de</strong><br />
Jimmy Webb, Radio 80 Serie Oro, el Rarities<br />
<strong>de</strong> The Who, <strong>de</strong>fensar l’anacronisme i la<br />
tradició i l’experiència, robar a Virgin<br />
Records, britpop, Blur i Won<strong>de</strong>rwall, ser fan<br />
en contra <strong>de</strong> Morrissey, a la merda el cànon,<br />
i 10 cançons odioses. | DdG<br />
DANI NEL·LO<br />
Ludwig i Frank<br />
LA GALERA, 178 PÀGINES<br />
Premi Josep M. Folch i Torres 2010<br />
Al cor d’Alemanya hi viu en Ludwig. Gill<br />
<strong>de</strong>ls barons Grossfuss, té la vida assegurada<br />
però toca molt <strong>de</strong> peus a terra: i és que els<br />
té enormes, motiu pel qual els seus pares el<br />
sobreprotegeixen. A Anglaterra hi viu en<br />
Frank, fill d’uns pares pobres que ha<br />
d’aprendre a espavilar-se. Ambdós tenen<br />
dues vi<strong>de</strong>s molt diferents, tant, que acaben<br />
tenint molt en comú. | DdG<br />
W. SOMERSET MAUGHAM<br />
<strong>La</strong> senyora Craddock<br />
EDICIONS DE 1984, 334 PÀGINES<br />
Un matrimoni que es<strong>de</strong>vé una presó<br />
Poc abans d’arribar a la majoria d’edat,<br />
la Bertha anuncia al seu tutor que pensa<br />
casar-se amb l’Edward Craddock, l’atractiu<br />
llogater d’una <strong>de</strong> les granges que el seu<br />
pare li va <strong>de</strong>ixar en morir. Malgrat l’oposició<br />
<strong>de</strong>l seu entorn, s’hi casa només per<br />
<strong>de</strong>scobrir l’ensopiment <strong>de</strong>l seu marit, que<br />
no la fa feliç. El seu amor és ar<strong>de</strong>nt, però<br />
no saben res l’un <strong>de</strong> l’altre.| DdG<br />
VICENTE SERRANO<br />
<strong>La</strong> herida <strong>de</strong> Spinoza<br />
ANAGRAMA, 217 PÀGINES<br />
Premi Anagrama d’assaig<br />
<strong>La</strong> vida sencera <strong>de</strong> molts assagistes<br />
transcorre sense que ensopeguin mai amb<br />
un tema; però aquest llibre no només en<br />
troba un, sinó que es permet el luxe<br />
d’aprofitar-lo. Aquest tema és la felicitat.<br />
Però aquest llibre no és d’autoajuda, sinó <strong>de</strong><br />
filosofia: el volum és una revisió <strong>de</strong> la<br />
història sencera <strong>de</strong> la filosofia, on hi ha una<br />
zona <strong>de</strong> superposició d’ètica i metafísica. DdG<br />
SEBASTIÀ BENNASAR<br />
501 crims que has <strong>de</strong><br />
conèixer abans <strong>de</strong> morir<br />
ARA LLIBRES, 174 PÀGINES<br />
<strong>La</strong> història negra <strong>de</strong>ls Països Catalans<br />
Els nostres crims formen part <strong>de</strong> la nostra<br />
cultura i ens <strong>de</strong>fineixen com a país: aquest<br />
llibre n’és una mostra evi<strong>de</strong>nt. Assassinats<br />
passionals, extorsions, segrestos, actes <strong>de</strong><br />
picaresca, crims per i<strong>de</strong>ologia... Sempre ha<br />
estat un tema tractat amb discreció, però<br />
també formen la nostra història. No ens en<br />
po<strong>de</strong>m negar el coneixement. | DdG<br />
LA BIOGRAFIA DE L’HOME QUE HA PASSAT A SIGNIFICAR UNA ACTITUD MORAL A LA VIDA, AMB PEL·LÍCULES<br />
INOBLIDABLES COM «CASABLANCA» O «LA REINA D’ÀFRICA»<br />
Torna-la a tocar, Sam<br />
Una <strong>biografia</strong> que passa revista a<br />
un <strong>de</strong>ls actors més carismàtics <strong>de</strong>l<br />
cinema clàssic nord-americà. Va<br />
ser un símbol <strong>de</strong> l’Amèrica més<br />
negra que tenia un punt <strong>de</strong> dignitat<br />
final, <strong>de</strong> l’home d’una peça que<br />
superava un entorn sòrdid.<br />
MOISÈS DE PABLO<br />
FICCIÓ EN CATALÀ<br />
1<br />
Si tu em dius<br />
vine, ho<br />
<strong>de</strong>ixo tot<br />
ALBERT ESPINOSA<br />
ROSA DELS VENTS<br />
El que va ser crític <strong>de</strong> cinema <strong>de</strong>l<br />
Time, Stefan Kannfer, és intel·ligent<br />
en explicar-nos que aquells grans tòtems<br />
<strong>de</strong>l cinema clàssic, Bogart, Boggy<br />
entre ells, que<strong>de</strong>n lluny <strong>de</strong> <strong>de</strong>ls joves actuals<br />
<strong>de</strong>l Twitter i el Facebook. El cinema<br />
s’ha rejovenit en els seus consumidors<br />
i les grans figures <strong>de</strong>l passat<br />
semblen a segles llum <strong>de</strong>l cinema 3D,<br />
per exemple. Amb Bogart passa un fenomen<br />
curiós. Kanfer ho explica a la<br />
perfecció: el rostre més important <strong>de</strong>l<br />
cinema negre és reivindicat pel grup <strong>de</strong><br />
joves enamorats <strong>de</strong>l cinema que van fer<br />
Cahiers du Cinema, a França.<br />
<strong>La</strong> generació <strong>de</strong> la Nouvelle Vague l’idolatra,<br />
quan el 1957 el francès Albert<br />
Camus obté el Premi Nobel <strong>de</strong> Literatura,<br />
aquest autor que sempre anava<br />
amb gavardina com Bogart, aviador,<br />
aventurer, home d’i<strong>de</strong>es, se’l compara<br />
<strong>de</strong> seguida amb Humphrey. I el nordamericà<br />
es consagra com l’home símbol<br />
<strong>de</strong> la dignitat i <strong>de</strong> la reivindicació <strong>de</strong><br />
l’honestedat, esclafa<strong>de</strong>s pel po<strong>de</strong>r econòmic,<br />
sovint mafiós, i per les injustícies.<br />
Woody Allen dialoga amb ell a<br />
Somnis d’un seductor, com a emblema<br />
màxim <strong>de</strong> l’atractiu masculí enfront les<br />
seves <strong>de</strong>rrotes sexuals quotidianes.<br />
Així com els historiadors britànics<br />
2<br />
Tot el que<br />
podríem haver<br />
estat tu i jo...<br />
ALBERT ESPINOSA<br />
ROSA DELS VENTS<br />
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA<br />
3<br />
L’arqueòleg<br />
MARTÍ GIRONELL<br />
COLUMNA<br />
4<br />
Tramuntana<br />
XAVIER MORET<br />
EMPÚRIES<br />
Stefan Kannfer analitza en profunditat la icona mítica <strong>de</strong> Bogart.<br />
són reconeguts en matèria <strong>de</strong> l’estudi<br />
<strong>de</strong> la història per la seva capacitat per<br />
explicar-nos un perío<strong>de</strong> d’una forma<br />
narrativa i amb da<strong>de</strong>s que sustenten les<br />
teories, els historiadors <strong>de</strong>l cinema<br />
nord-americans ens apropen l’star system,<br />
el món <strong>de</strong>ls estudis, una gran fàbrica<br />
<strong>de</strong> somnis en ca<strong>de</strong>na, a on la<br />
MGM feia les grans superproduccions<br />
(Allò que el vent s’endugué), la Paramount<br />
feia comèdies sofistica<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
personatges adinerats; la RKO, els musicals<br />
d’Astaire i Rogers. I la Warner<br />
Bros, l’estudi <strong>de</strong> Bogart, s’especialitzava<br />
en per<strong>de</strong>dors, cròniques <strong>de</strong> mafiosos,<br />
boxadors i vividors que sortien <strong>de</strong><br />
5<br />
Desconfia <strong>de</strong><br />
tothom<br />
S. J. WATSON<br />
PLAZA & JANES<br />
NO-FICCIÓ CATALÀ<br />
1<br />
Indigneuvos!<br />
STEPHANE<br />
HESSEL<br />
DESTINO<br />
DIARI DE GIRONA<br />
les notícies <strong>de</strong> sang i fetge <strong>de</strong>ls diaris.<br />
Bogart ocupava un lloc important en<br />
aquest espai que retratava les misèries<br />
<strong>de</strong>l país. Amb un bagatge actoral <strong>de</strong> teatre,<br />
va començar a ser famós als 42 anys,<br />
i segurament per això gairebé mai va rebutjar<br />
un paper que li oferien, encara<br />
que no li agradés gaire. I va <strong>de</strong>sfilar per<br />
la seva vida una rècula llarga <strong>de</strong> dones<br />
i ampolles <strong>de</strong> whisky, còctels, cervesa<br />
i licors. Bogart, <strong>de</strong> família acomodada,<br />
va perdre la seva germana jove i sempre<br />
va tenir cert complex d’inutilitat a<br />
la vida, perquè va ser mal estudiant i la<br />
seva professió el va reivindicar tard i era<br />
una persona tan fràgil com retratava al<br />
2<br />
<strong>La</strong> república<br />
islàmica<br />
d’Espanya<br />
PILAR RAHOLA<br />
LA MAGRANA<br />
3<br />
Córrer o morir<br />
KILIAN JORNET<br />
ARA LLIBRES<br />
Els historiadors <strong>de</strong>l cinema nordamericans<br />
ens apropen l’«star<br />
system», el món <strong>de</strong>ls estudis, una<br />
gran fàbrica <strong>de</strong> somnis en ca<strong>de</strong>na<br />
El llibre relata com aquest actor<br />
fràgil quedava lluny <strong>de</strong> l’home<br />
dur que venia el <strong>de</strong>partament<br />
<strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> la companyia<br />
cinema.<br />
El llibre ens explica l’admiració que<br />
sentia per l’actor britànic Leslie Howard,<br />
que el va ajudar al principi <strong>de</strong> la seva<br />
carrera. El cúmul <strong>de</strong> circumstàncies que<br />
van fer <strong>de</strong> Casablanca una pel·lícula mítica,<br />
un guió que es tancava sobre la<br />
marxa, que tenia als mateixos actors tan<br />
perduts com als guionistes, la música<br />
<strong>de</strong> Steiner confrontat a una composició<br />
tan melosa com Times Goes By, o el<br />
paper <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> Bogart: el Rick<br />
Blaine que havia lluitat a Espanya a favor<br />
<strong>de</strong> la República i s’enfrontava, amb<br />
els seus pocs mitjans, al feixisme <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la reivindicació <strong>de</strong> l’amor.<br />
Comentar com aquest actor fràgil<br />
quedava lluny <strong>de</strong> l’home dur que venia<br />
el <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> premsa <strong>de</strong> la companyia.<br />
Que, per exemple, havia aprofitat<br />
una petita cicatriu en el llavi per explicar<br />
el seu paper a la Gran Guerra,<br />
quan ni tan sols hi havia participat: era<br />
un record <strong>de</strong> la violència domèstica <strong>de</strong>l<br />
pare. En la seva relació amb <strong>La</strong>uren Bacall,<br />
una dona molt més jove, el cronista<br />
veu una component edípica innegable:<br />
Bacall hi cercava el pare perdut.<br />
4 <br />
No sé com<br />
aprimar-me<br />
PIERRE DUKAN<br />
LA MAGRANA